Cinema sense condicions del 4/3/2025 — De «Les verges suïcides» a «Tardes de Soledat»: obituari de Gene Hackman, repàs dels Òscars i agenda «Bogre»
Entrada al món de Sofia Coppola: origen del projecte, títol, novel·la d’Eugenides, procés d’adaptació i versions d’exhibició.
Presentació de la família Lisbon, la veu narradora i els dos motors del relat: l’esdeveniment de Cecilia i la relació Lux–Trip.
Treballs de Turner i Woods, projecció de Kirsten Dunst i suport de l’entorn Zoetrope (Roman Coppola, col·laboradors).
Construcció sensorial dels setanta, contrast entre bellesa formal i duresa temàtica; banda sonora amb Air i clàssics d’època.
Control moral i familiar, crítica al conformisme i final obert que apel·la a la interpretació de l’espectador.
Paral·lelismes amb Blue Velvet i retrat de la façana burgesa nord-americana.
Salt temporal a través de la narració dels nois, moments de comèdia domèstica i disponibilitat a Filmin.
Lectura de l’escena com a projecció mental/poètica del que mai no va succeir.
Comiat del segment i transició al segon tema.
Presentació del documental d’Albert Serra, centrant-se en toro, torero i quadrilla; rodatge en places principals.
Càmera a la furgoneta, estructura rítmica i recerca d’un equilibri de punts de vista.
Serra inclou mals moments; el torero discrepa. El film evita l’enaltiment i el pamflet.
Pel·lícula de ~125’ amb passatges durs per la naturalesa sacrificial; recomanada per la seva honestedat.
Repassa papers i títols clau d’una carrera vasta i versàtil.
Titulars de la nit: triomf d’Anora, reconeixements a The Brutalist, Emilia Pérez, The Substance, i premis internacional/documental.
Convocatòria al Cinema Girona: detalls pràctics, organitzadors, temes del documental, durada i col·loqui amb especialistes.
Tancament del programa i recordatori de l’esdeveniment de la setmana vinent.
Tema central 1 — «Les verges suïcides» (Sofia Coppola, 1999)
Origen, títol i adaptació
- Òpera prima de Sofia Coppola, inspirada en la novel·la homònima de Jeffrey Eugenides.
- Es comenta el títol i l’èmfasi en “verges” a l’anglès (The Virgin Suicides) com a recurs per reforçar el concepte central.
- Procés d’adaptació: la mateixa Coppola signa el guió; el projecte arriba després d’un intent d’adaptació alternatiu que no convenç la productora.
- Versions d’exhibició: es parla de muntatges de 97’, 93’ i 90’; l’edició vista pels conductors és de 93’.
Sinopsi, punt de vista i veu en off
- L’acció se situa el 1974 i gira al voltant de les germanes Lisbon (Cecilia, Lux, Bonnie, Mary i Therese) sota una educació estricta marcada especialment per la mare.
- Veu narradora coralitzada des del record dels nois del barri (veu de Giovanni Ribisi), que crea una distància poètica i melangiosa.
- Dos eixos dramàtics: l’esdeveniment traumàtic de Cecilia i la relació Lux–Trip Fontaine, que arrosseguen la resta del relat.
Si ho hem fet tot bé, com és que ha passat tot això?
Repartiment i ecosistema Coppola
- Pares: Kathleen Turner i James Woods (treballs molt sòlids).
- Germanes: destaca Kirsten Dunst (Lux) en un paper clau que anticipa la seva trajectòria.
- Entorn de producció i col·laboradors vinculats a American Zoetrope; Roman Coppola aporta treball de segona unitat.
Estètica 70s i música
- Retrat molt sensorial dels setanta (vestuari, llum i textures), amb un to “suau” que contrasta amb la duresa del que es narra.
- Banda sonora amb Air i clàssics d’època (p. ex. “Alone Again (Naturally)”, “So Far Away”, “Run to Me”), integrada amb gran encert dramàtic.
Temes i lectura crítica
- Repressió moral/religiosa, control del cos i de la vida social de les noies; mirada crítica al conformisme burgès i a l’“harmonia” aparent.
- Ambigüitat deliberada en la resolució: la pel·lícula no tanca explicacions, convida a l’espectador a reconstruir el sentit.
- Parentescos cinèfils: obertura “idíl·lica” que evoca Blue Velvet i el seu sotabosc inquietant.
- Moment poètic memorable: seqüència “impossible” del cotxe amb “On the Road Again”, com a projecció mental del que no va ser.
- Disponibilitat: Filmin (metratge curt per a estàndards actuals, ~93’).
Tema central 2 — «Tardes de Soledat» (Albert Serra, 2024)
Què s’hi destaca
- Documental de mirada radical i honesta sobre la tauromàquia, despullada de fanfàrria.
- Protagonistes reals: el toro, el torero (Andrés Roca Rey) i la quadrilla. Rodada en quatre places clau (Sevilla, Les Vendes, etc.).
- Recursos formals: càmera fixa dins la furgoneta de la quadrilla per capturar esperes, dubtes i eufòries; muntatge molt precís al servei d’un equilibri constant de punts de vista.
- Veritat incòmoda: es recullen també mals moments; el torero no es reconeix en el retrat i protesta —el film no enalteix ni demonitza.
- Durada: ~125’; imatges dures per l’essència sacrificial del ritual, més que no pas per la sang mostrada.
Obituari — Gene Hackman
- Els conductors dediquen un recordatori ampli a Gene Hackman (filmografia emblemàtica: The Conversation, The French Connection, Unforgiven, Mississippi Burning, Superman, entre d’altres) i en repassen papers icònics i versatilitat.
Òscars — titulars i notes
- Repàs ràpid dels premis recents: es comenta el triomf d’“Anora” (Sean Baker), reconeixements per a “The Brutalist”, “Emilia Pérez”, “The Substance”, i guardons tècnics diversos.
- Millor pel·lícula internacional: es destaca “Ainda Estou Aqui” (Walter Salles); mencions a “No Other Land” en documental.
- Tò clarament opinatiu sobre discursos, interpretacions i recepcions.
Agenda — «Bogre. La gran heretgia europea» (Cinema Girona)
Què, qui i on
- Dimarts 11 de març, 17:00–21:00, al Cinema Girona (C/ Girona, 175, entre Rosselló i Còrsega).
- Organitzen: Cinema sense condicions (Ràdio Desvern), Amics dels Càtars (Jaume Cluet), Grup de Recerca de Terres de Ponent (Miquel Torres) i Amics del Passeig de Sant Joan (Marta Belló).
- Documental de Fredo Valla (salutació prèvia en vídeo), recorregut per 5 països, parlat en 5 idiomes i subtitulat al català; amb reenactments puntuals per reforçar passatges històrics.
- Tema: història dels càtars (Bogomils, Albigesos), la dissidència cristiana i les croades internes contra ells; durada ~3h15 amb tall i col·loqui posterior amb especialistes.
Idees clau a emportar-se
- Les verges suïcides: una òpera prima d’autora que combina poesia visual i crítica social, amb una ambigüitat que perdura.
- Tardes de Soledat: documental contundent i equilibrat que posa la càmera a tocar del risc i evita el maniqueisme.
- Obituari i Òscars: memòria cinèfila i actualitat, amb mirada crítica i apunts de context.
- Agenda: proposta cultural i històrica d’alt interès amb debat posterior.

