DocsBarcelona, Aquarela i Fyre: boom del documental, plataformes i «Cacau i Nata» amb Jordi Espuny

... Bona nit, com tots els dimarts, som aquí per... amb cinema sense condicions, sense cap ni una, per parlar de cine, per parlar del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, o no ho hem vist, perquè hem vist coses diferents, en contextos diferents, i per tant ens agradarà compartir tots vosaltres tot això del que us volem parlar. Aquesta primera part parlarem de les novetats, del que hem vist, del que ens ha agradat, del que compartim, i la segona part tenim com a convidat el Jordi... Espunya? el Jordi Espony, perdoneu, Jordi Espony, que ja és amic del grup, que ell està en aquest moment, està jubilat, és un amant del cinema, com tots nosaltres, ens ve a parlar del que li semblia dient, de cinema, ell ha estat professor, en aquest moment està jubilat, i ho ha estat al barri de la Bordeta, a l'escola Sant Madí, segons m'ha comentat, i per tant ens explicarà el que vulgui sobre cinema i del que triï de parlar-nos. això serà a la segona part d'aquesta sessió. Bona tarda, gràcies. Comptem, com sempre, amb el Pepper Mangol, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. i amb el Paul Diggler, darrere els mandos i controlant tot plegat. Veien-ho des d'aquí. Hola, bon vespre. Molt bé. Doncs, a veure, abans de tot dir-vos que des del 15 de maig al 25 s'està fent a Barcelona el Docs Barcelona Festival. Docs Barcelona, sí. Es passen els documentals, cinema documentals, es passen els documentals a l'Aribau Multicines, el cine que hi ha al carrer Aribau a quasi a la Gran Via. I després hi ha unes sessions, unes masterclass que es fan... El CCCB. Sí, exacte. Sí, sí. Em sembla que són quatre o cinc o sis, no me'n recordo quan les he mirat, però que es fan simultàniament. Bé, no, diferents dies, encara en queden dos, em sembla. El CCCB. No sé si... El Pep ha vist alguna, jo n'he vist una altra. Crec que el dia de l'inauguració es va fer... El dia de l'inauguració es va fer... Aquarela. Aquarela. I un masterclass del director d'Aquarela, jo crec. Víctor Kosolkovski. Sí. Doncs ell després fa un masterclass. El primer, em sembla, masterclass. Sí. I com a cluenda, el Pepe, una vida suprema, que és ja... és el expresident de l'Uruguai. Sí. que ja em sembla que alguna vegada n'hem parlat d'ell i ja hem tingut diferents comentaris. Un personatge molt interessant. Interessant, interessant. I aquest és el documental que es passarà a la cluenda. Aquest festival és un festival important que està dirigit i que pel Joan González, que és... El vam tindre aquí. El vam tindre aquí. És de Sant Just, ell. viu a Sant Just fa molts anys i té diferents apartats. Alguns són de documental que tenen... que després hi ha un jurat que dóna uns premis. Alguns són de documentals Espanya i Hispanoamèrica perquè aquesta entitat té també... està estesa a Hispanoamèrica, sí, a Hispanoamèrica i fa allà una feina important i després hi ha diferents apartats, diferents... ara m'ho estava mirant en el programa però hi ha diferents apartats en... Bé, després durant l'any es fa una difusió a través del documental del mes que es projecta a 70-80 sales de Catalunya. I a biblioteques també, això normalment aquí les veiem biblioteques. I després de fer aquesta aquesta aquesta festival es passarà per Barcelona a sales de prisions que estan a Barberà del Vallès, a Berga, a Castellà de Vallès, a Gabà, a Granollers, a la Garriga, bé, n'hi ha diverses i llavors se'n presenten tres que són Catxada que és una hispana, després Operació en Globus i Haber que ensorriu la Revolució. Aquest vull dir que abarca diferents diferents aspectes, és molt interessant i el programa és interessant perquè es pot triar, han fet una primera plana que si t'interessa l'actualitat, si t'interessa el somriure, si busca l'emocionar-te, si és un rebel sense causa i te'ls va classificant per les teves aspiracions d'haver documentat amb diferents formats. Té un sistema de captació del que vol l'espectador en el que li fan moltes preguntes i volen tindre una mica una relació entre el producte i el que espera rebre l'espectador. Això és interessant perquè es creu una comunió important entre els dos elements. D'aquí ve el seu èxit. Sí, clar. I la seva expansió perquè els interessos deuen ser diferents a Hispanoamèrica i aquí i en general, per exemple, depèn d'on provenen els creatius, no? però però el format de documental té moltes... és molt versàtil i per tant hi ha alguns que no surt cap persona, per exemple. No sé si Aquarela, em sembla que Aquarela... Sí, Aquarela surt alguna persona però el personatge d'Aquarela és l'aigua. Sí, sí, em semblava que era com a motiu era una cosa especialment interessant. Sí, home, el 75% de la terra és aigua i llavors se li està donant una importància a una cosa que és vital per la vida, no? Bueno, i aquest altre del Honeyland o la de les abelles també, també. Deu tenir també molt d'interès però després quan hi ha multitud d'aspectes que estan tocats aquí, moltitud. Jo crec que val la pena que el documental del mes també l'incluguem sempre dintre dels comentaris de fer aquí perquè hi ha una cosa que és clara i és que entre algun treball