De «Les verges suïcides» a «Tardes de Soledat»: obituari de Gene Hackman, repàs dels Òscars i agenda «Bogre»

Cinema sense condicions Emotions Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que sobretot va començar com a actiu perquè va començar molt jove, era un nadó amb el seu pare que la va fer sortir el padrino el primer i després ja va sortir de jove adolescent amb el padrí 3 ella ha participat també en 5 o 6 pel·lícules més però no va estar especialment ben tractada per la premsa i per la crítica i llavors tenint en compte que havia estat molt familiaritzada sempre amb el cinema es va posar en el camp de la direcció i precisament va encetar el seu currículum amb la pel·lícula que avui tenim com a pel·lícula de clàssic de la setmana que són les verges suïcides i et passo a tu Anastasi perquè ens introdueixis amb aquestes verges suïcides tan un títol que ja inquieta només de anomenar-lo títol que curiosament en anglès és the virgin suïcides que seria al revés normalment sabem que alteren la posició de l'adjectiu ells la posen endavant passa com snow white ells per ells snow white és la blanca nieves perquè nosaltres si veus també ho il·lutarem diríem la nieve és blanca no és és la blanca nieves i ells per tant també ho alteren snow white és la neu per tant aquí fan el mateix i ho fa per marcar més el fet de enfatitzar encara més el tema de les verges o sigui posar les verges per davant enfatitza molt això i si haguessin invertit de suicide versions hagués quedat potser més debilitat diuen que quan es fa aquesta inversió és per potenciar la força de la paraula primera sí s'incideix amb la primera evidentment s'està tractat d'això a ella li arriba a la Sofía Coppola li arriba amb llibres i existeix un llibre que és evidentment anterior a la pel·lícula i ella sap que aquest llibre ara en aquest moment no recordo l'autora sap que aquest llibre descobreix de com mentre ella ja està preparant la pel·lícula bastant avançadet se n'assabenta d'aquest llibre ja s'està produint una altra adaptació una altra productora està produint una altra adaptació és una novel·la és una novel·la sí del mateix títol de Jeffrey Eugenides exacte un grec un grec d'origen grec Jeffrey Eugenides Eugenides és grec totalment doncs això una productora la mateixa productora que després li dóna amb ella el projecte estava treballant un altre projecte del mateix tipus basat en el llibre fer la pel·lícula i què va passar que la productora no va estar contenta prou contenta amb la versió que li estaven intentant venda del que anaven a fer i és el moment que decideix donar-li el llibre amb ella i que desdedica a veure si pot desenvolupar algun tipus d'història interessant i a partir d'aquí ella jo crec que aquesta pel·lícula se la fa molt seva perquè jo no he llegit el llibre però tinc la sensació que és una pel·lícula com tu dius és la primera però malgrat ser la primera a més l'adaptació la va fer ella i l'adaptació la va fer ella exacte s'implica s'implica plenament en el tema per tant jo crec que realment a partir d'aquí comencen a haver una sèrie de temes de si les actrius que han d'estar no sé si és més interessant saber-ho saber que en un moment determinat es va parlar de l'escarla johansson per fer un paper estem parlant de l'any 99 per tant ja era un escarla johansson uns quants anys menys però ja la vam conèixer fa un quart de segle de la pel·lícula fa un quart de segle de la pel·lícula és clar que en seguida passen 25 anys i llavors va a partir d'aquí ella agafa i fa la pel·lícula la pel·lícula hem de saber que es va ser estrenada en dues versions diferents una que és a tot el món es va fer un tall per televisió i el temps d'edat era d'una hora i 37 minuts és a dir de 97 minuts i després es fa una estrena per cinema que jo això ho desconeixi perquè jo crec que m'he vist la versió llarga d'una hora 30 perdona al revés perdona per televisió laimana es fa una versió especial d'una hora 37 i per la televisió en general d'una hora 30 la versió que nosaltres hem vist no és ni una ni l'altra és una versió d'una hora 33 estem al mig jo sincerament no sé quina versió és la televisiva ni no m'ha quedat clar perdó sí estrenen al cinema primer la 37 és la llarga lògicament pel cinema que és 4 minuts més llarga estranyament que la que hem vist nosaltres no sé si hi ha algun tall pel mig és raro que filmin accepti una obra que hagi estat manipulada no és la seva filosofia ells estarien sempre la versió més llarga però veig que no té 4 minuts menys que té un bé amb la resolució de la pel·lícula és possible que hi hagi alguna imatge pot ser perquè és una o sigui hi ha la tragèdia i de la tragèdia no hi ha més que una escena llavors podria ser que estés allí podria ser perquè de fet en 3 minuts només en 3 minuts es pot mostrar molta cosa o deixar de mostrar clar jo feia 27 o 28 anys que vam veure la pel·lícula per tant jo com el que dèiem l'altre dia l'hem tornat a veure ara després de 27 anys i realment no recordava realment si hi havia més matratx o no la pel·lícula sí que la recordava força és la història expliquem una mica si vols per sobre sí la sinopsi de fet la pel·lícula està explicada ens pot passar desapercebut però perquè la veu en off igual que a vegades diuen el muntatge millor és l'invisible bueno tinc el nom aquí del narrador el tens? no, no, no és Giovanni Rivisi nada menos que a veure clar, clar, clar ja ho diràs tu segurament però com que és un Rivisi i un Giovanni és veritat dir-vos que està clar que en aquesta pel·lícula la Sofia Coppola està molt arropada no sé si és correcta en català ara la paraula no, no no és correcta però no recordo la paraula bueno per entendre'ns direm això ja ens entenem per tot el que és el món dels Coppola amb Francis Ford Coppola al davant al davant de tot els estudis soetrop etcètera o sigui que surt per