De Paesa a la venjança: L’home de les mil cares, Tarde para la ira i Café Society, amb Suburra, corrupció i recomanacions TV

Cinema sense condicions Este es Francisco Paesa. En 1995 participamos en la entrega del prófugo más buscado de la democracia española. Luis Roldán, director general de la Guardia Civil. Imagínese que tiene que salvar una cuenta que corre peligro. ¿Cuánto dinero es? Bastante. Puedo hacerlo por un millón de dólares. 24 horas después de que Luis Roldán ingresara su dinero en la cuenta de Paco... Es legal. Ese dinero había dado dos veces la vuelta al mundo. Te has metido en un problema, Paco. Y los dos sabemos lo que eso significa. La policía española lo está buscando. La policía española no me da miedo. No hagas nada malo por verlo. Es perfecto. Cada día no se fería de... Se fería usted de alguien como... Bueno, moltes gràcies, bona tarda. Moltes gràcies perquè el francès ens està posant la banda sonora o part del tràiler... El resum promocional. El resum promocional d'una pel·lícula que estrena en aquest divendres... Deixa-me, deixa-me, deixa-me. The Man of the Thousand Faces. Bueno, en cas... Seria... Això és el títol que l'has posat tu, però... A veure, si sempre es tradueixen a l'inrevés, per què no l'hem de traduir ara? Home de les milca. Del miler de cara. Del miler de cara. És una pel·lícula espanyola, ja sabeu. És una pel·lícula que la presenten avui o demà, no sé quan, al Festival de Sant Sebastià. Per això l'hem fet avui aquest matí per la premsa de Barcelona. El Pol i jo hem tingut la sort de poder-la veure. I per tant podem fer alguna primícia, alguna cosa de les impressions que n'hem tret aquest matí. És una pel·lícula, bueno, no sé si començar per aquí o començar per... Primer presentem els que estem aquí, no? Perquè estem el Jaume, Vidal, el Pol, la Carme, el Francesc, darrere dels vides, controlant-ho tot i posant més so, menys so, més música, menys música. Ha triat ell mateix aquest tràiler d'aquesta pel·lícula que veurem o que en parlarem ara. I el Joan. I el Joan, que també està aquí present. Com... Bueno, avui ens toca parlar. Fem una mica de la previsió del que farem avui. La idea era, com sabeu, ho vam dir la setmana passada, de parlar de la pel·lícula del mes i parlaríem de Tarde per a l'Aira, la primera pel·lícula com a director de Raúl Arévalo, un actor que ha fet moltes coses, tothom és molt conegut. I aquí, doncs, bueno, ara en parlarem, suposo que tothom l'ha pogut veure. Això seria potser la part segona, si voleu, la part segona. La part primera podríem parlar una mica de les estrenes, del que ve, del que heu vist. Jo avui m'he dedicat, perquè va sortir també la conversa l'últim dia, a repassar també el que estrenen a la televisió. I, per tant, a l'últim part del programa, abans d'acabar el programa, intentaria explicar-vos quines són les pel·lícules que fan aquesta setmana a les divendres canals de televisió. Bàsicament, n'hi ha una que monopolitza totes les coses més interessants. i, per si algun avui, doncs, es vol, doncs, aprofitar que recomanem alguna d'aquestes pel·lícules i la vol veure, doncs sap que la passaran per televisió el dimarts, el dimecres, el dijous, i el dimendres i el dissabte. Per tant, entrem en matèria, comencem... Què, comencem? Potser parlar d'aquest matí? Ah, bueno. Digui, explica. No, no, no, comença tu. No, no, perquè crec que, com que ets més atractor que... Ah. Ja, ja ho he dit, ja ho he dit, ja ho he dit. Spoiler, spoiler. Hem anat al cine junts, hem estat veient la pel·lícula, amb ell li ha agradat, crec que molt. La pel·lícula L'Hombre de les Mil Cares. L'Hombre de les Mil Cares, de l'Alberto, com es diu? Rodríguez. Pel·lícula que s'estrenarà aquest divendres. Pel·lícula que s'estrenarà aquest divendres. A veure, jo tinc una imatge molt positiva, ja sabeu, ja n'hem parlat moltes vegades de la isla mínima, i, clar, crec que aquesta pel·lícula és interessant, és bona, és a dir, està molt ben feta, té molts mitjans... Ui, ui, ui, comencem bé. Ara, això, quan comença així, és per començar... Perquè vol dir que és el mateix director. No, que és el mateix director, és el mateix director, doncs està fet amb molts medis, m'agrada molt la música, m'agrada molt... No tots els actors, no m'acaben d'agradar, però, bueno, els actors en general també estan bé, està molt bé... El que per mi falla, en certa mesura, és la història, és a dir, jo tinc la sensació que la història no està al mateix nivell de la isla mínima, no... Surts del cine terriblement motivat per aprofundir en el tema que toca, que és un tema molt interessant, jo us sabeu, és la fuga del Roldán durant l'època socialista a Espanya, i com... Que era el que havia fet diners a base... 1.500 milions de pessetes de l'època, segons diu la pel·lícula, que té guardats, doncs, en algun lloc, i que és el paès, aquest senyor... Perquè ell era... Ell era el director de la Guàrdia Civil Espanyola. Aleshores, això s'explica, i surts del cine, com deia, molt interessat en conèixer en profunditat més coses de la pel·lícula, perquè jo tinc la sensació que si un estranger veu la pel·lícula, moltes coses no les entendrà. O sigui, tinc la sensació que no està explicada d'aquella forma que ho entenc tothom, sinó que dóna coses per suposades, i si no les coneixes, te les perds. Jo crec que també està fet el guió desestructuradament, en el sentit que és aquest guió clàssic de thriller de tu segueixes un personatge que no és el protagonista. O sigui, en realitat, a la veu en off segueixes el... A l'ajudant. No, no, a l'ajudant, el pilot. El pilot, que és un senyor que era un ajudant d'ell. Llavors aquí juga amb el fet que tu suposadament estàs per davant de tothom, perquè hi ha una veu en off que et diu al principi de la pel·li, doncs, passarà això. Llavors tu ja vas passos per davant, però després t'adones d'aquest personatge també està tan enganyant. Bueno, després, vull dir, que ho vas veient, no? Llavors, jo crec que segueix un format molt thriller, el clàssic aquest d'estructures que et van dient i no et van dient, hi ha coses que t'amaguen, però a l'hora també va vingut al cap el cas de, per exemple, Ildivo. Ildivo és una pel·lícula que segueix una estructura bastant semblant i que fora d'Espanya potser... Fora d'Itàlia. Ai, perdona, fora d'Itàlia, vaig a Espanya, pot ser que sigui una mica més difícil de seguir. Jo quan la vaig veure desconeixia bastant el tema i sí que em va costar una mica, però a més, curiosament, també juga molt amb temes de fotografia. Bueno, tècnicament, és especial i la pel·li d'avui jo crec que també... Bueno, com la he dit, és la mínima, segurament. Té molt bona fotografia. Jo potser una cosa que sí que em molesta de la pel·lícula és el que potser més em molesta i penso que serà on rebrà més crítiques per part de la gent que al final de la pel·lícula t'has anat parlant amb algunes persones d'allà i coincidien que hi ha una excessiva veu en off. És a dir, el narrador, que és el coronado, que és el que t'ha ajudat, aquest pilot que l'ajuda i és el que ens explica totes les coses, arriba un moment que no és gens cinematogràfic perquè, si bé això a