Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 26/11/2024 — Del “L’Àngelus” de Millet a la fascinació de Dalí: el Dalí més humà, la música de Marcús i la Gala co-creadora
Benvinguda, presentació de l’equip (Pepa, Jan, Anastasi) i dels convidats (Marcús J.G.R. i Esther Nubiola). Petita incidència tècnica amb els cascos, resolta immediatament.
S’escolta l’obertura del film: to poètic sobre la pintura de Millet i la fascinació obsessiva de Dalí pel quadre.
Estrena recent (sales de Catalunya i Estat). Absència del director (presentació a Manresa). Recomanació entusiasta: fotografia, muntatge i música excel·lents; pel·lícula centrada en la vessant humana de Dalí.
Context de “L’Àngelus” (1865), religiositat de Millet i intuïcions de Dalí que als anys 30 es revelen encertades (sense espòilers).
Cartellera a Barcelona (Maldà i Gran Sarrià) i dinàmica actual d’exhibició: la primera setmana és clau; consell d’anar-hi el més aviat possible.
Anàlisi de la interpretació (semblança, gest, dicció). Escolta d’un monòleg; comentaris sobre la sinergia veu-música i el reforç visual (post d’Antaviana) i sonor (Marsal Cruz).
Lectura de textos de Dalí (1932) i referència a obres del 1934-35. Es remarca l’obsessió i l’impacte (hores davant l’original).
Ús de català, castellà i francès amb subtítols. Escolta d’un fragment en francès i aclariment sobre un efecte sonor mecànic de l’escena.
Marcús compon a partir del guió i del to íntim de Dalí. Es comenta un projecte americà sobre Dalí vetat a Europa, i el respecte amb què el film actual tracta el personatge.
L’entrevista amb el periodista Brunet (planificada per una hora i que s’allarga tot el dia) estructura el film i obre flashbacks amb la Gala jove i adulta.
Esther Nubiola explica el treball conjunt amb Montse Alcoverro per mantenir continuïtat en veu, gest i relació amb Dalí. Maquillatge i perruqueria (Tina, Ainés i Lola Funes) aporten versemblança d’època.
El tema inicial anticipa el final (estructura circular). Leitmotivs per personatges; recerca de timbre i color orquestral per reflectir el Dalí íntim i capes subconscients.
El servei aporta contrapunt còmic amb una peça musical alegre. Localització central a la Farinera de Sant Lluís i guiño a la Vall de la Santa Creu.
Passatge emotiu on Dalí declara l’amor i la importància creativa de Gala; la música sosté el to romàntic.
Relectura de Gala com a coautora i instigadora de talent; construcció conjunta del “personatge” Dalí com a cuirassa i estratègia de màrqueting.
Incorporació de jazz (viatge a Nova York, escena dels alemanys). Selecció d’instruments americans d’època i orquestració detallista per timbre i context.
Cinc films amb Agustí Villaronga i evolució del mètode de treball. Anècdota de la trobada amb Joan Frank i la sensibilitat necessària per retratar Dalí.
Repàs de carrera (cinema/TV) i dificultats de producció a “Tirant lo Blanc” de Vicente Aranda.
Estades a l’Acadèmia de les Arts de Minsk: alt nivell tècnic, immersió lingüística en rus i versatilitat interpretativa.
Marcús opta a un llarg de José Mota. Esther anuncia “Sankifetja” (Joan Ramon Armadàs) i ofereix segona entrada per oients que vagin al cinema.
Acomiadament del programa escoltant el tema de crèdits compost per Marcús J.G.R.
Resum general
Un episodi dedicat a l’estrena d’“El cas Àngelus. La fascinació de Dalí”, de Joan Frank Charansonet, amb una conversa viva amb l’actriu i coproductora Esther Nubiola i el compositor Marcús J.G.R. El programa posa el focus en el Dalí més íntim i humà, la música com a fil conductor emocional, el rerefons del quadre “L’Àngelus” de Jean-François Millet i el paper essencial de Gala com a co-creadora. També s’aborden qüestions de distribució i exhibició, l’arquitectura narrativa del film i detalls de producció, fotografia i so.
