Doctor Strangelove de Kubrick: sàtira nuclear i Guerra Freda; i La Virgen Roja de Paula Ortiz

El ràdio d'espera, l'hora d'avui portar. Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parloyent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, benvolguts i bentrobats aquí, a Ràdio d'Esbert. Cinema sense condicions. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern Ha hagut un destí laboral que estava perseguint i sembla que la cosa està funcionant i li desitgem tota la sort del món. I li donem les gràcies perquè hem compartit dues o tres setmanes amb ella que han sigut molt agradables. Com sempre, abans ja havíem estat junts també. Moltes gràcies a ella i benvingut, Jan. I tu, Carles, com sempre. Encantat que estiguis acompanyant-nos. Una cosa, Jan. Nosaltres, amb la Lluna i amb els altres que en mi ho d'aquí ja sempre ho fèiem, que si alguna setmana tu veus alguna pel·lícula que t'ha interessat o no t'ha interessat, però sí que vols dir la teva, encantats. Ja veuràs jo que cada dia al fer l'entrada et diré, escolta, has vist alguna cosa? Tens algú per parlar? Val, val, val. O sigui que, perquè saps què passa? És una visió d'una generació molt diferent a la que representem a l'Anastasi i jo i ens interessa molt també perquè el públic que tenim probablement també és diferent. Val, val, val, també interessa. Molt bé. I seguint, doncs, Anastasi, bona tarda. Bona tarda, benvingut. Bona tarda, Pep. I el que us parla, Pep Armengol. O sigui, amb tot això i la introducció, que era una peça musical aparentment tranquileta i modosa, però és que això és així perquè responia als crèdits de la pel·lícula d'avui. Però no respon a la pel·lícula. La pel·lícula és una altra història. No gaire. Ja ho veureu per allò que anem comentant. La pel·lícula d'avui, aquí va ser traduït el títol per Teléfono Rojo? Volamos hacia Moscú. 1964, de Stanley Donen. No, de Stanley Kubrick. Ai, perdón, de Stanley Kubrick. Sabia que ho sabies, eh? És un error de de tot, tu, aquest, però no. Sí, sí, sí. Evidentment. Sí, perquè precisament soc un... Un boig de Kubrick. Un reverent fan de Kubrick, sí. La pel·lícula tenia un títol en anglès que la versió abreujada seria Doctor Strange Love. La versió completa, a veure si ho dic bé, si no, tu em corregeixes. Doctor Strange Love, or How I Lead Me To Stop Warning And The Love The Bombs. T'ho dic així, perdona. Que la traducció... On està escrit això, perdona. Bé, està escrit amb la meva lletra, que tampoc... How I Learn To Stop Warning And Love The Bombs. Sí, o com vaig aconseguir parar les preocupacions i estimar les bombes. Ah, efectivament, eh? O sigui, jo això ho he trobat traduït per... Doctor, estrany amor, o com vaig deixar de preocupar-me i vaig començar a estimar la bomba. A estimar la bomba, sí. A veure, el títol en anglès, com sempre, acostuma a ser molt més atinat que l'espanyol. L'espanyol cobreix una vessant, que seria la simplona o simplista, que seria telèfon vermell, compte, que volem cap a Moscú. Dóna dues pistes, sí. Dóna'm unes pistes molt clares de què va la cosa. Normalment explica la pel·lícula. Mentre que l'altra és difícil, és hermètic, però també és molt atractiu. Però és molt atractiu. El propi nom d'Estrange Love vol dir l'estrany amor. L'estrany amor d'estimar les bombes. Ah. Sí, sí. Molt bé. La pel·lícula, dintre de la filmografia de Kubrick, Kubrick va fer 13 pel·lícules i 3 documentals. si contem que va fer 13 pel·lícules, doncs don la casualitat que aquesta és la setena. És a dir, en té 6 abans i 6 després. Pel meu modo de veure, Kubrick té diverses obres mestres. I per mi aquesta seria una d'elles. Sí. Però hi ha una, que és el cènic, per mi, del cinema de Kubrick, que seria la següent, que és 2001, una odissea de l'espai. Sí. Ah, després vindrien pel·lícules com Barry Lyndon, com The Shining, com Full Metal Jacket, com Ice White Shad, o bé la que va fer... No tinc la llista davant, i la meva memòria cada vegada és pitjor. No ens espantem, però cada vegada és pitjor. Sí, aquella que era sobre el Beethoven. Sí. Bueno. Ja sortirà d'aquí. Ja sortirà. Espero. Llavors, aquesta, com a pel·lícula central dintre de la filmografia d'ell, té algunes coses que val la pena ressaltar. que és una pel·lícula de 1964. Està feta entre la pel·lícula Lolita, de 1962, que ja va tindre un èxit notable. I, com hem dit abans, 2001, una odissea de l'espai, que és la que faria ell al cap de quatre anys, el 1968. Telefono Rojo, o Doctor Strange Love, és l'última pel·lícula que va fer Kubrick en blanc i negre. A partir d'aquí, ja totes les altres s'hi dien amb color. Abans també