Cinema sense condicions del 23/9/2025 — Dead Man de Jim Jarmusch: Neil Young, Robby Müller i la mística del western; i l’Aula de Muntatge (Rule of Six)

Obertura del programa amb capçalera i música. Encara sense contingut temàtic.

Dedicatòria al tiet Ramon Ferrer Petit. Presentació de la pel·lícula Dead Man (1995) i menció de la música original de Neil Young.

Origen i formació (Ohio, Tisch; pas per la Cinémathèque). Inicis del cinema independent i estil personal amb Permanent Vacation, Stranger Than Paradise, Down by Law, Coffee and Cigarettes i Night on Earth. Importància de la música i els tocs d’humor corrosiu.

Recorregut per Year of the Horse, Ghost Dog, Broken Flowers, The Limits of Control, Only Lovers Left Alive, Paterson i The Dead Don’t Die. Avanç del nou film Father, Mother, Sister, Brother (2025) i la seva troupe habitual (Tom Waits, Adam Driver, Cate Blanchett...).

Fitxa tècnica i obertura en el tren amb el·lipsis de muntatge. Plantejament de western atípic: William Blake, comptable ferit amb bala inoperable, acompanyat per l’indi Ningú. Aparició dels arquetips (tren, xèrifs, caçadors).

El protagonista viu com un “mort vivent”. Fotografia en blanc i negre: procés de laboratori (salt del bany de lleixiu) per aconseguir contrastos nets i gamma de grisos rica; textura poètica molt marcada.

Percepció global d’obra coherent: interpretacions, foto i música encaixen. Ritme lent i hipnòtic; ús del so ambiental; la música aporta una dimensió quasi mística i elegíaca.

Lectura icònica del sofriment; record de La noche del cazador com a referent del Mitchum. El seu cameo brevíssim però poderós eleva el pes dramàtic i la figura del magnat del ferro.

Associació simbòlica de William Blake (poeta, pintor, gravador, místic) amb el personatge. Parentescos amb l’Odissea (Ningú) i lectura Dante–Virgili del viatge cap a la mort.

Conseqüències del conflicte (mort del fill del magnat) i persecució. Reforç dels arquetips del gènere des d’una mirada poètica. Recomanació de veure-la a Filmin abans que surti del catàleg.

Agraïment a la Viqui del Bar Siena (Sant Just) per l’atenció al programa.

De la captació teatral en pla seqüència al descobriment de la planificació i el muntatge. Construcció de la continuïtat mitjançant canvis de mesura de pla per evitar salts visuals.

Principi de tallar durant el moviment; provar supressió o duplicació de fotogrames per fluïdesa; l’ull necessita temps per reencarar-se; importància del posicionament i de l’eix/180°; coherència espai‑temps.

Detecció instintiva de la mala praxis per part de l’espectador (exemples de tertúlies TV). Defensa del muntatge “invisible” que fa fluir guió, interpretació i música.

Memòria posicional i emocional de l’actor; avui la videoassistència ajuda a reconstruir l’estat. Diferències entre cinema i teatre; moviment de càmera i unitat d’espai.

Els sis criteris per decidir el tall ideal: Emoció, Història, Ritme, Rastre de mirada, Planaritat (2D) i Espai tridimensional, amb ponderacions que posen l’emoció al centre.

Agraïments i avanç de la propera emissió (estrenes i “pel·lícula de la setmana”).

Missatge final: “Les filles i els avis són savis; no deixem que les seves històries caiguin en l’oblit.” Iniciativa per combatre la soledat de la gent gran.