De Mercader a Bobby Fischer: “El elegido”, “Tarde para la ira”, “Neruda”, Woody Allen, “The Shallows”, “Suicide Squad” i el boom dels remakes

Cinema sense condicions. Bona tarda. Què és aquesta música? Qui ho endevinia és de nota. No, però no busquem nota. Ens ho pots dir directament? Elegido? No, l'he buscada però no l'he trobada. Doncs cal buscar nota sempre. No ho saps, tu com has. És d'una sèrie, d'una sèrie. De Netflix. De les germanes Wachowski. Ah, ostres, la que ens van comentar allà quan vam anar al passe, de l'Elegido. I després de comentar-la allà en el passe, la nostra estimada Sandra, he buscat i he vist el primer capítol. Com es deia? Sense8. El dia que parlem de sèries, ja ens ho explica Déu. Ara m'he de saber. No, no, Carme, perquè és de les germanes Wachowski. Són molt cinematogràfiques. Abans eren dones, eren homes, ara són dones. Però bueno, continua sent molt cinematogràfiques. Bueno, dic bona nit a tothom. No, hem vingut exactament als nostres oïdors, perquè hem estat de les vacances tots, hem estat fora, molt lluny d'aquí, alguns, altres a la platja, altres a la muntanya. I altres amb nens. Altres amb nens. Els dos estudis, oi? Jo treballem més, perquè jo faig la via d'autònomia. I bueno... Hem fet de tot, volem dir-vos. Exactament, tornem a estar aquí, disposats a fer una setmana més, cada setmana, cada dimarts, a aquesta hora, Cinema Sense Condicions, el programa que esperem que us portem informació sobre les coses atractives que veiem, sobre les coses que us recomanem. I les que no trobem tan atractives, però que també veiem. Que també val la pena que en parlem. Si voleu, clar, podem explicar una mica, el programa avui per iniciar la temporada, què és el que hem fet aquest estiu. Jo haig de confessar d'entrada, i suposo que passa més o menys el mateix pel que he parlat amb algú de vosaltres, és que he vist molt poques coses. O sigui, jo tot l'estiu m'he dedicat pràcticament a desconnectar. I he vist, potser, simplement, alguna pel·lícula, alguna reposició, alguna pel·lícula d'aquelles clàssiques que la veiem baixar per a la televisió i que he quedat prendat. Després em parlaré, si és que voleu. Sobretot de Vencederos e Vencidos, de l'Stahel Kramer, que m'he quedat al·lucinat perquè feia des de l'any 61 i que fa més de 40 anys que la van fer, i no l'havia tornat a veure. I la veritat és que he quedat tan sumament impactat que després us explico la impressió que n'he tret. Els Judicis de Nuremberg. Els Judicis de Nuremberg, que és el títol original, que aquí el Franco la va canviar. Que té uns grandíssims, grandíssims actors. Amb uns actors, vull dir, el Burr Lancaster, Spencer Tracy... I el Montgomery Clif. El Montgomery Clif. Fa un trosset magnífic. Sí, sí, la Marcia Mianchel, Montgomery Clif, Richard Whitmer, la Marlene Dietrich... Charles Lauter, no? La Marlene Dietrich. Ah, no, perquè ell és l'Espencer Tracy. L'Espencer Tracy és el... El jutge. El jutge. El jutge. Bé, total, que és una pel·lícula extraordinària, però bé, expliqueu els de més també què heu vist i què és el que... Jo he vist també, després en parlem, si voleu, alguna pel·lícula que estrenen... Neruda, per exemple, he vist el Neruda. I una altra cosa que recomano quan la estrenin, que serà d'aquí uns 10 o 12 dies, Singer Street, una pel·lícula nova. Però bé, els de més, què heu fet? Què heu vist? Bé, jo a principi d'estiu, clar, és que com que hem de parlar durant tot l'estiu, ja s'han estrenat o inclús potser ja no estan ni al cine, però em va destacar bastant una pel·lícula que és Demolition, que és del lector, el Jake... A veure si ho sabeu pronunciar. Guillen Hall. Guillen Hall, vale. Ah, sí. Un estil molt semblant a Nightcrawler, aquí l'hem comentat bastants cops, doncs aquest estil de personatge entre l'autisme, entre l'hapàtic... Llavors és una pel·lícula molt semblant, a més amb el mateix protagonista, però... Autisme, dius que bé. Sí, home, a veure, és que clar, ell un personatge... O sigui, aquest actor també ha fet Enemy, no sé si la veu arribar a veure, però sembla que l'estiguin encarant molt a uns papers així, però no diré massa cosa sobre Demolition, però jo us va recomandar moltíssim. i aquesta està en cartellera? És que ara no ho sé, potser en algun cinema, però és que clar, va ser a principis d'estiu, i a l'estiu hi ha hagut poques estrenes, i llavors clar, ha sigut com... I llavors després també... El director qui és? És el... El de Enemy també? És el mateix, no? Jean-Marc Vallée, Valé. Ah, va bé. I potser destacaria dues, sobretot, he vist bastantes així també, com tu, Joan, una mica desfasades en el temps, diguéssim, però potser destacaria dues, que em van semblar d'intercents, que a més les dues les hem vist junts, amb el francès, que era la del Caso Fisher, sobre la part... Bueno, la pamosa... Pons Sacrifice, sacrifici de peu. Sí, exacte. I després la de... Que aquesta sí que és més ja... Ara està als cinemes, que és l'Elegido, i sí que l'hem vist. Que jo diria que la vam veure amb el Jaume i tot. No el vam veure el Jaume, oi, què va s'anar al final, Jaume? Ostres, estava molt bé així, eh? No et van veure, però estàvem allà. No sé coses que passen. A dins de la sala no us vaig veure per enlloc, oi? Vaig pensar allà. I a fora tampoc? A fora? O sigui, per mi a fora que m'està amb l'entrevista. A fora em vaig entretenir poc. Ja, ja, ja. No vaig estar gaire... Va unada per estrena. Sí. Ja. Passi de premsa, concretament. Molt bé. Sí, sí. I... No, una part i quan interessant, perquè crec que és per allà fer un col·loqui després. Està molt bé. I és una llàstima que no... Bueno, que ha passat molt allò desapercebuda. Vull dir, no ha tingut massa èxit. Elegida, elegida. Ah, parlem de l'elegida. No ha recaptat massa. I, bueno, tot plegat està tothom una mica desanimat. Però la veritat és que el director és força interessant. ha fet cosetes que val la pena recuperar. Antonio Chavarrias. Antonio Chavarrias. Sí. I la pel·lícula és molt valuosa. Jo l'he vist. Jo l'he vist. Tot una lliçó d'història, molt ben plantejada. Sí. I, bueno, li preguntàvem allà, no? A la sortida de la pel·lícula, el tema de com havia fet el conjuntar, la qüestió històrica, que està molt ben treballada. Si tu mires la història de Ramon Mercader, com el van recaptar per la policia secreta soviètica i tot plegat, està molt ben tractat. Vull dir, no hi ha cap cosa que et requi, vull dir, que et consideris que no està ben feta. Però al mateix temps hi ha coses que dius, bueno, i com ho has fet per donar-li aquest dramatisme, no? I és que ell explicava que és que veritablement no se sap molt bé com va passar tot. Per tant, hi ha molt marge per la creació dramàtica. I la pel·lícula això explota molt bé. Els decorats, les localitzacions, els actors, estan molt ben aconseguts. A Barcelona, concretament, ell ens explicava, també com a productor de la pel·lícula, que havien recreat el Nova York dels anys 40. Em sembla que també, ara no recordo quines altres ciutats, però un període de tres de ciutats. I a part també havien rodat a Mèxic. No sé, és una pel·lícula de producció. I a la Cerdanya. Van rodar a