Del present als clàssics: Barcelona 92, Spotlight, Els records, Julieta i les millors pel·lícules de la història

Cinema sense condicions. For more information, visit www.fema.org Gràcies. Bona tarda, bona nit, bon vespre. Ja som aquí, ja som els de sempre. A més a més, avui a l'equip complet, excepte la Carme Nebot, que ja sabeu que la tercera setmana de cada mes no pot venir. I la Lídia Artiga. I la Lídia Artiga. Les dones. Les dones. Tienen altres plans al marge de nosaltres. M'escolia tot drap, avui. Avui m'escolia tot drap. Ens costava fer una música preciosa que jo la conec, però no sé de quina pel·lícula pertany. Quina pel·lícula pertany, això? Això és de L'Alamo. Ah, del Dmitri Dionkin. La música del Dmitri Dionkin. Sí, sí, és de L'Alamo. Molt ben recordat. Això què és? És la música del Dmitri Dionkin. És per introduir el classicisme. No ho sé. Exactament, per introduir les grans coses de les que parlarem avui. Sí, perquè... Parlar de grans pel·lícules, no, Joan? Exacte, exacte. Ho vaig proposar jo. Doncs escoltem grans bandes sonores. Abans que comences el programa, estava sentint jo sol aquí a l'estudi l'edat de l'innocència, que no recordo de qui és la banda sonora, però és maquíssima també. Erem sentint així de fons, eh? Vale, vale, vale. Diferents. Com està introduint el Francesc, avui tenim tres parts, com sempre, o dues grans parts, si voleu. una primera part que parlaríem de les coses que hem vist, de les coses que vindran, de les coses que recomanem i les coses que no recomanem. Jo avui, per exemple, no ens recomanaré una que he vist. No. I, en canvi, us en parlaré molt bé d'una altra, que també l'estrenen el divendres. Després parlarem, doncs, d'aquesta proposta que jo tenia, que era les millors pel·lícules, diríem, de la història del cinema. Jo he fet un recull, però que això és molt personal. Jo he estat mirant llistes de Sound and Sign, de la British Institute, de, bueno, de moltíssims llocs. Home, tu jugues amb avantatge, llavors. Però no coincideixen, perquè alguns diuen una cosa, l'altre diu una altra. El País, per exemple, va fer una llista molt exhaustiva sobre les millors pel·lícules de la història del cinema. I la veritat és que amb algunes coincideixes i amb algunes no. Tu tenies l'esperança que coincidissin totes. No. Ja no haguessis de fer feina de pensar ni res, no? He tingut que pensar, he tingut que pensar i he fet la meva llista i ja us en parlaré després de quines són per mi, almenys les que més m'han tocat a mi, les que més m'han influït, les que més m'han fet emocionar. Això és el que importa al final. Exactament. No tant si el guió és perfecte, ni si no sé què, no? Doncs bueno, jo us parlaré d'aquestes, que n'hi ha moltes, n'hi ha masses potser, i si voleu podem començar per les coses, per la primera part, que les coses que hem vist. Heu vist alguna cosa de preestrenes o així? Jo, a veure, jo he vist de preestrenes, el que passa és que la setmana passada no vaig venir per el tema de la febrada, i això no sé si vas comentar molt el tema... Estaves atacat. Sí, no sé si vas comentar molt el tema de Barcelona 92, o...? Van comentar una mica, però a mi m'agradaria que diguessis com ha madurat després d'haver-lo vist amb tu i amb el David Tomàs. Sí, sí. A veure, jo aquests dies, entre feina i estar malalt i això, he vist pel·lis, però he fet els deures del que serà el programa dels superherois, perquè com que vaig molt peix amb el tema d'X-Men i tot, m'he posat moltes. Però bueno, per no comentar aquestes, que fa massa anys, comento la Barcelona 92, que Barcelona 92 és una pel·lícula del Ferran Urenya, que és d'aquí, bueno, és un film català, l'únic que combina, tot i que amb subtítols si ho combina en català, en castellà, tota la pel·li. Llavors... Ho has estrenat ja? Estàs estrenat? No, no, no. Nosaltres vam anar amb el Francesc i amb el David Infiltrats, vam anar a la preestrena que vam fer. Bé, no era ni una preestrena, era un passe privat d'equip. És a dir, l'equip tècnic i l'equip artístic, diguéssim, que eren 70 actors entre figurants, entre tot, no l'havíem vist i doncs vam fer un passe d'això, una pel·lícula de dues hores que, bueno... Bé, per la gent digués la seva i poguessin corregir... Sí, bueno, era més... És que era una pel·lícula que ha portat cua més que res per portar cua en el bon sentit perquè han tingut molts problemes durant la realització, bueno, el cinema a low cost, tot i que hi havia un cert, encara que sigui mínim, un cert pressupost diari com per rodar, però han estat entre 3 i 4 anys per fer la pel·li, o sigui, hi ha hagut temps com per... Perquè els actors, inclús jo em vaig trobar actors que coneixia allà i em van dir no, no, jo era dels del principi, dels dels fa 3 anys i 4, tot i que es va fer la broma de dir, bueno, però com a mínim no hem arribat al nivell de transegüentes. Clar, clar, transegüentes va ser espectacular, sí. Però, però aviam, la pel·lícula el que tracta, et posa en situació de la Barcelona, de la Barcelona Olímpica i de com un canvi tant a la cultura, a la societat, a la política, tot, va afectar sobretot els barris més, potser els barris més, no diem marginals, però potser els barris més autòctons de Barcelona com, segons ells, per exemple, es modificant, es destruïen parts més antigues, potser per remodelar, llavors, llavors, es basa en la vivència, o sigui, com el dia a dia de, bàsicament, aquestes cultures suburbanes, no sé com dir-ho exactament, però que són els puncs, els esquins, tots els de l'època, així dels 90, llavors, bàsicament, la pel·lícula parla, o sigui, narra històries de molts personatges, però concretament de la pelea, o sigui, així com de lluita entre els brigades, és a dir, els de l'ultra, com de l'espanyol, i els bojos, és un pupurri de moltes coses que després va ser curiós, que tu, Francesc, també ho vas veure per Facebook, jo quan vaig publicar que havia anat aquesta pel·lícula, em van sortir... Ho estic buscant, per si puc comentar el comentari aquell de... Em van sortir dos amics meus que són detractors totals de la pel·lícula, o sigui, hi ha de tot, què passa? Sense haver-la vist, eh? Sense haver-la vist, no, però perquè saben també, saben qui ha pogut fer o qui ha pogut donar idees del guió, això, perquè és un tema que jo crec que és molt complicat, hi ha molts cops que s'ha tractat temes d'això, sobretot del tema d'esquins o el moviment, moviments sobretot així d'antifeixistes o sense tocar només el tema de la música, per exemple, no sé si heu vist una pel·lícula que es diu Digis England, que va sortir... La conec, m'han parlat bé. Sí, aquesta és, per exemple, és un bon referent perquè tocava una mica l'evolució des de la Guerra de les Malvines i això, del sorgiment del món skinhead, del món punk, del món... Llavors, ara que hi ha altres com Diario de un Esquín o altres com Romper's Tomper, hi ha moltes pel·lícules que han tractat aquest fenomen però des del punt de vista com de gent política, de gent, o sigui, amb ideologies molt o inclús xenòfogues o radicals, tot i que inclús a Barcelona hi havia de tot però mai s'ha pintat com la persona que en realitat potser segueix aquesta cultura més el tema musical, per exemple, llavors sempre se l'han pintat com aquests... com, bueno, els joves violents. llavors en aquest aspecte sí que la història és una pel·li més en aquest sentit, tot i que s'entrarà a Barcelona. En quant a... tècnicament, aviam, és una pel·li molt normaleta, o sigui, molt... no ha d'estar per casa perquè la van gravar bastant