bo de les teles i la feina que han fet ells jo diria que mires fa 20 anys l'interès del públic en general pels documentals i el mires ara i ha crescut exponencialment. Inclús a les teles per exemple a TV3 que hi ha el Sense ficció que ha tingut una expansió extraordinària i que fan uns documentals extraordinaris aquí em sembla també un masterclass sobre dels que fan Sense ficció a TV3 això és els últims anys que això ha tingut un interès especial perquè la tele també s'ha transformat en una altra entitat pels receptors i els que l'havia de veure. És una forma de compaginar també la informació de coses sobre les que hi ha poques notícies i a vegades tergiversals en canvi aquí es corregeixen aquests desviaments que hi ha hagut i es donen informacions rigoroses a partir que s'ha fet un treball d'investigació amb òptica perquè el que no existeix és un documental sense òptica amb òptica però tot i comptant que tenen una òptica específica tu la veus està posada de manifest en qualsevol cas jo la que vaig anar a veure l'altre dia és aquesta la de la de Aver que ensorri la revolució que de fet el director és un és un canadenc que estava aquí i ha fet rotllos i rotllos de pel·lícula de tot el des de el tema del 20 de setembre a Barcelona a l'1 d'octubre el referèndum i a fer un tracte el documental la descripció és boníssima perquè la condueix anant endavant i endarrere però molt ben conduïda molt ben traçada perquè les pel·lícules els films en generals els documentals i qualsevol creació d'aquesta mena que té aquest tipus de format si la línia i el que tens pensat no ho descrius bé no arriba a l'espectador aquest tema de Catalunya i la situació en què es troba té moltes descripcions segurament i la que ell tria la tria perquè es trobava aquí i té una pila i pila d'imatges i una pila de carrers de filmació o de filmacions en general però després la descripció que ha fet o fa inclús a través de Lluís Llach que va i ve dels seus primers anys quan cantava i ho contextualitza en l'actualitat i la línia argumental com a com a com a documental és boníssima boníssima i d'imatges d'imatges a veure d'imatges no seria crec que és bona perquè perquè el que vol explicar ho explica bé i per tant si unes imatges expliquen bé el que vols dir ja té raó de ser ara si tu m'estàs preguntant si són boniques o si tenen no no jo vull dir si hi ha una denúncia a través de les imatges i es veu imatges que aquí per exemple no s'han vist sí però el que trobo important és que descriu aquesta situació i la descriu des d'una òptica per suposat però molt ben contextualitzat i amb una línia d'argument molt ben feta perquè podries no ho entendre o allò i vaig trobar que estava bé realment ara s'ha passat a Grenoble i es passa a París perquè estava el director i va haver un diàleg després i es passa a París també a la pròxima a final de mes o així es va dir ell vull dir que clar tenen recorregut els documentals actualment un recorregut especial però també és veritat que arriba un moment que l'espectador també vol veure realitats o si li expliques jo no sé com és el d'aquarela perquè clar no l'he vist però si li expliques amb una intenció també vol veure diferents intencions quan li ensenyes i no només el cine de diversió el cine habitual o sigui que obre un esquema nou mi em sembla això interessant Aquarela per entrar en Aquarela dic que quan va vindre aquí el director el Joan González ja ens va dir jo recordo perfectament que va dir escolteu no se la perdeu perquè aquest director penseu que està considerat el cúbric del documental a veure per mi el cúbric del documental és una mica pels cristians allò de no diràs el nom de Déu en va si ens ho diu el Pepper Mangold hem de fer-li cas posar cúbric en comparacions clar el cúbric té un gruix argumental amb les seves 13 pel·lícules molt gran i aquesta és una pel·lícula extraordinària per començar està filmada amb 95 imatges per segon que és innovador és una tècnica nova quan jo vaig veure la projecció el diumenge passat bueno primer dic que la primera sessió hi havia mil persones segons van comentar allà mateix aquesta estava tot l'aforament cobert i suposo que quan la facin el divendres o dissabte que la tornen a fer deurà tornar a estar ple imagino la resposta és molt gran i la resposta obeix el contingut és una pel·lícula diferent tot i que aquí la vam veure amb 48 imatges per segon per començar el que hem dit abans agafa el protagonisme absolut l'aigua amb les seves tres formes líquida sòlida acuosa i llavors la filmació està feta amb unes imatges en què són algunes plans seqüència però amb una definició i un detall extraordinari no hi ha o almenys està si és molt dissimulada cap tipus de manipulació ni cap tendenció a el que és l'espectacularitat i el plac més difícil i més bonic i més romàtic no, no, no estem en el terreny de la realitat i el protagonista és l'aigua llavors l'aigua és un element que ja he dit a part de les seves tres versions en què es presenta de vegades pot ser molt suau i molt agradable agradable a la vista i per la vida de l'individu i dels altres com les com les plantes els vegetals etc però altres vegades pot ser terrible i de fet hi ha unes imatges terribles d'una