De L'insulto a Ready Player One: estrenes, plataformes i balanç dels Oscars

Cinema sense condicions Bona nit, un dimarts més ja som aquí a Cinema sense condicions, disposats a parlar-vos d'allò que ens agrada, d'allò que estimem d'allò que ens avorreix, d'allò que no us recomanarem però ha passat, ja sabeu les vacances de Pasqua i mirant la programació m'he quedat sorprès perquè portem ja 24 programes de tant vol dir que avui farem d'aquesta temporada el programa 25 i repassant també el que havíem fet m'ha sorprès veure que últimament, no sé què fem, portem moltíssims convidats i més convidats de molt de prestigi, concretament recordo que fa dues setmanes o abans de començar les vacances diríem de Pasqua, vam portar el doctor Josep Malloles que és el màxim especialista espanyol en el tema del SIDA, un personatge que està a nivell internacional prestigiadíssim que ens va parlar de 3 o 4 pel·lícules i a més a més de la infecció del SIDA de les formes de transmissió, com evitar la infecció i la realitat del tema i penso que va ser un programa realment extraordinari que valia la pena recuperar. Però és que a més a més avui tenim molts altres convidats, tenim convidats nous, per exemple avui darrere els vidres tenim el Ferran Pol que ja havia vingut, Ferran Pujol perdona, Ferran Pujol que ja havia vingut... Està al costat del Pol Sí, sí, aquí està, aquí el tinc que està al costat del Pol perquè els dos van presentar si us en recordeu vam estar parlant de plataformes televisives, ens van estar explicant que segurament el Netflix no passaria o no seria acceptat en les pròximes festivals i efectivament suposo el que heu vist, jo heu llegit, la setmana passada exacte s'han posat pegues perquè alguna de les pel·lícules de Netflix poguessin bueno, doncs aquí avui tenim... I els selfies ja no es poden fer selfies a cans són les dues coses sí, sí, mira, coses noves i Amazon serà l'amo del món i l'Amazon serà l'amo del món i si el de jo, de dues maneres, saps que el de jo ja... quantes novetats sí, sí les plataformes són així però, no sé, saps que com es diu, el Trump li ha fotut una carregada solemne en contra de l'Amazon saps que s'està balallant amb l'Amazon ara sí, però el Trump s'està acabant també ja ho veurem el presentaven com un Trump Déu t'escolti què més vol dir però és que a més a més aquesta temporada hem portat un duo musical en persona els dos compositors en aquest programa el duo Nosferatu va venir el premi de poesia Josep Maria Folquet de l'any passat i d'aquest any de poesia... aquest any el Carles Riba el Carles Riba i l'any passat el Miquel de Palau van portar una noia que són els dos premis més importants de poesia catalana que hi ha en el país fa dues o tres o quatre setmanes va venir la Laia Flotats que pertany també al sector diríem d'aquí de l'Ajuntament o d'estar vinculada diríem amb les autoritats em sembla que està a l'oposició de l'Ajuntament de Sant Just però curiosament ens ha parlat d'una cosa superinteressant perquè era com ella com a persona havia descobert Thomas Newman que era un compositor de cançons de música de cine i que a ella li va agradar una cançó va començar a seguir aquest personatge i va descobrir llavors després va veure les pel·lícules però a través de la música i va ser una cosa super... els mil camins per arribar al cinema els mil camins per arribar al cinema recordeu també que vam tenir... s'ha vist que n'hi ha moltíssims vam tenir també un senyor que li agrada molt al cinema d'animació el Joan Agut que és un amic meu però que va fer professor però que es notava que tenia la cosa molt clara molt didàctica va ser una cosa claríssima una intervenció extraordinària una intervenció extraordinària ell ja m'ha ofert tornar a venir aquesta temporada a parlar-nos del cinema i l'educació que és una cosa que ell domina és a dir com que ell està ensenyant en aquest moment ell volia fer doncs una cosa us parlaré des de dintre quines són les pel·lícules que en el món del cinema em resulten atractives a mi i ja està més o menys compromès en el món de l'animació no, no, no en el món del cinema ara parlaria en general perquè ell li agrada l'animació però li agrada també el cinema i així seguiríem portem 24 programes és que el nivell és molt alt però el superarem no hi ha cap dubte a més a més avui tenim una convidada d'excepció que l'hem coneguda en els passes de premsa una noia molt jove una col·lega nostra des del primer moment ja m'ha estat fent la competència d'edats aquí què passa la Laia no, Laura Laura Ayet avui estic fi de nom si ho veieu la Laura Ayet que jo vaig insistir que vingués perquè em vaig tenir una conversa molt interessant amb ella sortint d'una passi d'una pel·lí concretament de l'estiu del 93 i em va semblar superinteressant les coses observacions que feia i vaig dir a l'hi Joan allà amb el Pep sisplau aviam si l'aconsegueixes que vingui perquè ens faria molta gràcia que vingués al programa i finalment hem aconseguit i la tenim aquí la tenim aquí gran aconseguidor exacte el rei íntim aquí presento la resta de l'equip perquè ja veieu que avui són un equip nombrós el Poli l'he presentat suposo i que sí Pol Dígler que està darrere els vidres estic presentadíssim i ja sabeu que a més a més van presentar la seva pel·lícula que va estrenar fa un parell o tres de setmanes en el Cine Texas un documental perdona un curt metratge curt metratge de 28 minuts fregant fregant el mitj metratge sí sí fregant la mitja hora fregant la mitja hora que ens va agradar molt ens va entusiasmar i vam recomanar i en fi si algú no l'ha vist doncs que el vegi perquè val la pena de veure'l a la meva esquerra la Carme Nebot ja és una de les antigues d'aquesta tertúlia el Joan Sardà que està a la meva dreta bona nit bona tarda i el Pep Armengol que ha sigut el senyor que ha aconseguit que vingui aquí la noia avui s'ha convidat avui som molts i està molt bé i sortirà un programa rodó esplèndid llavors nosaltres per ordenar una mica potser el que podríem fer és parlar si volà una mica ràpidament de les estrenes que hem vist i amb una segona part ja que és un primer programa el 25 programa d'aquesta temporada el que podríem fer és parlar una mica d'un resum de les últimes estrenes que hi ha hagut a partir dels Oscars a partir dels Goya a partir dels Gaudí per repassar una mica quines són les obres més interessants que hem estat veient llavors podríem parlar una mica de les estrenes que hem vist i després a continuació saltar diríem una mena de resum de la temporada per entendre't doncs bueno qui vol començar ella em sembla que ha vist una pel·lícula que és l'Insulto que estava nominada justament als Oscars com a millor pel·lícula estrangera sí sí estava nominada se'm sent aquí crec que sí és jo que no em sento però bueno estava nominada als Oscars com a