De “La mujer pantera” a “L’últim duel”: Val Lewton, l’efecte bus i conversa amb Pau Fernández sobre “Jo, dona. A Lili Elbe”

Cinema sense condicions Bona tarda, un dimarts més estem aquí amb tots vosaltres des de Ràdio d'Esvern, Cinema sense condicions Avui el programa tindrà com sempre una primera part on informarem una mica de les estrenes que hi ha el que hem vist i el que ens ha agradat el que no ens ha agradat ho deixem estar i per la segona part comptem amb la visita aquí a l'estudi de Pau Fernández és un gestor cultural que ha conreat diverses especialitats dintre el camp de tot el que és el teatre, la scenografia, l'estilisme el disseny i confecció de vestuari per òpera, teatre, dansa, vestit tradicional, etc. ha col·laborat amb una sèrie de muntatges que s'han fet els principals teatres de Catalunya des del Liceu, el Lliure, el Nacional el teatre La Faràndula de Sabadell Temporada Alta, Principal de Girona Bertrina de Reus i Fortuny també de Reus al Metropol de Tarragona fins al dia 31 es va estar representant a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya una obra que tenia una participació molt directa és una obra de Marta Carrasco Jo dona a Lili Elbe després parlarem més extensament de tot això ara d'entrada donar-li la benvinguda bona tarda Pau gràcies per acceptar la invitació del programa gràcies a vosaltres i sàpigues que el que he dit abans aquí fem una mica de comentaris sobre el que hem vist i per tant si hi ha coincidència amb el que hem vist que tu també ho hagis vist naturalment pots entrar i dir la teva també perquè el programa no per casualitat es diu cinema sense condicions és a dir aquí no tenim una línia directriu tothom expressa el que realment sent d'acord amb els seus fonaments cinematogràfics intentarem estar alçada com sempre com sempre comptem amb l'Ignasi Juliacs que va escollir per avui la pel·lícula de la setmana que és La mujer pantera de Jacques Tourner un clàssic de l'any 42 en blanc i negre que tot seguit ens introduirà en el programa d'avui i donar la benvinguda també com sempre a l'Andrea bona tarda Andrea hola bona tarda què tal has vist alguna cosa aquesta setmana el que perdona has vist alguna cosa de cinema que no tenies cascos posats ara t'escolto digue'm si havies vist alguna cosa de cinema aquesta setmana no aquesta setmana no però sí que he vist la de Dune la nova que està molt xula la nova no? sí que està en cartellera l'únic que sí que vaig trobar que era molt llarga però està molt bé està molt bé i té un to detenatori important llarga i detenatori pot ser una combinació terrible bona nit quedeu avisats de manera abrupta bona nit Ignasi molt contents de compartir amb tu un dimarts més què tal bueno comentava que havies proposat la la mujer pantera i si vols podem obrir parlant de la mujer pantera i per què la mujer pantera per què doncs mira no tant per Jacques Tourner perquè clar és una de les pel·lícules de Jacques Tourner que se li atribueixen no tant per Jacques Tourner com per el productor el Val Newton que era un senyor d'origen rus perquè de fet la barca de fàbrica o sigui la factura de de la mujer pantera i de set pel·lícules més com a mínim de fet serien vuit però fantàstiques set doncs es deu més aviat a Val Newton el productor i la mujer pantera per ser la primera té molta importància per diversos motius però un d'ells se'n dubta és perquè va salvar la RKO és una cosa que pot surtar que té molts més mèrits que no pas aquest però es veu que la RKO estava a punt de caure estava KO estava KO en comptes de RKO estava KO molt bona sí, sí exacte es veu que el quarto mandamento va ser un desastre l'Orson Welles no feia més que demanar calés i calés la pel·lícula en fi tots sabem que el van fer fora al final el muntatge no és ni tan sols d'ell és de gent de la pròpia RKO i es veu i Ciudadanos que ell és clar evidentment una de les pel·lícules que sempre consta com una de les 100 millors pel·lícules de la història del cinema i no hi ha dubte sí, però sempre ha sigut més una pel·lícula de cinèfils de cinèfils que no de gran públic la qüestió dels ingressos vull dir home va funcionar millor en tots els sentits però tampoc o sigui de fet calaix calaix a la RKO es veu que no en va fer gaire el personatge també era molt conegut i això devia ajudar perquè es passava en el Herc el Charles Foster Kane que evidentment va ser un dels que segurament no li va caure bé a la pel·lícula lògicament per motius obvi bé la qüestió és que el nou vam fer fora el cap anterior i el nou cap un tal Charles Coerner es va fixar que la Universal evidentment als anys 30 havia tingut molt d'èxit amb les pel·lícules aquestes del Frankenstein del Dràcula i tal i a més i aleshores sobretot es va fixar la Universal també estava fent aigües i és a dir cap als anys 40 evidentment la cosa ja estava la crisi del 29 va fer molt mal estava fent aigües vaja vull dir que no i perquè la moda de la por d'alguna manera anava de baixa però no a l'Universal no se li ha hagut una altra cosa que restrenar Dràcula i Frankenstein a inicis dels 40 em sembla que va ser l'any 40 mateix bé, la qüestió és que va ser un èxit és a dir cues hi ha fotografies de la tornada la restrena del Dràcula de Lugosi i del Frankenstein del Karloff no sé per què la gent se'ls va donar evidentment estàvem als Estats Units estava a punt d'entrar a la Guerra Mundial la qüestió està que psicològicament es veu que la societat estava molt afectada molt tocada i no sé per què aquests monstres clàssics van ser un èxit aleshores el Koeman va dir hòstia i per què no fem també és veritat que es va estrenar també l'Hombre Lobo l'any 41 i el Koeman el Koerner perdó amb tot això va dir hòstia i per què nosaltres no fem una cosa semblant la licantropia ja exacte en comptes de l'home el llop farem la dona pentera per anar canviant sembla és que va així i aleshores bueno es va acostar el el liuton en una festa xerrant del tema i tal i aleshores el va captar el va captar cap a la