tormenta tropical però heu de pensar que totes aquelles imatges surten i no es veu ni una persona jo és que m'esgarrifo realment es jugaven la vida filmant allò se la jugaven perquè és que tu veus com cauen palmeres cauen en un carrer una vinguda ampla els semàfors van ballant és algo estrepidós i l'arrencada per exemple també és sorprenent perquè t'agafa una mica com si bueno però el protagonista no havia de ser l'aigua i es veuen uns uns cotxes en realitat tot terrenys caminant o sigui corrent o circulant millor dit per sobre del gel desglasant-se i enfonsant-se i llavors el rescat de dos o tres d'ells i un d'ells amb la desesperació que hi ha dos persones que es salven i algú més que s'ha quedat i s'ha quedat s'ha quedat a sota la capa de gel és extraordinari la recomano moltíssim perquè és és una cosa jo no havia vist mai res semblant me l'alegro que t'hagi agradat o sigui que aquarela apunteu-la quan la facis no es pot perdre molt bé i el el Pol què ens explica? jo crec que podem compartir l'experiència avui ja que parlem de documentals jo portava un altre documental que després es va ficcionar de Netflix però jo crec que aquí seguint la línia de Netflix podríem parlar d'un que que volíem comentar no? ja fa uns dies que és Fire no? ah sí tu que l'has vist Carme a veure jo l'he bueno ara fa molts dies que l'he vist jo també jo fa molt però però crec que val la pena comentar-ho sí sí la comentem Fire és una que no vol dir foc no és amy amy amy sí sí és un documental que està basat en una estafa clar una estafa que van anar a veiem perquè inclús els propis integrants o sigui expliquem que Fire havia de ser primer una aplicació com un tipus de mòbils o així que el que feia era interrelacionar el que fos un client amb un artista com per dir-ho així de qualsevol tipus exacte perquè eren cantants o eren instagramers o eren influencers aquest tipus de personatges sí sí sí sí perquè era interessant veure que de que inclús posar un exemple tipus tu podries haver contractat a Terilo Sweet si tens els diners per venir al teu aniversari i facilíssim facilíssim tot això és un clic sí llavors per promocionar aquesta aplicació van dir bueno perquè ja que tenim cartera de o volem tenir cartera d'artistes molt famosos perquè no fem un festival de música que sigui el major festival de fet ells ho diuen que pugui ser el major festival des de Woodstock i el més high high perquè haurà de ser a les Bahamas en un lloc paradisíac i que només tindran accés el elitista elitista absolut i clar l'elitisme d'ara vol dir influencers youtubers instagramers tot el que sigui aquest tipus de món exacte aquest món aquest món que es veu per la imatge i el festival aquest va ser l'estafa que es venia més per la imatge i després quan volien veure com resolien i les entrades per anar-hi estaven entre 900 i 45.000 euros és que clar d'aquest calibre era això més que imatge llavors és molt interessant el documental perquè hi ha una cosa que té molt bon el documental i és que el tio que és qui ho va intentar muntar tot que era el Billy McFarlane ell considerava com que havia de ser elito de la generació musical va dir contracto un càmera que segueixi tots els passos tant siguin bons com dolents que fem de cara al festival tot està filmat que al principi jo recordo que tu em deies Carme això no és real perquè ho estic veient tot tant de primera mà i tot a més és esbojarrat és que clar el que arriba a passar és increïble jo realment realment ja t'ho vaig comentar realment quan la vaig acabar de veure que només sabia el que tu havies dit però m'havia quedat amb el nom i que m'humidaria i tal quan la vaig acabar de veure vaig dir no m'ho crec és que costa de creure jo em crec que això és realment una pel·lícula una pel·lícula que han fet per Netflix que ja l'han muntat d'entrada així que tu et creguis aquesta història i que per tant la història és aquest crescendo d'aquest estafador fins que tu veus que és una estafa descomunal viscuda minut a minut i des de tots els angles que la càmera pot arribar i això és el que jo em vaig creure el que passa és que després vaig anar a Google i vaig posar aquest Billy McFarlane i vaig veure que estava a la presó de fet el documental comença pel final el documental comença que ja sí però allò també es podia haver muntat jo quan vaig veure el documental quan vaig veure la pel·lícula quan veus qualsevol altra pel·lícula a... Joan Cerdà entra en l'estudi Joan Cerdà entra i li diem hola a tu hola doncs quan l'estàs veient tu penses si és una pel·lícula muntada així i te l'ofereixen perquè tingui aquest esquet això és el que jo vaig pensar és a dir sí que vaig veure que al principi ell està detingut i està presentat com acabar el judici per tant però això si tu ho volguessis muntar com una pel·lícula ho faries així per tant jo quan la vaig veure quan vaig acabar de veure que era un dia molt tard a la nit i a més no podies ni dormir segurament sí perquè era una cosa d'angoixa estem parlant d'un documental que ja avisem que és molt angoixant sí sí sí inclús molt divertit però aquest riure aquest riure nerviós que t'agafa de veure una cosa que dius i ara què passarà i ara què passarà i sempre s'empitjora i sempre