va utilitzar el color quan va fer Espartaco. Exacte. Una superproducció que és la pel·lícula, tot i que té la marca i el segell de Kubrick, és la pel·lícula que ell considerava menys personal, perquè treballàvem en un pressupost molt important i en una producció on no va poder fer el que sempre havia fet abans i després d'Espartaco, que és exactament dirigir, guionitzar i produir pràcticament el que feia. Tenia un control absolut fins al final. Aquest era un control que ell havia tingut, com ja hem parlat altres vegades d'ell, fins a extrems increïbles, no? De seleccionar fins i tot les sales on volia que es passés la pel·lícula i les que no volia que es passés. Escollir els dobladors que havien de doblar els actors cels. Efectivament. Amb totes les pel·lícules. L'anècdota d'en aquí està amb el Shining, però en principi, perquè és el que més es van detectar problemes i abans es va parlar molt, però en realitat sempre ho havia fet. Escollir els actors de doblatge de cada país feia càsting a cada país. Fins a aquest punt arribava el seu control. Molt bé. Entrant en la pel·lícula, si donem un repàs a la fitxa tècnica, és la primera pel·lícula en què ell va deixar de treballar amb un productor que havia sigut habitual amb ell amb les tres, o sigui, llevat d'espertàcol, les altres tres, les havia fet, o sigui, Pafos, Glori, Senderos de Glòria, Lolita i l'altre quina era? Puc ajudar avui, però no he fet llistat de filmografia. He anat directe al Visionat i no he fet llistat de filmografia. Bé. No et puc ajudar, Pep, avui. I la memoria és el que et deia. O sigui, va tindre tres pel·lícules i definitivament el seu productor habitual va agafar i va intentar l'aventura en solitari de dirigir, amb la que no va sortir massa reixit. Llavors aquesta, què va fer? Doncs va posar ell de productor i tenia també un productor associat que és Víctor Leindon, però bé, en realitat ell és el que manejava tot el rodatge. El cotar-lo. El guió és també d'Estanley Kubrick i va ser retocat el guió definitiu per Terry Southerm, però té molta importància. Peter George, que és l'autòleg de la novel·la en què es basa la pel·lícula. La novel·la es titula Red Alert, o sigui, Alerta Roja, de 1958 de Peter George. Peter George de fet va treballar molt en un primer guió i després Stanley Kubrick el va perfilar i Terry Southerm el va acabar de pulir. Això dona, si veieu la pel·lícula que la podeu trobar entre altres llocs perquè està també a Filmin. Sí, Filmin és on ja l'he vist amb molt bona còpia. i una còpia que m'has dit que estava molt bé. Excel·lent, sense cap tall, com entèiem el tema dels talls, amb versió original en el meu cas, però amb subtítols perfectes. Està molt bé. És a dir, no hi ha cap problema per trobar-la. No. Llavors, la fotografia és amb un blanc i negre impressionant. Molt maco, molt bo. de Gilbert Taylor i el muntatge d'Anthony Harvey. Sí. És un muntatge molt bo també, sí. Perquè hi ha un treball, sobretot en la part final de la pel·lícula i el principi, tant principi com final. Té moments que aparentment el muntatge és més visible, per això diem la part inicial de la part final que és més visible, però en general estructuralment que ja està en el guió, aquesta és la discussió eterna de, hi ha coses que ja estan en guió, l'estructura de la pel·lícula normalment i en aquest cas segur ja està escrita en el guió i per tant cal seguir-la simplement. El muntatge en aquest cas té el mèrit d'escollir el moment del tall, és a dir, moltes coses li toquen escollir, però estructuralment tampoc podem parlar que en aquest cas hagués participat gaire perquè ja estava molt fet tot, li donaven molt ben fet. Sí. Però sí que hi ha un muntatge molt net també. Jo crec que el guió és tan bo i tan ferm que no deixa possibilitats a la sorpresa, no? No, ni a la sorpresa ni a la manipulació posterior, és a dir, sí que pots tocar coses, sí que pots alterar, diuen, home, si em fot un fotograma que canviïs d'un cantor a l'altre, en determinats casos és mentida. Quan hi ha una estructura molt sòlida, el que veus bàsicament és aquesta estructura i aquesta estructura ja ve del guió. I si tens un director com el Kubrick que ha dirigit allò que està escrit d'una manera com ell dirigeix, impecable, òbviament només cal posar-se a muntar amb tranquil·litat perquè allò no té masses misteris. Però sí que és veritat que hi ha moments concrets que sí que la labor del muntador és més visible perquè hi ha més tall, perquè hi ha més aquest amunt i avall, aquest passar d'una escena a una altra. Hi ha el moment de l'atac en el Jack, l'atac en el quartel del Jack