vegades, el Willy Woodward ho fa molt al principi d'una pel·lícula que t'explica el que passarà o el que anem a contemplar, però després ja la veu en off desapareix i és la pròpia acció la que t'explica el que està passant, aquí la veu en off és permanent. És a dir, allà de tota la pel·lícula hi ha una veu en off que molesta i que per mi ens sopega, que fa que no t'acabis d'integrar amb la pel·lícula o amb els personatges. A mi m'ha agradat molt la Marta Etura, m'ha semblat que com a dona del Roldán ho fa perfecte, ho fa molt bé, molt bé, molt bé. És una actriu que a Líbia es fa moltes coses i aquí fa un paper molt diferent del que estem habituals. En canvi, m'esperava molt de l'Eduora Fernández i com que fa de paessa i com que és una cara com impassible que potser és el personatge i li costa per mi que es nota que és intel·ligent, és un tio molt brillant i tal, però això no es mostra massa, no s'acaba de demostrar, no acabo de sintonitzar amb el que passa, etc. Gasi m'agrada més potser el Coronado que el mateix, a mi, que potser no coincidim amb el que està dient el Pol. Us sembla que deixem que sigui el propi director? Així un momentet només, com a vegades llegim que contesti així una mica el que estava dient ara el Joan, a veure què diu el director de la Briga. El primer és que da bastante miedo el enfoque que has hecho perquè la presió no podria ser més. Però, vamos, per altra part, és que era una película que teníem la intenció de rodar antes de la Isla Mínima. Fue un encargo del Grupo Z. Jo leí a partir de un libro de Manuel Cerdán i jo leí el libro i pensé que lo que se contaba en ese libro que era un poco la vida de Paesa i entre altres coses el asunto Roland, per llamar de alguna forma, o sea, la fuga y posterior entrega de Luis Roldán que fue director de la Guardia Civil. Me parecía que en el libro me daba la sensación de que era como la tramoya de cualquier noticia que estábamos viviendo en ese momento, en el año 2012, que podíamos vivir ayer, hoy o mañana. y que eso siguiera vigente con todo el tiempo que había pasado me pareció que era suficiente un motivo como para abordar la película. Que conciui que l'Alberto Ríder estava contestant, semblava que contestés una mica al Joan, hoy, pero no. Estava contestant amb Santiago Tabernero amb una sessió que es va a fer a l'Espai Telefónica allà a Madrid per parlar de la película amb el Coronado també i amb una de les actrius que apareix. Bueno, no sé, simplement representar la seva vida. Tinc la sensació que l'Isla Mínima és més d'ell, tinc la sensació, és una sensació molt subjectiva i potser no és veritat, que l'Isla Mínima és més d'ell i en canvi això és un encàrrec del grup Z, el grup Z ho acaba de dir ara. Jo ho he entès al revés. No, el grup Z li encarrega, hi ha un llibre que es diu Paessa, l'espia de l'encares i aquest llibre és bàsicament la pel·lícula en certa mesura. Llavors han tingut, el grup Z l'encarrega doncs amb ell el fet de fer amb aquesta pel·lícula, no se'n surten o tenen el guió prou acabat, surt l'Isla Mínima i roda abans l'Isla Mínima que aquesta. Això és la que jo més o menys tinc informació i el que sé. A mi em sembla que el llibre és molt interessant, segons el llibre hi ha moltes més coses encara dels que hi ha a la pel·lícula, però a mi em queda, repeteixo, amb ganes de saber més coses, amb ganes d'entendre més coses i com a pel·lícula, com a producte cinematogràfic tinc la sensació que falla no la fotografia que és molt bona, no la música que és molt bona, no els actors que són bons però penso que potser a mi López Fernández no m'acaba d'agradar amb el paper que fa en aquesta ocasió i en canvi els altres estan molt bé i repeteixo, la Marta Etures per mi està brillant però no acaba de funcionar per coses com aquesta vea nof que dic que molesta i que no t'acabes d'identificar amb el que està passant. Però és una vea nof que per exemple té un estil narratiu bastant entre cometes macarra com podria tenir aquestes pel·lícules d'Scorsese o Guy Ritchie, aquestes pel·lícules que comencen amb presentacions de personatge seguint-lo a l'esquena, m'explico? Quan és així amb una música bastant animada i sempre et diu pues este personatge viene de la màfia i no sé què, saps el clàssic Scorsese i llavors també jo crec que és una vea nof que a mi en un moment tampoc m'han molestat però sí que en algun moment ajuda a fer salts segurament temporals perquè fem molts salts no només de país sinó és que temporals vas endavant vas enrere vas esbrinar un poquet a poquet llavors era difícil jo crec que també té un component curiós que és que és el mateix és com el paradigma de Narcos d'aquesta sèrie de Netflix que és tu ja saps què ha passat aquí és una història real saps més o menys com va acabar pots saber com es va desenvolupar el tema però no el com del tot és a dir el com és la pel·lícula quin entramatge entramig ja t'ho he vist al principi que és ficció i que evidentment hi ha coses que les han posat allà més dramàtiques però és curiós veure com a Narcos que la segona temporada et fan la publicitat és amb el Pablo Escobar mort i tu ja saps com acaba això no hi ha cap mena d'espoiler a fer però aquesta pel·li també juga amb això és a dir juga amb que la majoria de gent ja sap què va passar amb el tema però anem a veure com va passar i aquí és l'habilitat de la direcció que jo crec que es destaca moltíssim una direcció aquí la direcció és bona sí això estic d'acord i pel que diu el propi el que es deia ara que hem sentit el propi director i el que intentant a part d'explicar la història aquesta del Paessa del Ruilo Roldán etc doncs és fer una paràbola per dir-ho així sobre l'actualitat sobre tots els casos de corrupció que estem veient que apareixen a la premsa és a dir que per tant es permeten una part de ficció d'extrapolació i no necessàriament hem de preocupar-nos massa si el que ens expliquen és un fet històric i està basant en uns fets que sí que ho està és el que per la mi se m'ha passat amb l'Elegido una mica és la història la història la història se sap però els com com omples els espais buits que potser molta gent o potser la gent sap però no ha sortit tant a la llum aquí és la ficció estem parlant de ficció estem parlant d'armetratges no estem parlant de documentals que aquí sí que ja és un tema més escabrós inventar-te coseta i què vols acabar dient amb aquesta pel·lícula què penseu vosaltres dos que l'heu vista que vol expressar-se la facilitat que hi ha per moure fils i que les coses rutllin d'una forma és que a més sí que també com que segueix aquest format entre Atrapa'm i Si Puedes el DiCaprio i aquest aquest Oceans Eleven tot com que és molt fluid tot és molt fàcil amb les dificultats que comporta però tot és possible si has robat els diners tu fàcilment pots escapar ell és una espia jo no l'he vista però és difícil que es pugui fer ficció d'una manera lliure impossible perquè el pa és el primer que està viu i després que és un personatge realment complex a ell i jo tinc una manera que el seu germà anava al col·le amb aquest i ja era un personatge raríssim que prenia el pèl a tot Cristo a l'escola on t'anaven i ella