la Cerdanya perquè conec els de la film com i junt d'allà. Quin tros rodar a la Cerdanya? Un tros que està nevat. El de l'entrenament seu, quan l'entrenen per crear-li una identitat falsa. Ah, quan l'estan adiestrant, l'adiestrament, no? Sí. Hi ha una cosa que l'heu destacat molt bé, i penso que estic totalment d'acord, que és que és un fet històric molt relevant dintre de la història, sobretot a l'esquerra, del comunisme. Perquè suposo que sabeu que és un enfrontament que hi ha en aquell moment entre l'Stalin i el Trotsky. Trotsky i Estalin eren companys, diríem, de revolució, perquè els dos, el 1917, els dos fan la revolució russa, però després es distancien, i és dut a que en un moment determinat l'Stalin, que en aquest sentit era un fill de puta, doncs se'l van a carregar. Llavors, suposo, hi ha més coses en aquí, però jo vull parlar de dues coses. Una és, hi ha una pel·lícula de l'Ocei, de l'any 72, que es diu de la societat de Trotsky, el Richard Burton fa de Trotsky, l'Andalon fa de Ramon Mercader, i la Romy Snyder fa de la secretària. Però era fluixa, eh? Fa gràcia. Era fluixa. Era fluixa comparada amb aquesta. L'Alent de l'Ocei és el que fa. Ja, Saltar los cielos, la vau veure, fa uns anys, l'alt documental. Jo el que anava a dir, anava a destacar que segurament si hi ha algun document que explica d'una forma més profunda que la pel·lícula de l'Ogejido i que dona més dades, perquè a més a més ja és un documental, és un documental que dura una hora i mitja aproximadament, on surt el Batquet Montalban, que era un expert en temes d'aquests, i comenten, doncs, tota la gent que va estar a la Unió Soviètica acompanyant-ho, perquè el Ramon Mercader després va estar tancat allà de la Unió Soviètica, 20 anys, etcètera. Ah, no, està 20 anys a la presó a Mèxic. Sí, però després l'envien allà i ell viu a Moscú. I ho troba que ell van conèixer, perquè coneixent també la figura que la pel·lícula trobo que està molt ben fotuda, és la de Miriam Vinguez, que fa un paperàs, perquè realment dona, a més amb la cara, ja dona la cara de la Caridad, Caridad del Río, del río, i el que jo recomano, si algú no coneix el tema, aquest documental que tu has inventat molt bé, que es diu Assaltar los cielos, que és un documental que va guanyar, és un documental excepcional, que va guanyar el premi, el millor documental de l'any 96, que és el José Luis López Lidares i el Javier Riego, que és també una cosa que té una informació extraordinària. que està molt basada en la figura de la mare, aquell documental. És que realment, el que passa amb aquests... Hi ha les dues coses, jo penso que la figura de la mare és superinteressant, aquí la pel·lícula el margina una mica, però si tu tens informació, que és el que m'ha passat a mi mentre vaig veure la pel·lícula, que coneixia el que havia fet la mare, etcètera, que està molt ben plasmat, ell, a més la cara ja dona el personatge, la figura de la mare és superinteressant, és a dir, sense la figura de la mare no s'entén el Ramon Mercader, és a dir, ho dic perquè si d'hi... Hi ha moltes versions, també. Hi ha gent que diu que la mare va ser capdalt amb la seva d'allò i hi ha gent que no, que més aviat diu que va anar d'una altra manera diferent. Aquesta pel·lícula queda en un estat una mica neutre i jo crec que ho tracta prou bé. Però pensa que el mateix dia l'assassinat ella està fora esperant, veient, que està comprovat que és real i vol dir que la mare fins a l'últim moment va estar pendent que aconseguís l'objectiu que s'havia marcat. Hi ha molt a parlar encara d'aquest tema, em sembla. En qualsevol cas, a mi em sembla que és un tema excepcional, brillantment fet, que estic d'acord amb que Saltar a los cielos és un extraordinari documental que val la pena veure, però és que a més a més resulta que ens posa de manifest que estem en una època en certa mesura, suposo que coneixeu tots, l'Homenatge a Catalunya, l'Homenatge a Catalunya del George Orwell, que ve aquí a la Guerra Civil Espanyola, s'infiltra o està treballant amb el PUM i de moment determinat viu allò de l'Andreu Nin, és a dir, ja sabeu que Stalin també va perseguir l'Andreu Nin i se'l va carregar. Doncs resulta que, em sembla que tot aquest context i si algú coneix l'Homenatge a Catalunya del George Orwell que explica justament com va anar tot això i com funciona, t'en dones compte que era una època apassionant en aquest sentit. És a dir, la història en si, la pel·lícula en si, té ja tots els elements de thriller, de tot, que no cal fer res, només explicar el que va passar i estàs absolutament captivat pel que estàs veient. Per tant, penso que és una pel·lícula recomanable, doncs a mi potser no em va agradar tant perquè com que coneixia molt la història, doncs em va agradar més que la senyora de Trotsky de l'Ocea i està millor aquesta que la de l'Ocea però potser em quedaria amb el saltar-lo als cielos, és a dir, jo personalment, això és una qüestió personal. Jo també l'he vista i també conec la història, la història és una història de pel·lícula, per tant no m'està, inclús em sorprèn que no s'hagin fet més pel·lícules amb aquest tema. Tant la història del Ramon Mercader com la del propi Trotsky perquè el Trotsky ja és un gran personatge, amb si mateix. i la guerra de poder que es planteja entre l'Estàlin i el Trotsky que tenen ideologies diferents però en el fons és un problema del poder, fa que definitivament l'Estàlin, que ja li era fàcil aquest tema, el persegueix per matar-lo. Amb ell hi ha molts altres perquè va fer matar moltíssima gent l'Estàlin. per tant, és una història de pel·lícula que és bona per ser portada al cine. No em va agradar l'Ale de l'Òsei, a mi no em va agradar, en proporció em va agradar més aquesta que la de l'Òsei, però aquesta, una, sí que trobo important el que ha dit en Joan, el personatge de la mare, que també penso que és un personatge de pel·lícula, més inclús que el Ramon Mercader, perquè és una dona de la societat benestant catalana, és cubana, bé aquí, és una dona intel·ligent, és una dona que es mou en diferents mons i que finalment és una activista del món soviètic i en particular del món estalineal i per tant en contra del Trotsky. per tant sí que crec que el personatge de la mare és fonamental en aquesta història i aquí la dona que interpreta l'actriu que interpreta l'Elvira Minguez ho fa molt bé perquè és una dona d'una gran fortalesa un activista no és una ideòleg és un activista al meu modo de veure i és una dona amb obsessions lligades a destruir alguna cosa i en particular el món que competeix amb el que ella considera que defensa i està molt ben vist el personatge de la mare en canvi jo en canvi no m'ha acabat d'agradar tot i que trobo valuós que s'hagi posat en el cine aquesta aquesta història tots sabíem la cosa cinematogràfica que és que el Trotsky li van clavar un pirulet al cap que ja és una cosa molt cinematogràfica i per tant això tenia un ganxo especial en canvi jo crec que els actors no són especialment valuosos ni el que fa de Ramon Mercader ni la pròpia noia la Sílvia com se diu sí no sé com es diu ella es diu Anna Murre que es veu