Del Festival de Màlaga a Rocky: cròniques, crítiques i l’esport al cinema i a la salut (amb Albert Olivella)

Cinema sense condicions. Music by Ben Thede Bona nit a tothom saludem els que s'estan escoltant i avui amb la presència d'Albert Olivella que és el director o codirector de l'Institut de Diabetes Activa i és preparador físic, professional, que s'adica a això des de fa molts anys i que ens vol parlar a la segona part del programa, ja sabeu que a la primera part parlarem com sempre de les coses que hem vist, de les coses que ens han agradat, a més a més avui tenim dues persones que venen de Màlaga i que per tant ens explicaran què és el que hem vist allà què és el que els ha agradat, etcètera, etcètera a la segona part l'Albert ens parlaria del cinema i l'esport i tenim com sempre també tenim aquí, anem a presentar la gent tenim l'Albert Olivella, en Paul Díguer Lídia Artigas ve molts dies que no venia ja és que et fas el salt i te'n vas amb altres i nosaltres t'anyorem perquè cada dia surt en algun moment el teu nom, no sé si ho has sentit en algun moment o no que maco sí, sí, quan he pogut he estat treballant ja ho sabem, ja ho sabem que treballes massa intensament una temporada i mira i el Francesc que està darrere els vidres sé que vindrà la Carme Nebot, m'ha dit que vindria però el que no vindrà és el Jaume perquè tenia problemes i m'ha trucat dient que no podria venir avui teníem la casa plena per tant estaríem avui estaríem plens vindrà, s'ho veus a la Carme aquí i intentarem doncs escoltar bé, jo si voleu si voleu en aquesta primera part que faríem de les coses que hem vist val dir la pena començar jo penso per Màlaga que és el que heu vist vosaltres i tant doncs per tant expliqueu una mica com ha anat el festival home, Màlaga va començar fortíssim el que sí que no vam arribar a temps de veure Toro que Toro era qui obria el festival l'únic que nosaltres però fora de competició no està bé ni competint bé, a la secció oficial fora de competició però igualment era qui al matí a primera hora per premsa ho començava i després a les 10 a la nit feien el passe de la gent però és que ja és que estava planíssim era impossible entrar-hi i al matí, clar, nosaltres vam venir en cotxe vam arribar al migdia vull dir que va ser impossible però sí que vam veure les primeres pel·lis fins ahir les vam veure totes, pràcticament i, ostres nivellazo nivellazo el que arribarà aquí expliqueu, expliqueu a veure, d'entrada ens van tractar molt bé el festival, això s'ha dit cafè gratis per tot arreu teníem les acreditacions més bones des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern vam entrar vam veure, la primera pel·li que vam veure va ser La noche que mi madre mató a mi padre que és d'Inés París jo l'he vist ahir jo l'he vist ahir jo l'ho vaig veure ahir però va, dieu, dieu si ho la vam passar aquí a Barcelona a veure Periculón sí, sí per sí, per girs de guió per un humor que bueno, tot i és el que sempre diem que a vegades l'humor espanyol pot tendir molt a com hem vist molts cops a coses més xavacanes o més, no ho sé de cine social però humorístico i tal però en aquest cas era tot això agafar una localització agafar un tema i anar girant era com un bueno, si ja l'has vist era com una mena de de thriller no un thriller era com una comèdia però que tendia a aquests girs que tu vas avançant poquet a poquet que et van portant un gir i un altre i un altre i un altre fins al final i no acabes de hi ha un moment que et costa entrar una mica de pel·li això és veritat potser la primera mitjora de pel·li és difícil sembla una miqueta falsa una mica artificial tant l'actuació com els diàlegs com el guió però hi vas entrant a poc a poc i vas sabent per què i aquest tom és artificial i jo crec que val molt la pena de veure i la Belén Roeda fa perfecte en aquesta pel·li els actors tots són molt bons Belén Roeda Eduard Fernández Diego Peretti que és el de Santí la Maria Pujalde que penso que està excel·lent el Feli Martí és el més fluixet però també té un paper sí, més petitó però és jo crec que és una història que està molt ben lligada perquè a més és d'aquestes històries no per equiparar-ho però és com aquestes històries que comencen d'una forma i a mitja pel·li canvien absolutament de gènere de tema com passava no sé aquesta una altra pel·li espanyola que es diu Opre 67 també hi ha un canvi substancial de gènere però no ens allarguem molt perquè hi ha molt d'espres però està molt bé aquesta com a obertura per nosaltres del festival que era la primera molt bé següent aquesta jo diria que era la millor de totes i la següent millor jo m'atreviria a dir que és el rei Tuerto jo per mi és la primera millor aquesta per mi és la que hauria el rei Tuerto el rei Tuerto el rei Borni en català sí, és la que vam fer que està dirigida està dirigida per Marc Creuet i els protes són el Miquis Pervé i l'Alene Hernández bé, també Betsy Tornet i Ruth Llopis que són com dos parelles parla d'una història real que no és el cas d'Esther Quintana català sinó és un cas italian es van explicar però bueno que mentre estaven creant l'obra va ser quan va passar això d'Esther Quintana parla de la història d'uns antidisturbis que durant una manifestació li van treure un ull accidentalment a un manifestant amb una pilota de goma el noi a qui li han tret l'ull és el Miquis Pervé i l'Alene Hernández és l'antidisturbi comença d'una forma tan el primer que veus és un sopar de parella entre ells dos entre l'antidisturbi i la seva dona i està tan teatral tan bonic que hi entres de seguida i no saps bé què és el que estàs veient perquè rius però et sents malament perquè creus que no hauries d'estar rient però bueno ara ja ho dic d'entrar sí que es pot riure i estàs tota l'estona rient la cosa és que és una obra teatral que es va fer a la sala Flyhart durant dos anys aquí a Barcelona llavors va tenir molt bona acollida i a més la història és molt bèstia és un cine negre com a tal comèdia negra molt molt molt bèstia que el bo és que la peli es transforma en teatre totalment o sigui és una localització pràcticament són diàlegs que no vull dir és allò on stop no on stop perquè clar es porten com assajant diguéssim la peli dos anys llavors és una cosa increïble la interpretació els diàlegs el guió és hauria de guanyar jo crec Màlaga en qüestió de guió com a mínim hauria de guanyar aquesta perquè és que és i es diu el rei tuerto el rei tuerto el rei borni però és un rei realment el personatge no és una referència que es fa però realment està situada a l'actualitat sí sí és molt crítica val molt la pena veure no no es juga molt juga molt amb guió amb tècnica muntatge és molt interessant també vam estar a roda de premsa després d'aquesta pel·lícula i van estar explicant com la van estar composant sobretot clar és una pel·lícula de personatges de relació entre personatges que ells mateixos van estar quedant entre ells els queden les dues parelles i feien la seva vida normal anem de compres però sent aquests personatges