pel·lícula estrangera és està dirigida per un libanès que havia treballat per Tarantino havia treballat per Tarantino la seva primera època perquè ell va estar vist amb 20 anys als Estats Units de fet va fer cinematografia va prendre als Estats Units i ell ara viu a París em sembla o sigui que és un home que ja ha deixat el llibre està mogut tot i així quan ha entrat a rodar va tenir va tenir problemes i va tenir una denúncia i va i va estar va haver de fer un suposo que per això la pel·lícula al final és un és un una situació que arriba als els jutjats perquè ell va estar en una denúncia que li van fer i va estar a punt d'estar condemnat per no sé per 10 anys una cosa d'aquestes no sé ben bé ah sí perquè havia anat a rodar a Tel Aviv perquè havia rodat a Tel Aviv i ells no poden entrar o bueno tenen moltes dificultats amb el tema amb el tema d'Israel i ell va rodar a Tel Aviv i llavors va tenir una denúncia i va acabar als jutjats o sigui que no ho té fi tampoc allà ara és un home que coneix el món de l'Iban que és un món una situació molt complexa en aquesta pel·lícula és una pel·lícula de judici és una pel·lícula en el fons de format americà perquè sorprenentment és un judici amb tots els elements espectacle que tenim els judicis americans però que passa a l'Iban és una situació curiosa perquè comença amb la baralla per insults d'un libanès cristià enfront d'un palestí que està visquent a l'Iban què demostra la pel·lícula què pretén dir que les víctimes i els butxins es barregen i no acaba sabent qui són cadascun i qui pateix més perquè tots en pateixen els dos són minories els dos són culpables i innocents a la vegada i aleshores a partir del judici veus una mostra de com un petit conflicte pot acabar en un gran conflicte i a la vegada demostra la varietat de la societat però també com ens barallem els uns amb els altres quan en realitat tots estem també una mica futurs i la complexitat del món en aquesta zona perquè finalment s'arriba a un conflicte del judici per interessos polítics i arriba barrejats religiosos el sionisme polítics al final més que alguns són religiosos però no polítics perquè són faccions enfrontades políticament que prové d'una situació religiosa sí però és l'enfrontament polític d'altres formes el director se surt molt bé d'un tema i és que per no posar-se cap a una banda o a l'altra els hi otorgue dignitat a tots dos perquè hi ha un moment en què hi ha una possibilitat d'arreglar-ho amb diners i on diu no, no diners no jo no vull diners jo vull que es disculpi sí perquè són els dos de fet tenen comportaments humanament semblants que és que la seva dignitat o el seu procedir està imbuït d'una manera de ser i de fer semblant amb els dos perquè són uns rígids els dos llavors la rigidesa els fa estar amb uns diferents en comportaments semblants i això fa que a l'espectador li sigui fàcil posar-se a vegades al costat d'un i a vegades al costat d'un alt i a vegades al costat d'un perquè això cinematogràficament està bé sí es nota molt que veu de l'escola americana en aquest sentit que també és fàcil identificar-se amb peix encara que siguin d'una cultura o d'una edat diferent totalment diferent i això sí que es nota també en la visió en la fotografia o sigui es nota molt acadèmic en un estil que qualsevol en pot aprendre i l'actuació les actuacions són boníssimes boníssimes perquè tots ells ho fan molt bé però els dos protagonistes ho fan molt bé però els advocats defensors és veritat que té un to melodramàtic potser eixat de to és que és molt intimista però a vegades també vol anar molt a gran escala llavors fa aquesta combinació igual que altres directors ho farien més intimista com aquella d'una separación o viajantes dels meus directors favorits ho fa molt més intimista l'Iran era aquesta sí o també en Egipte la de Clash sí però Clash és molt més dura per exemple sí aleshores jo crec que el que vol fer és un punt entremig de tots aquests i per això aconsegueix és que aquesta en el fons no és dura finalment sí clar finalment no és dura perquè home és una pel·lícula que la volia presentar a un concurs i està i tenia punts per arribar-hi i per sortir-se'n perquè sí que és una pel·lícula que des del primer moment t'enganxa mira parteix de l'anècdota i no acaba fins que arribi a categoria però amb tot això és bastant bàsica tot sí sí sí però està ben fet està ben argumentada crec que té alguns punts que es deixa anar de melodrama crec però també és una situació tan complexa el tema de l'Iban el tema de les de les seves guerres la guerra de l'Iban i la guerra amb els amb els palestins que sempre està unit i el problema amb el sionisme és una és una situació tan complexa que explicaran la pel·lícula perquè l'espectador se n'arriba a enterar realment o més o menys de quina és la postura de cadascun i de què ve tot això no és tan fàcil cinematogràficament parlant seria més fàcil un llibre però en pel·lícula no és tan fàcil i ho fa bé aquest director això ho fa bé crec vaja jo diria que és una pel·lícula que està bé de veure i que jo sí que era una dels candidats més fortes i de dir que jo crec en la categoria de parlar no anglesa el que passa és que bueno una chica una mujer fantàstica jo no l'he vista per cert em sembla jo diria hòstia doncs jo apostava per Descuer perquè a mi em va semblar bastant bastant bona també era molt crítica és l'acadèmia clar l'acadèmia l'acadèmia l'acadèmia l'acadèmia l'acadèmia l'acadèmia Descuer era sueca és que clar com que també estava competint aquesta és la que va guanyar Cans i després hi havia l'Encuerpo i Alma que és la que va guanyar Berlín sí senyor i ara ja no tinc un liu de País d'Amor i després hi havia Sinamor la russa la russa és veritat la russa que la russa també és sí sí doni-do no no hi havia categoria en el que era Films Strangers aquesta pel·lícula es veu molt més amable totalment era més categòric com més interessant tot el que va sortir a nivell mundial això ja ho vam comentar però perquè guanyi la forma de l'aigua mare meva sí sí passem una mica a estrenes si vols Pep el que has vist ràpidament perquè si no avui no hi haurà temps per parlar a tothom home podríem parlar aquest matí em coincidit tu i jo amb una pel·lícula que la titulen aquí Un sol interior Un sol interior sí és de la Vinoche la Vinoche ho fas extraordinàriament bé és de Claire Denise una directora francesa sí sí ella té una trajectòria interessant he vist el tràiler i bueno Juliette Vinoche és la protagonista i realment la pel·lícula no seria el que és senzilla segurament és molt important la seva interpretació molt molt i és molt interessant la pel·lícula a mi m'ha agradat m'ha semblat que és una el tema és el tema és una dona que va buscant l'amor autèntic i llavors en alguna mesura s'ha divorciat s'ha separat del seu marit és