Del BCN Film Fest a la Palma de Cervelló: premis, recomanacions i el renaixement d’un cinema de poble

Cinema sense condicions Bona nit Bona nit Aquí estem com Sí, enteneu la referència perquè és el camarote Aquí som quants? Avui som molta gent Bona nit a tothom els que ens esteu escoltant a Cinema sense condicions per parlar de cinemes per parlar del que hem vist, del que ens ha agradat del que potser no ens ha agradat i d'una novetat que ens portaran els nostres convidats Com sempre darrere del comandament el Pol, Pol Digles Bona nit el Joan Cerdà, bona nit Hola, bona nit Pep Armangol Hola, bona nit i els nostres convidats que avui tenim molta gent o sigui que són tres persones que venen de la Palma de Cervelló i ens explicaran el que el que han creat o el que han recreat perquè han posat a l'abast del poble una una possibilitat de veure el cinema com ens agrada veure el cinema els que ens ha agradat sempre el cinema que és una gran pantalla fosc i abduïts per aquella gran pantalla bé els nostres amics són el Manuel Carrasco Hola, bona nit el Lluís Codinyac Hola, bona nit i el Josep Palsas Bona nit doncs aquí els animi la segona part del programa com ja hem comentat primera part diem el que hem vist el que ens ha sembrat algunes coses el Pep ens farà un resum del que del que va viure que va ser molta cosa sí, molta cosa el Verdi a veure si ho dic bé el BCN Fest Film Fest Film Fest que ha tingut lloc la darrera setmana i que els nostres amics el Joan el Joan Sardà i el Pep Armangoli van assistir suposo que moltes el Joan Sardà em va dir que un dia va estar cinc hores no? no, vaig veure cinc pel·lícules i mitja des de les deu del matí fins a les dues de la matina i va sobreviure va sobreviure és aquí és aquí sabeu? és aquí no, vull dir això del cine no fa mal i després em dieu quan vaig al Terror de Molins que em faig les dotze hores de terror em dieu apa això ja no s'aguanta això és que tu ets de la gent jove jo ja sóc del geriàtric i escolta aguantar això també té un nivell l'hem de felicitar per aquesta gesta potser el Pep em va veure més perquè jo tenia algunes obligacions el festival va durar nou dies i en nou dies vaig veure 41 pel·lícula vols que et faci un bravo? no i a més a més ell era jurat del Premi de la Crítica de la SEC de l'Associació d'Escriptors Cinematogràfics aleshores vull dir bueno ell era un privilegiat del festival vull dir eren Jeremy Irons i ell sí ja sí sí junts no per separat junts eren amb la Mònica Randa i tu eres per separat a veure si vols comença tu si ja ens estan a punt doncs sí com que la setmana passada no hi era per aquesta qüestió avui aprofito per obrir molt bé bé l'edició aquesta del festival de Barcelona és la tercera que es fa hi havia un canvi de direcció aquest any aquest any l'ha dirigit la Conxita Casanovas que ha fet una pel meu gust un treball extraordinari rodejada d'un molt bon equip i ara de les 59 pel·lícules que es van poder veure jo ja he dit abans que n'he vist 41 i d'aquestes 41 us diré una mica què és el que a mi m'ha semblat començant per dir que el meu criteri el festival d'aquest any té un notable assegurat de mitjana o sigui crec que un notable alt hi ha hagut una una varietat molt interessant de programació llavors començo pel final de tot al final hi havia diversos jurats un d'ells era el jurat de la crítica oficial que estava format per Pilar Eire Nora Navas i Joan Maria Miró i va entregar el premi a Soledat d'Agustina Macri una òpera Prima a Argentina sobre el tema dels anys en què una noia la Soledat en qüestió va sortir de Buenos Aires per anar a estudiar a Itàlia i es va posar a Torín i a Torina llavors estava molt activa una sèrie de cèl·lules anarquistes i va entrar a dintre d'una cèl·lula anarquista i quins anys eres m'has dit? 70 el premi de la crítica de l'Àsec com ha dit el Joan estava format el jurat per Ilènia Cabanyes per jo mateix Pepe Mengol i Aaron Cabanyes i nosaltres vam entregar el premi a La vida sense la Sara Amat de Laura Jou és una òpera Prima també d'una directora catalana que fa molts anys més de 20 que està treballant com a coach d'actors i actrius i llavors a treballar per exemple amb totes les pel·lícules d'Agustí Villaronga té molta experiència i aquí s'ha llançat com que ella té molt contacte i té una mà especial amb els actors joves s'ha llançat a fer aquesta pel·lícula que és una història basada en una novel·la homònima del Pep Puig que va guanyar el Perrem i Sant Jordi 2015 La vida sense la Sara Amat i que planteja amb l'ambient rural el mes de setembre una mica l'època aquella del canvi en la frontera entre els 13 i 14 anys d'adolescència cap a joventut d'un grup de nois i noies però centrant-nos en un noi i una noia la noia és la Sara Amat em va semblar que era molt interessant aquesta pel·lícula perquè la ubicació entès això quin tipus bueno la ubicació en la novel·la és no sé si és a Sabadell o a Terrassa sembla que és a Terrassa però per qüestions de de muntatge i de coneixença i tal d'exteriors i localitzacions la pel·lícula es va filmar en un poble que hi ha a prop de Tàrrega a un quilòmetre que es diu el Talladell i llavors transcorre allà per tant no és urban això no no estem sempre amb l'època cap a l'acabament de les vacances d'estiu molt bé doncs aquests han sigut els dos premis i llavors i a tu et va agradar la pel·lícula si la mou premiar naturalment sí a més a més allò que a vegades jo votava aquesta però era una altra però allò que a vegades passa també passa després ja veureu que dintre la secció oficial hi ha altres pel·lícules que també considerem molt importants però per exemple una pel·lícula ja ho avenço extraordinària com és la tragèdia de Peter Lu vam considerar