Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Depo(t) Reflecting Boijmans: art, arquitectura i documental com a aventura — conversa amb Sònia Herman Dolz

Resum executiu

Una conversa àgil i apassionada amb la cineasta Sònia Herman Dolz al voltant del seu documental 2023, Depot Reflecting Boijmans (sobre el nou dipòsit del Museu Boijmans Van Beuningen, Rotterdam). El programa ressegueix la gènesi formal i musical de la pel·lícula, els seus paral·lelismes històrics amb imatges d’arxiu dels anys 30, i el seu to de pel·lícula d’aventures on l’arquitectura, l’art i el cinema es conjuguen en una «sinfonia» visual i sonora.

"Es una sinfonía entre el arte y la arquitectura y el cine"

Al tram final, s’estableix un pont amb l’obra primerenca de Dolz —el documental de 1999-2000, This Is Me (Yo soy así), sobre la Bodega Bohemia de Barcelona—, i es recupera una cita d’Oscar Wilde que sintetitza la mirada de l’autora sobre l’art i la vida.

Context i disponibilitat

  • Presentació al DART — Festival de Cinema d’Art (Barcelona), amb projecció als Cinemes Girona i selecció a la plataforma CaixaForum+ (visionat gratuït amb registre i subtítols en català/portuguès).
  • La pel·lícula ha rebut el Premi del Jurat al Socially Relevant Film Festival (Nova York), destacant la seva rellevància social en la democratització de l’accés a l’art.

Temes principals tractats

1) Un documental que juga com una aventura

  • To sorprenent i juganer: complicitat entre l’arquitecte (Winy Maas) i el director del museu (Sjarel Ex), retratats com a “dos nens” que s’atreveixen amb una idea gegantina.
  • Rebutja el tòpic d’“arquitectura = avorriment”: ritme viu, humor subtil i crèdits cantats que ja marquen l’originalitat musical i narrativa.

"No dejar que nadie se duerma"

2) Metodologia: sense guió, amb muntatge- brúixola

  • Sense guió previ: punt de partida clar i obert a la sorpresa, deixant que la realitat dicti el relat.
  • Muntatge com a «trencaclosques sense tapa»: dosificar, col·locar cada escena on toca i saber descartar plans que “no transmeten”.

"Sé que solo puede encajar de una manera… pero ¿cuál es?"

3) Dues èpoques en diàleg: 1930s ↔ 2020s

  • Integració d’arxiu en B/N (1930–35) de la construcció del museu i material actual del dipòsit reflectant (2023), amb muntatges alterns memorables (vidres, cobertes, inauguracions).
  • Dues parelles paral·leles: director + arquitecte (ahir i avui), i dos edificis “com guants” que protegeixen la col·lecció.

4) Música i espai sonor

  • Partitura de Paul M. van Brugge: dels crèdits cantats a la seqüència d’“embalatge curós” amb una atmosfera hipnòtica, quasi fluxus.
  • So i eco del dipòsit buit que modelen converses espontànies entre director i arquitecte.

5) Estil visual i narrativa

  • Evita el talking head: informació a través d’accions, converses naturals i posada en escena; imatges-reflex del revestiment mirall i moments fugaços (patinadora, dansa de reflexos) que suggereixen més que no pas expliquen.
  • Autocrítica honesta: l’arquitecte assenyala un volum tècnic al terrat que “no queda bé”.

6) Obres i referents

  • Col·lecció de primer nivell (Kandinsky, Magritte, Warhol, Dalí, Miró, Mondrian, Bacon, Durero, Piranesi…).
  • “Running gag” amb l’obra de Maurizio Cattelan (el forat al terra i el seu doble al dipòsit), i instal·lació lumínica de Pipilotti Rist (liri/“ovari” gegant que projecta imatges).
  • Piranesi com a eco visual: escales impossibles reimaginades; una pilota que cau pel nucli d’escales culmina en un gest lúdic a l’exterior.

Moments destacats del podcast

  • Crèdits cantats en neerlandès on els noms de l’equip esdevenen música.
  • Descripció del dipòsit: cilindre mirallat, bosc al terrat, accés públic a magatzems i tallers.
  • Debat sobre difusió: sense “gran nom-ganxo”, la pel·lícula creix per boca-orella i sorprèn especialment públic jove.
  • Pont amb This Is Me (Yo soy así) i la Bodega Bohemia (1999–2000), reivindicant la memòria cultural de Barcelona.

Oscar Wilde: "És a través de l’art —i només a través seu— que podem assolir la perfecció; a través de l’art —i només a través seu— que podem protegir-nos dels sòrdids perills de l’existència real."

Per què veure-la

  • Perquè transforma un “documental d’arquitectura” en cinema d’aventures i sinfonia visual.
  • Per la seva integració modèlica d’arxiu i present, i un muntatge que captura coincidències feliços com a motor narratiu.
  • Perquè democratitza l’accés a la col·lecció i els processos museístics: veure com es guarda i es cuida l’art també és art.

Seccions de l'episodi

Presentació i context (DART, sales i plataforma)

Presentació i context (DART, sales i plataforma)

2:30

Enquadre del programa i del DART — Festival de Cinema d’Art. Agenda de projeccions (Cinemes Girona i altres sales) i disponibilitat a la plataforma CaixaForum+ amb subtítols i accés gratuït amb registre.

