De Viva Zapata a Irma Vep: política, simbolisme i estètica de Kazan, i el metacinema d’Assayas

Cinema sense condicions Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Si ens queda temps, després farem una mica, quatre recomanacions de pel·lícules que es poden veure aquest estiu amb els cinemes i de quatre o cinc no recomanacions també per evitar que poseu el peu en un fangal. Molt bé. Doncs avui, bona tarda, Lluna. Tornem a tindre la Lluna. Bona tarda. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Què tal? Bona tarda. Molt bé, benvinguts. Bona estiu. Sapigueu que aquest és el darrer programa de la sèrie d'estiu i que, si tot va bé, retornarem després de... Cap allà, mitjans de setembre serà. Després de l'11 de setembre procurem estar aquí amb vosaltres de nou per fer ja la temporada de tardor i hivern. Molt bé, doncs dit això, passo la paraula a l'Anastasi perquè ens introdueixi amb aquesta pel·lícula que he escollit, Viva Zapata, d'Elia Kazan. Us deixaria després vosaltres una mica la part, diguem, del resum de lo que seria la sinopsi de la pel·lícula. A mi, si em permeteu, faré dues coses que no són habituals. Una, llegir directament, en aquest cas sí llegir directament una cosa que he escrit, un petit relat de 19 línies. És un rat autobiogràfic que parla de la pel·lícula, òbviament, i que a mi em va molt bé per situar-la perquè veieu fins a quin punt la meva bogeria arriba, diguem, en el cas de l'amor que li tinc en aquesta pel·lícula. És a dir, estem parlant d'una pel·lícula que et toca d'una manera especial. Mítica i em toca d'una manera especial. Ara ho comentem i ho veureu. Ho llegiré, per tant sonarà llegit, però sembla que em va millor així. Dic, som en algun dia del curs escolar 1963-64, avui a la seu de la meva escola al Liceu Francès de Barcelona, del carrer de Toset, i avui toca cinema. Ens projectarà a la sala d'actes el film Viva Zapata. No en coneixia res, ni d'aquesta pel·lícula, ni del fet històric del que partés, ni del seu director, Elia Cazan. Sí que us puc dir de manera sincera i segura que la meva vida havia canviat en acabar la projecció. A vegades sense saber per què alguns temes, algunes situacions fins i tot, ens toquen de manera molt especial. Les imatges d'aquell film van tenir aquest efecte en mi. Potser l'origen d'aquesta reacció calia buscar-la en part en les històries que el meu oncle, Crisòstomo, m'havia explicat mantes vegades sobre el seu exili, primer a França i més tard a Mèxic, amb les seves aventures com a pagès i manador de bestiar dalt del cavall a moltes haciendes de diversos estats mexicans. I del seu casament, i per tant un vincle familiar molt fort, posterior amb hortència a la meva tieta, que un cop a Catalunya ens va ensenyar quantitat de cançons mexicanes. Entre elles, òbviament, Adelita, que té un pes important dintre de la pel·lícula. Tant la versió cantada original com la música del Nord, que veu també de l'Adelita. Cal dir que la pel·lícula que ens havien projectat poques setmanes abans al mateix espai havia estat ni més ni menys que el Quirassat Potenkin, de Fyodor Einstein. D'aquest fet casual en neix, a més a més de l'amor per la pel·lícula que ens porta avui aquí, que és Viva Zapata, en neix una relació que jo estableixo de manera estranya i que no sé, suposo que s'ha dit en algun altre lloc, que jo estableixo de manera estranya amb aquests dos fills, entre aquests dos fills i aquests dos directors, que d'alguna manera estic disposat a defensar. Més que en els directors, en com aquests dos directors aborden la visualització del món mexicà. Perquè també és sabut, i després en parlem, si voler, una mica, que Einstein, després de fer les seves grans produccions que tothom creix... Que Viva a Mèxic. Ens vam fixar, més encara, en cinc produccions que passen a Mèxic. Per ordre seria la destrucció de Oaxaca, Que Viva a Mèxic, una primera versió del 32, una primera versió i abordar el tema sense acabar-lo, tampoc va acabar la segona, Que Viva a Mèxic, en 1933, i després fa Einstein, en Mèxic, en 1933 també. I Dia de Muerte, que va ser per parlar una mica del món aquest, de los muertitos i del món aquest, de la celebració dels molts mexicans, al 34. És a dir, que té, a bord de la temàtica mexicana, durant tres anys, molt intensa, junt amb el seu operador, el Duart Iser. Ells dos són els que es llencen totalment a la cultura mexicana, i, curiosament, les similituds són tremendes. Anirem parlant després, si voleu. Ja us dic, us deixo una miqueta... El meu amor neix en aquell moment, però fins al punt... Però què és el que et va commoure tant de la pel·lícula? Jo crec que el fet de conèixer ja coses que em recordaven, que tenia una remembrança personal a la meva família d'algú que havia viscut en un Mèxic i que jo havia visualitzat sense conèixer-lo, com bastant el que després veig... I el vas trobar reflectit. El vaig trobar bastant. És curiós, perquè el meu tiet es bellugava més a la zona de la frontera amb els Estats Units. Es bellugava per Paso, Texas, tota aquella zona. Aquí estem parlant de molt més avall, és a dir, de sota del DF. Però, tot i així, les imatges que ella em transmetia, a mi la màgia del cavall, d'ell a dalt del cavall, jo no m'imaginava, en el dia que coneixia jo amb 70 i escaig d'anys, a dalt d'un cavall cavalgant per la d'allò mexicana i portant ganado amunt i avall, i tal. Això em semblava... Això em va crear aquesta primera imatge d'allò. Segona cosa que jo penso que em va vincular tant especialment al tema és el fet que jo, sense ser una persona molt conscienciada políticament, potser el visionat primer del Potenkin em va tocar una determinada fibra. Vaig entendre que allí hi havia hagut una prerrevolució que després es va materialitzant, la revolució finalment russa. Jo, ja us dic, no era una persona molt conscienciada. Anava a una escola molt burgesa. Jo tenia una mentalitat familiar, burgesa. Per tant, no sé, però amb Zapata sí. Amb Zapata jo vaig entendre que allí hi havia algú que alliberava un poble, que pretenia alliberar un poble oprimit. I, esclar, jo sí que sabia que el nostre poble era un poble també oprimit en una diferent mesura, en diferent context, tal. I això crec que també em va tocar. A mi la imatge de l'heroi honrat i que amb aquesta lectura que em fa, evidentment molt