que un un director de la categoria i de la trajectòria de Michael Lee no li podia fer massa fred ni calor el premi i en canvi una persona que està obrint-se camí ara amb una pel·lícula molt digna amb una fotografia extraordinària extraordinària de la Griselda Jordana un guió també molt treballat i tal doncs pensem que era important donar-li empènyer per aquí hi ha hagut altres també pel·lícules lògicament per exemple vam voler fer perquè no quedés sense anomenar una menció especial la mirada d'Orson Welles de Marc Cousins perquè és una pel·lícula extraordinària sobre un geni com Orson Welles que tots els que estimem al cine és una pel·lícula que quan l'estrenin estic segur que serà de visió obligada per tothom però seguint una mica com va anar al festival la inauguració es va fer amb una pel·lícula catalana espanyola de Dani de la Orden que és Litus una comèdia a vegades una mica una mica amarga però molt interessant una pel·lícula que val la pena veure-la i es va la cloenda es va fer amb la blada de Buster Scrooge de Joel i Ethan Coen aquesta és una pel·lícula que està dintre del circuit de Netflix la va comentar amb el Pol no sé com anirà no sé com anirà la distribució és una pel·lícula que té moments extraordinaris de l'oest extraordinaris i a més a més té una diversitat perquè són ensenya que són sis històries i concretament hi ha la història del buscador d'or que ah no l'has vist? no l'has vist tu l'has vist el Pol el Pol la va comentar perquè l'ha vist a Netflix és una meravella és igual tot en conjunt i dues nominacions a l'Òscar ja molt bé i llavors ja dintre de la secció oficial no diré totes les pel·lícules però diré les que em semblen una mica que estan dintre del notable que deia Cartes a Roxanne d'Alexis Mikailik francesa que és sobre que és sobre la construcció de de de de de de de de de de de de de de de de de de de el bailarín de Ralph Fiennes aquesta la destaco com a fiasc des del meu punt de vista eh la posaven malament si no val però però però horrorosa senzillament però és d'aquelles pel·lícules que curiosament són fulminants per exemple nosaltres la considerem horrorosa i hi ha altres que s'han segut al meu costat i han dit aquesta pel·lícula estupenda és el del Nureyev no? sobre el Nureyev sí sobre la primera època del Nureyev quan el Nureyev passa a Occident a París i evidentment el que és important de la carrera de Nureyev és després vull dir el que va fer a Rússia és no re i la pel·lícula se centra en això vull dir en els anys que va estar a Rússia i quan ell doncs arriba a París amb el ballet del Bolshoi i els ballerins francesos però arriba relativament jove no? sí, sí esclar sí, jove sí, que deu tindre 21 anys sí i demana es demana asil polític sí però és que l'important de la carrera de Nureyev és després sí, sí per això el que vam trobar a faltar precisament va ser els moments sí, vam una mica per aquí la cosa jo l'hi vaig dir al Joan aviam pels que no estiguin escoltant el Xivatazo perquè no estiguin veient el Xivatazo sí bueno hi ha hagut una referència una mica pel escenòlegi és que té amb Juli de la Bolleín d'Ithia Bolleín sí i amb Bohemian Raps és del tipus de pel·lícula aquest per una altra banda hi ha El secreto de les abejas d'Anabel Txancel que és una altra pel·lícula que considero fallida però que va tindre una mica de revolt i de totes maneres és una pel·lícula que no és absolutament descartable perquè la veritat és que hi ha alguns moments d'entomòleg de descripció del món de les abelles que són extraordinàriament bons i vaig tenir l'oportunitat de parlar amb una biòloga que tenia la Ilènia Cabanyes que tenia de company i va dir escolta és que és rigorosíssim això ha estat molt ben documentat la resta és que clar la pel·lícula toca el tema del lesbianisme en els anys 50 i llavors aquí ja tenim problemes tenim problemes perquè adopten la postura de fer una pel·lícula molt neta molt polida i llavors hi ha incongruències tan serioses com una una noia d'uns 40 anys o així que ha perdut la feina ja la tenia precària perquè no tenia ni per pagar la pensió que té problemes i té que sortir de casa i tal i en canvi ens està a cada nova plan o plan o seqüència ens està sortint amb un vestit modelet o sigui per dir alguna cosa i a partir d'aquí ja es podeu imaginar és curiós les coses a vegades al cine no són creïbles per detalls d'aquesta mena sí estic d'acord i llavors t'allunyen ràpidament i quan tu t'has allunyat de la pel·lícula és molt difícil tornar-hi et crec et crec i això que et dic va crear un revolt perquè bueno hi havia esclar tota la programació ha estat o sigui heu de pensar que més d'un 40% de les pel·lícules eren fetes per dones vull dir que es volia donar una visibilitat gran al tema de la dona aquest per exemple també està dirigit per una dona però clar després hi ha d'haver rigor seguint després hi ha una pel·lícula que és Hotel Mumbai és una pel·lícula d'Anthony Maras un altre d'increïble també un altre també que clar que comença com una pel·lícula realment el que era aquell atentat tan terrible que no sé si van morir dues o 300 persones i després al final acaba en trossos que sembla Indiana Jones altres que sembla l'àngel exterminador de Buñuel és algo al final és però és una opera prima diu sí ara arribem a la mirada d'Orson Welles aquesta us la recomano a vosaltres i a tots els oients perquè és un repàs a la carrera d'Orson Welles amb moltes intervencions d'ell i després fent ús d'una caixa que van trobar amb cent o no sé quants dibuixos que eren desconeguts del propi Orson Welles i a més a més dibuixos que donen il·luminen molt per allà on anava el seu pensament la forma i el rigor que tenien construint els personatges que