De «Venus» a «Z: La ciutat perduda»: sexualitat, classicisme i valors esportius (Coach Carter, McFarland, Moneyball)

Cinema sense condicions. Bona nit, un dimarts més som aquí disposats a parlar de cine, del que ens agrada, del que volem que veieu, de les pel·lícules que hem vist i del que no volem que veieu. I també del que no volem que veiem, perquè són molt dolentes i no val la pena que us gasteu els diners. De fet, avui tenim també, últimament cada setmana tenim un convidat, i avui tenim un convidat molt especial perquè és un xicot jove, Carles González, que vol parlar-vos de l'esport, del cinema, i després el presentarem més detallatament. Gràcies, Carlos, per venir aquí i per estar present en aquest programa. Com sempre, farem dues parts del programa. Una primera part, que parlaríem de les pel·lícules que hem vist, de les coses que us recomanem. Jo n'he vist una que m'ha agradat molt, tot i que és una pel·lícula conflictiva, ara en parlarem per què, que es diu Zeta, una pel·lícula americana, del James Gray, que es diu Zeta, la ciutat perdida. Hombre, tenim aquí, més a més, el Paul Diggler, que jo em pensava que no vindria avui, i ens acompanya un realitzador de cinema que està rodant en aquest moment un curt per Pinyà, no? No, per Pinyà, a Puigcerdà, no? Bueno, d'una banda a l'altra, d'una banda a l'altra. Perdona, jo. I que, bueno, avui l'hi visca el teu, a la IMDB, a la IMDB, el teu curt, posa en un 8,6 de puntuació, eh? El directe és cada, aquell. 8,6. Té quant anys? Tu, tu, quin... Albert, espera, aquest t'havia posat al broc. Ara, ara. Sí? Ara, sí. Un 8,6. Això no ho he vist, no ho he vist. 8,6 del teu curt. Això qui? Això qui? Te'n recordes del títol? Que té molts? Directos Cat. Directos Cat. Aquest? El directos Cat li posen un 8,6. Però quanta gent l'havia vist? Que potser l'havíem vist. Ja, ara no ho sé, no ho sé. Ei, ara ho buscaré, que això m'ha agradat. Mira, mira aquí, mira quina dada més xula, eh? Doncs no ho sabia, perquè de fet ens ho registra. Ara que he tallat potser aquí al mig de tot, eh? No saps res. Però... Clar, jo soc molt més pro Filma Affinity que i m'ha dit. Però sé que a Filma Affinity els vots comencen a partir dels 100 o 200 vots, però sí que et surt ja on es nota, però a IMD no... Aquí ja no ho sé. Jo ho he vist aquesta tarda, eh? Sí, curiositat, mira. Ah, sí? Aquesta tarda ho he vist. 8,6 i vas a... Caram, no, eh? Collons, eh? No sabia jo que estaves a l'hibell de les obres mestres. Ui, ara t'admira, ara t'admira, el Joan. Ara ja... No, no, no, jo no he estat a l'hibell. Fins ara eres Paul. Bueno, va, ve. Bueno, en qualsevol cas el que anàvem a explicar és que, com sempre fem dos parts. Avui tenim un convidat, que és el Carles González, que és un monitor, instructor, persona molt experta en qüestions d'esport. Ja us ho explicaré per què dic això més tard. I, com sempre, estem aquí al programa. Hi ha més gent de la Jo M'Esperava. Paul Díger, que és aquest senyor que, a més a més de ser participant en el programa, és director de cine. Arrere als vidres, com sempre, controlant-ho tot, sobretot el so en Francesc Aguilà, Joan Moros, que us ho està presentant, i tenim el convidat de Carlos González. Per on vols començar? Perquè per aquesta primera part, tu heu vist alguna cosa de pel·lícules? Però quantes parts tenim avui? A veure, dos parts. Primer, les que hem vist, i després el Carlos. D'acord. Doncs sí, aquesta setmana he vist una pel·lícula. I us explico per què, perquè tot té un sentit. Demà dediquem, ja faig una mica d'espam, que això sempre m'agrada, a LMKC, Més que Cinema, de Ràdio Sant Vicenç, un especial que em fa una il·lusió especial, perquè ha sortit tot sol, vull dir, un contacte que ve a aportar un altre. Parlarem d'una obra teatral que s'estrena al programa, es diu Més que Cinema, per tant, podem parlar de cinema, podem parlar de qualsevol cosa, de parxís, del que sigui. Però en aquest cas, ens tocava parlar de teatre, una obra teatral que s'estrena el 31 d'aquest mes, al Teatre de l'Antiol, que es diu Herògenes, que està basada en l'obra, que no recordo el nom, però ara us ho busco si voleu, si no ho podem buscar en un moment, d'una autora, d'una novel·lista cubana, que està llegint alguna cosa, i la veritat és que m'agrada molt com escriu, així un estil molt, no sé, molt sud-americà, per dir-ho així, però força interessant de com ho fa. I llavors hi ha una productora, actriu, una dona d'aquelles polivalents, que es diu Selene Perdomo, que té una companyia i que amb tres actrius i amb un músic, estan preparant i assajant aquesta obra que promet ser força interessant. Hi ha un tràiler disponible a la pàgina d'aquesta productora que es diu Papito Project, que sona així com molt d'allò, però curiosament, el subtítol d'això és Masque Cultura, que correspon molt al nom del programa Més que Cinema, de la Ràdio Sant Vicent. Llavors tindrem aquestes tres persones. I allò, mirant la cartellera, de cop veig que hi ha una pel·lícula que es diu Venus, que parla sobre això, fonamentalment, sobre una sèrie de dones que es posen davant de la càmera i parlen sobre les seves experiències sexuals, sobre una pel·lícula danessa, que la curiositat és que estava plantejada com a... És a dir, el que es va fer és que dues directores danesses van dir, doncs vinga, anem a fer una selecció, normalment es diu càsting, però també jo diria que es pot dir selecció, no, Pol? Tu, que ets director de cinema, que tens un 8,6 aquí. No? Posa el currículum. No ho sé. Bueno, la qüestió és que vam fer aquesta selecció de dones i llavors volien fer una pel·lícula eròtica amb les dones que seleccionessin de les que anaven acudint a la seva convocatòria. Però al final resulta que les declaracions que anaven fent les dones i van semblar prou interessant i van veure que allò és el que volien de fer. Aquelles declaracions, aquelles confessions d'alguna manera sobre la seva sexualitat, sobre les seves curiositats amb aquest tema. I és això la pel·lícula, és una cadira, les dues dones darrere de Teo, diguéssim, fent preguntes i entran les dones per una porta i anem parlant, anem fent preguntes sobre el tema i demanant-los si els hi poden. Són retrats de diferents dones. És documental, eh? És documental totalment. Són retrats, fins i tot els hi demanen en alguna ocasió. Et faries un retrat d'aquesta manera, despullada, i llavors la dona diu des d'aquí cap a dalt, o així, llavors no els hi forcen en cap moment a fer res. I la conclusió és que la pel·lícula és com una recerca de la dignitat personal. Perquè les dones, la veritat és que sent daneses, que en principi jo no sé vosaltres, però tinc com una mica la idea que aquella nacionalitat dona unes dones supermaques. Aquestes dones són normals, ni molt maques ni molt lletges, són dones normals que van declarant la seva sexualitat d'una manera molt oberta, molt tranquil·la i que de mica en mica vas d'alguna forma, entre cometes, enamorant-te d'elles perquè vas veient la sinceritat amb la que parlen, la curiositat que tenen per aquest tema, el desig que