exemple en papers puntuals hi ha actors que són de Coppola com el Dani DeVito per exemple tot això i després amb l'apartat tècnic també hi ha molta gent que col·laborava habitualment amb Francis Ford Coppola tot això és important perquè fer una una òpera Prima tan bona vol dir que al darrere tens un suport tècnic important hi ha una part que segur que és una ajuda el seu propi germà el Roman està en la pel·lícula com a pràcticament no consta com a codirector però sí que està en una funció de segona unitat o és una manera també de dir que també té funcions altes diguem-ne dintre la direcció no és un qualsevol que passava per allà sinó que li deuen donar vés a saber què va fer realment tot i més la pel·lícula és molt personal però ja ja hi entraríem estàvem intentant parlar de la història la història bàsicament ens pot passar desapercebut perquè dèiem el muntatge millor és el transparent la veu no fa millor de vegades també és el transparent és a dir aquesta veu interior o aquesta veu no interior sinó narrativa que ens van informant d'una sèrie de coses a vegades passa i en aquesta pel·lícula passa diria molt desapercebuda perquè hi és però com que coexisteix amb els diàlegs de la pel·lícula perfectament de cop s'acaben els diàlegs està com ficada per allà al mig la narrativa de la impressió que és una mica una explicació coral dels amics de les noies de fet teòricament a part que se sent en algun moment en una segona veu que explica també la història hi ha una sola veu és un dels personatges en realitat que jo no sé identificar quin és perquè no acaba de definir-se és una veu única jo ho he agafat una mica com una cosa nosaltres vam anar no ens esperàvem que elles és veritat aquesta veu és la que ens porta per una història que quan era adolescent aquest personatge va viure i ell junt amb tots els seus companys els altres tres dels seus amics van viure aquesta història de fascinació per aquestes germanes Lisbon curiós que es diguin Lisbon que en anglès vol dir Lisboa la família Lisbon és curiós una família que també sigui amb aquest nom curiós no li s'ha pogut trobar connotacions de cap altra mena però és curiós i el 74 que és quan es situa l'acció de la pel·lícula hi havia cinc germanes que eren la Cecília de 13 anys la Lux de 14 la Boni de 15 la Mary de 16 i la Teresa de 17 anys o sigui aquesta família no parava no parava perquè aquestes noies igual el pare a part de matemàtic era de l'opus de fet la més de l'opus com pots veure després és la mare perquè la mare sí que és una persona absolutament dura el pare és un home que sí és matemàtic dona classes de matemàtiques en un institut i la casa tenen elles i un any veient a mesura que va avançant la pel·lícula aquesta cosa que fa fragmentàriament ens van donant informació va avançant era una educació absolutament estricta la que tenen per part de tant tant de pare com de mare el pare intenta una mica protegir-les però és un en el fons davant les manipulacions de la mare se sent absolutament impotent el pare està subordinat a la mare totalment els casos de subordinació en aquest cas que no és bona en cap sentit ni en un sentit ni en l'altre i la mare realment és una mare catòlica excessivament devota possiblement si és que es pot ser excessivament devota que penso que sí i que dicta totalment les regles de la casa és a dir que per tant té les nenes absolutament lligades amb el tema de les sortides amb el tema dels nois amb el tema del vestuari amb el tema del pentinat amb tots els temes ella entra a tots els temes i perquè no hi havia mòbils i perquè no hi havia mòbils exacte imagina't això amb mòbils bé la història es centra bàsicament amb això amb aquesta aquests nois admirant-les des del primer moment perquè eren noies magnífiques cal dir que eren cinc noies molt maques i hi ha una admiració un enamorament d'alguns d'ells més que d'altres i hi ha aquesta mena de fascinació per què el món perquè també intueixen que a part de la fascinació que exerceixen elles darrere també hi pugui haver més coses que això com efectivament hi ha perquè són unes noies absolutament misterioses també o sigui elles mantenen una distància misteriosa respecte a la resta de la gent que les envolta la història comença amb un tema fort que és protagonitzat per Cecília que podem no arribar a dir quin és el tema però que és traumàtic realment és un tema que genera tot un desencadenament d'esdeveniments i a partir d'aquí fins que no hi ha un altre tema que marca també la pel·lícula que és aquesta aparició del personatge del Trip Fontaine que és un guaperes de l'època de Tornó que amb la Lux que és la germana la germana que dèiem de 14 anys tenen una història d'amor aquests són els dos temes que d'alguna manera vertebren tot el funcionament de tot el que passa al voltant les festes els embolics això és una mica l'estructura bàsica de la pel·lícula en quant a estructura purament argumental si vols tu Pep ara dir completar alguna cosa sí mira en tot cas dir una mica parlant de l'equip artístic dir que els pares de les 5 noies que hem descrit eren estaven a la pel·lícula interpretats la mare Kathleen Turner i el pare James Woods tots dos estan molt bé cada un o sigui ens poden semblar a vegades sobretot la Kathleen ens pot semblar odiosa i a l'altre ens pot semblar una mica mindundi un nyiklis però un nyiklis però en realitat les interpretacions d'ells dos són molt reixides després les 5 noies les 5 filles estan Kristen Dans a veure no sé si les tinc jo no les tinc els actrius no tinc l'Anne Hall ah sí mira la Cecília 13 anys Anne Hall la Lux és Kristen Dans que seria la que tindria un paper més protagonista i a més a més a part de que està bellíssima la Kristen Dans que després va tenir una carrera ha tingut una carrera important realment aquí hi ha a punt de maneres ja es ve que aniria per actriu important