i veien com eren les reaccions de la gent al veure'ls per allà i així anaven treballant no us dic res més perquè si no us explicaré com és es nota que Lídia feia temps que no venia té unes ganes i a part de Màlaga allò amb tot el que deuen haver menjat li deia que quasi cada programa hem fet una referència al seu nom en el nom mínim sempre perquè avui no Lídia aquí jo no he vingut no sé què per tant estem molt contents que estiguis aquí n'hi ha moltes però un altre comentar que jo crec perquè bàsicament per qui surt i per qui és tot és Rumbos Rumbos és sí però el tanto perquè Rumbos jo sí que és veritat que la vam veure el dissabte crec que era el dissabte o diuenig però quan la veia em dóna la sensació aquesta mira que hi ha històries paral·leles mira que hi ha personatges però era com molt farragós tot i era una història o sigui una cosa una història molt simple o sigui però parteix de coses del dia a dia de l'amor de no sé què saps i tot relacionat amb un programa de ràdio un doctor de la Júlia Otero precisament però era com molt anava a poc a poc anava molt a poc a poc tot molt vull dir inclús hi havia històries que semblava que sobraven no? que era allò com bueno has d'omplir però però jo dos dies després he anat pensant i té molts detalls que potser sí que se't queden que van fent créixer la pel·lícula potser diguem que és el primer llarmetratge com a projecte personal de la Manuela Moreno la directora entre altres coses però va ser molt famosa per Pipes que va ser vam parlar meia un dia que va ser graciós perquè Carme encara no havia vist el curtmetratge i llavors ho va veure així en el moment i mira exacte ja ha trobat Lídia el gazpacho que el tenia al costat ja podeu anar bé bé perquè ja que ha vingut Alberto Líbella a parlar-nos de vida sana i d'exercici doncs alimentació alimentació sana també us he preparat aquí un gallo ningú no el veurà ningú no sí anem bé alguna cosa més natural que aquesta poques jo crec que Rumbos agradarà però també per qui surt perquè són tots cares famoses on sempre això ho treu però sí que és és com molt diferent és com inclús dins de no sé si heu vist una pel·lícula que es diu Stalker o Waking Life que són aquestes pel·lis que una és del Richard Lynn Leiter del de la trilogia són pel·lícules que el que fa la càmera és anar seguint personatges o sigui seguir no s'involucra no fa res és com un fantasma i va tu vas relacionant i és una pel·lícula una mica així d'aquestes de quasi d'observació d'anar veient com si fos d'observació com si fos sí o sigui inclús hi ha moments que quan punxen diguéssim per dir alguna cosa punxen una de les històries i entres a dins t'avança la història evidentment però et deixa allò de dir és més quasi una mena de documental que una narrativa però bueno són aquestes pel·lis una mica després hi havia la noa de la Maria Lleardú també que era la punta de Diceberg que està bé com a thriller és prou interessant no és super destacable però crec que ella potser sí que és de les que pot optar recordem que aquest és un projecte ja ho he dit una mica de Manuela Moreno que tenia abans de fer despedida com a sobrevivir a una despedida que és la que va fer perquè li van oferir molts diners i va dir bueno la faig i llavors amb aquella amb el que va treure d'aquella ha pogut fer aquesta jo recomano molt buscar els curtmetratges d'aquesta dona són molt interessants i a més hi ha una cosa que a mi em va tenir com directament fascinat o descol·locat durant una setmana i mitja o així perquè ella parlava d'una actriu fetitxe que tenia que es deia Manuela Burló i ara ella ja es fa bueno jo estava dient però si és ella però clar es veia maquillada en els curtmetratges i no acabava de ser però bueno va estar durant molt de temps jugant a això llavors Manuela Burló Manuela Moreno i ella feia d'actriu deia la seva pròpia actriu en els seus curtmetratges una dona no sé per mi molt peculiar molt fascinant i el que sí que voldria no sé si teniu més coses a dir de Màlaga bueno suposo que podíeu estar parlant tot el programa però feu un esment d'una altra pel·lícula de la qual vau parlar amb el director i amb la amb l'actriu principal metamorfosis que precisament jo el vaig veure perquè David Moreno ai David Moreno David Tomàs va enviar perquè he dit Moreno Manuela Moreno clar llavors perquè em va proporcionar a través de la distribuïdora la possibilitat de veure-ho des de casa amb una contrassenya i tal llavors la gràcia és que vosaltres parlàveu allà hòstia no va ser complicat això és com el programa en directe de ràdio que se'ns anava tallant el programa que vam intentar fer a Ràdio Cornel a mi jo no esmentar-ho perquè va ser un fracàs total jo vaig esperar d'una decisió molt equivocada que va ser deixar-vos allà sol no té sentit mai més no ho faré és que a més és just quan estàvem començant l'entrevista mentre fos que era en plan que estàvem a l'ascensor se'ns tallava la connexió va ser difícil va ser molt difícil el que no sé si vau poder aprofitar algunes de les preguntes que us vaig enviar si ja publicarem l'entrevista d'acord perfecte això està preparat bueno pel·lícula molt interessant pel·lícula a l'estil per entendre'ns de la granja del pas més o menys perquè és una pel·lícula que parla sobre aquesta lluita tot i que no tingui res a veure perquè allò és una lluita col·lectiva de gent per sobreviure tota una desfeta social com els desnonaments i aquesta pel·lícula és més aviat al contrari és l'explicació de la llavor de com va començar aquesta agrupació d'una plataforma de gent que mirava de continuar amb el moviment del 15M dels indignats i tal que és guanyem i a partir d'això doncs van presentar la candidatura Barcelona en Comú i van acabar tenim ara l'Ajuntament de Barcelona una alcaldessa per tant una cosa impressionant i el que a mi més em sorprèn a part de la Laia Laia Forner que la veritat és que és magnífic tota la seva presència a la pel·lícula i com la van com el director va fent que aparegui de diferents maneres fins i tot es va gravant ella com un diari personal així a través de Skype i llavors li agafen aquestes imatges és molt interessant el que trobo més fascinant és que a algú se li ocorressi i aquest procés no sé si el vau esvinar allà perquè era una de les preguntes que us vaig enviar que a algú se li ocorressi el 2014 començar a gravar allò pensant que jo arribaria a créixer i arribaria a ser alguna cosa tan important com aquesta no sé li van preguntar sobre això i ens va explicar que ell simplement volia seguir aquell procés i que sí que clar des del seu punt de vista van tenir la sort que funcionés bé i que arribés tan lluny com a l'Ajuntament de Barcelona però que no no ho esperaven o sigui fos com fos fos com fos van anar on a fer i si no haguessin arribat a aquest punt què hauríem fet amb aquest projecte pel que vaig entendre segurament potser tenir una mica menys de distribució però l'anar on a fer com el programa que vam fer fa poc pel·lis les millors pel·lícules que mai s'han fet hauria