Deesses índies enfadades, Dory i Deadpool, i l’enigma Alan Smithee — recomanacions, adaptacions i clàssics

Cinema sense condicions Bona nit, ja som aquí un dimarts més disposats a parlar com sempre de cinema d'allò que ens agrada, d'allò que us recomanem d'allò que, en fi, avui que en principi no sabem si serà l'últim programa de temporada o acabarem la setmana que ve doncs això, fem un últim programa un dels últims programes d'aquest any, d'aquest curs i amb la presència d'un amic que com sempre acostuma a venir en llocs, moments que ens plau molt que vingui que és l'Andreu Ferran per parlar-nos d'un tema que és de l'ala més miti, que us explicarà ell què vol dir això de l'ala més miti quan en la segona part del programa més o menys comencem a parlar d'això Bona nit Bona nit Bueno, presento els que han arribat ja perquè suposo que vindrà més gent la Càmera on no podia venir vindrà més tard, però ara no el Jaume suposo que vindrà el Pol, t'ho poso també Sí, sí, el Pol està veient, sembla ser Finding Dory és a dir, Buscando Dory la segona part d'aquella, Buscando Nemo i tot això I on t'està buscant això? Ah, sí, ho està buscant, ho està buscant el Fenomenal Estàs buscant la pel·lícula? Estàs buscant un peixet allà Ens ha dit això pel WhatsApp, pel nostre grup que no d'allò que és això que és entre nosaltres que arribaria segurament una mica més tard per això quan trobi a la Dory doncs vindrà Abans no Abans no pot ser Com veieu, de moment estem els tres a l'altre dels vidres avui controlant-ho tot doncs el Francesc Aguilar aquí al meu dreta doncs amb la meva companyia doncs l'amic Andreu Ferran i jo que us començo doncs a parlar d'aquestes coses jo no he vist masses pel·lícules i tant alguna vegada doncs per estrenes però no he vist una que penso que val la pena comentar-la és una pel·lícula que estrenen aquest divendres es diu Siete Dioses és una pel·lícula d'origen indi després està rodada doncs en penso en col·laboració amb Alemanya amb altres països, etc d'un director que jo no coneixia jo no coneixia es veu que es va fer més o menys famosa en una cosa que es deia Samsara que jo no he vist i per tant no puc parlar-ne aquesta sí que la he vist jo Samsara Samsara del 2001 que la deixaven molt bé oi des que tu l'has vist sí, sí, sí la recordo és una pel·lícula sobre un bueno una persona un noi així jove que té dubtes existencials i que passa per diferents etapes entra dintre d'un monasteri budista Samsara el nom de Samsara seria l'equivalent budista al que la religió cristiana anomena el segle és a dir el fet de viure fora del que és l'espiritualitat d'un bueno un convent o un un lloc religiós llavors és això és el contrast tan gran que hi ha entre la vida terrenal diguéssim i la vida monacal la vida dintre d'un lloc i la pel·lícula està plantejant molt bé les dues etapes les dues fases em sembla que també hi ha una història amorosa no? sí, sí una història amorosa molt potent molt forta molt intensa i destructiva al mateix temps i llavors és el dubte d'aquesta persona entre això entre el fet de viure en un lloc aquesta samsara que no he vist està molt bé està molt bé que tu l'hagis vist i que ens en puguis parlar el va encombrar i el va posar com un gran personatge tenir en compte i jo llavors buscant la pel·lícula honestament em va agradar l'explicaré doncs en què consisteix i que l'estrenen aquest divendres i llavors he buscat informació sobre aquest personatge que jo no el coneixia i he descobert que és un senyor d'origen indi de classe més aviat modesta que des de molt jove des que tenia 7 o 8 anys li es va interessar molt pel cinema abandona en un moment de mirar la casa seva el seu poble i es passa a la capital de la Índia és un senyor que no sé si ho ha anat rebuscant perquè ha acabat després de passar per diverses escoles diversos llocs i de fer-se a si mateix viatjant etcètera ha acabat fent produccions internacionals en alguna mesura Samsara és un producte em sembla que era de dos o tres païs amb la Índia i aquesta en concret aquesta que estic parlant que es diu 7 diosses és també una producció és la història de 7 noies índies que jo diria que té la virtualitat o l'interès que té ell degut a que ha viscut i viu a l'estranger a la Índia s'ha occidentalitzat una mica i no fa pel·lícules de Hollywood no fa pel·lícules clàssiques diríem que es fan a la Índia sinó que fa una cosa molt més europea o molt més internacional molt més evolucionada llavors la pel·lícula aquesta en concreta que la trobo francament sense ser una obra mestra és una pel·lícula interessant de veure i de tenir en compte és una pel·lícula reivindicativa en alguna mesura de la vida que et porten les dones índies a la Índia com tenen lògicament una situació molt pitjor que la que pugui tenir qualsevol europea o qualsevol noia americana o qualsevol noia d'un país més o menys desenvolupat i aquesta pel·lícula a mi em va fer pensar en algun moment que es tractava que estava parlant de com les dones en l'any 68 en el maig del 68 en aquella revolució més o menys sexual i reivindicativa dels 3 de les hores que es va començar a produir aquí a Europa més o menys per aquelles èpoques jo diria que passa el mateix i passa en un context molt més difícil com és el de la Índia actual aleshores són la història de 7 amigues d'una periodista d'una fotògrafa en realitat que ha aconseguit un cert èxit que les convida les convida en una platja on té ella en una caseta a l'estiu d'un moment determinat van arribant les diferents amigues i llavors ella en un moment de mi ara els diu que les ha convidat perquè es casa però no els diu amb qui es casa no els acaba d'explicar amb qui es casa llavors a tota la pel·lícula descobrim les diferents professions les diferents feines que fan cada una de les 7 noies com estan condicionades cada una d'elles pel context diríem de la Índia molt més radical i molt més fotut per una dona que seria diríem a Europa o als Estats Units i no explico la sorpresa del que passa en certa mesura quan els explica qui és el seu futur marit etcètera i com es desencadena la història però la història a mals i baixos perquè tampoc és una pel·lícula que sigui jo una obra mestra com deia en una cosa perfecta t'enganxa o sigui amb els i baixos que té potser al començament és molt més suau van passant coses van desdemanint coses i arriba un moment que t'ho passes bé i tu surts més o menys content del cine sabent que no és una cosa doncs meravellosa però és una cosa molt ben pensada molt equilibrada molt ben interpretada a part de totes les 7 noies i que des del punt de vista cinematogràfic jo penso que funciona molt bé és a dir hi ha també una mena de reivindicació o crítica perquè es veu que la pel·lícula va tenir problemes a la Índia com que critiquen doncs algunes de les dels déus mítics de la Índia que són una sèrie de dones i ella se n'enfot o el director se n'enfot una mica d'això a través de les noies o elles mateixes se n'enfoten d'aquestes divinitats es veu que va tenir problemes de diríem de difusió inicialment la pel·lícula els van obligar a tallar