la Bonnie que té 15 anys és de la Chels Swain la Mary de 16 és A.G. Cook i la Teresa de 17 és Leslie Hyman bé aquest seria una mica l'equip bàsic però després com us he dit hi ha gent que són amics i que han treballat a vegades amb la família Coppola com és el cas d'Idan i de Vito Scott Glenn que fa un paper molt petit el paper de capellà però és molt bo i a més el coneixereu a l'acte perquè jo el primer que vaig dir ostres aquest tio el conec molt i després vaig anar a mirar Scott Glenn i així n'hi ha altres és una pel·lícula en què hi ha petits cameos que són fets per amics de la família bé la producció és i va col·laborar Francis Ford Coppola també a través de Zoetrop la seva productora la seva productora de propietat llavors dir que la la Sofia a continuació d'aquesta pel·lícula al cap de de tres anys sí va fer per mi una de les millors pel·lícules que he fet que és Lost Translation sí sí una pel·lícula fantàstica que aquesta sí que també va tindre bueno la primera no cal dir-ho era una obra prima i sempre les obres primes fan crear una expectativa i sent un nom Coppola doncs encara més amb aquesta ella també ja va marcar algunes tendències del que serien els seus interessos com a directora com a guionista etc però aquí aconsegueix també té la sort de trobar la interpretació d'una parella extraordinària la precisament Catherine Torres Catherine Torres dius? no no no l'Osting Translation ah sí no ui no em preguntis noms ara sí no sí la Johansson la Johansson sí l'Escala Johansson i el i el Bill Pullman no no Bill Pullman no el Bill Murray Bill Murray bueno m'ha sortit al final tu molt bé molt bé bé a part d'aquestes dos la primera i la segona llavors ha tingut una carrera el que podríem dir una mica desigual sí i jo de les que jo he vist diria que mai va arribar a la qualitat d'aquestes dos primeres pel·lícules no no estem parlant 2006 Maria Antonieta sí 2010 Sean Ware que no no recordo haver-la vist sí sí jo l'he vist no em va interesseguir 2013 The Bling Ring 2015 A Bering Murray Christmas el 2017 sí també l'he vist aquesta sí de Beguilet que no l'he vist Beguilet no jo tampoc el 2020 On the Rocks que tampoc l'he vist tampoc no no no 2023 Priscila que sé que l'he vist també l'hem vist i una pel·lícula que està bé és un biopic sobre la dona d'Elvis Presley però escolta no em va interessar massa no no va semblar fins i tot que era raro que ella fes una pel·lícula d'aquest tipus un biopic no és la persona és molt autora i en aquestes dues primeres evidentment semblava que aquí es tractava d'agafar un personatge archiconegut sobretot per la seva relació amb el rei del rock sí i no no va sortir res així de la veritat no i després l'última que tinc a notar que va fer que no l'he vist tampoc ni crec que s'hagi estrenat aquí és The Custom of the Country no la conec gens jo crec que no s'ha arribat a estrenar aquí és possible que no en fi clar és que ella jo penso que en aquestes dues pel·lícules que estem parlant estem davant realment d'una autora autora és a dir aquesta primera pel·lícula se la pot acusar d'una aparència aparència de pel·lícula de pel·lícula pija una mica també estem parlant a vegades del cine pijo d'aquí del nostre país també de pel·lícula pija en el sentit que és una temàtica elevada diguem és una temàtica pija diguem en l'entorn té un punt la família perquè tingueu una idea està situada segons ha llegit a Gross Point que és el lloc pijo el més selecte de del Michigan de Michigan de Detroit està al costat de Detroit és a dir que ja anem amb un nivell ja hem dit abans que ell és professor d'Institut de Matemàtiques una família que està ben assentada amb uns cucharros que tenien allà uns cadillacs bestials de l'època sí però inclús el tractament o sigui jo penso que més que el contingut que sí que efectivament l'entorn és aquest no és un entorn tot és sofisticat els vestits per exemple clar les grans festes aquestes americanes sí aquí hi ha dues coses a dir una que jo penso que per un cantó el pijerio que hi és li ve més donat perquè el tractament que ella fa de com aborda l'estètica dels anys 70 la Coppola l'aborda d'una manera molt per dir-ho que tot molt femenina és molt propi d'una directora de cinema o sigui és molt no diria que ho hagués endevinat però segurament hagués pogut endevinar-ho cas de no saber-ho que la pel·lícula l'havia fet una dona té aquest punt de vista d'observació de la reconstrucció d'un període a través de la seva estètica aquesta estètica hi ha post-hippie les flors aquest tema que realment va el mateix tema d'Air el fet que el grup aquest d'Air que és un grup del 95 en realitat és un grup que havia nascut feia poc però el tipus de música que feien era música dels 70 era Air amb una música que podia ser diguem Pink Floyd d'alguna manera per tant tot això li dona aquest entorn que ella i dic ara aquí és on li ve també és la pijeria li vesteix molt bé la pel·lícula perquè així la pel·lícula que té aquesta duresa terrible pel tema pel que va passant que no hem d'anticipar gaire en canvi està vestida i està fabricada a través d'uns mecanismes aparentment inocus és a dir tot és relativament bonic la música és preciosa els temes que em ton deies abans els temes que sonen a la ràdio hi ha per exemple Alone Again Naturally de Gilbert Sullivan que aquesta és una cançó que jo recordo que nosaltres havíem cantat i tant quan sortíem allò de cap de setmana que sempre n'hi havia un que portava la guitarra rescava i els altres Ara no ho farem però t'has atrevit després ja So Far Away de Carole King que és un altre èxit i a més molt ben col·locada la pel·lícula Run To Me de Big East home no els temes que surten són meravellosos i molt ben col·locats Sí amb la banda sonora ja per fer un disc d'aquells d'èxit I tant I tant es va fer els quills que es van diguem quasi forrar van ser Air Air que és