Cinema sense condicions del 3/4/2018 — De L'insulto a Ready Player One: estrenes, plataformes i balanç dels Oscars

Resum executiu

Episodi coral amb crítiques d’estrenes i un debat intens sobre els Oscars. Es destaquen:

• L'insulto (El insulto): drama judicial libanès sobre identitat, dignitat i fractures polítiques-religioses.
• Un sol interior: retrat íntim i molt femení de la recerca de l’amor, sostingut per una gran Juliette Binoche.
• Sàtira i denúncia de dos títols locals: Paella Today i El club de los buenos infieles ("endisme", masclisme i encàrrecs turístics).
• L’Aviso: thriller matemàtic-sobrenatural percebut com a pretensiós i irregular.
• Ready Player One: espectacle citacional dels 80/90 que divideix la taula entre el gaudi i la crítica pel seu missatge superficial.
• Balanç Oscars: repartiment de premis, “nova” línia de l’Acadèmia i debat sobre Spielberg, The Post, Lady Bird, Detroit, The Florida Project, Get Out i més.

Temes extra

• Plataformes i festivals: Netflix a Cannes, veto de selfies i l’ombra d’Amazon.
• Repàs de convidats recents i línies per a futurs programes (cinema i educació, música de cinema, animació).

Ressenyes d’estrenes

L'insulto (The Insult)

• Punts forts: interpretacions excel·lents, equilibri moral entre parts enfrontades i ús efectiu del format de judici (de factura molt “americana”).
• Idea central: a partir d’un insult entre un libanès cristià i un palestí al Líban, el conflicte escala políticament i revela com víctimes i botxins es confonen.
• Matís: algun to melodramàtic; comparada amb Una separación, El viajante i Clash per registre i intensitat.
• -
• Recomanada; va competir com a millor pel·lícula internacional als Oscars.

"No, no: diners no. Jo vull que es disculpi."

Un sol interior (Claire Denis)

• Retrat íntim d’una dona que busca “l’amor autèntic”: estructura episòdica basada en desenganys, mirada marcadament femenina i sense ironies.
• Actriu: Juliette Binoche, sosté i eleva el film.
• Referències: eco de Fragments d’un discurs amorós (Roland Barthes); cameo final de Gérard Depardieu com a “lector d’amors”.
• To: diàlegs “molt francesos” (intel·lectualitzats), final obert; "com la vida" més que rom-com.

Paella Today

• Valoració: artefacte turístic, percebut com a encàrrec i malbaratament de fons públics; coentor folklòrica i espanyolització de València.
• Objectiu percebut: mirar cap al mercat xinès (arròs, focs, postals) però sense substància.

"És una vergonya."

El club de los buenos infieles

• Valoració: endisme total i masclisme; dones esborrades del relat, humor ranci.
• Forma: tècnicament correcta (falsa entrevista a l’estil I, Tonya), però buidesa d’idees i paleta visual pobra.

L’Aviso (Daniel Calparsoro)

• Thriller amb salts temporals, matemàtiques i aire sobrenatural; comparat amb Pi o Los cronocrímenes però queda en pupurri.
• Problemes: pretensiós, casualitats forçades, doblatge post en fals i estètica verdosa de manual.
• Cast: Raúl Arévalo en degradació psicològica; aparicions de Belén Cuesta i altres.
• -
• No recomanada.

Ready Player One (Steven Spielberg)

• Divisió a la taula:

- Pros: espectacle trepidant, seqüència de The Shining antològica, virtuosisme tècnic. - Contres: fan service vuitanter, moralina final (“treu-te el casc i surt fora”) i superficialitat del subtext social.

• Lectura crítica: el 2045 s’assembla massa al present; el món real del film és tan “fictici” com l’virtual; missatge desproporcionat després de dues hores d’híper estímul audiovisual.
• Recepció: crítiques dispares entre mitjans i generacions.

"Després de dues hores de soroll, et diu: deixa de jugar i surt al carrer."

Oscars 2018 i tendències de l’Acadèmia

• Repartiment de premis:
• -
• Millor pel·lícula i direcció: La forma de l’aigua (discussió sobre si premi també “industrial” i de campanya).
• -
• Guions: Get Out (original) per subvertir el gènere; Call Me By Your Name (adaptat).
• -
• Tècnics: Dunkerque i Blade Runner 2049; animació: Coco.
• -
• Final “compensat”: Tres anuncios en las afueras no s’emporta millor pel·lícula però brilla en interpretació.
• Línia editorial: l’Acadèmia busca nous referents i diversitat, evita “apalancar” Spielberg per sistema.
• Sobre Spielberg i The Post:

- Percepció de megalomania (entre DeMille i Disney) i d’un thriller periodístic menys afinat del que podia haver estat. - Meryl Streep debatuda: gran actriu, però paper possiblement desajustat d’edat; la pel·lícula pateix més de guió i to que no pas d’interpretació.

• Snubs i modes:

- Detroit (Bigelow) ignorada malgrat potència i risc. - Lady Bird qualificada de buida per part de la taula, malgrat l’etiqueta “moderna” i feminista. - The Florida Project divideix: autenticitat vs. pel·lícula “contra l’espectador”.

Plataformes, festivals i invitats

• Cannes: reticències a Netflix a competició i veto de selfies.
• Amazon: comentari col·lateral sobre la batalla política i econòmica del moment.
• Convidats recents i futurs eixos: música de cinema (Thomas Newman), animació i cinema i educació (Joan Agut), poesia i cinema (duo Nosferatu, premis Riba/Miquel de Palol).

Cites destacades

"Els dos són culpables i innocents a la vegada" (sobre L’insulto)

"Una pel·lícula molt francesa: diàlegs intel·lectualitzats i final obert" (sobre Un sol interior)

"És una malversació de fons públics" (sobre Paella Today)

Idees clau

• Equilibri moral i didàctica política funcionen a L’insulto.
• Mirada femenina i quotidiana donen veritat a Un sol interior.
• Assaig-error del cinema comercial local: quan prima l’encàrrec sobre l’autoria (Paella Today, Club infieles).
• El gran espectacle pot tapar el subtext (Ready Player One) si no hi ha reflexió sòlida.
• Oscars cada cop més repartits i sensibles a senyals de canvi, però amb contradiccions.