tenen de tenir una vida normal al cap i a la fi, i que això del sexe no deixa de ser un component més. Algunes fins i tot declaren que som una d'elles que és verge, que encara no ha arribat, tot i que ha tingut experiències. Tot plegat és tan sincer, tan directe, tan poc artificial i en el moment final de tot de la pel·lícula és quan hi ha alguns nus, algunes dones decideixen que sí, que es despullen, no totes, no integralment de vegades i ostres, no té res d'erotisme allò, com que ja s'han despullat abans psicològicament, ja ho han dit tot, allò simplement és com una part més del despullament aquest, treure's la roba, a part d'una manera gens eròtica, vull dir, simplement treure's la roba i punt, no? No per temàtica, i dius, que guai, vull dir, no per temàtica, però per format, pel que m'has dit, m'ha recordat bastant el documental que hi ha de fa un temps de la silla de Fernando, recordeu el de Fernando Fernández Gómez? No. Un documental que és ell assegut només i de fet és que crec que obviaven les preguntes que li feien però el tio era i es despullava totalment el tio, diguéssim, o sigui, era com, crec que era una hora i mitja potser de documental però era brutal. Doncs sí, és aquest format, és aquest format. La cadira, tot negre, crec, si no recordo malament i després també hi havia el, on un altre actor americà un documental que es deia Hollywood no sé què, hòstia, ara del Ed, com es diu aquell actor? Ed Harris. Ed Harris, que es deia Hollywood no sé què, que també era així, mentre el maquiaven de fet l'entrevista per una peli. Hòstia, volies comentar alguna cosa més d'això? En principi és això, recomanar de nou, que demà sentiu, perquè penso que serà interessant i a pensar més, demà vindrà també la d'Iribo, que és la nostra psicòloga de guàrdia, allà tenim psicòloga, parlar sobre aquest tema, ho està preparant, diu que també es pot veure online la pel·lícula, vull dir que si la voleu buscar, jo vaig anar, i ho he de tornar a dir, perquè ja sabeu que estic en aquest plan, vaig anar als multicines, Blaner, als multicines, als multicines, val més en contra de la meva voluntat, perquè sabeu que és de la família Balanyà i no vull donar diners a aquesta família, ja sabeu per què, si no us ho explico, però ja ho sabeu, llavors vaig anar perquè volia preparar aquest programa i després em va dir Taís aquest matí que l'havia vist online, dic serà possible, m'hauria pogut estalviar aquest o allò, ja, però no, no, aquesta família no, però bueno, és igual. No, que em fa gràcia perquè jo, a veure, jo és el que deies tu, que estan rodant aquestes setmanes i anar al cine no puguem anar cap resta ni res, però sí que he mirat algunes coses quan he pogut per Netflix i a part de seguir per House of Cards que ja ho vaig comentar la setmana passada, m'ha semblat interessant alguna cosa que està bastant relacionada amb el que estàs dient tu, que fa poc n'han estrenat una sèrie, o sigui, que és d'aquest any, que es diu Hot Girls Wanted, que és una sèrie d'un documental que havien fet però llavors a partir de cada capítol tracten el tema de... Es busquen noies calentes. Sí, sí, més o menys, o sigui, el documental original va de les noies del que es diu en sexe porno o així, que és l'amater, o sigui, la gent que comença de zero i com s'introdeixen en un món on elles busquen unes coses, unes altres, potser hi ha gent que són, que fan allò de webcams, shows privats i llavors elles diuen vale, vull alguna cosa més o... Llavors, és una sèrie que cada capítol tracta, per exemple, un capítol és sobre noies de webcam i hi ha una altra que és bastant semblant a això, Francesc, que deies tu, que era la forma d'espullar-se psicològicament al davant de les càmeres. A més, és una sèrie que evidentment... Mira, el primer capítol surt entre Estats Units i Barcelona i a Barcelona hi ha aquesta directora de porno feminista com a mínim, no sé si tan feminista però més elegant que no és tan gruller com el porno com està concebut que és Eric Alast, aquí a Barcelona no sé si la coneixeu. No. Doncs, el primer capítol ja és així. Llavors, cada capítol conforma una mica l'escapisme del que és el porno a l'uso, diguéssim. Llavors, que em contessis això he dit, oh sí, el que anava a portar avui justament era això. I és una sèrie superreguenable amb els seus enziuts. Vull dir, cada capítol té les seves pujades i baixades com a guió i com a personatges però és molt interessant veure que no tot es centra en el que estem tan acostumats que és una cosa molt... doncs demà t'esperen a la meva casset de Ràdio Sant Vicenç per participar en el programa. Truco en directe. Bueno, doncs sí, si no trucarem però si tu vols trucar i escoltar-ho estàs convidat. jo us puc parlar d'una pel·lícula d'estrena la van estrenar o el divendres la setmana passada o l'altra no estic segur Venus és d'estrena Venus va estrenar aquest divendres es diu Z La ciutat perdida és una pel·lícula del James Gray del 2016 per cert amb producció del Brad Pitt que havia de sembla que funcionava en principi com a actor i per les raons que fos no va participar però sí la seva producció amb un guió i la direcció del mateix James Gray i una basada en una novel·la d'un senyor que es deia David Grant és una pel·lícula que des del meu punt de vista planteja per mi un conflicte que em sembla contemporani i em sembla que seria interessant si hi ha temps de discutir-lo si no avui potser un altre dia perquè a una revista tan diríem especialitzada que és de cine però no molt especialitzada perquè és popular i pretén arribar a tots els públics i tots els crítics quan fan la tria de les millors pel·lícules que estan fent en aquest moment fotogrames no? fotogrames perdona que no ho he dit estava aquí fotogrames que la tinc aquí damunt de la taula però no ho he dit pels oïdors terra o ell posen en aquest moment dos pel·lícules que són les millors pel·lícules que hi ha en aquest moment a Barcelona que es poden veure una és a l'altre de l'esperança i l'altra és justament aquesta Z de la ciutat perdida del James Gray tota la crítica tota la crítica la deixa pels núvols aquesta pel·lícula jo si voleu ràpidament intento llegir-vos algunes opinions per exemple Luis Martínez del diario del Mundo diu el mayor prodigio de James Gray hasta la fecha és una pel·lícula que vive en la retina al lado de todo el cine de aventuras puntuació 5 sobre 5 o sigui 10 màxim una altra que diu Gray una de les obres més atrevides i a contracorriente quizá no tan redonda com els seus trílers melodramàtiques sabeu que ell va començar fent pel·lícules trílers i pel·lícules drames però igual d'intensa vella i personal també la puntua 5 sobre 5 o sigui un 10 Quim Casas del periódico una altra que diu mentre s'acompanya a un hombre a la búsqueda de su El Dorado James Gray encuentra el suyo propio posiblemente su mejor película puntuació també enorme dando salvada a Cinemania un altre que a Xergi Sánchez a Fotogramas diu gracias a su elegante hipnótica puesta en escena lo que parecía un relato realista se transforma en fantasmagòrico 5 sobre 