abans els dibuixava i tal és és molt és molt colpidora aquesta pel·lícula el que li agrada el treball i l'obra d'Orson Welles que és imprescindible perquè li obrirà més camps dintre del que és el geni després hi ha una de les pel·lícules millors d'aquest festival que s'ha vist que és la tragèdia de Peter Loom de Mike Lee aquesta és d'anglesa és comentada i és una pel·lícula històrica rigorosa que no fa concessions en cap sentit i que sense sense voler explicar de què va sí que apunto per tots els que ens escolten que no se la perdin s'estrenarà o si no s'estrenarà s'estrenarà aquest divendres em sembla i és molt interessant perquè passa fa 200 anys però hi ha a Manchester però hi ha moltes analogies amb la història recent del nostre poble i ho deixo aquí ja ho vaig dir jo la setmana passada sí sí anava a dir que ho va comentar el Joan perquè vam gaudir de la presència de Mike Lee que va venir que va venir a xerrar d'una manera intel·ligentíssima molt reivindicativa i ell mateix va dir que era conscient que la pel·lícula podia tenir un gran interès perquè ho va reconèixer parla d'una història de repressió i bueno ja sabem que la repressió sempre és igual i que bueno és això que tu deies que fa 200 anys però malauradament també l'hem viscuda fa poc els segles tornen el poder s'assembla sí sí avui un company em deia escolta tu que saps decidir diga'm aquella pel·lícula de l'Ingmar Berman que no sé d'una serp i tal dic sí t'interessa mira-la mira-la és el huevo de la serpiente i pot ser que torni a ser d'actualitat lamentablement lamentablement naturalment llavors hi ha una altra pel·lícula que és Nacido Rey d'Agustí Villaronga que és una pel·lícula feta aquí els els d'Aràbia han posat diners la pel·lícula està ha costat 20 milions d'euros és molt espectacular amb una fotografia del Josep Maria Civit que és una meravella i la pel·lícula és extraordinària la història és preciosa deixem-ho és preciosa perquè és el rei faig afortunadament faig salt és quan era jove fins als 12 anys afortunadament no entrem amb el seu desenvolupament és una escapadeta que va fer a Londres per millorar el seu anglès i representar el seu parc però està basada en un llibre i la composició el guió és molt acurat però sobretot allà el que ens hem de deixar anar és amb les imatges hi ha unes imatges de desert extraordinàries i després hi ha unes imatges per exemple una una cacera ho he vist el programa podies veure el programa si desplegaves podies veure i realment això era interessant és molt maco a més és una pel·lícula que acaba amb el mite de Lorenz d'Aràbia que per mi és una pel·lícula que no m'interessa gens que és molt pesada i aquesta en canvi és tot el contrari i contraposa el personatge de Lorenz d'Aràbia amb el personatge de Philby que és el pare del que seria espia famós Kim Philby que bueno que seria un agent doble de Rússia i de l'imperi britànic i llavors doncs Philby té una idea pel l'Orient mitjà i el Lorenz té una altra idea no i aquí doncs a la pel·lícula es posen del costat de Philby d'una manera molt molt clara i que bueno és el que té més influència sobre el petit feïssal els britanes tenen aquesta dualitat també amb la Índia jo recordo va passar el mateix també hi havia dues corrents una que era favorable a fer les coses mitjanament bé i una altra l'imperi sí exacte seguint amb el repàs tenim una que segurament també igual em vau parlar que és Bunuel en el laberinto de les tortugues és una no me'n recordo on vas parlar no hi ha una sí sí també també va venir el director i el productor sí el Salvador Simó va tenir l'oportunitat de parlar amb ells també de parlar amb ells sí el Joan no sé si us ho va comentar va explicar una anècdota i és que a veure el Bunuel per fer les urdes la pel·lícula va de la filmació de les urdes el curt metrà o Tierra Simpan o Tierra Simpan llavors ell va comptar amb la financiació per part del Ramon Acín que li va tocar la loteria era un aragonès escultor que per exemple anarquista a Barcelona hi ha una escultura d'ell a la Meridiana amb una pajarita que era una cosa molt característica en Ramon Acín i aleshores ell va comprar un bitllet de loteria a Oscar perquè ell era d'Oscar el Bunuel era de Tarol de Calanda i aleshores doncs el Ramon li va dir al Bunuel mira si era de la loteria de Nadal i el Ramon li va dir al Bunuel si toca et pagaré la pel·lícula perquè al Bunuel a França ja no li volien produir cap pel·lícula perquè hi havia hagut l'escàndol de l'aix d'or i la seva mare havia pagat l'aix d'or i llavors tampoc volia produir-li cap pel·lícula i va ser la casualitat que en el Ramon Acín li va tocar la loteria i aleshores doncs va dir mira Lluís que havia comprovés ja tengo los dineros i el que jo li vaig explicar en el Salvador Simó i en el Manuel Cristóbal que és el productor que també havia sigut el productor de Rugues que és una gran pel·lícula d'animació i ells no ho sabien i jo pensava que no ho sabia és que el Ramon Acín havia tingut un carrer a Barcelona durant la guerra civil i és el carrer on jo visc que actualment i abans de la guerra doncs es deia Sant Pere més Baix no? la Ciutat Vella i llavors esclar en temps de guerra com que no hi podia haver noms de sants i com que el Ramon Acín va ser afusellat pels franquistes al setembre de l'any 36 doncs al meu carrer va passar a dir-se Ramon Acín i això m'ho explicava la meva àvia i la meva mare que ja vivien en el pis quan la guerra evidentment i aleshores ells es van quedar molt sorpresos el Manuel Cristóbal em va dir doncs està aquí el nieto de Ramon Acín sí hi havia familiars a la sala era una cosa perquè la pel·lícula es parteix entre el Luis Buñuel i el Ramon Acín i és una reivindicació d'un artista