amb bones cames i això, però la realització és molt senzilla. Suposo que també ha molat una mica així com cine dels 90 català o inclús d'abans i això. en la pel·lícula quan surti, que no sé per què estan buscant distribució, no sé quan sortirà, però és recomanable més que res per veure com han emolat tot aquest... aquesta Barcelona dels 90, o sigui, l'art, per exemple, tots els cartells i tot està molt ben aconseguit. L'altra cosa és si és d'interès o no generar el tema. Ja ho veurem, ja ho veurem. A vegades hi ha passicules d'aquestes que desgraciadament queden en cartell i no s'acaben, queden en cartellera el calaix i no s'acaben... Són pel·lícules difícils, perquè són pel·lícules ja no dir d'autor ni res, el que passa és que són temes que inclús dins de la gent que li podria interessar hi ha molt detractor, hi ha molt un... No, no, no, hòstia, això... Per què s'explica així? Això no va passar així. Saps? Són fets ja no tan històrics sinó ja de moviment cultural. És clar, al donar una visió no en dones una altra. Ja, home, què has vist? Aquests amics teus que dius que diuen no, no, no, els informadors no poden haver estat, no poden haver generat una pel·lícula bona. Bé, jo he vist dues pel·lícules, una és la modista i l'altra és Spotlight, que se m'havia escapat fins ara i no, l'he recuperat. Llavors, són molt diferents una de l'altra, les heu vist? Jo he vist Spotlight, l'altra no. Bé, Spotlight és una pel·lícula molt correcta, està molt ben feta, vull dir, és allò que podríem declarar com a cinema clàssic en tots els éxits fets pels nord-americans, la qual tothom treballa perfectament, l'estructura del guió està molt ben pensat, tota la història que explica que en definitiva és la denúncia de tota la pederàstia que ha existit a nivell d'això, de capellans i tal, i llavors, doncs, bé, tot això funciona molt bé. El que sí que és cert és que hi ha una variant que, o sigui, hi ha una constant que és habitual en el cinema nord-americà i que jo crec que és lluir aquesta preocupació pels temes, no?, i lògicament el periodisme sempre serà la veu, la veu que declararà qui és i qui no és, no?, en definitiva, i llavors el que està molt bé és de la manera, o sigui, la singularitat està en com acaben descobrint i com, en definitiva, paral·lelament denuncia d'aquest periodisme de patacada que diem, no?, el periodisme de dir, escoltat que hi ha això, doncs, ho esbombes i ja veurem què passa. Evidentment, això és una cosa... Sensacionalista. Això mateix, el sensacionalisme. Bé, doncs, de la manera que aquí, doncs, acaba, diu, i bueno, ho diu, però és clar, perquè no és que, o sigui, el que està clar és que hi és això, vull dir, que això ha existit i bé, vull dir, esperem que ja no, i llavors, doncs, el que està clar és que això ha existit però ara és com ho portem al públic i que, en definitiva, el fet de portar-ho al públic representa que això deixi de ser aquesta, que vaja, que aquesta pràctica desapareixi i això només, i hi ha dues coses que són, diu, això és estructural, en definitiva, què vol dir estructural? Jo penso que vol dir moltes coses, però les dues principals serien que la societat muntada a partir dels cel·libates, i en definitiva la no pràctica sexual genera, lògicament, doncs, la pròpia pràctica, no? I l'altre constant és precisament aquest altre vessant, que seria que el periodisme havia, ja havia, o sigui, la nostra pel·lícula és que ja havia tingut oportunitat de destapar-ho uns 20 o 30 anys enrere, i lògicament, llavors, no es van atrevir a fer-ho, i amb això el que fan és denunciar, doncs, la pròpia estructura periodística pel fet de no fer-ho, de no tirar-ho endavant, i això qui els posa de cara a la paret és precisament un apocat, no? També està molt bé, això, em va semblar molt interessant, perquè, esclar, estem tan mediatitzats, perquè tot ho controlen, i això es diu durant la pel·lícula, i no tinguis por que passi, tal, quan veritablement el que mostra la pel·lícula és que, compta, també, eh, tampoc ens creiem allò de la lletra grossa, i prou, ja està, aprofundim sobre el tema, i tal, total, que hi ha un seguit de coses que a mi em va semblar molt interessant, acompanyada, aquesta, per el canvi d'un dels responsables del grup aquest, Esport Line, que és un grup que en definitiva investiga, ja està, un clàssic ben harmonitzat, i aquí està, i amb el seu interès, i en quant a l'altra, aquesta pel·lícula, la modista, doncs, home, aquesta sorprèn bastant, perquè és molt radical, sí, vull dir, buh, hi ha un, hi ha un d'això que podria tenir molta semblança, doncs, fins i tot amb la Cinta Blanca, el bosc de Shyamalan, eh, com a punt de referència, és això. Una comunitat tancada acaba reverberant en negatiu, i difícilment aquella comunitat, doncs, serà, o sigui, es produirà d'una manera correcta, tot un desenvolupament necessari, que humanament, encara que sigui amb moltes traves, anem generant, però una comunitat petita, difícilment, quan hi ha desqualificacions, o tal, i algú calla, algú no fa la seva tasca, i tal, doncs, bueno, és que és curiós, vull dir, en aquest sentit, s'assemblaríem Spurline, eh, vull dir, val, i llavors, doncs, el que no em va agradar tant va ser, doncs, la connexió, doncs, amb la venjança, de tota manera, aquí no estem parlant de Clint Eastwood, i d'allò que se li retreu com a senyor, doncs, fins i tot, no sé, vull dir, sintonitzant amb la contundència. És una venjança dolça, no? Artística, cap a la fi, o no, o és prou contundent, no l'he vista, eh? D'aquí has dit, d'aquí? Que dic que és una venjança prou dolça, no? Prou artística. Aquest és el problema, per mi, no? Pregunto, pregunto. Sí, aquest és el problema, que és tan dolça, que és tan creïble, que és tan desitjable, fins i tot, que genera una empatia, doncs, amb el propi fet, i penso que no és bo, això. De tota manera, és una pel·lícula que s'aguanta molt bé, precisament perquè parla de les comunitats trencades i les impossibilitats de desenvolupament normal. Obviem la part final, que és una part final que es podia obviar perfectament, perquè ja feia estona que havíem acabat la pel·lícula i tot el que ve després és aquesta part més d'allò. Ja està. Que em sembla que està interpretada per la Kate Winsley, no? Sí. Que ho fa molt bé, se'm, no? És bona actrius. No, no, no. I ho fan bé tots. Fan bé tots. Sí, home, tots. Aquí, ara hi ha una pel·lícula d'estrena, que és la de La Invitació, que és la que va guanyar Sitges de l'última edició. Jo la vaig anar a veure de preestrena, la Sitges no la vaig veure. I precisament tracta, no en una socialitat tancada, sinó és un sopar d'antics amics, i com els guests, la gent de la casa, intenta explicar-los que no, estem a una mena de... No diuen secta, evidentment, però diuen que estem a una comunitat, i com es va generant tot un thriller allà dins, que potser, mira, potser t'interessa. També pot ser molt interessant en aquest sentit, sí, senyor. Aquesta havia guanyat el Festival de Sitges, justament. Sí, sí, sí. Era la que havia guanyat el Festival de Sitges. La pell és molt bona, eh? És que aquesta constant també la podem trobar fins i tot amb el John Huston, amb la famosa pel·lícula de la seva filla, no?, l'Angèlica, oi? Aquella d'aquell sopar de Nadal, que no me'n recordo... La seva última pel·lícula, no?, la de los muertos, no?, de fet, el títol en anglès és aquesta. Sí, l'última que va fer. que també és una comunitat, la família també és un element tancat, que bé, vull dir, que si obres una mica el camí, eh?, vull