i sempre s'allarga per això era una bona pel·lícula és un jo per això no m'ho vaig treure per això ara que estem parlant de documentals i això jo de veritat que trobo un dels millors documentals que recordo però des del punt de vista de molt ben documentat perquè clar estava allà a la càmera sempre gravant però és que a més jo encara tinc el dubte però a més és que sembla tan irreal sembla tan tan irreal perquè estem parlant que des del mínim problema de com donarem aigua als assistents exacte que allò de l'aigua allò de l'aigua no ho diguem no ho diguem però és que on dormiran o quin grup hi haurà primer o com arribarà la gent a aquesta illa deserta i que finalment arriben una tongada almenys perquè tot va en augment tot va en augment tot va en augment tothom el va avisant tothom el va avisant però ell és un molt bon venedor ell tira pel·lante ell tira pel·lante però la gent el creu al final és un gurú sí, sí, sí llavors tu veus que la gent que diu és que jo en el seu moment ho veia tot negre però el veia ell tranquil tan segur i dius bueno doncs ho tenim controlat vinga va tirem endavant fins a hores anteriors a començar el festival hores anteriors sí, sí hores eh és que no estem parlant d'un mes abans hores anteriors que la gent arribés amb l'avió privat arriba amb un avió privat que els havien dit encara no sabien ni on dormiria la gent o sigui estem parlant de mils de persones a una illa deserta abandonada sí, sí abandonada amb una expectativa d'un luxe paradisíac i tot és cutre finalment per tant per això vaig pensar que era una pel·lícula muntada i pensada des del principi així però sí que vaig anar al Google i aquest tipus una cosa està a la presó es pot veure actualment ja a Netflix sí, sí jo m'agradaria fins i tot que la veiéssiu a veure què em penseu clar jo crec que és un documental a veure ja d'entrada i què em penseu amb objectivitat perquè realment jo no sé si és perquè era tan tard a la nit eren les dues o així i l'acabava de veure i deia no m'ho crec no m'ho crec que això sigui aquesta història que intenta descriure jo em crec que l'hem muntada des del principi però però però això després dos dies després vaig anar al Google poso aquest personatge i llavors però a més com munten no ho sé inclús tal com és el personatge podria haver fet les dues coses també bueno clar un personatge que gairebé s'automunta la bueno és que és una estafa però per ell en principi no ho és perquè ell el que va fent és intentar fer el festival ell ho va fer ell no té la intenció d'estafar és una pel·lícula perquè perquè si no si tu fas un personatge que tu el personatge que tu veus ja el veus estafador d'entrada és una altra cosa en canvi tu el veus un il·luminat això sí un venedor de fum això sí però no el veus un criminal exacte un un estafador exacte un estafador al caponiano com si diguéssim no no no però això l'has vist a tu no no però això és una estratègia que Hollywood ha fet sempre vull dir a Amèrica es publicaven novel·les que en realitat era un guió de cinema clar per això jo vaig pensar això i aleshores doncs bueno aquest llibre aconseguia ser un bestseller i no direm per per quines causes i aleshores doncs es deia com que la novel·la ha tingut tant d'èxit ara farem una pel·lícula però l'inici era un guió clar jo és el que em vaig pensar això ho va explicar un dia el Miquel Porter que en Pau Descansi i ell va fer el mateix ell va fer un guió de pel·lícula amb el Jaume Piques que es deia Tren de matinada i aleshores en van treure una novel·la que va sortir a edicions al Faguara i que ja a la portada ja portava una fotografia del noi del poble sec i aleshores això va acabar en una pel·lícula que la protagonitzava el noi del poble sec i que em sembla que es va acabar dient en comptes de Tren de matinada es va acabar dient paraules d'amor i que la va dirigir l'Antoni Ribas i el Miquel Porter en aquell moment l'única cosa que va fer va ser copiar l'estratègia per exemple del Senyor de Hawaii que era una novel·la que havia fet un especialista en bestsellers però que era un guió que li havien donat uns determinats estudis i que llavors els estudis doncs fent veure el que no era van dir com que aquesta novel·la ha tingut molt d'èxit doncs ara farem la pel·lícula però esclar és diferent de partir de la novel·la que no pas de partir del guió que no el coneix ningú i llavors aquest cas que esteu dient esclar el tio ja sabia que li estaven fent el making of de la cosa o ell el promou ell el promou el va contractar el contracte el contracte cap al final de tot l'entrevista i clar perquè tu molts coses estàs pensant però com estic veient una recreació estic veient la imatge real però clar a més va contractar un càmera artista i a més amb una càmera molt bona i clar tu el que veus realment és una imatge per dir així 4K i te ho creus perquè hi ha formats diferents també juga amb això juga un format de com sé de mòbil un format de no sé què un format vull dir jo mentre la veia pensava en tot cas està ben fet que tu t'ho en passis però és una passada o sigui que sí que m'agradarà si la veieu està fet per això esclar no ho sabem ell està a la presó li va sortir molt bé el tema no descartis que estigui gravant allà