Cinema sense condicions del 31/3/2015 — Del virus FIFA a Snowden: seleccions, privacitat digital i 'Ndrangheta; els perdedors al cinema de Cool Hand Luke a The Big Lebowski
Panoràmica ràpida dels amistosos internacionals (Espanya–Holanda; Argentina–Equador; Mèxic–Paraguai), del “virus FIFA” amb lesió de Jordi Alba i dubtes sobre Messi, i del retorn als entrenaments del Barça amb Neymar, Bravo i Ter Stegen.
A partir de la ficció de State of Play es connecta amb Citizenfour (Snowden) per debatre vigilància massiva, diferència metadades vs contingut, autocensura i la capacitat d’emmagatzematge/analítica global. Es citen 10.000 km i el cas Samsung Smart TV per parlar de publicitat segmentada i manipulació del consum, i es planteja simplificar la vida i reduir dependències digitals.
Crítica d’Anime nere (’Ndrangheta, família i honor), paral·lels amb El padrí III (enllaç amb poder i Església), record de Gomorra i discussió sobre la presència de trames mafioses a Catalunya (a partir de Joan Queralt). Reflexió sobre la violència com a codi d’honor i la quotidianitat mafiosa actual.
El “perdedor” en clau penitenciària: resistència contra el sistema (Cool Hand Luke) i intel·ligència i dignitat que porten a l’alliberament (Shawshank). Es recorden Bronson i Starred Up per parlar de violència institucional i falles del sistema de rehabilitació.
De la melancolia adulta de The Misfits (actors icònics i vides trencades) a les pandilles juvenils de The Outsiders (to romàntic i esperança) i Rumble Fish (visió més fosca i conscient de la derrota).
Es dissecciona el perdedor en l’American Way of Life (American Beauty), el perdedor amb principis (The Verdict), la comèdia amarga i l’antiheroi passota (The Apartment, The Big Lebowski), les inseguretats creatives (Sideways) i l’empatia pels humils (Chaplin).
Per què connectem amb els perdedors? Majoritaris, vulnerables i ètics. Es contrasta amb la cultura del guanyador i la competitivitat; es citen Fargo (codícia) i En busca de la felicidad (meritocràcia). Reflexió final sobre desig vs realitat i la figura del capità Ahab (Moby Dick). Pregunta oberta: els rics miren cinema?
Comiat, agraïments a l’Andreu Ferran, notes de programació i retorn després de Setmana Santa amb tema sorpresa.
Resum general
Un episodi amb dos blocs diferenciats i complementaris:
- Bloc esportiu: repàs ràpid a l’actualitat de seleccions i al temut “virus FIFA” que afecta Barça i Espanyol.
- Bloc de cinema (“Cinema sense condicions”): un viatge per temes de fons i pel·lícules, de la privacitat digital i el periodisme d’investigació a l’anàlisi de la ’Ndrangheta a Calabria, i un llarg debat sobre els “perdedors” al cinema.
Bloc 1 — Actualitat esportiva
- Lesions i dubtes: Jordi Alba cau pel “virus FIFA” i hi ha dubtes sobre l’estat de Leo Messi.
- Partits clau:
- Espanya–Holanda (Amsterdam, 20:45) amb Piqué i Pedro, i el català Cesc Fàbregas.
- De matinada (03:00): Argentina–Equador (sense Messi, amb Mascherano i Caicedo), Mèxic–Paraguai (amb Héctor Moreno).
- Retorn al treball al Barça: Neymar, Claudio Bravo, Ter Stegen i sub-21 espanyols s’exerciten a Barcelona.
Bloc 2 — Cinema sense condicions
Periodisme, espionatge i privacitat: de State of Play a Citizenfour
- Connexió entre la ficció de State of Play (conglomerats privats intentant absorbir funcions de la NSA) i el documental Citizenfour (Edward Snowden) sobre la vigilància massiva.
- Distinció clau que subratllen al programa:
> "Hi ha dues maneres de controlar la informació: les metadades (qui, quan, on) i el contingut (què dius)."
- Idees força:
- Es fan totes dues coses (metadades i contingut), amb impacte en drets i llibertats.
- Emergeix l’autocensura: saber-se observat canvia el llenguatge i el comportament.
- La novetat històrica: capacitat sense precedents per emmagatzemar i analitzar comunicacions globals.
- Referències: la pel·lícula catalana 10.000 km i la visualització de centres de dades.
Consum, publicitat i “vida sense condicions”
- Cas Samsung Smart TV: micròfon actiu, gravació de veus i enviament a servidors per “optimitzar” el servei. Debat sobre publicitat segmentada i manipulació del consum.
- Proposta vital: reduir dependències tecnològiques, replantejar necessitats reals i hàbits; aparició de botigues solidàries municipals com a resposta social a la crisi.
Anime nere i les màfies: família, honor i Itàlia d’avui
- Crítica de Calabria (Anime nere): retrat de la ’Ndrangheta actual i del pes de la família i l’honor per damunt de la llei.
- Ecos cinematogràfics: El padrí III (família-poder-església, crisi Andreotti), la sèrie/film Gomorra (Camorra napolitana).
- Connexió local: el llibre de Joan Queralt sobre la “camorra catalana” i la presència de clans i trames econòmiques a Catalunya.
- Idees clau:
- La violència com a llenguatge de resolució de conflictes d’honor.
- La màfia italiana com a referent icònic i la seva versió contemporània al territori.
Els “perdedors” al cinema: mapatge de personatges i temes
- Concepte: “perdedor” com a idea molt americana (guanyador vs perdedor), no sempre sinònim de marginalitat; també pot ser autoexigència inabastable o principis contra el sistema.
- Tipologies i pel·lícules:
- Penitenciaris i resistència: Cool Hand Luke (La leyenda del indomable); The Shawshank Redemption (Cadena perpètua); Bronson; Starred Up (Convicto).
- Temes: violència institucional, manca de rehabilitació, dignitat, plans d’evasió com a afirmació de la llibertat.
- Pandilles juvenils: The Outsiders (romàntica, esperança fràgil), Rumble Fish (més fosca, consciència de la derrota).
- Crítica social i ètica: American Beauty (somni americà en qüestió), The Verdict (perdedor amb principis que resisteix).
- Comèdia i antiherois: The Apartment (ascens a costa de la dignitat); The Big Lebowski (passotisme com a supervivència); Sideways (inseguretats creatives); Chaplin (empatia pels humils).
- Ambició i moral: Fargo (codícia que degrada); En busca de la felicidad (defensa del sistema meritocràtic i la constància).
- Per què empatitzem?
- Perquè els perdedors reflecteixen la majoria social, la precarietat i la lluita quotidiana.
- Perquè encarnen principis, vulnerabilitat i humor davant l’adversitat.
> "Entre la realitat i el desig s’hi juga la felicitat… i la derrota."
Reflexions finals
- Dialèctica entre realitat i desig: el risc de viure en quimeres (ex. Capità Ahab a Moby Dick) i caure en la derrota permanent.
- Pregunta oberta: “Els rics miren pel·lícules?” Si el cinema parla del perdedor, potser ells el prefereixen produir-lo més que veure’l.