que fa Joc de Trons però com que jo no veig sèries l'americana per dir-ho sí l'americana l'Anna Murre i fa no sé jo vaig llegir que feia Joc de Trons a mi m'agrada bastant la interpretació jo la veig la meva florilleta trobo que ja té un paper una mica de bleda però no tan bleda perquè si estàs allà fent un feina amb el Trotsky no pot ser tan bleda a mi em sembla que es passa de bleda allà quan estàs enamorada no no perquè és bleda independentment d'això l'hem vist tot la pel·lícula jo la faria de pel·lícula del mes ni Woody Allen ni res ja l'estem fent gaire la pel·lícula no la pel·lícula de la tornada de l'estiu jo crec que la interpretació del Ramon Mercader i la interpretació de l'Anna Murre que aquest actor aquest director ha fet un bloc central de la història la història de la seducció que ell utilitza amb aquesta noia per ficar-se en el món del Trotsky per tant com que ella ha triat ser la peça clau de la pel·lícula havia de ser molt potent no ho acabo de trobar tan potent això és el que jo veig com ho va encarar nosaltres a l'entrevista quan li vam fer després li vam fer la pregunta de Ramon Mercader com s'encara héroe o villano i ell deia fet a part David Tomàs és de Madrid una víctima no ni un héroe ni un villano segons ell era en part és víctima jo crec que és veritat jo crec que està bé no massa segur però jo crec que està bé que el personatge de la mare sigui més en segon terme perquè llavors veus més el titella que acaba sent potser a mi a més ha de ser un xico de la pel·lícula llavors jo crec que també centrar-se en la mare és no potser no no no evidentment tens raó que el personatge d'aquesta pel·lícula hauria de ser ell sí sí això ja l'entenc perquè ell és el que mata al final i per tant ell és l'assassí i per tant ell és el gran personatge de la història però alhora és el controlat per tot arreu sí però és el controlat perquè està decidit a ser l'escollit el Chosen és el tio que li fan que li proposen això que ell en precis pensa que hi haurà altres camins perquè ja sabeu que en la mateixa pel·lícula es mostra que potser també hem mostrat també abans d'arribar això hi ha diverses tentatives que fallen i al fallar totes les tentatives que estan d'allò decideixen finalment utilitzar el recurs d'ell ell s'hi presta i ell s'hi presta i jo estic d'acord amb el sentit que ell és una víctima perquè en certa mesura és una víctima de les seves pròpies idees ell és ideològicament un senyor que és d'una sola peça en el sentit que la mare li ha transmès una ideologia comunista molt radical penseu que en aquest moment les coses eren molt més radicals que ara estem vivint en un altre món la gent no pensa el mateix que pensava en aquest moment i en aquell moment el fet que un senyor com l'Stalin digués que el Trotsky que el fotut i el dramàtic des d'un punt de vista inclús ideològic és que dos tios que són companys de revolució que han fet la revolució no, però és un problema de poder és un problema de poder i per poder i de ideologia i de ideologia sí, de ideologia sí, perquè el Trotsky opta per la la quarta internacional la quarta internacional llavors el que passa és que jo crec que el Trotsky mentre que per part de l'Stalin sí que és un problema de poder per part del Trotsky no crec que sigui un problema de poder jo crec que és un problema d'ideologia que ells fa un plantejament diferent del que fa l'Stalin i s'enfronta amb l'Stalin en certa mesura i l'Stalin veient que és perillós perquè és un tio que ha fet la revolució que ha salvat l'exèrcit perquè tot l'exèrcit munta l'exèrcit roig el que salva realment la revolució russa al final és el Trotsky perquè és el que dirigeix tota la última part de la guerra que es produeix a la Unió Soviètica després qui la munta i qui la dirigeix és el Trotsky llavors com que ell sap que és perillós doncs avant d'un perill intenta eliminar-lo i no en aquell moment no hi havia igual que passa amb l'Andrea Unint que se'l van carregar i va desaparèixer un matí de la Rambla i va desaparèixer i no van trobar no van saber què havia passat i fins molts anys més tard no es va saber a través d'uns agents d'uns periodistes de TV3 que van anar al Kremlin i van investigar i van trobar que havia sigut tort de directe de l'Stalin també que es carreguessin l'Andrea Unint doncs en aquell moment les coses anaven així és a dir i llavors l'Stalin d'aquests em va fer una pila per tant estem en un altre món i estem en una època en què la gent era molt més radical les ideologies eren molt més radicals i clar doncs tot això el que mostra la pel·lícula és una realitat no i això reconec que de coses positives de la pel·lícula aquest aquest ensemblatge està ben mostrat jo crec que sí i la manera en què es mouen els personatges això està ben mostrat per mi l'ofluix ja us ho he dit és la interpretació sobretot del Ramon ja sé que ha de fer un paper una mica infranquejable d'aspecte que no saps ben bé què hi ha al darrere del seu cervell jo ja l'hi reconec però ho trobo ho trobo que no està gens matitzat com traiem l'hem traiat d'això Jaume com ho veus tu que també la vas veure sí perquè les postures estan aquí no pensi que jo no cadascú veu una cosa ja està Jaume que també l'ha vista sí no jo el que el que penso que ja és útil la pel·lícula és precisament per tot el que s'ha destacat els matisos dels actors que t'agradin més o menys bueno això ja a vegades és això són matisos que en tot cas vull dir poden ser més creïbles per un o per l'altre a mi la mare em va fer nosa sincerament sí perquè crec que és un malfavor que fan a la dona en general presentar-la com aquella manera i ho dic així ho veig així jo crec que sí sincerament és excessivament esquemàtica no crec vaja ho he dit una mare tracti un fill així de cap manera no jo no estaria no de cap manera vaja tu has llegit sobre la caritat sí però és que llegeix sobre ella jo és que he llegit jo penso que jo entenc que et molesti entenc que et molesti no no m'ho crec jo sí que m'ho crec perquè a més a més el que té bo la de saltar los cielos és que resulta que entrevisten personatges que van viure a la Unió Soviètica amb ella i amb el mercader que la coneixia i el Luri el Luri ha fet un llibre d'aquesta dona i resulta que diuen que jo recordo ara una dona amb la cara no sé com se deia que era una d'aquestes dels niños de dels niños de la Rússia que es van traslletar d'allà i que van conèixer tota aquesta gent que t'expliquen que la que va influir sobre el Ramon Mercader perquè passés tot això era la mare perquè la mare era així era un personatge d'aquest estil justament aquest aspecte és veritat a veure a veure deixeu a veure a mi a tu m'ho molesta i el Gregorio Luri a la senyor ha treballat aquest tema no t'ho dic per si vols llegir el Gregorio Luri que ha treballat ha fet un llibre que explica la vida d'aquesta dona que jo justament el trobo interessantíssim perquè és una dona molt peculiar són temes periodístics també no periodístic ell ha fet un llibre d'investigació perquè va conèixer el germà petit del germà petit però on ha de fer una creació com fa un llibre una història igual que una pel·lícula