dir, tu proposes, a nivell individual, veuràs que es pot arribar a generar allà una d'allò, perquè hi ha molts que callen, hi ha coses que no es poden explicar, vull dir, en fi, això... Això em fa pensar també en la celebració, no es recordeu? Aquella pel·lícula... Aquella és espectacular, eh? És una de les millors pel·lícules de la història del cinema. Estic d'acord. Home, ja. Estic d'acord. Oi, i tu, tu recupera el mateix Trier, jo crec que ho recuperava Melancòlia, per exemple. Sí, sí. Melancòlia també, aquesta societat tan cara... No cal que digui jo res, llavors. Vem en sintonia, completament. No, jo no volia dir cap de les del Trier, i ja us diré per què després. Sents tu, Melancòlia, que a mi m'agrada tant Melangia, també, perquè no sé, t'associo amb una cosa... La paraula, la paraula, no vols dir? Sí, Melangia m'agrada més que Melancòlia, tot i que... No, és que té més força. En català té més força. Jo crec que sí, té més força. Jo us puc parlar de dues pel·lícules. Una, m'ha agradat molt, jo us la recomano, i penso que val la pena que la veieu, i després, si voleu, en seguim parlant. I l'altra, desafortunadament, perquè jo vaig anar-hi a Inns, la vam passar, amb molta expectació, pensant que les dues les tenen aquest divendres, eh? Vam anar amb molta expectació, i la veritat és que vaig sentir molt decebut. Bé, afortunadament per nosaltres l'has vista, ja ens dius que no val la pena i ens fas aquest servei. Vinga, doncs, la primera és Els records en català, Les souvenirs en francès, que és el títol de la pel·lícula francesa, Los recuerdos, que és amb el títol que sortirà aquí a Espanya, el divendres l'estrenen, deia. És un film de Jean-Paul Roube, que no és un senyor que s'hagi caracteritzat per fer moltíssimes pel·lícules, perquè és un actor, ell sí que és un gran actor, que ha fet moltíssimes coses com a actor, però que suposo que, no sé com ha anat això de fer aquesta pel·lícula, està basada en una obra d'un autor literari de prestigi, de gran prestigi en aquest moment, que és el David Fuenquinos, que és un senyor que és francès, relativament jove, autor i músic, que publica el seu primer llibre el 2002, que es deia L'inversió de l'idiot, molt premiat, si bé no sé si va tenir molt d'èxit des del punt de vista comercial, que en el 2009 va aconseguir el gran èxit, diríem, no solament de crítica, perquè el primer dia va tenir molt d'èxit de crítica, sinó també de públic, amb una cosa que vas dir la delicadeza, que després se'n va fer una pel·lícula que molta gent l'ha vista i tothom, jo no l'he vista, diuen que està francament bé, i que en la consegració a nivell mundial, perquè té els seus llibres traduïts als 30 idiomes, he llegit aquesta tarda que era 30 idiomes, li arribaria a la consegració d'ella el 2014 amb una cosa que no conec, no sé de què va, que es diu Charlotte, l'obra que li va suposar ja immediatament doncs a França, Home, Charlotte, tots sabem el que vol dir, no? Ah, sí? No, Charlotte, Charlotte Gainsbourg, no? No, Charlotte, tornant a... No, Charlotte, és Charlotte el nom d'una noia francesa que es deia Charlotte. Sí, sí, sí, sort que ho hem aclarit perquè també estava pensant en el personatge. Ah, sí? Perdoneu, és que jo m'he apuntat el nom de la novel·la que es diu Charlotte i és un nom amb dos T's i amb M final i que és el nom de la noia que deu ser la història d'aquesta noia. Ah, que l'he dit, sí. la seva obra s'ha posat de moda com deia en molts llocs ja que ha estat com he dit també traduït a 30 llengües té tres novel·les extres també aquest home que és famós doncs potencials o que ja estan publicades que una es diu El potencial eròtic de la mujer una altra és El caso de la felicidad i l'última que és Los recuerdos que és justament en la que es basa la pel·lícula que us recomano de debò que l'aneu a veure. Aquesta és la bona. Aquesta és la bona. Aquesta és la bona. Es diu Carai Aquesta és la bona es diu Els records Los recuerdos Avui he de començar per l'altre ràpid Primer la bona Primer la bona després la la ventilarem ràpidament Jo recomano la recomano i a més a més us puc assegurar que la tornaré a veure és a dir em va fer tal impacte que a mi em passa moltes vegades ja ho sabeu els que us coneixeu pagant i tot que quan una pel·lícula m'agrada doncs la veig dos o tres o quatre vegades perquè si m'arriba i em toca i em fa pensar què és el que m'ha produït aquesta pel·lícula doncs em ve de gust de tornar-la a veure no conec la novel·la que té molta fama és a dir la gent que l'ha llegida que m'he preocupat de tenir informació diuen que la novel·la és excel·lent no sé si és millor la novel·la o la pel·lícula no ho sé en qualsevol cas la pel·lícula penso que val la pena dir que m'ha agradat molt i us explico per què primer perquè descobreixo que estic davant d'un director que no sabia ni que dirigia pel·lícules perquè ja repeteixo que és un actor d'una subtilesa i d'una delicadesa única jo diria que especial que no és habitual segona pels seus actors sobretot jo no sé si coneixeu el Michel Blanc és un actor francès de llarga correguda que ha fet moltíssimes pel·lícules i que només el veus que li reconeixes de cara tres colors blanc ho fa ell una altra persona jo no sabia el nom una que es diu Annie Cordy que és la que fa d'àvia que és extraordinària ho fa perfectament bé és a dir és meravellosa la seva interpretació jo no sabia el seu nom però li tinc vista la cara a moltes pel·lícules també després esbrinant per venir al programa i he averiguat que aquesta dona de fet és cantant que és famosa de tota França pels seus cants però que ha intervingut al mateix temps en moltíssimes pel·lícules però no solament hi ha aquestes dues persones grans sinó que també com veureu que és una pel·lícula generacional en la que hi ha els avis els pares els fills els nets i hi ha un conglomerat aquí diríem d'una família o d'una de diverses generacions que es barregen doncs hi ha també tota una sèrie d'actors i actrius joves que estan esplèndids estan si els altres són bons però solament ja els coneixíem que eren bons aquests alguns d'ells per exemple el jove el jove principal de la pel·lícula jo l'he descobert amb aquesta pel·lícula no vull explicar gaires coses perquè prefereixo que la descobriu a mi em passa quan m'expliquen massa coses després m'imagino coses vaig al cine i no trobo el que m'han sugerit per tant no explicaré massa coses més però segurament el tema de fons això potser que us ho puc dir és mostrar-nos que el temps passa per tots de forma igual tant pels grans com pels joves el que passa és que les sensacions són diferents evidentment el que passa és que les sensacions són diferents i les vivències que té uns i altres són diferents i això la pel·lícula també ho diu i no viatgen per l'espai si no arribarien al planeta aquell d'interès estil·lar i llavors ja tot comença a complicar per tant té uns diàlegs excel·lents suposo que estan basats en la novel·la uns magnífics exteriors i interiors mostra que cada generació és depenent de l'altre i que a la vegada ens fa entendre ens fa entendre a nosaltres mateixos per tirar endavant la nostra pròpia vida en definitiva la pel·lícula jo crec que remou els sentiments és una pel·lícula que et toca des del punt de vista sentimental perquè et sents implicat d'alguna manera en el que t'estan explicant i que a la vegada cosa que no és habitual et fa reflexionar t'obliga a parar-te un moment i dir un moment que m'està dient hòstia m'està dient una cosa bastant forta per tant jo és una pel·lícula