que li entra a les seves propies forces, els americans també entran per fora, que hi ha moments que recordaria Full Metal Jacket, que és la pel·lícula que no et sortia abans. Aquesta és la que la que més me'n recorda i després una altra que recordaria, però, com hem parlat venint cap aquí, d'una manera evolucionada seria Passo of Glory. Passo of Glory. Cedros de Glòria també té algun moment d'atac que pot recordar aquell, però em recorda més Full Metal Jacket. Molt Full Metal Jacket. A més a més, amb una càmera molt en moviment, en aquest cas també amb uns anys molt anteriors, perquè és clar, dius que l'any que vam fer Montel Jacket la càmera anés a morir avall amb aquella velocitat i tal, encara, però l'any 64 veure aquests planos de la càmera tot l'hora d'un moviment, però un moviment que no molesta, però que et dona una vivesa a l'escena i aquell muntatge picat entre l'exterior i l'interior que estan rebent els trets i dintre i fora, dintre i fora, la comèdia a dintre, la tragèdia a fora, perquè d'alguna manera els trets són tràgics sempre, però parlarem després una mica del tema de la comèdia. Ara he trobat la referència de James B. Harris, les tres pel·lícules que havia produït abans eren The Killing, Atraco Perfecto, Pass of Glories, Enteros de Glòria i Lolita. I Lolita, les tres grises. Sembla estrany que aquesta, que seguia una estructura lògica dintre de la evolució de Kubrick, no continués ell, però bueno, ell va voler emprendre l'aventura, que per cert, està llegint i clar, com que és una qüestió col·lateral, no, m'assembla que no valia la pena parlar-ne, però no va ser reïcida. No va ser, a nivell econòmic parles? No, no, no, com a director. Ah, l'experiència del productor. L'experiència de Harris. Ja t'entenc, ja t'entenc. No, no, no, va fer tres o quatre pel·lícules i després es va perdre ja en programes de televisió i coses secundàries. Val, molt bé. Molt bé. Bé, llavors, aquí, parlant del que és l'intríngulis de la pel·lícula, diríem que d'entrada ell va fer una comèdia. Aquest és el tema principal, diguem-ne, sorprendent. I aquí ve el go de la pel·lícula. Jo diria que la pel·lícula és una obra mestra extraordinària perquè toca un tema complicat, un tema dolorós, tràgic, dramàtic i el toca de l'única forma que es pot fer de l'única forma que es pot fer passable i és en clau de comèdia. i això tenim altres exemples importants en la història del cinema com és El gran dictador de Chaplin o bé Tobí o no Tobí d'Ens Lovitch. Uns altres casos en què la figura del nazisme es va tocar d'alguna manera diguéssim en plan de comèdia però de comèdia molt crítica i corrosiva també una comèdia àcida a vegades. Aquí passa el mateix. Sí, sí. Jo penso que sí, tens raó. Tens raó, el que passa és que ho fa tan bé que a vegades els moments de més comèdia no et diria que ni te n'adones però pràcticament són moments tan bons que d'alguna manera el nivell que tenen a nivell cinematogràfic fa que aquest tòpic que hi ha que quan una cosa és comèdia no és tan bona és a dir, això que costi tant donar en una comèdia un Òscar perquè és una comèdia finalment. Aquí Cobric va com que sempre les seves pel·lícules són reptes que ell mateix es posa en aquest cas jo penso que un dels reptes que tenia és vaig a fer una pel·lícula que en el fons està sent un alegat contra la guerra com ho ha sigut el Path of Glory però la faré amb clau absolutament diferent el Path of Glory com dèiem abans era una pel·lícula molt seriosa tot molt seriós tot molt quadriculat i aquí en canvi és una pel·lícula que és una comèdia però en què es diuen tantes o més coses de les que es deien el Path of Glory perquè a part del tema antibalicista penso que en la pel·lícula també hi ha moltes coses més hi ha el tema del sexe subjacent tota l'estona el tema del masclisme que s'ha servat sobretot dels militars hi ha una cosa per exemple que és una referència i una crònica fins i tot aplastant del que va ser als anys 60 la guerra freda és a dir així teníem allí dos pols que l'URSS després de la segona guerra mundial va quedar polaritzat el planeta entre l'eix de l'URSS i l'eix americà occident i mitja orient o Europa l'Europa soviètica l'Europa soviètica sí llavors clar aquí hi va haver alguns moments molt crítics jo diria que aquests dos grans països o potències més aviat va tindre una ens sembla que era a partir del 1962 sorgeix John Fisher al Kennedy als Estats Units i en aquella mateixa època estava Nikita Khrushchev a l'URSS a l'URSS correcte llavors resulta que el 1960 crec recordar que va agafar el poder i la presidència a Cuba el Fidel Castro Fidel