pogut acabar en aquest sac i està previst quan es distribuirà o quan es podrà no mira justament ho vam preguntar de moviment per festivals clar un festival com Màlaga et pot donar una visibilitat bastant important tot i que ells deien que tenien previst un altre gran festival que no ens podien dir el nom per temes de confidencialitat però que ells esperaven suposo un moviment per festivals i després havíem que pot sortir d'això jo imagino que sí que tindran una ni que sí per exemple a Barcelona ni que sí a el Girona no podria sí el Girona és els cinemes que estan fent això es va projectar allà a Màlaga per això em queda el dubte que sí és que em va arribar a metratges documentals nosaltres no la vam veure projectada però sí sí estaven en secció oficial encara queden dies de projeccions segurament l'estan projectant aquests dies nosaltres no la vam poder veure moltes vegades repeteixen repeteixen la mateixa pel·lícula amb diverses vegades jo també es volia preguntar us heu adonat que heu tornat abans ni d'acabi el festival encara segueix però per això per això dèiem que començava molt fort perquè sabíem les pel·lícules que es projectaven hi ha metratges de ficció per dir-ho i els primers dies suposo que van allò van posar i es notava perquè inclús de premsa estava a petar és que no havies d'anar abans perquè és que si no nosaltres vam tenir sort d'anar a un palco a veure rumbos perquè estava tan plena sala que ens van dir bueno va tira que va allà el palco que si no ens vam asseure a terra al passadís per poder veure la Manuela la vau saludar o no la Manuela Moreno no el David sí però nosaltres no hi vam poder ser llavors en resum l'experiència malagueña què tal molt bona molt interessant una passada és un festival que va a més i que a més a més ha agafat molt de prestigi en els últims anys per les coses que s'han passat per allà això és veritat jo també moltíssimes gràcies per la vostra per la vostra participació i la informació que ens heu de donar i segur que veurem aquestes pel·lícules que esteu dient ja està podeu veure una mica més a cada espatxo ja podeu marxar semblava una comia de mi no? sí semblava no en el sentit que la Carme la Carme sí que ha vist una o dues pel·lícules i que em faria gràcia també que expliqués el que és què ens recomana no sé si recomanar-vos-les jo he vist exacte he vist l'heroi de Berlín perquè com que m'havíeu comentat que avui parlava l'Albert sobre esport i la relació de l'esport amb el cine etc i aquesta està en cartellera doncs vaig fer l'esforç d'anar-hi doncs no la recomano però bé jo també l'he vista aviam jo també l'he vista a veure no la recomano és una pel·lícula és una pel·lícula amb gran sobretot perquè és una pel·lícula amb gran pretensió si fos una pel·lícula reduïda o una pel·lícula insustancial podries fins i tot acceptar-la però és una pel·lícula que pretén llavors una pel·lícula que pretén tu també pretens a l'espectador i per tant és per això que dic ara es veu bé és la història del Jesse Owens que va guanyar quatre medalles d'or amb els festival de Berlín les olimpiades de Berlín les olimpiades de Berlín del 34 quan estava al poder el Hitler que als Estats Units estava plantejar-se de no anar-hi llavors està bé el Jeremy Irons que és un membre del COI o ho és després bueno fa la diplomàcia entre Estats Units i Alemanya jo crec que és la millor de la pel·lícula perquè ho fa molt bé el Jeremy Irons qualsevol cosa la fa bé és un personatge fort el negre també ho fa bé jo trobo que el negre no ho fa malament el negre no ho fa malament que és el protagonista però jo diria que no respon al personatge o sigui jo diria que el Jesse Owens no era ben belló no és ben belló jo crec que en canvi el que està frustrat és la relació entre l'atleta i el seu entrenador que suposo que donaria molt de sí perquè una relació d'aquesta mena és sempre una relació complexa humanament ell l'entrenador és blanc ell és negre en una època el 34 que això és un conflicte inclús als Estats Units és un conflicte només mundial i no només per la posició del Hitler és un problema general i per tant jo endevinaria que la relació entre l'entrenador i ell era una relació molt rica cinematogràficament i la perd la pel·lícula la perd jo crec i en comparativa per exemple en gènere que jo no l'he vist però com que vaig al tràiler i més o menys de què va això en comparació acaba superant suposo Invictus no no no no Invictus Invictus al revés sí sí sí molt per sobre molt per sobre molt per sobre perquè clar els personatges tenen més gruix Morgan Freeman fa un gran gran Mandela i i llavors clar estem totalment d'acord això se li porta la pel·lícula i en canvi aquesta pel·lícula no té gruix aviam estic d'acord amb el que dius en el sentit que no passarà la història és una mira la pel·lícula passarà una estona agradable una recreació més o menys convincional i fins i tot correcta jo diria en alguns moments sí però que s'allarga en un moment doncs el que passa és que a mi sí que em va semblar interessant diríem la crítica la impecable diríem divulgació de les maniobres polítiques que es podeixen en aquest moment però això jo ha dit que jo valorava el Jeremy Irons perquè el Jeremy Irons és l'americà que fa les gestions i finalment és comprat o sigui finalment però és la història és la història real segurament com es pinta el paper dels jueus en aquell moment a Alemanya que no poden actuar i els obliguen de fer els obliguen a retirar-se d'una carrera de la competició fonamental i després el paper dels negres també que suposa una ofrenta el fet que un negre guanyi 4 madalles d'or contra els alemars jo diria una cosa que volia afegir és que la pel·lícula aquí es diu això de l'heroi de Vernet però es diu Reis vull dir que que té gràcia perquè Reis sí però és les dues coses és raça i és carrera perquè és cursa jo trobava intel·ligent clar vull dir que això en canvi sí que ho trobava intel·ligent trobava intel·ligent dir-les Reis simplement no per matisar estic d'acord amb tu però vull dir que és una pel·lícula que té alguns elements que poden ser curiosos o interessants sobretot de crítica però en aquest cas com ja tenim una pel·lícula aquí que es diu Raza ja no podíem traduir-la així però és que clar nosaltres no tenim les dualitats de significat i l'altra que has vist i es recordes? ah sí i què tal? a veure és una pel·lícula francesa he vist cine francès francès t'ho faig saber però és cinema francès L'Isomenia és jo aquest director no sé si ha fet més coses perquè no tinc entès de mirar-la però se'n diu Jean-Paul és un actor és una pel·lícula francesa del 14 està basada en una novel·la d'un actor que tampoc he llegit que es diu David ara està de moda aquest film sí Fuenquinos que a veure exacte els francesos ja ho tenen això quan enlairen un escriptor són són forofos de l'escriptor i això tenen aquesta tendència però bueno si es posa de moda perquè admiren la moda llavors no sé res d'aquesta novel·la la pel·lícula en si és una pel·lícula amable és una