aire realment es van es van fer d'hora amb aquest disc perquè van editar el disc de la banda sonora i és de les bandes sonores jo penso que han hagut donar un rendiment discogràfic més important perquè tots els temes són bons hi ha un tema dolent realment està molt bé la bandosa llavors hi ha una cosa que sí que no podem obviar si parlem de les vèries suïcides parlar d'un tema molt seriós perquè dintre de la pel·lícula hi ha un moment en què es fa referència a un noticiari o sigui no són els actors ni això no, no és la tele que diu a veure aquest any hi ha una mitjana als Estats Units de 80 suïcidis al dia i tot agafant el darrer any comptant 360 dies ens trobem amb 30.000 suïcides bé estem parlant de finals del segle XX i escolteu jo dic que ens situem ara després de tot el problema que hi va haver amb la Covid que va paralitzar la Terra etc i com les relacions de treball han canviat i tot i que cada dia ens diuen que està baixant la tasa d'aturats i tal tot i això la realitat és que de tant en tant et surten altres estadístiques que et diuen que la mitjana de joves estan a casa dels pares fins als 32 anys la mitjana això és terrible i llavors això sembla que podria generar el fet que es creessin un estatus uns grups amplíssims de joves rebels amb causa aquí la pel·lícula jo una mica li trobo a faltar sobretot amb la resolució una enviuitat o sigui la pel·lícula agafa i et deixa tu pensa el que vulguis jo et dic aquí el que ha passat i a partir d'aquí tu pensa el que vulguis és una mica que queda a les teves mans una mica fer el judici de valor però el començament que a mi em recorda molt si et recordes tu hi ha un plano en què es veu un senyor que és el pare regant no ho sabem encara però està regant al jardí ja sé que et recorda ja home és és blue velvet és blue velvet però claríssim perquè empalma dos o tres escenes en què estem dient unes situacions de família acomodada amb la seva casa al seu jardí sí burgessa burgessa com l'americana que realment és acomodat i llavors ens agafa i ens fa un travelling que pot estar fet des de un cotxe en el que anem seguint la cera i de passada veiem en el lloc on estem on estem és la casa dels uns uns caserios un barri important és que la pel·lícula sempre es podria dir d'aquesta pel·lícula que fa allò que es diu tòpic amb algun tipus de pel·lícula determinat que és un retrat de l'amèrica d'aquests moments i és cert perquè esclar sempre una pel·lícula és un retrat que per moments és molt crítica i punyena per això dic que sota una aparència d'aquesta pell que té la pel·lícula té una pell si tu vols també no direm pija la paraula pija també és lletja té una pell suau té una pell suau té un aspecte entre les noies guapes l'ambient el no sé què l'agrafisme de la pel·lícula les cançons tot dona aquesta cosa de suavitat hi ha aquesta duresa de fons que és no tan sols el que passa a la pel·lícula que és terrible multiplicat per 5 que és terrible sinó que a més a més és el tema que estàs veient també com són algunes famílies ja no és evidentment això passa a tot arreu no cal anar als Estats Units per trobar una família amb aquest perfil però bueno que al tanto és un país confessional no ens ho podem estalviar ja veiem que tenen adeu a la boca i a Crist també l'atac a la religió o a les religions o sobretot la part més més dolenta que és el domini que la religió hi ha una cosa que és terrible a la pel·lícula i és al final quan estan els pares sortint de casa que ja ja s'ha acabat la tragèdia i la mare li diu al pare que és increïble si en nuestra casa siempre habíamos estado bien había una harmonia exacte aquesta perplexitat de banda si ho hem fet tot bé com és que ha passat tot això efectivament aquest és el jo he penjat un parell de frases però no val la pena ens allargaríem molt però aviam deixa'm perdó sí sí perdoneu estic buscant és que és que hi ha una cosa que jo veig de la pel·lícula potser el que més m'agrada vista ara i és la seva actualitat és que es podria fer partint d'un cas que el poguéssim trobar a les notícies en qualsevol noticiani podríem fer la mateixa pel·lícula ara sí efectivament no no la pel·lícula és perfectament repetible perquè no ha canviat la temàtica existeix el fet del suïcidi evidentment continua sent un tema que no se'n parla que no se'n parla però que estan allà però que està allà correcte i aquí anem d'allò no sé si per no acabar però anar acabant d'alguna manera el que diu el narrador en un moment determinat d'on detectes més la procedència diguem de que ve de literatura això perquè aquesta és unes frases que no venen de no són de pel·lícula són de literatura i normalment la literatura surt a vegades surt a través de la veu del narrador diu recollint tot el que podien d'ells les noies de les noies recullen quan passa una sèrie de coses ells recullen els objectes diu les noies Lisbon no es van deixar de cap però s'estaven escapant aquí a partir d'aquí perdó el color dels seus ulls s'estava esveïnt juntament amb les ubicacions exactes dels seus clots dels llavis a partir de cinc s'havien convertit en quatre i tots eren vius i els morts convertint-se en ombres les haurien perdut completament si les noies no s'haguessin posat en contacte amb nosaltres el que va perdurar després d'elles no va ser la vida sinó la llista més trivial dels fets mundals un rellotge a la paret una habitació enfosquida al migdia i la indignació d'un ésser humà que només pensa en si mateix és una reflexió molt novel·lística sembla inclús fora de la pel·lícula he llegit una mica malament perquè he trobat és narrativa no és col·loquial no és col·loquial exacte i que de fet és una de les moltes capes que la pel·lícula té la pel·lícula està feta a base de moltes capes hi ha un ordre perquè l'art dramàtic és net està ben dibuixat és a dir hi ha un ordre però perquè hi ha de ser necessàriament