5 o sigui un 10 una altra que diu Gray encuentra un equilibrio perfecto entre el cine de aventuras la fascinación poética y descriptiva y la crónica humana y familiar filmada narrada e interpretada con enorme elegancia etcétera etcétera també una enorme puntuació i l'últim una excepcional muestra de cine clásico contemporáneo Lost of the City aquesta pel·lícula Z honra el espíritu el espíritu del riesgo físico la curiosidad intelectual el atrevimiento individual y el autosacrificio que se requiere para explorar lo desconocido però curiosament tu fa un moment has citat Film Affinity i jo aquesta tarda estava mirant opinions sobre aquesta pel·lícula resulta que el públic volies dir alguna cosa sí que potser és el mateix que estaven jo que a IMDb aquesta pel·lícula té un 7,1 i directos cast un 8 i que faig jo i no cobrant un duro per res clar que de los City of Z dura dos hores i pico i l'han bueno l'han puntuat 6.777 persones bueno més o menys directos cast unes quants menys però però perdona no ho sé perdona no dic quants però uns quants menys però és igual però de 8,4 a 7,1 perdona el que de totes maneres xoca que és el que volia intentar introduir per debatir-ho si no vull i no hi ha temps doncs un altre dia és que les opinions de la gent del públic diuen la pel·lícula és una pel·lícula lenta és un tostón esperava que Tom Holland que és el lector principal se convirtia en Spiderman ja s'ullereix coses això per a dar-li alguna cosa d'acció si esperes combates i aventures no vayas a veure la pel·lícula fui a veure esta pel·lícula en lugar de Los guardianes de la galaxia y me encontré con este aburrimiento per tant el conflicte per mi és que no sé no sé i és la pregunta que us plantejo en certa mesura com a debat si voleu quan sigui que no sé si estem acostumant al públic en general en els últims anys i sobretot a les generacions més joves a veure films d'efectes de cops de baralles de persecucions de personatges que volen o fan coses extraordinàries sense personatges sense que hi hagi darrere una història només amb aquests efectes i per tant aquesta gent com que està acostumada a que li donin tot això quan no li donen doncs resulta que no se sap situar és a dir no sap que... Bueno a veure jo en aquest cas jo crec que bastant no dic el contrari però quan vaig venir i vaig comentar la setmana passada a l'altra el Guardians de la Galàxia precisament vaig pensar o sigui aquestes pel·lícules tu ja no les contemples des del punt de vista d'estan ben fetes visualment per exemple perquè ja ho dónes per suposat per exemple a mi Guardian a mi em va molt en quant a història perquè al final és el que vaig dir és que sembla que sigui un capítol o sigui sembla si hagués de ser una sèrie és un capítol més entre mig llavors no la primera ho va destrossar tot en el bon sentit o sigui va destrossar molt el típic tòpic llavors el que passa és que al contrari jo crec que també passa que és que hi ha autors ara que potser s'aprofiten d'uns nivells jo no he vist aquesta pel·lícula però pel que estic entenent per la crítica potser té un to diguéssim no direm lent però aprofitar un tipus de plans un tipus de muntatge que a tu t'ajuda a definir com aquesta pel·lícula és independent no és un blockbuster allò com comentàvem abans no és no és carn de diumenge a la tarda de crispetes llavors això t'ho ha de fer la història no t'ho ha de fer el to de la tonalitat llavors a vegades potser jo no dic jo no sé d'a què va no sé ni ni veig trailers d'aquesta pel·lícula ni res però entenc que potser és com jo l'altre dia vaig anar al Texas a veure la del Jim Jarmusch l'última la de Patterson i jo dic perquè sé que és perquè sé que és Jarmusch i sé que té aquest top però potser això ho fa una altra persona i et costa molt però jo penso que jo penso que estaria d'acord amb tu bastant per ho dir totalment perquè jo diria que és més difícil Patterson que això jo diria que això en el fons és més accessible que el Patterson Patterson et demana que tu t'impliquis que acceptis etc. i en canvi en aquí no t'ho demana és una pel·lícula en el fons d'aventures però aventura clàssica com aquest de cine pandilles d'aquest tipus o com els contrabandistes de Moonflip de Frislang vull dir no no per posar una pel·lícula clàssica d'aventures dir pirates jo diria que clàssica em refereixo a aquest cine d'aventures dels 80 o sigui a algú de m'explico Gunnis aquest estil així jo és que per començar jo hauria de dir que no sóc un amant de les grans pel·lícules d'aventures i que per tant segurament no és la meva especialitat o sigui no podria comparar-te en certa mesura i en canvi aquí em va passar que és una pel·lícula que dura més de dues hores no em vaig adonar que passava el temps em va interessar la història em van interessar els personatges me'ls vaig creure i tot i que és una una cosa una mica del segle passat perquè està parlant d'un tinent coronel de l'exèrcit britànic que pretén descobrir diria Mel Dorado i li encomanen que vagi a fer cartografia en una zona de Brasil i que per gent hi troba això és creïble o sigui creus te'n dones compte que això va passar realment és a dir igual que el senyor Colón se'n va anar així a l'aventura doncs a descobrir Amèrica se sabia que hi trobaria i va jugar-se la seva vida i va jugar-se doncs te'n dones compte que en el segle passat en el segle XIX o principis del XX hi va haver moltíssima gent que va fer l'Amazones o se'n va anar a buscar això a buscar allò i que aquesta gent ho va fer perquè considerava que era una forma de descobrir coses noves que no es coneixien és a dir hi havia terres o llocs de la terra que no es coneixien i que havia de veure d'explorar què hi havia allà què hi trobarien a mi et confesso que i et confesso si voleu ràpidament la pel·lícula aquí per exemple tenia unes notes que em sembla que defineixen molt bé el que seria per mi la pel·lícula aquesta diu la fascinació per l'aventura quan encara quedaven tantes coses per descobrir a la nostra pròpia terra i certes persones eren capaces de sacrificar la seva vida la seva salut i les seves comoditats a l'objectiu d'obtenir un major coneixement del món que habitem quan viatjar ja era una activitat habitual però encara intrèpida i arriscada plena de contratemps inesperats i dificultats sobrevingudes sembla que tot això fa molt temps que va passar i amb prou feines ha passat poc més d'un segle i els nostres ulls els claus de l'immediat i de l'ú fàcil ens sembla una empresa titànica i absurda fruit de l'alienació o del disbarat però mostra la nostra realitat present es cimenta sobre aquestes ganes de saber sobre el legat de tants homes que van arriscar el seu vigor i les seves fizentes en aràs d'un ideal i d'una fantasies que ens semblen absurdes antiquades empatxats com estem de coneixements urgents apressats en un món veloz on hem perdut la perspectiva de perill i del valor de l'esforç invertit en aconseguir l'utopia a mi en certa mesura aquesta atitud em palmava una mica amb el tema que suposo que vindrà després que és el tema de l'esport que tenim