determinades escenes que aquí arriben a Espanya amb la seva diríem versió doncs versió íntegra per tant és una pel·lícula que penso que del que estan fent perquè tampoc estan fent altres coses interessants a menys l'esquivició recomanable que val la pena i que podríem doncs començar doncs en fi si aneu al cine doncs el divendres d'aquesta setmana la veureu en diversos cinemes de Barcelona no sé perquè en la versió original bueno tu que l'has vista segurament ho pots contestar Joan es diu la pel·lícula no es diu Set Deesses sinó que es diu sí té un altre nom no me'n recordo ara es diu Deesses Índies Emprenyades Enfadades Angri exacte sí sí recorda un títol d'Almodóvar sí a mi m'ha vingut més al cap allò de Twelve Angry Men els dos homes sense pietat que li vam dir aquí però bueno no sé va perquè bueno en realitat elles estan empipades amb la societat en la que viuen o el fet de no trobar el respecte que consideren que es mereixen i els he tractat malament etcètera llavors diu si té dioses diu el paper que ens van donar en la preestrena és una de les primeres pel·lícules en poner a les mujeres índies de la societat moderna actual en el corazón de la història i això és veritat diu la sinopsis diu en la idílica playa de Goa Frida una fotógrafa de éxito reúne a sus mejores amigas en la víspera de su boda el grupo es un variopinto ejemplo de la moderna sociedad india Nagis la chica guapa Sue empresaria y madre Ho aspirante actriz de Wollywood Pami ama de casa Matt cantante y compositora musical y Lakshmi que trabaja como sirvienta en una casa todo está listo para una alegre noche de celebración pero hay un pequeño detalle Frida no les ha dicho con quien se ha prometido ja dic es una pel·lícula interessant sobretot per la forma que va criticant jo diria la societat índia el machismo que hi pugui haver entre uns i altres el paper de la dona que consideren elles que no els deixen portar a terme i bueno i poca cosa més és a dir la pel·lícula és recomanable està bé i no hi ha cap cosa més amb masses coses més aquí doncs aquí t'acaba d'arribar el Jaume avui no estaré gaire estona amb vosaltres no perquè he de compartir espai i temps ostres que de gràcia escolta jo vaig deixar un missatge molt interès estelar no? això és que estem aquí amb el prensito que amb qualsevol molt quàntic en dos llocs a la vegada això de quàntic està bé això ah sí? la quàntica serveix per això vosaltres sí? la veritat és perquè seria molt interessant que jo pogués fer si et converteixes en una partícula subatòmica no sé podria podria mirar de consell no t'estrany explica'ns què has vist en el temps que tens digues total avui he vist una pel·lícula que cada vegada que la veig li descobreixo una cosa més més interessant cuando ruge la marabunta hola ostres dels anys 50 i pico 54 em sembla que és eh que sí quina cosa més fantàstica amb el charlo geston amb el charlo geston i la com se diu aquella com es diu la patricia anel patricia anel si eh que sí ostres tu quines coses quines converses que hi ha allà que dius en els anys 50 feien això i ara a canvi t'has d'empassar a vegades coses que són d'una banalitat enorme no vull dir allà tot i que pots estar-hi molt en desacord amb tota la pel·lícula molt però tot aquell principi que si el piano tocat sona més bé que si eh vull dir això no passarà més vull dir aquelles virtuts diríem veronils però acompanyats d'una contestació femenina doncs en tota peça després cap al final ja no però fins que arriba la marabunta val a dir-ho fins que arriba la marabunta és una pel·lícula genial que la marabunta perdona per la gent que no ho sàpiga és una invasió de formigues enorme un exèrcit de formigues en definitiu amb tots els exèrcits destructor no llavors el que he vist és una pel·lícula que em va agradar molt em va fer pensar fins i tot amb el mateix Fassbinder i diria que és una pel·lícula d'aquelles que hem d'estar molt molt guai l'estrenen aquesta setmana llavors bueno vull dir com es diu es diu més allà o o com més lejos o una cosa així no me'n recordo ben bé com es diu però és una pel·lícula d'aquelles que en definitiva em va fer pensar amb el Fassbinder perquè com a homosexual que era i que no al contrari sinó que ho va ressaltar d'una manera jo diria molt eficaç per qualsevol espectador que vol interpretar les coses a la vida no? Doncs aquesta també aquesta és una pel·lícula d'una relació entre entre un home i un xicot amb amb tot un munt evidentment que parla de problemàtiques però no les relaciona amb el fet de l'homosexualitat en tot cas es relaciona d'una altra manera i això és el que és més interessant no? Home la ley la ley de los fuertes hi havia una pel·lícula del Fassbinder que es deia així que és sobre un personatge que li toca la loteria i com a tal doncs se'n va doncs amb els amb els amb els rics en definitiva com que li ha tocat la loteria i llavors va fer una dissecció allà de com funcionem uns i com funcionen els altres no? Ja no poso no insisteixo en ningú la veritat és que em va colpir molt era l'estrena era una l'estrena? la pel·lícula es diu Des d'allà potser una pel·lícula venezolana venezolana la pel·lícula no aquesta és una altra doncs aquí tinc una que s'estrena la setmana vinent que es diu Des d'allà i és de Venezuela jo diria que sí doncs aquesta no us la perdeu és una pel·lícula molt rica de matisos perquè ja no només és això és com ens relacionem aquestes aquests condicions o sigui jo sempre he pensat que un pot arribar a ser un conservador i conseqüentment integrat en el teixit social un altre pot ser una persona que està relacionada doncs amb el terrorisme per exemple no? un altre amb la política vull dir això sempre ho he tingut molt clar jo potser perquè aquí va haver l'ETA i era la part branca política i la branca diríem ejecutora això també es veu amb la pel·lícula Exodus i allà es ressalta d'una manera especial doncs aquí també tenim tota aquesta riquesa i després l'altra pel·lícula és Fàtima Fàtima me l'han parlat molt bé diuen que potser és la milloriet que estan fent en aquest moment molt bé una pel·lícula francesa d'una noia marroquín no l'he vist encara però me la vull veure la vull veure trac també aquesta constant del que és la dificultat d'integrar-se en un altre país quan portes la teva monxilla com és propi i la veritat és que la vaig trobar molt rica bé ara bé també vull dir una altra cosa no és una pel·lícula que pugui sorprendre com el que vam parlar la setmana passada precisament i tot això que ens ha aportat tant el el rei Born i la interpretació no vull dir aquesta és vull dir que t'entra suau però parla molt bé dins aquesta suavitat molt interessant què tal Pol el Pol acaba d'arribar mentre estàvem parlant aquí bona tarda ara ja som ja a la colla em diuen que vens al cinema vinc directe correcte explica explica ja m'he vist Buscant d'Aldori que era la nova bona part de la primera de Buscant d'Ademo perdoneu però jo diria que no se sent molt bé i no és qüestió d'aquí de la taula no sé si s'ha d'apretar algun un cable d'aquí no no et sé no s'entén amb ell no agafa un