“Vaig plorar de dolor, però també de felicitat.” — Dalí, en un monòleg del film
Temes principals
El Dalí més humà i l’obsessió per “L’Àngelus”
- La pel·lícula destaca la vessant íntima de Dalí, més enllà de l’excentricitat del personatge públic.
- El film explora la fascinació/obsessió de Dalí amb “L’Àngelus” de Millet, incloent-hi els seus textos del 1932 i versions pictòriques del 1934-35.
- Sense espòilers, s’insinua la “veritat descoberta” als anys 30 que Dalí intueix al quadre.
Interpretació, fotografia i so
- Joan Frank Charansonet “clava” Dalí: semblança física, gestualitat, i dicció reconeixibles fins i tot d’esquena.
- Fotografia notable (postproducció d’Antaviana Films) i so amb gran treball de Marsal Cruz.
- El film és multilingüe (català, castellà i francès) amb subtítols, al servei del realisme.
Banda sonora i disseny musical
- La música de Marcús J.G.R. es construeix des del guió i el to del Dalí íntim —prioritza emoció i humanitat per sobre del surrealisme.
- Estructura circular: el tema inicial “explica” el final; en una segona visió, el públic pot “llegir” noves capes.
- Leitmotivs per personatge, amb un acurat color tímbric i una orquestració mil·limètrica.
- Tocs de jazz (Nova York, escena dels alemanys) per ressonar amb el gust de Dalí i situar l’època amb instruments d’escola americana.
Estructura narrativa i to
- La trama s’articula al voltant d’una entrevista de tot un dia amb el periodista Brunet; a través de flashbacks s’obren capítols de la vida del pintor.
- A la casa (Farinera de Sant Lluís) hi ha un “esperit” visual i musical que introdueix lleugeresa i humor mitjançant el servei, en contrapunt al dramatisme.
Gala: de “musa” a co-creadora
- Construcció del personatge amb continuïtat entre la Gala jove (Esther Nubiola) i la Gala madura (Montse Alcoverro): to de veu, gest, maneres de seure i caracterització (Tina, Ainés i Lola Funes).
- Reivindicació de Gala com a instigadora creativa i catalitzadora del talent del seu entorn (poetes, fotògrafs del cercle surrealista).
“Entens per què ell signava ‘Gala Salvador Dalí’.”
Exhibició i producció
- Estrena a nombroses sales (Maldà, Gran Sarrià, etc.). En el model actual, la primera setmana és crítica: cal anar-hi aviat.
- Cameo geogràfic de la Vall de la Santa Creu (poble natal del director) i posada en valor de la localització a la Farinera de Sant Lluís.
Moments destacats
Monòlegs de Dalí i música
- El diàleg entre veu i partitura “pinta amb la veu”: la música “acarona” la dicció i amplifica el sentit poètic.
- L’“esperit de la casa” s’expressa amb una peça alegre que acompanya el moviment del servei i reforça el to coral.
“Picasso era un gran pintor, i jo també.” — ironia i límits del personatge públic
Declaració d’amor a Gala
- Un passatge emocional on Dalí verbalitza l’abast del vincle creatiu i vital amb Gala; la música sosté el to romàntic i íntim.
Darrere la càmera
Fotografia i so
- Postproducció d’imatge: Antaviana Films.
- Disseny i mescla de so: treball destacat de Marsal Cruz.
Música i processos
- Marcús treballa amb leitmotivs i disseny d’orquestra segons timbres i època; selecciona instruments d’escola americana per a escenes de jazz.
- La música revela capes subconscients dels personatges i guia l’estat d’ànim de l’espectador.
Trajectòries i projectes
Marcús J.G.R.
- Col·laboracions amb Agustí Villaronga: El testament de la Rosa, Incerta glòria, Nacido rey, El ventre del mar, Loli Tormenta.
- En curs: opció a una pel·lícula de José Mota (to a l’estil “La vida és bella”).
Esther Nubiola
- Carrera variada (cinema i TV), “Tirant lo Blanc” (Vicente Aranda) amb dificultats de producció.
- Formació a Minsk (Acadèmia de les Arts): treball d’elit i immersió lingüística.
- Nou projecte: “Sankifetja” (dir. Joan Ramon Armadàs). Crida a anar al cinema i promoció de segona entrada per oients del programa.