que està gairebé oblidat però que en el seu moment va ser molt important la pel·lícula a més a més parteix d'una una narració il·lustrada d'un còmic de Fermín Solís però hi ha un treball molt interessant entre la part de dibuix i les incrustacions de trossos de pel·lícula està molt ben fet això està molt lograt i a més a més la pel·lícula té un creixent que va captant es veu un Buñuel bastant tal com jo he llegit tres quadres llibres sobre el Buñuel i em sembla que està bastant captat com era Buñuel i a més a més ja personalment vam fer un viatge a Calanda fa 45 anys amb el Joan i vaig tindre l'oportunitat perquè jo era així que vaig pujar a casa del Buñuel i estaven allà amb el Saura i el Juan Luis Buñuel i tal estaven esmorzant jo m'anava passejant pel menjador i filmant l'església i la plaça des del balcó del menjador del Buñuel i resulta que amb aquesta pel·lícula hi ha una reconstrucció d'aquesta del menjador aquest i us puc dir que és fidel perquè em va vindre a la memòria bé és una pel·lícula que com podeu veure la recomanem moltíssim molt bé val la pena veure després tenim la importància de llamar-se Oscar Wilde de Rupert Everett que aquí potser el més destacable és la fusió que hi ha de l'actor Rupert Everett amb el personatge d'Oscar Wilde que hi ha moments és que penses que realment ha ressuscitat Oscar Wilde i està allí perquè hi ha una comunió absoluta amb el personatge els actors aquí estaven molt bé els actors jo havia mirat els actors rojo és una pel·lícula que va no va inaugurar el festival la van projectar abans de la inauguració del festival és una pel·lícula que ha tingut un bon recorregut a l'últim festival de Sant Sebastial i va guanyar un parell de premis i està dirigida per Benjamín Naistat és argentina i és una pel·lícula molt interessant que té un tractament opressiu tota l'estona dels anys previs a l'arribada de Vidal i companyia argentina no és una pel·lícula fàcil no és una pel·lícula agradable però és una pel·lícula que té la seva duresa i té el seu interès Vittoria 3 de marzo de Víctor Cavaco és una pel·lícula que recomano perquè penso que és molt oportuna que s'hagi fet ara la visió dels 5 assassinats aquells que va haver a Vittoria i que té una reconstrucció molt digna i tot això que estàs dient s'estrena aviat o com? sí aquesta està a punt d'estrenar-se perquè bueno en tornarem a parlar quan vas vejar el Víctor Plegant us he de parlar d'una que s'estrenarà l'ensemble aquest divendres amb la que jo és amb la que més vaig disfrutar rient del festival que és Detective Pecacho de la Índia a París en un armari d'Ikea ah sí ja l'he vist us asseguro que és fresca ja es veu és aixo només veient el resum i és molt divertida a més amb un actor hindú que bueno se't posa la butxaca des de la primera imatge haig de dir una cosa d'aquesta pel·lícula la de l'Ikea sí aquesta de l'Ikea que en el títol original evidentment no diu res de l'Ikea sinó a més jo no ho entenc és molt llarg el títol el títol original és l'extraordinari viatge del Fakir i aquí li han posat de la Índia a París en un armari d'Ikea i jo no entenc que es pugui posar una marca en un títol d'una pel·lícula però està tret la novel·la de Romain Púrtales sí va passar que jo aquesta pel·lícula hi vaig arribar tard al matí i llavors hi vaig arribar que ja hi ha passat un quart d'hora i llavors vaig anar amb una altra projecció a la següent projecció que van fer i va venir aquest Romain Púrtales i un productor francès que tots dos parlava en espanyol per cert i aquest Romain Púrtales llavors o sigui la pel·lícula m'havia agradat l'havia passat molt bé i tal però quan va parlar el creador aquest de la novel·la i tal i dius hòstia se'm va caure la pel·lícula als peus perquè resulta que aquest tio és policia i abans havia sigut controlador aèri al Prat cinc anys que per això parlava castellà no? i el parlava molt bé és clar i hòstia jo quan un equipatge molt dolent per fer la promoció sí bueno sobretot per mi hòstia se'm presenta un policia allà davant i dius collons però és que a més el tio diu jo us presento la pel·lícula i quiero que al final de la pel·lícula os vegeis todos sigui així en plan Albert Espinosa i era una cosa una mica allò que hòstia em va començar a sortir una mica d'excema i no ho sé vaig veure el quart d'hora que em faltava i me'n vaig anar perquè jo ja n'estava una mica fart és una pel·lícula d'aquestes de com deia el tio de sentir-se bé ser feliç una mica d'autoajuda una conya d'aquestes però és veritat que és molt efectiva i que està molt ben feta hi ha una pel·lícula que l'he posat per dir és la filla d'algú que la fa un grup de l'SCAC i la interpreta l'Aina Clotet una pena l'esforç que fa l'Aina Clotet per una pel·lícula que no té cap ni peus en canvi n'hi ha un altre que es diu Staff Only de Neus Ballús que és una pel·lícula extraordinària allà funciona tot és increïble la pel·lícula us la recomanem i aquesta també s'estrena ara aviat sí bé però tindrem oportunitat Neus Ballús que havia fet la plaga la plaga la plaga que ja ens va agradar ja era una grandíssima pel·lícula una gran pel·lícula sí, sí Atrevida una directora que apunta i a la segona amb un bueno, no sempre passa no, no aquesta vegada sí en aquest cas sí llavors amb uns actors genials hi ha el Sergi López hi ha una noia que fa la primera pel·lícula que es diu Helena Andrada sí, Helena Andrada és una revelació absoluta des del primer moment de la pel·lícula fins al final fa de filla del Sergi López jo em pensava que era la filla de debò perquè perquè està mirada com un documental i llavors o sigui és el Sergi López que se'n va al Senegal per muntar un complex turístic i porta els dos fills ell està separat i llavors