momentet sí el microfono d'Andreu ara buscarem una altra ara buscarem vale bueno torno a començar que vinc del fenomen a veure Buscant d'Aldori que és la no sé tu m'ho confirmars potser Francesc però que feia 12 anys de la primera molts molts molts sí sí sí 13 o 13 així bueno és com una mica la continuació però basant-nos a més en la història del peix blau diguéssim no en el peix pallasso i i realment encara l'estic assimilant perquè acabo de sortir però però m'ha angoixat hi havia moments que m'angoixava clar és un personatge que he pensat és el memento de Disney aquesta pel·lícula en serio en serio o sigui pensava tota l'estona hosti és que és una pel·lícula potser d'una hora i mitja però que de la qual una hora s'estan repetint les coses perquè clar és un peix que bueno per recordar-ho és un peix que té memòria a curt plaç és a dir perd la memòria a les tres frases i clar si cada tres frases s'ha de repetir una i encoixava hi havia moments d'ostre jo crec que la gent estava a dins a la butaca com en congint-se i i re no no però la pel·lícula molt bé jo crec que també ens havien acostumat Disney i Pixar i això a aquestes últimes mesos estrenes tipus Inside Out o la de Theotropolis que són pel·lícules potser també molt encargades a un públic adult més enllà de l'infantil llavors aquesta pel·lícula que es recupera recupera sigui perquè la primera part estava bastant encarada també encara a nens o així però es manté aquesta part de que jo imagino que tenen en compte que els pares que vagin a portar els fills o el que sigui també van veure la primera part i ja estan en la línia no necessiten potser captar aquest públic adult com podria ser Inside Out la pel·lícula està bé va acompanyada d'un curt al principi de 4 minuts o 5 que jo he al·lucinat bastant amb la tecnologia que tenen ara mateix aquesta gent perquè jo vull veure com ho han fet però sembla que com si el el que és és una platja amb gavines és la mini història d'una gavina petita de com sobreviu però he al·lucinat bastant de com fan el el que és l'escenari la la la sorra l'aigua o sigui és una tecnologia que sembla que sigui real i hagin posat els minutets a sobre però no no no és tres dimensions llavors jo crec que ja s'estan sortint jo potser la següent pel·lícula que facin ja les dues són en tres dimensions o no? no no o sigui allà l'he vist en 2D ara no sé si l'estrena els cines que és aquest divendres no sé si no això sí que no ho he vist si jo crec que bueno imagino que sigui donat ja que últimament estan fent tot en 3D però però no no molt bé una recomanació total doncs mira el divendres tenim ja tres recomanacions exacte jo anava a dir que estem recomanant molts avançaments jo he vist això jo he vist això que és una pel·lícula índia Angry Indian Godness sí que li han traduït aquí i que penso que és una pel·lícula a les dones els agradarà molt és una pel·lícula molt femenina perquè toca a les llogues també més que a les llogues també destaca els seus valors en una ciutat en la que és molt difícil ser dona com és la ciutat índia llavors ell és un personatge el director doncs que ha fet també el guió etcètera doncs diverses pel·lícules com n'explicava abans el Francesc que ell és el també guionista i el director d'una cosa que jo no he vist que es deia Samsara hòstia sí sí molt xula que està bé jo no sé tu també l'has vista o no no crec que no però n'he sentit a parlar n'he parlat molt bé també n'he parlat molt bé però no l'he vista i aquesta honestament no és una pel·lícula digués allà una cosa perfecta té els seus potser punts fluixets o que no estan del tot ben resolts però en conjunt és una pel·lícula recomanable perquè jo no sé hi he vist altres coses i les coses que he vist no tinc ni ganes de parlar-ne perquè per començar a parlar malament de les pel·lícules que veus vull dir no té cap gràcia llavors prefereixo parlar d'una cosa que penso que pels nostres oïdors els pot interessar el divendres al cine i veure sobretot a les noies penso que els pot sentir molt reconfortades de veure quina és la lluita que porten a l'Índia determinades dones que viuen el mateix que viuen elles però en unes condicions molt més difícils divendres no dijous s'estrenaran en aquestes pel·lícules és veritat d'aquestes setmanes s'estrena un dia abans sí teniu raó és el dia 22 ell posava 22 aquí llavors aquesta és una mica en la línia Mustang la que van als Oscars no l'he vista en Mustang no no refereixo a la te comentes la lluita femenina pot ser jo no he vist Mustang llavors com que no l'he vista en tinc referències però no l'he vista no puc dir-te si és demà o no a mi és veritat l'estrena demà és el 22 de juny ho posa aquí però bueno ell diu si vols convertida en un fenomeno social con más de 15 secuencias censuradas en su estreno oficial en la Índia por sus referencias religiosas a la diosa Kali y por su lenguaje sexual inapropiado 7 diosas llega a los cines de nuestro país el próximo 22 de juny demà para poner voz a la pelea femenina en Índia con respecto a los temas como sus carreras profesionales el amor la familia y el sexo per tant toca aquest tema penso que el toca bé és a dir doncs amb algunes coses que potser doncs podrien estar encara millorades però en conjunt és una pel·lícula interessant per la descripció a mi em sona que sí que serà el Mustang o sigui si el Mustang era turc doncs això serà l'Aceba Indy però bueno serà a veure i el Jaume abans de marxar que no té molt de temps ens hauria de dir si tenim programa la setmana que estem intrigats no sé si no la veritat és que no escolta ara això sí ara sí doncs deu ser la meva veu que també va aquest reverbera doncs no no m'he preocupat però jo penso que no hi haurà cap problema vull dir sí home si tots estem d'acord en venir i venim doncs ens trobem doncs avui haurem de fer el resum de la temporada l'haurem de fer alguns i la setmana vinent la podem fer uns altres no hi ha problemes jo no podré venir demà el dimarts que ve i el dimarts que ve perquè tinc una altra cosa com que ja havia comptat que no ens feia problema doncs els demés podeu venir perfectament sí moltes gràcies ho arreglarem d'acord doncs com que vaig a fer allò del paral·lelisme ens trobava ens veurem després no? ens veurem després sí després ens veiem en tot cas i ens desitgem molt bona festa i tot això i petons i abraçades això mateix i ha quedat a mitges Pol dir que també el Jaume ha recomanat Des d'allà que és una altra pel·lícula que s'estrenarà també al Vinc m'ha semblat molt interessant molt ja ho anirem buscant i trobant tot això d'acord doncs fins a si la setmana que ve no doncs fins a la fins al setembre fins a la tornada que vagi molt bé gràcies Jaume a rebeure bueno ja que si no teniu més tu Francesc has vist alguna cosa? no la veritat és que no la setmana passada ha estat un munt de compromisos i d'allò i pel·lícules d'estrena no he trobat la manera volia anar a veure avui allà al punt de Cerdanyola que feien rumbos que al Port i a la Vista feien a les quatre però al final no m'ho he pogut organitzar que avui ja només treballava al matí