una dona que ja té una càrrega de vida i que arriba un moment en què la cosa està controlada la nena la filla té 10 anys viu bàsicament amb el pare ella té una professió liberal de fet és pintora i acaba de de trobar una una galerista per associar-se i muntar una galeria entre les dues perquè així ella tindrà una projecció internacional i llavors és una dona que diu bueno a mi el que em comença a interessar ara en aquest moment en aquesta situació és explorar la vida donar curs a la meva sexualitat donar curs a les meves relacions personals i llavors va coneixent seqüencialment diversos homes i acaba la pel·lícula i no no acaba de trobar el que busca és allò de continuarà no? perquè el mercat està molt malament és això és el que ens acabes dit aquesta és la conclusió la pel·lícula no us ha agradat? no segueix un fil argumental és la seva vida com diu ell amb una ionista es veu que ella i una ionista amiga van començar a tragar la pel·lícula a partir d'experiències personals pròpies que els havia produït la vida és a dir elles havien tingut aquestes desenganys llavors van acumular diríem que són les escenes de la pel·lícula diversos desenganys que va tenint clar una pel·lícula que el curiós que jo ho comentava abans mentre marien cap aquí és que a mi m'hauria agradat estar al costat d'una dona perquè tinc la sensació que és una pel·lícula en el fons molt femenina que està vista des d'una òptica femenina que no és l'habitual en el cinema que és d'agrair també perquè normalment et trobes la mateixa situació descrita per Woody Allen amb conya perquè ell fa els seus acudits que va col·locant-los dintre de l'argument i a més a més normalment els hi dona un argument tot i que també hi ha moltes pel·lícules de Woody Allen que acaben amb la musiqueta aquella com dient una mica l'any que ve un altre continuarà doncs una mica va evaporar la cosa aquí no hi ha broma no hi ha broma ni tampoc hi ha ironia ni tampoc hi ha romanticisme ni cinisme gaire no és com la vida com la vida és com la vida i una cosa que sí que he trobat mirant referències de la pel·lícula és que està lleugerament basada en un llibre que es diu Fragmentos d'un discurso amoroso de Roland Barthes és una referència en realitat es veu que el llibre i la pel·lícula no tenen massa cosa però diguéssim que és una s'han inspirat en això intel·lectual o novelística el que passa que el folleto que ens han repartit que és aquest que teniu aquí no en parla d'això i a més a més el que també estigui d'acord amb ella és una pel·lícula molt francesa ja sabeu que a les franceses els agrada molt els diàlegs molt intel·lectualitzats una cosa que s'ha de dir és que hi surt el Gerard Depardieu el Gerard Depardieu a l'últim quart d'hora vaig veure un tràiler que està enorme i només li veus el cap encara no és francesa aleshores la pel·lícula no pot ser no, és russa també russa bueno el que és russa el Gerard Depardieu pel tema dels impostos no l'havia enganxat a l'air la ironia no, el Gerard Depardieu és un monòleg d'aproximadament un quart d'hora que una mica és com fer de pitoniso tu em dones una fotografia del teu amant i jo et dic si anirà bé o no i em dones dues fotografies i et dic dues versions i així i llavors a mi el que també m'ha recordat és el que feia l'estimat i per cert avui fa 94 anys que va néixer Marlon Brando a les seves últimes pel·lícules sortia de mig cos per amunt també fotia una perorata i cobrava i ja està doncs una mica és la funció que li veig avui al Gerard Depardieu en aquesta pel·lícula no queda malament salvant les distàncies sí salvant les exacte salvant les però també en la defensa del Depardieu jo crec que el Depardieu s'ho deu haver après perquè el Marlon Brando tenia fama de no aprendre's els guions aleshores el Marlon Brando estava més enllà del bé i del mal no parlava de quan ell era petit en tots aquests monòlegs parlava de quan ell era petit i va acabar fent unes memòries que sí que també van fer un documental a partir de de les seves gravacions de les memòries sí que les memòries sembla que es deia esteu parlant del Marlon Brando ara sí les cançons que la meva mare em va ensenyar o alguna cosa així caram Joan tu què has vist o sigui que ja era l'infantesa vull dir ell estava vivint el retorn el retorn què has vist Joan retorn què has vist jo he vist dues pel·lícules absolutament nefandes perquè l'endisme està de moda de retorn si és que mai se n'havia anat la primera es diu paella today és un ja es veu és un artefacte ja ho dic tot el títol no no ho has de veure per creure-ho per veure que ho dius realment el títol és un artefacte que ha estat ignominiosament produït per la Generalitat Valenciana suposo que per la part socialista de la cosa perquè només parla valencià un cabaret xino no veig jo que ni una paraula jo no veig que la gent de compromís pugui entrar en aquesta qüestió és català o alguna cosa no no és que és una valència castellana és una valència espanyola vull dir hi ha una paraula que defineix absolutament on passa de València a València a la ciutat si és molt castellana sento no però a veure també existeix la València catalana però el que passa és que bueno aquí només és la part després parlarem d'una altra pel·lícula que també va per aquí la cosa a veure és el que jo deia hi ha una paraula que els valencians saben què vol dir que és quantó i llavors ells apliquen aquesta paraula a totes les desviacions més o menys folclòriques del que és el país valencià i llavors aquí entra l'espanyolització també és a dir entren les falles entren tota aquesta cosa i tot això és la coentó el que és valencià com cal pensa que tot això és coent que pica valenciano de bien valencianos de bien valencià com cal perquè els de bien són els altres esclar és que ens hem d'entendre doncs això ho ha perpetrat un senyor que es diu César Sabater que deu ser molt conegut a casa seva i és director de cine és director de cine diuen que és director de cine però esclar és de l'escola de Mariano Zores i llavors però valencià és valencià ell és possible que ho sigui si es diu Sabater pot ser que sigui valencià o pot ser tributa ja i per això no la qüestió és que la Generalitat li ha dit aquí tens uns dinerons i fes-nos una paella i fes-nos que vinguin turistes a València la definició de quan el cinema és un encàrrec en comptes d'algo artístic ja està sí però llavors va dirigit al mercat xinès o sigui ells saben que els xinesos acabaran dominant el món no a través de les guerres com altres sinó a través del comerç que és els xinesos sempre han dominat a través del comerç no de les guerres i llavors saben que allò és un mercat que aquesta pel·lícula suposo que l'enviaran a la Xina aquella gent es quedaran patir difusos patir difusos perquè veuran allò i diran però això què és i no ho entendran gens però surten