cap a la rk1 el liuton la veritat és que ho necessitava perquè ell estava el cèlnic l'havia fet fora també el jacstorner també tots fora el liuton i el jacstorner es van conèixer a història de dos ciudades a la realització de la pel·lícula clàssica d'història de dos ciudades van fer una amistat allà i aleshores el liuton el del drick bogart no? sí exacte i aleshores va cridar el va cridar el jacstorner per fer aquesta primera pel·lícula només les condicions eren draconianes perquè les pel·lícules aquestes no podien eren sèrie B 142.000 euros ai dòlars de l'època 150.000 bueno arredonent no 142 va costar la pel·lícula de la mujer pentena és a dir 7.000 dòlars 7.000 llescatx per sota d'aquests 150 amb la qual cosa encara es va posar més numerets però el cap de producció de la sèrie B el tenia un tal Liu Ostro el tenia completament en contra no suportava el Val Newton Sobretot perquè el Val Newton se li va donar que va marcar o sigui Val Newton és molt important perquè marca molt de l'estil visual del noir de la sèrie noir que vindrà després de la guerra mundial sobretot l'expressionisme alemany el Newton el portava a sobre però també un cert romanticisme que en el noir està encaixa bé una certa ambigüitat ell no volia mostrar de cap de les maneres la pantera és a dir en cap moment es volia mantenir en la línia que és la que millor funciona en el cinema de por de de no saber si en realitat el que està passant és fruit de la ment dels protagonistes del pànic dels protagonistes o si realment hi ha presències de tipus paternal no? fantasmes en aquest cas la dona que es transforma en pantera i tal ell volia jugar amb això i la veritat és que mentre li deixen la pel·lícula funciona molt bé perquè la Simone Sibon té aquesta mena de creença que pertany a un poble de Sèrbia que té aquesta maledicció que les dones es poden convertir en panteres i de fet hi ha una seqüència de una expulsió que hi va haver dels mamelucs per part del rei Joan efectivament i llavors no els va poder matar tots perquè va tirar fugen i se'n van fugir cap a la muntanya es refugien però després quan tornen doncs evidentment porten la maledicció que tenen aquesta maledicció bé la qüestió està que de fet hi ha una estàtua del rei Joan amb l'espassa enlairada i una pantera atrevesada atrevesada curiosament com de fet mora Simone al final de la pel·lícula per tant ja ella mateixa fa dibuixos sobre aquest tema de la pantera atrevesada per l'espassa comença la pel·lícula que ella està fent uns esbossos el so té una pantera bé la qüestió és que mentre es manté en aquest terreny de l'ambigüitat que no saps si és que la Simone Simone està com un llum o realment es transforma en pantera la cosa funciona però el liu ostro no feia més que dir és que no pot ser ha de sortir la pantera i aleshores esclar hi ha unes quantes seqüències una mica ridícules hi ha una realment ridícula en la que el protagonista masculí no està dibuixant al despatx i apareix la pantera per allà perquè té gelos un dels temes és que les dones de Sèrbia aquestes es transformen en pantera sobretot quan senten gelos o quan els fan un bes a la boca bueno sí d'aquí que la nit de noces també tingui tot això és una nit de noces de poca activitat diguem-ne gens d'activitat però la veritat és que aquí hi ha un tema que hi subjau que és el tema de la repressió sexual que està clar que la pel·lícula l'insinua d'aquella manera transformada en l'agenda però està clar que la Simona Simón té com una mena de prevenció cap al que és fer l'acte sexual agafa-ho com vulguis la pel·lícula funciona perfectament mentre es belluga en aquest terreny però clar a la que comença a sortir la pantera i tal espatlla determinades seqüències perquè per exemple la seqüència de la piscina és una seqüència magnífica i ha de posar la pantera es veu que es veu que és el puny del propi Jacques Tourner fet veure que és la pantera explicita massa el que s'hauria de mantenir permanentment tot i que treballa són les característiques de totes les pel·lícules del Balliut on treballa molt el tema dels sorolls i del subjetment és que precisament en aquella cena el que tenim és el soroll o sigui el brugit de la pantera igual que quan hi ha la persecució de l'amiga del seu marit pel carrer de nit que se separen i els donen la mà però ella els està seguint i arriba un moment en què es va accentuant i la dona aquella cena és molt bona a mi m'agrada molt va caminant i arriba un moment i diu no se sent res estic sentint les petjades al darrere i quan ella es para es paren les petjades sí però hi ha un moment en què hi ha un moment en què ella comença a caminar i ja no se senten les petjes perquè s'ha transformat en pantera és el suggeriment hi ha una cosa molt interessant que va descobrir el Balliut en aquesta pel·lícula en aquesta seqüència que és el que diuen l'efecte bus sí perquè en el moment en què sembla que la pantera està a punt de saltar-li al damunt en aquell moment el bus apareix i fa i aquest recurs de thriller s'ha utilitzat moltes vegades en ciutat l'efecte bus l'efecte bus l'efecte bus ve d'aquí de la pandera de la mujer pantera del del Jack Sturney i del Val Newton bé simplement dic que la pel·lícula és molt meritòria sobretot per l'elegància és una pel·lícula de por molt elegant és el que recordo jo tinc uns records emboirats a la mujer pantera però jo recordo això recordo elegància i sobretot una pel·lícula inquietant en quant a l'exposició inicial i de cara a l'espectador el manté atent tota l'estona i els personatges són més rics del que sembla perquè a banda de la repressió sexual que pugui tenir i el text el guió té molt contingut perquè hi ha tot el tema del tractament de la hipnosi per part del psiquiatre que el psiquiatre és una creació segons he llegit del guionista de Dewey Bodin que es va pensar aquest paper i clar és molt interessant perquè recondueix una mica quan la cinta baixava l'aparició d'ell i després l'agoserament per dir bueno jo amb aquesta