doncs us ho podem creure com una cosa documental o una creació també no no Jaume agafem una mica el fil de la impressió que jo tinc quan heu parlat d'avancedors o vençuts o com se digués que hi havia aquells esclar veus aquella pel·lícula i dius hòstia li han passat els anys i probablement sí home no han passat els anys en canvi se n'ha fet una ara no fa gaire no sé si l'heu vist quina? s'ha passat per la televisió sí una per la televisió igual quina? igual el procés de no igual es diu Nurember no l'he vist no l'he vist llavors la diferència que jo veig entre aquella primera i aquesta segona és que aquesta és d'ara i aquella és d'abans i això penso que és una d'aquelles coses que hem de saber apreciar-ho i hem de saber valorar-ho jo crec que en aquests moments el senyor Chavarries amb la senyora aquesta podia fer mil coses sense traïcionar el que tots sabem de la història però no d'aquesta manera ho sento no ho veig perquè per mi la militància i sobretot ideològica que també la pel·lícula en parla crec que no funciona d'aquesta manera no funciona ara però en aquell moment va funcionar així però estem ara però ja està mostrant un moment perdoneu però cada pel·lícula per mi és una creació del moment que estem vivint jo crec que això és important però si tu mostres els anys 40 els anys 30 la guerra civil espanyola Tierra i Libertat del Ken Loach mostra com hi ha l'enfrontament al final entre els comunistes i els anarquistes però no la faria ara així eh li hauries de preguntar amb ell però no la n'estic convençut a veure com que no faries així al contrari si tu vols denunciar una cosa que s'ha fet mal feta en el passat intentaràs mostrar el que s'ha fet mal feta per justament no tornar-ho a repetir i per tant no estic d'acord és a dir jo penso que quan tu vols mostrar per exemple tu deies Vencedores o Vencidos jo no he vist la dada i per tant no puc opinar de la dada però el que et puc dir és que veient Vencedores o Vencidos em va tocar de tal manera que feia temps que no veia una pel·lícula que la trobés tan actualitzada és a dir tots els temes de justícia que toca la pel·lícula són absolutament candents i actuals en aquest moment i més Espanya i per tant en lloc d'haver envellit cosa que passa amb altres pel·lícules he vist altres pel·lícules que han envellit Vencedores o Vencidos no ha envellit gens possiblement no ha envellit gens ho dic perquè l'he vista durant tres hores quasi vaig veure seguida és un guió de l'Avi Man que se l'havia treballat moltíssim un guió d'un famós guionista nord-americà i que té una cosa que m'ha sorprès extraordinàriament i és com tots els bandos tenen la seva veu hi haurà bons i dolents però ningú queda marginat és a dir tothom explica la seva versió de com ho veu de com ho veu amb tota llibertat llavors això és bueno avui dia no passa és a dir no és freqüent trobar pel·lícules d'aquesta jo diria d'aquesta categoria és a dir jo n'he vist l'Avi Man Està en una banda per això com? no no no bueno està en una banda perquè està en una banda és lògic però jo no dic això jo dic que inclús els que són nazis el Burlan Castell mateix el Burlan Castell bueno però és que hi ha Martí Miranxell que fa de l'abogat que el defensa que doncs te'n dones compte és el mateix és a dir per què està defensant allò és a dir tu no estaràs d'acord amb ell però ell té raons per defensar allò llavors la pel·lícula les explica i per tant no fa caricatura sinó que els personatges són d'una peça carn i oso és a dir són personatges integrats vull dir que que tots els elements que fan existeixen jo no puc opinar de la d'ara i per tant no sé si aquesta és millor jo no ho sé això jo no l'he vista però m'ha sorprès perquè jo la vaig veure per casualitat vull dir no tenia intenció l'estàvem fent per televisió la vaig gravar i vaig quedar sorprès de dir hòstia vull dir no sabia que tenia tanta qualitat que t'havia agradat tant no sabia tenir tanta qualitat a veure de la pel·lícula aquesta ara et toca a tu que tu estàs aquí esperant però a tu et va agradar o no l'he elegit perquè al final no ho has dit la vaig trobar interessant però la vaig trobar molt desafinada en alguns aspectes el que passa és que un és el de la dona sí aquest el de la dona sobretot el de la noia que és massa d'allò però és el que deia el francès està enamorada i això a vegades que us va semblar i si voleu acabem una mica el tema de l'elegit que no voleu fer la pel·lícula del mes però ja l'hem fet una mica l'escena que li comentava en Pol quan vam sortir de veure la pel·lícula quan ell dubta del que està fent hi ha un moment molt peculiar en el que es planteja si el pas que ha de donar a mi aquella escena em va resultar com a mínim comentable però ho estàs dient quan dubta quan està en petit comitè amb la mare o quan dubta quan està amb el Trotsky a punt de moment no no amb la mare amb la mare i tu interpretes que dubta ell no no és que ho interpreti jo és que a la pel·lícula ho diu ho diu ell explícitament que no veu clar si aquell pas que estan fent si veritablement està perquè ell ha conegut el Trotsky ja ha llegit les coses d'una manera ha entrat en la dinàmica d'entendre el que se suposa que és l'enemic és a dir ha fet aquest pas d'interessar-se de llegir llavors hi ha un moment que és clarament cinematogràfic vull dir de guió és una creació no és històric que estigui documentat però no sé volia saber la vostra opinió de si penseu que està atinat és barçamblant jo trobo que és barçamblant que dubti jo trobo que sí no és una màquina de matar el mercat és un punt mig aquí jo crec que és una cosa difícil perquè per personatge no hauria d'adoptar d'alguna forma estem parlant no en aquest extrem però potser un personatge que ets de Nightcrawler ell té un objectiu i el compleix però perquè potser per mentalitat ja no perquè l'han imposat sinó perquè potser ja des de petit ja veu que les coses han de ser així però jo crec que també hi ha l'altre contrapunt que és l'evolució del personatge de pensar vale però qui qui diu que no ens estan prenent el pèl en el sentit de qui diu que som els herois però qui que no som els villans exacte i és aquest punt que li fa la pregunta crec si no recordo malament és això que li diu als altres dos a la mare i a l'altre que li diu per què no som no seríem nosaltres encara a veure si serem els villanos que estem aquí a favor de Stalin però potser jo també estic amb el Francesc que és una tria del director perquè no tenim ni idea de com devia passar això però jo sí que quan la veiem podem fer interpretacions i una interpretació és la convivència amb el Trotsky el pot fer amb ell més que dubtar tenir una visió alternativa perquè jo no crec que dubti ell jo crec que si una persona adiestrada durant molt de temps com adiestra en aquest sector d'aquest tipus de moviments si és una persona capaç d'adoptar no mai li donarien és veritat que no li donen el paper el paper aquest d'entrada el paper que li donen a ell és d'informador és al final quan falla l'altra opció l'opció de sí d'entrar i matar-lo quan falla l'altra opció ell passa a primer pla s'ofereix i és ell al final el protagonista