la dona ha dit té em porta tots els nanos i jo em pensava que eren els seus fills de debò però esclar em mirava aquella noia i jo pensava aquesta noia no es pot dir Marta López de cap manera i no es deia Helena Andrada i és així Quan van fer la roda de premsa posterior al passe van fer un tort de preguntes i això i jo em vaig dirigir amb ella i li vaig dir perquè havia parlat abans li havien preguntat i tu ara què faràs jo estic amb els estudis seguiré també estudiant art dramàtic però encara no sé què faré i tal i agafo jo la paraula i dic escolta Helena per favor els que ens agrada el cinema no ens facis la putada de no ser actriu va riure es va sentir molt bé és que és una mica el que diu el Joan aquesta noia tu la veus actuant i dius si no actua un noi i interpreta així és que ho porta a les venes que té futur sí tinc que dir breument has d'anar acabant sí sí Verdà va i Agnès és una pel·lícula que la veureu segurament aviat i sobretot apuntaus-la amb tres estrelles també molt bé una autobiografia feta per la mateixa Agnès Verdà que és extraordinària i llavors com que va vindre Jeremy Irons tinc que dir que pintores i reies del Prado més enllà de la veu ah clar sí envellotada de Jeremy Irons és una pel·lícula preciosa sí home envellotada bueno no ho sé com el tol que deies no sabia jo jo dic que més enllà de la presència i la veu del Jeremy Irons és una pel·lícula i el Jeremy Irons en si mateix és una pel·lícula que no em va agradar bueno això és una altra cosa em va semblar que era una visió del Prado que jo he anat tres o quatre vegades i no coincideix gens amb la que hi ha de fer però bueno aquestes coses es poden passar el mateix puc dir de Barcelona la rosa de foc de Manuel Huerga que en català fa la narració el el el Pep Guardiola i en castellà un senyor que es diu del poble sec el noi del poble sec el noi del poble sec i després una i amb aquesta a cabo que i amb francès l'Érica Vidal i amb anglès el Woody Allen sí el de l'Érica Vidal també està una mica pelotera la pel·lícula n'hi ha una que us vull dir per tancar la cosa i és Klim i Schiele Eros i Sique sí que és una pel·lícula que em va semblar extraordinària o sigui jo vaig sortir d'allà dient quan surti amb DVD la compro per veure-la deu vegades no tornar-la a veure sinó veure-la deu vegades és bona Klim i què que es diu sí Klim i Schiele Klim i Schiele els dos pintors Eros Ipsique realment és una pel·lícula que es parla de Wilhelm Reich tu cuidado i amb això us dic us dono les gràcies per la pallissa que us he fotut i que heu aguantat i us dic que va ser un festival que que ja veieu tothom que s'ho ha passat molt bé que ens ho ha explicat tot tot absolutament tot i que ara quan les pel·lícules que ens ha descrit amb tant de vehemència les veiem compartirem o no la seva òptica bé com que ens queda poc temps la setmana que ve Pol et proposo que parlem del documental que teníem previst hem de parlar hem de parlar que li vaig dir fa dues setmanes no la setmana passada jo em vaig comprometre que la veuria que és una pel·lícula de Netflix és un documental que es diu Fire i bé parlarem si els altres l'han vista sí va deures deures deures la setmana que ve jo també portava una a Netflix però la setmana que ve fem sessió de Netflix molt bé vinga va doncs passem doncs comencem amb els nostres convidats que no sé si els hi ha agradat totes aquestes pel·lícules de les que ens han parlat el Pep però en tot cas les guardeu en mente exacte ja sabeu que bé doncs aquí tothom hi posa passió amb el cine molt bé doncs expliqueu-nos una miqueta el vostre projecte com l'heu creat quin ha sigut la vostra el vostre procés fins a arribar a tornar a fer cine a la Palma el cine que ens estimem que és amb una gran pantalla i amb silenci bueno amb silenci no sé però sense crispetes expliqueu-nos això us escoltem qui vol començar a veure Josep bé bona nit en primer lloc en principi és un projecte una mica es podria dir una mica a foc lent no jo tinc molt poc poder de convicció tinc una gran passió pel cinema fonamental portava anys comentant uns i altres escolta per què no fem jo sé que aquí té possibilitats es feia cinema fa molts anys no en deien de boig cap amunt però tenia clar que almenys es podia es tenia que provar no a partir d'aquí a finals de l'any passat vaig tenir la sort de coincidir diguem amb amb les persones que també van van estar interessats entre ells el Manel el Lluís d'altres companys que no són aquí i bé doncs crec que va ser a finals d'any passat que vam decidir començar l'any el novembre de l'any passat vosaltres el vostre projecte és un amb un teatre que també ha estat cine i que i que ara es fan suposa activitats diverses vosaltres heu iniciat un un un cinema un cinema periòdic però consistent perquè teniu la intenció de fer-ho setmanalment i fer mensualment i perdó mensualment per què ho doneu bé doncs expliqueu-me quin és el projecte que teniu amb què és el centre com se diu bé això ho fem en el teatre de l'Aliança Palmarenca això mateix s'ha de dir que en la societat fa molts anys ja s'hi feia de teatre vull dir perdó ja s'hi feia de cinema es compartien les pel·lícules amb Corbera i la gent gran explica que el primer rotllo es passava a Corbera i llavors després es feia la palma i pujaven bé la qüestió és que nosaltres des de la societat vam decidir fer una inversió amb la compra d'un projector digital professional o semiprofessional que ens permet fer moltes coses no només en el teatre sinó que vam veure l'opció de poder dir bé doncs ara potser és el moment de les confluències aquestes que en Josep deia bé hi ha gent que li agrada el cinema escolta tenim una pantalla doncs per què no mirem de fer alguna cosa i