me la treballo amb la hipnosi i ara com que ja sé com pensa i tal m'aprofito d'ella i llavors clar això fa que hi hagi una transformació quan ella es vol propessar és que aquí els personatges no se salva cap de fet perquè el Tom Conway que és el que fa de psicòleg evidentment se la vol agenciar és evident passant per sobre que la dona ja s'ha casat és una cosa bastant espectacular però és que la pròpia companya de feina del protagonista del Ken Smith que per cert a la pel·lícula es diu Oliver Reed sí Oliver Reed com l'actor britànic però per cert no té res a veure Oliver Reed és Oliver Reed l'Oliver Reed es deia i evidentment és un actor posterior a la pel·lícula ni tant ni tant premonitòria casualitats de la vida però a veure el Ken Smith és el que es diu un un ingenu més aviat totet que no ha vist res de la vida i que no s'entén absolutament de res és a dir és un personatge que el pinta aquesta és una altra de les característiques el Val Lewton això és marca de fàbrica del Val Lewton i no del Jacques Tourner el Val Lewton és un director és un productor que volia fer fa pel·lícules de dones perquè quan ell era petit el pare desapareix per dir-ho d'alguna manera i a Rússia només té la seva mare que és russa i la seva tieta que també és una actriu famosa es veu que va ser famosa russa va ser pujat per dues dones es veu que de temperament fort i de fet els protagonistes els protagonistes importants de les pel·lícules produïdes pel Val Lewton aquestes de la RKO totes són dones pràcticament les que les que porten la batuta el pal de la de la pel·lícula per tant és important destacar que l'altra dona no la Jane Randolph de fet és una mala cuada perquè un cop un cop ja s'ha casat amb la Cibot de Cibot s'ha casat amb el Ken Smith se li declara li diu jo he estat enamorat és una mala cuada i l'acaba perquè sap està intuint que el matrimoni està fent aigües i per tant és que li diu jo t'estimo i si algun dia passa alguna cosa estic aquí aquí estic jo per tant compta perquè no se salva ni deu vull dir això és part de la visió molt pessimista el Bellyuton era un productor i escriptor perquè de fet els guions moltes vegades tot i que no consta els guions part dels guions es deu a ell mateix què passa és que la magia Buden consta com a guionista i és un guionista bo perquè evidentment entre d'altres pel·lícules hi ha la fregata infernal que està al guiós d'ell que és dirigit a Paul Peter Ustinov si recordem però de fet en el cas de la Mujer Pantera un percentatge important és del propi Bellyuton que tot i que no li agradaven els gats ja havia fet una pel·lícula amb cantropes felins una pel·lícula una novel·la perquè ella als anys 30 era escritor hi ha una cosa que està molt bé i és que des del començament de la pel·lícula recordaràs que en diferents moments quan ella passa a prop d'un lloc on hi ha animals els animals s'alteren sí i clar això és un avís per a l'espectador aquesta persona té uns poders o una influència sobre els animals que és una mica el que després pot donar una certa lògica a la transformació que es va produint explicat també la seva procedència de tota la història de Sèrbia i tal i després bueno hi ha una cosa també que és la màgia del cinema que fa que una pel·lícula de sèrie B perquè com has dit tu molt bé al començar segurament en aquell moment era una pel·lícula que és de complement absolutament és de bé és de bé amb els anys per la seva finura pel seu muntatge pel seu tractament perquè no ens apartem mai del tema central que segurament és cosa del productor amb el que tu estàs dient és de bé una pel·lícula de culte absolutament de culte com de fet totes les altres perquè bueno hi ha una cosa que m'agradaria abans que se m'oblidés destacar que la fotografia i contribueix molt a tot aquest ambient elegant i sofisticat que de fet això és una marca de fàbrica també del Val Newton totes les pel·lícules que va fer amb l'RKO tenen aquesta sofisticació la fotografia és del Nicolás Mussuruca Mussuruca que bueno que és també el fotògraf de retorn al pasado que és de Jack Stornet precisament però ja fora de l'ombra del Val Newton evidentment ja no no ja estem en cinema negre l'escara de Caracol del Siot Mac que és una realment és una meravella una meravella de pel·lícula també pot estar dintre de les pel·lícules de les semas dels clàssics dels clàssics un dia la podríem comentar realment és una pel·lícula molt bona i tant excel·lent i bueno simplement dir que les altres pel·lícules aquí tinc la llista perquè a banda de Jack Stornet hi ha altres dos directors que van treballar amb ell amb aquestes vuit pel·lícules el Mark Robson sí i el Robert Wise el Robert Wise evidentment segurament tots el recordarem per West Side Story no? no no sí home és una trajectòria interessant igual que el Mark Robson home està rere de la menció encantada de Hunting que és per mi és una de les millors pel·lícules de por que s'han fet mai de Hunting de Hunting és una meravella i també és una pel·lícula allò de detall menor que s'entén detall menor però no hi ha dubte que amb els anys ha guanyat sense es absolutament és una gran pel·lícula i de Quiero Vivir que és una pel·lícula sobre la dona una dona que està a punt de ser executada i tal realment és un drama d'aquells que té molt de pes específic el Robert Weiss va fer La Maldició de la Mujer Pantera que es va voler pintar com una continuació però no és veritat és una pel·lícula absolutament independent tot i que apareixen uns personatges que són els mateixos però és una història completament diferent Paul Schrader també el 1982 va fer El beso de la Pantera amb Malcolm McDowell i la la filla de Klaus Kinski exacte Natasha Natasha Kinski que li va voler donar un contingut molt més eròtic i per mi és una pel·lícula bastant fallida sí jo crec que La Mujer Pantera és difícil de fer en remake sí són pel·lícules úniques a veure La Maldició de la Mujer Pantera és una maravilla de pel·lícula és una maravilla dins de l'univers dels nens