Cinema sense condicions del 12/3/2024 — Del thriller monacal a l’humanisme: “El nom de la rosa” (1986) i el Llegat Retrobat de Juliana Morell (1594–1653)

Panorama de l’episodi

Episodi amb convidada especial —la filòsofa i comissària Georgina Rabassó— que combina cine i història de les idees: una lectura crítica i estètica de “El nom de la rosa” de Jean‑Jacques Annaud i la presentació de l’exposició “Llegat Retrobat de Juliana Morell” al Monestir de Pedralbes.

• Convidats i equip: Pep Armengol, Biel Riba, Anastasi Rinos, Ignasi i Georgina Rabassó.
• Dues línies centrals:

- Cinema: lectura històrica, poètica visual i política del film d’Annaud; diferències amb la novel·la d’Umberto Eco; el paper del muntatge i la direcció d’art; i un focus crític en la representació de la dona. - Pensament i museografia: trajecte vital i intel·lectual de Juliana Morell, el seu humanisme barroc i la conjunció entre racionalisme i misticisme eròtic; objectius i disseny de l’exposició; i el documental en curs de Rabassó.

“El nom de la rosa” — claus de lectura

Temes i idees

• Església, poder i veritat: el control del saber i la persecució d’heretgies com a mecanismes de manteniment de l’statu quo.
• Humanisme emergent vs. dogma: Guillem de Baskerville com a figura racionalista (ecos de Guillem d’Occam i la seva navalla), enfrontat a Bernard Gui, inquisidor dominic.
• El riure com a alliberament: la disputa pel segon llibre de la Poètica d’Aristòtil (la comèdia) cristal·litza en la política de la por.

"El riure mata la por. I sense la por no hi pot haver fe."

• Diferències novel·la/film: el programa subratlla la complexitat epistemològica d’Eco (la crítica a les falses lògiques interpretatives) i la tendència del film a simplificar el final.
• Mirada de gènere: denúncia de la planitud del personatge femení (la noia sense nom), contraposada a la riquesa històrica dels monestirs femenins.

Estètica i producció

• Producció europea (Alemanya‑França‑Itàlia), pressupost molt alt per l’època; 17 versions de guió fins al rodatge.
• Fotografia de Tonino Delli Colli: llum d’oli i espelmes, ecos de Kubrick a Barry Lyndon; decorats de Dante Ferretti (abadia reconstruïda, portalada de Moissac).
• Influències: Hitchcock (suspens i construcció d’intriga), Piranesi (laberints), Bruegel / El Bosco / Rembrandt (ambients i masses).
• Muntatge: clau per transmetre desorientació en el laberint; ús del “fil d’Ariadna”.
• Càsting: anècdotes (la “cobra” d’Eco; el dubte inicial amb Sean Connery; proposta de De Niro d’un duel d’espases rebutjada per ser un duel intel·lectual).

Exposició “Llegat Retrobat de Juliana Morell” (Monestir de Pedralbes)

Què hi trobareu

• Una mostra multisensorial i serena, centrada en la història i la sensibilitat, allunyada del pur espectacle immersiu.
• Recuperació d’un llegat oblidat: de “nom i foto” a un “iceberg” d’obres, contextos i veus.
• Una museografia amb gramàtica espacial i mirada cinematogràfica (mirades creuades de la Juliana jove i madura; paisatge sonor discret amb ocells i botiga).

Objectiu

• Restituir la complexitat: la Juliana catalana, la Julienne francesa, l’educadora, l’escriptora espiritual i la pensadora humanista.

Juliana Morell — vida i pensament

Biografia essencial

• Nascuda el 1594. Educació intensiva des dels 4 anys; defensa tesis de filosofia als 12.
• Políglota: llatí, grec, hebreu, català, castellà, francès, italià (possiblement àrab).
• Trasllat a França; entorn complex marcat per la figura paterna (intrigues, Montsió, joies, crim).
• Identitat declarada: “de Barcelona”, dins la Corona d’Aragó.

Idees clau

• Eix barroc: racionalisme i misticisme eròtic no s’oposen, es complementen.
• Les “tres eternitats”: cel, infern i una tercera experiència —un tast d’eternitat en el temps a través de l’amor a Déu.
• Connexions doctrinals: agustinisme (més que citació explícita de Plotí), dialèctica i lògica a partir d’Aristòtil.
• Humanisme: valor de l’educació, de la raó i de l’amor com a vies que dialoguen (Teresa d’Àvila i Descartes com a pols complementaris).
• Recerca actual: dones i lògica/dialèctica de l’edat mitjana a la primera modernitat; la importància d’aquestes eines per a l’autoritat intel·lectual femenina.

Projectes de Georgina Rabassó

• Documental en curs sobre Juliana (mirada no lineal, joc d’atemporalitat, recursos d’edició).
• Traduccions i edicions crítiques de l’obra de Morell; workshop acadèmic; continuïtat del projecte de recerca.

Idees destacades en 8 punts

• El poder manté el seu ordre controlant la veritat i la por.
• El riure és subversiu perquè desactiva la por i, amb ella, la fe imposada.
• El film simplifica on la novel·la problematitza: epistemologia vs. thriller.
• La representació de la dona al film és limitada; la història real ofereix una pluralitat d’experiències femenines (monestirs, autores, pensament).
• Connery encarna el to i la “modulació” que el director buscava per a Guillem.
• Muntatge i espai (laberint) construeixen l’experiència de pèrdua.
• La museografia pot comunicar tesi amb llenguatge cinematogràfic.
• Juliana Morell mostra la fecunditat de combinar raó i amor en una mateixa trajectòria intel·lectual.