aquí un especialista de l'esport que ens en parlarà i amb una pel·lícula que vaig veure la nit que ell me la va aconsellar Coach Carter perquè va en certa mesura d'això és a dir de... enllaçar els dos temes sembla molt interessant jo penso que sí jo he fet pensar mentre estava pensant això pensava en la pel·lícula que vaig veure la nit aquesta perquè en certa mesura està parlant una mica de lo mateix llavors aquest film per mi constitueix sobre nobles il·lusions desmesurades perquè en aquest cas molt més desmesurada segurament que l'esport és una proposta jo crec que va contracorrent allunyada de la superficialitat i es centra en presentar unes circumstàncies adverses on destaca la importància del caràcter de la persona que vol conduir vol arribar al fons que seria el mateix quan un esportista es proposa arribar o aconseguir una meta o un objectiu determinat sobre la vistositat del muntatge frenètic i mecànic que potser ens imposen per altra banda però per mi la seva gran virtut és la d'un classicisme perquè és una pel·lícula al fons clàssica elegant i pausada tant en el fons com en la seva forma havia resalt un altre tret suposo que ara tenim temps que diu hi haurà espectadors que és el que he comprovat que sortiran desencantats perquè no es busca l'impacte immediat i súbit sinó que es pretén i es aconsegueix dibuixar una història sobre el cansanci sobre la monotonia de l'enflui de l'existència i sobre els amargs desenganys que acompanyen tot gran projecte que es basa en les meres conjectures i meres quimeres guanyar una competició també és una quimera també es pot ser en aquest sentit una cosa més o menys semblant crec com deia és una pel·lícula típica d'un gran realitzador això sí suposo que sabeu molt guapes molt interessants és a dir jo recordo no sé si les heu vistes l'altra cara del crimen amb la Chesia Oteron i el Joaquim Fènix és curiós que sempre treballa amb el Fènix una de les seves pel·lícules han treballat amb el Joaquim Fènix La noche es nuestra no sé si te'n recordeu també un altre thriller també amb el Joaquim Fènix i el Mark Wahlberg To Lovers que era una pel·lícula molt guapa molt interessant és un drama amb el Josep amb el Joaquim Fènix i la Gennet Paltrow El Somnidèlis que no sé si te'n recordeu també el va fer fa més poc més recentment amb la Marion Cotillard i el Joaquim Fènix novament és a dir sempre sembla que sigui el seu actor de referència però aquí curiosament curiosament abandona el drama i abandona el thriller i fa una cosa totalment diferent una pel·lícula repeteixo atípica perquè reprèn sense remordiments des del meu punt de vista l'èpica intimista d'un David Lean reencarnat és a dir és com si el David Lean es pogués fer en aquest moment al segle XXI pel·lícules cosa que va deixar de fer fa molts anys el David Lean de Lawrence D'Arabia el David Lean de Lawrence D'Arabia per exemple per entendre'ns per entendre'ns no David Lynch exacte és que això s'ha d'aclarir David Lean David Lean per tant ens està regalant un relat fascinant i perdurable ple d'una lluminosa perfecció que penso que val la pena a nivell d'anècdota si voleu jo crec jo des del meu punt de vista jo tinc ganes de tornar-la a veure és a dir una pel·lícula de les millors que he vist últimament i entenc que hi ha públic que no li ha acabat d'agradar per entendre'ns que aquí hi ha una dicotomia que no s'hauria explicat per què es produeix el Brad Pitt és el productor de la pel·lícula i és la història real també en aquest cas d'un senyor que es diu Percy Farsi que era un tinent coronel britànic de finals del segle XIX principis del XX que era geògraf oficial d'artilleria cartògraf explorador i arqueòleg i que bueno es veu que han entrat en contacte el Brad Pitt i el director i l'Engenys Gray i estan preparant en aquest moment una pel·lícula que es diu Ad Astra en la que el protagonista en aquest cas sí que serà el Brad Pitt jo ho deixaria aquí i si tu tens alguna altra pel·lícula per parlar-ne no tens cap cosa doncs podríem passar a presentar el nostre convidat d'avui el nostre convidat d'avui el que tinc aquí al costat crec que val la pena que us expliqui com és que l'he conegut perquè penso que és bastant significatiu jo vaig al gimnàs dos o tres cops de la setmana comença bé aviat i en algun moment em vaig plantejar que necessitava algun instructor algun monitor que m'orientés una mica als exercicis que jo feia si ho feia bé si no ho feia bé etc. vaig consultar entre els companys del gimnàs i tots em van dir que el millor el que en sabia més el que havia d'agafar era aquest senyor el coig González el coig González el vaig buscar perquè jo no el coneixia de res el vaig buscar fins que el vaig trobar i aleshores doncs efectivament el tinc com diguem com a entrenador digue-li com vulgueu us puc dir us puc assegurar que és molt bo que en sap molt i que estic molt content amb la seva col·laboració parlant parlant en un moment de mirat se'm va córrer i dir home un senyor que en sap tant que és tan guapo que ho fa tan bé doncs podria venir un dia al programa i explicar-nos llavors ell aquí el teniu em va dir home jo soc un jove llicenciat en ciències de l'activitat física i esportiva soc professor d'educació física però ja ho veureu és un apassionat de l'esport ja que el considera com una eina d'integració social i de l'aplantatge de valors suposo que per això ens va sugerir que veiéssim aquestes dues pel·lícules Coach Carter que jo la vaig veure ahir i l'altra que no he pogut acabar que es diu Fancy McFarlane Fancy McFarlane exacte llavors tant una com l'altra ell destaca i la pel·lícula penso que també per això ens servirà per donar-li beu amb ell i que ens expliqui el que pensa sobre tot això ell destaca l'aplantatge de valors que es pot suposar a l'esport com el companyerisme com la constància com l'esforç per les solimetes i crec també que és un gran generador d'emocions i de felicitat i fins i tot també com una forma d'influir en la gent jove en la gent que puja com que el tenim aquí al costat donem-li la paraula amb ell i que ens expliqui el que vulgui Perfecte Molt bona tarda Príncipe Moltes gràcies Joan per convidar-me a aquest programa i a l'equip excel·lent Bàsicament jo em van el Joan el que va dir em van plantejar ostres vine't aquí a la ràdio i parles una miqueta d'això d'esports i el primer que vaig fer va ser ostres una pel·lícula que sigui catalana o espanyola d'esports no la vaig trobar en primer lloc no sé si coneixeu Molt interessant no sé si coneixeu alguna d'esport d'esport Comencem a pensar el penalti més largo del món però amb una càrrega aquesta una càrrega una miqueta més més profunda no tan banal en aquest sentit òbviament no la vaig trobar per això la convido si vols a fer una d'aquestes i llavors vaig seleccionar Coach Carter bàsicament perquè és un fet verídic i que com dèiem treballa aquest treball d'emocions de la disciplina que ara desenvolupament bàsicament és una pel·lícula esteroidenca hi ha el que treballem és el Thomas Carter el diretor i m'agrada molt perquè un dels personatges