i d'uns adults perversos alguns d'ells la Simone i Simone fa com de fantasma representa que si ho vols agafar és el personatge la Irene de la Mujer Pantera convertit en fantasma que parla amb els nens de la família protagonista però la veritat és que és una història completament diferent i que tot i que té el seu cantó fosc no m'atreviria a dir que sigui ni molt menys una continuació és una cosa bastant agafada pels penals podria ser seqüela amb el sentit que hi ha la paraula Pantera sí no clar li van obligar a posar-la segur el val liutono de les condicions és que ell no podia posar els títols d'aquestes pel·lícules els títols venien imposats per la RKO i aleshores esclar per criteris comercials van dir doncs mira agafem la Simone Simone com que també agafem el protagonista principal l'Oliver Reed que es diu Oliver Reed també representa i l'altra la protagonista femenina també l'Alison és exactament la mateixa i ella es diu Irina també no perquè com que és una presència fantasmal però bueno clar és la mateixa actriu amb la qual cosa es va voler explotar l'èxit que va significar la Mujer Pantera no hi ha dubte de cap tipus tot i que és una història completament diferent com dic el Robert Guaix va fer Ladrón de cuerpos i Mamosel Fifi totes sota Mamosel Fifi no és de bo però ha estat dins de diguem-ne del paraigües de Valliuton i després el Mark Rockson va fer una altra per mi una altra de les bones del Valliuton que és la sèptima víctima només haig de dir que hi ha una seqüència que sempre s'ha dit que l'escena de la dutxa de psicòsis del Hikot està copiada d'una altra de la sèptima víctima del Luton és una pel·lícula dels anys 40 és així de sorprendent la sèptima víctima s'ha de revisar de nou és una pel·lícula tremendament fosca i pessimista el de set llaces de suïcidi hi ha un suïcidi ja veus Andrea l'Ignasi sempre ens porta sempre ens posa deures sí i després el barco fantasma que no estava malament del Mar Rosso i la isla de los muertos a banda de Betlam potser va ser el Mar Rosso va ser el que va fer més pel·lícules sota el Newton la isla dels muertos és també extraordinà és una pel·lícula marciana absolutament i s'ha de revisar també a més amb uns referents culturals de pintures i tal absolutament importantíssims a tenir en compte bé passem a sacsejar una mica la cartellera actual vinga som-hi va sacseja de què parlem de l'últim duel l'último duel sí és la que he vist molt bé l'hem vist tots aquí el Pau també virà la seda sí jo també l'he vist tu has vist l'últim duel Andrea no la veritat és que no doncs apunta-te-la perquè a més a més estic segur que hi haurà algunes coses que t'agradaran d'ella suposo sí a part de l'Adam Driver bueno es ven com una pel·lícula allò amb reivindicacions femenines no? bueno no sé fins a quin punt a veure més enllà evidentment que hi ha aquests planos finals de la protagonista no? que demostren el seu descensís amb el bon que li ha tocat viure no? amb els homes amb la seva relació amb els homes no se salva ni un el pla final d'ella és extraordinari sí sí sí sí sí sí és molt és molt és molt és molt coherent ella o com la fan sortir perquè és mort el marit que es passa la vida fent campanyes guerreres por ahí algunes li surten bé altres s'hi deixen una mica d'un tros de pell però amb altres recapten diners per casa el propi matrimoni però ella és mort el propi matrimoni i ella no es torna a casar no i a més a més la penúltima escena està ella veient com va creixent el fillet i com dient jo em dedicaré a aquest que és el fruit meu i i l'última que és la mirada d'ella com dient amb aquella mirada no dius res més no parla ni dius res però són uns un minut de mirada que diu molt de dir déu-n'hi-do el que m'ha tocat a mi eh sí perquè hagués pogut estar entre cremada és a dir si en el duel sí hauríem de fer o d'explicar-ho una mica es veu que és un cas és un cas real que es coneix molt bé està molt detallat molt documentat perquè es recull amb aquí tinc la relació es recull primer en el propi segle XIV que és quan passa sí finals el recull un historiador un tal fluazar amb les seves cròniques no que les cròniques són sobre el background no que és la guerra dels cent anys no vull dir que està clar està immersa dintre la guerra dels cent anys exacte i per lo vist la cosa ve de tradició oral és dir que hi pot haver totes les alteracions que vulguem bueno però diguem-ne que aquest fluazar com hi poden ser a la Ilíada i a l'Odissea no però en el cas de fluazar no no ha de ser bastant creïble tot el que diu perquè a veure això passa el decembre de 1300 per aquí ho tinc 86 1386 exacte el duel aquest passa el decembre de 1386 fins que queden molts pocs que va ser el darrer duel que hi va haver segons diuen no això tampoc és cert però bueno ho diuen 14 anys per acabar el segle i les cròniques de Frossard són del segle XIV per tant les últimes estan fetes abans d'acabar el segle amb la qual cosa jo crec que les cròniques de Frossard probablement és del més fidedigna i del més sabida que parlava perquè home 14 anys per acabar el segle descapaç d'això evidentment això s'ha de tenir en compte i després una altra font que jo penso que també és força fiable és la de les grans cròniques de França que són iniciades al segle XIII per Juís al Pietós però és una crònica que recull tots els reis els merovingis els carolingis i els capets i els capets bueno fins a evidentment Carles VI que és un baluà perquè de fet els baluà són capets és a dir és una branca que surt dels capets amb la qual cosa les cròniques inicials són del segle XIII però es perllonguen fins al segle XV amb la qual cosa jo crec que aquestes dues fonts són són fiables són bastant de fiar jo crec que són bastant de fiar ara evidentment després el Diderot a l'enciclopèdia ho recull recull el fet i el Voltaire en parla molt però probablement perquè ha tingut accés a les fonts aquestes pròpies contemporànies i fins i tot l'enciclopèdia britànica en la seva edició onzena que és