de debò que us recomano i tots els que estem implicats en tres generacions interrelacionats ens interessa la pel·lícula dic-ho jo crec que també té un paper bastant important també el nano jove ja diríem el net el net que és el que diríem que hi ha com dos protagonistes o tres el pare l'àvia i el nano jove el nano jove per mi és el que té un paper segurament més destacat però com que el nano jove és molt madur molt íntegre molt convençut del que li toca fer i si no reacciona a la mesura que avança la pel·lícula per fer allò que creu que s'ha de fer també t'obliga a pensar i també t'obliga a reflexionar sobre les coses que estàs veient i que no t'imagines que poden passar per tant jo els recomano aneu-los a veure i en parlarem en el seu moment l'altra cosa és que era una pel·lícula que és esperada no sé si sabeu que el Quique Maillo estrena el divendres Toro amb el Mario Casas amb el Luis Tossar i el José Sacristán excel·lents com a actors meravellosos com a actors però com que el guió no hi ha qui l'aguanti no hi ha qui suporti no lliga res tot està fet així a botxa gorda però resulta que suposo que suposo que recordeu que el Quique Maillo es va fer conegut per la pel·lícula Eva que vam fer venir aquí a Laia Colette perquè havia estat si us recordeu la directora d'art de la pel·lícula va passar diumenge aquesta i penso que Eva està bé penso que Eva és una pel·lícula interessant molt ben feta molt ben arrodonia i tal jo no sabia que ell està dedicat últimament després d'això més a la televisió que ha estat fent un programa que es deia Ros Cubat que són moltes d'allò i que jo no hi vist i per tant no puc opinar els avis això no ho veiem però sí que sí que sé positivament que va fracassar amb la següent pel·lícula que es deia tu i jo que jo no hi he vist i per tant tampoc puc opinar simplement hi he vist que el film Affinity li posa un 3,5 el qual és molt significatiu però aquest és molt dur el film Affinity s'ha d'anar en compte amb les nostres no ho sé el dic perquè he vist va de potser algú l'ha vista per tant simplement n'esmento durant una imaginària gira del David Bisbal es veu que representa que coneix amb una noia que és la Maria Valverde i la porta al seu cotxe i s'enrotllaran allà no sé què passa ben bé agrada molt aquesta noia a mi també a mi també m'agrada molt ningú l'ha vista tu i jo no eh? no aquesta és tu i jo aquesta és tu i jo no llavors aquesta toro el que és molt curiós pels que aneu a Màlaga és que és la pel·lícula que passen de la inauguració és que està pensant hòstia a veure que em mala pintes perquè és la primera que ho volen la primera del festival de Màlaga que comença el divendres que comença el divendres i que tindrem allà tenim aquí el pol el pol la Lídia també sí sí i el David l'Àitor molt bé ja no explicareu perquè bueno jo igual no coincidim però jo no no jo he vist el tràiler i sincerament he vist una mica el típic thriller però bueno comenta però després faré un comentari no no no jo és que vam sortir del cine tots els crítics tota la gent de crítica que estava els va passar el reme a Florida Blanca i vam sortir tots decebuts va ser el dilluns o sigui que va ser ahir i per tant dels sortidors m'aveu quin rotllo i tal i tothom li sabia greu perquè tothom és un xicot català de fet és un xicot que havia amb el Villalobos al capdavant oi? bueno el Villalobos no els que parlava més perquè tampoc li havia agradat però no li agradava a ningú és a dir ni el Bonet Mojica molta gent és a dir els de la Vanguardia els de la bueno hi havia tothom estava tothom però podria ser per entendre'ns no sé com Palmeres en la nieve no? aquestes grans pel·lícules de producció és que això sí que és una cosa que potser s'ha de destacar que a nivell de mitjans és una llàstima perquè a nivell de mitjans l'antena 3 i totes aquestes que estan amb això de la 3 i han ficat calés es nota que hi ha molts diners a darrere però al públic li agradarà o no? tu què creus? és a dir tindrà èxit no no el públic digue els crítics ell ha parlat dels crítics ell es mou en aquest àmbit el públic el públic si el Casas clar el Mario Casas en principi té un atractiu i suposo que per les noies això els importa els actors són molt bons el Luis Tossar i el de la ciutat aquí estan però és que el que no funciona és tot el que passa llavors no ho sé és a dir tinc la sensació que no funcionarà ara no t'ho puc posar amb la pell de la gent el que dirà i el que pot dir perquè no ho sé però és un gènere que es veu aquí per exemple jo quan vaig veure el tràiler vaig pensar això és molt d'aquest cine gairebé de Soledad perdona d'aquests thrillers que són molt bueno com molt blavosos com la pel·lícula que vas dir tu l'altre dia com es deia? l'Alto Sart 100 anys de perdona un estil així com els últims dies aquest cine americà americanitzat que es porta aquí jo crec que és un cine americanitzat però sí que crec que és per aquesta línia que diu estàs dient molt bé tu però el problema per mi és que mentre tinc la sensació que els guions americans en general estan més cuidats estan més treballats i suposo que ha passat per diverses mans fins a la versió definitiva aquí dono la sensació d'una xapussa es dono la sensació que han aconseguit els diners per fer-ho amb molta producció amb molts diners recordeu el que us explico fa temps que és una cosa que una mena de revelació que vaig tenir en el rodatge d'Ocho Peñidos Catalanes allà en una masia de Girona no me'n recordo jo com es diu exactament que va sentir parlar el Basile el capo di capos de Telecinco i de tot això que aquestes pel·lícules es fan en bona mesura perquè això perquè hi ha uns diners que s'han d'invertir per llei tenen necessitat d'invertir necessitat obligació d'invertir uns diners llavors estan aquests diners estan aquests diners i s'han de fer aquestes pel·lícules i això és El Niño és l'Isla Mínima que va sortir una gran pel·lícula però estic dient que poden sortir grans pel·lícules però que tenen aquest canal de difusió és a dir no és una productora petita que aposti no és ni molt menys una Màgica al Gale que és una pel·lícula feta amb quatre xavos i feta amb imaginació amb un guió absolutament que ja us ho dic és una de les meves pel·lícules la meva també és el tomf mira ho sabem jo he vist Julieta i què tal? una gran pel·lícula una gran pel·lícula? escolta és que em fa molta gràcia perquè el Joan va criticar molt la part musical per exemple que va dir que era molt excessiva jo era molt ben col·locadet amb l'Albert Iglesias allò molt bé amb una selecció musical és com hem discutit abans de Barcelona 92 i en Pol però jo no l'havia vist encara tu vas dir jo vaig discutir amb el David que el David la tenia i jo anava preparat jo anava preparat Julieta tu l'has vist? el que va destacar negativament en en Pol va ser les actuacions que diuen que eren molt fluixes que li semblaven molt jo les veig correctes la veritat és que no li trobo una cosa que diguis jo vaig al cine veure cine no veure teatre vale però és que jo crec jo crec que el que fa l'Almodóvar és simplement intentar que les actuacions siguin naturals vull dir no que siguin però naturals sí no hi ha res ni massa exagerat no són naturals si és teatre no jo no ho veig allò com una cosa histriònica tampoc ostres però compara per exemple que ja que treies Magic al Guel les actuacions és de o Kiki Kiki per exemple és l'altre és que és una altra cosa són antagòniques Kiki i Julieta Kiki és algo que tots els veient i diu sembla que estiguin improvisant no no lliga