Cinema sense condicions del 4/11/2014 — Diplomàcia, Nolan i Interstellar, Alpha, Jia Zhangke i un especial Park Chan-wook: JSA i la Trilogia de la Venjança

Panorama de l’episodi

Un episodi ric en recomanacions i debats que transita del directe simfònic al cinema d’autor. Es revisen estrenes i recuperacions, es contrasta la dialèctica cinematogràfica amb l’“excessivitat” de l’espectacle i s’ofereix un ampli bloc sobre el nou cinema coreà, culminat amb un perfil aprofundit de Park Chan-wook (JSA i Trilogia de la venjança).

Recomanació musical en directe

• Film Symphony Orchestra (FSO): experiència impactant a l’Auditori de Barcelona, amb 70 músics i un programa centrat en bandes sonores.

- S’esmenta l’emblemàtic tema de Tiburón (John Williams) com a exemple de la potència simfònica en cinema.

Crítica destacada: “Diplomàcia” (Volker Schlöndorff)

• Context històric: Agost de 1944, París ocupada; el general Dietrich von Choltitz rep l’ordre de destruir la ciutat.
• Focus dramàtic: duel dialèctic entre Choltitz (Niels Arestrup) i el cònsol suec Raoul Nordling (André Dussollier).
• Valoració: interpretacions majúscules i ritme cinematogràfic malgrat l’origen teatral. Direcció sòlida de Volker Schlöndorff (Palma d’Or i Oscar per El tambor de hojalata).
• Referent: paral·lelismes amb el best-seller i film clàssic “Arde París” (1966).

Debat: Christopher Nolan i el límit entre dialèctica i espectacle

• Punts clau:

- Expectativa per Interstellar, però crítica a l’“excés” en trams finals del seu cinema. - Contrapunt: Memento com a obra d’alta originalitat i coherència formal.

• Idea força: el cinema de Nolan oscil·la entre la dialèctica narrativa i l’espectacle “gratuït”.

Descoberta local: “Alpha” (2013), de Joan Cutrina

• Estètica molt coherent i personal; narrativa amb desajustos (confusió entre personatges i arcs).
• Director bàsicament documentalista; la pel·lícula es recupera a televisió després d’una trajectòria discreta a sales.

Jia Zhangke i el cinema xinès contemporani

• Visionat: A Touch of Sin (2013). Quatre històries sobre corrupció, desigualtat i violència.
• Filmografia destacada: Naturaleza muerta (Still Life), Platform, The World, Pickpocket.
• Contrast amb Zhang Yimou: dels drames socials (p. ex. La linterna roja) al wuxia estètic (Héroe, La casa de las dagas voladoras), percebut com menys profund per alguns tertulians.

Violència, gustos i límits personals

• Tema central: quan la violència sembla “gratuïta”, genera rebuig i trenca l’empatia.
• Evolució del gust: la revisió pot canviar percepcions. Exemple: Pulp Fiction no va convèncer en un primer visionat i després es valora com una de les millors de Tarantino.
• Altres cites: Stoker (Park Chan-wook), The Tree of Life, i el paper de la conversa i la crítica per reconfigurar lectures.

Nou cinema coreà: context i accés

• Corea del Sud:

- Polítiques de quota d’exhibició nacional (80–90 dies/any) i liberalització progressiva respecte als anys 70. - Boom econòmic (postguerra fins avui) i consolidació tecnològica i cultural.

• Corea del Nord: producció tancada, de caràcter pamfletari, sense circulació internacional.
• Distribució: aquí arriben sobretot thrillers i drames; les comèdies romàntiques coreanes són menys accessibles.

Perfil d’autor: Park Chan-wook

• Origen i formació: estudis de filosofia; fascinació per Hitchcock (Vertigo); crítica i assistències fins a debutar.
• Primers films: The Moon Is the Sun’s Dream (1992) i Trio (1997), sense èxit; reconeixement massiu amb JSA (2000).

JSA (Joint Security Area) i el desig d’unificació

• Clau temàtica: amistat truncada entre soldats del nord i del sud a la frontera; metàfora del somni d’unificació.
• Recepció: gran èxit a Corea; ressona amb gestos com la desfilada conjunta a Atenes 2004 i Torí 2006.

Ecosistema coreà i trilogies

• Trilogia de la venjança (Park Chan-wook):

- Sympathy for Mr. Vengeance (2002) - Oldboy (2003) - Lady Vengeance (2005)

• Oldboy: trama de captivitat i revenja; el remake nord-americà de Spike Lee fracassa en replicar-ne el to i la potència.
• Autors afins: Kim Jee-woon i Bong Joon-ho (Memories of Murder, Mother, The Host, Snowpiercer), amb grans interpretacions de Song Kang-ho.

Focus: “Sympathy for Mr. Vengeance”

• Sinopsi: un noi sord-mut deixa els estudis d’art per salvar la seva germana (trasplantament de ronyó). Després d’una estafa al mercat negre, opta per un segrest que desemboca en tragèdia i desencadena una cadena de venjança.

- Moment clau: > "Sé que ets un bon noi, però t’he de matar."

• Lectura: no busca “simpatia”, sinó empatia; el film planteja dilemes morals i la inexorabilitat de la violència.

Catarsi, western i vigilants

• Comparatius morals amb el western clàssic i el vigilantisme (Dirty Harry): la ficció com a catarsi per canals que la realitat no permet.
• Preferència dins la trilogia: per alguns, la primera és la més rodona; altres destaquen matisos de les següents.

Cloenda

• Avanç: pròxim programa sobre el paper del maquillatge en la construcció d’identitats al cinema (repte: veure “Benjamin Button”).

Idees força

• Interpretacions i dialèctica com a motors del gran cinema (cas “Diplomàcia”).
• La violència i l’“excés” com a línies que separen espectadors i escoles estètiques.
• El temps i la revisió transformen la recepció de les obres.
• El nou cinema coreà combina indústria, polítiques públiques i autories potents, amb Park Chan-wook com a figura central del període.