vam decidir crear una comissió i en aquesta comissió hi ha des de gent experta una comissió que sou tots de la societat sou socis de socis no necessàriament no necessàriament la majoria ho som però no sé ara no et sabria dir potser hi ha algú que no ho és llavors vam dir doncs què necessitem perquè això mínimament pugui començar a funcionar necessitem gent que sàpiga de cinema necessitem tècnics que sàpiguen fer anar aquest projecte i necessitem gent que ens ajudi a tirar endavant i per sobre d'això il·lusió bé doncs i a partir d'aquí vam dir doncs anem a buscar gent de l'AMPA per intentar implicar una mica diferents grups del municipi doncs tenim un representant de la gent jove un o dos representants de la gent jove tenim tècnics tenim l'Ajuntament tenim un tècnic de l'Ajuntament que col·labora amb nosaltres i teniu una subvenció o alguna cosa de l'Ajuntament bé l'Ajuntament el que fa és tot el tema de publicitat l'assumeix l'Ajuntament tant la publicitat que es fa a la televisió local com la publicitat que es fa penjant cartells en els en els diferents establiments del poble tot això ho assumeix l'Ajuntament després gent experta en cinema i és ell i el Marc bé som dotze la comissió som dotze vull dir des aquí gràcies però aficionat eh aficionat no però vull dir que hem vingut tres però això és una feina que estem portant endavant dotze persones no tindrien preus auriculars això també és veritat això també és veritat i bé i a partir d'aquí doncs comencem comencem a plantejar-nos què fer i com fer vam decidir fer dos dos tipus de pel·lícula diferenciada i vam dir doncs mira el tercer el primer hàndicap és com evitem el Barça com no coincidim amb el Barça aquest país gira al voltant del Barça com avui per exemple com avui per exemple doncs vam dir mira divendres divendres al vespre pot ser un un bon dia per programar cinema i vam dir doncs farem cinema d'adults cinema el divendres el divendres el tercer divendres a cada mes a les 10 del vespre hi ha cinema i anem a intentar agafar-ho com a rutina que sempre serà el tercer divendres excepte que hi hagi alguna cosa extraordinària perquè la gent hi compti perquè realment si no és fix setmanalment o així s'ha de ser un divendres s'ha d'aguantar a més un divendres és un dels dies que hem valorat de la setmana que ens rendeix més perquè generalment es pot fer tard i no passa res exacte la gent plega i ha de treballar uns a mitja tarda els altres a les 5 o les 6 i és a dir el divendres estàs esperant arribar a casa per sortir a lo millor a fer l'entrepà i llavors sortir a l'entrepà comencem a les 10 o a les 12 va de primera molt bé i el seu poble petit i així el que fa és que ajuda que això passi no? perquè l'aforament quanta gent a la sala amb visibilitat diguem-ne 100% 200 210 220 màxim la capacitat de la sala és superior però ja ja seria alguna cadira alguna butaca amb una mica de visibilitat reduïda bé s'ha de dir que al liceu en té de visibilitat reduïda i la gent hi va però vull dir la nostra idea és que tothom que hi vagi el pugui veure és que ja és com un petit liceu allò sí és un teatre perquè si és teatre és molt coquetó i molt íntim i et trobes molt bé sempre ens trobem que artes artistes amb activitats cafè molt teatre i tot això et trobes molt a gust és molt acollidor i llavors ara esclar amb les tècniques aquestes noves tens que el el que és el so el la mateixa visió en pantalla gran t'envolta et sents molt envoltat i esclar penseu que aquesta última pel·lícula que vam fer del Bohemian Rhapsody hi havia 200 persones però el bo va ser perquè estaves mirant la pel·lícula i no senties ni respirar això em veient el senyor però era veritat sí a mi aquestes coses em posen els pèls de punta perquè diguis tanta gent i no senties ni respirar això ens envalentona i ens dona clar el que passa que també tot això és la part romàntica però llavors també hi ha un cap però s'ha de fer números clar s'ha de fer números i a més a més s'ha de fer una dinàmica també de feines que ha de distribuir-les i són hores també perquè hi ha bolletí hi ha bolletí una mica de programa sí no dic bolletí de l'Ajuntament que ho pugui promocionar també o com ho feu això aviam ara que comencem a aprendre una mica més de dinàmica ja som hem estat capaços de preveure i de programar les pel·lícules a dos o tres mesos vista l'Ajuntament emet trimestralment un calendari d'activitats que se'n diu llavors clar el primer el primer trimestre pel·lícula ha de terminar i en aquest segon trimestre ja l'he posada ja n'hi ha la del juny si no recordo malament no es diu ha de terminar perquè encara no l'havíem decidida i la idea és que a la pel·lícula que fem aquest mes de maig ja anunciarem la del mes de juny passarem un tràiler de la del mes de juny molt bé bé doncs que la gent sàpiga vagi sabent doncs que que això que s'hi enganxi que s'hi enganxi i llavors feu la familiar que és el perdona la de Dulce que és el divendres i i el quart diumenge diguéssim que seria la setmana següent llavors fem la familiar no a les 5-5 i mitja de la tarda que hi és un horari que va bé i suposem que sí perquè fer-ho al revés dels grans els dissabres i diumenge molta gent marxa clar això l'horari i abans es quedava molta la gent i en canvi ara no i l'horari l'hem consensuat amb les companyes de la comissió que són de l'AMPA que tenen que la canalla correcte aleshores hem mirat de consensuar l'horari en aquest sentit val a dir que al principi de tot abans en el mes de desembre vam fer diferents actes en el teatre perquè el teatre és una sala polivalent i s'hi fan més coses vam crear una enquesta que la donaven al públic assistent i li preguntàvem si creien que era una bona idea fer cinema a la