Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Distopies al cinema: de 1984 a Black Mirror, amb crítiques de Snowden, Un monstre em ve a veure i La noia del tren

Visió general

Programa centrat en el cinema distòpic, amb una primera part de crítiques recents i una segona part temàtica on s’analitza el gènere, les seves arrels literàries i el seu impacte actual, de George Orwell a Black Mirror. També s’anuncien preestrenes i entrevistes.

"La guerra ja no és la trinxera: la guerra és internet" — reflexió nascuda del debat sobre Snowden que enllaça amb les distopies sobre vigilància i control.

Pel·lícules vistes i comentades

Snowden (Oliver Stone)

  • Valoració global: positiva i sorprenentment sòlida dins la filmografia recent d’Oliver Stone; ritme àgil per a 2h20, bon muntatge i interpretació destacada de Joseph Gordon-Levitt.
  • Comparativa: es contrasta amb el documental Òscar Citizenfour (2014) —molts crítics el van considerar superior— però el film de Stone es defensa per la seva potència narrativa i vitalitat de ficció.
  • Contingut i matisos: es discuteix el buit sobre Rússia (context condicionat) i la no-clausura del final, més reflexiu que concloent.
  • Arc del personatge: l’evolució d’Edward Snowden, de conservador patriòtic a dissident per coherència moral, és un dels punts forts dramatúrgics.
  • Idea clau: la guerra digital i la vigilància massiva traslladen el conflicte del camp de batalla al ciberespai.

"No només és la guerra física; és la virtual […] i sovint es juga una guerra bruta d’espionatge massiu."

Els germans Grimm (Terry Gilliam)

  • Redescoberta entusiasta: fantasia, inventiva i autoría. Gilliam és definit com un autor polivalent que projecta el seu món interior amb força visual i narrativa.

Un monstre em ve a veure (J.A. Bayona)

  • Expectatives altes complertes: drama potent i emotiu, amb un tractament fantasiós elegant i unes aquarel·les/animació molt celebrades.
  • Campanya dels mocadors: més enllà del màrqueting, la pel·lícula impacta sense caure en manipulacions gratuïtes.

La noia del tren (The Girl on the Train)

  • Crítica negativa: thriller poc aconseguit, personatges unidimensionals i guió feble; darrera part amb to de telenovel·la.
  • Debat sobre best-sellers: èxits massius que no sempre resisteixen l’adaptació; es compara el cas amb Dan Brown (Inferno, El codi Da Vinci).

Agenda i preestrenes

  • Proposta: fer “La propera pell” (Isaki Lacuesta) com a Pel·lícula del Mes la setmana vinent.
  • Entrevistes: Emma Suárez i Àlex Monner (relacionat amb la preestrena).

Tema del dia: Cinema distòpic

Definició i clàssics literaris

  • Distopia: antiutopia on una societat fictícia es mostra com a indesitjable/opressiva.
  • Arrels literàries clau: 1984 (George Orwell), Un món feliç (Aldous Huxley), Fahrenheit 451 (Ray Bradbury).

Tendències i rerefons actual

  • Auge recent: distopies més centrades en tecnologia i relacions humanes.
  • “Profecies” que interpel·len el present: 1984 troba ecos en Snowden/WikiLeaks (vigilància, reescriptura de la memòria, intimitat trencada).

“Funcionaris que reescriuen l’hemeroteca per ajustar-la a la versió oficial” — un tema d’Orwell que ressona avui.

Debat: mirall social o evasió?

  • Es planteja el risc que l’allau de distopies de Hollywood desvïi l’atenció dels problemes reals actuals.
  • Contrapunt: el gènere serveix per parlar del present a través d’hipòtesis extremes (“i si…?”) i genera debat social i ètic.

Exemples i eixos temàtics

  • Tecnologia i control
  • Matrix — acció + capa filosòfica sobre realitat/ simulació i control.
  • Minority Report — predicció del crim: seguretat vs llibertat.
  • Ex Machina — frontera entre IA i desig; humanitat de la màquina.
  • Her — intimitat i afectes amb sistemes operatius; soledat connectada.
  • Black Mirror — antologia sobre deshumanització tecnològica.
  • Biopolítica i genètica
  • Gattacadeterminisme genètic i meritocràcia esbiaixada.
  • Code 46control reproductiu i compatibilitats genètiques.
  • Desigualtat i classes
  • Metròpolis — pionera en conflicte de classe i mecanització.
  • High-Rise — l’edifici com a metàfora de jerarquia social.
  • In Time — el temps com a moneda: rics sense pressa, pobres corrent.
  • Societat i conducta
  • Temps moderns — alienació laboral (prefigura ansietats modernes).
  • The Lobsternormativitat afectiva portada a l’absurd.
  • Soylent Green — recursos escassos i cinisme institucional.
  • Children of Meninfertilitat global per parlar d’immigració i drets.

Black Mirror (nova temporada)

  • Format: capítols autoconclusius (~1h), cadascun una distopia tecnològica.
  • Temes: comercialització del “talent”, social rating, dol i recreació digital, vigilància extrema.
  • Novetat: retorn amb temporada produïda per Netflix.