perquè passen una sèrie de coses consecutivament però el fet que de cop anem endavant i endarrere temporalment a través dels narradors que són els nanos que aquest sí que ens n'anem una mica endavant i endarrere amb ells aquest provoca un decalatge a vegades temporal però que és bo perquè en el fons està tan clar quin és l'arc que no et perds en cap moment saps perfectament per quin camí vas per un camí segur amb la pel·lícula dona la sensació i llavors hi ha una que ja ho hem comentat abans però val la pena per rematar fer incidència que segurament és buscat per la mateixa copola aquesta ambigüitat sí planeja per sobre la pel·lícula i és el que li permet també primer agafar i potser no tancar una crítica que podia haver-li fet mal a la seva carrera posterior sí llavors ho deixa indicat sí ella pot defensar sempre que jo ja ho apuntava sí però sense rematar sense rematar i després hi ha una cosa també i és que això per mi li permet en determinats moments de la pel·lícula treballar en clau d'humor sí hi ha moments de la pel·lícula que realment dius sí aquí hi ha un catxon déu maco hi ha unes relacions exactes de comèdia aquella a casa amb els pares sí hi ha moments que és això clar els ambients són comuns les comèdies que veiem són d'aquests discussions domèstiques que dius bueno tenien el límit de ser recicloses sí la pel·lícula té una cosa que és que hi ha una acció una seqüència de fet que és una seqüència en què ara dir-ho és una mica per dir-ho perquè en realitat si no ha vist la pel·lícula evidentment us aconsellem de veure-la malgrat els petits temes que han dit que pugui tenir té l'avantatge que està a filming s'ha de tenir filming això és veritat i que està a filming i que és una pel·lícula curta perquè realment una hora 33 avui en dia és una pel·lícula curta curta perquè avui en dia hi ha pel·lícules per sota de dues hores i molt intensa una vida molt intensa llavors hi ha una escena en aquesta pel·lícula que és una escena en què tots les noies i tots els nois estan en un cotxe anant cap a no se sap on i amb una cançó que és On the Road Again On the Road Again aquesta cançó i estem veient això clar aquest cotxe està situat en una temporalitat impossible no existeix o sigui és una escena imaginada jo una vegada vaig trobar una pel·lícula que vaig haver de muntar que es diu Eloís que vaig haver de muntar molt de gust per altra banda però d'un Jesús Garay que també passava això és a dir en un moment determinat llegies el guió i no ho veies però quan muntaves la pel·lícula ara viene l'escena del cotxe i posaves el cotxe un autocar en aquell cas i les xiques que se van en autocar però si les xiques ja no ah no però aquesta escena és com una espècie de és com una projecció mental d'allò que hagués pogut ser i que no va ser mai i aquesta escena si t'hi fixes és exactament el mateix i el moment que vaig veure vaig dir hòstia pell de gallina se'm va posar que bonic és això pot passar desapercebut perquè està ficat enmig de nit nit o sigui nit nit i al mig escena de dia lluminós i el cotxe en allà i la cançó tope doncs és impossible no pot ser que aquella escena s'ha inventat bueno és poesia és a dir és poesia ho acceptem en una novel·la que hi hagi aquest tipus de narracions discontínues i en una pel·lícula a vegades ens costa més d'acceptar però no deixa de reforçar més la meva idea que estem davant d'una obra d'algú que té una autoria potent i veure-la és un gust perquè és una pel·lícula que t'obre el cap cap a reflexionar sobre coses que són molt punyents encara ara sí, sí és un tema molt actual com deies tu i perfectament malauradament algunes de les coses segueixen sent tremendament vigents i inevitables per altra banda jo penso i que cal tenir en compte ha explicat tot en un llenguatge absolutament això poètic creatiu i fet per una dona que en aquell moment i jo penso que la següent pel·lícula com tu dius demostra una absoluta capacitat i després les altres són més també potser d'efecte nostre no les hem vist totes potser les haguéssim llavors podríem dir més sí, però les que hem vist no ens han interessat el que passa és que he estat espigolant una mica quina informació hi ha de cada una i et dones compte que progressivament ell anava fent coses que li interessaven sí però no no ha trobat el favor ni potser tampoc l'equip artístic l'enguat poden fallar moltes coses sí perquè si parléssim d'algun dia de Lost Interaction realment Lost Interaction és una pel·lícula tan fina amb tots és molt bona i uns actors immensos i tot plegats i la història ja la farem algun dia també és una pel·lícula de perdedors sí molt bé bueno ho podem deixar aquí i recordeu Les Verges Suïcides sí filmen filmen sí senyor una hora trenta la setmana passada ens va caure inexorablement el temps a sobre quan estàvem a punt de rematar un comentari de 10 minuts que vam fer sobre l'última pel·lícula d'Albert Serra Tardes de Soledat del 2024 que ja em sembla que es va estrenar el divendres el dia 7 el dia 7 correcte bé en fi jo crec que val la pena insistir una mica més perquè és una és una pel·lícula que a la millor pot crear una reticència amb molta gent prèvia sobretot la gent que és molt sensible a la vida dels animals i concretament se sent i milita fins i tot amb l'antiteurinisme cosa que no anirem nosaltres a treure del cap a ningú tot el contrari la vida dels animals ens sembla molt respectable però sí que hem d'insistir en el que dèiem l'altre dia que probablement jo penso personalment que estem davant de la millor pel·lícula i n'ha fet 5 o 6 de molt bones de l'Albert Serra l'Albert Serra té una carrera de 20 anys o sigui no és una carrera massa llarga però ja són més de 10 pel·lícules són 11 o 12 a part que ha fet altres coses ha fet curtmetratges ha fet unes pel·lícules una mica experimentals que algunes d'elles tenen hores moltes