i llavors per tant podia haver anat però no m'he quedat amb les ganes he vist Spotlight a Texas per fi el Texas que la la que guanya l'Òscar i què tal? vas trobar molta cua? no perquè vaig anar a la sessió a les tres ah mira molt bé no me'n saps perquè al sortir a la següent sessió ja hi havia una cua fins a dos cantonades vull dir sí sí però bé bé bé molt bé és l'allò dels capellans sí sí sí és el que comentà vosaltres que en realitat hi havia el club no? tu començava tu sí a mi em va agradar més el club que aquesta però aquesta em tocava el tema d'una forma més està bé el que passa és que sí que és veritat que és tema de guanyar l'Òscar però són aquestes pel·lis que potser com que ja es basen en uns fets reals que pot o no més o menys conèixer la gent però és una cosa bastant cuatant i és del 2001 vull dir els fets doncs crec que te la jugues més a l'hora d'elegir la interpretació i evidentment en aquesta pel·lícula amb el Marló Faló és que té clar té un elengó però en si jo sempre penso que potser inclús és tema d'un programa però és el tema de quan adaptes un fet real al cap i a la fi el procés creatiu si no te'n pots anar molt d'aquí a no ser que si està l'antí i amb el dia de l'estat dels mates de Hitler però vull dir que no que dins d'un fet històric no hi ha una creativitat no hi ha una banda ampla del director que pugui dir me'n puc anar llavors és a veure qui ho representa millor llavors suposo que en pel·lis així el que s'hauria de valorar més és la forma d'interpretació i la d'adaptació artística per dir alguna cosa com adaptes a l'època com fas a semblar per exemple la Mary Streep Margaret Thatcher com l'adaptes a que sigui aquest personatge bé llavors potser sí que em vaig quedar una mica com clar pot guanyar l'Òscar però és que no deixa de ser una adaptació d'una cosa que ha passat no deixa de ser un tema interessant per la temporada vinent això d'adaptacions de fets reals i els condicionaments que això proporciona el que passa que sempre aviam aquestes coses jo tinc la sensació que si hi ha un bon director darrere sempre li pot donar d'alguna manera la volta i inclús una cosa no sigui del tot fidel però té molta força de punt de vista geogràfic adaptar-ho és a dir que no són literalment fidels al que va passar sinó que a vegades sempre entens la canxa una mica però és el que comenteu precisament fa un temps amb les pel·lícules que us han fet de l'Steve Jobs les dues últimes adaptacions que hi havia grosses en quant a ficció que no siguin documentals potser era la diferència inclús artística de direcció és veritat però simplement era un comentari de dir em va semblar molt bona pel·lícula molt bon guió però el guió clar vulgui sonar al cap i a la fi és una mica entre cometes el que ja va passar et bases més en la interpretació potser en canvi de club en el club en el fons jo penso que hi ha més per mi hi ha més valor artístic en el sentit que aquest justament que tu estàs dient que és en base a una investigació que van fer de diversos casos que hi havia van crear la seva història però que tot es responia que podria ser de trossos agafats de 20 casos diferents llavors la història és molt més rica molt més potent per mi que aquesta que assenyeix amb una cosa que va passar clar, perquè és més lliure perquè hi ha més lliure és molt més lliure clar, clar, clar sí, sí, està d'acord jo el que sí que he vist aquesta setmana i volia comentar tot i que no he anat al cinema així d'estrena i no he vist res d'allò molt nou però sí que un parell de pel·lícules de la temporada que les hauria de veure en unes condicions una miqueta millor bueno, una de les dues no he vist per fi ocho apellidors catalanes que encara no l'havia vista i la veritat és que coincideixo més aviat amb l'opinió del Paul i la Lídia que van venir així menys clàssica que ja saps el que passarà quan comences a veure'l ja saps com anirà però que té un guió força enginyós la veritat i que els personatges el desenvolupen molt bé jo sé que darrere hi ha un parell de guionistes i un dels que conec és el Borja Koveaga l'admiro força com a director un dia hauríem de parlar d'aquest home com a director ha fet uns formatatges valuosíssims un camaleó a tot terreny aquest tio perquè ha fet gèneres de tota mena és impressionant la profunditat què li dóna els seus personatges i la manera com els tracta i a mi la veritat és que em va entrar molt bé aquesta pel·lícula a mi no la primera la vas veure i és millor la veritat és que em resulta difícil comparar jo les comparo radicalment són propostes molt diferents per mi s'aguanta i té un guió que per mi és consistent i en canvi aquesta considero que és simplement per mi és aprofitar un èxit comercial per ràpidament fer una cosa que també funcionarà comercialment però això és veritat perquè això és així com s'ha fet una segona part de les barcelones nit però de la mateixa manera però les barcelones nit d'estiu la segona part jo penso que pel que més o menys m'ha arribat és quasi millor que la primera bueno és que és una evolució de personatge si el guió està molt treballat si el guió està molt d'allò en canvi tinc l'estació aquesta no cal que estiguem d'acord ni que d'allò perquè això són matisos jo tinc l'estació que aquesta és una pel·lícula molt poc treballada la que ell més o menys n'hi ha entrat a mi per exemple personalment va ser que la primera la vaig veure a casa entre cometes i la segona la vaig veure al cine llavors al cine però més de preestrena amb tota la per exemple una sala planíssima tothom rient i clar també però sí que és veritat que vaig sortir i vaig pensant no és una mala pel·lícula no està malament sobretot perquè tocaven el tema català llavors aquí però jo no crec que sigui pel tema català sinó perquè es toca d'una forma superficial o sigui tu pots vull dir doncs no ho sé és el més sincer que tinc jo no cal que estiguem d'acord és a dir no fem una cosa de discussió no però a veure que tot això una mica ja ho comentar la meva opinió una mica és que són acudits força ben tramats perquè a la fi són acudits perquè la gent rigui d'un tema determinat que no ho tracta amb una profunditat enorme no perquè és una comèdia lleugera perquè la gent doncs entrin al cinema i s'ho passi més o menys bé però els arquetips que agafa més aviat moderners el hipster que d'allò la manera com la persona que mai no s'emprenya i que és suposadament molt profunda però que en realitat és molt superficial perquè no agafa res d'una manera potent que és l'Alberto Romero el personatge Alberto Romero la reivindicació d'alguna manera que hi ha d'alguna cosa més autèntica que no sigui únicament doncs anar pensant en l'art en les coses que suposadament li hem de donar més importància i que hi ha coses humanes coses d'autenticitat que s'han de d'allò està força ben tramades molt respectuosa amb tot també i bueno i porta el fet de veure que és una comèdia que al final tot acabarà més o menys bé amb coses controvertides i que hi ha coses que val la pena reivindicar amb què quedes Francesc amb Ocho Pedios Catalanes o el Pregón? Ocho