americana i molt... Aquí en tenim ja, els defectes que amb els anys, amb la falta d'innocència de la mirada que tenia aleshores, quan ara la veig i quan l'he vista mantes vegades, vuit o nove vegades al mig, entre aquell moment i ara, jo l'he vista molt, aquesta pel·lícula. Cada vegada em distancio més d'aquella mirada innocent i dels 13-14 anys. És a dir, cada vegada veig més coses, però és tal l'amor que tens, que és com allò que estimo una persona que és lletja. Diu, bueno, és lletja, però l'estimo molt. Aquesta pel·lícula no és lletja, evidentment que no, però jo me l'estimo més enllà del que seria normal. Això també ho reconec. Bueno, el Pere Gim Ferrer ja diu que el cinema que veiem entre els 15 i els 25 anys ens marca la vida per sempre. O sigui, el nostre gust cinematogràfic queda marcat pel cinema que veiem entre els 15 i els 25. Que ben oportuna aquesta frase. Sí, és del seu llibre, cinema i literatura. Però moltes vegades he pensat, i és cert, en certa mesura. Jo, per exemple, tinc una tendència inconscient cap al cinema nord-americà, cap al cinema de Hollywood. I clar, quin cinema veig jo entre els 15 i els 25. És evident que després hi ha cineastes europeus i de tot arreu que m'han impressionat, no? Però hi ha un cert gust de la manera narrada als americans que continua pensant que és l'encertada. Una altra cosa és que l'utilitzin per enviar els seus missatges i això, per descomptat, que és molt criticable, no? Com, de fet, en aquesta pel·lícula, que també ho és. També, també, també. La falta d'innocència ens fa veure coses com aquesta. Perquè, a veure, el Daryl Zanuck és qui produeix el mateix que va produir Les Uves de la Ira. I el guionista és l'Steinbeck, el novel·lista de Les Uves de la Ira, d'en John Ford, precisament. Clar, podríem pensar, no? Allò que explicàvem el dia que parlaven de Les Uves de la Ira, no? Que l'Steinbeck, cert, va tenir un penchant, no? Una inclinació cap al comunisme, però que després la cosa va anar matisant fins al punt que s'ho faria com a espia de la CIA. Vull dir que és una mica flipant, no? Sí. Ara, aquesta pel·lícula és important perquè, a més, per la data en què està feta, l'any 52. L'any 52 és quan Elia Cazen es cridat al Comitè d'Activitats Antiamericanes, que és quan comença a garlar. El que passa és que també és cert que els noms que diu ja hi eren. És a dir, tampoc... Sí, ho fa grans, exacte. Es diu que no va revelar cap veritat. de massa desconeguda. Exacte. I ell ja no era comunista. Ho havia estat fins a l'any 36, però es va emprenyar perquè els comunistes... Va veure en el comunisme americà una tendència estaliniana i ell es va donar... En fi, el van jutjar, fins i tot, el Partit Comunista americà, el van jutjar l'any 36 i va dir, sí, doncs aquí us quedeu. I, en realitat, el Cazen, el que tenia... És a dir, continu... Evident, Viva Zapata és una pel·lícula d'esquerres. Això és segur. El que passa és que hi ha matisos. I, definitivament, no és una pel·lícula comunista, com hi ha gent que la vol veure, no, no, ni parlar-ne, perquè el comunisme... L'odia, Cazen... Està d'acord amb ser esquerrar, però no amb ser comunista perquè no podia veure Stalin. no el podia veure. Cosa a la qual se li ha de donar la raó, les coses com siguin... Amb el temps, evidentment, sí. El que passa és que l'adelació... No, no, amb el temps, no. Als anys 30 va fer unes depuracions... No, no, no. Dic que la visió de Stalin, possiblement amb el temps, ha canviat encara per pitjor. Exacte. Digueu-ne que avui dia és una figura denostada. Això és veritat. Bueno, tret de Rússia, no? Que el Putin es veu que és un gran admirador d'ell. Amb la qual cosa, tranquils, no quedem. No, gens. Bé, la qüestió està que... No és una pel·lícula d'esquerres, però la pel·lícula, a més a més, evoluciona el discurs d'una manera molt interessant, perquè, en realitat, al Zapata no li vinguis amb rotllos ideològics, no? L'ideòleg és aquell que el va a buscar a la muntanya, no? Que és el que va de part del Madero, no? El Fernando Aguirre. Francisco Aguirre. El Fernando Aguirre, que és una figura inventada, perquè, de fet, històricament no existeix. Que li va molt bé, a la història. Però és una figura... Bueno, el Francisco Aguirre és un estalinista banalètre. Aquest sí. Totalment, això és cert. És una figura molt inquietant, a més, perquè obre en l'ombra i acaba traient a... Un home sense escrúpols, un traïdor. El Zapata... Un diu que sempre està al costat del poder. El Zapata, exactament. O dels que el poden tindre. O dels que el poden tindre. Però del poder estalinista. Del poder en línia estalinista. Sí, però aquest personatge és a l'ombra, però que sempre estan... Va canviant el poder. I ells sempre estan allà. Sí. I hi ha diverses històries que en parlen d'aquesta... és una figura que està interpretada per l'actor, el Robert Weissman, que és el que va fer de doctor no a les pel·lícules de bon. Sí, senyor. De dolent, també, doncs. Bé, però al que anem. En Zapata, no li expliquis ideologies. En Zapata, l'únic que vol és que les terres que havien estat dels camperols tornin als camperols i que siguin propietat dels camperols. No de l'Estat. Exacte. Compte. No de l'Estat, sinó que tornin els seus autèntics propietaris en comunitat rural. Però que tornin als camperols i siguin propietat dels camperols. Això és una cosa important, perquè aquí es barreixen moltes coses. Sí, sí, és diferent de la visió comunista, diguem. De fet, els mexicans, quan es van enterar que anava a començar a produir-se la pel·lícula, que encara no era ni tan sols un projecte ferm, li van dir a un enviat dels Ànuc que estaven molt empipats pel guió de l'Steinbeg, l'exèrcit i el Ministeri, diguem-ne, d'Interior de Mexicà. Mexicà. I que ells volien, o sigui, el Ministeri de Defensa i el d'Interior, no? I que ells volien que es donés una imatge més comunista de Fapata. De Fapata. Naturalment, amb els aires que corrien en aquell moment als Estats Units, no? Amb el Comitè d'Activitats Antiamericanes, el Zànuc, no anava a fer precisament una pel·lícula amb un discurs comunista. Fapata el que proposava era una reforma agrària. Bàsicament. I això tenia un tufo comunista que difícilment podien superar aquells tíos. Però que ell no pensava en termes d'ideologia comunista. No. Catrán... Ell el que vol