hores de durada és a dir és un home polifacètic també ha fet jo recordo ho he vist amb el Romea un tema sobre teatre sí en fi no ho he vist jo no ha conreat diverses facetes i jo penso que estem davant de la seva millor pel·lícula amb Tardes de Soledat Tardes de Soledat és una pel·lícula dura que ens presenta el món de la tauromàquia com personalment nosaltres no l'havíem vist mai molt de prop molt intens traient-li d'ell tota la fanfària que havíem vist sempre a la U de Televisió Espanyola amb els passodobles Torero i amb uns comentaris que anaven molt bueno per la per la onda aquella de la fiesta la fiesta nacional la fiesta nacional sí sí perquè tingueu una idea tot el que és el públic de les places està rodada en quatre places sembla que és Pamplona no País Basc Santander Sevilla la Real Malestranza i les ventes de Madrid quatre places principals perquè el Torero que és un Torero d'una categoria excepcional és peruà i es diu Andrés Rocarrei Rocarrei doncs clar té un prestigi i requeria per tant uns toros que en places secundàries o terciàries no hi són llavors bé la pel·lícula ja dic cobreix cobreix alguns aspectes del que és la la tauromàquia però no no és un repàs a tot sinó que aquí incideix o sigui jo diria que l'actor principal és el Toro la pel·lícula comença no es perdeu els cinc minuts primers no es pot arribar tant en aquesta pel·lícula és no sobretot no arribeu tard perquè hi ha cinc minuts primers que són extraordinaris i després el final és molt bo primer el Toro l'udomig Déu-n'hi-do l'udomig no direm res perquè val més que sigui una sorpresa que la tindreu tots i totes el primer és el Toro el segon és el Torero ja hem dit Andrés Rocarrei i el tercer protagonista és la quadrilla que acompanya el Torero efectivament i aquí s'acaba el bròquil i amb aquests elements una càmera fixa que està posada a dins de la furgoneta que porta a la quadrilla quan arriba i quan se'n va de la plaça i que apareix diverses vegades a la pel·lícula i apareix anar trencant la narrativa de Toros diguem passem a Toros a la furgoneta i ens anem a la impressió personal els dubtes i l'espòs que hi ha abans i després una mica els comentaris de després de com ha anat el tema si ha anat bé alegria molta alegria elogis desmesurats dels companys cap al Torero i aquesta cosa ho deia l'Albert allà aquesta cosa homosexual d'alguna manera quasi d'alguna manera ell fa una lectura per aquest cantó diu jo esperava més encara hi hagués però esclar hi ha aquelles cases d'admiració cap al company que és el que realment s'està jugant la vida tots se la juguen perquè també els que van allà treure el toro del lloc on no està i ha de col·locar tot se la juguen però esclar el torero el matador és el que se la juga més sí els que claven bandelles també jo crec que la pel·lícula bàsicament per mi té el mèrit que és una pel·lícula honesta o sigui si una cosa s'ha de dir és que és honesta està molt equilibrada jo penso que la paraula que més va dir l'Albert en la matí de conferència que ens va fer de final de 50 minuts que va ser estupenda per altra banda dividida per temàtiques diferents sumats són això 45-50 minuts el més important el que anava repetint cada mes és que va anar buscant l'equilibri l'equilibri tota l'estona que la pel·lícula massa li anés massa cap a un cantó ni cap a l'altre però no per la por de ser acusat d'extrimista no no no sinó simplement perquè la pel·lícula estigués equilibrada de temàtica o sigui que realment allò funcionés com una maquineta perquè realment hi ha tant d'això com d'allò com d'allò com d'allò i la mirada seva com que és una mirada molt interessant fa que la mirada dels càmeres esdevingui també una mirada interessant perquè ell marca què vol que vegin i que en el muntatge l'únic que fa és acabar de rodonir d'una manera magistral realment la pel·lícula està molt ben muntada acabar de rodonir aquesta feina de tots que és molt bona és a dir és aquesta gent que fan bons el que surt davant de càmera de cop es ve bo o sigui pots anar en un lloc qualsevol persona no pot rodar qualsevol cosa jo et diré una cosa he estat pensant en la pel·lícula tu saps que he fet un segon visionat sí he estat pensant i ara a la millor quedarà esperat els primers plans que hi ha amb aquesta pel·lícula sí i els alguns plans mitjans perquè clar a mi tenint en compte que hi ha el Torell si es veu Torero i Toro i tal em van portar a recordar sí Bresson sí perquè és tot molt simple no hi ha molt d'artifici molt simple en el sentit que és això i això A i B i no hi ha uns actors que interpreten A sinó que són ells són ells en aquest cas absolutament sí aquí no hi ha mentida aquí tot és veritat malgrat que ell ho ha dit els documentals teòricament són sempre veritat no és veritat aquest documental conté molta veritat aquest conté molta veritat i molts documentals aparentment sí però en realitat no aquest sí és un altre mèrit del documental i després hi ha una altra cosa que també la va dir l'Albert i per això ho podem comentar perquè és bo que se sapi ell després d'acabar la pel·lícula quan va fer la primera presentació allà a Sant Sebastià i això no sé si va ser allà mateix o en un passe privat van fer un passe a la quadrilla i al Torero ah sí i al Torero va agafar un cabreig notable no li va agradar gens la pel·lícula però gens no ho sé no li va agradar ell de la pel·lícula gens no diguem que no li va agradar no li va agradar sí i va dir bueno aquí no hi grandesa exacte triunfo jo soy triunfo grandesa sí no hi triunfo o glòria tens més raó amb glòria i grandeza però ell va dir triunfo potser va dir triunfo sí això una una altra diu soy el mejor matador de toros que hay en este momento que mejor mata sí y resulta que ha sacado dos o tres toros en que mate mal y parece que no sepa y el otro y el otro pues oye haberlo hecho mejor tú exacte yo yo he