Castro immediatament es va fer una estreta amistat i col·laboració de tot tipus com ja sabem per la història tant a nivell educatiu com a nivell militar per rebre tota l'ajuda com a nivell de medicina etcètera i amb tot això es va començar a circular el fet que s'estaven muntant unes bases on els mísils des de Cuba podien apuntar als llocs neuràlgics d'Estats Units que van establir la base aparentment sobre Cuba per altra banda la famosa crisi dels mísils dels mísils del 58 59 por ahí i llavors per l'altra banda Estats Units va prendre posicions a Turquia i va fer el mateix tenia allà tota una base militar amb uns vaixells de guerra preparats amb l'últim armament i amb una sèrie de mísils que també estaven apuntant per si es donava el cas és a dir que hi havia una situació molt tensa d'equilibri per això o sigui es buscava l'equilibri era aquest equilibri perquè sempre l'equilibri era que tu no en tindres mai més que jo jo haig de saber què tens tu però jo tenia el mateix quan tenia aquest equilibri es controlava es controlava fins que es controla llavors clar aquí hi ha una cosa la pel·lícula aquest any teléfono rojo volamos hacia Moscú compleix 60 anys sí senyor és veritat i escolteu aquí jo l'única diferència que veig amb el que podríem dir la seva estratègia mundial és que si llavors hi havia dos potències molt clares ara com a mínim serien quatre una que està una mica així aparcada o sense donar massa la nota que seria la Índia xina que ja es mostra més sobretot econòmicament i de tant en tant també fa alguna demostració militar i les altres dos que bueno les altres dos ja estan nodrint dues guerres que en realitat no són altra cosa que el que parlàvem d'aquells moments de Turquia i Cuba sí sí o sigui aquestes dues guerres una mica el que estan és dient bueno jo també puc fer això provant-se provant-se desafiant-se no oblidem que també n'hi ha altres han sorgit tercers diguem-te també en discòrdia i tu s'hi t'hi t'hi també hi ha però no és una lliçó això de política però també hi ha la Corea la Corea del Nord que ha de cadascú el que passa el que passa és que el tema és si tenen o no tenen la bomba aquest és el tema el tio aquest de Corea del Nord clar se'l veu una mica més com una cosa saps és una mica tribal allò sí no i tens i tens Iran i tens Iran i tens Iran que si tenen bueno però aquest aquest d'alguna forma ja està dintre del bloc sí està en el bloc si parlem de blocs efectivament si veus de bloc efectivament hi ha una sèrie de països que no hem citat tant el teu però que efectivament estan formant part d'aquest bloc més que res jo el que volia dir és que avui en dia hi podria haver una pel·lícula un doctor estrange log perquè ara parlarem dels personatges que també té una altra cosa important de la pel·lícula i tant doncs hi podria haver el doctor estrange log corresponent amb aquest moment històric aquest moment històric perquè el moment històric és d'un planeta inseguríssim i a més a més en una situació en què si en aquell moment hi havia una esperança d'arribada a la lluna i de projecció cap a la lluna etcètera perquè era una altra de les coses que estava dintre la guerra freda hi havia la cursa la cursa espaià armamentista i per descobrir a veure qui arribava primer i situava amb vantatge la lluna després tot això ja hem vist que en aquests anys s'ha anat a paivagant fins al moment que hi ha hagut tantes decepcions que s'ha hagut d'abandonar fins ara que sembla que es torna a reprendre una mica però d'una manera més dilatada amb el temps si es volen posar unes plataformes amb art tal bueno el que sí que està clar és que a nivell armamentístic sí que amb tots els avenços que hi ha hagut sobretot tecnològics perquè la guerra ara és molt diferent llavors era molt més amb sabor a pòlvora o amb olor a pòlvora ara en canvi és molt més digital bé els personatges que dèiem molt important aquí tenim la pel·lícula es basa molt amb ells sí la fitxa podríem dir artística tenim el Peter Sellers com a actor principal que ja venia d'actuar amb la darrera pel·lícula que havia fet el Kubrick que era Lolita Lolita i aquí li dona tres papers tres personatges el primer el capital Mandraig sí el segon el president Maffli sí i el tercer el doctor Strangelo que és el que dóna títols és molt bo això perquè aquests tres personatges es corresponen amb tres moments clau de la pel·lícula i estan perdó estan molt ben secundats per dos personatges més a veure hi ha molts militars sobretot generals aquí perquè una de les activitats al cor diguéssim de l'operativa està en una reunió feta en una zona acotada del Pentàgon del