d'aquest assassinat però jo sí que estic d'acord que el director amb això jo trobo un joc intel·ligent perquè li fa fer un moment amb els dos que estan enfront d'ell que és la mare i l'altre que no me'n recordo com s'ho diu l'altre personatge que són els que munten tot això amb la sot darrere del taló i jo diria dues opcions que és una que ha proposat el Francesc que ell la convivència amb el el que suggereix el director de la pel·lícula la convivència perquè ell és l'únic que ha conviscut però alhora perquè jo que li poso aquesta figura messiànica a dins de Trotsky i el fa com aquest filòsof que ell va allà inclús amb el tema dels articles i tot això i ens creu una mena de relació jo crec que el director qui juga a humanitzar el personatge jo des de fora m'ho creuria poc ho crec cinematogràficament i crec que és una troballa fer-ho però jo m'ho creuria relativament poc perquè aquest tipus de personatges si tenen aquesta possibilitat de dubte no mai hi ha una cosa hi ha una cosa que confirma en part no dir de forma definitiva el que diu ell en el sentit que és una gent que eren d'una sola peça i que no dubtaven que és que suposo que Sabell que ell és l'últim nom que utilitza és el de Frank Jackson i llavors aquest nom ell quan l'empresonen no diu mai que ell es diu Ramon Mercader i ningú sap que es diu Ramon Mercader hi ha una cosa curiosa que no sé si us recordeu recordes tu Francesc que l'has vista de Saltar los cielos que entrevisten un moment del mirat la Sara Montiel que estava a Cuba en aquell moment que anava a la presó a veure-la amb ell i resulta que la Sara Montiel descobreix que el Ramon Mercader en un moment de mirar està cantant El noi de la mare sent que està cantant El noi de la mare una cançó catalana llavors la Sara Montiel explica en el documental que clar que això vol dir que ell és català és a dir doncs i uns d'allà li pregunten coses en català i ell no contesta i ell en cap moment diu que és Ramon Mercader passa els anys passa molt adent i no sempre es diu Frank Jackson per tant vol dir que és un senyor d'una sola peça però a mi el fet que dubti també em sembla versemblant és a dir i el fet que canti el noi de la mare també és un dubte aquí perquè hauria pogut la Sara Montiel la Sara Montiel que la Sara Montiel hagi estat al final la que hagi descobert que va ser el documental home la Sara Montiel va anar moltes vegades a la presó amb ell però l'assunto que no era cantar la Sara Montiel estan allà i això ho explica el documental que estem dient a saltar los cielos que la Sara Montiel sent que ell canta el nen de la mare i dedueix que llavors que és català i com que hi ha altres presoners que també són catalans és el que li diuen coses però ell no contesta mai en català perquè parla francès anglès perfectament que el parlava ja a casa seva suposo que sabeu que la família és una família amb una burguesia catalana aquesta burguesia catalana que és on es casa la mare parlen anglès i francès tot el dia no parlen català ni castellà bé, parlen català i castellà però vull dir que bàsicament el seu idioma és l'anglès i el francès Sí Molt bé El elegido La pel·lícula elegida després que el pot l'hagi tret perquè la de Bobby Fischer també està força bé la pel·lícula Sí que és veritat que és el que comentàvem al sortí que ha arribat molt tard a Espanya no sé per què no sé si és que no trobava distribució però va arribar pràcticament dos anys després Ah, dos anys O sigui que era el 2014 a 2015 Sí, és veritat però però no, no el tractament A veure, a mi personalment el Toi McQuine no és un actor que em cagui molt l'atenció però sí que és veritat que com ja sigui la direcció el guió o ja la història perquè ja s'ho val però crec que és una és una gran pel·lícula i a més és una cosa que també comentàvem al sortir del cinema que era el disseny de so que és una cosa que molts cops es dona per suposat que evidentment el so t'ha de fer escollir No, simplement normalment es destaca molt la fotografia l'art però en una pel·lícula on que és el que comentàvem abans una pel·lícula on es tracta en certa manera la paranoia o no vull dir trastorns una mica més psicòtics més de la psicòsia o inclús un personatge que hi ha des de nen Aquest és més obsessionat Sí però és que és una obsessió des de petit potser pel silenci la concentració per estímuls només interns que no intentar no influenciar-se pels sorolls però alhora ja quan intervé el tema aquesta mena aquesta guerra però potser fictícia potser no per ell entre americans i russos Amb un joc d'escacs perquè si no l'oient no sabrà de què estem parlant Clar, amb un joc d'escacs sí, sí però em refereixo que clar, ell es sent manipulat però a l'hora controlat no sap si els telèfons estan punxats si ell és un peor al cap i a la fi és això si ell és un peor del sistema i fa el sacrifici exacte i llavors si representa una nació o es representa ell mateix i llavors és un i tot això és curiós que et notes que el muntatge no està fet a partir de plans no està fet a partir de es nota que està fet a partir de so o sigui el so mana o sigui jo és el que parlàvem al sortir amb el Francesc que m'agradaria veure aquest aquest guió amb el pla tècnic però amb el so no amb els plans d'imatge perquè jo crec que és molt interessant com s'empalmen escenes inclús el plantejament no es desenllaç a partir del so tot i és curiós o sigui com que és el tema estacable jo diria en el cine modern passa moltes vegades jo no crec que hi hagi temps de parlar ja he vist aquesta pel·lícula que l'estrenen d'aquí 10 o 25 que diria que juga justament amb això és una pel·lícula irlandesa del mateix que va fer Wants no sé si l'heu vist Wants de Wants va ser un èxit perquè era un cantant que va pel carrer i que fa canta cançons que es coneix amb una noia que ven flors també i s'enrotllen en certa mesura l'èxit va ser molt gran i arrel d'això ell va anar als Estats Units i va fer amb la Keira Kingsley i el Mark Ruffalo va fer una cosa que es deia Begin Again una altra cosa ara arriba no en parlem però simplement és que m'hi ha fet pensar perquè aquesta l'estrenen d'aquí 15 dies ja en parlarem un altre dia que es diu Sing Street és la que vam veure ahir a preestrena a preestrena sí és que no vaig poder anar ah doncs jo la vaig veure ahir a preestrena vaig quedar encantat és a dir em sembla que és una pel·lícula d'aquelles que val la pena recomanar però en tot de parlar d'aquesta molt clar que sigui molt breument jo com que hi ha una pel·lícula que vindrà enseguida i que penso que és una pel·lícula curiosa no sé si del tot aconseguida però curiosa és el Neruda que l'estrenen també em sembla que és d'aquí 7 o 8 dies està des del Pablo Larraín que suposo que sabeu que és el que havíem vist primer aquí i no i després del club que en van parlar moltíssim recordeu aquella dels capellans tancats sí bueno doncs aquest senyor jo tenia molta curiositat per veure què era això degut a aquests antecedents i la pel·lícula Neruda explica la fugida del famós poeta del poeta Neruda perseguit pel president González Videla en un moment en què ell s'ha enfrontat en el govern dient que està