Pedios Catalanes està millor tramat tot jo penso que sí penso que sí el Pregón vull dir per el tema de l'estereotip és una bona comparació perquè de fet apareixen també allà en el Pregón molts estereotip jo diria que com a comèdia que totes dues ho són Ocho Pedios Catalanes és més lleugera es deixa veure molt bé entra amb molta facilitat si et plantejes com una pel·lícula que no la critiquis no la vulguis veure com una pel·lícula d'autor que aprofundeix amb una d'allò sinó com una qüestió simplement lleugera per passar una estona si l'analitzes com un fet polític o d'allò llavors segurament hi pots trobar totes les serrades i tot el que vulguis no està feta d'aquesta manera jo la comparava amb la primera en la primera penso que amb aquesta línia que estem dient doncs s'aguantava de tenir un guió que més o menys d'allò i jo tinc la sensació és una sensació molt subjectiva que aquesta no arriba al mateix nivell no, però la segona ja tenen tots els personatges molt ben tramats i molt ben agafats i hi ha més varietat que es mou amb molta soltura la pel·lícula no sé i a més a més tot en un lloc així molt tancat que és una masia més a mi també em fa gràcia suposo que sí que tot això que diu el Pol influeix perquè jo vaig estar en una roda de premsa allà a la masia on estàs rodada també et fa gràcia veure allò a la casa les escales però bueno a part d'això a part d'això jo no sé la vaig veure amb... doncs m'ho alegro que t'ho veus sí, m'ho vaig passar bé i l'altre que vaig veure i que tinc ganes de veure millor perquè la vaig veure amb unes condicions no gaire bones ni correctes ni amb això original ni tan sols imagineu-vos el que això comporta doncs és Deadpool però el que vaig veure em va semblar fabulós quina, quina, quina? sembla increïble aquesta pel·lícula Deadpool molt bona no l'he vist no l'he vist no sé sincerament vull dir la manera com treballa de què va això no sé de què va la quarta paret la quarta paret això és tremendo l'acudit que fa sobre... ho vam parlar quan va venir el Ferran a parlar dels superherois és un personatge de Marvel que en realitat és un antiheroi diguéssim és un personatge que van crear gairebé en conya que és un és una persona bueno un tio que li refereix com una mica com era l'origen d'aquest perquè és com que n'hi ha tant però que es va cremar no? no és un home que no, és un càncer l'he agafat un càncer és veritat llavors és una persona així més o menys superficial però que en un moment determinat que és així molt d'aquelles persones que s'enfronten sí que s'enfronten molt fàcilment amb els altres molt de jugada de fer broma que no li trobes cap bràcia especial a la persona quan encara no és superheroi ni res i s'enamora però s'enamora d'una manera molt bèstia d'una dona d'una prostituta la manera com s'enamoren és fantàstica perquè comencen a destacar la seva vida la vida de cadascú quin ha estat pitjor de les dues llavors el repte aquell verbal el de diàleg és brutal guanya ell guanya ell però perquè ja exagera d'una manera tan salvatge que ja dius bueno l'altre que ja riu perquè dius d'acord d'acord no puc superar-ho això està molt ben treballant com a d'allò llavors hi ha una persona hi ha un personatge allà sinistre que li ofereix curar-li el càncer a costa de bueno no i a més a més donar-li unes capacitats que no té en gran dir perquè a través de la teràpia que té del càncer doncs li dona una bueno seria convertir-lo en un superheroi en una persona amb unes capacitats enormes el que passa és que el personatge aquest en realitat és tota l'estona no saps ben bé si el que diu és veritat o no si l'està curant o l'està matant si és un sàdic simplement i el que vol és allò carregar-se el personatge fent-li tota mena d'avexacions llavors és una pel·lícula és dura és molt dura la pel·lícula és duríssima i a part és un humor tan negre bueno de fet ja la van catalogar als Estats Units de més de 18 i la gent el portava els nets igualment ah però clar perquè és una adaptació a un còmic i els nens sortien a les familles sortien però hi ha un llenguatge i una explícita no és una pel·lícula per nens però jo la vaig veure no per res jo la vaig veure amb adolescents i no hauríeu de veure la identificació que tenia amb el personatge estaven al·lucinant perquè clar és un personatge que té és un destructor verbal és un destructor sí però té un cor molt gran bueno perquè és un transgressor i llavors suposo que ells s'identifiquen amb això des de la posició de l'adolescent rebel que ja contínuament està posant a prova els que hi ha al voltant però jo diria el personatge jo de totes maneres la pel·lícula trobo que és el personatge sí la pel·lícula és el personatge perquè en comparació d'altres pel·lícules de la mateixa línia per exemple Kikas Kikas Kikas també volia agudíssima o sigui està en un guió molt ben tramat em va agradar moltíssim Deadpool t'ho passes bé perquè t'ho passes bé però és que la pel·lícula és el personatge clar és un personatge o sigui és el personatge que representa tot el que s'estan enfotent inclús els mateixos d'X-Men per exemple hi ha una mena d'escola Howard que el que fa és entrenar gent així que tot mira que bonic i no matem a ningú sinó els deixem cao i ja està com a molt clar ell és el primer que diu o sigui home així el dic de bat me'l carrego és un personatge que fa que fa tremolar tot l'univers sí sí ho trenca tot i sobretot el tema jo crec que és el tema de la quarta paret de la manera com parla el públic des del començament parla el públic és clar això ho he vist ara he començat a veure una sèrie que es diu que la fa el ai com es diu House of Cards pot ser que es digui una sèrie la coneixeu? House of Cards que la fa el Kevin Spacey molt bona i resulta que ell es dirigeix també tota l'estona el públic no sé si ho heu vist no, no ho he vist m'ha sorprès perquè porto un decportat 3 o 4 capítols només és una sèrie televisiva sobre diríem el funcionament de la política dels Estats Units de Washington etc en la Casa Blanca totes les manolles que hi ha allà molt ben interpretada perquè tots els actors ho foten molt bé però el que m'ha sorprès més en un moment de mirat és que ell juga amb el públic de tant en tant passa qualsevol cosa i li diu al públic veieu? com és burro aquest no s'entera de què està passant unes coses que no són massa habituals en el món del cine és amb el llenguatge generatogràfic i fa gràcia és a dir no puc encara opinar perquè porto 3 o 4 capítols només però em sembla una cosa curiosa una cosa bastant curiosa no, no si trencar la paret aquesta sempre és això de Paul ho fa molt bé perquè reflexiona sobre el tipus de pel·lícula que estem veient en un moment determinat diu és que això és una pel·lícula romàntica en realitat diu no us havia enganyat quan el col·loquen dintre i llavors et va fer pensar i pensa és que és veritat vull dir en realitat ells van estrenar la pel·lícula el dia de Sant Valentí als Estats Units i llavors van fer una tirada de cartells que només era ell amb ella amb un fons així com de Manhattan saps com molt maco doncs tu veies el cartell