gaire per això no es poden no es poden comparar no són comparables en qüestió de diàlegs en qüestió de diàlegs o sigui la forma de plasmar aquesta història a mi el que em fa gràcia aquesta pel·lícula és que continua la investigació que ja tantes vegades hem parlat de l'Almodóvar sobre les transformacions de la gent sobre els convenis socials morals que tenim en una societat més aviat tancada més aviat que reinclona i ho toca en aquesta pel·lícula jo crec que amb molta delicadesa amb una maduresa que segurament li ve de tant de temps que porta fent pel·lícula i també amb el desig de fer una pel·lícula en principi correcta una història més aviat normaleta tot i que té uns punts força forts en quant a guió i en quant a història que et poden colpir una mica perquè som som fortets però diria que el tema i això ja els que heu vist m'agradaria que diguéssiu si esteu d'acord o no el tema principal és el tema d'aquest concepte tan lligat a la religió que és la culpabilitat com es genera com es manté com va creixent a l'interior de les persones i ens destrossa per dins i com fins i tot hi ha grups humans que s'aprofiten d'això per conduir a les persones cap a un cantó persones que estan afectades per aquest sentiment cap a un cantó per allunyar famílies i tot això tot això ho fa amb molta delicadesa és que no posa èmfasi en res és una història explicada de manera molt senzilleta però clar té alguns punts que són molt durs però tractats amb aquesta suavitat jo penso jo la meva opinió així molt personal jo ho estic dient tota l'estona que és una obra de maduresa de l'Almodó és a dir després de totes les estracanades que havia fet per mostrar a la societat que hi havia tota una sèrie de comportaments que no necessàriament per ser diferents havien de ser considerats anòmals ni estrany doncs aquí ho fa a partir d'un altre tipus de plantejament ja molt més adult molt més madur ja no li fa falta agafar personatges estrans ja són personatges històries completament normaletes normaletes sense cap mena d'estranyesa jo em posituaria en aquesta pel·lícula curiosament entre vosaltres dos al mig entre vosaltres dos perquè no estic d'acord del tot també amb el que està dient ell però tampoc estic d'acord amb el que estàs dient tu i en canvi crec que tens coses que jo valoro del que tu estàs dient i coses que et valoro del que ell està dient a mi em dono la sensació que no és una mala pel·lícula comparada sobretot amb l'última és una trampa no podem comparar-ho amb l'última no és una mala pel·lícula però no és de les pel·lícules que quedaran per mi del mal modo per mi té un és a dir per mi ha jugat com que és veritat que és molt continguda aquesta pel·lícula és molt no hi ha i llavors justament com que ell ens ha acostumat diríem a alguna estridència que lligava perfectament amb la història jo per exemple a mi m'admira em sorprèn i la tornaria a veure més d'una vegada tot sobre mi madre és una extraordinària pel·lícula i no és això és una pel·lícula molt més fresca molt més dinàmica molt més molt més ben interpretada segurament també és a dir perquè penso que no és que estigui mal interpretada però he dit els diàlegs he dit les interpretacions són fluixes molts cops quan el guió o en aquest cas els diàlegs són molt més propis del teatre o molt més propis d'un guió perquè un guió al cap i a la fi és un text que s'ha d'interpretar vull dir no és una cosa que llegeixi jo diria que és a dir s'ha contingut tant ha volgut anar-lo segur en certa mesura no tenir un fracàs com l'anterior sinó tenir una cosa que funcionés i crec que crec que això li dona aquesta mena de falta de frescura que té els diàlegs perquè segurament és una història que està molt treballada molt donada la volta molt d'allò i per tant jo no diria que és una pel·lícula dolenta jo no m'atreveixo a dir-ho a mi la música per mi segueix sent excessiva això sí que discrepem però amb l'altre no i en canvi però no la considero una de les millors obres d'ella és a dir jo trobo que ja n'hi ha moltíssimes de les pel·lícules anteriors que hi havia aquesta frescura aquesta frescura aquesta originalitat però de vegades tampoc crec aquí no ens explica clar però quan un to ja fa tant de temps que fa pel·lícules sembla que sempre estiguem comparats amb les que ha fet amb si mateix però sense més jo crec que una maduresa també hi és a la Piel Cabito per exemple jo trobo que és molt més però allà encara i això que deies d'adulta i tot això allà encara hi havia molta més provocació molt més d'eixit que el públic se sentís tocant no, no, no era molt més histrionic aquí en canvi et sents tocat i et sents ferit i et sents involucrat si vols si vols si no et pots quedar fora amb una història més o menys allò i jo diria que no és tant una història tan ben tramada ni tant jo crec que és una història conceptual sobretot parla d'aquest concepte de la qüestió aquesta de la culpabilitat i el tracta d'aquesta manera i li va donant voltes per veure que el públic després de veure la pel·lícula reflexioni sobre això el guió té les seves cosetes que no acaben de funcionar els diàlegs bueno podem considerar no sé tampoc no no ho puc analitzar així amb tot rigor però bueno són uns diàlegs que estan encaminats a això acabar explicant-te que en un moment determinat pot passar una cosa i que aquesta cosa és el més natural que hi ha però que si tu li col·loques en aquella cosa que ha passat el teu sentiment d'haver fet alguna cosa malament i fins i tot la teva concepció ètica que no és teva sinó que és de la pròpia societat que el problema que la teva parella doncs hagi pogut tenir en un moment ha terminat una aventura potser amb una amiga aquí comença el problema de tot jo crec que de manera molt suau molt dolça molt d'allò però analitza molt profundament aquestes qüestions i per això m'ha resultat la veritat és que molt interessant però bueno ja està tres opinions tres persones tres opinions ara estan dient que huele a Òscar a Òscar no sé a mi no em va fer cap olor la presenta al Festival de Cants suposo que seu que participa al Festival de Cants i clar aquí saps què passa moltes vegades això ho hem de tenir en compte és a dir és com els comentaris que a vegades fem sobre el John Ford i que aquí discrepem jo crec que a vegades hi ha senyors autors que no m'han mirat s'han posat s'han fet fama perquè hem tingut per exemple el John Ford el 1969 fa la diligència penso que la diligència és una obra mestra és una cosa rodona una cosa acabada què passa que a partir d'aquell moment no tens posada la primera no la primera no està cap al final però hi és llavors el que vull dir és que llavors nota que un senyor Ingmar Berman com que Ingmar Berman doncs té un senyor qualsevol cosa de Ingmar Berman era meravellosa no és veritat tampoc això és a dir que es cau amb l'error d'un senyor perquè té un nom llavors a sobre moltes vegades això passava amb els Òscar moltíssimes vegades el Leonardo DiCaprio que si tothom sap que és bo i que és un bon actor i tal havia amenaçut segurament el seu premi 3 o 4 anys abans per alguna pel·lícula que realment s'ho mereixia i en aquesta que jo no he vist per tant i no puc opinar a lo millor sí que se la mereix però a lo millor li han donat perquè tocava ja perquè toca donar-la llavors això passa moltíssim és a dir que no és ja un moment de mirat la justícia en el repartir els premis i donar allò a vegades és just i a vegades és absolutament i li estan fent per treballs que no és realment que li estiguin fent per aquella pel·lícula