palma amb quina regularitat quin gènere de pel·lícules i això vam aconseguir 80-90 respostes Déu-n'hi-do eh que ens van marcar una mica a grans trets per on havíem d'anar i per on t'ha creït sí perquè ens plantejàvem també amb l'idea de l'enquestes llavors de dir bueno si tenim unes pel·lícules que ens les triïn la gent què vol veure però és que llavors també te'n dones compte que no pot ser-ho això tens no tens que donar tu triar unes triades llavors d'aquelles que has triat tu potser sí donar-les a veure quina els interessaria més però això són coses que també ens les hem anat trobant no? Clar les hem hagut d'anar superant sobre la marxa estem aprenent el mateix temps que disfrutem i gaudint del cinema estem aprenent en aquest sentit i avui amb la tertúlia que hem tingut amb l'amica se'ns obre un món un món molt sí perquè això et dona de mica en mica t'hi vas ficant ve donant compte jo això m'ha portat per exemple que m'he donat compte que a prop d'on jo vi tenia un veí que eren molt amics i no ho sabia i resulta que un seu basavi havia sigut un pioner en el món del cine aquí a Catalunya el gelaber el gelaber el gelaber i tant vam fer un reportatge no fa gaire a TV3 un no recordo si un sense ficció extraordinari sí i tant bueno devia ser el programa del Gorina i del Rian Bau que era crec que no era un programa específic de cinema no? no crec que no no em facis sí no del Fructus i a la Verda em van parlar a la gran il·lusió a la gran il·lusió efectivament el programa del Gorina i del Rian Bau sí sí perquè va estar molt ben dissenyat la figura de Fructus i a la Verda que evidentment és el pioner és el pioner del cinema català jo crec que potser està una mica oblidat encara que puntualment seria al final però per la per tot el que va portar ell potser una altra visió diferent de la que tenim ara del cinema potser necessàriament ell va estar més en en desarrollar i suposo que imatges que es veuen en pel·libles o documents que va filmar però que sí que en aquests moments que no hi havia res no? així que ha obert els ulls de les maneres d'anar desenvolupant a inventar exacte exacte però el problema amb Gelabert és que moltes de les seves pel·lícules s'han perdut i aleshores aquesta és la gran tragèdia que és un home que va fer moltíssima feina i que no es pot veure doncs molt interessant això jo trobo que aquesta iniciativa que ells han fet a la Palma és importantíssima i que d'altres pobles ja l'han fet tu has parlat del cinema baix de Sant Feliu i que trobo que és interessantíssim que la gent es reuneixi i que la gent de pobles siguin petits o grans que es trobin d'una manera comunalment diguéssim i que parlin de les seves coses i que el cinema en aquest sentit sent l'espectacle més barat que hi ha almenys fins ara doncs és una oportunitat que s'ha de produir en tots els pobles perquè hi ha pobles que tenen molts habitants però no tenen ni una sola sala de cinema i això és un desastre cultural és un desastre pel país el tipus d'activitats que tendeixen a fer-se més els pobles són d'una altra mena això d'aquest tipus perquè veig que ball de saló ball de no sé què coses d'aquest tipus atrauen més però quan s'intenta una cosa com el que estem intentant vosaltres és una altra alçada això creiem que hi ha un paral·lelisme tothom vol fer ioga tothom vol fer no sé què però a més després a veure cine és una altra és igual però bé la societat té uns carrils de funcionament i no els podem ni despreciar ni de deixar de tenir en compte però això és una cosa i tenir hi ha espai per tot i el que veiem és que el mateix consumidor de sèries tipus per Netflix HBO també és capaç de sortir de casa seva i anar a aquest cas perquè és una altra cosa és literalment una altra cosa deixa'm apuntar una cosa i a més quan comences a entrar en aquesta dinàmica doncs et comencen a arribar inputs de coses de dir escolta voleu fer això per exemple doncs el francès Boix que va ser el fotògraf de Matt Hausson doncs tindrem una exposició al mes de juliol de fotografies d'ells de la guerra civil espanyola fetes al front del segre que les van trobar bé doncs una persona va contactar amb nosaltres escolteu doncs hi ha això doncs perfecte doncs ho farem clar la pel·lícula dient potser és el fotògraf de Matt Hausson que és és la pel·lícula que farem al juliol una pel·lícula que en un principi potser no no ens l'hauríem plantejada però lligat amb això però lligat amb això llavors a través d'un altre contacte la Filmoteca de Catalunya també ens cedirà un fons de fotografia de directors que això hem de parlar per poder repassar setembre-octubre bé petites coses que no hi comptes amb ella cap de nosaltres hi comptava però que te les vas te les vas trobant i dius mira primer pensant que és una pantalla d'entreteniment però llavors surt també aquesta rama cultural i segurament també amb el temps i a mesura que aneu creant una continuïtat i això segurament també hi haurà directors catalans i directores que tindran interès en vindre a la millor i presentar la seva pel·lícula i els documentals documentals del més que es fan ara és una idea molt interessant no deixa de ser per ells és apoiar la distribució i llavors en aquest sentit és interessant i per vosaltres escolta a la palma de Cervellós si ve la Neus Ballús a presentar Estaf Only doncs es foteu una bandera allà de conya o que vinguin el Pep Armengol i el Joan i el Joan i a comentar-vos això ja hi comptem això ho teniu a comentar una pel·lícula i donar-vos i donar-nos la vostra la vostra la vostra opinió i tal a micro tancat hem comentat que bueno que esteu convidats i que quan passem perquè la passarem camins de glòria del Cúbric us esperem veure tots vosaltres ell és