i deia Deadpool a més van canviar les lletres en el que posaven les originals posaven unes d'aquestes com molt romàntiques doncs clar la gent deia bueno així els nòvios poden convèncer les nòvies tipus sí sí anem a veure aquesta avui és el dia i l'acudit sobre la quarta paret en un moment determinat en què la seva la dona cega amb la que viu també té una relació molt curiosa de respecte és que jo crec que en el fons és un personatge irreverent però respectuós i feble que té la seva esfeblesse i tot això és el que fa que per exemple els adolescents que estan en aquesta edat és com un adolescent és com un noi gran que encara no ha acabat de trobar la seva manera de funcionar en el món llavors clar els nanos al·lucinen a ell diuen ostres clar jo vull que aquest noi aquest home li surti tot bé que s'enamori d'aquesta d'allò que venci els seus enemics llavors estan superagafants però hi ha l'acudit aquest que us dic que és el moment en què la dona també parla al públic no només ell sinó una dona hi ha un tercer personatge que també llavors ell mira i diu ai bo la quarta paret de la quarta paret de la quarta paret això són 16 parets i dic 16 no 64 però fa molta gràcia i ja dic això en versió tenim aquí present avui l'Andreu Ferran jo quasi l'aprofitaria perquè ens expliqui el seu tema perquè si no no podem sentir-lo jo tinc molta il·lusió d'entendre que ja sabeu que l'Andreu sempre porta temes bastant originals últimament sí porto coses molt rares però bueno està rebuscant allà en els temes explica el tema aquest ve us en recordeu quan vaig venir i vaig parlar de les millors pel·lícules que mai s'han fet clar ara vaig pensar aquí potser li podem donar una altra volta al tema i abans em vaig recordar un cop que vaig veure un reportatge bueno un reportatge un documental molt interessant sobre una pel·lícula que es diu American History American History X que el director es diu Tony Kay o em sembla si no recordo malament però és una pel·lícula en la qual durant el rodatge va haver-hi una trobada bastant forta entre el director el Tony Kay i el Edward Norton per bueno diferències de criteris no? el típic l'actor que a vegades també fa com una mica de director i abans va haver-hi un punt que es van enfadar tant tant que el Tony Kay va amenaçar de signar la pel·lícula com a Alan Smithy i hòstia això em vaig quedar parat i abans el documental explicaven que aquesta era la manera que tenien alguns directors per signar obres amb les que no estaven d'acord per desentendre's de la seva obra d'alguna manera sí i que resulta ser que com a mínim als Estats Units és obligatori que les pel·lícules vagin amb nom de director no pot aparèixer una pel·lícula sense el nom del director és obligat sembla que és una qüestió sindical quasi bé llavors ostres això em va em va incuriosir ostres que curiós i llavors vaig pensar i quantes pel·lícules s'han fet d'aquest rotllo i bueno això avui en dia mirant així a internet és fàcil trobar-ho i realment t'adones que hi ha moltes obres que acaben signades per l'Alan Smithy l'Alan Smithy no és ningú és senzillament un nom que s'utilitza quan un director però també pot ser un productor o pot ser un actor o pot ser actors que han donat veu a personatges de pel·lícules per exemple de dibuixos animats i que no estan d'acord amb com ha quedat la cosa i la veus la signen com Alan Smithy i bueno és la manera que tenen de dir jo no reconec que he participat en això perquè considero que el producte no és de suficient qualitat o no m'agrada l'orientació o el que sigui i és el nom que més pel·lícules ha fet llavors no entrar com a director com a productor com a actor i amb més feines diferents no ho he contat deu estar allà amb Jesús Franco això sí això és veritat no m'he dedicat a contar-ho però sí que t'haig de dir que és un director polifacètic perquè ha fet de tot ha fet vídeos amb vídeos musicals signats i bastants pel que he vist signats per Alan Smithy han fet pel·lícules de dibuixos animats ha fet pel·lícules documentals telefilms per televisió realment cortometratges també realment hi ha moltes obres que han acabat signades per l'Alan Smithy i és polifacètic també perquè ja us dic també hi ha escriptors actors productor editor i compositor en les quals apareix signant Alan Smithy o sigui que realment fins i tot estic mirant còmics també pot ser de tot clar pot ser de tot qualsevol obra en algun lloc he trobat això si és veritat em sembla fantàstic i si no ho és també queda molt bé que Alan Smithy si agafeu les lletres del nom i podeu formar un palíndrom que és d'Alias Men amb les mateixes lletres però de fet no hi ha un documental que es diu així segurament jo no l'he vist però és possible que vagi sobre Alan Smithy no sé si això és realment així si quan ho van ho van pensar d'utilitzar aquest nom van pensar en la història del palíndrom però realment val la pena esmentar-ho perquè és curiós i el que he trobat també és que sembla ser que la primera pel·lícula en la qual es va signar o que reconeix que es va signar com a Alan Smithy per no haver de posar el propi nom del director va ser una pel·lícula que es deia en anglès Death of the Gunfighter que aquí es va anomenar la Ciudad Sinley que era una pel·lícula de l'oest que sortia l'actor Richard Wigmar i que sembla ser que van començar a dirigir en Don Siegel i que després per no sé quines raons es veu que es van barallar també es veu que les baralles acaben produint obres d'Alan Smithy doncs es va barallar i la pel·lícula la va acabar rodant Robert Totten però Robert Totten tampoc no volia signar perquè deia que la major part de la filmació l'havia fet l'altra i al final el sindicat va dir escolta aquí ha de signar algú per tant posarem Alan Smithy aquesta és la història que us expliquen any 1969 però a les mateixes pàgines web que anem mirant resulta que hi ha obres anteriors signades per Alan Smithy o sigui que segurament la cosa potser remuntem al Renaixement jo aniria a aquelles pintures que hi ha al Vaticà aquelles pintures del Vaticà jo miraria bé la signatura perquè sempre que no anem a Tapuerca o o aquesta de les pintures de Tapuerca no volia dir les altres les de Cantàbria les d'Altamira l'imagineu allà signar seria el cas és que després aquest nom s'ha anat utilitzant diferents directors i bueno la llista es llarga i si aneu a la web d'IMTV allà veureu que apareix Alan Smithy com a director t'expliquen perquè o sigui a la llista de directors trobareu Alan Smithy t'expliquen l'origen del nom de Alan Smithy i et posen totes les obres que a ells els consta que estan signades com a tal i entre altres directors que han utilitzat amb diferents obres aquest aquest alias hi ha en John Frankenheimer no en sortia amb una pel·lícula que es deia Riviera del 1987 el Dennis Hopper també amb una pel·lícula que sortia de Jodie Foster que es deia Black Way o Back Way o alguna cosa així després també amb una pel·lícula el director l'Arthur Hiller que amb una pel·lícula que es deia Ardell Hollywood del 1997 que aquesta pel·lícula era ben curiós perquè era una pel·lícula en