dintre no diguem jo hi ha gent que està a la presó que els hi deixaria per sempre vull dir això sí segur bé i això que estic contra la presó però vull dir ja que funciona vull dir jo en tancaria molts ell com a personatge perquè hi va haver un moment també ara no sé si diu si la voleu veure i compartir són gags és que tot és una consecució de gags però ell com a és un guapete així que seductor és un seductor comú però és altre així i vull dir que si el trinessis com a actor també te'l creuries aquests són els que ens roben les nòvies són perillosíssims sí sí jo sempre ho he dit no ho he dit sí però ell de què se mueren els feus perquè realment aquests són els que ens roben les nòvies si la veieu m'agradarà que ho comentem farem tot el possible perquè jo ja dic ara que segueixo els consells del Pol perquè perquè no tens res més que fer no perquè són bons consells que no és el mateix home esclar això home ell em va recomanar també de Netflix la la la la sèrie que va bueno unes pel·lícules dels germans de capítols els capítols la balada de Buster Scratch Scratch que també l'ha vist increïble aquesta pel·lícula molt bé molt bé perquè a més els que pensen que a Netflix si a Netflix no no podràs veure cine doncs això cine del que és diferent del que és creatiu del que el que és inesperat doncs aquesta composició dels germans Cohen ho desmunta perquè realment és magnífic inclús cada dels capítols és que això és la història del cinema vull dir jo recordo quan es deia i tothom ho deia que allò que el vent s'endugué no es veuria mai a la televisió ho deia tothom perquè era una propaganda perquè la gest n'és al cinema i aleshores estem veient allò que el vent s'endugué tres vegades l'any com a mínim amb set cadenes diferents és a dir que totes aquestes històries de Roma no es veuran als cines la pel·lícula dels Cohen només serà a Netflix i pagant jo no em crec res perquè al final vull dir hi va haver per exemple la pel·lícula aquella dels Beatles 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days 8 Days al cinema i va estar mesos i llavors va sortir l'edició en DVD tot això són estratègies propagandístiques ara mateix estan estrenant una pel·lícula sobre el Bruce Springsteen que també només es pot veure dos dies i llavors la gent es llença a comprar entrades per internet però és que aquesta pel·lícula l'acabarem veient a totes hores clar però si hi ha creació hi ha bona creació o coses que realment són diferents vinguin d'on vinguin han de ser ben rebudes és evident que això és un negoci és evident que és una indústria és evident no ens hem de sorprendre d'això però tot i això pots veure el que entenem per qualitat amb una banda i una altra i això no ho podem desestibar i ho hem de tenir en compte i ho hem d'observar perquè per diferents medis evidentment parlant de creació tenim aquí un creador com a convidat un il·lustre patró de la Fundació Vigade molt bé patró no eh no et deixen no vocal no jo soc col·laborador col·laborador sí és llàstima perquè noia amb la feinada que fas t'haurien de fer patró eh jo ja els hi diré molt bé doncs va digue'ns més coses Joan no que ja és el temps del convidat per això per això d'ell d'ell d'ell d'ell ah d'ell home el Jordi Espuny és un home del Renaixement vull dir és un tio que sap de tot i és és una persona que que sempre està disposada a ajudar tothom que sempre que sap fer de tot que és hàbil en les ciències sobretot però en les lletres a vegades encara més vull dir que jo l'hi he vist anant en una exposició i i senyalant un quadre que hi havia un un animal marí o una cosa així i la noia de de la galeria d'art dient això és una què et va dir que era unes algues no i tu vas dir no no què va unes algues era una gorgònia i ell va dir no no això és una gorgònia i aquella noia es va quedar com vull dir que ella suposadament era l'experta però va arribar el Jordi Espuny i llavors se li va acabar tota l'expertesa en aquella pobra noia perquè no no de veritat és que la vas deixar però erta vull dir que la pobra no es movia amb tot el dret vull dir perquè ostres quan quan se'n sap se'n sap i ja està vull dir és que és així no i aquest és el Jordi Espuny és una persona magnífica que sempre està al servei de tothom que li manen fer un decorat i el tio va i el fa vull dir tenir-lo com a amic de tants anys és una meravella doncs tenir-lo com a convidat avui en és un altre un privilegi jo estic absolutament sobrepassat amb tot allò que expliqueu i entenc no són elogis són descripcions molt bé sou uns grans amics i ja ho sabeu que esteu convidats a cafè i el que convingui molt bé molt bé escolta'm jo entenc que avui sóc aquí especialment per parlar del cacau i nata no home però també pots parlar de cap d'infantàstic bueno també parlarem de tot sí micròfon no obert sí molt bé doncs mira començo pel cacau i nata ja que m'has presentat com persona vinculada a la fundació Marc Viadé és la fundació de la família de la família de la meva dona i doncs ara inauguraran ara explica un moment què és la granja de Viadé quins anys té d'història i la importància que té a Barcelona molt bé sí home mira nosaltres bueno jo estic casat amb la Mercè que és el Mont Viadé i ella és la quarta generació