famosíssima es veu que va ser el Nova Mas la canònica del segle XIX va ser el Nova Mas i per tant doncs també són fonts a veure molt posteriors però que en certa mesura van recollint la tradició és a dir que està ben recollit el que tu dius és molt interessant perquè de fet aquest duel que és el judici de Déu el típic judici de Déu és a dir els humans no podem dir qui té la raó però la sang sí que dirà però la sang dirà Déu és Déu Déu que la sang del que es pesa és la del culpable exacte és a dir el que guanya té la raó perquè Déu així ho ha decidit la providència i el que mora doncs no té la raó i és el mentider bé no direm qui té la raó i qui no perquè s'ha de veure la pel·lícula i a mi m'agradaria molt que els nostres oients se l'apuntessin per anar-la a veure perquè són dues hores i mitja que passen molt bé perquè tenim una fotografia extraordinària tenim una música són 55 minuts de música de dues hores trenta vol dir que no és una castanya d'aquelles que t'omple el cap de música i de timbals i tal no no no hi ha també els cops els cops igual que hi eren amb bresson de quan xocaven les armes i bueno el duel final és espectacular espectacular filmat de manera impressionant el rei de escot té una certa tendència a l'hiperrealisme sonor sí estic d'acord sí sí estic d'acord és a dir perquè el Robin per parlar de les que ha fet d'edat mitja no per dir-ho així el rei de los kilos que per mi és potser un dels títols més destacats de la seva filmografia magnífica i Robin Hood les lluites sonen com si l'escut les passa la tinguessis aquí enganxada a la oïda directament o els cascs dels cavalls no em molesta està bé les escenes són sempre molt explícites les batalles quan les rodes són meravelloses per descomptat al començar la pel·lícula ja ens dona un primer tast del que serà l'inici del duel final i amb allò ja una mica ens diu va d'això va d'això és un recurs cinematogràfic molt freqüent després és començar amb el final de la pel·lícula però tallar abans que es desenllaci al final precisament per explicar amb el flashback tot el que ha passat la pel·lícula és allò ho hem d'entendre com un flashback enorme i després està bé també recollir la idea canònica de Rashomon d'Akira Kurosawa d'explicar el mateix mantenint estrictament el guió però variant les imatges d'acord amb la visió de cada un dels tres personatges estem parlant de dos amics i la dona d'un d'ells que ha estat violada i que s'entesta en ple finals del segle XIV amb denunciar-ho tot i que ella sap que s'està jugant la vida fent això amb tot en contra l'església la sogra aquest terme no està del tot clar la pel·lícula de fet perquè hi ha un moment en què ella li retreu el marit el Jan de Carouche li retreu que home tu li retreu que és un hipòcrita perquè en el fons tal com ho explica ell com que és la mateixa història explicada des dels tres angles ell té el rotllo de l'honor sí però de l'honor ell defensa el seu honor ell ven la idea que defensa l'honor d'ella però en realitat el que està defensant és el seu honor la dona no importa el que importa és el meu honor això és una cosa que queda clara sobretot en la visió d'ella el que tenim aquí és un personatge d'una dona que esculta cosa que també és una flor estranya en aquell tema cosa que el violador també és a dir també sí Jan de Carouche que és el marit aquest és el nom de guerra és un cromanyón sí ni més ni més interpretat paravelosament per Matt Damon però és un cromanyón directament en canvi Jacques Legrie és un tio que sap de números sap llengües diverses llengües que es posa a parlar amb ella precisament ella esculta i i clar compta amb el favor del comte Pierre sí que és el paper que fa el Ben Affleck mentre que el Jan de Carouche que no no suporta el Jan de Carouche el comte Pierre no suporta el Jan de Carouche de cap de les maneres esclar i ell ho passa francament malament perquè està arruïnat de fet és casament vella perquè ella té calés tot i que el pare havia estat un traïdor perquè perquè havia estat del cantó dels anglesos en la guerra dels set anys havia estat del cantó dels anglesos i en un moment donat canvia de bando i es torna a posar del cantó de Carles de Carles VI aquest és un factor que fa que les forces vives estiguin en contra d'ella és a dir que no se la creguin per què? perquè havia el precedent del seu pare que havia sigut un traïdor efectivament sí sí clar aquest és un factor encara més problema per ella molt important el que passa és que aquí hi ha un factor de contradicció perquè ella li retreu és que tu no em vas dir que les conseqüències eren aquestes però de fet en el judici li diu en el judici quan es produeix el judici clarament els jutges que són hilarants perquè allò de dir oh és que si no hi ha hagut plaer no pot quedar no pot quedar embarassada és un criteri absolutament al·lucinants sí sí clar bé li diuen clarament seràs despullada i cremada i cremada viva clar en veia li agafa una mena de li avisen del final amb la qual cosa imaginem perquè en veia li posen dues arrolles als peus els turmells imagineu-vos com ha d'estar amb quin estat d'ànim ha d'estar presenciant aquest duel en què si el marit mora és una situació terrible de fet hi ha un petit plànol que agafa els dos peuets és impressionant enmig del duel sí sí els dos peuets es va llogant una mica com dient per favor no no és que l'angoixa ha de ser extrema l'angoixa ha de ser extrema molt bé bé és una pel·lícula intensa interessant però jo li trobo un fallo d'estructura és a dir pot ser ocorrent pensar en una estructura estil Rochemont no ho nego però jo el que trobo és que té un factor reiteratiu perquè els matisos són mínims evidentment quan és la visió del Jean de Garrouche ell és un marit encantador sí està molt per la seva dona defensa l'honor de la dona li salva la vida amb la gris que és el amb el que després s'enfrontarà de qui ve l'amistat però quan ho explica la gris és la gris qui salva la vida de Garrouche fixem-nos en aquest detall i són