forma de fals documental que el que feia era una mena de crítica sobre el món de Hollywood el cine i la idea era explicar una mica la història d'Alan Smithy exacte és que just anava a dir jo vaig agafar tens una pel·li que el protagonista que quan feia una pel·li el protagonista es deia Alan Smithy i és clar tot el procés històric d'aquest nom li queia a sobre clar com a jo estic firmant el meu nom real però clar tothom es pensarà que és algú altre exacte és veritat i llavors aquesta pel·lícula doncs també el director l'Arthur Hiller va signar com a Alan Smithy i després també el Keith Sutherland també va dirigir una pel·lícula que es deia Woman Wanted que també va signar com a Alan Smithy però bé això només són casos coneguts després aquí pots trobar una llista d'obres increïble de gent que acaba signant com a Alan Smithy a mi una cosa curiosa que quan em vas proposar el tema m'hi va fer pensar volia investigar més però honestament no he tingut temps de fer-ho ara mentre maríem el cotxe t'ho deia és que hi ha alguns directors famosos que també tenen més d'un nom per exemple l'Steven Sodenberg el que fa tràfic i moltíssimes pel·lícules com tots coneixeu Ocean's Eleven etc com que ell va començar com a director de fotografia la majoria de les seves pel·lícules les ha fotografiat ell amb un altre nom i ell és el director i moltes vegades el guionista perquè si no recordo malament Sexo Mentires i Cintes de Vídeo també és un guió del propi Sodenberg i consta sempre que hi ha un senyor que no m'agrada com es diu no sé què Smith i que és el mateix tinc la sensació també que això passa en molts casos és a dir hi ha molts casos en què perquè no consti que el mateix director ha fet 3 o 4 funcions determinades i si té una especialitat com en aquest cas era fotografia però resulta que per no constar li posen un nom que s'ha inventat però que tothom sap després que és ell mateix que ha fet la direcció de fotografia Això no ho feien els Cohen? Els Cohen no s'inventaven algú de producció? Em sembla que sí Em sembla que sí Em sembla que sí Volia mirar-ho sincerament volia mirar-ho però no he tingut temps i llavors no però sé que n'hi ha molts títols és a dir moltes pel·lícules que diríem que consta que hi ha un senyor de fotografia però la gent no sap que és el mateix director que ha fet aquesta funció El que referint-se una mica a això si recordeu el que van fer els promotors del Dogma 95 les Trier i companyia va ser decidir que el director no apareixia en els títols de crèdit que vindria relacionat una mica amb això perquè la normativa es veu de Hollywood de les pel·lícules de les productores de Hollywood abans del 68 és que no podia aparèixer el director amb un pseudònim i llavors aquests homes o aquests nois perquè eren molt joves quan van fer això van decidir que ni tan sols el director havia d'aparèixer cosa que és una decisió curiosa el director en principi que es considera com el primer responsable de les qüestions de la directiva d'una pel·lícula doncs no apareixen en les que estan catalogades com a dogma que hi ha no sé si unes 30 o 40 o 60 no sé quantes en sien total doncs el director no apareix però això realment està així quan vas a veure la pel·lícula no apareix el nom del director és curiós seria una altra manera de treure seria com posar un Alan Smith però no el que és estrany és que no passi més perquè moltes vegades hi ha pel·lícules com diem que surten tan malament que et sap greu que hi hagi més gent que et digui doncs mira jo poso el nom el que passa que històricament hi ha molts casos de pel·lícules que tots sabem que per exemple per posar tothom sap que el va començar un senyor i que el va acabar un altre és per taco no sap que no va començar l'estat l'any cubri sinó l'Antoni Mann i que es va barallar amb el productor que era el Quir Douglas i que acabava de fer o feia un parell d'anys que havia fet va cridar i el va fer venir a home per tant hi ha molts casos d'aquest el que passa que acaba fent el cubri perquè ell va rodar el pic percent de la pel·lícula en una pel·lícula que el que ens explica ell és que hi ha moltes pel·lícules és una cosa un recurs curiós jo no sé si sabeu que hi ha un famós escriptor que ara no m'ha recorri de la nom però que té aquella famosa novel·la d'èxit que és d'un nano es diu allò de nano que s'escapa de... suposo que sabeu quan hi ha un centre literari és un senyor que és famosa i pels seus contes també ho diuen molt famosos J.D. Salinger Salinger el Salinger és un personatge que ningú sap la cara que corre en fotografies que es diu que és ell però no sé si realment el que li ha portat en el Salinger és una fama primera perquè és una bona novel·la una novel·la que va donar èxit i va estar preparada en el seu moment i després des del punt de vista literari però una de les raons per les quals el seu nom perquè després no va produir gaires coses més amb una oreola espectacular és perquè ningú sap qui és ni n'hem pogut fer entrevistes ni l'hem pogut fotografiar i ningú sap on vivia ningú sap anar d'ell quan se sap que és un senyor que està viu és a dir doncs clar doncs la Wikipedia estava mirant això va morir el 2001 va néixer en el 2009 igual és mort sí però no hi ha fotografia hi ha un retrat així fet com una mena de retrat robot ja en corren fotografies jo es recordo haver-ne vist alguna fotografia d'ell però que no se sap si realment és autèntica o és una o és una falsificació perquè no se sap realment vull dir quina és la cara real d'ell inclús hi ha versions diferents gent que l'ha conegut dient que era un senyor que estava malalt i que tenia problemes però com que són tant contradictòries això el que crea per molta gent és unes ganes de conèixer el personatge de saber qui és perquè és un enigma la llegenda urbana aquesta típica clar però aquí podria donar-se el cas que aquest home el Salinger fos com una mena de Shakespeare sabeu la idea també aquesta del grup Anonymous que diu que Shakespeare no és qui es considera sinó que en realitat era un conte que no podia escriure pels costums o per l'escondicionament de l'època aquelles obres d'aquelles característiques i llavors va agafar un escriptor d'aquests un negre que es diu un gos writer que es diu en anglès perquè li posés el nom llavors potser el Salinger doncs era no sé un gran empresari és com aquí que teníem el Víctor Català diguéssim els pseudònims per haver d'amagar-se sí que era la Caterina Albert i Paradís això em va quedar de quan estudiava a mi em fa gràcia perquè tinc una amic que es diu Víctor Català que també els pares li podien haver passat Ramon sí, sí sabien el que es feia de totes maneres i la Blixen la de Memòries d'Àfrica que tampoc filmava com un home també i en realitat era una dona sí, però això s'explicava perquè per les dones en aquella època signar com a dona una obra ja era un hàndicap i aleshores, clar signar com a... o el que ha comentat del Jesús Franco també que tenia com 100 noms diferents per evitar la censura i per evitar tot de totes maneres els directors que signen com a Alan Smithy jo ho veig