pel·lícula que explica la història d'una àvia que comença amb un comença amb un funeral i acaba amb un funeral i és la història que barreja tres generacions l'àvia el fill els fills i el net és una història que té un punt d'entranyable té una melancolia que la recorre tota ella la melancolia està ben descrita té punts d'humor molt ben trobats molt ben trobats i després jo diria que la història és una àvia que com que mor el seu marit la posen en una residència s'hi resisteix i s'escapa això seria la història ara confluent amb aquesta història fa mira la el el el fill que que s'acaba de jubilar i no acaba de trobar el seu paper jo diria que aquest és el gran personatge de la pel·lícula és el Michel Blanc és que és un actor boníssim boníssim és que és boníssim és que fa un personatge que és el millor i l'àvia també jo crec molt millor que ell perquè és un personatge molt més complex és un personatge és un hipogondríac és no troba el seu paper vol trobar el seu paper és és és covard és vol fer les coses i no sap com fer-les es creu que està al davant de tot i no hi és són tres germans que i no sap ben bé com fer resolt el problema de la seva mare que finalment és el nano el net el que va amb l'àvia i llavors ell fa aquest personatge que és enormement barrejat i això sempre és un gran gran gran interpretació els altres són més una peça però aquest és un gran personatge i després té personatges que van sortint per allà el noi que viu al mateix pis que el net que és un noi no sé si d'origen o o o de Magrebí o bueno o del nord d'Àfrica i és un personatge extraordinàment ben dibuixat molt ben dibuixat i això que que és marginal a la pel·lícula després la la directora de la residència també està molt tan franceseta tan elegant tan tan fora del món a mi m'agrada molt també d'això més a més d'això i tindríem la mateixa línia el xicot jove trobo que el paper el paper el que fa és a dir més que l'actuació el que representa la història la història la història la història del que realitza del que fa com s'aprèn les coses etc. això em sembla realment destacable perquè li trobo uns valors que habitualment en moltes pel·lícules no li trobo no la història té un punt d'entrenyable dibuixa diferents diferents pintures pintar diferents moments amb gràcia amb gràcia els moments estan ben agafats i el punt d'humor que li dona té una certa alçada més que tota la història que és una pel·lícula relativament menor i el que estàs dient el Joan va dir l'altre dia que li havia encantat ara farem una d'allò de l'1 al 10 que no ho fem normalment aquí quant li posaries Carme i el Joan també Joan li posaria un 9 i mig oi que va encantar jo la vull tornar a veure jo la vull tornar a veure perquè tinc la sensació que hi ha moltes més coses amagades de la pel·lícula de les que jo crec que es veuen a primera vista tinc la sensació llavors com que em vaig sortir sorprès per molts detalls molts detallets inclús perquè el fet que comenci i acabi de la mateixa manera i t'està dient i t'està dient que la genera com una unitat la té bona com una generació hi ha un pas de temps per tothom per totes les generacions i que sobre això fa que tothom quan arribi a un punt determinat farà el millor el mateix que ha fet l'altre encara que en el moment no ho entengui això està ben vist això està ben vist a mi em sembla que la història no sigui està bé s'ha de dir que la pel·lícula no està dirigida per un gran director de cine sinó que és un actor professional jo no he tingut temps de mirar-m'ho és un actor de prestigi però que còmic que és una de les seves primeres pel·lícules com a director però a mi em sembla que el que li trobo valor no és la direcció sí que li trobo valor tant amb els actors amb la interpretació tant del Michel Blanc que és un actor de primera categoria aquest sí que li poso un 10 ja us ho dic però també l'àvia per mi l'àvia però és que era més fàcil el paper de l'àvia el paper de l'àvia no és complex té d'una sola cara o molt poques cares en canvi el paper del Michel Blanc té moltes voltes però jo més que pels papers i tot això el que li trobo són valors que fan arribar de coses que són importants i coses que no ho són és a dir això és veritat a mi em sembla que el paper del nano jove que va demostrant o que no ens compta del que ell valora i del que no valora i quins són per contrast inclús amb els altres a mi em sembla ja et dic jo la vull tornar a veure és una de les pericoles ja en tornarem a parlar ja en tornarem a parlar el nano però el que passa que el nano fa el paper d'un nano jove que té aquests dos mons el món sentimental perquè s'estima l'àvia s'estima l'àvia perquè sí no com el fill que li toca i ha de fer el paper de què fa amb l'àvia si la porta amb una residència si ven el pis si no el ven el nano no té aquests problemes el nano flueix en tota la pel·lícula va fluint i això està bé però és un nano que allò que s'estima té una certa coherència ell amb si mateix i això suposo que és el que tu és coherent és el que tu vens a dir per mi és el més coherent de tots per mi tots són coherents del que són ells mateixos però des del punt de vista de valors del que jo considero que és important o no a mi el que em sembla que té més valors el que em sembla que té més valors és el nano jo però bueno tornem a veure i ho tornem a parlar Francesc què has vist? què ets recomano? metamorfosis jo ho he dit abans a veure què és això? i què és això? això és el de Kafka no esteu atents no esteu atents al programa tornem a posar el que hem escoltat el que deies d'això però no he entès la teva valoració la pel·lícula es diu així metamorfosis aquesta història de guanyem i després de Barcelona en comú i tot això ah això jo no havia sentit com he arribat és una pel·lícula que encara no s'ha estrenat que està pendent d'allò ja sabeu que el camí al cinema jo no me l'acabo d'aprendre del tot és el camí més llarg és el camí més llarg pel francès el rest dels mortals tenen itineraris diferents precisament un dels productors de la pel·lícula aquesta l'arís cibriant de la pel·lícula metamorfosi és el productor també del camí més llarg per tornar a casa i el de diós aquell no? com es diu la pel·lícula? i el de... camins de Déu camins... sí, una cosa així bueno, la història aquesta d'ajudes i això vull dir que jo crec que el productor així català del que més pel·lícules he vist és curiós és curiós que quan parles del camí més llarg per tornar a casa que jo l'he vista també jo també l'he vista em va sorprendre saps per què? perquè està rodada a casa meva com vols dir a casa teva? jo vaig néixer i vaig viure fins que em vaig casar no ho havies dit? no ho havia dit no ho havia dit ara ho explico ara 10.000 quilòmetres quan no ho he dit perquè no ha sortit quina gràcia no vull dir que els interiors siguin casa meva sinó que quan l'ano està al carrer tot allò allò és casa meva allò és on jo jugava de petit aquells carrers que surten és on jo jugava de petit quan era petit quan jugava bales i jugava a futbol i jugava tots