petits matisos al moment de la violació possible o no possible doncs ell ho entén com que bueno la dona està com disposada no? bueno no? ho entén una visió molt particular una visió molt particular evidentment probablement la visió més real és la tercera que és la d'ella òbviament que hi ha un primer pla quan s'està produint l'acte en què ja parla el primer pla parla per ell sol ja ho diu tot efectivament jo el que també trobo és que entrevist d'aquests dues hores i mitja hi ha col·locada amb molta finura molt d'algunes coses que jo penso que són veritat i bones de veure per saber una mica com anaven les coses a l'edat mitjana és a dir Rélie Escot aquí entra bastant i dona uns apunts estic parlant per exemple de l'ambient i aquí tu ens podries parlar de lo que és el vestuari de lo que són els complements del vestuari les joies els pentinats jo crec que hi ha una visió molt acurada i fins i tot no, no, no no, no un pèl àustera perquè és que realment hasta allà on hi havia més més abundants i tal tenia que ser àustera perquè estem a l'època de la pesta estem en una època conflictiva de guerres no hi podia haver a l'hivern a més després hi ha uns carruatges que jo com vaig veure allò dius hòstia però aquest tio com s'ho ha currat això sí, sí és que és anar a l'enciclopèdia i dir vull que me'l feu com aquest no evidentment evidentment al cinema de mainstream hi ha equips enceres de gent segur que es documenten fil per randa sobre la i a més és que comentàvem poc abans comentàvem que de fet Ridley Scott per mi a mi jo soc apassionat de Ridley Scott però és que a més per poc que puguis aprofitar d'una pel·lícula seva d'una producció sempre hi ha mons absolutament meravellosament creats és capaç de crear imatges inoblidables encara que siguin deu minuts en una sola pel·lícula les imatges són inoblidables hi ha molts casos en la obra cinematogràfica de Ridley Scott però aquí jo com dissenyador de vestuari m'encantaria treballar en una producció d'aquesta certament però jo el trobo magnífic però no és fàcil recrear mons antics i sobretot inventar-se sobre gravats per exemple o dibuixos perdó dibuixos o imatges que recorden gravats abans ho comentava aquest matí amb tu Pep comentàvem que estèticament hi ha algunes preses cinematogràfiques que semblen precioses i al moment que ella està sola el marit la deixa a càrrec dels camps del feuda diguéssim i ella està dirigint el camp i es veu un dels pagesos que arriba amb una carreta de bous i es veu els massos a baix els camps i sembla un gravat del llibre d'hores de Francesc I una cosa que hi ha preciosa que dius és magnífic i com ho ha fet això i com fa la comptabilitat tu com cobra els delmes és allò que dius no i en el guió està recollit molt bé el tema econòmic la impostió econòmica té un pes normalment en aquestes pel·lícules sembla que tot és és el tema de la violació és el tema d'això però no també té temps per parlar els detens secundaris estan cuidats els que mou el món són els calents naturalment com m'agafi i se'n va a París a cobrar aquella castanya d'or i retraten la jerarquia que no ha canviat en segles vull dir estan els que recapten els que paguen i els que no malviuen i això queda molt clar aquí que els senyors feudals són els que van recaptant però que les guerres els gastos els exèrcits tot això és molt visible a la pel·lícula i a mi m'apassiona perquè Crill y Scott en aquesta pel·lícula al contrari que amb El reino de los cielos que és una pel·lícula molt visual espectacular meravellosament vestida hi ha diferents àmbits i diferents textures visuals la pel·lícula és càlida quan vas a Jerusalem i té una gamma cromàtica diferent però aquesta fredor de l'hivern que és quan es passa tot el duel i aquesta història de la guerra dels cent anys la neu permanentment caient en moltes imatges aquesta fredor general de la fotografia encara li dona aquesta mena d'introducció independentment de com sigui el guió de la pel·lícula però hi t'ho introdueix en un món reconstruït meravellosament sembla un viatge en el temps està bé per mi aquí hi ha un tema que perdona te n'encarregues d'això l'André Breton sempre deia que el cinema històric és impossible perquè les pel·lícules el vestuari no és creïble és veritat és veritat i passen moltes pel·lícules històriques però potser en el cas del Réal Iscot hauríem de fer una excepció que és més natural és més creïble sí hi ha grans pel·lícules en la història del cinema que han fet una reconstrucció d'estuari meravellosa moltes pel·lícules aquestes reconstrucions d'èpoques que precisament el que et fascina és tot allò i Ríl és d'acord amb tu Ríl Iscot és capaç de crear la realitat sembla que sigui com tu imagines o almenys coincideix amb la imaginació popular de com seria l'edat mitjana de tota manera jo ara estic pensant en Gladiator Gladiator que les cuirasses són una mica exagerades jo crec que els romans no les tenien tant que semblen de jugador de rugby no? unes espatlleres però quan anaven a Germània a lo millor certament jo Gladiator una pel·lícula a més s'ha parlat molt d'ella però per exemple jo ho hem comentat moltes vegades jo només amb la batalla a Germània de l'inici de la pel·lícula queda sense l'er com està realitzada com està rodada com aquelles intervenis de càmera aquelles boles de foc enmig del bosc a Germània trobo maravallós el tio això fa molt bé jo crec que salvar el soldat d'Urraia em va marcar va marcar i Riley Scott va dir faré una cosa una cosa perdó la dintadura del temps és inexorable és cert i abans ja he fet una introducció sobre tots els cultius diversos que que fa el Pau llavors he acabat dient que havies intervengut amb jo dona Lili Elbe que recordo que va estar a la presentació al Teatre Nacional i la Marta Carrasco va explicar que li va vindre la idea de fer la representació d'aquesta obra a partir de la visió de Danish Girl la xica danessa que tocava el mateix tema la història d'Eineri Gerda Benninger que va ser la primera dona que va