Cinema sense condicions del 18/10/2016 — Distopies al cinema: de 1984 a Black Mirror, amb crítiques de Snowden, Un monstre em ve a veure i La noia del tren

Visió general

Programa centrat en el cinema distòpic, amb una primera part de crítiques recents i una segona part temàtica on s’analitza el gènere, les seves arrels literàries i el seu impacte actual, de George Orwell a Black Mirror. També s’anuncien preestrenes i entrevistes.

"La guerra ja no és la trinxera: la guerra és internet" — reflexió nascuda del debat sobre Snowden que enllaça amb les distopies sobre vigilància i control.

Pel·lícules vistes i comentades

Snowden (Oliver Stone)

• Valoració global: positiva i sorprenentment sòlida dins la filmografia recent d’Oliver Stone; ritme àgil per a 2h20, bon muntatge i interpretació destacada de Joseph Gordon-Levitt.

• Comparativa: es contrasta amb el documental Òscar Citizenfour (2014) —molts crítics el van considerar superior— però el film de Stone es defensa per la seva potència narrativa i vitalitat de ficció.

• Contingut i matisos: es discuteix el buit sobre Rússia (context condicionat) i la no-clausura del final, més reflexiu que concloent.

• Arc del personatge: l’evolució d’Edward Snowden, de conservador patriòtic a dissident per coherència moral, és un dels punts forts dramatúrgics.

• Idea clau: la guerra digital i la vigilància massiva traslladen el conflicte del camp de batalla al ciberespai.

"No només és la guerra física; és la virtual […] i sovint es juga una guerra bruta d’espionatge massiu."

Els germans Grimm (Terry Gilliam)

• Redescoberta entusiasta: fantasia, inventiva i autoría. Gilliam és definit com un autor polivalent que projecta el seu món interior amb força visual i narrativa.

Un monstre em ve a veure (J.A. Bayona)

• Expectatives altes complertes: drama potent i emotiu, amb un tractament fantasiós elegant i unes aquarel·les/animació molt celebrades.

• Campanya dels mocadors: més enllà del màrqueting, la pel·lícula impacta sense caure en manipulacions gratuïtes.

La noia del tren (The Girl on the Train)

• Crítica negativa: thriller poc aconseguit, personatges unidimensionals i guió feble; darrera part amb to de telenovel·la.

• Debat sobre best-sellers: èxits massius que no sempre resisteixen l’adaptació; es compara el cas amb Dan Brown (Inferno, El codi Da Vinci).

Agenda i preestrenes

• Proposta: fer “La propera pell” (Isaki Lacuesta) com a Pel·lícula del Mes la setmana vinent.

• Entrevistes: Emma Suárez i Àlex Monner (relacionat amb la preestrena).

Tema del dia: Cinema distòpic

Definició i clàssics literaris

• Distopia: antiutopia on una societat fictícia es mostra com a indesitjable/opressiva.

• Arrels literàries clau: 1984 (George Orwell), Un món feliç (Aldous Huxley), Fahrenheit 451 (Ray Bradbury).

Tendències i rerefons actual

• Auge recent: distopies més centrades en tecnologia i relacions humanes.

• “Profecies” que interpel·len el present: 1984 troba ecos en Snowden/WikiLeaks (vigilància, reescriptura de la memòria, intimitat trencada).

“Funcionaris que reescriuen l’hemeroteca per ajustar-la a la versió oficial” — un tema d’Orwell que ressona avui.

Debat: mirall social o evasió?

• Es planteja el risc que l’allau de distopies de Hollywood desvïi l’atenció dels problemes reals actuals.

• Contrapunt: el gènere serveix per parlar del present a través d’hipòtesis extremes (“i si…?”) i genera debat social i ètic.

Exemples i eixos temàtics

• Tecnologia i control
• Matrix — acció + capa filosòfica sobre realitat/ simulació i control.
• Minority Report — predicció del crim: seguretat vs llibertat.
• Ex Machina — frontera entre IA i desig; humanitat de la màquina.
• Her — intimitat i afectes amb sistemes operatius; soledat connectada.
• Black Mirror — antologia sobre deshumanització tecnològica.

• Biopolítica i genètica
• Gattaca — determinisme genètic i meritocràcia esbiaixada.
• Code 46 — control reproductiu i compatibilitats genètiques.

• Desigualtat i classes
• Metròpolis — pionera en conflicte de classe i mecanització.
• High-Rise — l’edifici com a metàfora de jerarquia social.
• In Time — el temps com a moneda: rics sense pressa, pobres corrent.

• Societat i conducta
• Temps moderns — alienació laboral (prefigura ansietats modernes).
• The Lobster — normativitat afectiva portada a l’absurd.
• Soylent Green — recursos escassos i cinisme institucional.
• Children of Men — infertilitat global per parlar d’immigració i drets.

Black Mirror (nova temporada)

• Format: capítols autoconclusius (~1h), cadascun una distopia tecnològica.

• Temes: comercialització del “talent”, social rating, dol i recreació digital, vigilància extrema.

• Novetat: retorn amb temporada produïda per Netflix.

Conclusions

• El gènere distòpic, lluny de ser simple evasió, activa preguntes incòmodes sobre el present: vigilància, llibertat, desigualtat, tecnologia i identitat.

• Recomanacions per iniciar-se o continuar: The Lobster, Ex Machina, Her, Children of Men, Black Mirror.

• Seguiment: atents a la preestrena de La propera pell i a les entrevistes amb Emma Suárez i Àlex Monner.