Pentàgon una sala rodona diguem un decorat magnífic un decorat estupendo amb aquella llum que els volta que il·lumina tot regularment hi ha un moment que el president els gans mapes sí la sala dels mapes la sala dels mapes hi ha un moment en què el president el el el Peter que fa el Peter Celles sí versió president quan estan discutint-se un general que n'ha arribat a les mans i l'enveixador de l'URSS els dius senyores no poden pelear-se aquí aquest és el salón de la guerra una contradicció total una d'aquelles coses que té la pel·lícula està plena d'aquest tipus de frases de situacions d'actituds llavors aquests dos personatges dos generals serien el general Ripper o Riper interpretat magistralment per mi un dels millors papers de Sterling Hayden i l'altre està interpretat per un que també Déu-n'hi-do com es posa en aquesta pel·lícula el George Scott un actor de caràcter que és el general Targinson sí Targinson extraordinari sí no és que jo crec primer jo crec que la gran capacitat com a director d'actors de Kubrick que és indagable que la tenia també tot i que Kubrick ve del món de la imatge és a dir Kubrick era fotògraf inicialment i es té una gran carrera com a fotògraf i molt bon fotògraf i crec que després es tradueix amb lo ben lo ben enquadranades que estan les seves pel·lícules lo ben il·luminades lo ben lo ben fetes a nivell visual però en canvi ell era un gran director d'actors esclar jo en aquí penso i he arribat saps tu que hi ha actors que han arribat quasi a la demència per com eren dirigits pel Kubrick d'una manera fèrrea i tal jo en aquest cas no sé si va ser tan així perquè es va trobar amb unes bèsties interpretatives de molt alt nivell començava pel propi Sellers hi ha una cosa el Peter Sellers és un munt de sol es veu que exacte tu munt de sol l'has de deixar l'has de deixar perquè el que et dona tu encara que siguis Kubrick no t'ho pots ni imaginar l'intel·ligència de Kubrick és haver escollit amb ell per fer aquests tres personatges perquè més que això Segurent va poder matitzar alguna cosa però en general Segurent va dir tu mateix i van parlar-ho abans i com penses plantejar aquest i l'altre i l'altre doncs ja vas bé i tira i realment és que t'està portant a cada segon que passa elements normalment d'ordre còmic però en qualsevol cas d'una solidesa interpretativa que dius ja pot ser l'un ja pot ser l'altre que l'altre que és impressionant El primer paper el del Capitan és que a mi em recorda el Peter Sellers de l'Inspector Closó és el més closó de tots és el més closó de tots és el que més recorda l'altre és clar l'últim que és l'Estrange Love el del President el President potser és el personatge més podríem dir més assumible més normal més normalitzat és un home condescendent que té té de tant en tant alguna sortida bona com bueno és que la pel·lícula clar és que és permanent els diàlegs se té per telèfon amb l'alta president estan començant una escaramussa i surt una pancarta que porta retolat la paz és nuestra professió i estan fotent-se en foc creuat increïble que dèiem abans sí sí no no tota la pel·lícula està plena de capes i capes i capes d'informació que passa de pressa però no tant de pressa però és una pel·lícula molt mesurada o sigui no hi ha res ja no estem en aquesta voratge visual que avui en dia estem abocats no la pel·lícula es pren el seu temps el que et deia abans una cosa interessant que penso que no m'agradaria deixar-ho passar és que jo considero que Kubrick és un director que bàsicament té una qualitat i és que el seu té moltes qualitats però per mi la que més valoro potser és la seva netedat netedat en el sentit visual parlo no expositiva no parlo de dramatúrgia no parlo de contingut parlo d'aspecte de la pel·lícula té una netedat tot està tan clar els plans són tan veus tan bé el que ell vol que vegis perquè t'està dirigint la mirada dèiem el sentit que tenia l'inici de la pel·lícula aquell avió nodriza que està subministrant full en l'altre avió subministrant gasolina allò és una tota la referència sexual claríssima de la pel·lícula està plena de referències sexuals perdona i que es repeteix després el 2001 quasi l'inici de la pel·lícula quan hi ha el pas deia tothom que passava a l'os que es transforma amb la nau i aquella nau passa per l'altre element que és on em va parar penetra pel mig del gran donut diguem que li està oferint l'altra nau i aquí una mica tenim el mateix és més simple perquè en el fons és el clàssic imatge que hem vist de com la manguera penetra dintre del cos de l'altre avió per donar-li gasolina això està tan ben explicat està la càmera