és que l'antic cas, la propietat que havia estat donada pels espanyols, imagina, estem parlant d'Inila Temporé... I hi ha un moment que apareixen les escriptures d'aquestes per part del Pablo. Com que amb els diversos canvis, perquè Mèxic és un xou, s'avoleix les concessions espanyoles, i aleshores els terratinents aprofiten per dir ah, doncs ara les terres són nostres, no? I Fapata és que la s'emprenya, no? Lògicament, no? Hi ha un aspecte, per això, que sí que és important dir entre mig. Fapata, la pel·lícula, se'l veu com un ignorant, com algú que no sap escriure. Saps escriure, i a l'escena que... Una persona que és intel·ligentíssima, però que no sap escriure. Mentida. Perquè l'origen de Fapata és de terratinents, precisament. O sigui, de gent amb una certa digri. I, per tant, va rebre una cultura. Vull dir que, compte, perquè... Però, ja n'hi ha evidentment... A veure, el primer que s'ha de dir és que, pel que es posi a veure Viva Zapata, Viva Zapata, la pretensió, tant de Sano, com d'Esteinberg, com de Cazan, és de fer un film polític. Els interessava. Polític, i a més a més que defensés una cosa que, amb la pel·lícula, es defensa d'una manera explícita, perquè hi ha un personatge que diu «Nuestra democràcia ha de ser com la democràcia americana». Sí, sap? Llavors, ha de ser un panegíric amb aquell tipus de democràcia. No, no a reformes agràries que poden fer pensar una mica amb el comunisme. Efectivament. Vale. Llavors, van agafar el Cazan i volien rodar tots tres, volien rodar la pel·lícula a Mèxic. Ho van fer. I se'n van anar a parlar amb el Gabriel Figueroa. I el Gabriel Figueroa els va dir... El director de fotografia de l'Asobre de l'Aira, precisament. A veure, és el guió. I s'hi porten un guió que tenien inicial d'un tal pinxón. Sí. Se'l llegeix i els diu això, és que no es pot ni plantejar-lo, fer-ho aquí a... A Estats Units. A Mèxic. A Mèxic. A Mèxic. I, efectivament, van acabar fent la pel·lícula a tres ciutats del sud d'Estats Units. No, no, però a Mèxic també, eh? Hi ha una... Segons el que he llegit, no? Sí, sí. Per exemple, a les muntanyes aquelles... I precisament... On van a buscar-lo el Weisman, no? El Weisman, precisament. A l'Aguirre, no? Aquest... Allò està rodat in situ a la regió del sud del... De Morelos, diguem. La zona de Morelos. Morelos. Està rodat a Morelos. Jo el que diu allà m'acaba de sorprendre molt perquè jo no ho sabia. No, no. Morelos? Morelos, sí. És allà on va néixer ell. Sí, no, no. I està... Bueno, i és on passa tota la pel·lícula. És on passa teòricament. Una altra cosa és que també... És cert que part de Califòrnia també la van utilitzar. Segur, sí. Però... No, no. Però a Mèxic van fer coses, eh? Jo desconeixia que no us hagués rodat tota Mèxic. Sí, sí. Jo allà on m'he informat deia que no havien deixat rodar a Mèxic. El govern no havia deixat rodar a Mèxic. Hi ha una altra cosa. Ells proposaven que fes de Zapata Tyron Power. Sí. El que finalment es va apartar del projecte, el Figueroa, va dir, no, no, a veure, Zapata ho ha de fer un mèxicà, un actor mèxicà. Pedro Armandari, l'Esteinberg volia el Pedro Armandari. Pedro Armandari. Bueno, sí, sí. Hauria sigut, a veure, en principi més coherent. Després tots sabem que Marlon Brando, que estava perdudament encisat per fer Zapata, i que ja tenia precedents i bona amistat amb Elia Cazen, es va lligar a Elia Cazen i a Elia Cazen... Fa Marlon Brando. I Marlon Brando va agafar, es va fer treballar els ulls per atxinar-se'ls una mica, per semblar més... Jo penso que equivocadament. Jo penso que equivocadament. Jo també ho penso, perquè el que va acabar... És que, esclar, la pel·lícula va acabar sent americanada. Sí, perquè té aquest punt americanada que el veus ara i que amb la distància, als 13-14 anys, jo no ho veia, i una de les coses que més em canta de la pel·lícula és el seu look i el d'algun altre actor que també està aixinat. O sigui, els magicants tenen èmnies de molt tipus. Una d'elles, efectivament, té una línia, diguem, asiàtica... Duts resgats. Duts resgats. Però, precisament, Zapata no la tenia. És que, més a més, s'ho va inventar. Sí, sí, perquè la foto que consta d'ell... No, no té. És molt moreno, és molt fos de pell, fins i tot més que el poble Brando atratxat, diguem, per fer la pel·lícula, però no tenia d'absolut... Però ja no és això, és que estan passats, diguem, els ulls. Però, bueno, està el valor del personatge, la força del propi Brando a interpretar-lo... I després hi ha una altra cosa que va emprenyar molt els mexicans i és que tota la pel·lícula es va rodar amb anglès. Sí, sí, sí, totalment. I, clar, és, bueno... Viva Zapata. Això què és? Clar, un heroi nacional... Sí, sí, sí. Era d'esperar que es fes així, era impossible d'imaginar el contrari en el sistema de producció americà, imaginar que es farien una pel·lícula respectant l'idioma original del país, avui en dia les coses han canviat molt i ja es fa d'una altra manera tot això. Però en aquell moment era normalíssim i és clar, és raro, és raríssim. I després hi ha... Sí, perdona. Hi ha una cosa només. Hi ha una altra cosa que té la seva importància dintre de tot el que és la política que hi ha entorn a la pel·lícula i és el cavall blanc. El cavall blanc és un símbol molt curiós que el tenim a l'inici de la pel·lícula, al mig de la pel·lícula i al final de la pel·lícula. És cert, és l'únic és un gran detall de guió. El cavall blanc és el cavall blanc de Zapata, però compte, el cavall blanc de Zapata el succeeix a Zapata. O sigui, el cavall Zapata és mortal perquè finalment s'immola. I aquí fins i tot es va parlar de si no seria ja allò que tu vas dir l'altre dia que en realitat Elia Gatan va estar tota la vida perseguint el fantasma de l'adelació intentant redimir-se. Doncs aquí sembla ser que ja hi ha un primer punt d'Elia Gatan en el que agafa i si se'n recordeu es reprodueix també. A veure, la pel·lícula pot ser una mica per dir-ho així infantil perquè històricament és pèssima. Però la pel·lícula té el toc d'Elia Gatan. Les interpretacions perquè Elia Gatan era un gran director d'actors les interpretacions dels actors i les actrius hi ha una cosa que em sembla molt important i és el paper de la dona. El paper de la dona no és d'estar a la cuina fregant plats i tal. No, no, la dona aquí és compromesa. La