coets surten coets no? coets sí el que el que vam a trobar vam a trobar que no els xinesos sí que ho valoren sí sí i hi ha la connexió amb l'arròs clar vull dir que els hi posen la pell allà i diu veniu que veureu les torres de Serrans i veureu el Miquelet i veureu el que no hi havia i ho vam dir era l'orxata se la van deixar l'orxata se la van deixar l'orxata se la van deixar perquè jo crec que seria massa carregar massa massa cultura ja massa cultura l'orxata clar però estem per la segona part és per la segona part exacte la segona part la xufa és el que té que té molta cultura però estem parlant d'un ocho pedidos valencianos la cosa així sí no encara pitjor és pitjor i això que no he vist ocho pedidos bascos ni catalanes podríem aventurar un títol per l'orxata orxata to morro orxata to morro sí ja veig que us ha agradat moltíssim és una vergonya és una vergonya i surt la Lolita Flores vull dir que de valenciana és l'arquetip de la dona valenciana no bueno doncs no no ens va agradar i a més pensem que és un delicte de malversació de fons públics perquè si la Generalitat s'ha implicat perquè quan està en aquesta propaganda turística de quan és és de l'època ara mateix ara mateix està calenta encara i hi ha embolics eròtics que això als xinesos els deu agradar una mica i no però vull dir és que no no pot ser i a futbol perquè ara el mercat de Xina s'interessa molt no no hi ha futbol mal ni orxata ni futbol no ho han fet bé ni futbol no no l'orxata to morro a València també està de baixa per això aquí no em sembla però bueno sí bueno una altra pel·lícula que també és de l'endisme aquesta aquesta és l'endisme total vull dir així com l'altra és més Mariano Azores no aquesta és l'endisme total que es diu el club de los buenos infieles així mateix o sigui són uns senyors són uns senyors que tenen 40 anys i tenen problema per tenir 40 anys llavors han de han de fer el salt a la dona i llavors se'ls ocorreix de muntar un grup de tot de gent que vol fer el salt a la dona i comencen 104 i acaben 40 fletant autocars sí i se'n van a Lleida a Lleida se'n van a Lleida perquè científicament descobreixen que és el lloc on hi ha més possibilitats per lligar a Lleida Ciutat ha fet un logaritme o a Lleida sí sí sí els de Tabarnia ho han triat malament els de Tabarnia la seva localització escolta però a Lleida Ciutat són tabarnesos aquests són tabarnesos els de la pel·lícula el que passa que tenen la desviació lleidatana perquè jo estava veient la pel·lícula i pensava això on deu ser i al final veig un autobús que és el 45 i veig que allò és la Via Lleidana perquè ja portàvem 10 minuts de pel·lícula i jo ni amb pensaments hauria dit que allò era Barcelona perquè és com l'anunci aquest de la Persita vull dir que surt un Javier surt un Luis si surt una Persita vull dir a Barcelona només hi ha gent amb noms castellans doncs aquí també vull dir tots es diuen Javier Luis Santiago no sé què m'invento els noms però és així i llavors quan van a Lleida hi ha un cosí de Lleida i on van de Lleida? no allà a la seu i les discoteques i mengen cargols per sopar per sopar van a si no no s'entenia on estaven no no i ensenyen la seu i tot i hi ha un cosí d'un que és de Lleida que és el millor de la pel·lícula perquè ho fa el Jordi Vilches que és un gran actor aquest és molt bon actor còmic i llavors aquest hi posa una mica d'assiento catalán saps? allò perquè es vegi que és de Lleida saps? i dius ai mira que bé ai que simpàtic o sigui no surt una dona en tota la pel·lícula per a què? tot són tio per què? les dones són al fons així mitges borrades i tal perquè com que ells però no són infidels entre ells mateixos no? són infidels amb les dones ah vale clar com que no apareixen dones doncs potser eren infidels amb un altre no no no però així és com el Landa no consumava mai perquè la gràcia era aquesta la gràcia era això el conflicte era dir però hi havia la Conxita Velasco aquest tio no suca doncs aquí fan veure que sí que suquen però després al cap de 20 minuts diuen no si allò va ser va ser broma no vaig sucar us ho vaig dir o sigui és una altra volta de tuerca sí a part de la mentira de sí però vull dir el masclisme és el mateix eh i llavors jo trobo que un altre que recomanes veig sí sí sí recomanada recomanada per fugir ràpidament del cine on la facin no sí que si el marit diu que està veient aquesta pel·lícula és mentira aleshores sí que hi ha infidelitat de veritat és mentira és una coartada per estar veient aquest horror i el director d'aquest genre aquí el director es diu Lluís Segura eh que és un d'aquests nens que ha anat a l'escola a Terrassa amb el Bayona i tot això ah ja i llavors la pel·lícula s'aguanta vull dir tècnicament i tot això que és el dolent perquè dius no la de la paella no s'aguanta per allò perquè allò cau tranquil·lament no aquesta s'aguanta perquè agafa el truc de Jotònia que és fer que la pel·lícula passen els fets però els cinc protagonistes ho expliquen com si fos un documental i llavors perquè l'estructura està bé vols dir sí està ben fet però d'escola vull dir sense cap sense cap allò que diguis ostres aquí aquest home tenia inspiració o m'ha sorprès no no una cosa allò tirant mira a gos confuts de color gos confuts perquè la pel·lícula és així de color gos confuts molt marronosa hi ha una paleta poc interessant molt poc interessant a veure depèn del que faci després potser era per com a escalfament per practicar i depèn potser en farà uns aventures a l'Àfrica però de moment només anant cap a Lleida i bueno també van a Uelva i a no sé on vull dir van per tot l'estat espanyol saps perquè és clar vull dir un macho com aquest és l'estat espanyol no i no vull dir és una cosa que és tremabunda vull dir molt o tu has vist alguna cosa més interessant o jo veig que anem forts avui jo porto una mala recomanació però després una bona que genera debat bàsicament a veure jo porto L'Aviso que és la ja no diré perquè és del Daniel Calasporro Calparsoro Calparsoro però que és diguéssim la nova pel·lícula del Raül Arevalo i també surt la Belen Cuesta i això aviam és un thriller el més pur estil americà això ho han intentat aconseguir però clar ho tradueixen a Espanya llavors és el que us comentava abans que un un home d'una gasolinera treia una pistola i un segon personatge treia una pistola i un tercer treia una pistola i hi hagi un duelo clar, és una mica complicat no pot ser que és una pel·lícula feta produïda per la televisió doncs mira, ho tinc aquí al davant a part de Morena Films i Tormenta Films o sigui, amb subvenció de l'ICA Movistar Plus, al tanto, Netflix i Televisió Espanyola llavors però això, i on passa la història? la història, bueno, crec que és Madrid el que passa és que són diferents èpoques que estan interrelacionades és un thriller però que té aquests components