Cinema sense condicions del 4/3/2025 — De «Les verges suïcides» a «Tardes de Soledat»: obituari de Gene Hackman, repàs dels Òscars i agenda «Bogre»

Tema central 1 — «Les verges suïcides» (Sofia Coppola, 1999)

Origen, títol i adaptació

• Òpera prima de Sofia Coppola, inspirada en la novel·la homònima de Jeffrey Eugenides.

• Es comenta el títol i l’èmfasi en “verges” a l’anglès (The Virgin Suicides) com a recurs per reforçar el concepte central.

• Procés d’adaptació: la mateixa Coppola signa el guió; el projecte arriba després d’un intent d’adaptació alternatiu que no convenç la productora.

• Versions d’exhibició: es parla de muntatges de 97’, 93’ i 90’; l’edició vista pels conductors és de 93’.

Sinopsi, punt de vista i veu en off

• L’acció se situa el 1974 i gira al voltant de les germanes Lisbon (Cecilia, Lux, Bonnie, Mary i Therese) sota una educació estricta marcada especialment per la mare.

• Veu narradora coralitzada des del record dels nois del barri (veu de Giovanni Ribisi), que crea una distància poètica i melangiosa.

• Dos eixos dramàtics: l’esdeveniment traumàtic de Cecilia i la relació Lux–Trip Fontaine, que arrosseguen la resta del relat.

Si ho hem fet tot bé, com és que ha passat tot això?

Repartiment i ecosistema Coppola

• Pares: Kathleen Turner i James Woods (treballs molt sòlids).

• Germanes: destaca Kirsten Dunst (Lux) en un paper clau que anticipa la seva trajectòria.

• Entorn de producció i col·laboradors vinculats a American Zoetrope; Roman Coppola aporta treball de segona unitat.

Estètica 70s i música

• Retrat molt sensorial dels setanta (vestuari, llum i textures), amb un to “suau” que contrasta amb la duresa del que es narra.

• Banda sonora amb Air i clàssics d’època (p. ex. “Alone Again (Naturally)”, “So Far Away”, “Run to Me”), integrada amb gran encert dramàtic.

Temes i lectura crítica

• Repressió moral/religiosa, control del cos i de la vida social de les noies; mirada crítica al conformisme burgès i a l’“harmonia” aparent.

• Ambigüitat deliberada en la resolució: la pel·lícula no tanca explicacions, convida a l’espectador a reconstruir el sentit.

• Parentescos cinèfils: obertura “idíl·lica” que evoca Blue Velvet i el seu sotabosc inquietant.

• Moment poètic memorable: seqüència “impossible” del cotxe amb “On the Road Again”, com a projecció mental del que no va ser.

• Disponibilitat: Filmin (metratge curt per a estàndards actuals, ~93’).

Tema central 2 — «Tardes de Soledat» (Albert Serra, 2024)

Què s’hi destaca

• Documental de mirada radical i honesta sobre la tauromàquia, despullada de fanfàrria.

• Protagonistes reals: el toro, el torero (Andrés Roca Rey) i la quadrilla. Rodada en quatre places clau (Sevilla, Les Vendes, etc.).

• Recursos formals: càmera fixa dins la furgoneta de la quadrilla per capturar esperes, dubtes i eufòries; muntatge molt precís al servei d’un equilibri constant de punts de vista.

• Veritat incòmoda: es recullen també mals moments; el torero no es reconeix en el retrat i protesta —el film no enalteix ni demonitza.

• Durada: ~125’; imatges dures per l’essència sacrificial del ritual, més que no pas per la sang mostrada.

Obituari — Gene Hackman

• Els conductors dediquen un recordatori ampli a Gene Hackman (filmografia emblemàtica: The Conversation, The French Connection, Unforgiven, Mississippi Burning, Superman, entre d’altres) i en repassen papers icònics i versatilitat.

Òscars — titulars i notes

• Repàs ràpid dels premis recents: es comenta el triomf d’“Anora” (Sean Baker), reconeixements per a “The Brutalist”, “Emilia Pérez”, “The Substance”, i guardons tècnics diversos.

• Millor pel·lícula internacional: es destaca “Ainda Estou Aqui” (Walter Salles); mencions a “No Other Land” en documental.

• Tò clarament opinatiu sobre discursos, interpretacions i recepcions.

Agenda — «Bogre. La gran heretgia europea» (Cinema Girona)

Què, qui i on

• Dimarts 11 de març, 17:00–21:00, al Cinema Girona (C/ Girona, 175, entre Rosselló i Còrsega).

• Organitzen: Cinema sense condicions (Ràdio Desvern), Amics dels Càtars (Jaume Cluet), Grup de Recerca de Terres de Ponent (Miquel Torres) i Amics del Passeig de Sant Joan (Marta Belló).

• Documental de Fredo Valla (salutació prèvia en vídeo), recorregut per 5 països, parlat en 5 idiomes i subtitulat al català; amb reenactments puntuals per reforçar passatges històrics.

• Tema: història dels càtars (Bogomils, Albigesos), la dissidència cristiana i les croades internes contra ells; durada ~3h15 amb tall i col·loqui posterior amb especialistes.

Idees clau a emportar-se

• Les verges suïcides: una òpera prima d’autora que combina poesia visual i crítica social, amb una ambigüitat que perdura.

• Tardes de Soledat: documental contundent i equilibrat que posa la càmera a tocar del risc i evita el maniqueisme.

• Obituari i Òscars: memòria cinèfila i actualitat, amb mirada crítica i apunts de context.

• Agenda: proposta cultural i històrica d’alt interès amb debat posterior.