l'especialista ja veig ja veig que el Joan no tots però ell és perfecta i estem encantats en què fem el fòrum i bueno doncs crec que podem lligar les coses ja farem els contactes pertinents el Pep és el gran especialista en Cúbric jo també vull dir que m'agrada moltíssim i abans parlàvem de l'exposició que es va fer en el CSSB recentment i per exemple l'altre dia vaig trobar un llibre de Cúbric i no el tenia falti em vaig comprar dos un per ell i un per mi i això que en tenim onze i ell diu jo és que tenia onze llibres o setze no sé quants vas dir diu i aquest encara em faltava com tantes pel·lícules i mira escolta i bueno però això vull dir la qüestió és posar-s'hi és el que tu deies un cop t'has posat en farina diguéssim et van sortint les oportunitats et surt feina per tot arreu i també és una evolució des del meu punt de vista s'han de cremar etapes o sigui anar lo principal és acostumar la gent o sigui no canviar-los els plans si el tercer divendres hi ha cine que hi hagi sempre el tercer divendres i si el quart diumenge hi ha cine que no falli mai això la primera i després se'ls van donant cosetes quants habitants té la Palma? 3.000 3.000 3.000 2.900 i escats 3.000 3.000 en un poble un petit paradís aquí al Baix Llobregat de 3.000 és veritat de 3.000 habitants que et vinguin un diumenge a la tarda o un per exemple l'altre dia o el dia que van fer campions que van venir 160 persones i venen de Corbera alguns amics de Sabadell que et venen diguem a donar suport lògicament de Molins de Rei extraordinari la porta està oberta i de Sant Jus esperem també que puguem dir que segur que els oients de Radio Sant Jus a partir d'ara sabran que la Palma exacte sabran que la Palma ens hem posat d'acord amb el bàsic que és cinema bàsicament això a partir d'aquí el que deies diguem d'anar d'anar d'anar obrint etapes a poc a poc i deixar la pressa una mica hi ha una cosa també que té la seva gràcia i és les reds socials Facebook Instagram és interessant posar la programació l'anagrama que tingueu si el teniu el logo i a sota tenim logo i és un dels temes que ara mateix tercer divendres d'aquest mes si crea perfil propi o no estem amb això i bueno doncs de fet ara quan fem perdona quan fem publicitat al marge de la publicitat que ens fa la televisió i la que dèiem dels comerços ho pengem en el Facebook ho pengem en el Facebook de la societat perquè com a comissió no en tenim un de propi es penja en el web de la societat però clar això és l'ataca d'oli o sigui un cop es passa per WhatsApp i ja està ja està escampat o sigui ja arriba per WhatsApp per Twitter per Facebook aquí tinc Instagram ja l'ataca d'oli comença també alguna altra vegada ens hem trobat que havien començat de dir fem un petit sorteig durant abans o després de la pel·lícula d'unes entrades per la següent per això també aquelles hores et treu temps que a vegades la gent té el temps just d'allò de si arribo o si me'n vaig però sí que ens has dit d'altres dies que amb els comerços no llavors hem arribat a entendre que clar pots arribar per exemple amb els comerços a portar-los X entrades i ells depèn les vendes que hi ha posen una quantitat i després d'aquesta quantitat et donen uns tiquets que llavors els pots canviar per entrades o sigui que pots dinamitzar-ho sense tindre la gent allà parada sinó que ja s'ho va trobant el dia a dia els comerços per cada compra van donant punts i per cada X punts una entrada pel cinema que també són sinergies que hem arribat a assolir amb l'associació de comerciants bé és el que dèiem abans l'associació de comerciants el tema de les exposicions del Bosch de la Filmoteca entitats que celebren coses a la cursa de la dona doncs unes quantes entrades regalem unes quantes entrades que com a premi els primers que arriben i tot això també ens ajuda a què arribi i d'amitzar-ho perquè són entrades i cobreu les entrades socis o això no ho no, no paga tothom paga tothom no, no socis és important el cine baix és important que pagui tothom no el cine baix té socis que paguen una quota fixa nosaltres hi ha els socis que paguen la quota de la societat però això per la societat però no pel cine no, pel cine tothom paga la seva entrada passa que els socis tenen un descompte suposo no estem constituïts fins a com a diguem com com una entitat i aleshores tot es fa a través de la societat quan estem molt agraïts de totes les facilitats que ens està donant queda oberta sempre la possibilitat bueno conforme vagi agafant cos que esperem que sí i depèn de quin cos agafi doncs això tenim portes obertes doncs per constituir-nos o no com a entitat i a partir d'aquí doncs veure com va tot el temps molt bé el pas del temps és inexorable aquí i a tot arreu molt bé doncs ha estat molt interessant que vinguéssiu que ens ho expliquéssiu que ens ens il·lusionéssiu amb la vostra il·lusió i que per tant un plaer per a vosaltres molt agraïts molt agraïts i us esperem i us esperem estar relativament a prop i gràcies vindrem vindrem amb el poble molt bé gràcies per deixar-nos explicar el projecte gràcies a vosaltres i esteu convidats vosaltres i els oients moltes gràcies fins la setmana vinent que també parlarem de cinema del que hàgim vist i amb un convidat sorpresa sí que espero o dos o dos ens hauria agradat poder-lo anunciar avui però serà sorpresa com diuen ells amb això d'anar als festivals vull dir tenim la cosa una mica així apretada vaja però bueno serà un programa com el d'avui amb entusiasme pel cinema i amb informació i amb notícies i amb crítiques i amb tot el que fem a cinema sense condicions molt bé molt bona nit a tothom molt bona nit adeu ad euh e a Fins demà! Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història.