perseguint els comunistes llavors el president decideix agafar un personatge que no està massa ben aconseguit que és el Gael García Bernal que fa com de policia i es posa a perseguir-lo fins a per aconseguir que fot-lo a la presó llavors tota la pel·lícula no és més que a través d'aquest mecanisme d'aquesta oposició entre perseguit i perseguidor i va mostrant les múltiples cares del Neruda com a juganer faldiller soberbi, valent, senzill i a l'hora i molt intel·ligent i clar hi ha un poporrin allà de coses que comparat amb el que hem vist d'ell tant el no no sé si recordeu una pel·lícula del no que era de Xile de quan fan com van aconseguir treure a fotre fora el Pinochet a través d'una campanya publicitària quan de fet ell tenia el sí ha guanyat i ve el Gael García Bernal que arriba dels Estats Units que és un publicista i fa una campanya i finalment guanya el fotre fora el Pinochet doncs bueno aquí suposo que són amics i per això han treballat una altra vegada junts el García Gael penso que està molt estrany no sembla ell i no acaba per mi de funcionar la fotografia és excel·lent una pel·lícula amb una fotografia meravellosa és a dir una cosa d'anar més per la vista però el que és la història i el que és podíem dir penso que no és de les millors d'ells i no es pot comparar ni amb no ni per mi amb el club simplement dir això que és una pel·lícula estrenaran la setmana que ve o doncs el divendres o l'altre divendres i res a veure a mi el Postino de Michael Radford a mi em va agradar molt el Postino és a dir em va agradar molt a mi també és una pel·lícula és una altra cosa no es pot comparar i és d'un director bueno mira li podíem dedicar un programa a Michael Radford perquè tot el que ha fet són pel·lícules totes diferents sí 1984 havia fet també aquella adaptació de l'obra de Shakespeare la del Mercader de Venècia tot són coses completament diferents i totes les fa amb una solvència impressionant és veritat i la del Cartero també que no té res a veure una cosa amb l'altra és veritat bueno aquí queda què més heu vist aviam què més heu vist el cafè bo diàl l'era no sé la farem la setmana que ve com a pel·lícula del mes o no la farem la setmana que ve us sembla bé només l'has vista tu no jo també jo no l'he vista és curiós el senyor molt curiós és un senyor que ha voluc llunyat d'una manera diria ahir comentàvem amb els meus companys fins i tot el podries catalogar una mica conservador ara ja però fins i tot en aquest punt trobo que està molt molt bé vull dir que explica les coses i les explica d'una manera extraordinària per exemple és molt diferent de Match Point semblaria més amb la que va fer sobre sobre França no? sí sí sí és clar perquè anem tirant cap aquí perquè Match Point jo té uns anys sí sí per això i cada cop les últimes que he vist seves aquesta no l'he vist però ho dic són més nostàlgiques es va catalogar com a jo no la vaig trobar a mi Match Point sí que em va agradar molt crec que està entrant en un estil més romàntic sí està en aquest punt però jo penso que ens parla més a nosaltres perquè som així que no pas que ell s'ho cregui aquesta seria una modernitat segons el meu criteri que crec que el senyor Woody Allen sempre l'acompanya vull dir ell va fent va interessant tant amb els petits matisos amb les petites coses com amb les històries en general que explica llavors per mi molt bé vull dir bueno previsible però bé quan la veiem ja en parlarem Francesc tu l'has vist tu l'has vist Francesc hi ha una pel·lícula que està jo he vist l'estat de les mujeres jo ràpidament parlo només d'una pel·lícula que diuen jo la recomano que tot i que no sigui una obra mestra que és La tarda per a la ira del Raül Arevalo me l'han deixat a mi m'ha agradat sincerament sobretot una cosa que destaco espectacularment perquè realment és que és sorprenent és l'Antonio de la Torre que és el personatge principal que és brutal brutal és extraordinari és a dir ho fa és que només per la cara que fa els gestos que fa etcètera la pel·lícula ja gairebé t'omple és la primera pel·lícula que fa el Raül Arevalo es nota que ha mamat doncs moltes coses del cine espanyol dels últims temps com vol dir com a director com a director ell la dirigeix primer pel·lícula dirigeix no surt ell només surt l'Antonio de la Torre i altres actors que són diríem d'aquesta colla estaria en la línia de la isla mínima és a dir però no arriba tant em sembla però bueno és un thriller però és un thriller molt com diria molt bàsic però que t'arriba és a dir i sobretot molt ben interpretat es nota que l'Arevalo és un actor i que sap dirigir els seus companys perquè aquí està perfectament aleshores notes que per exemple darrere de el Raül Arevalo és un actor que té porta 55 pel·lícules com a actor 55 pel·lícules la majoria com a actor còmic la majoria la majoria com com com com a actor còmic la majoria sí sí sí i l'Antonio de la Torre curiósament fa un tipus de pel·lícula que això no té res de còmic no té res de còmic i l'Antonio de la Torre porta 108 pel·lícules com a actor 108 pel·lícules bueno doncs han participat a la isla mínima azul oscuro casi negro i molts d'ells junts sí també en la lluvia hablar primos gordos i tot això ho han fet junts llavors té la sensació té la sensació que l'Arevalo ha viscut s'ha empapat de tot això que ha fet i la pel·lícula honestament per ser la primera pel·lícula xapó és a dir recomanable si voleu fer aquesta em sembla bé quan s'estrena està estrenada perquè jo vaig estar a punt de veure quan vaig arribar fer tota la proposta de la Carme perquè parlar de Cafe Society o una altra vegada el Woody Allen a veure que el Woody Allen és que el coneixem jo l'admiro és un director que no deixaré mai de parlar bé d'ell però bueno sí sí sí em sembla molt bé l'any que ve quan torni a estrenar la nova també l'anirem a veure i la comentarem hi ha una altra cosa que estaria amb la línia aquesta que d'aquí em sembla que és una setmana o dues estrenen que per cert passen el passe de premsa el dimarts per si voleu anar-hi al matí els que puguem que es diu L'Hombre de les Mil Cares que suposo que sabeu que és una última pel·lícula del mateix de la Isla Mínima del mateix director de l'Alberto Rodríguez que agafa de Paessa el Paessa un llibre que és Paessa l'espia de les Mil Cares i en el moment en què el Paessa i el Lluís Roudan hi ha un incident que ja sabeu que el Lluís Roudan fot el camp s'endurà els calés del PSOE o de l'estat espanyol etc. i l'altre el Repesca i el Fada la pel·lícula va d'això Enric Fernández Enric es diu Enric Fernández Fada de Paessa i diuen que es bruda el personatge i que serà una cosa molt interessant i això ho fan la preestrena el dimarts de la setmana que ve Per l'altre ja tindrem pensada La setmana següent fem la pel·lícula una altra pel·lícula del mes No, de l'altre mes Ja, però ja haurà passat Bueno, sí Potser sí Tu has vist alguna cosa? Jo sé que el Pol té moltes ganes de parlar de l'esquadron suïcida però No hi ha temps No hi ha temps Però jo volia comentar una pel·lícula que em va agafar moltes ganes de veure-la moltes Finalment vaig anar i he anat a veure molt poques