Conclusions

  • El gènere distòpic, lluny de ser simple evasió, activa preguntes incòmodes sobre el present: vigilància, llibertat, desigualtat, tecnologia i identitat.
  • Recomanacions per iniciar-se o continuar: The Lobster, Ex Machina, Her, Children of Men, Black Mirror.
  • Seguiment: atents a la preestrena de La propera pell i a les entrevistes amb Emma Suárez i Àlex Monner.

Seccions de l'episodi

Benvinguda i sumari del programa

Benvinguda i sumari del programa

2:59

Presentació de l’equip (Carme absent) i estructura en tres parts: pel·lícules vistes, tema central (cinema distòpic a càrrec del Pol) i cloenda.

Crítica: Snowden (I) — Oliver Stone

Crítica: Snowden (I) — Oliver Stone

4:33

Sorpresa positiva: ritme, muntatge i interpretacions; millor fita recent de Stone. Debat inicial amb referència a Citizenfour i al to de final obert.

Redescobrint Terry Gilliam: Els germans Grimm

Redescobrint Terry Gilliam: Els germans Grimm

8:15

Jaume reivindica la fantasia i autoría de Gilliam; pel·lícula gaudida de cap a peus; debat sobre la creativitat i el segell d’autor.

Crítica: Snowden (II) — vigilància, Rússia i l’arc del personatge

Crítica: Snowden (II) — vigilància, Rússia i l’arc del personatge

10:47

Profundització en l’impacte emocional, el no-tancament final, el buit sobre Rússia, i l’evolució de Snowden del patriotisme conservador a la dissidència. Idea clau: la guerra s’ha traslladat a internet i l’espionatge massiu.

Crítica: Un monstre em ve a veure — J.A. Bayona

Crítica: Un monstre em ve a veure — J.A. Bayona

19:51

Drama fantasiós potent, gran treball visual (aquarel·les/animació) i bones interpretacions. Supera l’expectativa creada per la campanya de màrqueting.

Crítica: La noia del tren

Crítica: La noia del tren

21:40

Valoració negativa: guió feble, personatges plans i final de to telenovel·lesc; reflexió sobre l’èxit del best-seller i les adaptacions irregulars. Emily Blunt no pot salvar el conjunt.

Preestrenes i agenda: La propera pell

Preestrenes i agenda: La propera pell

25:32

Proposta de triar La propera pell (Isaki Lacuesta) com a Pel·lícula del Mes. Anunci d’entrevistes a Emma Suárez i Àlex Monner. Conversa logística sobre passis de premsa.

Tema del dia — Què és la distopia? Clàssics i definició

Tema del dia — Què és la distopia? Clàssics i definició

27:03

Definició de distopia com a antiutopia. Referències a 1984, Un món feliç i Fahrenheit 451 com a arrels del gènere.

De 1984 a Snowden: tecnologia, control i memòria

De 1984 a Snowden: tecnologia, control i memòria

28:16

Auge de distopies centrades en tecnologia i vincles amb la realitat (Snowden/WikiLeaks). Orwell: gran germà, intimitat anul·lada, i reescriptura de la història.

Funció social del gènere: de Metròpolis a Matrix i The Lobster

Funció social del gènere: de Metròpolis a Matrix i The Lobster

30:33

El gènere serveix per plantejar ‘i si…?’ extremes que il·luminen el present. Es citen referents (Kubrick, Matrix, The Lobster) i antecedents (Temps moderns, Metròpolis).

Debat: distopia com a evasió del present?

Debat: distopia com a evasió del present?

36:31

Es planteja el temor a la saturació de distopies i la possible evasió dels problemes reals. Es contraposa que molts títols ataquen de front qüestions contemporànies.

Distopies com a avís: Gattaca, Code 46, Blade Runner, Soylent Green

Distopies com a avís: Gattaca, Code 46, Blade Runner, Soylent Green

39:30

Exemples on la distopia alerta sobre control genètic, identitat, i ètica social. Es defensa la utilitat del gènere per fer conscient l’audiència.

Catàleg i tendències recents

Catàleg i tendències recents

44:16

Repàs d’una llista extensa: High-Rise, Battle Royale/Hunger Games, Mad Max, etc. Discussió sobre qualitat i selecció dins del subgènere.

Focus: Children of Men

Focus: Children of Men

46:51

La premissa d’infertilitat global permet parlar d’immigració, drets i deshumanització institucional. Exemple de distopia com a metàfora social potent.

Recomanacions: The Lobster, Ex Machina, Her, In Time

Recomanacions: The Lobster, Ex Machina, Her, In Time

48:36

Guia d’entrada al gènere: The Lobster (normes socials absurdes), Ex Machina (IA i desig), Her (intimitat tecnològica), In Time (temps com a moneda i desigualtat).

Antiviral i la cultura fan; per què la distopia genera debat

Antiviral i la cultura fan; per què la distopia genera debat

51:40

Antiviral (Brandon Cronenberg): fanatisme i desig de ‘ser com els famosos’ portat a l’extrem (malalties incloses). La distopia com a catalitzador de debat ètic i social.

Black Mirror: format, temes i nova temporada a Netflix

Black Mirror: format, temes i nova temporada a Netflix

54:02

Antologia de distopies tecnològiques: xarxes, dol digital, talent shows, vigilància. Nova temporada produïda per Netflix; recomanada per posar-se al dia amb el gènere.

Comiat

Comiat

59:50

Tancament del programa i salutacions finals. Recordatori de la propera cita i to distès final.