Josefa tenen tres o quatre seqüències potents. Molt potents. I estem parlant de 1952. Compte. Però quan el cavall blanc potser és que ell és el mateix any que ell ha de declarar davant del comitè és possible que ell en aquell moment a finals de rodatge com a mi ja sabés que seria citat. Segurament. S'ha de lligar. És també la imatge de... És possible però és una imatge d'Estats Units en realitat. També. Per què? També sí. Perquè el cavall o sigui Zapata és la imatge de Mèxic però el cavall blanc que supere i agafa un tret d'immortalitat perquè fixeu-vos en tot el que ha passat anar canviant de mans tothom dispara el cavall i no hi havia forma o sigui el ser immortal aquest vol dir que bueno vol dir una mica sembla que era una imatge de dir no és que el tret fonamental és la immortalitat del sistema del bon sistema de la democràcia aquesta. A mi hi ha dos aspectes que m'interessaria parlar un d'ells és el grau de realisme que té la pel·lícula a causa que tant l'Esteinbeck com ell van estar mirant un arxiu d'un fotògraf molt famós Agustín Casasola que va fer ell i uns quants més van acabar muntant un arxiu publicant deu volums sobre la revolució mexicana precisament tota la revolució mexicana i van estar és a dir un dels mèrits de la pel·lícula i probablement també del seu director de fotografia el Joseph MacDonald que entre altres coses bé només haig de dir que ha fet infinitat de westerns el Lord de McKenna el Albert Kelly Rio Conchos i també de Shuston l'últim de la lista Taras Bulba el Janssen Llamas que aquesta és bèl·lica director de grans producions director de grans producions i la fotografia s'ha de dir que és excepcional és increïble i té un grau de realisme que es nota que s'han injectat de les imatges d'aquest arxiu aquest és un dels aspectes és un dels aspectes potents em permeteu que en aquest punt apunti simplement el tema que jo les fotos d'aquest home les he vistes jo crec que hi ha una cosa tu poses davant de càmera depèn molt del que posis davant de càmera perquè la pel·lícula quedi marcada amb un determinat estil tu poses un xinès a qualsevol lloc davant d'una càmera i automàticament la pel·lícula agafa un cert perfil xinès tu davant de càmera li poses un personatge d'un altre lloc és a dir el que hi ha davant de la càmera condiciona la percepció d'allò i en aquest cas jo penso que tothom apoya molt que les fotos són l'origen de la seva inspiració i on aquí crec molt que ja no la imatge només sinó la manera de tractar visualment determinats planos de la pel·lícula em porta molt més al món del tisser el món del tisser que és un món que evidentment cazen conegida perquè la pel·lícula d'aquesta és del 52 i potenquin per exemple és del 25 sí això no té molt jo crec que amb això defensaria la meva teoria que no sé si és massa romàntica no intimistes però no es nota això i no intimistes la sala la sala a la fortalesa d'aquella plaça que té el d'allò al mig que és on Zapata ja queda encombrat i tot el poble després el va visitar i és un regal el cavall en el nen aquella sala a la fortalesa amb les dones aquelles corrent com a formigues pel d'allò picat des de dalt al plano i posant la càrrega explosiva a la porta tota aquella escena és absolutament encensteniana per tant hauríem de dir que el Joseph MacDonald aquí també es va inspirar en Tissén és una teoria interessant és una teoria i ara aquí anticipo això que us deia abans jo estic enamorat d'aquesta idea és possible que com tot enamorat d'una idea estigui parcialment equivocat però tot el que veig i aquesta del tornar-la a veure així com m'ha reafirmat amb això amb l'innocència de la mirada dels 14 anys que era realment molt innocent respecte a la d'ara amb aquestes coses em reafirma a vegades després us direu alguna escena més i després voldria també destacar una cosa molt important Viva Zapata és la pel·lícula que Cazan considera plenament cinematogràfica a partir de o sigui Cazan considera que és un realitzador cinematogràfic tot el que ha fet abans pànico en les calles fins i tot inclosa diu que ell no tenia ni punyetera idea i que constantment estava consultant l'operador de càmera el director de fotografia el muntador que se'l portava el muntador se'l portava als rodatges per tal de ja començar a treballar el tema del muntatge directament perquè ell venia del teatre i per tant no tenia ni punyetera idea i el que sí que haig de dir és que jo veig en Viva Zapata un aspecte cinematogràfic molt a destacar que són els enquadraments aquests enquadraments que posa un personatge en primer pla i tota la resta enrere tots aquests enquadraments que de vegades em recorda Norseg Wells de vegades recorden que l'Spilbert també ha begut d'aquestes perquè Spielberg fa exactament el mateix però aquest treball d'enquadrament els enquadraments són exquisits i és una tècnica d'oferir la imatge a més claríssima amb una profunditat de camp impressionant que s'ha perdut avui dia tot i ah ell diu vaig aprendre a utilitzar els plans generals perquè venint del teatre tenia un problema d'hoçar els plans generals i evidentment els plans generals de Viva Zapata són extraordinaris perquè tens una visió i una descripció brutal això que estàs dient és precisament el que ell busqueva que era donar un to èpic a la pel·lícula i l'aconsegueix i l'aconsegueix és aquest tractament èpic i a la vegada social em deixeu una escena ja et parlem del pla general molt ràpid l'escena de la lliberació del Zapata quan el porten pres per aquell camí que és una meravella de muntatge aquesta seqüència que per cert l'Anthony Queen recorda que ell l'agafen i se l'emporten i totes les dones comencen a picar pedres i acaben picant pedres tots que és com un avís que tots els mexicans es forcin per forçar la policia a llibrar-lo doncs aquesta idea li va donar el càfane a l'Anthony Queen que és mig mexicà perquè amb ell com a mig mexicà els mexicans li havien explicat que això s'havia arribat a fer jo aquesta escena em sembla una meravella aquesta escena no em direu que l'escena de la lliberació del Zapata en el camí estrepent-ho a nivell de muntatge us asseguro que és de lo millor i la música també juga un paper de Crescendo que ajuda és a dir s'ha posat com a exemple de moltes coses aquesta escena aquí volia dir un parell de coses sobre la música