fer-se una sèrie d'operacions per canviar de sexe el primer home el primer home perdó el primer home que amb aquest tipus va ser una pionera i va deixar la vida la pobra però també parla de de el que era la societat respecte altres llocs d'Europa la societat danesa en aquell moment i tal que va permetre això llavors el treball amb el tema de Lili Elbe per començar pel final després ja entrarem com ha estat ja que és una cosa que ha sigut recent i potser alguns dels que ens estan escoltant l'han vist sí jo fa molts anys que treballo amb Marta Carrasco molts dels espectacles de teatre dança ella era companyia resident al centre cultural que jo dirigia un centre cultural bueno amb programació escènica evidentment durant tot l'any en programació per escoles amb 20 i tantes entitats culturals en programació de música i concerts i tal Marta Carrasco és companyia resident igual que Factoria Mascauro que és una altra companyia de dansa però Marta Carrasco té diversos premis nacionals de les artes escèniques premis Max i premis Butaca i és una de les millors coreògrafs sens dubte d'aquest país amb Marta treballar és una experiència quasi mística perquè és una dona passional meravellosa i que a l'hora de crear és com un part és un procés creatiu molt intens sempre jo recordo estava al despatx i recordo que un dia va haver-me entusiasmada amb aquell i em va dir he vist la xica danessa tu saps qui era Einar el pintor dic sí vam començar a parlar d'això i aquí va ser la gènesi d'un projecte importantíssim home ella es va embarcar ella també hem estat fent la tria de les músiques que conformarien l'espectacle jo vaig crear la scenografia en funció d'aquesta llumfreda meravellosa i l'interiorisme de les pintures de Hammer Choi i a partir d'aquí i al voltant d'un dels quadres d'ells que són aquests preciosos arres de Ribera amb els aiguamolls a prop de Copenhague aquell quadre que gira enmig de l'escenari a partir d'aquí es recrea gairebé sense text es recrea un fet terrible a la dècada del 20 al 30 diguéssim i que és la primera operació de canvi de sexe d'un home va ser poc abans 1929 diria en Burg i va tenir 5 operacions a les 5 quina es va quedar bueno va morir però ella retrata tot aquest procés de vestuari vam fer el mínim de vestuari bàsicament tampoc volia jo que fos una recreació visual de la pel·lícula perquè hem de fugir d'això perquè distrauria encara que la pel·lícula també distrauria del personatge aquí el que se centra molt és en el patiment brutal del personatge amb amb el rebuig social amb la estigmatització del personatge també per la seva condició de trans en aquest cas en procés i a més és un cas molt curiós històricament perquè estava casat amb la seva dona i a Gerda també era pintora però en una de les estades a París ell va fer una mena de juguesca i la pel·lícula queda molt explícit aquí anem directe al personatge anem directe al drama anem directe a lo terrible d'aquella situació sí la pel·lícula es dispersava molt amb el tema amb detalls concrets i una mica més la dona era pintora encara que li falli una model i llavors mira tu podries fer de model per què no pasteixes de dones llavors la pel·lícula es distreu una mica amb això en canvi l'obra vostra està molt centrada en el patiment de la transformació no té aquests filtres l'obra va entrar directe com un bisturí és una mena de dissecció i va directament al personatge i a la imatge d'impacte quan triem les músiques surt des de la javanesa fins que surt Juliette Greco Edi Piaf no surt Jacques Brel cosa curiosa perquè Jacques Brel a mi m'apassiona i Marta és un amant de Jacques Brel incondicional i quasi totes les seves obres de dança Jacques Brel ha estat present sempre en un tema o un altre però hi ha alguns temes que es van triar per el missatge i sobretot per la càrrega dramàtica musical per afegir el que seria l'obra l'obra està nominada premis perquè jo crec que és una obra la típica obra que per la serietat a l'altíssima qualitat la interpretació la interpretació que és boníssima és molt bona l'ambientació i tot és una obra candidata a premis una cosa et volia preguntar ja que et tenim aquí que ho sàpiguen els oients t'has recorregut a partir del teatre nacional per Catalunya o per Espanya? Aquesta obra es va estar creant al centre cultural que jo dirigia després ja m'he jubilat de la gestió cultural i vas deixar a Vilanova del Vallès per recorregut el problema és que com ha passat amb tot el món de la cultura l'aturada que està brutal de la pandèmia ens fa malviure gairebé tots i ha estat molt complicada amb el món de la cultura amb el món de la creació ara miraculosament el teatre nacional la Marcela Tallès ha presentat durant 15 dies l'obra i espero que tingui recorregut ara es presenta els Premis Botaques i crec que van a Los Ángeles ara aniran a Los Ángeles que ja va quedar pendent amb l'anterior perquè en veia ja havia fet altres obres entre elles el Díaz Irai el Requiem de Mozart i amb aquest participo també amb el vestuari i bueno en principi és una obra intensa meravellosa que jo recomano a la gent si pot anar a veure la cultura Escolta jo ara ja centrant-nos en la teva activitat tenia aquí algunes preguntes una d'elles és quines són les teves fonts d'inspiració a l'hora d'ocupar l'espai en què s'haurà de desenvolupar l'acció d'una obra una obra que naturalment suposo que estarà condicionada per el moment històric sí anys 50 segle XIX segle XVIII segle XVII sí contemporània però sempre quin és la bueno m'han fet aquesta proposta on vas a inspirar-te a treure material per partir-la com a apassionat de la història i sobretot del món de l'art les meves referències sempre són l'art la història exactament igual com comentàvem també tornant a l'últim duel així com algunes imatges sobretot del personatge d'ella de Ridley Scott ràpidament em porta cap al Dixí o als prerrafalites medievalistes aquí jo em basso sempre en la qüestió visual del món de l'art excepte si la direcció vol una visió