escogido lo que ha salido y ya está vull dir fins a aquest punt fins a aquest punt hi ha veritat que es lo que buscaba a l'Albert amb aquesta pel·lícula sí sí totalment no hi ha un enelteixement de la figura del toros ni molt menys no no no tot està és això el que diu equilibri a l'equilibri efectivament bé aconsellable que sapigueu que és una pel·lícula que és llarga però tampoc ho és tant són dues hores són dues hores i cinc menys tampoc és terrible però que sí que heu de saber que és una pel·lícula dura en el sentit que hi ha moments que realment la duresa de la imatge no perquè es vegi molta sang no perquè tallin el coll a ningú sinó perquè realment el propi fet de la festa aquest sacrifici que és una sacrificial que li deem és una mitologia quasi de tots els temps podríem estar parlant de la Grècia clàssica i d'alguna manera clar aquest món és brutal ho és i inefectiblement o sigui ha de ser així i ell l'únic que fa és retratar-ho al punt de vista el dona ell evidentment retratar-ho és un punt de vista molt interessant molt interessant ja dic nosaltres ens ha agradat i us la tenim que recomanar ja em sembla que de tot el que vam dir l'altre dia i el que hem dit avui es desprèn que probablement no és una pel·lícula apta per tothom no ni recomanable per tothom no però si teniu un punt d'interès sapigueu que no sortireu decebuts jo crec que no perquè és un treball molt rigorós que es diu sempre ni decebuts ni de dir indiferents és un punt molt difícil que et deixin diferent impossible impossible pràcticament després ja deixem aquí tardes de soledat en el capítol que de tant en tant hem de reprendre que és l'obituari trobar-nos amb la mort de Gene Hackman un gran actor que ha fet pel·lícules inolvidables que tots tenim al cap avui hem parlat molt de la família Coppola la conversació de Coppola és una de les grans pel·lícules els grans treballs de Gene Hackman va morir ha mort als 95 anys amb circumstàncies que no no estan aclarides encara s'està pendent d'autòpsies etc van trobar i feia dies que estaven morts per allò que se sapigut tant ell com la seva dona que era una pianista 64 anys oriental com un dels dos o tres gossos els altres ve un altre que us també mor en fi una situació una mica estranya tan bruta no? final estòpsies i veurem com queda la cosa tan bruta una mica un final una vida tan brillant sucintament dic que ell té un paper que a mi sempre m'ha agradat molt des del dia que vaig veure la pel·lícula Abon i en Clive d'Arthur Penn té un paper fantàstic sí perquè ell ha fet de tot de bo de dolent en French Connection i què dir la primera va guanyar l'Òscar i tant amb el Fernando Rey per cert de company sí sí la Ventura del Poseidor l'Espante Ocells la Conversa que també ara hem parlat de Còpola hi ha un paper també petit però fantàstic que d'aquesta pel·lícula em sembla que algun dia n'haurem de parlar sí com a pel·lícula divertida que és El jovencito Frankenstein sí home esclar és una pel·lícula aquí està no s'havia fet mai aquí està James Hackman aquesta és important i tant un Puente Lejano el primer Superman també que també va estar amb el segon i tercer sí Sota el foc també és una pel·lícula molt bona sobre sobre Xile sí sí Target Art de Mississippi a mi m'agrada molt el de Mississippi aquesta és molt bona no dic que les altres que has dit no però Mississippi Burning després n'hi ha una altra que també és molt bona tot i que a mi el director no és precisament sí no estaria tinta de la meva capella però bueno que és Sense Perdó de Clint Eastwood Ràpida i Mortal home aquesta és que és que hi ha l'estón no? sí sí l'estón i Poder Absolut i Sota Sospita ah sí Sota Sospita de fet pràcticament si no totes pràcticament totes hem vist sí bueno a veure n'hi ha més he fet una selecció de les que segurament els que ens escolteu també recordareu i tant tornem a canviar de terç i dic que amb els Òscars que s'han produït aquest cap de setmana bé la pel·lícula que n'ha tingut cinc és en hora de Sean Baker que ara hauré d'anar a veure-la perquè me l'havia deixat perquè em feia mandra francament sí però bueno no té mala pica que quan ho bendicen a l'aigua serà poca que tenen alguna cosa per això perquè és el poc que he vist me semblava interessant va després de Brutalist en té tres un d'ells paradi en Brody el lector que em sembla molt ben donat el discurs més llac que s'ha donat mai en les entregues d'Òscars sí cinc minuts quaranta segundes em sembla que ha de ser pesat ha de ser pesadet la seva vida particular ha de ser pesadet home aquí ho demostra sí la Emilia Pérez que ha tingut tot aquest trànsit el lío que hi ha hagut sí cascada d'emocions bueno doncs li han donat el premi el que més se la mereixia per mi que era la Zoe Saldanya que també per aguantar-la a casa també ha de ser difícil perquè vas veure quina histèria sí no se li pot donar un Òscar amb una persona de 24 anys és que no se li pot donar clar això per un cantó a més és una conversa diguem no una conversación sinó una persona que se ha convertido a l'americanismo al Conclavé li han donat el millor guió adaptat al Brutalís bueno ja em dic que n'hi havien donat tres la substància li han donat el maquillatge perquè per donar-li algo però ha quedat molt arraconada mala substància ha sigut el final l'assumpte i bé Doner li han donat el so en fi la millor pel·lícula de de parla no anglesa és una pel·lícula que la tinc també per anar a veure no Oderland no perdó sí la israeliana no no és Ainda Estou aquí que és encara sóc aquí de Walter Salles que és brasileira brasileira que per cert no l'han deixat estrenar a Brasil no sé si ara suposo que amb lo dels Oscars es veuran una mica pressionats a fer-ho a mi confoso amb el documental el documental sí que és un documental irrealian sí No Oderland exacte que el fan quatre palestins el dirigeixen irrealiar vull dir que parla