com de cronocrímenes, o sigui que és hi ha una relació entre diferents anys però amb un laps de temps d'uns 30, 40, 50 anys llavors, busquen una relació sobrenatural perquè al final ells intenten relacionar-ho amb què és la matemàtica, és un estil pi o sigui, no, tot passa per... de fet, o sigui, mira, si hi ha referències ell mateix és un personatge l'Arevalo, que és un personatge que està menjant per ell mateix perquè ha d'evitar un proper assassinat o, bueno, és com una història d'aquestes i és molt el personatge del maquinista del Christian Bale que és com un personatge que va degradant-se, degradant-se fins inclús un moment que comença a tenir al·lucinacions com l'almorto desnudo que té les mateixes al·lucinacions les mateixes amb pitxos i, bueno i llavors jo com a pel·lícula és avorridíssima a més, intenta jugar aquell toc de thriller que té molt amb Amèrica que és, anem a liar-te molt amb la història però després no no, perquè ell et planteixen de te'l planteixen de no, ell és un gènere a les matemàtiques i dius, bueno, llavors algú tindrà a veure les matemàtiques en aquesta pel·lícula però és que cada personatge que de cada generació hi havia un expert en matemàtica casualment clar, aquestes casualitats que, clar, després tu ho prens com és un gènere sobrenatural però, clar, és allò que es diu el Deus Ex-Màquina que al final hi ha moltes coses que passen perquè sí llavors, és una pel·lícula que dura una hora i mitja però, hauria d'us-ho dir que és que és eterna és eterna perquè, a més, des del primer l'aviso l'aviso per què? doncs perquè, bueno, s'avisen per navegant-te bàsicament és com el tema del bueno, com els cronocrímenes o així, no? no, és per fer-te interessant de, oh, l'aviso de què? però sembla un po' purrín no, no, no perquè això surt als 20 minuts ja diuen, l'aviso i és com un són sútils, eh? no, és una és molt pretensió és una pel·lícula molt pretensiosa aviam, aquí l'únic bo potser seria la direcció en el sentit que jo el que he vist és que no ha participat ni en el guió ni en... o sigui, és ell el... era? tu, Remy? Calpersoro Calpersoro Calpersoro aquí potser sí que el tractament visual pot ser interessant però, bueno com al final és un thriller de tonalitats verdoses que és el que sempre passa no? així a Amèrica i... i la veritat és que és un po' purri de tantes coses que no o sigui, és que es queda amb un missatge molt buit i jo després per curiositat vaig estar mirant crítiques i és que és això o sigui, només hi ha un nou a Final Infinity i jo crec que és algú de l'equip jo tinc aquí les funeries de la Final Infinity o la família totes carregades totes sense deixar-ne en una sí, no, no de totes formes té molts actors així té la Julieta Serrano i el Chopeidós també té molts actors té la Belén Cuesta no, té molt... no, i a més una cosa que em molesta molt és quan quan ho fan i a més es nota molt forçat que ho doblen tot en postproducció llavors hi ha moltes frases que inclús jo crec que i això em va fer molta ràbia adonar-me'n que hi havia moltes frases que jo crec que no els hi van agradar en rodatge i les van intentar canviar però encara, les labials no enganxen això és el sistema d'autores doncs mira una cosa més que tenen en comú però sí que és veritat que pel que és clar, és que per fer un thriller més o sigui per tornar a fer un altre clar, no agafis tants noms una subvenció clar, jo llavors no sé quin és el no? una mica i i a més ve d'una novel·la o sigui que això ve de lluny ja llavors no sé jo jo no la recomano no la recomano i l'altra que recomanaves l'altra que no m'hi creia bueno aquí entra el debat Ready Player One que és l'última pel·lícula de veig eufòria de Ready Player One l'última de Spielberg que ve d'una novel·la d'Ernest Cline segons diu aquí i i bueno bàsicament és un és una distopia perquè t'ho plantegen així és una distopia al més pur estil el que estaríem ara acostumats que seria Black Mirror però és una història d'un món on el món físic podria estar bastant arrasat no me'n recordo per què era era una mena de de algú del no algú del blat algú del blat deien una mena de guerra pel blat o no sé i molt dels 80 una excusa qualsevol per explicar sí llavors és és una pel·lícula que es divideix en aquest món l'online i l'offline diguéssim sobretot la gent el que vives en l'online en una mena de realitat virtual que aquí ara mateix el que s'assemblaria més és el Second Life però clar és una pel·lícula que es basa en la nostàlgia sobretot els 80s piranà 90s però sobretot 80s llavors què passa és un és una guerra de bueno de huevos de Pasqua és que per això es va estrenar a la Setmana Santa perquè està ple de quinyols és molt oportuna la Setmana per Pasqua és molt oportuna perquè de fet ells el que estan buscant és això és un ou de Pasqua a partir de tres claus que han d'anar trobant dins un videojoc que és pràcticament infinit aviam té la seva gràcia jo jo no vaig acabar-me el llibre per alguna cosa però però la pel·lícula sí que em va semblar bastant més estem parlant i ara ho he corroborat jo vaig sortir i vaig comprar una mona bueno un ou de Pasqua i un videojoc i ja està el que passa és que tu l'has vista sí tots l'heu vista gens gens i tu jo no hi vaig entrar no i a canvi tu s'ha de dir s'ha de dir que passa l'any 2045 el 2045 que és estar aquí a tocar sí sí i resulta que el paio aquest l'Spilbert doncs tant li en fot que la gent sigui pobra és a dir continua la cosa tal com està ara que els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada són més pobres i estan vivint en una societat en què tots els edificis han caigut i estan vivint en una mena de coves i tal i llavors per sortir d'aquesta pobresa l'única solució que tenen és entrar a la realitat virtual i la realitat virtual és una successió de de competicions i de guerres que vull dir se suposa que l'Spilbert pensa que la història i la condició humana és una successió de guerres per aconseguir uns ous de Pasqua hi ha un anunci ara a TV3 que surt un tio i diu és impressionant com estan augmentant els rics últimament doncs és una mica això la crítica no l'ha deixat massa bé no aquí totes les que estic llegint les deixen malament sí les deixen malament jo el que vaig llegir és una vessant bastant més no no jo vaig veure el film Afinit i una cosa d'aquesta no sé què vaig mirar home té un set a mú que a Final Infinity ja és algo no sé jo el que veig o potser la sé a la premsa jo anava a buscar què diu el bollero i mala crítica i el bollero què deies? veig un punt vermell és un bollero però aviam aquí és curiós perquè som jo que tinc ara li deixaré una mica la paraula però sí que per generació és curiós que en una generació que vosaltres veu viure en primera persona aquestes coses l'altra cosa és que estiguéssiu o no dins del món potser dels videojocs d'aquests dels