posada tan en el lloc perquè ho vegis clar perquè ho vegis bé tot està molt ben dibuixat dius deies tu abans em deies un plano un plano de l'Sterling Hayden quan està amb un diàleg que té precisament amb el amb el Peter Celes el Mandrake amb el Mandrake té un diàleg el Mandrake està de pla mig curt normalet i en canvi l'altre que és el que té que agafar la força i tal està agafat amb un plano que diem enfàtic que és que la càmera està per sota de la barbeta però és un primer pla o sigui no és que sigui un pla equivalent al de l'altre sinó que és un primer pla que ocupa tota la pantalla i d'una gran dificultat de fer-se perquè és clar si estàs tan per sota pot quedar massa raro perquè la barbeta marca molt tan ben composat tan perfecta i amb la força que li dona l'Sterling Hayden amb aquell puro la boca tota l'estona i van de puro sembla que el normal que et pots trobar en una pel·lícula és que sigui pla contra pla i els dos plans siguin del mateix nivell aquí hi ha un joc aquí s'enfatitza s'enfatitza que l'altre és el que té la força el general i l'altre encara a mi allà hi ha galons l'altre no té mèrit per tenir un pla només primer pla està simplement rebent l'impacte de l'altre i després també un tema que és el segell jo crec que en Kubrick és els directors que té més segell personal o sigui jo penso que veus un fotograma d'una pel·lícula de Kubrick identifiques possiblement que és una és a dir al marge de dir bueno ja conec l'equipment quan està en el no no és per això és perquè realment té un segell visual per això s'assembla tant aquesta pel·lícula m'ha recordat moments d'incluso de pel·lícules posteriors com el 2001 hi ha moments dintre l'avió que s'estan produint un tipus de planificació les botoneres de l'avió com estan explicades els planos dels cascos m'està portant el món del 2001 es diu que ell va llegir entre 60 i 80 llibres per documentar-se sobre la guerra freda i es va apuntar es va subscriure a revistes militars segur va arribar un moment en què el B-52 que és un dels 34 avions que anaven cap a l'URSS el tenia controladíssim i llavors el va reproduir per això veureu quan veieu la pel·lícula cap al final de la pel·lícula la major part del text són sentències tècniques és a dir aplica-li un 4-3-2 no puc no l'accepto hi ha una broma una mica aquí jo penso que juguen broma una mica tot i que es basa realment en el llenguatge se n'en fot els militars claríssim hi ha un moment que si no diuen 40 expressions que tots la repeteixen la mateixa per 3 vegades i són ordres que sí que pot basar-se en un protocol militar real però que ell juga una mica també fa una mica de broma perquè és clar no no tens aquesta pureza home és una mica jo per exemple sempre m'ha xocat que per dir si diuen afirmativo afirmativo perquè el si es perd més quina xorrada és això dintre el soroll d'un avió o d'un helicòpter i ja no en parlem és possible que l'afirmativo es llegi se senti millor que el si como si o no no si si no el que sí també és cert que el tio té aquesta cosa té la cosa fotogràfica té la cosa d'un gran director té la cosa que et deia abans el trasnet és un es dèiem el dibuix de les vinyetes diguem de les historietes animades de les historietes dels clàssics dels diaris o de les nosaltres a la nostra època hi havia una que es deia azanyes bèl·liques d'un tal Voxcar em sembla que es deia o alguna cosa així no ho sé no recordo qui era el dibuixer però jo jo tenia comprava era confuscada vinyeta el que ara siguin còmics que llavors els dèiem té veus de les dèiem té veus o còmics d'avui en dia hi havia uns i encara hi ha uns que són molt recargolats tota la vinyeta està molt plena d'informació no és net i tal i en canvi hi ha d'altres dibuixants que són de línia clara que les línies són clares tot és net aquí a la zona blanca aquí a la zona negra hi ha aquesta ratlla que talla i això ho fa les seves pel·lícules les seves pel·lícules són netes són netes a nivell visual i són netes a nivell que l'arc dramàtic creix d'una manera supernatural i això en gran part és fruit d'un guió molt sòlid que és el que té aquesta pel·lícula jo crec que és dels grions mira que és meticulós Kubrick però és que aquí no sabria treure ni una paraula d'aquí no, ni una paraula a més a més no, ni del text ni de la manera tu deies ara dèiem el tema de la informació cada vegada que feia una pel·lícula s'obsessionava en aquell tema i fins que no extreia el màxim d'informació no s'atrevia a tirar-se a la piscina i fer la pel·lícula amb Napoleó que li va quedar diguem pendent vas dir una vegada a la dada que tenia una biblioteca de no sé