Crèdits cantats i concepte musical

Crèdits cantats i concepte musical

7:41

S’introdueix i s’escolta el passatge dels crèdits cantats del film, signats per Paul M. van Brugge: una declaració d’intencions on els noms de l’equip esdevenen música.

To i intenció: una pel·lícula d’aventures sobre arquitectura

To i intenció: una pel·lícula d’aventures sobre arquitectura

11:09

Dolz defensa un to lleuger i còmic, amb complicitat entre arquitecte i director. Vol trencar el prejudici de l’“arquitectura avorrida” amb ritme i sorpresa constants.

Sinopsi i paral·lel museu-dipòsit

Sinopsi i paral·lel museu-dipòsit

14:17

Contextualització: el museu Boijmans (1930s) i el nou dipòsit reflectant (2023), dos “guants” per a una col·lecció creixent, amb accés públic inèdit als magatzems.

Procés creatiu sense guió i mirada documental

Procés creatiu sense guió i mirada documental

17:31

Treball sense guió tancat: punt de partida clar, obert a l’atzar i a la descoberta. La forma s’articula en el muntatge perquè la pel·lícula s’entengui sense didactismes.

Arxiu en B/N i diàleg a 100 anys vista

Arxiu en B/N i diàleg a 100 anys vista

21:00

Integració de filmacions (1930–35) de la construcció del museu amb el present del dipòsit. Muntatges alterns (vidres i cobertes) que reforcen els paral·lelismes històrics.

Banda sonora i seqüència d’embalatge curós

Banda sonora i seqüència d’embalatge curós

24:51

Escolta i comentari del tema musical associat a l’embalatge de les obres: una peça de clima hipnòtic que eleva el gest tècnic a experiència estètica.

Muntatge: valoració i preguntes

Muntatge: valoració i preguntes

27:09

Elogi del muntatge, la seva naturalitat i l’alternança època present/passat. Preguntes sobre l’existència d’un guió previ (Dolz confirma que no).

Recepció, premis i reptes de difusió

Recepció, premis i reptes de difusió

29:01

Premi del Jurat a Nova York (Socially Relevant FF). Reptes de màrqueting sense “gran nom” i sorpresa positiva del públic jove; força del boca-orella.

La dosificació: el trencaclosques sense tapa

La dosificació: el trencaclosques sense tapa

32:51

Dolz explica la seva metàfora central: col·locar cada peça on toca perquè flueixi el relat. La posició d’una escena pot salvar o trencar la pel·lícula.

Estil visual i narrativa sense talking heads

Estil visual i narrativa sense talking heads

35:45

Imatges per davant de la declaració: evitar bustos parlants, apostar per accions i converses naturals. Reflexos, dansa i plans fugaços que suggereixen més que expliquen.

Antecedent autoral: Romance de Valentía

Antecedent autoral: Romance de Valentía

38:55

Record de la primera pel·lícula (tauromàquia), gairebé sense paraules: la imatge com a llenguatge universal i la paraula com a “cirera del pastís” quan cal.

Converses espontànies dins el dipòsit buit

Converses espontànies dins el dipòsit buit

40:11

Presa directa de passejos entre l’arquitecte i el director dins l’edifici amb molt d’eco; moltes bromes i idees captades i enteses plenament a la sala de muntatge.

Autocrítica i detalls del terrat

Autocrítica i detalls del terrat

40:56

L’arquitecte assenyala un volum tècnic al terrat que desentona: honestedat i mirada crítica sobre la pròpia obra integrades al relat.

Boscos al terrat i vestit de miralls

Boscos al terrat i vestit de miralls

42:26

Arribada i col·locació d’arbres amb grues al terrat; el cilindre reflectant es completa com a paisatge i com a màquina museística.

Selecció de material i criteri intuïtiu

Selecció de material i criteri intuïtiu

45:52

Primera visió del material com a “primer contacte” real amb la pel·lícula: cal saber descartar plans estimats si “no transmeten” i confiar en la intuïció.

Obres icòniques: Cattelan i Pipilotti Rist

Obres icòniques: Cattelan i Pipilotti Rist

47:14

Running gag amb el “forat” de Maurizio Cattelan reubicat al dipòsit; instal·lació lumínica de Pipilotti Rist (liri/ovari gegant) com a focus de projeccions.

Piranesi: escales impossibles i joc final

Piranesi: escales impossibles i joc final

51:38

Les escales evoquen les “cárceles” de Piranesi. Una pilota cau lentament fins a l’exterior, on arquitecte i director juguen: culminació lúdica del recorregut.

Pont amb This Is Me i la cita d’Òscar Wilde

Pont amb This Is Me i la cita d’Òscar Wilde

54:40

Record del documental sobre la Bodega Bohemia (1999–2000) i lectura d’una cita de Wilde que enllaça amb l’ètica estètica de Dolz: l’art com a protecció i perfecció.

Cloenda: crèdits, invitació i ficció vs documental

Cloenda: crèdits, invitació i ficció vs documental

58:13

Acomiadament amb música de crèdits. Debat final: “ficció de la realitat” i fronteres poroses entre documental i ficció.

Comiat del programa

Comiat del programa

59:46

Tancament amb recordatori del nom complet de l’autora i salutacions finals.