més com una mena de posició de força això no s'ha fet com jo volia sinó com a vergonya sinó com a... com a crítica perquè fixeu-vos que de fet jo em vaig enterar d'això arrel d'un documental en el qual el director ho va fer com una mena de protesta en realitat al final va signar com a ell mateix o sigui Toni Kay però realment en el seu moment sembla que va estar a punt de posar Alan Smithy com una mesura de pressió doncs mira si un programa un sense condicions no ens agrada doncs en comptes de dir que participa el Pol l'André o el d'allò posem no no ha participat avui Alan Smithy que ens presentis a l'inici ens presentes a tots com a Alan Smithy el col·lectiu exacte el col·lectiu Alan Smithy ha fet el programa d'avui jo no sé com que avui aquesta temporada tenim dos finals així ben curiós potser no està malament que ja que aquest tema més o menys l'hem deixat força ben aclarit i enllestit si no hi ha alguna cosa més per part d'algú doncs podríem aprofitar perquè el Joan per exemple o l'Andreu que no vindrà la setmana vinent puguin fer una miqueta de memòria i recordar aquelles pel·lícules d'aquesta temporada doncs els ha marcat jo sí he de parlar d'una pel·lícula que m'ha marcat i que considero que és de lo milloret que Nat Klawler no sé si pot saber quina és però és d'aquesta temporada jo diria que sí l'anterior crec de l'anterior de pel·lícules que et marquen tant podria ser ara no en feu dubtar podria ser és a dir jo sé que clar com que la temporada comença al mes de setembre i tornem han passat 10 mesos o 11 mesos gairebé no ho sé en qualsevol cas de l'última temporada si no és d'aquesta temporada i tens raó doncs serà de l'anterior una de les pel·lícules que a mi últimament més que m'ha marcat que considero que és una obra mestra i considero que és una pel·lícula que desafortunadament desgraciadament va passar molt desapercebuda pel públic en general és Night Klawler és a dir per mi és una pel·lícula extraordinària i bueno és a dir doncs cada vegada que l'he vist tant de 3 o 4 vegades ja a mi em passa que sabeu que quan una pel·lícula m'agrada la reveig més d'una vegada i m'assembla extraordinària una altra cosa que ara em ve al cap simplement perquè em sembla que la fan aquesta nit o la van fer ahir la nit ho vaig veure a la Vanguardia al diari que l'anunciaven és Raïces Profundes Raïces Profundes és una pel·lícula em sembla que és del 52 o 53 és una pel·lícula del una extraordinària pel·lícula seria com el que ha recomanat el Jaume cuando ruge la mar a punta seria aquests clàssics per mi és una obra mestra és que ho dic perquè he vist que la feien aquesta nit no sé si és a la 1 o a la 2 en una d'aquestes cadenes o la van fer ahir no sé ara a quin lloc no la vaig poder veure no la vaig poder veure però és una pel·lícula que també el crític la recomanava considerava deia el mateix deia que era una obra mestra però si algú jo ho dic perquè és que aquests dies estava pensant quines eren les pel·lícules que jo he vist més vegades jo recordo que de petit molt jove devia ser adolescent m'escapava de casa meva entrava al cine al cine mèrica que hi havia al carrer paral·lel i veia Relàctes Profundes 10 i 12 vegades seguides per tant és una pel·lícula 10 o 12 vegades seguides si no seguides doncs dos o tres vegades un dia en poc temps d'acord i el dia següent dos o tres vegades més carai per tant és una pel·lícula que l'he vista milions de vegades i continua agradant-te i per què passa això amb aquesta pel·lícula tu concretament té una música extraordinària no sé si la coneixeu una música brutal té uns paisatges perquè és una pel·lícula de l'oeste però una de les més consistents que jo conec com a pel·lícula de l'oeste és una pel·lícula que té un muntatge cinematogràfic és del George Stevens és el director el George Stevens tenia una manera de treballar que era rodava molt i després triava les imatges que en quedaven millor per explicar la història tenia molt de material rodat i això a mi suposo que quan era jovenet m'encantava perquè veia que el llenguatge fluïa amb una facilitat i amb una fluidesa inacostumada i entre la música el paisatge perquè és un lloc preciós des del punt de vista de verd amb les muntanyes és la història d'uns com suposo que sabeu d'uns pagesos instal·lats en un lloc on hi ha uns que volen que passin com passa sempre els animals i volen destruir tot el que és l'agricultura que es fa en aquella zona la lluita entre grangers i agricultors clàssica en el western aquesta és una pel·lícula de les primeres de l'any 50 i pico no sé si és el 53 o el 52 53 bueno doncs l'he incertat però és que l'he vista tantes vegades me la conec tan bé els personatges els actors que em sembla una cosa realment vull dir meravellosa podríem fer un programa sencer que ens recites la pel·lícula de memòria quasi m'ha passat en molt poques pel·lícules això tan intens aquesta perquè era suposo molt jove i t'afecten més les coses quan és tan jove però d'adult hi ha alguna altra pel·lícula que una pel·lícula per exemple que jo he vist moltes vegades i que suposo només per raons intel·lectuals o polítiques o de plantejament personal que és que és de l'Elia Cazan El Compromiso The Rangeman és una pel·lícula de l'any 68 de l'Elia Cazan basada en una pròpia novel·la famosa d'ell que escriu quan està exiliat o quan està a París perquè se li ha mort una de les seves dones i llavors estan cap a París i escriu aquesta novel·la llavors això va fer una pel·lícula amb el Kirk Douglas La Falle Dunaway i també l'he vista potser perquè planteja un tema que era molt dels anys no pel·li dels anys 68 i potser perquè planteja un tema que no seria ara massa actual però en canvi en aquell moment sí que ho era que era el tema de si val la pena viure pels diners o val la pena viure per fer una feina que valgui la pena que et doni sentit a la teva vida llavors el Kirk Douglas li planteja això és un escriptor que no ha divertit sinó que ha esdevingut publicista Ah sí, sí que la vaig acabar de veure per la teva recomanació guanya molts diners guanya molts diners però no és feliç no satisfà la feina que fa i llavors no m'he determinat doncs hi ha tot el conflicte de què fas si deixa de feina i es dedica a escriure o es dedica a fer una altra cosa o no i bé amb tot el que comporta la família llavors jo penso que és un tema molt dels anys 60 molt de la gent jove que que et preteníem canviar el món i que ens pensàvem que això no seria molt fàcil i que segurament un dels valors bàsics era fer una cosa coherent amb la teva pròpia vida i per tant doncs una altra pel·lícula que volia haver-me i està clar que aquesta temporada per tu ha passat sense pena ni glòria perquè destaca els clàssics destaca les pel·lícules de la temporada passada però no així que bueno a veure si la temporada vinent que tornarem al setembre doncs t'encaixa més Andreu tornem a veure bueno continuem ara una estona moltes gràcies sempre que vens ens enlluernes amb coses originals i ens quedem amb la música de Shane de Raïces Profundes vale fins la setmana vinent o fins quan sigui a reveure bye