si em vas arribar a dir els exemples 450 volums 450 volums parlant de Napoleó de Napoleó que per cert hi va una gran exposició d'aquí de Kubrick ja deu fer uns anys ara ja que la van fent el el Magba el Magba i que els dos l'hem vista per separat i que ens va admirar perquè bueno explicava molt bé aquesta exposició aquesta tota d'aquestes dèries personals perquè a Kubrick 13 pel·lícules no són moltes hi havia una habitació amb tots els llibres sobre Napoleó i m'hi vaig fer una foto perquè era com un cub i llavors em va impressionar tant que dic vull una foto aquí un home que preparava tot amb una meticulositat tremenda fes una comèdia com és el cas d'aquesta o fes pel·lícules tan serioses com puguin ser o una pel·lícula de Torres com pot ser Shining o una pel·lícula molt seriosa antibalicista com pot ser Path of Glory és a dir li és igual sempre ell actua de la mateixa manera en quant a preparació i en quant a rigor a l'hora de dirigir una altra similitud amb l'actualitat sí i és que el general que m'està parlant que és el que el que està en la sala el que interpreta Sterling Hayden el Ripper sí el Ripper el Ripper que és el que es torna boig el Ripper que és el que es torna boig aquest té la mania per parlar de la conspiració comunista perquè tot el rato ha estat veu comunistes per tot arreu com era l'època i la conspiració comunista diu que es tracta que volen intoxicar a través de de l'aigua dels fluïts primer l'aigua que l'aigua afectarà els fluïts i l'aigua o sigui ah no tens raó sí tens raó tu tu tu segueix segueix faran una intoxicació els fluïts i això privarà de de la reproducció a Occident per tant hi haurà un predomini i una eliminació per l'altra banda bé si ens trasllarem una altra vegada cap a l'actualitat no sabem el que representarà perquè ens falta temps per veure com van esdevenint les coses però recordem que el 2020 el Covid-19 va paralitzar el planeta Terra i va provocar les seves morts i tal i es va dir que venia de Wuhan Xina i encara no se sap la veritat de com anava la cosa però sí que així com el general Ripper veia aquesta influència que podia anar pel conducte sexual aquí hi ha aquesta influència que anava pel conducte pulmonar però que també també creava els seus morts no no evidentment és a dir que és un altre punt d'aquells que dius quin cap el d'aquest home per preveure coses és un altre punt i després hi ha una cosa que tu l'has apuntat que d'alguna forma aquesta pel·lícula et preveu l'arribada del del que serà 2001 o 2010 de l'espai i és els últims les últims fotogrames de doctor Stranslov o telèfon rojo els últims fotogrames quan ja s'ha produït l'explosió nuclear que ha enviat a cagar a tot el món llavors hi ha una sèrie d'imatges en què es veu com una possibilitat que el planeta es refagi o no que no és res més que els prolegòmens del que serà l'inici del 2001 del 2001 al principi que és un perdó un planeta que comença a néixer de la rei a partir d'una hecatomba d'una hecatomba d'un big band sí o bueno sí no no realment té paral·lismes però és que més a part del paral·lisme és el que et deia abans és el segell el segell visual jo recordo quan estava veient la pel·lícula en el mateix moment de veure-la el Eyes Wide Shot que és una pel·lícula que ara no hem citat gaire però que també és una de les que haurien de parlar en algun moment Eyes Wide Shot hi ha un plano del robador de la casa en què el veiem moltes vegades perquè és per on arriba tard sempre el Tom Cruise a casa i arriba i es feia a l'habitació i hi ha la dona en el llit i tal aquest robador que el treballa diverses vegades hi ha una làmpada amb un racó que té una llum determinada però no és la llum la textura d'aquell espai és idèntica a la textura de molts espais de cúbric a mi quan el vaig veure és que no pot ser més que cúbric i estem veient un re una làmpada un tros de paret un petit moble baix i dius per què pot ser tan cúbric una cosa com això això ho tenen els grans mestres Són els grans mestres és un grans mestre és el segill cúbric és el segill cúbric perquè ha canviat de directors de fotografia no sempre ha tingut el mateix director i per tant no és el director de fotografia és que el director de fotografia en tot cas ja ve marcat per ell molt i diu no no jo vull això i el director de foto fa allò cadascú amb la seva creativitat i tal i això per mi és a mi em meravella veure això com es pot tenir aquesta capacitat igual que la tens amb els pintors que tu el món de la pintura el coneixes molt millor que jo que clarament tu veus un tros de quadre un fragment i si en tens una mica saps què és això és Huber