Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 29/9/2015 — Del Festival de San Sebastián a Taxi Teherán: El Clan, Hijo de Saúl i el debat sobre Irrational Man de Woody Allen
Obertura amb la capçalera “Cinema sense condicions” i cançó; to intimista amb lletres en anglès abans d’entrar al programa.
Salutació, joc lingüístic (català/castellà/anglès), presentació de Robert Aranowski i estructura del dia: 1) San Sebastián; 2) Irrational Man. Aclariment sobre l’estrena de Truman i comentaris sobre Amenábar.
Robert comparteix experiència al festival, la ciutat (La Concha) i volum de films vistos; pauta de veure Secció Oficial i Perles.
Crim familiar als 80 a l’Argentina: segrests i assassinats; contrast música alegre vs. horror; impacte i ofici del director.
Vivències a Buenos Aires, ciutat de grans extrems; record de “Mundo grúa” i l’ascens de Trapero.
Expectatives per “Truman” (Darín + premi als actors) i confirmació que “El Clan” s’estrena aviat.
Auschwitz des d’una subjectiva extrema; el protagonista vol salvar el cos del fill; film immersiu i colpidor, recomanat.
Repassat d’autors i títols recents; Wajda i la memòria històrica; “Ida” de Pawlikowski com a fita internacional.
Debat sobre veure cinema en streaming vs. sala; anècdotes i exemples (Lawrence of Arabia, Star Wars); el valor de la pantalla gran.
Robert presenta el seu portal per al públic polonès; recomana “La isla mínima”, “Magical Girl” i el divertiment d’“Anacleto”.
Context de Kiarostami i Farhadi; presentació de Panahi i l’Oso de Oro a Berlín per “Taxi”.
Detencions (2009-2010), inhabilitació i restriccions; suport massiu de cineastes; símbols com la cadira buida a Cannes.
This Is Not a Film enviada en un pen dins d’un pastís; “Taxi” sense crèdits per protegir l’equip.
Panahi com a taxista; retrat coral de Teheran amb to humà i moments dramàtics; final irònic amb lectura política.
Vincle amb l’ètica cinematogràfica de Kiarostami; context cultural d’Iran; recomanació i estrena propera a Espanya.
Comentari de “El somni català” (Josep Maria Forn) com a cine de subsistència; telefilm sobre els darrers dies de Companys (Marqués-Marcet).
Opinions del públic a la sortida: bones sensacions generals, retrets a la música repetitiva.
Leitmotiv musical com a clau del personatge; gir de guió a la conversa escoltada al bar; arrencada lenta fins al thriller moral.
Debat sobre Manhattan, snobisme i filosofia; ecos de Dostoiévski; continuïtat temàtica amb Delitos y faltas i Match Point.
Lectura teatral de la narració (talls i versemblança); paral·lel amb Alain Resnais; debat sobre influència de Claude Chabrol.
Excés de veu en off i humor escàs; fotografia i Phoenix com a punts forts; obra menor dins la filmografia d’Allen.
Agraïment a Robert; recomanació de “Taxi Teherán”; avanç: especial Omar Sharif en el pròxim programa.
Panorama general del programa
- Presentació del programa amb to bilingüe (català/castellà) i convidat internacional: Robert Aranowski (Polònia).
- Estructura en dues parts:
- Primera: cròniques i recomanacions del Festival de San Sebastián. - Segona: debat de la pel·lícula del mes, Irrational Man de Woody Allen.
- Aclariment d’estrenes: Truman s’endarrereix; es comenta el rebombori amb Amenábar i les primeres impressions.
"Como el cine, nada." Defensa contundent de l’experiència en sala: silenci, foscor i pantalla gran com a part essencial de l’obra.
1) San Sebastián: highlights, recomanacions i context
El Clan (Pablo Trapero) – Recomanació destacada
- Basada en fets reals de l’Argentina dels 80: segrestos a famílies riques amb final tràgic.
- Contrast formal potent: música viva i rock d’època vs. l’horror domèstic del captiveri.
- Reconeixement a Pablo Trapero i trajectòria (Mundo Grúa, Carancho, Elefante Blanco).
Hijo de Saúl (László Nemes) – La mirada a l’Holocaust
- Ambientada a Auschwitz: un membre del Sonderkommando creu reconèixer el seu fill i vol evitar la seva cremació.