els escenaris que estan allà inclús em va fer molta gràcia perquè li vaig dir a la meva mare i al meu pare escolta aneu-la a veure perquè ho reconeixereu ho reconeixereu estareu allà i al final no la van a veure no l'han vista però en qualsevol cas és una des... clar, jo no soc objectiu llavors clar perquè hi ha un sèrie d'elements que em fan pensar en mi mateix i fan pensar en la meva infantesa però sí que em va fer molta gràcia que estigués rodat justament a casa meva encara en viu quan la meva mare el meu pare va morir la meva mare encara viu allà viu al mateix lloc on es va rodar la pel·lícula no em va entusiasmar per això vas comentar no m'havia tenint pendent que Lídia i Pol la vegin no m'havia és aquí una tertúlia encara saps què passa? la del camí més llarg el camí més llarg el camí més llarg sí, sí bueno podem parlar-ne a mi m'agrada més del mateix estil jo us ho vaig dir que ella alemana que com es deia allò que passa amb una nit Victoria Victoria allò em sembla excel·lent em sembla recomanable d'aquest estil de manejar estil en canvi jo Victoria la trobo que amb un sol pla fer quasi dos hores i pico amb un sol pla però a més a més amb una història que el lliga amb els projectes que el lliguen em sembla molt més ric molt més atractiu que no aquesta però bueno jo tinc pendent de veure-la veieu Victoria no sé si es pot veure perquè no sé si es pot veure parlant de Victoria mira, mira ah, jo he fet aig que no explica precisament aquesta pel·lícula una història bueno, no sé si teniu més coses a dir o entreguem ja amb el tema entreguem amb el tema estallat darrere està aquí ha decidit entreguem amb el tema començant a la marxa clar, clar és que estava sonant de fons i no li feia bocà que no li feia bocà i després ja sí presentem per la Carme qui tenim aquí present que bueno, la Carme el coneix sí perquè l'ha tingut l'ha tingut com jo m'ha sofert m'ha sofert de preparador físic si ell és un preparador professional i nosaltres vam participar en un estudi del clínic justament que treballava doncs amb persones i ell ens feia les proves i després ens investigava etcètera i arrel d'això ens vam conèixer i arrel d'això doncs és una persona que ens hem fet més o menys amics ja fa anys ja fa anys abans o després de parlar del tema hauries d'explicar Albert què consisteix aquesta dinàmica que estableixes amb la gent que entra dintre d'aquest d'allò perquè probablement les enamores ostres el Joan explica sempre que gràcies a això a tu el que li vas ensenyar el que vas estar d'allò doncs ells ha aficionat a fer exercici a anar al gimnà aviam és que l'activitat física realment provoca canvis en les persones no només a nivell físic i de sentir-se millor sinó també de desenvolupar-se en les tasques quotidianes del dia a dia inclús a nivell emocional a nivell d'autoestima i evidentment sobretot una persona que no ha fet activitat o més activitat en la seva vida en el moment que entra en relació amb l'exercici físic veu un abans i un després i de fet arrel d'això del clínic sí que hi ha hagut molta gent que ha continuat amb l'activitat física ja sigui amb mi com pel seu compte i sí, sí, evidentment l'exercici provoca canvis jo no feia exercici fins que la vaig conèixer amb ell a partir d'ell vaig al gimnàs etc, segueixo les normes no havies fet mai ni havies portat les bosses de la compra ni que jugava a bales i a futbol jo havia fet esport havia fet atletisme i havia fet molt excursionisme molt fins a pràcticament als 25 o 27 anys vaig portar nanos i els portava d'excursió i fèiem travesses i caminaven fèiem molts però després és veritat que quan vaig començar a ser professor i donar classes i tal doncs una cosa que el vaig abandonar i pràcticament fins que no el vaig conèixer amb ell no he recuperat una mica i noto el canvi perquè jo recordo que fa uns anys de fer exercici anava a fer qualsevol cosa i m'arrugava és a dir no podia continuar no podia continuar caminant i ara escolta vaig per la banda molts que són més joves que no t'has fet un xaval Albert quan tu vulguis tot teu l'esport en el cine parlem una miqueta aviam jo no sé vosaltres a nivell esportiu activitats si sou practicants de l'exercici però jo crec que tots més o menys estarem d'acord en que l'exercici o l'esport en aquest cas quasi com un personatge o com un ens la veritat és que dona molt de joc en el cine està ple de pel·lícules relacionades amb l'esport des de fa molts anys i a més tractat des de molts punts de vista diferents tant a nivell des del punt de vista de l'esportista com a nivell des del punt de vista de l'entrenador a nivell polític i totes són pel·lícules que qui més qui menys coneix si no les ha vist tenim al cap Rocky tenim al cap aquesta del Mandela d'Invictus Million Dollar Baby Million Dollar Baby Jerry Maguire Relació Entrenador i esportista és sempre un tema de fons molt riu una gran font perquè dona la dualitat dels papers de cada un i com els enfronta i com enfronta un que està predisposat amb el que entén la predisposició de l'album a més això és un tema que els entrenadors ho dic diaria pràcticament el Carlos de Fuego per exemple Carlos de Fuego l'entrenador dels dos bueno del personatge jueu que és fonamental i a l'estil d'aquell home que entén entén que guanyaran però entén que són clar jo crec que sí l'esport dóna dóna molt de joc mai més ben dit no? i realment és que jo crec que és molt fàcil perquè és que l'esport és una forma de transmetre uns valors és una forma de despertar sentiments de sensacions i que a més arriba molta gent és a dir que molt massa és a dir que arriba moltíssima gent aquesta és la ropa la qual el Hitler va utilitzar les olimpiades de Berlín i que s'ha utilitzat moltíssima i tots els polítics van als partits de futbol perquè se'ls vegin allà que no fan esport alguns sí però molts no no dic que tots però molts d'ells no en fan no evidentment però bueno sí que realment és una arma molt poderosa utilitzar perquè és mediàtic és mediàtic esports com el futbol jo inclús diria no solament mediàtic sinó que en el fons de en el fons del del que entenem per competició per exemple a Carlos de Fuego està molt clar que com competeixen uns i uns altres un competeix perquè no pot evitar més que fer allò perquè allò ho porta al cor i un altre competeix perquè has de guanyar i demostrar que guanya els altres que són dos opcions completament diferents sí a més les diferents nivells de competició com si diguéssim es pot competir contra els altres es pot competir contra un mateix per exemple Rocky Rocky necessita demostrar que necessita demostrar-se que que no és un perdut i jo sempre jo crec que Rocky sí és un gran exemple i de fet jo amb el Joan ho comentava és que jo per exemple jo quan surto a córrer a les orelles porto la banda sonora de Rocky ah sí sí realment dintre del món de l'exercici és una pel·lícula que s'utilitza per motivar a la gent i jo dirigeixo alguns entrenaments que de fons poso la música de Rocky és que algunes curses d'aquestes populars surts de la