vuitantes no? bueno potser vosaltres no potser anàveu a l'òpera però sí esclar sí sí segur jo no jo no l'altre dia l'altre dia ja et vaig dir que jo no he jugat mai amb un videojoc bueno per això ni penso fer-ho i tu em vas dir home el Tetris no sé què no, jo el Tetris no he jugat mai què vols que et digui? clar llavors estem parlant d'una pel·lícula que al final tots aquests guinyos que hi ha estan destinats a un tipus de generació o que ho va viure plenament o que té curiositat clar perquè estem parlant que si la pel·lícula passa el 2045 els 80 hauran tornat ja 3 cops perquè clar estarem a la tercera generació de la gent que ho recupera però bueno cedeixo un moment però bueno és que el 2045 aquest s'assembla molt al 2018 perillosament jo crec que això que comentes és un dels jo estic amb el pol la pel·lícula la vaig disfrutar però amb el temps li vas trobar les cosetes i et dones compte de la trampa que ha fet a gent de la nostra generació la trampa és que m'han posat en pantalla tot el que a mi m'ha agradat des de petit clar és que és molt fancer sembla molt fan service de màrqueting dels 80 les porten i el tema és que no hi ha cap problema amb fer autoreferències el que parlem no per mi no estem en una època actualment que és molt moderna i jo les puc descobrir encara que no sigui d'aquesta generació però i abans ho comentava abans d'entrar que entenc perfectament que molta gent hagi dit no perquè no aporten res ho comentàvem abans a la pel·lícula hi ha un segment de la pel·lícula que succeeix amb una recreació espectacular tot s'ha de dir del resplandor i és l'única cosa que realment aporta és a dir que la referència aporta alguna cosa a l'argument i fa avançar d'alguna manera tota la pel·lícula ho és d'espectacular sí és a dir la forma això estem d'acord i em sembla que els altres cops que jo és una col·lecció d'homenatges una pregunta el missatge que vol fer és crític perquè el que comentaves si parles de un missatge la pel·lícula vol ser entretinguda i al final de tot i això jo crec que és més cosa de l'Spielberg que no de ningú més intenta fer aquesta mena moralina de nen deixa de jugar i surt al carrer perquè al final és el que comentaves la gent està vivint en un lloc destrossat i la seva manera de reaccionar és l'evasió l'evasió a un lloc on tot és possible i són rics virtualment però no ho són a la vida real i l'Spielberg fa aquesta mena de crítica de ei que hauríeu de sortir fora i la pel·lícula va d'això de fem la revolució dintre per arribar fora jo no veig cap mena de crítica sinó que senzillament ell proposa aquest món com a crítica em referia que és l'únic punt on ell diu ei que potser la revolució l'heu de fer fora i no dintre llavors si la feu dintre per sortir però és que és totalment buida però si t'ho diu després de dues hores de matxacar-te amb tot allò exacte jo et vaig trobar molt desproporcionat que el món real per començar el món real per mi em sembla el món real de la pel·lícula em sembla tan fictici com el del propi videojoc perquè comentaves ara feia falta arribar al 2045 amb els edificis trencats per parlar d'això no podríem parlar d'això i és el que us deia abans a mi em sap greu i és el que jo un cop tret la màscara de les coses que m'agraden dels personatges de videojoc de pel·lícula la música el cotxe arreu és el futuro et pares a pensar i dius és que la pel·lícula tampoc m'ha fet cap reflexió més enllà d'obre els ulls saps que en aquest cas és treu-te el casc de la realitat virtual de davant de la cara i reacciona i és una llàstima per això jo vaig sortir content perquè m'havien colat el gol i potser ara la meva reacció és el doble de negativa pel fet de ostres és que m'han colat un gol la pel·lícula en si és disfrutable i entenc que hi hagi molta gent que li sembli frenètica i molt sorollosa que ho és els efectes de sempre ben feta d'estar feta perquè aquí no és el pressupost la música és absolutament ensordidora ensordidora vull dir que no paren és molt de videojoc amb tota gairebé les 3 hores vull dir és abassegador 2,40 és abassegador 2,20 2,20 dura però 140 minuts 140 140 140 de totes formes a les crítiques us haig de dir que n'hi ha uns que li posen el el Lluís Martínez aquest que no sé qui és però que li posa 4 estrelles el país que li posa vermell l'ABC 3 estrelles 3 estrelles 4 estrelles o sigui que hi ha molt disparitat sí jo vaig dir el periòdico és que el periòdico i la Vanguardia em sembla recordar em sembla que vaig mirar el periòdico i la Vanguardia els dos diaris aquests i no sé si vaig mirar l'Affinity no ho sé l'Affinity mira veus però de la periòdica i la Vanguardia es queixaven que era més bona molt més bona l'anterior que era la dels Assuntos del Pentàgono és que estem parlant d'un gènere és que no té res una pel·lícula una cosa de ficció i tal i que potser a la gent jove li podia agradar però que no funcionava i els crítics per exemple la Vanguardia fa una cosa molt curiosa suposo que ho sabeu que és que el que fem de dintre no sé si sabeu que avui el divendres surt un i els crítics que fan a dintre són dues generacions diferents i les crítiques són diferents els joves són els que estan a què fem i els més grans que són els que jo m'hi sento generalment més identificat al diari i resulta que no diuen el mateix diuen coses diferents és que en el diari no hi ha gent jove en els diaris d'avui no hi ha gent jove pot ser pot ser s'ha acabat els digitals estem tots a internet els digitals sí és just el que anava a dir heu de mirar crítiques a YouTube no no però en els grans diaris a les redaccions no hi ha gent jove s'ha acabat vull dir hi ha gent gran és a dir gent a partir de 50 anys bueno depèn del diari depèn de aviam si per exemple jo dic perquè heu estat analitzant últimament encara que fos una mica per sobre el periòdico per exemple com que tenia molta gent que no els agradava han fotut a fora la majoria de gent per entendre els independentistes i han agafat gent jove que els tenen encarrilats i els fan fer articles que abans feien uns altres i després han captat tot de gent i que no sé si els cobren i no sé si cobren estan fent un màster de qualsevol cosa els fan creure i perquè suposo que se'l quedarà l'ABC jo dic que se'l quedarà l'ABC de Madrid ja se l'ha quedat em sembla o se l'ha quedat o s'està per quedar-se'l de línia ja va por ahí així estaran les coses més clares però en qualsevol cas el que vull dir és que hi ha gent jove que també treballa el que passa que treballa en les condicions i han fotut els més bons els han fotut fora i s'han quedat gent que suposo que està adoctrinada o que els diuen has d'escriure això i els hi paguen el mínim possible per tant en aquest sentit esperem la querella del periòdico pel propi programa en qualsevol cas en qualsevol cas en qualsevol cas no dèiem també els