principals és el Samuel L. Jackson m'agrada molt sí sí que fa l'entrenador fa l'entrenador exactament bueno és una història que està basada en un fet real com deia el Ken Carter en aquest cas i és un entrenador de bàsquet que arriba al seu high school a un barri a Richmond sí a Richmond que és una miqueta un barri apartat del sistema i es troba amb un grup de joves indisciplinats grullers que bàsicament no tenen aquesta sensació de disciplinar i ràpidament és una barreja d'esport d'anúncia social que potser més crítica al sistema estadounidense però que bàsicament també podríem extrapolar aquí a Catalunya i bàsicament és el Ken Carter accepta tornar a la seva antiga escola perquè ell va ser jugador i com que dona una altra vegada aquest feedback aquest regal del que s'ha convertit ell estem parlant de bàsquet perdona això mateix és el bàsquet arriba allà i comença a donar una miqueta de caire disciplinari de fet el primer que fa és un contracte i que ells els jugadors han d'assignar però que són deu regles i només una és esportiva totes les demés són acadèmiques o personals o sigui que ja comença marcant límits i a partir d'aquest entramat hi ha un jugador que és el Timo Cruz que és llatí de fet i es planta i no no vol no vol no vol continuar això mateix de fet desitja el fracàs però planteja el quads car té un treball físic que en la pel·lícula es veu que és tot típic de córrer i sense rascar bola que diem a l'esport abdominal i llavors el Cruz quan veu el primer partit vol tornar és curiós la imatge perquè quan torna es troba li demana el quads carter i li diu en veus ho tinc aquí anotat 2.500 2.500 flexions i 1.000 suïcidis què són suïcidis suïcidis és entre línies del camp de les línies de fons del camp doncs corre cap amunt i cap a baix és això bàsicament per una altra vegada posar-los al mateix nivell al mateix nivell només tenir una setmana no la va aconseguir i aquí comença jo crec que l'entramat de la pel·lícula i és bàsicament que que no arriba al dia demanat i el que fa és que hi ha un company que fa els seus suïcidis i les seves flexions i mica en mica s'hi van posant tots sí sí hi ha aquesta part d'això mateix de companyerisme és una imatge molt significativa així que comencen a destacar guanyant un torneig i aquí és quan ve la petita picabaralla entre el trenador i jugadors perquè juguen aquest playoff aquesta competició i guanyen i com estan en un barri ric els conviden a una festa i aquesta festa és desmadre el Quach Carte va a l'hotel per felicitar-los i es troba que no hi són que arriba aquesta festa desmesurats la primera mesura a més a més el que fa és que va als professors al claustre i els demana notes i llavors no han complert aquest contracte que era bàsicament treure acadèmicament resultats una mitja i a partir d'aquí el que determina és que no hi haurà joc no hi haurà bàsquet fins que no superin la mitja demanada per contracte que vam fer al principi aquí hi ha una mena de drama perquè s'implica la família s'ha de dir perquè jo he intentat averiguar que no ho sabia tampoc que Richmond és una ciutat urbana de la Santa Califòrnia d'una població de 103.000 habitants per tant no és un poble massa gran però que té una població la pel·lícula això queda molt clar molt barrejada és a dir el 36% de la població són negres el 31% són blancs només els hispans és un 26% els asiàtics són un 12% però no m'he de mirar fa una referència a l'article que he llegit i deia que com que és un asiàtic industrial hi ha refineries hi ha construcció naval hi ha bastanta violència al carrer és un barri obrer podríem dir és un poble obrer per entendre's lligat molt a aquesta indústria però resulta que en alguna mesura sembla ser que els asiàtics perdó que els hispans creixeran molt és a dir que en breu la població més el nombre de gent o hi haurà més gent serà hispans llavors també curiosament he llegit però no sé fins a quin punt això de la veritat el pel·lícula no surt que és una zona on també hi ha molts obesos la gent menja molt i menja malament que hi ha una certa violència al carrer és a dir coses i que a més a més aquesta violència anava a més i clar per tant la pel·lícula una cosa que sorprèn menja a la nit quan la veia que no en tenia massa del tot és clar tots són negres i tots són no hi ha i bàsicament només hi ha un blanc que més o menys d'estar aquí allà totes a més són negres llatins i llavors deus bueno això quin tipus d'ambient és llavors clar quan t'enteres de tot això descobreixes que no és la típica Amèrica que surt a les pel·lícules sinó que és una zona com explicava ja al principi marginal una mica doncs amb conflictes i tal i que ella s'imposa aquest negre que és aquest senyor negre que ha vingut aquí a Espanya a fer cursets i coses d'aquestes no ho llegia aquesta tarda s'imposa a solventar aquesta gent ell la pel·lícula té una cosa bastant guapa potser millor que ho expliquis tu bueno sí bàsicament això ja lligam amb això que deies del tipus de barri doncs el barri en veritat el tancar que és l'equip de bàsquet i més guanyant és com que és un xoc tots els pares es queixen els pares només pensen clar és un barri obrer que en el fons jo pensava quan veia la pel·lícula i la nit pensava hauria estat aquest incident que hi ha hagut a Mallorca on els pares estaven jugant els nanos i van sortir els pares i van fotre i començava a fer pinyes més o menys es maten entre els pares penses bueno això quin tipus de pares ha de ser ha de ser pares d'aquest estil llavors m'imagino que en un barri com el que pinta la pel·lícula el fet que els pares s'oposin és a dir ell els hi diu ell els hi diu jo vull que els vostres fills acabin a la universitat el 20% de la gent que està aquí acabarà a la presó no a la universitat a la presó i jo el que vull és que no acabin a la presó sinó que vagin a la universitat i el que el que vull és que m'interessa més m'interessa més que aprenguin que no que guanyin que guanyin és un estímul que l'esport és un estímul per anar més endavant com explicava ell per fer altres coses i els pares no ho entenen els pares el que volen és que els nanos juguin perquè els nanos són els únics que són bons són jugant i que per tant que juguin que és el que però no se'n dóna en compte la lluita d'ells és aquesta t'agraden més de Los City of Z o Coch Carter? no és diferent no són comparables si el faig pensar una mica i et deixa parlar no són comparables no no cap problema no bàsicament digues diguem amb això d'aquesta zona hi ha una imatge que és el Timo Timo Cruz aquest aquest noi que es va negar al principi i el que fa és que com es tanca diguéssim el gimnà no es poden entrenar i amb el seu cosí comença a traficar droga però hi ha un succés i que és que maten el cosí estem fent una miqueta espòiler ja ho sé espòiler ja té anys és el 2005 ja va i llavors és el moment que el Timo és com com que fa una evolució com a personatge perquè veu que no vol això no la palanca d'esport o sigui l'esport és una palanca per millorar acadèmicament però també personalment i això és molt molt molt