Cinema sense condicions del 2/11/2021 — De “La mujer pantera” a “L’últim duel”: Val Lewton, l’efecte bus i conversa amb Pau Fernández sobre “Jo, dona. A Lili Elbe”

Panorama de l’episodi

Programa dedicat al contrast entre un clàssic del cinema de terror elegant i suggerent i una superproducció històrica contemporània, rematat amb una entrevista creativa. Els punts forts:

• Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942) — producció Val Lewton, estil suggerit i naixement de l’efecte bus; reflexions sobre ambigüitat i repressió sexual.

• Estrena destacada: “L’últim duel” (Ridley Scott) — estructura tipus Rashomon, rigor històric i un duel final d’impacte.

• Entrevista a Pau Fernández — procés creatiu de l’obra de Marta Carrasco “Jo, dona. A Lili Elbe”, escenografia, música i el paper del vestuari.

• Debat final sobre postpandèmia i hàbits de consum: pes del terror i superherois, pèrdua de centralitat de la crítica, “fast culture”.

Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942)

Per què és clau

• Produïda per Val Lewton (RKO), amb Jacques Tourneur a la direcció: la personalitat del productor marca la “fàbrica” visual i narrativa.

• Elegància i ambigüitat: Lewton defuig mostrar el monstre i aposta per la suggerència, el so i l’ombra; quan l’estudi força a “ensenyar”, el to trontolla.

• Temes subjacents: repressió sexual, gelosia i identitat projectada en el fantàstic.

“La pel·lícula funciona perfectament mentre es belluga en aquest terreny de l’ambigüitat.”

Innovacions i estil

• Naixement de l’efecte bus: un sobresalt diegètic que substitueix l’atac del monstre per l’entrada sobtada d’un autobús.

• Fotografia de Nicholas Musuraca: chiaroscuro, sofisticació i arrels de l’expressionisme alemany que anticipen el film noir.

• Direcció sonora: sorolls, bramuls, petjades i silencis per construir el terror sense mostrar.

Llegat i constel·lació Lewton

• Directors vinculats: Jacques Tourneur, Robert Wise, Mark Robson.

• Continuïtats i relectures: “The Curse of the Cat People” (Wise) com a obra autònoma; “El beso de la pantera” (Paul Schrader, 1982) amb càrrega eròtica, valorada com a fallida pels tertulians.

• Altres títols destacats de Lewton: “La séptima víctima” (influència sobre l’escena de la dutxa de “Psycho”), “La isla de los muertos”, “El barco fantasma”.

Cartellera actual: “L’últim duel” (Ridley Scott)

Estructura i temes

• Relat en tres capítols a l’estil Rashomon: tres punts de vista sobre una violació, amb la versió d’ella projectada com la més veraç.

• Final a foc lent amb duel d’un realisme sonor i físic aclaparador.

• Subtext: honor masculí vs. autonomia femenina; denúncia en un món amb l’Església i l’aristocràcia en contra.

“El pla final d’ella és extraordinari… una mirada que ho diu tot.”

Rigor històric i posada en escena

• Fonts medievals: Froissart i les “Grans Cròniques de França” com a suport documental.

• Economia feudal i jerarquies integrades al guió: delmes, recaptació, carruatges i logística, allunyant-se del decorativisme.

• Vestuaris i complements sobriament versemblants; hiverns, neu i cromatisme fred que immersen en el segle XIV.

• Marca Scott: hiperrealisme sonor (armes, cascs de cavall) i imatges inoblidables.

Entrevista a Pau Fernández

“Jo, dona. A Lili Elbe” (Marta Carrasco)

• Gènesi inspirada per “The Danish Girl”: focus no narratiu sinó físic i emocional sobre el patiment del personatge en el trànsit.

• Escenografia de fred nòridic i aiguamolls (Hammershøi, paisatgisme danès) amb un quadre giratori com a nucli visual.

• Música eclèctica (de la javanesa a Juliette Gréco i Édith Piaf) triada per la càrrega dramàtica.

• Impacte de la pandèmia en el recorregut; pas pel TNC i expectatives de gira (incloent Los Angeles) i premis.

“L’obra entra directa com un bisturí: dissecció del patiment i la mirada social.”

Procés creatiu, referents i vestuari

• Fonts d’inspiració: història de l’art (prerafaelites, medievalisme), documents i iconografia per ancorar versemblança.

• Opte per recreació fidel d’època si la dramatúrgia ho demana; eclèctica si la direcció ho proposa.

• Concepció del vestuari: peça inerta fins que el cos l’activa; ha de servir la narrativa i integrar-se amb llum, so i escenografia.

“El vestit no ha de sobrepassar l’obra: interessa la narrativa i el paquet escènic global.”

Debat final: cultura i hàbits de consum

• Després de la postpandèmia, s’espera recuperació amb creativitat reforçada; consciència del daltabaix i la necessitat de resistència cultural.

• Tendències actuals: domini de terror i superherois al mercat.

• Pèrdua de centralitat de la crítica tradicional; informació dispersa a internet i consum ràpid que penalitza ritmes lents.

“Cultura no és Viquipèdia ni Google… si no se’t queda aquí, és fast food.”

Recomanacions i preferències

• Els tertulians destaquen la ciència-ficció i el cinema musical quan estan ben fets.

• Reconeixement transversal al cinema clàssic i al poder d’unes imatges ben creades, siguin clàssiques o contemporànies.