no li ha sorprès mai que s'inventés que es moria i que fos un agent d'espionatge perquè ja era un personatge complex per tant per tant no et pots enviar primer és un personatge real d'ara és més fàcil inventar-te el de l'Elegido perquè és una cosa que va passar fa molts anys molts anys i ja no queda ningú viu que sí que en queda algú de viu però que tingui alguna referència però el pa és hi ha entorn d'ell que l'ha conegut realment i és un personatge realment molt intel·ligent molt hàbil i que no té cap límit ell amb el seu funcionament això és el que no he vist la pel·lícula però no crec que es pugui fer absolutament ficció l'única ficció possible m'imagino jo la pel·lícula és el tracte que es pot fer que és el que deia el francès de què hi veieu amb el tracte que es pot fer si el tracte que s'ha donat és una una visió del que s'està vivint actualment doncs això ho pot haver jo no ho fes jo no crec que o sigui jo crec que indirectament sí que toca la corrupció perquè és una pel·lícula que parla de la corrupció però jo no crec que indirectament s'estigui parlant d'ara penso que polaritza una cosa molt concreta molt específica d'un personatge que és ell que és un senyor intel·ligent i tal que a mi el que em falta una mica i ambiciós i s'acaba quedant amb els 1.500 milions de pessetes que corrient per allà se'ls queda ell i fa veure que es mor però a mi en el fons el que em falta des del punt de vista diria com a personatge és no l'acabo d'entendre'l o sigui no acabo de hi ha algú que no m'acaben d'explicar i que se'm queda borrós i que no me l'acabo de creure és a dir el problema que tinc és més llevat psicològic per exemple mentre què sé jo mentre l'he elegido amb els crec vull dir amb els crec perquè veig que o encara et diria més tarda per a la ira que en parlarem a continuació el personatge d'Antonio de la Torre amb el crec és del principi crec que és un personatge que només amb la cara dona el personatge en aquí a mi em falta alguna cosa és a dir el narrador aquest narrador excessiu explica moltes coses però tu no les veus és a dir te les diuen però tu no estan explicades en llibre que tu puguis deduir que és d'aquesta manera m'explico? ara diré jo ara diré jo havent vist les dues Tarde per a la ira que és un ritme molt més distès molt més pausat però aquest thriller d'avui de l'Hombre de les Mil Cares és molt frenet i de fet les parts de Be on Off és un ritme bastant frenètic i potser aquí també potser pel ritme no? t'ha fallat perquè perquè veig que les dues són molt contraposades la Tarde per a la ira amb l'Hombre de les Mil Cares jo parlava del personatge és a dir, penso que una cosa és els personatges que jo no me'ls acabo de creure aquests o no penso que estiguin suficientment ben definits perquè me'ls cregui i l'altre penso que sí que està l'altra cosa és que per exemple aquesta és una pel·lícula en el fons més gran és una pel·lícula d'una direcció més depurada d'uns actors possiblement de més bé, els actors a l'altre estan molt bé és a dir però és un to més americà la pel·li d'avui sí que és és un to molt això, molt molt 111 molt casino en resum vosaltres a l'espectador o a l'oient que tenim li diríeu que sí que val jo l'aniria a veure perquè sobretot pel tema el tema és superinteressant és a dir està parlant d'un tema que ens afecta en algunes mesos o no perquè el van viure els que vam conèixer doncs d'aquella època el rol d'Anna tot això quan arriba ell aquí que això es veu doncs que m'arriba ell aquí l'han enganyat també amb ella tot això ho vam viure ho coneixem i em sembla que és veritat el que diu el Pol dient que la pel·lícula intenta aclarir algunes coses que jo em penso que no queden del tot aclarides però que a mi em falta a mi em falta alguna cosa ara la pel·lícula és interessant és a dir no és una pel·lícula diguis és un rotllo és dolent no no és una pel·lícula em fa pensar molt el que esteu dient i el tema de la pel·lícula etc amb aquesta pel·lícula italiana que es va estrenar la setmana passada la de Suburra que vam parlar una miqueta la de l'Stefano Solima sí que d'alguna manera et va explicar el que deia el Pol l'has vist? no no però el tema no és que sigui similar perquè allà jo diria que tot és més recargolat encara però és el de Gomorra és el de la sèrie de Gomorra no el de la pel·lícula però sí el de la sèrie que és la sèrie que sembla que ha tingut que és una sèrie que està molt ben feta i allà ens expliquen potser una trama més complexa perquè allà és un mafiós que involucra tots els grups mafiosos que hi ha al voltant de la seva ciutat per edificar a prop de Roma i resulta que no té suficient amb aquests recolzaments de tota la màfia sinó que també li fa falta tota la resta dels poders factis els poders polítics els poders religiosos del Vaticà vull dir com deies el fet que hi ha uns fils allà que si una persona els sap moure d'una manera prou correcta i semblaria ser pel que dieu més o menys que aquesta pel·lícula també parla d'aquestes tramoyes que estan una mica que a vegades passa al cine que hi ha un estil que no sé si dic posa de moda però que té una certa influència a diferents zones i llavors se'n fan una pila de semblants i això passa sovint perquè és un tema que ara mateix està candent per la veu que sigui però perquè estan sortint molts casos d'aquests i tothom s'està adonant que hi ha persones que estan aprofitant-se que estan en càrrecs públics i estan utilitzant els diners públics pel seu profit i això ja fa anys que va passant però no deixa de passar encara en l'actualitat això fa molts anys que està passant potser ha passat des de sempre no ho sé però probablement també segons el rumb històric ara mateix potser sortiran moltes pel·lícules documentals en deuen sortir molts però pel·lícules que aspirin inclús a Òscar sobre el tema els refugiats per exemple ara sempre hi ha temes que són cíclics i que quan surten potser en surten 4 o 5 de pel·lícules de cop i el que també volia destacar és el fet que trobo que és molt interessant que estem parlant avui de dues pel·lícules de producció espanyola tan interessants i tan potents estiguem d'acord o les considerem millor o pitjors però una pel·lícula són pel·lícules ben fetes ara et mires la cartanyera i n'hi ha una pila bones o dolentes però n'hi ha una pila i amb la coincidència que si al Jaume que encara no li hem preguntat però li podem preguntar aquí en directe que vam comentar que la setmana vinent estaria bé a través dels temes que ell havia proposat un dels temes era el nom d'un article que es diu Post Humor Autonòmic nosaltres vam modificar una mica per parlar d'alguna manera del cinema de barri actual perquè es fa molt cinema de barri actual amb humor carrincló exemples arquetípics que tenim ara és el títol que li vam posar més o menys així spontanament però tu pots tu triar el títol que tu vulguis pel teu tema en comparació amb aquestes dues pel·lícules que estem parlant avui que no tenen res de cinema de barri en comparació per exemple jo ja encetaria destruint la nova Dani Rovira que vaig veure que no és seva tampoc pobre ja s'entén que interferirà potser m'atreviré a dir directament la