més eclèctica aleshores no cal que sigui una reconstrució històrica aleshores pots anar inventant que així que també passa a vegades però jo prefereixo basar-me en com i el fo em passa molt en el món de l'òpera jo prefereixo l'òpera com i el fo en el moment que va passar en el llibre i tal i qual després es poden reinterpretar moltes més coses però jo com disseny de vestuari prefereixo si a mi em dieu una època a reproduir per mi és molt més valuós i molt més enriquidor que si em limito a posar quatre vestits de gasa contemporanis que també el disseny de vestuari pot ser la clau de l'acceptació o no d'una obra de teatre o una obra de cinema perquè en un moment concret una recreació fidel o no del passat recent o històric pot malmetre o posar en el en el en el una obra no et sembla que a vegades aquest segon aquest tipus de treball vostre queda una mica amagat dintre del context de l'obra i el públic en general no el valora amb el que realment té d'importància en el conjunt de la presentació del PAC de l'obra bueno sí jo crec que independentment de tot inconscientment el públic entra dins del PAC jo a vegades això explico molt amb la xerrada sobre el món de la dansa perquè em dedico molt a vestir dansa també i sobretot dansa tradicional jo sempre dic que un vestuari és inert és una cosa inerte no té vida el vestit ha de seguir el dansaire o ha de seguir el protagonista i això estem d'acord en què hi ha persones que es posen un vestit de Valentino i s'hi quedarà fatal en canvi hi ha també persones que es compren un vestit amb el mercadí o s'hi queda com si fos de Valentino això s'ha de portar i jo crec que a l'hora de vestir una obra a no ser que l'obra sigui o la coreografia no sigui molt bona el vestit no ha de sobrepassar l'obra que el que interessa és la narrativa interessa la dansa interessa el PAC i interessa el teatre global el mobiliari la scenografia la il·luminació el so la interpretació i jo crec que el vestit és una de les coses una més una més però crec que sí que pot donar aquesta visió d'integrar-te dins del que està passant a l'escenari o no però jo crec que és molt important ara tinc una pregunta una mica més general que és que abans tu has tocat de passada a partir de tot el que estem vivint aquests dos últims dos anys sembla que això pot crear una mena de fractura o abans i després en el món de la cultura la supervivència del teatre de la dansa dels esbarres d'ençà o sigui les corals etc veus que si és el mateix o realment tornar-ho a refer costarà hi ha hagut un delta baix important costarà sí segurament que sí però bueno mira jo tinc esperança sóc un home positiu amb això i que ahir com diu l'edita castellana aquella que l'ambre agudiza en ingenio esperem que aquí passi això i la qüestió que la creativitat sigui el món del cinema sigui el món del teatre de la cultura de la dansa de l'òpera o de les esbarres ensaires o el món de l'art tradicional o de la cultura tradicional esperem que sigui només un terrible temps que s'ha tocat viure i un parèntesi amb la part creativa de la gent que es dediquem al món del cinema és que a vegades parlant amb l'Ignasi i ha referit el mateix tema ha referit al cinema nosaltres a veure potser no és convenient dir-ho per antena però veiem el cine és que el cinema té molts impulsos cada vegada cada vegada més complicat em veig el cine el cine amb sala a mi el que preocupa sobretot és ara que hem tingut el Festival de Sitges el que em preocupa és que el gènere de por està s'ho està menjant tot per dir-ho d'alguna manera o tinc la sensació que por la por els superherois els efectes especials els superherois és insuportable jo no puc Marvel per un tu sí ja sé que això és una confesió molt subjectiva que pot molestar a determinada no volem desanimar ningú jo també crec que ara hi ha un ara potser estic parlant com si fos la bola o cebolleta però jo crec que ara hi ha un consum molt ràpid de que s'hi ve tot a veure la gent vol una cosa ràpida el consum i oblidar a veure a vegades aquesta jo estic tip de sentir gent és igual l'edat que tinguin que sempre diuen és que és molt lenta la pel·lícula per exemple hòstia pues a vegades és això el que toca perquè potser és el que vol el director de fet abundant amb el que el nostre amic Pep està dient jo crec que el nostre ofici està a punt d'expirar és a dir els crítics els crítics de cinema han deixat d'interessar fa molt de temps en el sentit que abans la crítica en un diari era important avui dia la crítica de cinema en un diari no ho és important i de fet les revistes de cinema cada cop estan tancant i estan subsistint i els diaris molts d'ells també perquè internet si vols la informació ja la trobaràs i si no el consum ràpid tornem a baixar no no els meus alumnes els hi deia moltes vegades dic cultura no és viquipèdia ni google és una consulta que tu fas però si no se't queda aquí estem en mateix i el consum ràpid passa això és fast food absolutament aquest és un d'acord una cosa que tenia perquè estem a un minut del final donem el programa per acomiadats si se'ns tira sobre la màquina perquè no avises és com una daga però et volia preguntar aquest últim minut des de la teva formació i experiència personal quin és el tipus de cinema que t'agrada ja que estem en un programa de cinema a mi m'agrada el cinema en general ja sé que això és un recurs farcí però per exemple a mi m'agrada la ciència-ficció m'apassiona el cinema musical ja sé que a molta gent no li agrada a mi m'apassiona el cinema musical i el cinema clàssic crec que en obres maestres en qualsevol d'aquests àmbits com tothom que t'agrada sempre que hi ha moltes coincidències jo és que ho visc i m'emociona m'ho passo bé i tu Andrea quin tipus de cinema t'agrada? jo la ciència-ficció també la ciència-ficció és un gènere molt agraït quan quan està ben fet com tot com tot el cinema musical també i tot molt bé per la setmana que ve no tenim un convidat o convidada preparat o sí que tens tu algú sí que tens tu ig