hi ha un altre punt sobre la la intensió última de la pel·lícula que no m'agradaria deixar-lo però voldria dir una cosa tu has apuntat al començament que Àlex Nord seré també el director de la música o l'encarregat de la música d'Espartaco d'Espartaco es va fer al cap de 10 anys i jo estic una cosa revisitant ara Viva Zapata jo estic veient una quantitat de connotacions similars a Espartaco però absolutament no deixa de ser un home també enfrontat a un poder molt probablement que està en lei Kubrick també va veure amb Zapata Kubrick ho ha begut de molta gent de molta gent utilitza el seu operador com dèiem abans no dèiem de Kubrick que tenien que els dos començaven amb Kubrick i Cazan m'has comentat abans també utilitzat Àlex Nord Àlex Nord la música la música també és com mòs efectivament i després abans d'acabar sí que m'agradaria dir una cosa jo diria que Viva Zapata perquè clar he començat a parlar de les intencions d'en Cazan jo crec que Viva Zapata en el fons jo no sé si Cazan ho volia d'una manera tan clara però la meva lectura és que en realitat és una pel·lícula molt nihilista perquè no tant d'esquerres com ell diu com nihilista perquè en el fons i de fet em sembla que és una frase del propi Cazan diu l'única revolució útil és la revolució permanent s'està constantment en revolució i en realitat el que ens reflecteix és que quan Zapata arriba al poder arriba un moment que està fent com el Porfirio Díaz el dictador com et dius tu aquesta per mi és la millor escena de la pel·lícula tot i que massa naïf però jo era molt naïfa i m'ha quedat ja marcada això no m'ho trauré mai però bueno que en tot cas la idea final que després es van veient les traïcions es va veient com el propi germà també fa com els latifundistes es queda terres el maten el maten perquè era un general i tenia aquest dret però s'ha tornat boig tota la vida hi ha estat lluitant jo agafo la meva parcel·la perquè hi tinc tot el dret el Madero el Madero hi ha un moment que el Madero que és el triomfant inicialment el que fa fora el Porfirio Díaz el primer que fa és oferir-li unes terres i un gran un gran casalot amb el Zapata i el Zapata diu vés a pastar perquè en aquell moment Zapata realment clar ens el va oferir malgrat les temptacions és capaç de frenar-se i de tornar amb els seus i d'intentar ser humil però en el fons la pel·lícula jo crec que té una reflexió sobre que el poder corrompeix i evidentment si virem la revolució mexicana és que és un xou perquè clar hi ha un problema de base que sí, sí es fa la revolució però l'exèrcit és el mateix i es veu la pel·lícula l'exèrcit és el mateix s'han entrant per la porta i diu bueno però aquest què? clar aleshores com nassos esperem canviar la societat si resulta que els que han estat amb el dictador continuen estant manant l'exèrcit és inconcebible per chocar-hi pa avui per chocar-hi pa avui aquestes similituds entre la corrupció revolucionària i Podemos ara s'ho has deixat aquí a veure sí, sí no, no a veure una vegada assolit el poder sí estem a Podemos bueno, esclar és clar interessat i el que fan en aquest cas lo de la revolució permanent que com a idea està molt bé sí, però no crec no crec no crec que Kazán ho portés a terme o sigui no, ell ho diu aquelles idees ell ho reflexiona com vulguem dir filosòficament està molt bé no, és que ell diu anem arreglats i ens pensem perquè perquè fem una revolució ja està tot fet i tot aconseguit com s'està observant en la societat en general l'espanyola i l'europea i la mundial hi ha signes evidentíssims que està tornant un cert feixisme 70 anys després és perfectament vigent Trump Trump és un fatxa com tenim els nostres fatxes a l'estat espanyol com en definitiva hi ha fatxes a França i a més a més desvergonyits hi ha unes idees inquietantíssimes però els tenim per tant evidentment la revolució ha de ser permanent si ens pensem que perquè ho hem fet ja està tots a geure anem equivocats perquè evidentment sempre hi ha qui vol més no, com deies tu la pel·lícula ho deia ell i després hi ha una cosa si penses que els que estan instal·lats i manant estaran pendents de cuidar dels teus problemes efectivament abans que dels seus anem malament anem malament completament d'acord deixeu comentar al final no sé si anem bé anem de cònia una cosa molt ràpida a mi a part de l'escena que dèiem abans de la doble aquesta mena de sentir-se el mateix que estàs ocupant una posició en la que tu has estat a vegades a l'altre cantó que és el que li passa a ell quan a la primera visita es revela contra el president i el president li encercla el nom i a la segona visita ell que està no com a president sinó que assumint lavors de presidència momentàniament perquè està com una mena no, no, és un general president és un general president però no és encara un president a l'USO que l'ha posat l'Aguirre que l'ha posat l'Aguirre de facto sí de facto sí llavors actua davant de l'Hernández que és el que se li presenta la mateixa oposició que ell va presentant al seu president i li presenta l'Hernández i diu tu com et llames és que és l'Hernández i se'n va i encerca efectivament una escena potser excessivament naïf però que per mi és molt demostrativa però la que no és gens naïf i que en segona escena i aquí ja acabaré la meva intervenció és l'escena de quan Zapata mor realment a mi l'escena aquesta abans deia del muntatge excel·lent de l'escena de quan Zapata la lliberen en el camí és igual que Espartaco ell sap que va a la seva mort va a immolar-se perquè aquesta escena anterior que has descrit molt bé en què ell veu que està encerclant i diu si això és el que em va fer a mi Porfirio Díaz estic fent el mateix que Porfirio Díaz el dictador de 34 anys i Fuig contra el que jo vaig combatre agafa Fuig i llavors ell té allò de dir jo he de ser coherent fins al final i me'n vaig a lluitar i ell la seva dona li surt i diu per favor no te'n vagis què fas que saps que no que t'enganyaran però ell sap que trobarà la mort i efectivament és una emboscada terrible en què el cusen a balasos l'hidròmic aquesta escena que és impressionant jo tant em va impressionar de muntatge en el seu dia no era muntatge el que jo observava era una cosa que em va meravellar la visualització d'aquell també em recordava molt després amb Potenkin que l'havia vist feia dues