pitjor de l'any i potser dels últims anys en quant a humor espanyol que hagi vist perquè jo em pensava ja que ho seria en el meu parer incidències perquè clar es va estrenar un 31 un 31 de desembre cosa que considero que és d'aquest any per dir alguna cosa llavors jo ja el dia 1 de gener ja pensava que aquesta seria la pitjor pel·li de l'any i no em reafirmo ara que el futuro ja no és lo que era és probablement ho he millorat encara però bueno em guardo la crítica si farem un programa d'això me la guardo penso que és interessant digues digues no que a mi em va semblar molt interessant aquest article la vaig trobar no fa gaire i vaig dir home mira sempre estem parlant de coses i penso que tenen doncs una profunditat que és la moda jo penso que ha sortit molt bé això avui tant amb l'ahir la mínima tu també m'ho deies com amb aquesta l'home dels mil cares hòstia aquí hi ha aquí hi ha categoria hi ha consistència per dir-ho una altra cosa és que tu t'identifiquis perquè sí que és cert que hi ha hagut alguna generació per exemple la nostra Joan que ens va costar molt de pair al cinema espanyol perquè mira ahir precisament i aprofito per dir-ho ahir vaig veure un al final a la dreta ah sí ahi un camí a la dreta ahi un camí a la dreta jo també la vaig enganxar i la veritat és que és una pel·lícula que et fa pensar amb el ciclista del senyor del senyor del senyor del senyor editori o no del verdem del verdem sí però encara més del lladre de bicicletes del lladre de bicicletes ah perdó el lladre de bicicletes el lladre de bicicletes trobo que hi ha seqüències a més a més allò que deies tu que estan calcades el que passa és que al final tio foten una manida allà que es garrifa la terra no la vaig veure la vull veure fins al final jo sí que la vaig veure jo la vaig acafar a casa l'he gravat l'he gravat per veure-la però no la tinc vista però si et queda aquell final ja has perdut ja estàs llest però l'has de col·locar a l'època no no si precisament per això ho estic dient això per això que et posaves i veies el final aquest i dius va home va carai que això s'ho creu no l'espoigues el que sí que estava bé és veure un Francisco Raval molt jove és de l'any 53 és que està molt bé la president és del Rovira Belleta és del Rovira Belleta passa a Barcelona perquè el Rovira Belleta és d'aquí va ser un realitzador molt interessant el que passa és que esclar li deien sí però ara això ho has d'acabar així i ho acabava així esclar perquè si no no es creava d'acord i penso que aquestes coses com que han passat també en veu en òfono s'han de saber explicar i s'han de veure i quan es veuen la veritat aquest cicle és molt interessant precisament per veure aquests valors perquè n'hi ha de rotllo però saps allò i el tipus d'actuació el tipus de com es comporta l'actor la setmana passada una deia dius surrealista deien aquell parell que surten al començar sempre hi ha un crític i aquella noia jo no veig al principi sempre l'enganxo al mig que no manipulen aquells també en fi molt d'acord amb això doncs aquesta penso que ens servirà per fer una anàlisi d'això diu oh però és divertida i dona diners clar això és bueno jo de totes maneres crec que aquesta del Dani Rovira serà un fracàs no no no però de veritat crec que incidències ho va ser però incidències jo crec que també és el temporal qui es trena un 31 de desembre això també és difícil però o sigui un altres quanteria et pot estrenar un 25 de desembre 25 de desembre ninfomaniac i va destrossar la taquilla perquè va destrossar dins del que són els canons d'algú com ell però però per això no ho sé ja ho vam fer quan vam fer l'entrevista al Corbatge del Cruz ja els hi preguntàvem que macos són per això això sí home però algú que t'ha fet tapes és que és raro que hi hagi alguna cosa com a incidències però bueno va ser una aposta arriscada van intentar fer una cosa molt tancada i segurament pensem que això és fàcil vull dir la soga de Hitchcock o pel·lícules aquestes amb un lloc tancat amb personatges que d'allò i no ho és llavors en aquesta pel·lícula es va veure que no ho era però bueno si voleu ara que m'he encetat el tema de la televisió que el Jaume ho ha fet podíem parlar com que el Joan s'ha preparat una mica jo si voleu sí justament jo de totes hores encara ja sé que no heu parlat però jo he anat a veure la del Woody Allen que es canvia de tercio no no bé bé i tant he anat a veure i què tal vull dir que he anat a veure la que tocava que era tarda per a l'aïda ah bueno tindràs premi però he anat a veure la Coffee Society a veure no és clar el Woody Allen ha fet 46 o 50 pel·lícules no sé té 80 anys i per tant l'has de col·locar en aquest context una sap fer cine segur aquesta és una pel·lícula és una pel·lícula situada als anys 30 que posa en contraposició el món de Nueva York que està emergint i el món de Los Ángeles que fa de Hollywood que fa les grans produccions i és la història d'un nano que viu a Nueva York i se'n va a Hollywood perquè té el seu tio que és un productor i un un home que es mou en el món del cine del gran cine del moment aquesta és la història el personatge del noi jo crec que claríssimament és un alter ego del Woody Allen i és fins a timpon totes les pel·lis inclús la veu exacte jo que la vaig veure doblada està doblada pel Joan Pere clar això és el que té això no m'ho diguis segueix segueix com a la vida és que és el Woody Allen és el Woody Allen jovenet és un nano però és el Woody Allen i tota la història està repeteixo ell també fa la veu el que passa que hi ha veu que es poden fer bé i veu que són un xurro ell té gràcia fent la veu perquè explica una història complexa que la vol fer complexa però no abusa com s'abusa aquesta no l'he vista jo trobava que la veu està bé perquè és una història d'aquesta que ell munta una història d'una història d'aquest nano que té un germà que és gàster i una germana que està casada amb un estricte i una família estranya que jueva que americana molt americana molt americana però jueva jueva que té frases divertidíssimes com home és que els jueus no tenim no tenim el déu de més allà i això ens fa fer la criantela hi ha un moment que diu una cosa d'aquestes divertides són tots els components de totes les pel·lícules de totes les d'ell de totes les d'ell per tant té aquell color a veure però jo he de reconèixer que sap explicar una història i la sap explicar bé i la sap explicar que tu t'hi enganxes jo trobo que és una pel·lícula una història molt fluixeta el personatge sobretot és una aquest nano va a Hollywood i s'enamora d'una nana que ella està liada amb aquest gran productor a mi aquest personatge en canvi que es veu que l'havia de fer el Bruce Bullis i em sembla que el fa aquest altre el trobo el Colin Firth no sé qui el fa no sé qui aquest el fa no me'n recordo però és molt fluix com a actor aquest i tan fluix és com a actor que el personatge no te'l creus del tot i no et creus sobretot que aquesta nena s'enamori d'aquell personatge que no té cap consistència és una mica relatiu això d'enamorar-se en aquest cas és igual però allà representa que ella fa una opció sí ella és el personatge més fluix de tots perquè