digitals sí que hi ha gent jove sí els digitals en qualsevol cas no no jo he dit els grans diaris a les redaccions no hi ha gent jove pot ser i és una cosa que els mateixos periodistes estan trobant a faltar perquè sempre hi havia hagut gent des de 70 anys fins a gent de 20 i avui dia hi ha els de 60 i els de 50 i no hi ha res més tenim un quart d'hora si volem parlar una mica dèiem parlar també dels premis dels Oscars doncs bueno doncs aviam tenim una invitada aquí tenim la convidada la Laia vols a... jo volia dir una cosa de l'Spielberg que si no la dic rebento i llavors és aquesta qüestió que ell fa servir de les que per una banda fa pel·lícules històriques i per una altra banda fa pel·lícules de fantasia i llavors jo el veig en aquest home com un megalòman que per una banda es creu que és Cecil B. De Mille i per una altra banda es creu que és Walt Disney i s'ho creu vull dir que el tio vull dir és que va així i llavors ell fusiona aquestes dues coses i suposo que a ell li agraden molt tant l'un com l'altre i ell vol ser la simbiosi d'aquests dos ja està i en aquesta jugada potser cada cop li sortirà pitjor perquè ara l'acadèmia és evident que busca un nou referent o sigui per exemple amb els assuntos del Pentàgo o no els arxivos perdó com dir-ho aquesta pel·lícula en un altre moment hauria sigut la gran guanyadora l'absoluta l'haurien planat d'Òscars l'haurien empenyat a nens però és que a veure és que no li va sortir molt bé no només és de la feina del producte en si o de la pel·lícula en si també és que busquen altres referents i es nota amb la varietat i amb la diversitat dels nominats busquen altres referents és com l'any del Clint Eastwood amb el Sali era la seva millor pel·lícula? no però per pel·lícules així el Clint Eastwood un director amb el Clint Eastwood l'haguessin banyat d'or però busquen altres referents també es va notar l'any de l'Alalán amb un line o sigui es nota que busquen altres referents altres directors en els que és que és que la pel·lícula aquesta de los arxivos del Pentàgo és que jo crec que no li ha sortit massa bé té delicte té delicte perquè fer suspens en una cosa que tothom sap com va acabar exacte i no només això que dius bueno aquest tio pren a l'espectador per idiota sí sí totalment però em refereixo a que aquesta pel·lícula independentment de com sigui ja li haguessin donat uns premis als actors a ell o a la idea però ja no toca però ara ja no toca a la Meryl ja no li toca a la Meryl ja està no no perquè ara jo crec que serà la Meryl ja en té prou la Meryl l'ha d'anar a treballar a Polònia el Polònia de TV3 el Polònia de TV3 home seria molaria sí sí perquè ja ha fet de Margaret Thatcher ja ha fet de Katherine Graham ja ha fet de tot i per exemple en aquest paper jo crec mira la Judy Dance també ha fet de tot i quan surt a qualsevol lloc tu t'hi treus el barret estem parlant d'una actriu anglesa i la Meryl Streep no ho és ja bueno és igual però jo crec que és una gran actriu tampoc la deixem al tu del Betún jo crec que és una gran actriu no siguem aquí ara jo penso que n'hi ha de millors i no només això però ella ha fet suficientment coses clar i a més els gustos no tenen no tenen fronteres o sigui que tu però dir que la Meryl Streep jo em sap una mica greu perquè sí que creu que és una gran actriu però per exemple en la pel·lícula dels arxius del Pentàgon no interpreta una persona que era 20 anys més jove precisament les actrius a Hollywood les que són grans com que s'han de barallar per qualsevol paper sobretot si no és el paper de mare o sigui segur que hi hauria actrius de 20 anys més joves que la Meryl Streep que podrien fer-ho això t'ho complo i per exemple jo t'ho complo però és que la pel·lícula la causa no és ella aquesta pel·lícula és de guió és de guió l'estructura de pel·lícula o sigui no és el problema d'ella ella no s'acaba de quedar el personatge tot i que intenta fer-ho bé i penso que és una actriu bona i digna jo no crec que sigui una actriu dolenta jo tampoc però passem una mica passem una mica ja que t'hem convidat tant a tu que vinguessis aquí i t'estem menjant el temps explica'ns el que et semblin els últims premis o el que vulguis comentar-nos de la teva opinió personal jo volia comentar una mica entre tots això que comentàvem de lo dels canvis que estem buscant com a referents també vam comentar que hi havia pel·lícules com la de Lady Bird que sembla que sigui més per el guinyo a l'acadèmia que sí que van de feministes som els modernos exacte som els modernos i coses perquè és dolenta mira que és dolenta és buida és buida és buida és molt buida i molt superfície molt superfície i també a la vegada intenta anar de guai o de progre però també és una anava a dir una niñada però una noia molt privilegiada i molt adolescent que que és que de veritat mereix mereix una pel·lícula o explicar una història i altres i altres directores dones que segur que a més per exemple aquest any era l'any de Detroit que també era una directora dona i que a més és la única directora dona que ha guanyat un Òscar o sigui que tenien altres possibilitats i a més Detroit és molt més arriesgada és molt més potent tant que el tema del racisme no interessava l'acadèmia no interessa és com per exemple la pel·lícula de The Florida Project estava només nominada per el Dafoe però aquesta pel·lícula com anava per mi mereixia de qualitat d'altres coses però com anava a arribar a aquestes nominacions amb les idees de l'acadèmia per mi és una pel·lícula que no em va agradar i ja ho vaig explicar aquí però bueno sí evidentment a l'acadèmia no li havia agradat però l'acadèmia aquesta part de la perspectiva pobra i a més al costat de Disney World però per mi era una pel·lícula fallida jo em poso en plan acadèmia ho sento molt vull dir no soc gaire acadèmic però en aquest cas jo vaig trobar que no era la manera d'explicar-ho explica-te com ho haguessis explicat et refereixes per exemple la perspectiva dels nens com sí, sí vull dir jo trobo que és una pel·lícula que que va contra l'espectador no i no m'interessa no no veig vull dir evidentment és possible que el director hagi volgut fer una crítica però jo crec que no no acaba de reflectir-ho jo crec que el que passa és que quan fan crítica social estem molt molt acostumats a per exemple el Ken Loach que els seus personatges són bons no els següents són sants i en canvi aquí els personatges no, no jo no dic que s'hagin de fer pel·lícules com el Ken Loach vull dir és que el Ken Loach a més vull dir fa el que li no, em refereixo a la crítica social fa el que vol és igual és igual però és que aquella crítica a mi no m'arriba la de Florida no m'arriba a mi també el que em penso és que els nanos estaven molt ben treballats però el que passa que eren tan horribles a mi em desagradaven tant que em feien