d'una família que d'industrials que va començar tot plegat amb el seu esavi Marc Viadé i doncs aquest senyor doncs va era de Cardedeu era d'una família pagèsa d'una família pagèsa humil amb poca terra i molts de problemes després de la filoxera i doncs clar com a tercer fill havia de buscar-se el del seu futur fora del del mas i així ho va fer va començar a treballar de jornaler després va intentar de marxar de Cardedeu perquè li van recomanar que fora de Cardedeu potser tindria un futur més prometedor va anar primer a Mataró després no li va sortir bé la cosa i es decidir anar a Barcelona a provar sort era la Barcelona que tot just del 1897 em sembla no sé més o menys quan va néixer la meva àvia i i quan de bé s'enderrocaven les muralles i Barcelona es començava a esponjar pel pel l'Eixample no llavors doncs ell arriba al carrer Xuclars un carrer que està al darrere de l'església de Batlem i bueno troba feina en una lleteria i entra de mosso el que passa que era una persona molt espavilada molt emprenedora i amb el temps doncs acaba portant el negoci era d'una senyora gran la viu de coma i acaba portant el negoci i doncs comprant l'ú i establint-se al carrer Xuclars llavors doncs es crea la granja via D aquest senyor doncs era com us he dit un gran emprenedor una persona que sense estudis allò sí que era un miracle vull dir sense aquella generació de prohoms que apareixen a la mancomunitat no i que una mica doncs ens situen en la contemporaneitat no vull dir es fan créixer el país i fan créixer la indústria llavors ell amb d'altres lleters doncs funda l'etona que també acabarà comprant-la ell acabarà perquè bueno no em vull allargar amb qüestions d'això i doncs segueix creixent segueix creixent amb diversitat de productes i doncs era una persona amb uns fonaments importants d'una gran d'un gran esperit doncs empresarial i aleshores doncs el que fa és córrer tota Europa buscant models de productivitat models agropacuaris per implantar i doncs emprèn aquests viatges i en un d'aquests viatges a Hongria doncs li serveixen un batut de cacau fred i l'acompanyava el seu fill seu fill Joan el segon dels fills i aleshores en Joan que també estava portant l'etona i estava vinculat tota la que era la productivitat de la fàbrica veu en allò una possible font doncs d'aprofitament de les mermes de llet que es llençaven en aquell moment penseu que la llet havia passat ja de ser un medicament i una cosa mal vista que només bevien els malalts i els malalts que ja estaven en unes fases avançades de malaltia perquè també era un producte que es feia molt malbé no es podia refrigerar en aquest moment comença diguéssim a crear-se una indústria al voltant de tots aquests aliments que permet doncs conservar-los a més és un moment clau també d'aquesta història no? i aleshores bé conflueixen tota una sèrie de qüestions en aquest entorn i aleshores doncs veuen que és un element aquest producte pot ser un element doncs d'aprofitament d'unes d'unes d'unes mermes importants perquè la llet es desengreixava o sigui els feia servir només la nata per fer mantegues per fer crema de llet i tota la llet desnatada que era la que ens prenem aquestes llençaves donava els porcs o els donava els malalts o m'entén i llavors ells veuen aquí una manera de reaprofitar aquest sobrant i aleshores doncs comencen a pensar en el cacaulat o sigui que l'entorn de la família doncs és un entorn d'industrials llaters bé amb la detona amb el cacaulat i amb molts altres productes aquesta és la història una mica dèiem Joan podríem dir que van tindre molt tallet el descobreixement sí, sí i a més molt de feina vull dir en Joan no va ser una qüestió fàcil vosaltres feu la prova d'intentar dissoldre un apols d'aquests de cacau i s'agrumolla no precipita clar tot això no és immediat i a més penseu clar el cacaulat és amb una sacsejada emulsionat ja té una emulsió adequada tot aquest és un procés químic industrial complex però al final va reixir i se'n van sortir i aleshores l'aportació de Marc Biadé va ser una aportació que va llançar aquest producte a l'americana és a dir va utilitzar amb moltíssima publicitat les més mèdies del moment la ràdio el cinema quina any era això quin any era això l'any 34 em sembla que ja és perquè aquí la idea del llançament mitjançant bueno però això a Amèrica ja s'havia fet Coca-Cola Amèrica és una cosa Espanya una altra sí jo recordo permet permet-me que t'interrompi jo recordo la publicitat que es feia en els partits de futbol del Barça que retransmetia per Ràdio Nacional el plorat Miguel Ángel Valdivieso que al final de retransmissió sempre la dedicava en el sex de la once però que enmig de la retransmissió parlava de cacaulat letona i alfona tres sabores distintos i una misma calidad i això feia un impacte això feia un impacte als anys 50 i als anys 60 estic parlant que era terrible als anys 30 evidentment la ràdio quan comença a tenir el seu impacte comercial sí sí bueno després diguéssim tot aquest treball de màrqueting doncs el van portar fins als anys 70 que la marca va deixar de ser de la família per contextos també socioeconòmics vull dir és el gran moment de les multinacionals i aquí doncs bueno van van passar les