sortida i hi ha un grup tocant ai o te taig que ara ens posaven vull dir que jo haig de confessar una cosa i és que per influència d'ell abans del programa jo no havia vist cap Rocky ni en el seu moment jo només he vist Rocky 1 potser és la misma i mira que el Silvestre Estalona jo pensava no puc veure tant o bé que està nominat a l'Òscar sí sí ja ho sé i ara en Joan i us comento no però és que el Rocky 1 fa un paperàs sí sí fa un paperàs perquè és un personatge i aquell posat que és quasi és un és un és un posat jo crec que és el paper que li va amb ell segurament és que el fa bé s'ha d'explicar que jo no havia vist si no és per la infinitat és que quasi és del Marlon Brando el paper del Marlon Brando de la pel·lícula que fa dels Estibadors aquell paper s'assembla al Rocky bueno jo haig de dir el següent i és que jo no havia vist cap de les pel·lícules i per la influència d'ell perquè m'ha dit home les que a mi m'ha agradat més ella em va explicar una sèrie de pel·lícules que li agradaven i jo he tingut temps de veure Rocky 1 i Rocky 4 que és les que diríem les que les que ella em va recomanar val la pena dir que la Rocky 1 és la primera pel·lícula esportiva que va guanyar l'Òscar com a primera pel·lícula sí com a pel·lícula és veritat de l'any 76 es diu de dues maneres ho he llegit aquests dies que tampoc va haver-hi altres pel·lícules molt bones i que potser per això aquesta va destacar però jo penso que la pel·lícula s'ho mereix i la segona Rocky 4 és la pel·lícula més taquillera Rocky 4 és del 85 en plena Guerra Freda per això en certa mesura suposo que sabeu hi ha l'afrontament entre Estats Units i l'Union Soviètica la més taquilla de la pel·lícula esportiva que hi ha hagut a la història del cine és aquesta Rocky 4 si bé no la més rendible perquè la més rendible segueix sent Rocky perquè va costar Rocky 1 perquè es va fer amb quatre xavos és a dir primer s'ha de dir que el guió era del mateix cosa que a mi m'ha sorprès perquè no ho sé és el Estelón és que això és el que vaig trobar genial el guió del Sylvester Stallone totes les pel·lícules del Rocky són de guió seu excepte l'última excepte Creed l'última excepte l'última que l'ha estrenat ara fa un any jo no l'ha vist perquè inclús el Rocky 1 després jo crec que els guionistes la van arreglar però ell l'havia descrit més dura el que ell havia escrit era molt més és que també és un món el món de la boxa i a més en aquest moment un món bastant oscur home com van fer la de Kubrick com es diu? ah sí la del espiret és que em surt tors a baixer però no és aquesta aquesta és la del de Niro no la de Axie Driver no no no Kubrick va fer una sobre boxa sí sí sí jo no l'he vista les primeres seves que també era hòstia d'orilla aquesta no l'he vista no l'he vista no no a mi les que m'ha fet el que m'ha fet gràcia és això primer aquell fos guionista que no ho sabia és a dir doncs la segona cosa que m'ha fet gràcia després de la pel·lícula és que és que ell va fer el guió el va portar no li volien ni deixar dirigir evidentment ni deixar interpretar i es van agafar la pel·lícula si no la feia o la faig jo o no la fa ningú va aconseguir fer la pel·lícula amb un altre director perquè no li van deixar dirigir però a la segona pel·lícula ja la dirigeix també ell i la tercera també i la quarta també i la cinquena no perquè torna a dirigir el primer i es veu que no va funcionar massa bé i les altres han sigut totes dirigides i escrites per ell excepte l'última que és aquesta l'última que ara l'ha nominat l'Òscar però és que hi ha moltíssimes coses que em fan gràcia és a dir una a mi m'ha fet pensar tota la situació perquè és una pel·lícula de l'any 76 m'ha fet pensar que clar en el món de l'espectacle o de l'esport de masses no sé si també els toros són esport de masses però suposo que sabeu que a finals del segle l'espectacle més massiu que es produïa a Catalunya i a tota Espanya però també aquí eren els toros els toros eren una cosa massiva com és avui dia en el camp del Barça igual igual les arenes o la monumental estaven allò arrebossada no es podien trobar entrades i per tant ja el fenomen diríem de moda o d'allò a mesura que va avançant per exemple el boxe és un fenomen també generalitzat als anys 60 el senyor d'aquí l'Hurtain suposo que ens recordeu de l'Hurtain d'un senyor que era basc que es va fer famós perquè aixecava blocs de pedra de 250 quilos i després quan va anar a fer la mig després d'això va començar a boxejar i es va convertir el 1970 en el campió d'Europa dels pesos pesats guanyant en l'alemany Peter aquest senyor també es va fer bastant famós una mica més tard perquè després d'aquesta etapa de boxejador tot li va anar malament va començar a muntar el negoci no podia sobreviure no li anava malament i el 1992 es va suïcidar i clar un senyor que havia sigut un mite de l'esport que uns anys més tard a suïcidi doncs va convertir hi ha pel·lícules sobre ell em sembla que més d'una pel·lícula que s'ha fet sobre no me'n recordo però no he buscat sobre la seva història però a mi el que em fa gràcia és que el mateix Esteloni explica explica que se li va ocórrer ara quan veníem amb el cotxe amb el Berl li preguntava si el boxe té el mateix pes en aquest moment que tenia en aquella època i em deia que no perquè és evident en aquest moment és a dir en els anys 70 60 us recordeu de la famosa combat entre el Muhammad Ali i el Joey Frazier que va haver tres combats successius en el primer va guanyar el que era ja el títol que tenia el títol que era el Joey Frazier i en els altres dos el segon van quedar empatats bueno va guanyar per punts diríem però ningú cap dels dos va doncs quan passa a la pel·lícula ningú vol arribar fins als 15 els 15 rounds i ningú pensa que arribaran i els dos arriben i llavors un de per punts guanya un o guanya l'altre i al final el tercer que era dos anys abans de la pel·lícula que va convertir-se en el famós combat que és del 74 doncs esclar doncs això tots els que som grans i tenim ja uns quants anyets doncs la televisió ens mostraven aquest tipus d'imatges llavors jo penso que això també està lligat al moment és a dir penso que ella explica que va ser justament veient aquests combats quan se li va córrer la idea de fer una pel·lícula a la que ningú que el personatge principal no guanyés i en cap hi fos una victòria és a dir que això és el que em sembla que és interessant de la pel·lícula a mi l'altra cosa i us deixo ja parlar a vosaltres perquè dieu que us ha semblat sigui Rocky o el que sigui és que el personatge de la primera pel·lícula que em va sorprendre més va ser la noia sí és un gran personatge el personatge que em va sorprendre més és el paper el paper de la noia i és una mantana i és el paper de la noia que és un personatge que aparentment és que no té cap pes que sí que després estarà en tota la saga de les pel·lícules sortirà sortint la mateixa noia la mateixa actriu que la van triar perquè era una noia no massa maca però que era dolça llavors al principi de la pel·lícula la