important de fet el que fan és que el consell escolar decideix destituir el Quats Carter i el Quats Carter quan va al gimnàs que havia fet amb un candau havia tancat al gimnàs es troba que està trencat ell anava a recollir les coses i es troba que estava trencat per suposat ell pensava estaran jugant i es troba la primera imatge és molt bona gira la càmera amb ell i es troba tots els jugadors estudiant i el primer que diuen Joan és hem vingut aquí a estudiar deixa'ns estudiar com a tal per treure les qualificacions i de fet tinc la frase que és molt significativa que diu el Timo i dice si em permets dirla perquè crec que és molt transparible a la vida dice nostre mayor miedo no és que no encajem nostre mayor miedo és que tenim una fuerza desmesurada diu és és nostra luz no nostra oscuritat el que més ens asusta empequeñecerse no ayuda al món no hi ha nadie intel·ligente en cogerse para que altres no se sientan inseguros a tu alrededor acaba dient al librarnos de nuestro propio miedo lo que hacemos és que le ajudamos a la presència de liberar a otras personas aquesta por yo crec que és molt aquesta llum sí y son como luceros que se dice en castellà és molt molt significant la veritat a mi em va sorprendre també una altra cosa que clar la pel·lícula és històrica la pel·lícula és real llavors al final representa tota aquesta gent sis dels nanos van arribar a la universitat si nanos que en el fons només els hi preocupava a jugar l'èxit de la pel·lícula que és el final de la pel·lícula és que sis d'aquests nanos han aconseguit entrar a la universitat i doctorar-se o sigui i acabar els estudis el que és interessant de tot això des del meu punt de vista que jo m'imagino que compartireu perquè és com molt elemental però que vindria a representar aquest plantejament del coach Carter i que també m'agradaria que Carlos ens expliqués la relació que té amb la seva feina perquè el tema del coach llavors és una cosa molt significativa però això rescata d'alguna manera aquella idea del baró de Covertain si us en recordeu que quan va començar el tema de les olimpiades modernes allà a Grècia el que volia era que les persones que es dediquessin als jocs no fossin únicament atletes sinó que fossin persones completes que tinguessin uns estudis i buscava aquest ideal perquè si no el que passa és el que passa moltes vegades amb els esportistes d'elit que arriben a una edat que ja deixen de poder jugar perquè això té una caducitat en un moment determinat i es troben que no això també passa en aquesta latitud vull dir per aquí i més encara als Estats Units i més a Richmond i més encara a barris perifèrics i marginal llavors està bé el fet aquest de donar aquest missatge de dir d'acord l'esport d'elit si vols dir-ho així però a més a més has de complementar-ho amb altres coses perquè si no hi ha un desequilibri potser estàs molt en forma potser és capaç de fer proesses olímpiques però no ets capaç de portar una conversa o no ets capaç de buscar-te una feina d'un caire determinat això és aquella pel·lícula la que vaig comentar fa un temps de Capità Fantàstic que és això precisament gent que viu molt externa a la societat que són molt molt molt cultes però a l'hora d'entrar en comunitat i entrar en societat aquí peta tot i de fet quan estaves dient això jo no me'n recordava és que fa molts anys que vaig jo aquesta pel·li i me'n recordo em vaig recordant ara però fa poc van estrenar aquella Redemption que és la de boxa del Jake Gyllenhaal no l'he vista però no l'he vista la pel·lícula és tòpic retòpic tot i que ell ho fa molt bé però és tòpics però sí que un moment que és un campió mundial de boxa i que entra en desgràcia perquè mata la seva dona i el tio comença bueno per tenir una nova feina entra com a netejar un gimnàs el típic gimnàs de barri total de suburbi on el professor bueno diguéssim no sé com dir-li l'entrenador de boxa entrena xavals i els xavals també disciplina tenen el típic bote que algú que diu un taco doncs vinga una monedeta i tenen moltes normatives i ell aprèn un altre coboig no? clar és que al final també va donar molt exemple una pel·lícula com aquesta perquè se'n poden dir les mil i una després de coach carter d'aquest estil jo no dic invictus però sí que aquestes pel·lícules que és molt el líder l'entrenador que és el que dona va més enllà de l'esport que al final la frase sempre és aquesta que tot esport també pot anar molt més enllà l'esport l'esport és una preparació per la vida perquè en deixar això hi ha moments que guanyes hi ha moments que perds i no és la importància d'això l'importància és quan perds tornar a t'arxacar i aprendre sobre això la pel·lícula final és aquest sí la pel·lícula l'última competició la perden però en canvi ell té una reunió de tots els nanos i ell els diu estic orgullós de vosaltres perquè heu lluitat encara que perdut és igual heu lluitat i clar això empalma amb el final final de la pel·lícula que és quan explica això que hi ha sis tios d'aquest grup que han arribat a la universitat de fet la frase final és heu vingut us he trobat com a jugadors i us aneu com a persones com aquest moviment holístic que dèiem també per esport acadèmic però com a persona que és important però ara faig una pregunta que és una mica la bèstia tu creus que ara mateix als gimnasos tu treballes amb un i m'agradaria que ho expliquessis una miqueta si ets un coach d'aquest tipus com el Carte d'alguna manera però tu creus que ara amb la tendència que hi ha dels gimnasos hi ha aquesta recerca de la persona completa o fem una crítica és que potser és una miqueta el gimnas és un espai per mantenir-se en forma potser i potser jo vaig més a la part de l'esport com a o que no és cooperatiu al final o si és individualitzar per exemple jo què sé atletisme o gimnàstica artística són individuals però ostres a nivell de valors és brutal o sigui desenvolupa la persona a nivell brutal llavors però sí que sempre es necessita jo crec un referent i aquest és l'entrenador i moltes vegades juga en les famílies persones que o joves que moltes vegades en aquesta època estan una miqueta com més dispersos o perduts tens segons quin tipus de converses que són molt profundes i que els ajuda a ells a aquell despatx que m'ajuda perquè no et veuen com un pare sinó com un igual i tens aquesta part psicològica de fet jo em sento així moltes vegades perquè tens una part de desenvolupament físic però és brutal la psicològica tu la fas molt bé la part psicològica jo he de confessar que la fas molt bé perquè té molta delicadesa està pendent de la gent està molt pendent de la gent la mira la recolza vull dir en aquest sentit ho fas molt bé sincerament mira tenim tot tenim el personatge i tenim la falta de pel·lícules catalanes sobre això mira potser pot sortir un biòpic jo m'apunto una altra cosa que la pel·lícula també destaca i em sembla que és interessant és el tema de l'equip és a dir hi ha un moment que diu tot tot noi tota persona forma part d'un equip per aconseguir l'èxit ningú pot aconseguir l'èxit si no forma part d'un equip