per tant bueno doncs ja veurem ja veurem si seguim parlant jo no aviam jo haig de confessar també que alguna pel·lícula del Modover l'he tornat a veure més tard per exemple Volver em va agradar més la segona vegada que la primera Volver no sé si l'heu vist el títol ja ho diu el títol ja ho diu és de Volver la vaig veure més a més a França perquè estava a París a casa d'una amiga i la tenien allà i no tenia cap pel·lícula espanyola en castellà no no en castellà la teníem doblada però estava amb la versió castellana amb el DVD que tenia i la vaig veure allà no sé com s'ha d'escapat això i no l'has valorat l'havia vist ja però no me'n recordava que m'hagués agradat tant el seu moment de veure-la al cine per tant bueno podem evolucionar és a dir podem canviar però jo no la meva opinió és que no és una bona pel·lícula però no és de les millors de la moda amb el que t'he dit si la tornes a veure t'agradarà més amb el Pol no sé perquè ja té una opinió molt ja ho veurem el Pol segur clar clar el Pol va a pagar primera perquè no l'aniràs a veure altra vegada segona perquè val si parlem si parlem de les pel·lícules que no sé com enfocar-ho perquè jo m'he fet la meva llista i a més a més com que em sortia una llista tan llarga finalment he fet un següent he fet una llista de pel·lícules internacionals japoneses americanes sobretot però també d'altres països i una llista de pel·lícules europees per intentar comparar tu mateix havies dit que havien de ser 10 t'has de limitar una mica i que si no els altres no parlem el problema el problema és que jo no les diré totes 5 minuts per cadascú o anem alternant anem alternant jo simplement us dic per mi és que al moment de posar les primeres quina és la primera no sé què dius perquè n'hi posaria moltes és a dir que que no és únicament una pel·lícula que a mi m'agrada per això les esmentaré si voleu les plantes sense ordre sense ordre és a dir jo m'agrada moltíssim considero que és una obra mestra la Quimera de l'Oro de Charles Chaplin sobretot amb la versió de l'any 52 que ja sabeu que ell fa una versió muda en el 25 i després s'honoritza afegeix algunes escenes i es canvia i tal i penso que la versió de Quimera de l'Oro és una de les obres mestres de la història del cinema Tobí o no Tobí de l'Ordnert Lovitch no sé si cal dir el maquinista de la General del Buster Keaton era ser una veu a l'Amèrica del Sergio Leone que em sembla que compartim hem fet sentit amb el Francesc la versió llarga o la versió sencera i l'he vista jo aquestes pel·lícules quan m'agraden l'he vista 4 o 5 o 6 vegades tot i que ja saps que dura és una setmana no? 4 o 5 hores 4 o 5 hores es feien dos parts de dues hores cada part sí, però el Pol vol dir si les veu 4 vegades i llavors fas una setmana vale, vale espaiat amb el temps Eva el desnudo del McIain Beach del 1950 El apartamento del Willy Wilder Matar a un ruïs senyor del Mulligan Encadenados de l'Alfred Hitchcock Que vellos vivit del Frank Capra Amèrica, Amèrica de l'Elia Cazan Tempos modernos del Chaplin també m'has dit deu ja t'has passat de deu ja està n'hi ha moltes més ja s'ha acabat el teu torn ja s'ha acabat doncs dieu vosaltres això serien pel·lícules pel·lícules només el que potser estaria bé a part de dir pel·lícules que podem dir clar centenares i milers de títols comentar-ne alguna bueno, comentar alguna i fins i tot jo potser és el que faré quan em toqui quan em digueu doncs definir una mica què és el que per un resulta que una pel·lícula que potser és el més difícil però clar si no t'has dit pel·lícules als 50 en avall jo el que veig és que clar primer jo vaig començar en el cine suposo en els 50 i llavors les pel·lícules que m'han influenciat són des d'aquell moment fins a l'actualitat però continuen sent les que més t'agraden no, les que més m'han tocat i les que sí si l'haig de reveure alguna pel·lícula em costa molt veure una pel·lícula actualment no sé que sigui doncs n'hi ha poques però n'hi ha algunes que sí que les vaig veure les pot veure una altra vegada però si són d'aquestes així per exemple què és el que m'agrada per dir alguna cosa fos bé la paraula si la coneixeu del Richard Brooks sí, clar del 1960 què és el que m'agrada Elmer Gantry Elmer Gantry és la versió de la ci senyor amb una novel·la amb aquest títol americana molt famosa per què? per exemple m'agrada aquesta pel·lícula ja que tu preguntes això perquè era una crítica en certa mesura el fanatisme religiós que hi havia que hi ha encara vull dir als Estats Units amb predicadors que surten a les televisions que surten que fan etc i que allò estava tan ben documentat tan ben inclús no només realitzat sinó també interpretat i sobretot tan ben documentat des del punt de vista de diàlegs d'enfrontament d'idees etc que t'arriba que et fa pensar que t'obliga a reflexionar saber on surt molt això i potser em surt una mica del tema un tema que vam parlar fa dues setmanes del José Luis Guerin en la pel·lícula Guest vaig pensar en el Mergantri precisament perquè en els viatges aquests que va fent al llarg d'un any des del Festival de Venècia del 2007 crec fins al següent va passant per diferents llocs del món i una de les coses que més es troba a tot arreu a Brasil a Colòmbia en altres llocs són això són gent que està pel carrer predicant predicant cridant amb micròfons amb gent cantant sobre aquest tema llavors vaig pensar carai molts anys més tard continua sent vàlid que Guest segons com ho miris seria una obra mestra aquella pel·lícula no tinc ganes perquè encara no l'he vist és una cosa tremenda si voleu deixo de parlar de les pel·lícules americanes parlo d'unes quantes europees perquè també em sembla que val la pena parlar del cinema europeu molt ràpidament i us deixo que digueu vosaltres la vostra Laurence d'Aràbia del David Lean a Marc Ordo al Federico Fellini l'Àngel Blau l'Àngel Azul del Stenberg de l'any 30 Noches Blanques per a mi de la primera pel·lícula que vaig descobrir el Gino Visconti de l'any 57 que em sembla una cosa basada en una novel·la de Dostoyevsky que és una cosa meravellosa la millor joventut que molt poca gent coneix i ha vist i tot i que jo n'hi he parat més d'una vegada aquí perquè és una pel·lícula que va començar amb una sèrie televisiva i que va acabar guanyant premis a tot arreu als festivals etc i és del Marco Julio Jordana i que deu durar de durar unes sis hores aproximadament La tinc preparada per veure-la des que me la vas recomanar fa dos anys Jo la recomano sobretot aguanteu el començament perquè el començament és aparentment com avorrit i la cosa es va complicant i engrescant i sobretot agafant cul gruix a mesura que va avançant He començat a veure-la Sí, sí La batalla d'Argel L'Estrada Plàcido jo penso que és una pel·lícula espanyola que jo reivindico de la Bertilla Berlanga Todo sobre mi madre de l'Almodóvar i bueno Aquesta és una curiositat que tenia jo de saber si sortiria l'Almodóvar com a dintre de la llista de les millors pel·lícules de la història del cinema Jo crec que Todo sobre mi madre és una pel·lícula de les bones La vida de los otros del Henkel de la pel·lícula del 2006 jo posaria també el final de l'escapada de Júlio Goddard els 400 cops del Trifó les fredes salvajes de Ligmar Berman Ordet de Dreyer i sobretot les campanades de Medianoche de Orson Welles rodada aquí a Espanya Però jo pregunto per considerar que una pel·lícula sigui veritablement una obra capdalt a part del gust personal és que ja ho he estat pensant una mica i us ho comento a part s'hauria de