Cinema sense condicions del 26/4/2016 — Del Festival de Màlaga a Rocky: cròniques, crítiques i l’esport al cinema i a la salut (amb Albert Olivella)

Panorama general

Episodi dividit en dues grans parts: una crònica del Festival de Màlaga amb recomanacions i valoracions de diverses pel·lícules, i un bloc central amb Albert Olivella sobre la relació entre cinema i esport, els seus valors narratius i els límits de l’esport d’elit en contrast amb l’activitat física orientada a salut.

"L’esport, mal portat o mal administrat, pot passar factura." "Necessito aquesta hora d’exercici perquè no em torni boig."

Crònica del Festival de Màlaga

Destaquen

• La noche que mi madre mató a mi padre (Inés París)
• Comèdia amb to de thriller i girs constants.
• Arrencada una mica artificial, però es justifica i guanya molt a mesura que avança.
• Repartiment sòlid: Belén Rueda, Eduard Fernández, Diego Peretti, Maria Pujalte.

• El rei borni (Marc Crehuet)
• Adaptació d’una peça de la Sala Flyhard. Comèdia negra i teatral, d’una sola localització, centrada en diàlegs i interpretació.
• Trama sobre un antidisturbis i el manifestant a qui va fer perdre un ull.
• Per la taula, el millor guió del festival: fresc, valent i molt ben rodat.

• Rumbos (Manuela Moreno)
• Coral de històries paral·leles amb càmera observacional (ecos a “Waking Life”).
• Avança a poc a poc i pot semblar farragosa, però deixa detalls persistents; pot créixer en el record.
• Reconeixement a la trajectòria de la directora (curt “Pipas”).

• La punta de l’iceberg (María López Arostegui)
• Thriller correcte i interessant sense ser major.
• Direcció amb ofici; bona carta de presentació.

• Metamorfosis (doc.)
• Documental sobre l’arrel de Guanyem i la candidatura Barcelona en Comú (del 15M a l’alcaldia).
• Seguiment proper de Laia Forner i material íntim (diari per Skype).
• Valor afegit: l’olfacte d’haver començat a gravar el 2014, abans de saber on acabaria el procés.

"Comences a gravar sense saber si allò arribarà enlloc; a vegades, la realitat supera el guió."

Crítiques en cartellera

L’heroi de Berlín (Race)

• Biopic de Jesse Owens i les Olimpíades de Berlín 1936.
• Pretensió alta, resultat discret: recreació correcta, però sense gruix dramàtic suficient.
• El millor: Jeremy Irons com a mediador COI; el teixit político-diplomàtic és el més interessant.
• Relació atleta-entrenador amb potencial infrautilitzat.
• Títol original “Race” destaca el doble sentit: raça i cursa.

Les Souvenirs (Jean-Paul Rouve) [basada en David Foenkinos]

• Comèdia dramàtica tendra i melancòlica sobre tres generacions.
• Una àvia que s’escapa de la residència; el net troba el seu camí a través d’ella.
• Interpretacions: Michel Blanc, extraordinari en un personatge ric i contradictori; l’àvia, emotiva i carismàtica.
• Detalls i valors que demanen segon visionat; humor fi i bones vinyetes de vida.

Altres recomanacions i tertúlia

• Metamorfosis (doc.): recorregut per festivals; previsió de passi en sales d’autor (p. ex. Cinemes Girona).
• El camí més llarg per tornar a casa: ressonàncies personals i localitzacions reconeixibles.
• Victoria (Sebastian Schipper): pla seqüència de més de dues hores, gran exemple de risc i cohesió narrativa.

Tema central: Esport i cinema (amb Albert Olivella)

Valors, arquetips i punts de vista

• El cinema d’esport explora identitat, resiliència, ètica de la competència i relació entrenador-atleta.
• Mirades diverses: atleta, entrenador, política i societat.
• Títols esmentats: Rocky, Invictus, Million Dollar Baby, Jerry Maguire, Carros de foc.

El cas Rocky (nucli emotiu i cultural)

• “Rocky” (1976) va guanyar l’Òscar a Millor Pel·lícula; guió de Sylvester Stallone i èxit rendible amb pocs recursos.
• “Rocky IV” (1985) va ser la més taquillera de la saga; context de Guerra Freda.
• Força del perdedor que competeix contra si mateix; la música com a motor de motivació.
• Ecos i referents: la boxa en el cinema (Kubrick, Killer’s Kiss), Stallone director de “Staying Alive”.

“Rocky serveix per córrer: és banda sonora i és mètode.”

Boxa, icones i context

• De Muhammad Ali vs Joe Frazier a mites locals; el pes cultural de la boxa als 60-70 era enorme.
• L’interès social ha mutat; el cinema n’extreu dramatúrgia de primer nivell.

Esport d’elit vs salut

• L’alt rendiment no és compatible, sovint, amb la salut: cos al límit, lesions, pressió i cost emocional.
• Exemple: testimoni de Virginia Berasategui i el programa “Salvados”:

> “Mi cuerpo está destrozado... y mi mente, rota.”

• Diferenciar esport (competir) d’activitat física (benestar).

L’aficionat “pro”: running i Ironman

• Boom del running i proves extremes: maratons, Ironman.
• Risc de voler “fer de pro” sense base: sobrecàrregues, lesions i fins i tot mort sobtada.
• Mesures recomanades:
• Prova d’esforç i electrocardiograma previs.
• Planificació i progressió.
• Evitar normalitzar l’extrem i el “postureig” de la fita.

Exercici com a tractament: diabetis, alimentació i estrès

• Diabetis tipus 1: l’exercici requereix gestió fina (insulina, glucèmies), però és compatible i molt beneficiós en qualitat de vida.
• Diabetis tipus 2: l’activitat física és clau per millorar control glucèmic i revertir factors de risc (sedentarisme, alimentació).
• L’exercici és una eina de gestió de l’estrès:

> "Necessito aquesta hora d’exercici perquè no em torni boig."

• Per a la salut: no deslligar exercici d’alimentació i higiene del descans.

Tancament

• Agraïment a Albert Olivella i avanç la setmana vinent: “boom dels superherois” coincidint amb l’estrena de “Capitán América: Civil War”.