però aquesta és que em cridava especialment l'atenció que era aquella que aquí es va dir l'Infierno Blanco Sí? I en la versió original es diu The Shallows d'un director que jo puc dir que vaig conèixer gràcies al Joan allà a Vidrà perquè vas passar una de les seves pel·lícules ens sembla que era Venjança o així Pot ser Aquesta amb l'actor aquest irlandès De quin país és? Això és espanyol? El director és català És el director aquest sense m'oblir el nom que té un cognom compost ara us diré el títol de seguida que ho trobi Com se diu la pel·lícula? La pel·lícula es diu aquí es va dir l'Infierno Blanco i en anglès es diu The Shallows The Shallows fa referència Shallows seria com una platja així un lloc d'aigua molt superficial allà doncs puja i baixa la marea i una dona guapíssima una actriu model molt espectacular doncs va allà a fer surf perquè la seva mare ja havia estat feia molts anys i fins i tot em sembla també ella quan era petita i simplement va allà fer això llavors resulta que es troba dos nadius d'allà del lloc aquell a Sudamèrica no sé una platja oculta i hi ha una bestiola per allà hi ha un tauró blanc que és el que més em va cridar l'atenció em va encantar l'escena del tràiler en què es veu ella allà aïllada i el tauró passant per sota amb una música que penses ja està l'Spilbert i ja sabeu que jo l'Spilbert no l'admiro massa t'agrada molt però em va agradar el punt trast de pensar que aquest director que no sé si l'has trobat ja m'agradaria saber el nom si no de seguida busquem tu m'has dit que era l'Infierno Blanco ah l'Infierno Blanco sí que l'he trobat l'Infierno Blanco espera t'es diu Joé Carnavajan aquest no és el director no l'Infierno Blanco bueno serà un altre nom serà l'Infierno Azul no sé Jaume Cullet Serra imagina jaume Cullet Serra per això et l'estava preguntant si era d'aquí l'Infierno Blanco mince una altra pel·lícula clar no és aquesta serà per això no l'he dit perquè em va semblar que no podia ser pel·lícules de terror i tal bueno una pel·lícula molt ben plantejada va recordar força aquella de 127 dies si recordeu sí que és una persona també basada en un fer real que es queda tancada en un lloc amb el braç atrapat entre dues roques i llavors s'ha de tallar el braç per sortir d'allà això m'ho recorda aquesta no és tan radical en aquest punt però bueno també hi ha molts moments en què penses que no tens molt clar si la dona sortirà d'allà o no hi ha una serra també molt espectacular amb el tauró que el veus ja en la seva tota la seva potència no? està clar que és una maqueta o és és maca l'atenció que manté la manera com ella estira l'aigua quan dius però què fas però i a més a més el més maco de tot per mi és que no és no és Spielberg d'acord? que fa una pel·lícula simplement per entretenir per cridar l'atenció per espantar la gent sinó que t'explica el tauró simplement està allà perquè ha pescat o ha caçat una balena i està allà rondant per anar a menjar-se-la perquè és la seva llavors ella ho entén perfectament diu és que m'he ficat en el seu terreny de casa només aquesta explicació a mi fa que la pel·lícula tingui un valor enorme i a partir d'aquí tot volta a través d'això a través de la seva supervivència però a través del respecte també d'aquella bèstia és a dir que és una lluita entre l'home en aquest cas una dona i la naturalesa feroxa per dir-ho així i tot en un ambient molt petitot en un ambient molt tancat estaríem parlant d'una mena de ja veus tu la comparació de finestra indiscreta de Hitchcock en el qual tot està en un lloc molt petit i ella ha de sobreviure com sigui a l'atac d'un assassí però aquí d'un caràcter molt diferent i tot la veritat és que molt ben tractat molt ben treballat tot el sol la fotografia el moviment els plans tot la veritat és que és una petita joia val molt la pena d'un director que val la pena seguir un d'aquests directors que ha dit mira jo vull fer és que treballa sempre amb el l'Ajel Nilsson que jo ja et dic jo he vist 3 o 4 pel·lícules d'ell totes a un nivell si vols comercial però que funciona però molt solvent molt solvent per això està bé treballa als Estats Units i bueno fa bé no l'he vist aquesta jo no l'he vist doncs bueno ja està i no sé l'esquadra un suïcida vols dir alguna cosa jo sé que tenies gana ara no sé si ara encara que no et va agradar el tema són les adaptacions a més amb aquesta pel·lícula més que un que vam fer a l'espacial de superherois com vam venir aquí amb el Ferran el que passa és que si arriscàvem molt perquè era una pel·lícula no sé si us sabeu que portaven com un any i mig promocionant o quasi dos anys fent promoció o sigui ja tenien imatges estàvem fent com inflant la bombolla al màxim i sobretot perquè presentaven aquest nou xoc com s'ha dit la pel·lícula aquesta l'esquadron suïcida i i llavors li volien tenien com una mena de disputa interna perquè era la Warner amb els de DC Comics tenien una disputa interna entre no sabien si fer-ho com Deadpool que era com un un humor bastant macar bastant negre o volien encara d'una forma més fosca més com el Batman de Nolan per exemple i clar també venien venien del Batman contra Superman que va tenir bastantes males crítiques llavors era com estaven jo crec entramig de tot i i al final es van decidir bueno al contrari no es van decidir llavors vam fer una pel·lícula com molt quinky molt molt humor molt molt així estrany però a l'hora molt fosca llavors no és que no s'enganxava i a més jo clar jo al sortir de la pel·li vaig dir què ha passat una pel·lícula de dos hores i pico quasi tres crec que era que ha passat com si ho fem 23 minuts ah no mira els dos però és que era des del minut 20 per dir alguna cosa portem 20 minuts només presentant personatges però més presentant malament presentant allò que es parla la imatge i sortant informació llegida i era com què passa i després comences a investigar la pel·lícula i bueno van tenir mil fallos de de negociacions entre ells i sobretot una cosa curiosa que és qui va muntar qui es va decidir que muntava la pel·li no va acabar sent el muntador oficial sinó que va que va ser una una productora una muntadora una empresa muntadora que munta tràilers què passa que tota la pel·lícula està feta com si hagués de ser frenètica però no però clar van eliminar escenes el Joker de dos hores és una pel·lícula que al centre era el Joker suposadament surt 20 minuts 20 minuts després d'un treball brutal del Jared Leto intentant encara el personatge llavors clar inclús el propi Jared Leto en una entrevista li preguntàvem bueno però què ha passat era una pel·lícula que havies de sortir potser una hora o una hora i alguna cosa i deia bueno potser a la postproducció van preferir que no sortís potser s'anava a fer un cafè i clar cada entrevista feien bromes però és que inclús els propis actors no sabien ni què havia passat llavors és aquestes pel·lícules que és el contingut que et pot agradar o no però és que el que ha passat al voltant és algú que en cinema és a més amb superproduccions així perquè mantenir durant quasi dos anys una promoció quasi setmanal això són molts diners llavors va ser aquest no no