tenir també en compte una mica que la pel·lícula tingués unes característiques determinades en quant a qualitat narrativa qualitat interpretativa de guió tot això que parlem sempre o no o parlem únicament de les nostres pel·lícules favorites que llavors al cap i a la fi estem fent una selecció molt petita dels milions i que al cap i a la fi nosaltres hem vist això una part molt minsa i a part no hem vist res pràcticament asiàtic com molt poquet molt poquet africà molt poquet contestant el que tu dius jo m'en donava compte quan mirava aquestes llistes de diversos mitjans que clar quan si la feia gent jove només parlava de les últimes pel·lícules de l'últims 20 anys que és una de les que vius és lògica és normal és a dir per tant no introduïa pel·lícules anteriors si miraves una cosa molt clàssica molt d'allò veies que sortien la majoria d'aquestes però si agafaves una cosa de gent per exemple hi havia una era que amb una mena de cosa d'internet que els planteix públic digui el que li més li agrada doncs sortien pel·lícules doncs des de doncs el no sé coses que potser aquí no sortirien perquè potser els gustos són clar hi ha algunes pel·lícules del no sé com es diu d'una altra volta l'altre jo llegia una llista mentre et surt llegia una llista també mirant això per dècades i sortien com a les millors de la dècada dels 80 no sé Kilvil 1 i Kilvil 2 llavors els altres discutien si això era aquesta llista no sé què és a dir que sí es pot posar qualsevol pel·lícula pot posar qualsevol pel·lícula perquè en definitiva saps què passa que tu jo penso que és interessant jo quan he fet aquesta llista me l'he fet basada en una llista de 800 i escaig de crítics que em sembla que és pel em sembla que és pel BBC fa una llista llavors seguint la llista aquesta seguint la llista aquesta i tu has seleccionat i triat els que a mi m'agradaven però ja estaven en principi ja hi havia molts crítics que defensaven que aquestes eren unes bones pel·lícules però clar és que jo tal com veig avui dir la crítica la gent el que diu els comentaris i tal i llegint a vegades les discrepàncies que hi ha no hi ha entre nosaltres sinó a qualsevol mitjà entre nosaltres hi ha discrepància no sinó entre qualsevol és a dir lògic és que és una cosa molt personal tu vas el dia al cine estàs de bon humor i veus una cosa i t'agrada i el dia següent vas amb mala llet i allò mateix potser tu ho trobes que és horrorós hi ha una altra argumentació que a mi de fet no és meva sinó d'un tal Jaume Vidal no sé si si el tenim aquí que bé que guai no que podria resumir-se en dir que les pel·lícules que fan ara de fet gairebé segur superen les anteriors perquè ja les tenen en compte i estan fent coses diferents i mirant d'anar més enllà les històries en la narrativa és a dir hi ha una història per darrere i això jo ho dic perquè si agafem pel·lícules dels últims 10-20 anys potser ja estem agafats però no perquè no hagis vist les altres està clar que no les has vist totes jo crec que això és una interpretació per mi una mica esbiaixada perquè això voldria dir que com que ja ens hem llegit totes les novel·les des del segle XIX les grans obres mestres i tal avui dia la gent que escriu faria obres millors que aquelles i això no passa és a dir desgraciadament no passa no millors però diferents que potser és quan et marca és que facin coses diferents a mi em sembla que és normal estem parlant no diferents estem parlant de si són superiors no entrem en el camp de menys tenir al d'abans i recolzar el present perquè això en tot cas jo si ho he dit això és com agafar unes quatre paraules i provocar un catacrop no val això que és el que deies tu fa una estona no fem trompes aquí ara que cadascú digui 10 pel·lícules que són les que per ell són molt interessants i bueno i el que representes i el perquè t'agrada no tal o el menys tenir o tal és una cosa que ens va sortint al llarg dels programes ja surt ja surt ja surt això no bueno va vinga tu jo és que crec que el que també és interessant i ho faig una mica no sé tinc una llista i es podria anar afegint o treient però el que sí que m'ha semblat interessant és relacionar de fet pel·lícules que s'han fet ara fa no gaire amb altres que s'havien fet i veure quina continuïtat tenen jo així donant un exemple en el tema del que és el cinema documental que és dels gèneres per dir-ho així a mi no m'agrada distingir entre el que és una pel·lícula i un documental jo veig el documental com un gènere més del cinema si volem dir així i dintre d'això hi ha com tres pel·lícules que estan per mi relacionades i totes són espanyoles o catalanes que són per mi obres mestres i a mi m'han impactat moltíssim i sempre l'estic donant voltes en el cap i crec que narrativament i en quant a moltes qüestions de la tècnica doncs estan en el top en el màxim La plaga La vieja memòria El sol del membrillo una triada llavors una és de fa uns anys és d'un director consagrat indiscutible el Víctor Erice com a cinema d'autor com a d'allò l'altra és La vieja memòria que és una pel·lícula en principi documental absolutament que se suposa que t'ha d'explicar una història però resulta que no t'explica una història sinó que et posa en dubte completament que la història sigui com ens l'expliquen i que cadascú la pot veure d'una manera i manipular-la com vulgui i La plaga que ja sabeu que fa tres anys o així va provocar-me un cataclisme també moral i mental perquè és una pel·lícula que en cap moment saps distingir el que és documental i el que és ficció és una barreja una frontera tan prima llavors aquesta seria la meva manera de veure que les èpoques en realitat tenen una connexió és a dir que les persones quan fan una cosa no els hi surt del no re ara poden fer coses innovadores que era el que suggeria i això també té interès perquè han fet una cosa diferent perquè hem de repetir una altra vegada el mateix allò ja està fet doncs us recomano que ho vegis i llavors faig això altre no sé us faig també així una llista ràpida i comento una mica d'Aixelter ja sabeu que és de les meves pel·lícules favorites de fa pocs anys i jo crec que estaria embrancada en pel·lícules d'aquelles del cinema negre del cinema negre aquelles com les fetes per Fris Lang com es deia aquella la dona del quadre aquella que es queda el Edward J. Robinson mirant allà el quadre i de cop veus com tot passa com a l'altra banda del mirall i veus tota la seva vida prestant a dones de tot plegat com ha funcionat jo crec que Take Shelter té l'encant que no sabem en cap moment què és somni què és realitat què és ficció però després acabes interpretant-ho tot li dones un sentit i veus que hi ha una crítica sobre el moviment sobre el moviment no sobre el moment social que s'està vivint en aquell moment i una reflexió per l'espectador molt potent Take Shelter posada en consonància amb la dona del quadre això ho trobo una mica fascinant si som capaços de fer-ho la Dolce Vita l'he posat com a obra a la Fellini que a mi em va costar moltíssim d'entendre de veure-ho la vaig veure dos o tres vegades m'adormia perquè no entenia de què anava i quan al final la vaig entendre de tot vaig dir l'estructura és brutal la manera com el Fellini evoluciona vaig llegir fins i tot un diari de rodatge i vaig quedar retivat com treballar aquest home com feia que a partir del seu guió tot el que passava al seu voltant ho agafava i ho ficava dintre de la pel·lícula i llavors anava creixent la història i tothom només podia fer això ho comparaven en el lloc com un general amb