el xico de la pel·lícula s'enamora d'aquesta nena que ho fa bé ella molt bé a mi m'agrada molt com ho fa és la Kristen Stewart sí és la Kristen Stewart m'agrada molt m'agrada molt aquesta nena tindrà futur aquesta nena ja la veurem fer moltes pel·lícules no ho sé no ho sé ja ha tingut el seu moment va començar en crepusculó però es carrega va veure allò amb la Juliette Vinoche la trobo poc versàtil és el que va fer la Juliette Vinoche recordeu allò com a Santa Maria com es deia jo no amb la Juliette Vinoche i estava més bé quasi ella que la Juliette Vinoche mira què et dic no la vaig veure jo la vam premiar aquí en aquesta pel·lícula l'he trobada de poc contrast és a dir poc versàtil l'he trobada l'ànguida melancòlica això és la que li critiquen molt i res i llavors no sé si és tant no apostaria tant si els Maria feia un paper interessant jo no la vaig veure jo li veig possibilitats igual m'equivoco la pel·lícula aquesta jo penso que l'oblidarem tots però és una pel·lícula que es veu bé però la història d'amor s'aguanta la història d'amor no no és la melancolia i no s'aguanta no no és curiós que sembla que ara això ho parlàvem la setmana passada perquè hagi entrat fa unes quantes pel·lícules aquesta etapa romàntica però alhora melancòlica que va cap enrere melancòlica o sigui no perquè ara estem als anys 30 però també va fer la de la màgia la luta de la luna que també és m'agrada més a mi aquella després fa el de Minet in Paris que també fa a mi m'agrada més sembla que vagi molt que era més rodona i era més arriscada és que aquesta no és arriscada aquesta pel·lícula és una pel·lícula fàcil banal que ell fa les seves frases intel·ligents crea uns personatges consistents la foto la fotografia és boníssima fa amb digital que em sembla que és la primera vegada que fa amb digital és molt bona és del senyor prestigio d'Italia es diu sí Vittorio Estoraro és boníssima i la llum a més fa molt bé molt bé el contrast entre la cosa fosca angoniosa i dura de New York en contraposició al Hollywood de somni inventat i de cartó en piedra i això ho fa molt bé aquells daurats ho fa molt bé molt bé que la gran cosa d'aquesta pel·lícula realment realment és la fotografia la història la trobo fluixa banal no explica quasi res i jo me la crec poquet com a història hi ha una cosa que heu dit avui amb l'home de les mil cares que és això tu has parlat d'una ficció molt interessant perquè és a ficció inventen matitzen fins i tot sobretot els matisos hem aclarit que quan a història la major part de persones si no la coneixem de pe a pa que és el que tu reclames doncs sí que sabem de què va i en la pel·lícula aquesta del Woody Allen és com una juguesca aquesta constant o sigui per part del Woody Allen per part del Woody Allen sí però no potser no tant quan explica la història de mort que bueno puc estar d'acord en que en que no hi ha res de l'altre món és un triangle més o menys ben construït bueno ell el construeix bé sí sí val a dir-ho vull dir-ho és ella la que fa la construcció sí que m'agrades tu però però tens la sensació que s'equivoca i al final de la pel·lícula quan hi ha l'última escena tens la sensació que ella pensa que s'ha equivocat els dos pensen això no deixa de ser una moralina però ella no però el romàntic és ell però tot el que és ella és estimada és ella la que més o menys varia bueno queda obert tot el que expliques sobre la història del germà que tu dius el gánster és bo allò allò ho fa bé allò ho trobo que té molta gràcia allò té gràcia allò és això que tu esmentaves ara segons el meu criteri que en definitiva les pel·lícules de gánsters segur que no s'ajusten a la realitat són ficció pura però que aquesta ficció també ens transmet una mica un joc que en definitiva acabes de venint segons el meu criteri divertiment divertiment però que bueno que et fa però que et provoca doncs una entesa sobre el que això sobre això i sobretot els que l'envolten no perquè ella diu és que li vaig dir que m'emperellava aquell paio veí que no sé què mata un veí perquè això també és una equilibració bé però això això perquè té aquesta tendència a fer-lo estracanada però té gràcia el William quan fa això ho sap fer bé ho veus és el que jo penso que lliga amb tot diríem que bueno ja que tu has parlat tan bé que hi ha pel·lícules que s'assemblen unes amb les altres que si la és la mínima no la vas arrodonir perquè vas veure anteriorment una pel·lícula en la qual et va donar la sensació d'inspiració penso que això és important no? sí, sí que anem a l'essència del que en definitiva és el cinema que es cou i la setmana que veu acabarem de coure amb el cinema d'humor aquest que sembla és que s'ha de ser tolerant hem de saber ser crítics amb nosaltres mateixos diu sí home però eh vull dir respectem també en fi la setmana que veu si voleu pel temps que tenim podíem entrar ja amb el tema de la tarda per a l'aire la pel·lícula que havíem dit que tots heu vist i com que jo ja em vaig dir alguna cosa preferia que comencessi vosaltres a dir-vos a què us ha semblat una tarda per a l'aire a veure jo la vaig veure abans d'ahir perquè quasi no tenia temps a veure-la per tant potser és la que la tinc més fresca jo ahir a les 4 de la tarda a tu ahir m'has guanyat m'has guanyat apurant a veure què dic de de una tarda per a l'aire bé bé és una pel·lícula que és una primera pel·lícula del Raül Arevalo amb un guió ben fet que s'aguanta tot ell és una història de la pel·lícula comença amb un atracament i de resultes d'aquest d'una joieria de resultes d'aquest atracament el que porta el cotxe és empresonat és l'únic que enganxa s'està 8 anys a la presó i quan surt vol refer la seva vida amb la seva dona de la qual té un nen i apareix un altre personatge que en aquest ho fa l'Antoni de la Torre que realment broda el personatge mereix un premi Goya molt bé molt bé i aquí comença una situació que està tota relacionat tots els personatges sense que per això dic que de guió està molt ben feta i no vull dir exactament què passa sinó que aquest tercer personatge l'Antoni de la Torre apareix d'una manera anòmala amb el món que està hi ha un bar que hi ha la dona del que ha estat a la presó i el seu germà i la cunyada i aquest s'introdueix en aquest bar que té un tarannà determinat de bar de barri i aquesta és l'estructura on s'inicia la pel·lícula i que una què li veig a la pel·lícula està molt ben tractat el guió està bé tu no no no no baixes la tensió amb tota la pel·lícula està ben ben descrit tots els moments tràgics moments de de de de tríler ben descrits i els personatges estan molt ben triats jo a banda del Antonio de la Torre la noia que ho fa molt bé que la Ruth Díaz vull dir hi ha el Manolo Solo que és un personatge si recordeu que ells van recorrent buscant altres elements que han estat a l'atracament de la de la joieria i un d'ells està en un centre de de de botseig de boxe que pel tema de la roba exacte bueno sí de boxe allò és d'or aquell tros el tros aquell és boníssim doncs només vull dir-vos que el Manolo Solo aquest jo vaig pensar realment us dic vaig pensar els grans actors no saps on te'ls trobes i l'actor que fa el personatge que