setmanes en aquell moment hòstia però si això hi ha moments que els enquadraments els picats em recordava Potenkin no sé per què és que Kaffen diu que admira és a dir tant es va cabrejar amb els comunistes com de fet admirava el cinema soviètic dels anys 30 l'admirava profundament dels anys 20 i 30 i tots els cineastes doncs que en aquell moment estaven actius diu que ell volia aprendre d'ells i vas dir una cosa des que es veu el quartel quan ell li enfila aquell passeig entre l'exposició que li han fet de municions a fora i d'armes i de canons i ell va per aquell camí zapat entrant fins que es presenta amb el coronel Guajardo que és el que el rep a la porta i veus que aquell tio no li espera res de bo apunto entre parèntesis ressonància de Grupo Salvaje de Pekinpah també absoluta però és que Pekinpah sí que havia begut d'aquí això segur home bé llavors què passa a partir del moment del pla general en què veiem aquella d'allò fins que acaba l'escena del quartel que és quan el el el personatge que teníem el tenidor el que sempre està en el tema l'aguirre l'aguirre que este cavallo no s'escape tal tal tal tal aquell moment fins a aquell últim pla tot això jo ho passaven als meus alumnes de l'escac perquè remuntessin l'escena és a dir els hi passava l'escena trossejada perquè deduïssin com anava a muntar del puzzle saps els hi faltava i t'asseguro que seien uns llibres d'ell escolta la fidelitat del cavall està molt ben expressada a la pel·lícula perquè hi ha dos primers plans i després hi ha el brugit del cavall avisant amb ell que hem de marxar i l'altre es queda perquè s'ha de quedar perquè es vol quedar però el cavall se'n va el guajardo el guajardo que va tirant que va tirant enrere el guajardo el guajardo que li ha portat a la traïció aquesta i la reacció que ve aquell muntatge en paral·lel de guajardo que va retirant-se una passa és preciós el muntatge d'aquesta escena final és especial perquè l'ull del cavall i com crida per avisar amb ell el primer pla del cavall d'espantar és el primer pla però té una dimensió èpica l'interès de la guirre en recuperar el cavall està perquè el cavall és un símbol és el símbol és el símbol de llibertat de llibertat per això primer li dona a un nen que el nen mora representa que el maten els militars però fixem-nos que el traïdor és un militar és que si no esmorrem no canviem l'estructura militar que nassos esperes és que general Huertas que és el que es carrega al Madero tres quarts del mateix però què vols què esperes d'aquesta gent si és la mateixa bueno dic una cosa si fem una altra una altra reflexió comparativa a Espanya agafem i bueno es mor Franco i que bé no la transició la transició la transició amb els mateixos militars clar i els tios van anar i van agafar el polític de turn digue-li Suárez digue-li jo crec que això s'ha evidenciat no s'ha canviat aquí normalment les coses les fem així ja està parla de la transició no de la transició i deixeu-me dir un sol apunt culte diguem culte cinematogràfica musical en aquest cas no de cultura sinó d'informació quan a Zapata en aquella també estupenda escena al final després que l'hi ha la metat el tiren el seu cos sobre la font aquella que brolla aigua per sota del cos de Zapata que és un plano meravellós amb l'església aquella que hem anat veient durant la pel·lícula aguda el cos quan cau a l'església aguda hi ha un tema musical que marca just l'agulla de l'església hi ha un agut un agut de música que marca la forma aguda de l'església i això és una es diu per analogia diguem la música està actuant analògica sí per analogia visual diguem hi ha una analogia musical simultània potenciar la imatge potenciar la imatge està copiant el que estàs veient a nivell visual ho està copiant a nivell musical això és molt interessant aquesta no no és una pel·lícula molt intel·ligent es nota que Cazan com que tenia aquest complex que ell ell diu d'ell mateix no tinc ni idea de fer cinema clar aleshores es va esmerzar al límit per tal de fer una pel·lícula amb una potència visual i sonora de primer ordre no? bueno però es rodejava jo crec que el millor de Cazan perquè va començar amb el teatre com tu has dit és la direcció d'actors llavors es rodeja de bons actors i es rodeja de bons guionistes i amb els guionistes clar aquí hi ha un treball de guió molt bo ah Steinbeck se'n va anar a Mèxic eh per parar el guió se'n va anar a Mèxic va entrevistar gent que havia conegut Zapata és a dir va estar sobre el terreny informant-se i documentant-se s'ho va aprendre i després encara abans de fer el guió va fer un informe que no sé si és aquest llibre que tens aquest llibre precisament sospito que és aquest aquest llibre precisament que hi ha el guió i un treball previ amb indicacions de moviments de càmera d'actors possibles de tal pensat en Cazan no? directament pensat en el dinot totalment tot això amb el conjunt de l'obra queda reflectit dona una solidesa el guió el guió serà més o menys això que diem però en realitat té una solidesa de construcció cada cosa passa per un què per un per què i una cosa et porta a l'altra és quasi jo a vegades penso que la gent que vol fer cinema a vegades hauria de copiar l'estructura de determinats guions i aplicar-los a la seva història perquè aquesta és una història que si li apliques una altra història a sobre però utilitza els mecanismes de girs de guió de no sé què d'ara és el moment de l'atenció jo penso que funcionaria però clar evidentment aquí està en funció d'una història molt concreta que la fa tirar molt bé però jo penso que és o sigui ja n'hi havia de guions d'aquest estil no és el primer guió Les Uves de l'Aira és un altre guió de ferro absolutament de ferro i és el mateix guionista una gran solidesa jo nois no sé me n'alegro ver-la no ho posat perquè penso que malgrat és molt recomanable i nosaltres encantats de recuperar-la i de començar per descomptat per cert que en Brando Cacen tu què dius dels actors que sabia dirigir actors Cacen però curiosament Cacen de Brando a les seves memòries diu que a Brando el deixava el deixava fer perquè si li donaves masses indicacions el despistaves i s'acabava perdent no m'estranya però en Brando anava concentrant s'havia treballat el personatge ell li donava a la seva bola he llegit que dels actors que va utilitzar Cacen 