sortir de la pel·lícula sí, perquè hi ha una cosa entre ser trapella entre ser ser tan cínic ser tan una cosa tan exageradament que quasi no ho trobes ni infantil ho trobaves en la pel·lícula aquesta agafen un personatge que no és gens positiu no el fan positiu i és això el que no m'agrada ara digue'm carca i digue'm tot el que tu vulguis però és que no inclús et diria que el que està no ha nominat com es diu William Dafoe jo penso que fa un paper molt tonto no es mereix la dominació és un tipus de secundari que els nens els nens s'almenjaven perquè ell no té paper no té paper jo no l'he vist tampoc sí, és un secundari molt secundari jo no diria tan negatiu com potser diu ell però que la pel·lícula fos una pel·lícula tan destacada com molta crítica l'ha destacat jo tampoc jo diria que aquest any hi ha hagut moltes pel·lícules en el fons com que no he vist allò de l'aigua la forma de l'aigua no puc opinar massa però tinc la sensació que si mires la llista de pel·lícules per exemple que estaven nominades sí les tres anuncios a les afueres dius tenies tenies Colm me by a name en instante más oscuro Dunkerque déjame salir Lady Bird l'Ila Invisible els arxivos del Pentágol també estaven nominades com a pel·lícula millor pel·lícula i tres anuncios a les afueres llavors ha resultat que de totes aquestes fora de Dunkerque perquè jo no sé si Colm me by a name estava bé algú l'ha vist? jo l'he vist aquí potser a mi no em va agradar gens però a part que vaig pensar i ara aquí entra un conflicte amb tu Joan a mi per exemple quan jo vaig veure Carol vaig pensar que maco no? no vaig pensar vale ja està s'acabó però aquesta però aquesta vol intentar-ho allò que dèiem de les mirades el toque així i aquí és ostres no però aquí però Carol es basava com en la química de les dues actrius en canvi aquí també però aquí aquest joc i no només això i la diferència d'edat i la diferència d'edat en una altra situació ho criticaria però no o sigui jo no vaig entendre de la mateixa manera que no vaig entendre Lady Bird com estava allà i a més Call Me By Your Name espero que va guanyar millor guió millor guió adaptat adaptat i millor guió guanyar Get Out que aquesta potser sí que va ser la sorpresa perquè jo per mi jo anava seguint els Òscars i vaig pensar que tot estava cantat els tècnics pels tècnics els guions l'únic que em va sorprendre és Get Out que s'ho van jugar perquè tampoc em sembla que sigui un superguió però està bé i el resto per la forma de l'agua o tot i que es van dur menys de la meitat però i tres anuncios que també estava una mica tres anuncios semblava que anava a ser la gran guanyadora però jo crec que el que volien era fer compensar o sigui que tothom se n'és d'una manera o una altra content sí perquè el màxim que va guanyar o sigui estava tot molt molt equilibrat en quant a premis perquè crec que la màxima va ser la forma de l'agua que potser em va treure cinc i en proporció t'anirà com tots sí, sí, sí llavors clar, en aquest aspecte a veure, Coco és la que estava més cantada segurament de la nit però les altres també o sigui el tema tècnic se l'havia d'anir a dir entre Blade Runner entre Dunkerque això era evident i a partir d'aquí vull dir, no va ser com l'any passat tot i el tema de l'Alain i tot això però que guanyés Moonlight per exemple que en aquest any podria haver sigut Detroit si hagués estat una crítica o com va passar amb Spotlight que també Spotlight va ser aquell any de dir hòstia, Spotlight i probablement si Spotlight s'hagués fet aquest any amb els arxius del Pentàgono també s'hagués quedat molt curteta però en aquest aspecte per mi aquests dos han sigut molt fluixels han sigut molt bons perquè el que volien era compensar tots per exemple el de GEDAW jo crec que és perquè com que li dona la volta al gènere i el canvia totalment queda molt bé i com que Detroit no ha arribat o cap altra pel·lícula ha arribat per tractar el tema del racisme als Estats Units i venen darrere d'un Oscar So White i tot això era com li vas adonar a veure això sí però de totes maneres a guió no clar però és per això és per compensar l'acadèmia té unes idees i sempre te les ensenyarà d'una manera o d'una altra aleshores per exemple la forma de l'aigua no és com dir-ho sí que és crítica però és una història d'amor i aleshores un any tan fosc com ha sigut aquest des d'una perspectiva internacional queda molt de l'acadèmia va dir-se en canvi per exemple a les tres anuncies de les afueres a mi em semblava molt més arriscat donar-li a tres anuncies clar per això no ho van fer no no no un risc un risc que van córrer l'any passat amb Moonlight o fa dos anys amb Espoix a mi em semblava perquè la forma de l'aigua era donar-li a bueno aquí a caparà tot clar perquè perquè és mexicà o per què estem jugant algú d'això i també ho penso algú d'això i també ho penso algú d'això i també ho penso i una forma de promocionar una pel·lícula que jo penso que no hauria tingut l'èxit que va tenir si no hauria tingut promocionada d'aquesta manera sí la promoció va ser bueno clar és l'Alaran d'aquest any és una forma fins i tot en un moment banyant com a l'Alaran l'heu vista jo és que no l'he vista sí us ha agradat em va agradar a mi sí no és bona això hi ha discrepància d'opinions no l'he vista tampoc no l'he vista tampoc a més em va agradar bastant sí però és que és del toro perquè fins i tot hi ha hagut altres directors latinos que han guanyat però també és molt bo però ha guanyat no sé com dir-ho ha canviat molt l'estil des de 21 gramos fins aquí en canvi Amores Perros Amores Perros arriba a ser ara Amores Perros però que ha canviat molt l'estil en tots aquests anys i també bueno perquè és més Hollywood exacte això em refereixo a que tu veus la forma de l'aigua i dius és del toro a més vaig agafar la meva filmoteca particular vaig desempolvar la mujer i el monstru i Amélie i escolta el monstru és que és calcat és fantàstic i això és bo això és bo jo veig que ens hem arribat el temps sense donar-nos en compte aquí veig que seguiríem discutint dues hores més i però no tenim temps perquè el programa s'està a punt d'acabar per tant jo em plaço a la candidata que ha vingut no candidata a la presència nova a la col·lega a la col·lega que hem tingut avui aquí en el programa que vingui més sovint perquè ens plau molt les coses que explica sintonitzem moltes vegades i si no sintonitzem és una forma d'enriquir el debat la discussió i això penso que els oïdors també ho agraeixen per tant moltíssimes gràcies a la Laura Ayet per haver vingut i per haver fet aquesta estona de compartir amb nosaltres aquesta xerrada sobre cine i d'encomanar entusiasme i d'encomanar entusiasme la setmana que ve us esperem aquí a Cinema Sense Condicions bona nit a tots bona nit Bona nit Bona nit Aquest dimarts a les 10 del despre la música