és a dir es destaca la idea de col·laboració d'ajuda mútua i això com que la pel·lícula jo crec que la pel·lícula està bàsicament dirigida a joves és a dir és una pel·lícula per adolescents i en aquest sentit puc assegurar que arriba perquè el meu fill abans de veure la pel·lícula li vaig comentar que ell me l'havia comentat li vaig comentar amb ell ja sabeu que el Bernard té 16 anys i em va dir excel·lent la millor pel·lícula que he vist no sé què i per tant vol dir que és una pel·lícula que arriba potser els adults hi trobaríem més pegues és a dir potser des d'un punt de vista cinematogràfic hi trobaríem però com a història funciona i sobretot la segona part jo penso que la part final de la pel·lícula és la part més aconseguida és a dir quan hi ha tot l'enfrontament amb els pares que els pares com m'ha explicat molt bé ell s'enfronten a través del claustre de professors s'enfronten amb ell i li treuen la possibilitat de seguir entrenant els nanos i els hi obren el gimnàs perquè els nanos puguin seguir jugant és la part més guapa a partir d'aquí fins al final és la part més i més guapa de fet aquesta segona part de fet has dit ostres per als joves però jo crec també per a les famílies pels pares perquè té aquesta ostres l'esport com a això una altra vegada palanca com a créixer com a persona sí senyor com hi ha una cosa també que fa gràcia i és que no m'he deminat ells els fa el contracte als nanos però també els fa els pares o sigui no m'he deminat els obliga als pares també a fer-me el contracte perquè se'n dona a compte que si no els obliga és molt elemental és molt simplista en el fons perquè diries que és una cosa però que amb una societat o un tipus de gent del nivell que estem parlant funciona quina apuntació diríeu que té és que ja ja m'he aficionat l'IMDB l'IMDB 7,2 més que la del Grey però menys que Directos Cat però menys que Directos Cat això no ho deixarem de dir-ho escolteu jo estava pensant és el model de referència ara a partir d'ara sí perdona un 8,4 perdona jo també m'he quedat parat escolta estava pensant altres pel·lícules que podien tenir a veure amb aquest tema jo li comentava a Carlos abans d'entrar una pel·li que havia comentat jo aquí perquè a partir d'un curs quin curs era aquest si era un curt de relaxació per docents curiosament llavors és així que ens fa falta relaxar-nos no sé si al Carlos li fa falta o no com a docent també o com a coix però els que ens dediquem a això la veritat és que sí jo tinc unes tensions aquí llavors ens van recomanar una pel·lícula per parlar del tema aquest de de la meditació que era aquesta que es diu de el guerrer pacífic pacífic warrior una pel·li molt xula la veritat és que i està en la línia de Coach Carter és un atleta també que es dedica a les anelles olímpiques i que vol fer una cosa que no ha fet mai ningú i que em sembla que està basat en un fet real també com a mínim en un llibre que va escriure aquest home vol sortir de les anelles allò que a la sortida que surten fent un salt mortal donant una volta em sembla que vol fer tres salts mortals llavors caure al terra i d'allò que sembla que no ho va fer mai en aquell moment anys 70 o així i llavors aquest noi que és un balí gabalaga allò també un jovenet que li agrada la festa que té una una sort per dir-ho així amb les dones que totes estan darrere d'ell allò que fan barbaritats en un bar fan unes competicions que són de posar-se de fer flexions però en dues mans i fent el pi diguéssim i van fent el pi i si un d'allò van bevent no sé quin xupito de què i continuen a veure qui arriba al final bueno unes barbaritats unes progresses físiques molt bèsties però que els porta a un desequilibri també molt gran llavors aquest es troba a un personatge que pot ser real o no i això ho deixen en la pel·lícula molt bé així en incògnita que ara no me'n recordaré del nom d'aquest actor que és molt conegut ara us ho dic ràpidament i us diré també quina puntuació té a l'IMDB la pel·lícula a veure va aneu apostant Pacific Warrior quina puntuació diríeu que té mentre la busco ni idea un 7,4 és que les puntuacions són molt diferents perquè estic acostumat a les de Film Affinity que tira molt a la baixa o sigui Film Affinity normalment són més baixes Film Affinity perquè jo crec que és més democràtic també depèn de l'IMD si és americana o no si és americana puja clar és que Film Affinity si és espanyol bueno no sé no sé espanyol a grec no sé Film Affinity no t'ho sabria dir que és més baixa segur el que passa que l'IMDB si és americana i d'actors i té tendència a pujar ah sí no sé per què ara no trobo em surt Pacific Warrior que és una altra història del 2015 però no em surt l'altra que us deia del Pacific Warrior bueno en qualsevol cas es troba a un personatge que li fa també d'alguna forma de coach però de coach de meditació és a dir li diu no tu si vols arribar a un objectiu d'alguna forma t'has d'oblidar d'aquest objectiu has de tenir una disciplina és el mateix és la mateixa idea en aquest cas el que fa és també posar-hi una sèrie de normes no escrites no li fa un contracte però d'alguna forma li obliga a complir-les perquè l'altra se n'adona que si no les compleix va fatal li diu entre altres coses que no ha de tenir relacions amb noia cosa que tot plegat és una mica discutible però bueno ho fa per condicionar-ho de manera positiva i que no vagi a valenta i a veure què passa que no mengi car crec això ja ho trobo prou bé també dintre de la meva línia ja ho sabeu que no begui alcohol i a més a més el que fa és dir-li que ha de formar-se com a com a guerrer d'alguna manera interior és a dir que s'ha de vèncer a si mateix una pel·lícula molt xula la veritat és que ella es va trobant de tant en tant amb l'altre i de mica en mica es va convencent com aquests personatges de Coach Carter que aquest camí és bo que el camí no és de competir amb els altres de ser el millor de quedar com el xulito davant dels altres sinó de és una mica carat aquí és carat aquí és veritat és veritat al cap i a la fi és una miqueta aquesta mateixa idea i en canvi tu has parlat d'Invictus que Invictus és una altra cosa perquè seria agafar perquè és més polític o milió d'òlars per exemple i més com el trencament de la carrera esportiva és arrel d'aquest mal mal fet i us en recordeu d'una que a mi m'agrada molt i que no té res a veure amb l'esport però sí que té a veure amb aquest esperit de superació i amb aquesta necessitat que tenim les persones que si volem aconseguir alguna cosa ens hem de sacrificar és aquesta que es diu stand and deliver us sona? com ganes de triomfar es va dir aquí stand and deliver que està que està protagonitzada per aquest actor l'Edward James Olmos que fa d'un professor també que va existir el Jaime Escalante i que va aconseguir que els seus alumnes també d'un barri d'un extrabarri de gent conflictiva difícil de la qual ningú no s'enfiava que pogués arribar va aconseguir que aprovessin tota la seva classe protagonitzada un dels protagonistes que seria més o menys el cruz aquest que tu dius aquí a la pel·lícula