- Elecció de posada en escena immersiva: càmera enganxada al protagonista, camp curt i el món desfocat al voltant.
- Recorregut festivals (Cannes, premis) i recomanació ferma d’estrena.
Cinema polonès i recomanacions
- Referències a Andrzej Wajda (Katyn) i Pawel Pawlikowski (Ida).
- Novetats locals: Karbala (bèl·lic, Irak 2004).
- Projecte de Robert: portal novela.pl per difondre cinema i sèries espanyoles/latinoamericanes a Polònia.
- Recomanacions espanyoles: La isla mínima (estrena a PL), Magical Girl (seleccionada per crítics polonesos), Anacleto (divertiment ben resolt).
Defensa de la sala de cinema
- Argumentari sobre la pèrdua d’immersió en pantalles petites.
- Exemple paradigmàtic: Lawrence of Arabia i el cinema en 70 mm; també Star Wars.
- Anècdota emotiva: parella gran que viatja pel món a través del cinema.
2) Focus: Taxi Teherán (Jafar Panahi)
Context del cinema iranià
- Recordatori de grans noms: Abbas Kiarostami, Asghar Farhadi (Una separación).
- Premi recent: Oso de Oro a Berlín per Taxi.
Panahi: biografia, censura i resistència
- Detencions (2009-2010), retirada de passaport i inhabilitació per filmar i viatjar.
- Suport internacional de cineastes (Redford, Scorsese, Spielberg, Dardenne, Stone, etc.).
- Gest simbòlic a Cannes: cadira buida.
"Al igual que los artistas de todo el mundo, también los cineastas iraníes deberían ser reconocidos y no censurados, reprimidos y encarcelados."
Rodar sense permís: cinema clandestí
- Precedent: This Is Not a Film enviada en un pen dins d’un pastís.
- A Taxi, sense crèdits per protegir l’equip; nota final d’agraïment del director.
Què explica Taxi
- Format de fals documental: Panahi condueix un taxi i conversa amb passatgers; retrat coral de Teheran.
- To: humà i juganer, però amb aristes dramàtiques; final irònic/cínic amb lectura política.
- Vincle estilístic amb Kiarostami: cinema de la necessitat, càmera com a eina de resistència cultural.
- Recomanació d’estrena: peça imprescindible per entendre l’Iran contemporani.
3) Altres temes
El somni català (Josep Maria Forn) i TV3 – Companys
- Cine de subsistència: muntatge d’arxiu i obres prèvies per traçar el relat històric (del s. XIX a avui).
- Reivindicació d’autors catalans contemporanis: Carlos Marqués-Marcet (10.000 km) en un telefilm sobre Companys amb gran direcció i interpretacions.
4) Debat: Irrational Man (Woody Allen)
Recepció del públic i música com a leitmotiv
- Vox pop a la sortida: bona acollida general, però alguns retrets a la repetició musical.
- La peça musical s’usa com a tema conductor del personatge (Joaquin Phoenix) i anticipa el to moral del relat.
Guió i punt d’inflexió
- Mitja pel·lícula per perfilar el professor: ritme lent i classes poc suggeridores.
- El gir arriba amb una conversa escoltada en un bar: s’activa el thriller moral i la intriga.
Temes i referents
- Dilema de Dostoiévski (Crim i càstig), tradició Allen: Delitos y Faltas, Match Point.
- Comparacions amb Buñuel pel tipus de resolució final; influències franceses (debat): Claude Chabrol i la geometria moral.
- Lectura formal: narrativa teatral, talls que prioritzen idees sobre versemblança; paral·lel amb Alain Resnais (Amar, beber y cantar).
Valoració crítica
- Punts febles: excés de veu en off (redundant), humor escàs, perfil subratllat del protagonista, to irregular.
- Punts forts: fotografia notable, Joaquin Phoenix eleva el conjunt, alguns detalls de posada en escena.
- Conclusió: obra menor de Woody Allen, interessant per temes i recursos, però lluny de les seves millors.
5) Cloenda
- Recomanació: veure Taxi Teherán i seguir les estrenes de Truman i El Clan.
- Avanç del proper programa: especial Omar Sharif.
- Agraïment a Robert Aranowski i recordatori del seu portal: novela.pl.