21 d'ells actors i actrius van tindre nominacions a Oscar i 9 els van aconseguir és a dir que això no és gaire freqüent l'Anthony Queen actor secundari sí l'Anthony Queen he llegit una anècdota que l'explica Cacen que es veu que el primer dia li va dir a l'Anthony Queen diu escolta m'ha dit el Marlon Brando que tu no tens ni idea d'actuar i el Brando li diu aquell m'ha dit que tu ets un fantasma i es veu que van estar tot el rodatge bueno que no es tragaven no però si es van fer molt amics això ho diu a la millor després no no això ho diu Alcázar ho va fer ho va fer per provocar i després a la millor els va agafar els va invitar el vot a fumar i els va dir mireu ho he fet a tu Ignasi que ja hem parlat algunes vegades abans del programa tu i jo mantes vegades també la paraula mantes avui la tinc en allò sí que t'ho vaig dir que havia dirigit l'Anthony Queen també jo sí que l'havia dit en un espot de publicitat una tonteria d'espot de l'MRV la companyia de missatgeria i tal l'any això però això m'ho havies dit a mi aquí no ho he dit mai aquí no ho he dit mai ara que parlem d'Anthony Queen és clar per mi tenir-lo a prop a una persona que havia fet la pel·lícula que per mi era mítica i que ell fos el germà teòric del Zapata em va realment provocar també una gran alegria i vas pensar-hi amb l'Estefano no? Estefano Zapata l'Estefano no no no Estefano no no no no eufèmia eufèmia eufèmia eufèmia efectivament vaig dir una cosa no ha de ser fàcil tenint el Marlon Brando de protagonista fer un paper com el que va fer Antony Queen no no no sé quants actors superarien la prova em nota com ho va fer de fet en Queen estava gelós segons el Cazan sempre segons el Cazan el Queen un dia li va i directament li diu per què passes de mi? no em parles estàs tot el dia parlant amb en Marlon Brando i amb mi no em dius ni piu i el Cazan i el Cazan li diu no això no és veritat Thomas li deia això Tony Tony Tony això no és veritat que sí que sí que tu estàs parlant sempre amb en Brando i es veu que després clar es va evidenciar que efectivament Cazan no parlava gaire amb en Brando per no espatllar i aleshores el Cazan li diu al Queen veus com no parlo tant amb ell hi ha gestos hi ha gestos els gelos gelos gelos el Queen tenia gelos no vas els directors ben utilitzats els gelos funcionen molt bé per determinada situació i tant molt bé bueno doncs doncs ha arribat el moment que parles ostres haurem de parlar tot drap bueno perquè hem de tancar avui una miqueta molt ràpidament d'Irma Bet Irma Bet sèrie perquè és el mateix Olivier Assayas que per cert és el fill de Jacques Remy que és un guionista francès de primer ordre des dels anys 50 si no malament recordo doncs l'Assayas que és un realitzador per mi força indescriptible perquè agafar-li un estil no ho sé et fa pel·lícules com Personal Shopper que a mi m'encanta perquè clar és una història de fantasmes absolutament al·lucinant és excel·lent és molt molt és molt sutil té molt talent té molt de talent fa una pel·lícula com Nonfiction de fet si mires la seva filmografia sempre analitza arts l'art del teatre té un parell de pel·lícules que parla del teatre Nonfiction parla de les editorials i també és una pel·lícula amb molta conya i molta mala llet Nonfiction està molt bé bueno en definitiva ara se n'ocupa bueno l'any 96 com tu molt bé has dit a la introducció es va ocupar del cinema però agafant un clàssic d'aquells gairebé venerats no el toquis el follar d'aquest no el toquis pels francesos perquè fantomes judecs tots tenen versions fetes en aquests anys l'any 12 l'any 14-15 l'any 12 11-12 és a dir en aquell moment imagina't tan primigeni del cinema la veritat va fer com pel·lícules llars matratges seriats per dir-ho així perquè 420 minuts les vampirs que és la pel·lícula d'Irma B parlo de la del 96 anava sobre un realitzador que no és un altre que el Jean-Pierre Loh el de la Nouvelle Bac l'actor preferit de Godard i tot això que és un intent de tornar a fer les vampircs és a dir els vampirs i clar això és un clàssic de l'any 15 estem en plena guerra primera guerra mundial i per tant doncs amb una necessitat d'escapisme considerable a la pròpia França però també és veritat que és una època que en Follat tenia molta por ell treballava per la Gaumont però hi havia una gran competidora a França que era la Paté i la Paté estava fent pel·lícules una mica com Los Misterios de Pauline que era una pel·lícula americana muda també d'aquella època amb la Cera Vara que també és una fem fatal no? i aleshores la Musi Dora l'actriu que és la dolenta per dir-ho així de Les Vampires que és una organització clandestina que es dedica a robar els rics i a fer la punyeta a Bacet també doncs la bueno Musi Dora ve a ser una mica la Cera Vara la Cera Vara francesa per dir-ho és a dir competint amb una època de serials i de pel·lícules que les feien com a xurros amb gairebé no hi havia ni guió el Follada anava a tot drap però tu imagina't set hores de pel·lícula que dura els deu capítols seguits i són divertidíssims jo convido la gent a veure'ls perquè encara que siguin muts són fascinants es poden trobar una imatge una mica d'if es poden trobar o què? a França segur el que passa és que clar això és un un apatum francès és possible que hagin fet alguna edició aquests cofres que diuen ells els cofres que posen tots els DVDs a dintre allà ho dic bé és possible que hagi fet cofres cofres sí ho imagino no no però la qüestió està que sí a França segurament segurament ja l'edició en DVD ha d'existir però per nassos bé resulta que l'Oliviera Sallàs estava molt d'una actriu de Hong Kong que es deia Maggie Chung i se la imagina com la mocidora de la pel·lícula muda total que dos anys després de la pel·lícula es cassa amb ella i no es divorcien fins al 2001 o sigui que en realitat aquí hi ha també un feeling que de fet el Jean-Pierre Ló és una mica l'alter ego de l'assallàs perquè la pel·lícula no és les vampires és una pel·lícula de metaficció és el rodatge de les vampires està intentant refer el rodatge de les vampires i el Jean-Pierre Ló no en té ni idea de com portar la pel·lícula veu els takes els dailies aquests els copions de treball els imatges els professionals diguem i diu això és una merda aquí no hi ha esperit en realitat l'excusa i el que la crítica diu és que Sallàs