és l'Àngel Guzmán que també es revolta una mica que està caracteritzat està fet per l'Uda un Philips que és un d'aquests actors força coneguts per la Bamba i això i surt també l'Andy García com un dels personatges que apareix i el que fa és preparar-los per un examen superexigent extern a l'escola que és un examen de càlcul diferencial i d'allò i els prepara de manera que estan allà a l'estiu treballant matxacant i aconsegueix que tots treguin una nota impressionant llavors ningú no se'l creu ningú no se'l creu que allò passi llavors ell demana la repetició de l'examen i bueno és una pel·lícula la veritat és que si no l'heu vist és molt molt xula amb aquesta línia i també volia destacar Moni Ball que és una de les meves pel·lícules favorites dels últims temps precisament també produïda i protagonitzada pel Brad Pitt que apareix per allà que no sé si has vist Carlos però si no també és molt xula me la notaré per al que fa és una idea també molt diferent però també és una història des de l'altre punt de vista és a dir tota una sèrie de jugadors que han estat descatalogats perquè no compleixen no donen la talla en quant a la imatge que se suposa que un equip de bèisbol en aquest cas és la lliga de bèisbol americana la imatge que han de donar de guapos de tenir una certa d'allò en el seu punt no els contracta ningú perquè no compleixen no entren dintre d'aquest catàleg llavors el Brad Pitt juntament amb un altre que agafa com a representant i com a administrador el que van és buscant gent que ja ha quedat totalment descatalogada que no tenen feina que no els contracta ningú però que són els millors amb el que fan potser només llançant una pilota o recollint la pilota en aquesta posició concreta i amb això fa un equip perfecte és com l'equip O.A és com els perseguits les matemàtiques tenen molt a veure perquè ells juguen amb les matemàtiques llavors gent lletja per dir-ho així gent que un equip que les dones i els d'allò no van a veure aquell equip per les estrelles que ningú apostaria per això que no és el d'allò però comencen a guanyar i això també va passar a la realitat un equip que va començar a guanyar a guanyar tot i també em sembla que acaba no recordo del tot però més o menys com la de Coach Carter que arriben al punt més alt i aquell partit no el guanyen però han arribat al cim a mi m'han parlat també molt bé jo no l'he vista però m'han parlat molt bé una cosa que es diu Glory Road que es va atrodir aquí a Espanya perquè a mi no té la glòria del James Garner que és d'un any després d'aquesta del 2006 i m'han dit que està molt bé però no l'he vista per tant no sé si va també del bàsquet o sigui és de la història d'on sembla recordar que és de Texas un entrenador de Texas dels anys 60 i fan la seva biografia a través de la pel·lícula però no l'he vista per tant no sabria de què va a mi també m'agradaria destacar també bueno vaig trobar McFarlane que el vaig veure que és del 2015 més recent i aquesta està molt bé també perquè va una mica en la línia aquesta que és el Kevin Costner això mateix jo he vist el començament i m'agradava però no l'he pogut acabar està molt bé explica-la una mica sí bàsicament és un professor en principi és un entrenador de futbol americà i a partir d'aquí té una picabaralla amb un dels alumnes i llavors destitueixen i l'únic l'única població on l'acoller diuen que vingui a treballar és a McFarlane que és un poblet agrícola de Califòrnia i quan arriba es troba que ja lliga amb l'actualitat nord-americana arriba amb 90% de la població és mexicana o de fills de mexicà i hi ha un xoc cultural dintre del propi país en aquest sentit i bàsicament hi ha una evolució per part dels alumnes i per part d'ell perquè veu una qualitat que és bàsicament córrer i crea un equip de cross-country que no sé si sabeu què és que és córrer per un circuit diguéssim de llispa de terra amb moltes muntanyetes i això i és molt curiós per l'evolució que dona i sobretot m'agradaria destacar les imatges que hi ha que és molt planera semblaria una miqueta planera però és molt interessant la part sobretot la fotografia en aquest sentit hi ha una imatge que és brutal perquè clar per entrenar necessiten necessiten muntanyetes però és un terreny agrícola per tant està tot al mateix nivell com fan això llavors tenen ells mateixos que estudien i són recolèctors tenen una mena de muntanyetes de nous i és allà hi ha una sèrie de cims de les pròpies del Conreus i treballen l'entrenament pujant i baixant de fet lligant una miqueta el que dèiem vaig arribar aquí només vaig veure les imatges lligant una miqueta en l'ideal de la vida que moltes vegades hi ha que si ara puges hi ha baixades i t'has de recuperar i una altra vegada empenya cap amunt és molt interessant també si s'agradaria jo crec jo la tinc per veure-la per continuar però em vaig a quedar a tantes de la nit i m'estava dormint vaig arribar a aquest punt quan veig els munticles fabricats que és això que estan preparats i com els nanos comencen a pujar i baixar i pujar i baixar però no sé què passa després o sigui ho deixo ja ho deixo ja però el Kevin Costner perquè és recent o sigui és del 2015 el Kevin Costner el Kevin Costner se veu ja una mica més gran de les pel·lícules que estem acostumats a veure i hi ha la relació també amb la família perquè la família aquesta amb ell l'han expulsat es veu de diverses escoles etcètera i arriben allà i el que li passa a la família la filla la filla etcètera però no no he arribat al final però em semblava molt interessant doncs bueno l'esport l'esport ha estat magnífic jo t'agraeixo molt que hagis vingut ell de fet el que té molta gràcia de veritat és com tractar la gent com fer-la motivar-la i això ja dic que és el millor tots els alumnes allà molts alumnes tots els diríem els entrenadors no els entrenadors els alumnes que estan allà al gimnàs o la gent que participa els assistents al gimnàs el tenen per el senyor que ho fa més bé perquè n'hi ha molts entrenadors no és l'únic hi ha molts més entrenadors doncs res Pol portem la càmera un dia a veure la història ja el veieu com treballa que treballa molt bé té molta gràcia moltes gràcies doncs bueno hem arribat a l'hora la setmana que ve aquí tenim el senyor Paul Diggler que ens parlarà del cinema autoconscient ja explicaré què és perquè és una mica dispersa el tema fes una espòlera fes una espòlera bueno bàsicament és quan els realitzadors són conscients que estan fent cinema i utilitzant tècniques per arribar Woody Allen Patxepo fa molt Tarantino bueno ja direm grans noms no sempre són conscients que estan fent cinema a veure alguns segons no a l'Asbon Trier són molt conscients per exemple Dogma és la consciència total del cinema per exemple ja ja no vull fer més esport doncs bueno moltíssimes gràcies repeteixo el Carles González per venir aquí a donar-nos motivar-nos i fer-nos a veure pel·lícules de l'esport que no n'hem vist tantes tampoc en veurem més en veurem més i moltes gràcies un plaer fins la setmana que ve gràcies bona nit bona nit i moltes gràcies gràcies