posen amb ulleres tímida que no es mou que no sé què amb un gorrito amb un gorrito llavors ell la va ajudant diríem a treure's el gorrito a treure's les ulleres a sentir-se més o menys segura com a dona i físicament i em sembla que el més maco de la pel·lícula a mi una de les coses que més em van agradar hi ha molta el personatge també d'ell és molt interessant el del ciberestat però però em sembla que la noia també té un pes molt important molt decisiu molt important i jo crec que és el que contrarresta la duresa del Rocky i de fer una mica el salva amb ell això mateix és aquest contrast que li dona la força d'anar el tomb clar i després també ara m'ha vingut al cap a part d'una altra curiositat que era el d'Estalona que no sé si recordareu que va dirigir la segona part de Fibery el sábado noche no amb música del seu germà és tot un jo és un personatge és un personatge jo és aquell típic americà que a mi em feia com una mica de ràbia i tot i després tant músculo i tanta història em posava una mica nerviosa a mi però després quan li ve jo la vaig veure d'aquelles pel·lícules que en Joan em va passar i vaig dir mira vaig a veure Rocky 1 me'n vaig esforçar i vaig posar allà a la TV i me la vaig mirar i vaig pensar és una gran pel·lícula i un gran personatge sí, sí, sí realment sorprenent i mira des de llavors el perdono Silvester Stallone en aquella època estava una miqueta a nivell esportiu Silvester Stallone competia en culturisme culturisme clar, ja se li veu però llavors estava a l'ombra d'Arnold Schwarzenegger exacte que ell també ho era que Arnold Schwarzenegger era el Mister Olimpia d'aquest moment llavors va guanyar diversos anys consecutius Mister Olimpia és el títol més important dintre del món del culturisme Silvester Stallone mai el va poder guanyar i en canvi en el cine jo considero que amb rock i això aquí ha avançat i va guanyar sí a Arnold Schwarzenegger perquè en el món té una mica més de caparró que només musco evidentment dic vengadí els esportistes realment valoreu el culturisme com a esport? jo tothom té la seva opinió jo el culturisme com a esport no el valoro com a esport perquè és molt diferent per mi bueno aviam sí que és veritat abans jo també ho parlàvem això amb en Joan tot el que sigui esport del rendiment no és compatible amb la salut quan parlem de competició estem parlant de portar el cos al límit o portar-lo més enllà dels límits i llavors tot això fa caure avui mateix ha sortit un article al periòdic d'un esportista que va guanyar una medalla d'or fa poc i explica com vaig guanyar-la però la meva vida ha sigut un infern per arribar fins a fer jo us recomano si podeu perquè jo va ser per casualitat que ho vaig veure el diumenge a Salvados van fer un programa curiosament dedicat a l'esport i jo vaig amb l'Evole ho va fer l'Evole i la veritat és que ens copien ens copien com que van dir la setmana passada que ho faria avui deu ser això llavors resulta que era tot una hora una hora i mitja no sé què dura el programa i em va semblar digne de ser vist perquè l'altros que jo vaig agafar era el Joan Mata que és un futbolista d'alta competició d'alt nivell de Madrid que ara treballa a Anglaterra amb el Manchester United i ell li entrevista l'home es veu intel·ligent es veu un xicot que a més a més de ser futbolista esculta llegeix i explica coses inclús recita un poema en anglès perquè li fa gràcia etc. i realment diuen això que estava dient ell és a dir l'alta competició fer esport d'elit et destrossa vull dir no és per la salut és que jo volia jo volia treure aquest tema i ha sortit així sol molt bé i l'altra cosa que ve a continuació del mateix programa que per això us recomano que la veieu és la Virginia Verastegui que és l'última entrevista que fa a l'Evole en aquesta persona que comença amb una presentació bones tardes la noia més o menys plurosa més o menys gràcies per estar aquí i llevo muchos la noia diu llevo muchos años en el deporte d'élite i soy consciente de por lo que hoy que el que vull fer no és no és muy habitual la noia val la pena dir que és campiona del món de triatlón del 2003 tercera classificada del mundial d'una cosa que és molt important amb el triatlón de Joran Hawái campiona d'Europa de triatlón del 2010 i la llista de premis que viuen són impressionants i ho debo confesaros que des de hace más d'un año no estoy bien mi cuerpo está destrozado por numerosos lesiones y mi mente rota por los sacrificios y la exigencia que conlleva este deporte és que el triatlón és especialment dur bueno 14 el que passa que qualsevol esport és dur bueno això és part hauríem de diferenciar una miqueta el que és esport i activitat física l'activitat física seria fer exercici orientat al benestar a sentir-se millor estar més estable a no a prevenir lesions a poder fer les coses amb una capacitat de moviment millor però l'esport l'esport implica competició llavors tot el que implica competició jo per exemple vaig fer les pràctiques al Car de Sant Cugat amb els xavals de gimnàstica esportiva són nens que des dels 9 anys estan en una situació d'internat de 7 hores d'entreno diaris a més de compaginar-ho amb els estudis i que els estudis han d'anar bé perquè si no no reben la beca i són expulsats allà vull dir que no és fàcil la vida d'un esportista d'elit del rendiment no és fàcil llavors evidentment això no és compatible en la salut llavors quan el cos el portem més enllà del límit tard d'hora acaba de ara mateix que sembla que tothom faci un Ironman o alguna cosa aquesta és l'altre vessant que està passant ara mateix l'esportista amateur que s'està convertint en esportista professional sense ser-ho avui abans de venir hem anat al gimnàs i he vist dos persones amb una samarreta de finisher d'haver acabat un Ironman avui en dia amb això del running que s'ha posat tan de moda sembla que si no has correu d'una marató no has fet res ens estem anant una miqueta de la pilota i no has publicat a Facebook és important que el cos a córrer facis el selfie per ensenyar-ho però sí la veritat és que estem portant les coses fins a un extrem que jo crec que aviam tothom té dret a plantejar-se objectius plantejar-se reptes i fer allò que li sembli però hauríem de ser una mica més conscients del que significa fer exercici i de vegades es parla que l'esport o l'exercici no és invasiu no et provoca problemes a nivell de salut i tot el contrari o sigui l'esport mal portat o mal administrat tu quan agafes una pesa de 10 quilos a la mà i l'extens el braç cap endavant que mirin a dintre la teva articulació el que està passant i em direu si és invasiu o no llavors si la teva musculatura el teu teixit no està preparat per suportar allò allò no és bo per la salut llavors s'ha de saber fer esport s'ha de saber fer activitat física i sobretot s'ha de preparar un per fer activitat física amb la qual cosa sortir a fer una marató o fer un Ironman sense tenir una preparació física darrere evidentment s'estan donant molts casos pràcticament a cada cursa popular una