del conflicte perdonament i el muntatge perquè és una cosa que a tu t'afecta d'una manera important és per de brutalis que també em sembla un gran muntatge la veritat l'haig de veure encara haig d'anar al costat de casa a veure-la tenim set minuts per dedicar-nos és que ara que no acabarem perquè no no no és que no són set no són set perquè són menys són menys sí tenim que dir mira ho diem ara perquè després que no se'ns tiri la campana a sobre sí escolteu hi ha novetats interessants per la setmana que ve pel dimarts que ve la primera que no estarem aquí però però estarem al cine això sí estarem al cinemes Girona el Toni Espinosa ens deixa la sala gran va estar aquí amb nosaltres la sala 1 que va estar aquí fa poques setmanes hem arribat a un acord amb ell tres agrupacions per una banda estem nosaltres Ràdio d'Esvern cinemes sense condicions per una altra estan els amics dels càters que estan representats per Jaume Cluet per una altra hi està el grup de recerca de Terres de Ponent que estarà representat pel seu president el Miquel Torres i per una altra la Marta Belló presidenta d'Amics del Passeig de Sant Joan que també s'ha sumat a col·laborar amb amb aquesta presentació de Bogre que s'escriu Bogre però es llegeix Bogre la gran heretgia europea això que pot sonar una mica estrany no és una altra cosa que un repàs a la història dels càters i del càterisme que també s'ha anomenat al llac de la història els bons homes i les bones dones s'han denominat Bogomils a Bulgària càters per entendre'ns el que és Provença i Catalunya però a França també alvigesos bé aquesta heretgia que tots aquests noms en realitat això plogaven el mateix una dissidència del que era el cristianisme oficial de Roma doncs sabeu molts de vosaltres igual coneixeu haureu visitat la ruta que hi ha pel sud de França dels castells càters doncs d'això tractarà el tema passarem la pel·lícula i puc avançar ara en primícia perquè m'ha arribat avui passarem també una salutació del seu director que és Fredo Bala Fredo Bala és un italià que viu a la zona del Piemont la zona del Piemont és una zona de parla occitana i ell ha tingut la deferència de gravar-nos 5 minuts de salutació que els passarem abans de la pel·lícula ja dic us esperem si us plau i podeu disposar de 4 hores des de les 5 de la tarda fins a les 9 de la tarda del dimarts 11 de març el cinema Girona carrer Girona 175 entre Rosselló i Còrsega exactament allà estarem nosaltres i serà un plaer saludar amics i oients que s'identifiquin de Ràdio Desvent perquè voldrà dir que ens ha donat un pot de confiança sí només dir-vos des d'aquí que podeu estar tranquils que nosaltres estem tranquils en una cosa si veniu no sortiríeu decebuts sí, sí jo et crec jo hi vaig per tu és a dir jo sé que tu estàs entusiasmat amb la pel·lícula el tema és un tema que tu domines molt jo és un tema que conec poc jo vaig suspendre història però sí que he fet la ruta càtera he fet la ruta càtera per sud de França molt bé ja conec però realment estic intrigadíssim amb aquesta pel·lícula a més la pel·lícula tampoc és tan llarga són 3 hores i pico solament i amb un tall sí, 3 i quart 3 i quart i després farem un col·loqui exact perquè tenim les persones que no he anat abans sobretot el Miquel Torres com a historiador i el Jaume Cluet com a coordinador de l'associació Amics dels Càters que a més a més és un especialista consumat en història medieval i concretament en la història dels càters vas dir que era una pel·lícula és realment no és un documental sí sí, és un documental sí, sí és un documental que recorre 5 països està parlada no? és oportú la pregunta per comentar que està parlada en 5 idiomes i subtitulada al català al català és un documental però és que hi ha escenificacions de moments determinats històrics sí hi ha alguna cosa d'això sí bueno no sé si sabeu que els càters van tindre una cosa que és impensable en aquell moment o sigui la religió cristiana va organitzar nou croades contra l'islam doncs bé també va organitzar dues croades contra els mateixos cristians i aquestes croades van ser d'innocents i tercer contra els càters sí, sí era ser tota una i com van acabar? doncs van acabar a la foguera és a dir o desisties de ser càter o cap a la foguera cremaven directament sí també és a dir que clar hi ha algun moment en què no hi ha hagut altres bueno han trobat que potser la solució era escenificar alguna de totes les coses és un documental en què no no s'abusa ens al contrari d'escenificar però sí sí que hi ha algun moment en què la força expressiva ultrapassava les paraules i el millor era donar una imatge com que tenim un minut típico és simplement això o sigui dir que el tema de l'escenificació en els documentals és sempre delicada perquè és clar tu col·loques el públic en un entorn en què hi ha una convenció que és que és un documental i per tant estàs veient uns senyors que parlen o no encara que no hi hagi entrevistes és igual és un documental és bàsicament d'entrevistes cada cop saltis a la ficció a l'aficionament a la ficcional sembla sempre que és una mica traumàtic però si es fa com crec que s'ha fet en aquesta pel·lícula que dius tu jo crec que està molt bé perquè quan es fa bé està molt bé està feta en 5 o 6 anys és a dir que aquí hi ha un coratge i sobretot els especialistes són primers espaces amb el tema que toquen perfecte molt bé amics i amigues ens saltem la setmana que ve el que és el treball a l'estudi però estarem al Cinema Girena al Cinema Girona amb Ungre la gran heresia europea bona nit bona nit la gran heresia europea a la gran heresia europea e la gran heresia europea a l'estudi a la gran heresia europea a l'estudi a la gran heresia europea horsepower a l'estudi la gran heresia europea a l'estudi a la gran heresia europea at stickau a l'estudi a l'estudi este gnémica al这i すごい Worlds Gràcies.