Cinema sense condicions del 13/9/2016 — De Mercader a Bobby Fischer: “El elegido”, “Tarde para la ira”, “Neruda”, Woody Allen, “The Shallows”, “Suicide Squad” i el boom dels remakes

Resum general

Tornada de temporada amb una tertúlia molt viva on el nucli és la pel·lícula “El elegido” (Antonio Chavarrías), al voltant de Ramon Mercader i l’assassinat de Trotski, i un repàs ampli a estrenes i fenòmens recents: de “Tarde para la ira” i “Neruda” a Woody Allen, del suspens marí de “The Shallows” al caos de muntatge de “Suicide Squad”, passant per la tendència als remakes i l’auge de les sèries.

Temes principals

• “El elegido”: context històric (Stalin vs Trotski), figura de Ramon Mercader i el pes de la seva mare, Caridad del Río; debat sobre el to, interpretacions i llicències dramàtiques.
• “Tarde para la ira”: debut sòlid de Raúl Arévalo i interpretació imponent d’Antonio de la Torre.
• “Pawn Sacrifice” (Bobby Fischer): mirada psicològica i ús del disseny de so com a motor narratiu.
• “Neruda” (Pablo Larraín): retrat polièdric del poeta; fotografia excelsa, recepció desigual del personatge perseguidor.
• Woody Allen (“Café Society”): etapa més romàntica i nostàlgica, to clàssic i artesanal.
• “The Shallows” (Infierno azul): supervivència minimalista i tensió efectiva; direcció de Jaume Collet-Serra.
• “Suicide Squad”: promoció desbocada, muntatge fragmentat i desequilibris de to.
• Remakes i relectures: “Legend of Tarzan”, “Ghostbusters”, “Ben-Hur”; debat cine vs televisió i el boom de sèries (Netflix, “Narcos”).

Anàlisi destacada: “El elegido” (Chavarrías)

Clau històrica i dramatúrgica

• Context: l’enfrontament ideològic i de poder entre Stalin i Trotski, i la captació de Mercader per la policia secreta soviètica.
• Rigor i llicència: la part documental està molt treballada, i el film aprofita els buits històrics per a la creació dramàtica.
• Caridad del Río: interpretació molt destacada d’Elvira Mínguez; debat sobre si el film simplifica o equilibra la seva influència.
• Dilema moral: la pel·lícula humanitza Mercader amb un moment de dubte plausible; es discuteix si un “militant d’una sola peça” admetria fissures.
• Producció: recreació de Nova York anys 40 a Barcelona, rodatge a Mèxic i a la Cerdanya (seqüències d’entrenament amb identitat falsa) — una posta en escena ambiciosa i sòlida.

"No és un heroi ni un villà; en part és una víctima" — plantejament sobre Mercader i la seva condició de titella ideològic.

Referents i comparatives

• Documental recomanat: “Assaltar los cielos” — context i testimonis clau (inclosa la centralitat de la mare).
• Altres: Orwell i “Homenatge a Catalunya”; Ken Loach (“Tierra y Libertad”) com a miralls de l’època i de les escissions a l’esquerra.
• Judicis de Nuremberg: “Vencedores o vencidos” (1961) s’elogia com a clàssic que no ha envellit, per l’equanimitat de veus i densitat argumental.

Altres crítiques i apunts ràpids

“Tarde para la ira” (Raúl Arévalo)

• Thriller de revenja directe i efectiu; direcció amb ofici i gran direcció d’actors.
• Antonio de la Torre: presència i matisos que arrosseguen el film.

“Pawn Sacrifice” (Bobby Fischer)

• Retrat d’obsessió i paranoia; el so “mana” el muntatge.
• Tobey Maguire convenç en la fractura entre geni i peó geopolític.

“Neruda” (Pablo Larraín)

• Fotografia esplèndida i joc del gat i la rata (perseguit/perseguidor).
• Però: el personatge del policia (Gael García Bernal) genera distància; recepció irregular.

Woody Allen — “Café Society”

• Etapa més romàntica-nostàlgica que el seu període més fosc; previsible però molt ben explicada.

“The Shallows” (Jaume Collet-Serra)

• Suspens concentrat en espai reduït, amb respecte ecològic pel tauró com a depredador en el seu hàbitat.
• Recorda el pols de supervivència de “127 Hours” en clau marítima.

“Suicide Squad”

• Campanya desmesurada i producte final trencat: to indecís (humor negre vs foscor) i muntatge de tràiler que sacrifica estructura i personatges (Joker residual).

Remakes, relectures i sèries

• “Legend of Tarzan”, “Ghostbusters”, “Ben-Hur”: relectures amb sort desigual; debat sobre remake/reboot i “gust” a televisiu en certs productes.
• Sèries i plataformes: auge de Netflix i “Narcos”; qüestió d’autenticitat, accents i múltiples visions d’un mateix fet històric.

Recomanacions i agenda

• Pel·lícula del mes (proper programa): “Tarde para la ira”.
• A l’horitzó: “L’home de les mil cares” (Alberto Rodríguez).
• A recuperar/seguir: “Assaltar los cielos” (doc), “Sing Street” (John Carney), “Vencedores o vencidos”.