s'ha amagat de la de la de l'atracament que van fent finalment el troben se'n van amb el tugurio aquest el troben aquella escena és brodada doncs aquest personatge va fer no sé si algú l'ha vista perquè és una pel·lícula que quan la dic no l'ha vista ningú la ve de Bàrcenas sí la ve de Bàrcenas i ell era el jutge rus sí doncs si tu has vist aquesta pel·lícula el personatge que fa aquí que és un és un xorisso acabat no té res que veure amb l'altra no té res que veure i el juez rus penses fa molt bé xapó treu-te'l barret i digues aquí hi ha un grandíssim actor sí senyora és que és una veu gangosa estranya inverosímil i quan tu has vist el jutge rus que el brod del personatge del jutge rus que és la instrucció del Bàrcenas del Bàrcenas és la instrucció real que el Bàrcenas també està brillantíssim sí el casal de blanca aquest ho fa molt bé però aquest broda el personatge en contraposició al Bàrcenas doncs aquí fa aquest personatge i si recordeu el tros aquest que el van a trobar i el que passa que no ho descobreixo perquè no la pel·lícula allò és extraordinària és un suspens però a cada un dels que van trobar és extraordinària perquè el del pagès el que està pagès també és boníssim i la manera que s'acaba de desfer la problemàtica de la pel·lícula està bé diria que al final home sí aquest final no sé no el comentem no el comentem però potser té algunes cosetes que diria home no ha acabat de ser ruda però és un home que fa que és jove que fa la primera pel·lícula que ambienta extraordinàriament tot bé la pel·lícula que la pel·lícula és d'un acoliridor i d'un sol espaterrant quan el que demostra és brutícia i cosa espessa i triste una altra cosa curiosa no sé si us sabeu està rodada amb 16 mil·límetres amb un director de fotografia català el Valls que el conec que havia fet coses amb ell en un moment determinat fa molts anys i que li ha perdut la pista no sé què fa però em va fer gràcia veure que ell era el director de fotografia i que a més a més havien rodat amb 16 mil·límetres justament per aconseguir el tipus de grà que ell volia és a dir està premeditat i perquè quin és el tipus de grà no sé què és quan ho veia al cinema no sé si això és com típic allò que penses una mala còpia de la projecció o realment ho han volgut fer expressament perquè ara estem acostumats ja al digital llavors clar tot és tan net clar tan polit no? inclús pel·lícules que dins del digital fan aquests filtres de grà que surt que tu dius ostres inclús jo arribava a pensar i això no ho he investigat però arribava a pensar que gran part per no dir tota però gran part de la pel·lícula sembla que estigui rodada sense llum artificial o sigui que sembla que estigui rodat amb la llum natural jo diria que sí els exteriors té una luminositat extraordinària jo diria que sí i després els interiors té aquesta cosa cutre que està molt ben aconseguida el bar i aquest lloc de box allò és cutre cutre estràriament per no dir-te és veritat que sembla que sigui el lloc real que el director ha demanat al seu amic que li deixi gravar perquè el bar pepe aquest és un bar autèntic però està bé està bé l'ambientació és molt bonica no, a mi em va agradar no em sembla una gran pel·lícula gran, gran, gran sí, sí com a Òpera Prima és un què però ara us diré una cosa a veure si em seguiu a mi em va a mesura que anava passant la pel·lícula i sobretot a partir de la meitat més a la recta final em recordava massa a No és País para Viejos massa el personatge seguint les pistes amb l'escopeta bueno, que l'escopeta no ja sabeu que anava l'Ardem anava amb aquella amb aquella d'aire comprimit o no sé què però però clar evidentment no el mateix personatge perquè no és tan psicòpata de fet el personatge del Bardem era molt psicòpata però sí però si t'hi fixes hi ha moments que jo pensava hòstia és una mica incoherent aquest personatge el de la tarda perquè sense que arribava a fer massa spoiler però deixant la noia com deixa aquella casa no ho hauria deixat tot allò és que ja hi ha moltes coses que no enganxen això és veritat això té raó jo quan l'estava ja em pensava home no és una persona que hagi nascut o sigui no és un night crawler no és un personatge així que ja té una apatia cap a la humanitat jo per això que al final sinó que era i clar em va quedar sobtat el que trobo aquesta mena de gir de gir cap a un thriller inclús més rítmic perquè tota la pel·lícula té un ritme molt pausat molt lent o sigui és aquest thriller que està fent molt actualment jo no tant com lent sinó com que tu ja has d'anar però no negatiu no negatiu lent em refereixo que no és el thriller com el que hem vist avui el de l'Homelès Milca és un thriller el d'avui per exemple és un thriller de sons de veus en off d'algú com això com 1111 com Logan Stock totes aquestes pel·lícules així en aquesta pel·lícula aquí es d'anar entrant poquet a poquet a mi el que passa que em va semblar que estava molt aconseguit és el personatge diguem és un personatge el que fa l'Antonio Latour que és un personatge introvertit que te'n dones compte que és un senyor que pateix i que de manera que va desenvolupant i que vas mostrant i vas coneixent per què ell actua jo me'l crec és a dir mentre el d'avui ja us deia abans que em costa creure algunes coses o em costa entrar i em costa sintonitzar en canvi en l'Antonio de la Torre la interpretació que fa me la crec és a dir jo veig el personatge l'altra cosa és que faci uns fallos o que s'equivoqui com esteu dient però que en el fons ell com a personatge la seva vivència la seva reacció com es guarda les coses i com a moment de minat surten em sembla absolutament valsemblant tots ells perquè el que està a la presó el que surt de la presó el personatge està molt bé aquell personatge en Luis Callejo és dió l'acto sí Luis Callejo molt bo com un és un coherent un coherent és que acaba sent la víctima clar, ell és una víctima aquí està també el tema jo crec que això ho parlàvem l'altre cop amb la d'Area Hill hi ha moltes coses amb aquesta pel·lícula sí, jo crec que el personatge protagonista és que no no és el protagonista realment és el que genera el conflicte perquè de fet aquest personatge no té conflicte aquest personatge des que comença la pel·lícula ja l'ha tingut el de l'Antoni de la Torre el conflicte l'ha tingut en la jolleria per dir alguna cosa on va perdre certa cosa sí que té conflicte el que em refereixo és que durant la pel·lícula el conflicte o sigui el qui pateix realment el qui el qui està sota no és o sigui contra la paret perquè ell és un home centrat és l'expresidiari aquest és el personatge perquè és un home centrat que té gir m'explico o no? bueno perquè un és extrovertit i l'altre explosiu i en canvi el que té la Torre és que ell el conflicte l'amaga el té a dintre i no el veus el conflicte ja l'ha passat no l'hi ha passat estem parlant que és una història de venjança llavors les venjances ja o sigui només en les pel·lícules sempre passa que només es cura com a castigador i després la decisió ell ja ho diu en un moment jo ja no tinc res a perdre és que com quan li diu allò al cotxe que li diu tipus fes el que vulguis perquè jo jo ho he perdut tot