coses que van passar i van deixar de ser de la família i llavors amb aquesta fundació el que es vol és recuperar tota aquesta història i una mica deixar-la abast de de tots no? fer-ne memòria no? de tota aquesta trajectòria i en aquest context una mica vinc a parlar-vos d'aquest altre documental que avui veig que aneu de documentar aneu de documentar mira jo no ho sabia que parlaries tu però s'ha ajuntat aquesta temàtica espero que hagueu parlat de de como pez fuera de l'agua o no? Pep? no bueno ja en parlarem un altre dia no? no hem tingut temps hem tenint moltes coses avui ara jo sento que només heu parlat de documentals i dic ostres si hi havia aquesta comèdia italiana tan bona molt bé no i aleshores doncs no perquè hem citat el festival de documentals del González i llavors hem parlat d'això i ens ha ocupat molt bé doncs en aquest context de la fundació que es posa en marxa i de tot plegat doncs ens va venir un regal un regal inesperat doncs de mans de la Teresa Enric que és una productora amb molts anys de trajectòria important amb films de bueno doncs no sé Tras del Cristal o L'Habitació de Fermat per exemple Les veus del Pamano és una persona que està doncs és docent ha treballat per Europa per Amèrica Llatina i doncs és una de les persones de referència pel que fa especialment a la producció no i aleshores doncs ella havia de fer dos curs i un el va fer sobre la seva mare i un altre va pensar de fer-lo doncs de les dones de la família Viader i aleshores doncs és una història que jo potser us l'estic explicant que l'hauria d'explicar la Mercè la meva dona perquè ella diguéssim és el fil conductor de tot aquest documental però està bé perquè així tenim dues opinions sí el documental ja el veurem com és lògic molt bé i si ja hem vist el trailer que és clar la Mercè l'heu vist el trailer sí esplèndid i aleshores doncs és un treball molt femení i a més jo us bé no us explicaré una mica el detall del del seu esdevenir del seu guió però sí que us parlaré si vols una miqueta sí quin títol té és Cacauinata ah si ens l'havia posat el Joana al whatsapp i a BTV a Docs qui és la realitzadora perquè és important sí sí no no ara us en parlaré la tindrem aquí en el programa no només parlant de Cacauinata sinó parlant de les seves aventures i quan la vam conèixer ella acabava de venir de de la situació de l'expulsió del Rojinha i venia molt tocada per aquesta aventura i llavors serà crucial que la tinguem aquí en el programa sí és la fina censada que és una dona que és una dona descobrireu impressionant vull dir és una persona que d'un gran talent i una mica us vull explicar dels vestidors de com es va gestar el documental no? documental doncs ja era una una peça d'encàrrec vam pensar amb nosaltres encantadíssims perquè una una obra d'aquest tipus doncs si l'has de promoure tu i l'has de patrocinar tu i de més no està al nostre abast vull dir els mitjans i la inversió que necessita doncs no a veure i en canvi doncs mira vam pensar amb nosaltres i els estem molt agraïts i aleshores doncs la Teresa Pérez que que treballa al CCSB i que està darrere d'exposicions del Kubrick que tu parles abans d'un Kubrick que és una de les relacions públiques més conegudes de Barcelona sí i ella doncs també totes aquestes persones la Teresa Enric la Teresa Pérez doncs són amigues de la casa i especialment d'en Josep Viader que és l'oncle de la Mercè i que és l'anima màter de la Fundació i aleshores doncs bé en aquest diguéssim context doncs es proposa això i aleshores la Teresa Pérez fa un guió diguéssim de documental Força a l'ús pensant en el protagonisme de les dones de les aquestes quatre generacions i bé doncs fan ja un un guió d'entrevista que doncs es porta a terme es recull tota una setmana de material es fan exteriors a Barcelona a Cardaveu bé i aleshores se'ns demana per omplir l'entrevista doncs que nosaltres aportem imatges perquè teníeu material de la família o sigui jo bé especialment del meu sogre Jaume Casadamunt que li agradava molt el cinema i era un realitzador domèstic però amb unes produccions molt diguéssim acurades molt acurades i i a més era un compositor serganista de renom era una persona també diguéssim polifacètica i que doncs bé recollint les seves alguna alguna meva sobretot totes les dels meus fills que apareixeran editades doncs recullen aquest entorn d'això que a més ens va portar molta feina perquè nosaltres doncs les teníem pensades amb el guiu que ens vam donar per il·lustrar doncs aquestes entrevistes i aquestes respostes clar nosaltres vam donar-los les les cintes o els els vídeos o el material clar amb el matratge el el temps m'entens vull dir vam passar-nos un cap de setmana visionant-ho tot i la la la la la Mercè que és viader doncs a veure quan apareix la Lola que és la seva mare eh la la Lola Verges bé tota la família eh i aleshores doncs va clar nosaltres anàvem una mica ajudar aquell guió inicial clar entre més aquest material n'apareixia molt d'altre que no se dèiem en principi amb el que s'esperava tot això li arriba a la fina i ens apareix tres setmanes després amb un bueno amb una producció absolutament capgirada un miracle ha agafat sí sí però de debò eh ha agafat tots els talls