sé vaig sortir bastant escandalitzat aquí lo posa tothom malament si això si això et consola no hi ha ni un és que era bèstia perquè no veies que hi hagués una estructura de guió si no hi havia llavors era inclús veies els actors que Will Smith semblava que no estigués a ús actual però sí que és veritat que hi havia una campanya publicitària abans d'arribar a la pel·lícula dient que seria una meravella sí, sí, sí jo me'n recordo si tots anàvem allà al cine i això sí i en canvi després el resultat és la crítica se la va carregar tot és tot és jo ara que parlaves d'això vaig veure la pel·lícula Tarsan l'última que vam fer així aquesta última i la veritat és que em va interessar perquè me'n recordo jo sempre tinc dos referents molt grans bueno, a part del Joan Ives Muller que era el primer que vam veure en la seva època però és la del Tim Burton i el Greystock vull dir que ho vaig trobar molt interessant que vestissin doncs el Tarsan d'aristòcrata perquè és clar en aquella època no viatxaven els esclaus ni els pobres això està clar vull dir només els hi podia passar llavors matitzar aquests aspectes és extremament interessant i aquí el Tarsan que presenten és una mica el post o sigui el Greystock ja que ja ha tornat a casa renunciat a qualsevol cosa i tal però és clar resulta que vivim en un en un muntatge social que el mal no desapareix en definitiva a la recerca d'allò que pot ser molt molt bo no? i aquí el que tenim són tresors bueno amagats i tot això i llavors hi surt el del Tarantino aquell el Wells es diu aquell senyor el bueno el que fa el Christopher Wells això que després molt d'intros bastardos el que va guanyar l'Òscar i algun altre llavors aquest aquest la salva la pel·lícula no va en colla és que és un gran actor és un actor és un actor i llavors de la o sigui la salva i paral·lelament també la salva perquè veritablement hi ha una cosa amb la pel·lícula de Tarantino que no pot quedar de cap manera reaixit vull dir ha de desaparèixer perquè si no ell és una mica com el que parlaven de l'Elexido l'home predestinat en definitiva és el que han triat per anar allà i treure tot l'hort amb un vaixell i tal bueno ja sé que la comparació no és igual però vull dir en aquest sentit i llavors la vaig trobar doncs en excés extraordinàriament exagerada de la manera que es defensen dels atacs dels dels nadius d'allà i tot però malgrat tot acaba la pel·lícula i dius ole està fet vull dir i ho dic perquè està feta ara aquesta pel·lícula no és el Caristo ni és el Tim Burton que penso que cadascuna d'elles amb l'aportació històrica fins i tot o bé de llegenda que té una història com aquesta doncs crec que cadascuna d'elles el que fa és aquesta les vies aquest estiu sí això es va estrenar ara abans de començar i no és una mica això que dius de les clar adaptar una història com Tartan que també s'han fet ja moltes o com altres exemples de que ara en fracció de sis mesos també s'han estrenat una nova d'Independents Day una nova Cazavantasmes al cap i a la fi Cazavantasmes per exemple entre cometes s'ha adaptat al nostre temps perquè són no? vull dir ara en comptes de ser home són dones jo no l'he vist però clar hi ha gint de tot però l'han deixada molt amunt o sigui aquí va ser al revés va ser al revés que per exemple quan ens suïcidia tothom la plantejava com hòstia serà dolentíssima serà aquesta mena d'adaptació falsa de com hauria de ser el cine d'ara més potser amb una tendència feminista però falsa agafada malament i l'estrenen i no no la gent no està contentíssima sí sí sí no no tinc curiositat per veure a nivell crític també té una valoració ja ho he vist bé no aquesta no no la tinc pot veure però em refereixo a agafar històries ja fetes no perquè ja ve nens d'ell va fracassar al final llavors clar és agafar això els típics remakes però no estem parlant només de remakes sinó és l'adaptació clar una reconstrucció o una revisió de la pel·lícula deixa'm marcar que per exemple Ben Hurts s'ha passat a la televisió l'hi ha estat veient no vull dir però el que està clar és que sí si la comparem amb la primera tot i que la primera és la vàlida és la bona és la gran pel·lícula no hi ha dubte en aquest cas estic igual que amb vencedors o vençuts o digue-li el procés de Nuremberg i llavors també he vist la bíblia que també l'han d'allò però tu has vist l'última de Ben Hurts l'última sí no la pel·lícula no el que he vist que no sé si és la mateixa naturalment no però l'Alben Hurts l'ha estrenat ara l'ha estrenat ara i tothom se l'ha carregat diu que és una cosa horrible no jo el que vaig veure va ser una sèrie televisiva que vam fer amb dues parts que només vaig veure la primera no hi vis no hi vis i esclar explica la mateixa història és que és curiós però o sigui el que li vaig atribuir veient-lo dic això és televisió això no és cinema i a veure clar aquests matisos jo com que veig que tu a més a més ets creador a nivell de cinema penso que és una de les coses que no no no hi ha una cosa curiosa i és aquest increment que és veritat que passa a tothom a les sèries suposo que s'ha de veure que el Woody Allen no jo no m'he passat bé bueno no jo a mi costa també passar a les sèries com fes-ho que em costa però vull dir que que el Woody Allen suposo que sabeu que estrena a finals de mes farà una sèrie televisiva de sis capítols em sembla no sé què es diu sis notxes no sé què diguem-ne que en la seva època el senyor Fassbinder el gran creador cinematogràfic a la Manu ho va fer i era molt bo el que va fer televisivament vull dir que això també s'ha de contemplar hi ha un tema aquí no és el cas de mi és un tema que em fa gràcia que ara Netflix ho ha agafat però és que ho estan agafant molta gent ara del cop que és el tema del Pablo Escobar o sigui ha tornat a sorgir però és el mateix és el mateix del Netflix la mateixa sèrie televisiva Netflix s'ha fet Narcos però no només bé ara han sortit dues sèries més perquè a més van criticar molt Narcos de Netflix perquè l'actor és brasilè no és colombià però tot i s'han sortit molts documentals és com que ha sortit com un petit boom només de però és colombià però és colombià sobre un fet històric totes les visions diferents que hi ha vull dir que hi ha molts arguments per aprofundir volia dir una cosa sobre el senyor Woody Allen recordeu la pel·lícula Cotton Club? Cotton Club no és del Woody Allen no no no no la recordeu aquesta? doncs aquí per aquí també us hi podeu apuntar el Woody Allen molt interessant aquest punt ja ho veureu mireu és que vaig revisar el Pedri també mirem de veure les dues la del Woody Allen i l'altra era la del Raúl Arevalo Tarde para la Ira Tarde para la Ira que és el que quedem que farem la setmana que ve com a pel·lícula del mes gràcies Carme del Raúl Arevalo i la primera pel·lícula de Raúl Arevalo i crec que realment la interpretació és extraordinària amb tot això m'ha arribat a l'hora sí sí ens acomiadem aquí per fins la setmana que ve i estem molt contents en que ens estigueu sentint i estigueu doncs valorant les nostres recomanacions que vagi mal fins dimarts que ve adéu ara escoltes Ràdio Desfer Ràdio Desfer Ràdio Desfer