amb Irma Webb Irma Webb és Muxidora és el paper dolent Irma Webb és un acrònim de Vampire Vampire Vampire Irma Webb les lletres i les canvies bé la crítica deia no en aquell moment diu que l'any 96 el cinema francès la crítica els analistes el cinema francès estava per terra i en realitat la pel·lícula del 96 és un rodatge caòtic entre el director que és un neuròtic que pega la seva dona munta un citral impressionant amb la policia que ha passat i no sé què està histèric no sap com portar la pel·lícula no té control veus que tots els departaments de cinema van a la seva una situació caòtica que al final la pel·lícula el Jean-Pierre Ló el fan fora el Vidal i posen un altre que el primer que fa és treure l'actriu de Hong Kong perquè el Jean-Pierre Ló de fet es confessa la Maggie Chung i li diu és que jo t'admiro amb la qual cosa és com un alter ego del propi Assayas que en realitat està enamorat de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la de la que està fent fatal absolutament de de principis de segle vull dir tan pròpia de tan pròpia absolutament de l'èpo la sèrie de la que en parles perquè la sèrie vas parlar un dia i vas dir has de veure ara vindré ara vindré ara vindré però en realitat he llegit entrevistes l'Assayas en realitat és un gran admirador de Les Vampirs i clar sí hi ha un homenatge a la Noche Americana de fet molts van dir que Irma Beb la Noche Americana també és metaficció és l'anàlisi d'un rodatge d'una pel·lícula d'un trufó és metafine la pel·lícula metaficció vull dir el que ells ells diuen mis en abim no? abim abisme abisme posar-lo al límit posar-lo al límit però jo ho dic per la pronúncia ah oui oui perfecto abim la sèrie jo tota la vida diem mis en abim que no la veuran la sèrie si no l'explica bé aleshores HBO no se li ha acut una altra cosa que demanar-li al propi Assayas que faci una sèrie em sembla que és de 8 capítols n'hi ha 3 n'hi ha 3 n'hi ha 3 és molt divertida perquè bueno és una altra història volia fer una mica d'anàlisi i homenatge al cinema francès l'any 96 perquè surt l'any de l'Oni i la de Catherine Deneuve i Déu i sa mare el trufó totes aquestes coses hi són a Irma Beb la pel·lícula la pel·lícula la sèrie és bueno és això també un director que està com un llum i aprofito per dir que Vincent Makeny l'actor o Makeny Makeny fa de René Vidal és a dir el paper que fa el Jean-Pierre Ló a la pel·lícula del 96 i està com un llum i a mi m'encanta fa riure molt fa riure molt aquest actor és una troballa de veritat és una troballa jo no el coneixia personalment he de confessar que no el coneixia i m'ha semblat un tio amb un poder i amb una capacitat és que cada plano que surt rius també et motiva et fa pena és a dir et genera una quantitat de sentiments és que fan-hi bons o sigui és el típic actor que només s'ha de sortir davant de la càmera no t'ha necessitat ni de parlar tu el veus i hi rius és que és una cosa és una troballa increïble bé, total aquest està com una cabra fan venir Alicia Vikander que és la que farà d'Irmabep és a dir el paper de Mossidora i per als tres capítols que hem vist fins ara és encantador és una meravella quan es veuen escenes de les vampires refetes l'original que es van veient combinades amb la narració són fascinants perquè jo l'he vist les vampires l'he vista i aleshores veus aquestes reproduccions amb color perquè representa que la pel·lícula l'estan fent amb color excepcionals però també el McCann no té ni idea de per on va es va tractant amb un psicòleg males veus diu bueno la Vikander és una actriu americana que accepta fer d'Irmabep i ve expressament dels Estats Units a París però està tenint una crisi professional i una crisi sentimental perquè la seva ex-agent o sigui l'ajudant tenia un en fi tenia un rotllo amb ella i ella va i el deixa per un director americà que males veus aquí estic fent una mica d'espoiler un director negre males veus diuen que aquest actor amb el qual la seva secretària doncs s'ha anat l'ha abandonat per aquest per aquest home males veus diuen que serà qui acabarà substituint el McCann perquè arriba un moment que està tan com una cabra que fan un petit espòiler la pel·lícula nevera i bueno en tot cas només reivindicar realment aquest cinema francès del Luis Follada és que ho diem amb molta alegria però tant fantomes com els vampirs com judecs que totes fantomes cinc capítols judecs dotze capítols hem de dir que a més admès pels propis pels propis directors ha influït ni més ni menys que Fritz Lang espione Mabús és aquest ambient és aquest ambient de sectes secretes moments esquenes de la normalitat no i de la Fritz Lang segur una mica expressionista totalment però Fritz Lang segur que es va inspirar en Luis Follada però Hickkot també ho admès Bunuel Bunuel Bunuel admet influències de Luis Follada i en definitiva bueno l'Andres Ne i George Franju George Franju fins al límit que va fer un remake als anys 60 si no malament recordo o 50 la data la dècada no la recordo bé però va fer una Judex va fer un remake abans de Ojos sin rostres exacte i a Sant Visage molt bé suposo que hauríem d'anar deixant-ho bé simplement reivindicar aquest cinema francès es recomana per part de tots dos la visió HBO d'aquesta sèrie és molt fresca té una frescura l'Alice Vic Canter està excel·lent a part d'això també està excel·lent en tots els sentits físicament però la seva personalitat que transmet és tremenda és tremenda molt bé i de passada diguem que Musidora la dipa aquesta la fem fatal de la dècada dels 10 de Luis Bullard és una actriu interessant havia dirigit les seves pròpies pel·lícules i havia escrit fins i tot una dona maca a més molt maca i va donar nom a una distribuïdora certament d'aquí ve parlant de distribució distribuïeu-vos les vacances el millor que pugueu disfruteu aneu molt al cine sempre recordeu que s'està fresquet lluna que passis unes bones vacances moltes gràcies i igualment ens veurem al setembre si vols molt bé Anastasi igualment bones vacances Ignasi bones vacances molt bones vacances i tots vosaltres amics veients bones vacances de tothom i fins al setembre Bona tarda A l'escoltes Ràdio Desvent Sintonitzes Ràdio Desvent La Ràdio de Sant Just Durant la 8x1 De dilluns a diventes de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmult jazz el funk el sol o la