o sigui aquest personatge ja es veu que durant la pel·lícula quin conflicte el conflicte com a molt és que no trobi la gent i per això que estàs dient ara ha perdut coses molt importants per ell tant que ell està vull dir desquiciada i per tant no cal explicar no per donar detalls ara pels al·louïdors però jo penso que el conflicte és a dir sense que ell tingués el conflicte no faria el que fa clar però estem parlant del que genera la pel·lícula en si però això ja t'ho diuen al principi jo dic durant tota la pel·lícula la trama com avança és a partir de l'expresidiari sí, sí això sí no d'ell ell és el pistolero que està al darrere ell no es veu ell s'amaga a mi sí que em va semblar curiós el tractament que no agafa el proper protagonista com el el lead motive o sigui el personatge que ha de seguir la història és el motiu principal el motiu principal és l'atracament llavors ell representa aquesta ira aquesta ira aquesta venjança que ve ser una mica el que passa en moltes pel·lícules així de venjança però llavors té aquest personatge que em semblava molt curiós que ho hagin fet així això sí que em va agradar que era aquest personatge que formant part com formava d'aquest esquadron que va anar a robar la joièria acaba sent la víctima de tota la pel·lícula perquè al final tot el que genera al voltant d'ell és i aquesta evolució de traïcions aquesta evolució d'aquest personatge és el que jo crec que sí que li dona sentit al final aquest no és tan tan poca solta un final com aquest perquè ell té la possibilitat amb tot el que ha anat veient és a dir ell ha relativitzat ell només coneixia un tipus de vida només sabia que ell estava estem parlant en realitat d'una lluita de classes també hi ha unes persones que la dona quan està amb el pis amb ell li diu és que tu vius en una casa jo no sé què fas allà en el bar és a dir vius en una casa que té un saló més gran que la meva casa per tant estem parlant d'això també és cinema negre pur jo sí que penso que és una grandíssima pel·lícula i a part no, no, no estic en la meva opinió us he deixat d'una la bosta así que Carme perdona llavors la qüestió és que tu parlaves de No és País para Viejos a mi m'ha fet pensar molt el fet que el Raúl Arevalo sent un actor m'ha fet pensar molt amb el Tommy Lee Jones que és un dels actors de No és País para Viejos i que després també ha tingut una carrera i continua tenint-la com a director va fer Los tres entierros de Melquía de Sestrada i és molt curiosa la comparació de les dues cinematografies molt escasses les dues el Tommy Lee Jones també ha fet molt poquet i el que ha tractat sempre tant com a actor com a actor autor a No és País para Viejos el Valle de Ela si recordeu que fa un personatge similar també i la que ell va fer com a director i com a protagonista també Los tres enterros de Melquía de Sestrada viu sempre en una situació de frontera sempre a la frontera de Mèxic i sempre en una situació terrible o bé de drogues o bé d'una venjança terrible com la que deia Sara l'estima cafè no l'has vist segurament no si no les mentaries segurament no era una pel·lícula sobre era un western de fet ah sí ja sé quina vols dir ara la passa és que no recordo el títol sí que la vaig veure allà parla de la bogeria que es pot arribar a produir amb persones que viuen en un món que o no estan preparades o francament la seva construcció és prou feble com perquè caiguin diríem amb desequilibris i llavors hi ha el muntatge en aquest cas religiós que és el que en definitiva tendran aquestes persones que ja no tenen capacitat per estar en els llocs amb dificultat alta oi? perquè viuen massa aïllats i tal que ja també està molt mira jo m'agrada molt que treguis aquesta pel·lícula perquè jo diria que el personatge del Tommy Lee Jones allà s'hi sembla més el de l'Antoni de la Torre perquè és el justicier allà en el fons quan ve una injustícia doncs s'encarrega de tornar allà on ha de tornar i de destrossar el que faci falta a veure salvant les distàncies salvant la situació el context tot el que volem perquè allò és l'oest i és aquest desequilibri mental d'unes persones cada mirada treure'l del seu lloc portar-les a un altre lloc sent ell un delinqüent un exconvicte que intenta redimir-se d'aquesta manera a la pel·lícula de Tarde per a la Ira no hi ha redenció possible vull dir aquest personatge com deieu ara és que ja ha decidit que ha de tirar cap aquí és que no fa res per tant l'únic que si un cas pot fer és deixar que una altra persona visqui una mica la seva vida i això és jo crec la interpretació del final una mica va per aquí la cosa i a part no sé si ho he fixat però fa moltes referències jo vaig captar dues segurament hi ha moltes més però que no he captat moltes més de western que potser a mi em cau no és que em caigui llum perquè tots hem vist moltes pel·lícules però hi ha dues que em van fer molta gràcia perquè fa referència a dues pel·lícules una jo diria que a Iman Berma directament a persona hi ha els dos personatges quan estan mirant a l'altre que estan enfrontats així un de cara a l'altre és molt graciosa i una a l'arbre de la vida que et dius Alba quan en un moment determinat ha fet allò que es veuen els arbres com està així la càmera girant una mica l'utilització de la càmera la trobo molt interessant tu Pol què opines més d'això? jo em refirmo que de la càmera hi ha moltes escenes que jo respirava molt Cohen molts germans Cohen però aquesta cinematografia que és com molt excèntrica o sigui que el fotògraf o sigui el càmera l'escena aquesta dels peus baixant del cotxe allà al mig del camp i que la cama s'aixeca i el va perseguint amb l'escopeta aquella aquesta escena jo si la veiés fora pensaria que és dels germans Cohen tipus a Fargo o a No és País para Viejos aquestes pel·lícules així aquest cine negre que tenen ells però el cine negre dels Cohen jo diria que s'allunya molt d'aquest ostres però aquesta escena aquesta escena inclús d'Odiosos 8 de Tarantino té molt aquesta escena la planificació la manera com està rodada sí val la pena dir aquesta escena jo diria que no té per exemple humor i en canvi aquí clar de lluny de lluny de lluny i per tant això no té és una dimensió el cine negre que pot tenir inclús també el Tarantino val la pena dir una cosa però aquesta dimensió jo tinc la sensació que és una pel·lícula treballada o sigui que és una pel·lícula improvisada sinó que com deia ell el guió està molt elaborat no sé si sabeu que van estar 7 anys treballant amb la pel·lícula és a dir ell la volia fer no li van deixar fer va tenir problemes i al final la va resoldre amb això amb aquests 16 mil·límetres perquè suposo que per lo de pressupost sortia més barata i per tant és una pel·lícula que se l'han pensat que no està improvisada jo destacaria i per acabar perquè si no se s'acabarà el temps jo diria que és una pel·lícula no sé que quedeu per vosaltres si hi ha alguna cosa o comentari que voleu fer jo diria que és una pel·lícula que sobretot per ser primera pel·lícula és excel·lent i sobretot també que es nota que ell és un actor el Raül Arevalo i que sap dirigir molt bé els seus actors és a dir en tot moment és creïble