de les filmacions dels germans casa de Montviader de petits dels meus fills i va i va muntar tot un altre argumental no que després hi encaixen les entrevistes això però va capgirar-ho tot bé no però fantàstic clar d'una manera molt creativa molt creativa molt inspirada vull dir d'obra d'autor i és que la fina ja ho veureu quan parleu amb ella ella està acostumada a muntar i editar documentals diguéssim a vegades força durs i força perquè ella està especialitzada en filmacions d'intervencions d'operacions de camps de refugiats vull dir per això havia anat als Rocinyes sí llavors perquè hi ha molt poca gent que tingui aquesta qualificació el seu marit era cirurgià i ella col·laborava amb ell i feia un tàndem i ella el marit va morir dissortadament i ella ha mantingut aquest ofici i aquest també vull dir aquests contactes i aquesta cartera de feina i d'això i ara bàsicament es dedica a treballar per ONGs per agències estatals vull dir jo us ho explicarà ella molt bé amb aquest camp s'ha obert tot un món sí sí molt de de barricada i molt de front vull dir i aleshores doncs bueno i llavors ens no sé els vam caure bé ella no ens coneixia es va no sé els va li vam tocar una mica la fibra i ella s'hi va abocar molt i ens ha fet un i va veure una història i va veure una història si no n'hi ha d'història no es veu però si n'hi ha els que la veuen la troben digue'ns quant podrem veure el documental aquest exacte perquè s'estrena la setmana que ve no o aquesta no el DOCS d'aquesta setmana de BTV sí és aquesta setmana és el dia 25 sí sí el 25 el 25 és aquesta setmana és que jo no no ho sé és el dissabte ah és el dissabte doncs s'estrena aquest dissabte sí tothom i a quina hora a les 19.30 que posi BTV i que vegi que cau i nata de la fina ascensada sí bueno jo penso que és una bona elecció eh si ho feu vull dir jo soc part però no no tu has de fer la propaganda has de fer la propaganda però si te la creus llavors és més fàcil eh no jo penso que fa un retrat d'aquest quart segle i quart eh ara la granja l'any que ve farà 150 anys com a negoci dins de la mateixa família que és diguéssim una fita doncs prou especial també i en aquest segle i mig doncs jo penso que es veu es veu l'esdevenir doncs del del país doncs una mica reflectit en tot no i de com ho viu això sí una família benestant però que també és una família que ha treballat el diguéssim que s'ha llevat ben d'hora ben d'hora sí sí exacte especialment els besavis i bé jo penso que que és una família benestant que de totes maneres doncs sempre ha ajudat a la gent que no té res vull dir això s'ha de dir perquè la família viader que jo m'honoro en ser amic d'ells perquè has parlat de molta gent que jo els he conegut i que han sigut sempre unes bellíssimes persones i no és per dir-ho però vull dir entre entre aquestes famílies que que podien diguéssim doncs els viader feien moltes coses bueno per la gent perquè ells mai i altres famílies feien absolutament tot el contrari bé és que ells no han oblidat mai d'on venien aquí està i ells venien d'una situació molt humil i suposo que aquesta empatia doncs es es es es es es es es es es es la teva sogra la Mercè Viader era una persona absolutament fantàstica en aquest sentit i que tothom ho deia vull dir aquesta senyora podent lluir i podent figurar i tot s'estima molt més estar del costat de la gent i del costat dels pobres i això s'ha de dir és una meravella molt bé gràcies Joan i bueno aquest no sé si em queda molta estona uns minutets se'n queden si bueno no no si volies digues digues no no jo només que també havia pensat de parlar això serà un altre dia ah és un altre dia tant fantàstic clar jo t'ho volia preguntar aquest segon tema no almenys no jo si em convideu un altre dia molt bé venim a parlar de si hem de ser educats o entre cometes mal educats a escola o a casa no aquest és el debat el debat no escola o a casa no diguéssim a veure fins a quin punt hem d'admetre que tinguem una bona educació entre cometes en el sentit d'una educació adoctrinadora i diguéssim clàssica que ens integri molt en el sistema o una educació diguéssim més aspera si tu vols però que ens doni l'oportunitat de tenir una altra mirada i de valer-nos per nosaltres sols sense acudir a crosses societàries difícil eh en aquest moment difícil això però és un debat importantíssim el debat és molt important fonamental però aconseguir-ho en aquest tipus de món difícil de debò sí i quan ara doncs ens impliquen tant en què adoctrinem en què no sé què doncs una mica el que em sembla que és una perspectiva que no hem de perdre aquesta perquè si la perdem diguéssim ens ens aboquem a això a ser una mica més ells no? sí molt bé doncs és un tema interessantíssim que tinguem en compte tothom a veure dissabte que cau i nata les 19 a 30 a BTV tothom a veure com un pez fora de l'agua una comèdia italiana que riureu des del primer minut fins al final molt bé i fins la setmana vinent que tornarem a estar amb tots vosaltres per parlar de cinema per compartir el que hem vist el que ens ha agradat el que no ens ha agradat i el que tots puguem dir bona nit a tothom bona nit bona nit bona nit i i times thanks i Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!