Cinema sense condicions del 17/11/2015 — De Sherlock Holmes a Sicario i Inherent Vice: detectius clàssics, neo-noir i el cinema d’Audiard i Trapero

Panorama general del programa

Programa dedicat principalment a Sherlock Holmes i a la seva presència a la literatura, el cinema i la televisió, amb derivades cap al neo-noir contemporani i autors europeus i llatinoamericans.

• Eix central: la persistència del mite de Sherlock Holmes, les seves adaptacions clàssiques i modernes, i la seva influència en el gènere d’investigació
• Eixos complementaris:

- Thrillers i neo-noir actuals: Sicario (Denis Villeneuve) i Inherent Vice (Paul Thomas Anderson) - Focus d’autor: Jacques Audiard (de De battre mon cœur s’est arrêté a Dheepan) i Pablo Trapero (El clan i filmografia)

"Jude Law i Robert Downey Jr., no hace falta decir nada más" — recomanació d’oient sobre el Holmes de Guy Ritchie

Sherlock Holmes: del paper a la pantalla

Orígens i tòpics

• Autor: Arthur Conan Doyle (finals segle XIX – inicis XX)
• Mite popular vs. text original: el famós “Elementary, my dear Watson” no apareix a les novel·les; és una invenció cinematogràfica posterior
• Influència transversal: el mètode d’observació i deducció de Holmes inspira sèries i canals centrats en investigació i crims

Versions modernes i clàssiques

• Modernització d’acció: Sherlock Holmes (Guy Ritchie, 2009–) amb Robert Downey Jr. i Jude Law — ritme d’acció i actualització al segle XXI, preservant l’“esperit” del personatge
• Televisió: Sherlock (BBC) amb Benedict Cumberbatch — una de les sèries més recomanades
• Lectures d’autor: La vida privada de Sherlock Holmes (Billy Wilder) — desmitificació, subtext i paral·lelismes amb Oscar Wilde
• Encreuaments: Assassinat per decret (Holmes vs. Jack l’Esbudellador) i El gos dels Baskerville — el costat gòtic/terrorífic del cànon

El mite i el mètode

• Holmes, quasi un proto-superheroi modern sense superpoders: excel·leix en observació i deducció científica
• Trets característics: addiccions, violí (tocat de manera no convencional), caràcter introspectiu, sovint més misantròpic que misògin
• Contrast amb el detectiu dur del film noir clàssic (Hammett, Bogart, Hawks/Huston): Holmes opera “fora” de la humanitat quotidiana; el noir és més brut, viciós i terrenal

Connexions culturals

• Paral·lelismes culturals amb Oscar Wilde i la tradició de l’excentricitat (personatges genials que viuen en la perifèria de la norma social)

Neo-noir contemporani: de Pynchon a l’era postmoderna

Inherent Vice (Paul Thomas Anderson)

• Adaptació de Thomas Pynchon: detectiu hippie (Joaquin Phoenix) immers en boira psicodèlica
• Tonalitat: neo-noir deslavassat, humor negre i caos controlat; antípoda de l’hipercontrol deductiu de Holmes
• Comparat amb el noir clàssic (Hammett/Bogart) i visions del “món subterrani” a Blue Velvet (David Lynch)

Thrillers d’ètica gris: Sicario (Denis Villeneuve)

• Lectura temàtica: equivalència de mètodes entre Estat i crim organitzat (“Infiltrados” de Scorsese com a referent)
• Triple eix de personatges: agent novell (Emily Blunt), operatius foscos i el “monstre humà” instrumentalitzat pel sistema
• Idea clau: quan la justícia instrumentalitza el mal per fi “just”, el sistema es deslegitima

Cinema llatinoamericà: Pablo Trapero

• Estrena destacada: El clan (2015)
• Recorregut de filmografia: Mundo grúa, El bonaerense, Familia rodante, Leonera, Carancho, Elefante blanco, Siete días en La Habana
• Constant autoral: immersió en marges socials, institucions i violències estructurals

Jacques Audiard: del piano a l’exili

De battre mon cœur s’est arrêté (2005)

• Remake lliure de Fingers (James Toback, 1978): duel interior entre crim immobiliari i vocació musical (piano)
• Peça musical clau: Toccata en mi menor, BWV 914 de J. S. Bach — metàfora de disciplina i recerca d’“ordre”

De rouille et d’os (2012) i Dheepan (2015)

• Viratge cap a relacions afectives i trauma
• Dheepan (anomenada “Pan” al programa): refugiats tàmils de Sri Lanka a França; guerra → migració → “integració” en entorns precaris
• Crítica recurrent: percepció d’una solució “màgica” al final; debat sobre versemblança i integració real

Idees clau del programa

• Holmes perdura perquè codifica el desig de sentit: observar, deduir i imposar ordre al caos
• El neo-noir actual (Inherent Vice, Sicario) posa el focus en la zona grisa on sistema i crim s’assemblen
• Audiard i Trapero exploren la violència estructural i els espais intermedis (migració, marges, família com a ficció protectora)

"O et fan o fas" — síntesi de la supervivència als marges

Recursos i recomanacions

• Per (re)descobrir Holmes: Billy Wilder, Guy Ritchie i la sèrie BBC
• Neo-noir essencial: Inherent Vice i Sicario
• Autors a seguir: Jacques Audiard (De battre…, Dheepan) i Pablo Trapero (El clan)