marató es dona el cas d'una mort súbita d'una persona perquè a més això no hi ha controls i si intenta ser molt popular com la cursa del cort anglès si no vas a la cursa del cort anglès no ets ningú tampoc això són coses que potser haurien de començar a canviar qui t'està manant algú t'hauria d'avisar que necessites una preparació per això com a mínim jo crec que les organitzacions haurien de demanar un certificat mèdic que tu estàs preparat per fer-ho que t'hagis passat una prova mèdica que t'hagis passat un electrocardiograma que digui que el teu cor està un electrocardiograma una prova d'esforç no descarta el 100% tampoc però com a mínim dona una seguretat que aquella persona és apta per fer-ho i bueno actualment amb l'actualitat això s'està donant i estem veient a curses populars gent que cau fulminada l'arribar a la meta o gent que no acaba una marató jo no fa massa vaig anar a veure la marató de Barcelona i tu hi trobes les esportistes d'elit que fan la marató en dues hores dues hores i mitja van a un ritme els veus passar i sembla que volin però és que estàs allà cinc hores esperant i encara passa gent sinó que sembla que és fàcil sembla que és fàcil però clar és que aquella gent porta una preparació és com la gent que s'aventura a pujar a l'Eberes així com diu clar l'Eberes s'ha transformat també pujar a l'Eberes en un destí turístic els venen hi ha algunes venen packs per pujar a l'Eberes sí però llavors veus la notícia que es fan servir els cadàvers que hi ha fins a dalt com a punts per saber on estàs sí com pot ser el que us deia estem anant una miqueta de la pilota el drama que li veig en alguna mesura també que pot produir-se amb un esportista em pregunto tu quan l'esportista tingui la sensació que no valgo per altra cosa això es dona molt en el rendiment en el rendiment esportiu i sobretot en els àmbits aquests n'hi ha esports i esports no és el mateix un jugador de futbol que fa dues hores d'entrenament diari que un gimnasta que fa set hores d'entrenament diari per un gimnasta jo he estat en el de competició de gimnàstica esportiva jo vinc de la gimnàstica esportiva i sé el que és entrenar 5 hores diàries la teva vida és la sala del gimnàs i el teu entorn social són els companys de la sala això una carrera d'un gimnasta com a màxim es pot allargar fins als 30 anys quan als 30 anys et acaba això i surts al món real dius ostres ara què? què em socialitza a mi? vull dir que és un tema sí és un tema complex per això que l'esport del rendiment no és compatible moltes vegades amb la salut i tampoc ho és amb socialitzar la persona per exemple el cine de fet reflecteix això perquè clar al cine li agraden els perdedors i aquest té molta s'hi dona molt la possibilitat del perdedor amb aquestes condicions de les que tu parles sí, sí realment en el cine el perdedor jove que a més és més atractiu clar, sí, sí és això però bueno realment clar és que s'ha de valorar evidentment que l'esport portat a l'extrem i sense una preparació pot portar problemes però és que l'esport té moltes coses bones també l'esport l'activitat física cada vegada jo per exemple que em dedico a l'entrenament a l'exercici sobretot en un àmbit tan específic com és la diabetis l'esport l'exercici nosaltres l'estem presentant en congressos mèdics amb un efecte molt similar a molts medicaments segurament dintre de l'àmbit de la salut cada vegada l'esport es dona més com a tractament per tractar patologies per prevenir patologies per millorar la salut de les persones per millorar la mobilitat una persona que ha arribat a tenir diabetis es planteja l'esport com una solució aviam el tema de la diabetis també és bastant confús depèn del tipus la diabetis n'hi ha dos tipus de diabetis la tipus 1 i la tipus 2 la tipus 1 és la diabetis autoimmune és una malaltia que tu estàs predisposat genèticament a patir-la i un bon dia se't presenta en aquest cas de diabetis el pàncreas no funciona amb la qual cosa la insulina no la tenim jo tinc diabetis tipus 1 i faig esport tota la vida m'he dedicat i en el moment que se'm van diagnosticar la diabetis en cap moment em vaig plantejar deixar l'esport el fer esport o no fer esport no et millorarà la diabetis ni el control de la diabetis simplement has de saber aprendre a gestionar la diabetis en l'àmbit de l'exercici que no és fàcil en el cas de la diabetis tipus 2 sí que són gent que normalment han arribat a la diabetis tipus 2 per uns hàbits de vida sedentaris de mala nutrició mala alimentació i l'exercici sí que en aquest cas és molt útil per tractar aquesta patologia llavors si la gent que té diabetis tipus 2 i no feia exercici i comença a practicar exercici veu una millora molt important amb el seu control de glucèmic de la patologia i millora molt a nivell de salut evidentment però l'exercici Albert jo diria que no es pot deslligar de dues coses molt importants una que seria l'alimentació no pots fer exercici sense tenir en compte que ha d'haver un equilibri i també l'estrès la manera de viure que tenim el suposadament home o dona moderna civilitzada que bueno el que tu dius és veritat segurament l'exercici et provoca una confiança més gran en tu mateix i potser en àmbits de molt estrès ets capaç de gestionar millor és una eina de gestió de l'estrès molt important de fet jo tinc clients i pacients que són porten una vida d'aquestes d'home de negocis ara no fa massa parlava amb un client que havia anat a fer una reunió a l'aeroport de Los Ángeles i et va tornar d'aquí surts fas una reunió a Los Ángeles dos horetes i tornes però jo vas dir que existeix l'Skype ara sí la veritat és que el que passa que hi ha coses que potser et deixen la presència però una persona amb molt d'estrès i jo li vaig dir home tenint en compte que vens d'un viatge tan estressant que acabes d'arribar si no vols venir a fer la sessió tranquil ho entenc perfectament no, no, no és que necessito aquesta hora d'exercici perquè és el que em fa que jo no em torni bo vull dir que és també una via d'escapament de la vida estressant que podem portar de feina laboral i estrès derivat de qualsevol cosa que pugui passar a nivell quotidià vull dir que l'exercici té aquesta dopamina doncs ha estat un exercici molt intens el programa d'avui entre Màlaga entre Gaspatxos Màlaga i Albert que bueno ens ha donat un bany aquí tinc la sensació que el Ferran Pujol vindrà la setmana que ve se m'ha acabat ja sí encara estic veient pel·lis és que el 29 aquest divendres s'estrena Capitán América Civil War i llavors que és la pel·lícula que ja en principi tenia ganes de fer i la setmana que ve hi hauria el boom dels superherois que seria un tema que tractaria el Ferran Pujol jo em dedico a l'exercici però sóc fan del cinema de fantasia de superherois doncs la setmana vinent pots tornar a venir pots tornar a venir la setmana que ve el cine que a mi m'agrada veure és aquest 11 escompte nois si m'ha acabat el temps donem les gràcies a l'Albert Olivella fins la setmana vinent fins la setmana vinent a l'Albert Olivella