un exèrcit no m'agrada gaire la comparació però per entendre's una persona que pot aglutinar tothom el mestre de titelles no he posat cap de l'Astrier i us volia explicar perquè quan vam parlar amb el Joan Seguer que va venir i vam veure algunes de les pel·lícules ja us ho vaig comentar i continuo amb aquesta impressió que hi ha un director taiwanès bueno, xinès taiwanès que es diu Hu Xiaoxian que us recomano molt que veieu perquè és un narrador espectacular una manera d'explicar una història amb diferents registres amb teatre amb titelles amb la vida real suposadament documental de cop resulta que hi ha una persona que tu has estat sentint que resulta que està parlant amb tu com si fos un document vull dir una barreja de gèneres increïble i el mestre de titelles jo penso que és la millor de les que vaig veure tres o quatre vaig veure d'ell espectacular i per això vaig dir si està amb aquest narrador l'Astrier ja parlarà un altre Magical Girl l'he posat també que ja n'hem parlat abastament i R3 jo crec que és una pel·lícula diferent a tot pràcticament el que s'ha fet és un quinquiduc la més continguda seva tot i que té un punt d'estracanada també de moment dur però és una pel·lícula delicada et pot convèncer que un personatge sigui invisible i et convèncer és veritat el protagonista el protagonista una capacitat per moure la càmera per allò espectacular 2001 no podia deixar-la de posar connectada amb interès telar 2001 d'alguna manera és tramposa ho he de dir és tramposa perquè si llegís el llibre de l'Arts Reciclet ja està tot explicat i el Kubrick va dir bueno doncs jo això en comptes d'explicar-ho poso-me imatges i som brillant però si llegís el llibre és el mateix el llibre però allà ha explicat llavors tothom va començar a dir com s'interpreta això però ell ja sabia com s'interpretava no perquè el llibre està fet després de la pel·lícula no va estar fet al mateix temps el que passa és que va haver-hi una baralla i hi ha llavors allò a veure qui guanyava el tema dels drets ha s'ha vengut que el llibre és posterior i el tema de les adaptacions de llibre sempre amb baralles sí, sí, sí el Kubrick era així i amb els compositors i els deixava de banda i en canvi interès telar s'atreveix a explicar-ho tot si hi ha coses d'interès telar que no s'entenen és perquè és molt complicat l'univers en el que vivim i llavors no s'acaba de saber ben bé de com funciona l'Eternitat i un dia també vam parlar aquí sobre el director grec ara no recordaré el nom allò bueno és una pel·lícula també que utilitza els plans els plans-seqüències els enquadraments d'una manera absolutament màgica i no sé volia posar una comèdia perquè la comèdia que tu has parlat del Charlotte de la maquinista de la General Pans Tranglóf Embriagado de amor és una pel·lícula una comèdia renovant el gènere de la comèdia que sempre s'ha fet amb una força molt gran amb allò amb enamoraments però amb acció també bueno no sé una selecció com es podrien fer suposo que moltes altres passem als altres perquè no hi hauríem temps a qui li toca igual no digues bueno a veure jo el que he fet és he agafat la meva sessió de Film Affinity he ordenat per votació i vinga les primeres que sortien què passa que Film Affinity t'ordena per data és a dir tots els deus o nous que he donat doncs estan ordenats i jo ens aniré com de 2016 cap avall però ho dic molt molt per sobre o sigui des d'Antiviral que és una pel·lícula que va anar a Sitges que és del fill del David Cronenberg que el Brandon Cronenberg que déu-n'hi-do aquest tio i bueno però faig una mica un popurri en general en aquestes pel·lis paròdia que m'encanten que és Hot Shots Aterce Como Puedas tot aquest moviment sabia que sortiria tot aquestes pel·lícules estan desordenades però allà estan perquè trobo que és brutal totes les paròdies que foten aquesta gent Love jo crec que és un gran referent actual sobre una renovació del gènere aquest d'eròtic i no? del Gaspar Noé Nightcrawler crec que també és jo crec que és totalment un gènere que ha innovat un thriller Nightcrawler considera una obra mestra una obra mestra total tinc d'acord L'Estrada també coincidim Abre los Ojos i Tesis així com a bueno Abre los Ojos Tesis i i Màgica del Gale com a tres espanyoles així que que tela o Hateful Eight a mi m'ha a mi m'ha quedat com a aquella pel·lícula no perquè sigui l'última del Tarantino que hagi vist sinó perquè realment és un gènere molt diferent del que ha fet sempre Origen Gravity i Enemy o sigui com a grans també d'últims així referents llavors ja tirant cap enrere Origen perdona vols dir Inception Inception és que hi ha una que diu Ai Origen no, no, no ja sé quina és aquesta també està molt bé aquesta molt bé llavors per exemple Ice Watchat o L.I.G.M. la de la ràdio Ice Watchat també dius Ice Watchat a mi m'ha agradat moltíssim sí, sí, sí aquesta la vaig veure a la filmoteca antiga quan hi havia l'antiga i després ja l'he vist no sé quants cops perquè no sé aquí t'has guanyat el Jaume a la vida Ice Watchat a mi m'ha agradat moltíssim molt, molt llavors Annie Hall Taxi Driver El Quimérico Inquilino si ho veus la del Polanski El Quimérico Inquilino aquesta de la trilogia de Los Vecinos que té repulsión té El Quimérico Inquilino i té jo he vist repulsión sí l'altra que té una també ah i el Rosemary's Baby la semilla del diàolo la semilla del diàolo al final d'escapada Crepusco de los Dioses Sopa de Ganso així com L'apartamento Noche del Cazador i i havia posat Happy End així com ja per acabar el meu Happy End que és una peli txecoslovaca dels anys tipus 50-60 però que és curiós perquè és un títol que crec que s'ha quedat com una mica en l'oblit no sé si es va moure massa i tal però que aquí a Espanya s'ha recuperat es va recuperar el 90 i algo no sé si recordeu un curt que va fer l'escac que es deia la ruta natural que de fet és el que va donar nom a l'escac arreu del món és una còpia és absolutament la peli aquesta absolutament inclús de diàlegs però bueno queda un minut molt bé molt interessant per ser una jove no? per ser una jove ha vist molta cosa ha vist molta cosa ja ho veu moltes coses molt interessants i tant bé jo em quedo amb el tema de l'ara tu escolta a mi em va agradar molt el mitjà el tema de l'ara el doctor Zhivago el doctor Zhivago aquesta és una pel·lícula que sempre he de ser una més una més d'Amèrica estic d'acord també amb vosaltres no puc oblidar el nostre amic el Lluís Buñuel i en fi així podríem anar eh sabia sabia que el Jaume atreuria el Buñuel bueno el Buñuel l'Àngel exterminador l'Àngel exterminador crec que és en el moment que la va fer aquell home va fer una novetat total això és veritat i allò no no s'havia fet sí senyor uau penseu no tenim temps acabem acabem però ha estat bé la setmana que ve ha estat molt bé la setmana que ve ens ve un convidat un professional del món de l'esport que es diu Albert Olivella i que ens parlarà de l'esport al cinema doncs comencem a preparar-nos hi ha alguna pel·lícula que haguem de veure així com a deures un marit que ens els donaria per tant abans del programa i d'estrena n'hi ha bueno n'estan fent una sobre un corredor no? ara mateix que sí també de la Seguretat Mundial una mica en la línia de Nelson Mandela i diuen que està bé i diuen que està bé potser mirem quant s'estrena ah voleu dir la de Berlín la de Berlín sí la de l'anglès negre que americà negre que recorda fins la setmana vinent adeu adeu Carave un programa per a arqueòlegs de la música moderna cada setmana ens endinsarem fins i tot