Cinema sense condicions del 20/9/2016 — De Paesa a la venjança: L’home de les mil cares, Tarde para la ira i Café Society, amb Suburra, corrupció i recomanacions TV

Panorama de l’episodi

En aquest programa, el grup de crítics entra a fons en tres eixos principals: 1) la novetat espanyola L’home de les mil cares d’Alberto Rodríguez; 2) la pel·lícula del mes, Tarde para la ira (Raúl Arévalo); i 3) el parèntesi clàssic-romàntic de Woody Allen amb Café Society. El debat es desplega sobre el fil conductor de la corrupció, els mecanismes del thriller i la força de la direcció i la interpretació en el cinema espanyol recent, tancant amb un bloc de recomanacions de cinema a la televisió per a la setmana.

"La veu en off és permanent... i molesta" — sobre L’home de les mil cares

L’home de les mil cares (Alberto Rodríguez)

Què funciona

• Direcció i factura tècnica: posada en escena sòlida, ritme de thriller i fotografia molt cuidada.
• Música i to: pulsió moderna amb ecos d’Scorsese/Guy Ritchie, ús d’off per accelerar salts temporals i geogràfics.
• Tema: el cas Paesa–Roldán permet llegir, per via de paràbola, trames de poder i corrupció d’ahir i d’avui.

On trontolla

• Excessiva veu en off: resta respir cinematogràfic i distància l’espectador dels personatges.
• Guió percebut com desestructurat: dona massa coses per sabudes; per a públic no espanyol pot resultar opac.
• Caracterització de Paesa: es troba a faltar més densitat psicològica a la interpretació principal; secundaris com Marta Etura destaquen millor.

Comparacions i context

• Referències a Ildivo (Sorrentino), Narcos i el thriller europeu sobre corrupció.
• Debat si és un projecte d’encàrrec (a partir del llibre de Manuel Cerdán, impulsat pel Grup Z) amb menys "autoritat" personal que La isla mínima.

Tendències: corrupció, Suburra i el contrast amb la comèdia de barri

Suburra i ecos de Gomorra

• Es remarca l’afinitat temàtica (trames polítiques, mafioses i eclesiàstiques) i la idea de fils invisibles que mouen el poder.

Estat de forma del cinema espanyol

• Coincideixen que hi ha un bon moment de potència i ofici al thriller espanyol actual.
• Contrast amb certa comèdia de barri i el "post-humor autonòmic"; es critica durament el to i resultats de títols recents liderats per estrelles com Dani Rovira.

Café Society (Woody Allen)

El que aporta

• Una peça clàssica de nostàlgia anys 30, amb la dualitat Nova York vs. Hollywood.
• Fotografia excelsa de Vittorio Storaro (primer cop digital d’Allen): llum daurada i contrastos d’espais molt notables.

Limitacions

• Història d’amor fluixa i poc arriscada; dinàmica romàntica/melancòlica que no acaba de quallar.
• Interpretació d’algun rol masculí de pes percebuda com insuficient; Kristen Stewart rep opinions dividides però, per alguns, amb projecció.

"Divertidament alleniana, però menor; el record quedarà en la fotografia."

Pel·lícula del mes: Tarde para la ira (Raúl Arévalo)

Per què destaca

• Direcció i guió molt treballats (7 anys d’elaboració): thriller de venjança d’alta tensió, sec i precís.
• Interpretacions: Antonio de la Torre broda un personatge contingut i ferit; Ruth Díaz, Luis Callejo i Manolo Solo aporten gruix i versemblança.
• Càmera i textura: rodat en 16 mm per aconseguir gra i tacte físic; ambientacions de bar i gimnàs de boxa d’un realisme cutre impecable.
• Influències i ecos: Germans Coen i No es país para viejos (per persecució metòdica i atmosfera), més referències a western (duels, moral crepuscular) i algun eco de Tarantino en la planificació.

Temes

• Venjança i pèrdua: impuls moral ambigu, sense redempció fàcil.
• Lluita de classes: friccions socials presents en espais i diàlegs (el bar vs. el pis "gran").

Debats interns

• Algunes decisions del tercer acte divideixen: coherència del comportament d’algun personatge i lectura del final.

"Jo ja no tinc res a perdre" — la brúixola moral d’un justicier devastat

Setmana de cinema a la televisió (recomanacions)

• TV2, avui 21.45 — Del rosa al amarillo (Manuel Summers, 1963): clàssic tendre i premiat (Conxa d’Or) sobre amors en dues edats.
• TV1, avui tard — Clara Campoamor. La mujer olvidada: biopic televisiu amb Elvira Mínguez sobre el sufragi femení a la II República.
• TV2, dimecres — Mamá cumple 100 años (Carlos Saura): comèdia coral nominada a l’Òscar; repartiment mític (Aparicio, Fernán Gómez...).
• TV2, dijous — Remando al viento (Gonzalo Suárez): sis Goya; Mary Shelley, Byron i la gènesi de Frankenstein amb repartiment internacional.
• TV2, divendres — Alas de mariposa (Juanma Bajo Ulloa): debut potent; es recorden també La madre muerta i la icònica Airbag.

Proper programa

• Avanç del tema: "Post-humor autonòmic" i el nou "cinema de barri" — radiografia crítica d’una línia d’humor comercial recent i el seu impacte.