Cinema sense condicions del 12/4/2016 — De Koreeda a Nolan: novetats de la biblioteca, Interstellar al detall, Cegados por el Sol, Barcelona 92 i la fascinació per Bárbara Lennie

Panorama del programa

• Es repassen novetats i descobertes: des de la guanyadora de Sitges “The Invitation”, fins a novetats de la Biblioteca de Sant Just Desvern.

• Bloc central amb dues peces destacades: Interstellar (disseccionada amb èmfasi en la seva base científica) i Nuestra hermana pequeña de Hirokazu Koreeda, comparada amb l’univers d’Ozu i la seva mirada sobre la família.

• Altres focus: l’estrena de Cegados por el Sol (A Bigger Splash) i l’eco de “La piscina” (1969); la preestrena independent de Barcelona 92 sobre subcultures juvenils i hooliganisme; i un homenatge entusiasta a Bárbara Lennie, amb “Magical Girl” al centre.

“És una grandíssima pel·lícula i s’ha de veure més d’una vegada.” (sobre Interstellar)

Novetats i recomanacions ràpides

Sitges i allau d’estrenes

• Es destaca “The Invitation”, guanyadora de l’últim Sitges, com a títol a tenir molt en compte (thriller d’alienació: desaparició i retorn “canviat” d’un personatge).

Biblioteca de Sant Just Desvern: noves incorporacions

• Pride (2014) — Unió de miners i col·lectiu LGTBI a l’Anglaterra dels 80; to més d’“entreteniment” que de drama profund, però efectiva.

• Lucy (Luc Besson) — Thriller d’acció amb Scarlett Johansson; premissa de poders i “màquina de matar”, ben produïda.

• La dama d’oro (Woman in Gold) — Helen Mirren com a Maria Altmann: reclam patrimonial a l’ombra del nazisme i el retrat de Klimt.

• Alma salvaje (Wild) — Viatge iniciàtic; interpretació potent de Reese Witherspoon; fortalesa i redempció.

• La gran seducció (The Grand Seduction) — Comèdia amable sobre pobles que cerquen noves oportunitats laborals.

• Mad Max: Fúria en la carretera — Acció d’alt voltatge, tocs de feminisme; Charlize Theron en estat de gràcia.

• Interstellar — Vegeu anàlisi al bloc central.

Focus 1 — Interstellar: ciència, emoció i espai-temps

• Recepció entusiasta entre públic jove i cinèfils; potència visual i conceptual.

• Densitat científica: relativitat, física quàntica, gravetat i una interpretació narrativa de la cinquena dimensió (amor i emocions com a vector dramàtic que travessa l’espai-temps).

• Recomanació de revisió múltiple per captar-ne matisos.

“Utilitza la idea del temps, l’espai-temps... i es pot raonar allà d’una manera rigorosa.”

Focus 2 — Japó: Koreeda, Ozu i la família contemporània

Nuestra hermana pequeña (Hirokazu Koreeda)

• Relat íntim de tres germanes que acullen una quarta germanastra; caràcters finament dibuixats i drama sense tremendisme.

• Temes: responsabilitat (la germana gran assumeix un rol parental), ferides familiars i reconstrucció afectiva.

• Nota crítica: el doblatge en resta autenticitat (rituals i registres poden semblar cursis des de fora).

Diàleg amb altres títols

• Koreeda: “Kiseki (Milagro)”, “De tal padre, tal hijo” i, en contrapunt, “Nadie sabe” (família per absència, to duríssim).

• Ozu: “Cuentos de Tokio” — del model familiar tradicional a l’actual; canvia la forma, persisteix el fons (expectatives, cura i decepcions).

Focus 3 — Cegados por el Sol (A Bigger Splash) i ecos de La piscina

• Thriller de sensualitat, gelosia i poder en una vila amb piscina; repartiment de primer nivell (Tilda Swinton, Dakota Johnson, etc.).

• Comparada amb “La piscina” (1969), i evocats altres títols aquàtics com “El nedador” (1968): la piscina com a escenari de desig, classe i crim.

Focus 4 — Barcelona 92: subcultures, radicalitat i memòria

• Preestrena d’un projecte independent ambientat en les Olimpíades: skinheads, hooliganisme i els soterranis d’una Barcelona perifèrica (La Verneda/“la Berneda”).

• Més crònica que acció: plans fixos, diàlegs i context per entendre tensions entre grups (Boixos Nois, Brigadas Blanquiazules, ultras) i l’ecosistema polític (de Terra Lliure a l’espanyolisme exacerbat).

• Necessita bagatge previ per captar clau i argot; valor informatiu i de memòria col·lectiva.

Focus 5 — Bárbara Lennie: trajectòria i “deificació”

• De “Obaba” (Montxo Armendáriz) a “Magical Girl” (Carlos Vermut), passant per “Mujeres en el parque”, “Los condenados” (Isaki Lacuesta), “Las 13 rosas”, “Stella Cadente” i “El Niño”.

• “Magical Girl”: personatge hipnòtic, teranyina emocional que atrapa i és atrapada; presència i profunditat excepcionals.

“No m’imagino cap actriu fent el que ella fa a Magical Girl.”

• Perfil reservat però magnètic; projecció internacional creixent.

Avanç del proper programa

• Es prepararà una tertúlia sobre les 10 millors pel·lícules de la història del cinema (llistes personals i debat).