el que fan com actuen com es mouen i per tant en un guió que és prou bo que està prou treballat els actors ressalten aquest guió i acabar sortint del cine satisfet és a dir no només dirigir hi ha només la primera escena del rodatge de l'atracament quan ell marxa amb el cotxe és una cosa molt diferent ostres a mi em va recordar una pel·lícula a italiana argentina que surt el Darín que el Carancho que heu vist ostres el moment del xoc del principi de la pel·lícula em va deixar això és molt dur està molt ben fet és que és sorprenent tot la càmera com la col·loca la mateixa escena diguéssim de Carancho però és que clar inesperat mireu a mi se m'ha col·locat el Raül Arevalo amb aquesta primera pel·lícula i amb això ja us dic tot amb el nivell però amb un context i amb un tipus d'interessos completament diferent del Carlos Vermut sí senyor si el Carlos Vermut està fent un cinema que seria el cinema d'autor total cinema d'autor a l'altura es posi com es posi d'un Inman Berman de qui sigui potència de cine negre espanyol i el Raül Arevalo ha agafat el cinema de gènere cinema negre el thriller i li ha donat una categoria li ha donat una potència parlant de lluita de classes amb un format espectacular que pot recordar el Germans Cohen que pot recordar el Tommy Lee Jones amb aquests moments que hem dit pot recordar moltíssimes històries del cinema aquest argentí escabrós ha fet una síntesi de coses espectacular jo me la repensaria perquè això que dieu que no és una gran pel·lícula jo crec que és una grandíssima pel·lícula una primera pel·lícula està molt bé que no és una obra mestra no és una obra mestra estem dient això jo penso que sí jo no bueno és igual millor que Magic el Girl és que està Magic el Girl és insuperable i ja dic que està en un altre nivell ens queden 5 minuts jo voldria ja que us ho he preparat una mica aconsellir aconsellir aconsellar perdó en els nostres 1 i 2 unes quantes pel·lícules que fan aquesta setmana de tot el que ja diríem ja sabeu abans ho ha espantat el mateix Jaume parlant de la que van fer ahir a TV2 que estan fent un cicle de cinema espanyol on hi ha uns dies coses que són horroroses i coses que són realment extraordinàries aquesta nit a les 21.45 a TV2 passen del Ros a l'Amarillo una pel·lícula de l'any 63 del Manuel Summers que com sabeu és la història de dos amors d'uns nens de 12 o 13 anys d'un estiu i la contraposa amb dos vells que estan en un asil i que també s'enamoren és la pel·lícula que el va fer famós amb ell la pel·lícula va ser un èxit comercial de la seva època va guanyar la conxa de plat al festival de San Sebastià del 1963 i arrel d'això posteriorment el Manuel Summers va fer la niña de luto juguetes rotos urtany el rei de la selva etcètera però segurament una de les millors pel·lícules d'elles és aquesta a la TV1 aquesta nit també més tard passen Clara Campamor la mujer olvidada una pel·lícula de televisió on surt l'Elvira Mínguez que l'hem descobert o l'hem parlat aquests dies per l'Elegido que fa la mare del Ramon Mercader a la pel·lícula de l'Elegido una gran actriu una gran actriu Elvira Mínguez fa de Clara Campamor que com sabeu durant l'any 31 durant la República les dones podien ser escollides podien ser escollides com a membres del Parlament però en canvi ja no podien votar i quan tant ella com la Victòria Kent arriben al poder el que fan és intentar intentar aconseguir que les dones puguin votar al Parlament a la República Espanyola la fan era una producció de TV3 i TV1 el dos a la vegada i jo no l'he vista la sèrie televisiva però té fama que està força bé el dimecres o sigui demà passant una pel·lícula també a TV2 del Saura una de les pel·lícules més divertides que jo conec del Carlos Saura Mamà cumple 100 anys amb un guió del mateix Saura i de la Lívia Esquerra Ejeta el que era productor amb la General Dean Chaplin en l'època que estaven junts amb la General Dean Chaplin la Rafel Aparicio el Fernando Fernan Gómez va ser una pel·lícula nominada a l'Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa i té un enfoc còmic que jo recordo amb molta satisfacció recordo de sortir del cine content i satisfet no sé si se'n recordeu hi ha una escena final amb l'Aparicio que és realment molt divertida que l'Aparicio omple la pantalla omple la pantalla el dijous al mateix TV2 també passa una cosa curiosa jo no l'he vista però és molt famosa té molta fama és una pel·lícula del Gonzalo Suárez del 1988 que es diu Remando al Viento i és una pel·lícula que té sis premis Goya grandíssima pel·lícula direcció fotografia bueno té moltíssimes i té també la millor direcció al festival de San Sebastián de 1982 no del 1988 és la història jo no l'he vista perquè veieu si vosaltres sí que la coneixeu qui és el director el director es diu Gonzalo Suárez Gonzalo Suárez Gonzalo Suárez la Mary Sheila la creadora del Frankenstein es relaciona amb el Lord Byron i el curiós també és que va aconseguir actors internacionals del moment l'un gran l'Elisabeth Hurley el José Luis Gómez el Josep Maria Pou l'Aitana Sánchez Gijón el Carre Alejal de tots aquests participen a la pel·lícula aquí mira el que us dic que s'assembla molt el Víctor Erice aquí el Gonzalo Suárez va arribar a aquest punt de captar el detall de l'excel·lència amb les escenes i el divendres passen una cosa també a TV2 que el Jaume és el que ens en pot parlar perdó el francès és el que ens en pot parlar més que jo no l'he vista que es diu Ales de mariposa del Juanjo del Jaume Bajo Ulló del 1991 que diuen que és la millor pel·lícula que ha fet ell és la primera jo crec que tot el que ha fet és extraordinari aquesta Madre Muerta que va fer després i anys més tard Airbag Airbag Airbag és la comèdia la més coneguda per excel·lència del cinema espanyol vull dir no s'ha fet mai res jo aquesta no l'he vista la vull gravar la vull veure que té 3 premis Goya millor direcció millor director novell millor guia original i la millor l'actriu a la Sílvia Moon li van donar un premi Goya per la Sílvia Moon per aquesta pel·lícula aquestes dues primeres són molt dramàtiques a les de Mariposa i la Madre Muerta i després va fer aquesta de Airbag i fràgil és brutal és molt poc coneguda la pel·lícula no és fràgil no és aquell del balagueró és fràgil és increïble vull dir no saps com agafar-la aquesta pel·lícula veritablement és la història d'una noia joveneta que va a fer carrera d'actriu i com fa ella mateixa una estremolla és una cosa espectacular us la recomano absolutament fràgil que si miren fràgil però comencem per les de Mariposa vinga va comencem per aquesta ja que l'hem recomanat i bueno s'ha arribat l'hora el Jaume la propera setmana ens parlarà del nou cinema de barris no ens parlaràs com ho utilitzem això en contraposició nou cinema de barris pànic això ho heu dit vosaltres per això et deia que diguessis tu com ho vols titular el tema que parlaràs l'article era post-humor autonòmic com vulgueu de fet jo penso que del que es tracta és de no de no perdre'ns amb valoracions quan hi ha una filosofia al darrere no tenim més temps ens despedim aquí fins la setmana que ve sense condicions bona nit bona nit no demà no don no