això és Charles Schiller i mitjots amb matisos hòstia en Tachegal i puc tenir dubtes en Tachegal o Juan Gris i el d'allò i el mateix el seu més paral·lel el Juan Gris a Picasso a Picasso mateix hi ha moments de trossos de quadre que pots dubtar hòstia Picasso és Juan Gris quan en saps una miqueta clarament té el seu sí no te'l colen Juan Gris és Juan Gris i Picasso és Picasso però això ho té un autor hi ha una cosa també parlant de l'humor perquè insistim la pel·lícula és una és per mi la comèdia més comèdia que va fer Kubrick i tant perquè es doni un detall de la pel·lícula hi ha un moment en què un dels personatges que interpreta el capità que interpreta també un dels tres que interpreta Peter Seller té que avisar per agafar una clau que és la que pot aturar el que tirin endavant el programa de bombardejar i truca i té que parlar amb el president per telèfon i es pot en una cabina i a la cabina no li arriba la calderilla i a l'estats units que has de tenir previst el que has de posar llavors parles amb un operador llavors va ponga 55 centavos va amb un militar i li diu disparale a esta màquina de Coca-Cola i després el militar li diu bueno jo li disparo diu però cuidado si les coses no acaben bé atenga-se a les conseqüències diu conseqüències que conseqüències diu Coca-Cola reclamarà el demanarà a vostè una mica perquè vegeu fins a quin punt s'ho devia passar de bé el Kubrick fent aquesta pel·lícula i el que la veu com s'ho passa perquè és que tu passes de conya jo et diré a un nivell similar a algunes coses que suposament són de veritat còmiques ja pretenen solament ser còmiques avui hi ha moments que he rigut més que amb algunes d'aquestes és que és un humor intel·ligent somriure riure matisos riure més estava amb la meva companya que estava fent una altra cosa i no mirant la pel·lícula i s'estranyava que estigui arribant amb una pel·lícula del Kubrick però Rea Opera és que és clar és un Kubrick diferent i és el mateix perquè és diferent però és el mateix també el general és molt bo també quan el truquen i ella està amb la secretària que a més a més és la seva amant i rep la trucada a ella i li diu digue-li que no puc i l'altre diu és que és el president i diu que és molt urgent diu que ho arregli ell perquè jo ara o que truqui d'aquí 15 minuts no diu que s'hi hauria de posar i bueno finalment s'hi posa i veu que allò és urgent i que tenen a la reunió amb els generals i agafa i quan s'està vestint li diu escolta has vist els pantalons ella està amb amb negligència sobre el llit i diu estan a terra però amb una naturalitat aquella que aquesta dona t'has fixat òbviament en el moment que parla amb l'interlocutor que té esclar li parla amb una suavitat com si estigués ella fos el secretari d'una casa de prostitució sí no jo no hauria de no hauria de trucar més tard i ella en canvi li diu amb bona duresa de por i ella ho tradueix amb una veu absolutament suau i suavitzat aquesta l'actriu és Tracy Reed ah sí no la coneixia de res m'ha sonat molt jo no no l'he tornat a pillar per cap pel·lícula però aquí fa un paper bueno tothom que treballa en Kubrick ah clar els sectors secundaris aquí per exemple el que fa d'ambaixador de l'Ur sí sí genial i és un home que té dos minuts o tres de paper té un final important per ser el seu paper però sí sí és un personatge d'aquests molt ben dibuixat podria ser un Ustinov o un i hauria pogut ser un Ustinov o hauria pogut ser fins a tot un Wells i hauria pogut fer el paper una pel·lícula d'un pressupost molt interessant no sí no però pel que podria ser perquè sí esclar de 43 avions que surten només en veiem un eh tota l'estona sí no el decorat diguem d'aquesta sala diguem de mapes és un decorat que val una pasta que no t'ho pots imaginar bueno jo recordo que estava reproduït amb aquesta exposició que van fer a Barcelona el Magba extraordinari sí sí sí no ser car o barata no ho sé me l'hauria de saber el pressupost exacte però segurament ho és més del que sembla en tantes coses perquè malgrat això no devia ser curt és cert que passen pocs espais perquè passen molt pocs espais però bueno això és una part de la component d'una pel·lícula però vols dir dos milions o dos milions i mig de dòlars no t'ho sabria dir perquè sobretot estem parlant de l'any 64 sí en el qual no sé què voldria dir en aquell moment aquests dos milions i mig no ho sé és una pel·lícula que avui en dia que estem acostumats a les pel·lícules de 40 60 com a mínim 25 sí aquesta pel·lícula segurament no estaria en aquest punt però estaria als 12 o 13 sí que estaria a la meitat d'una pel·lícula estàndard americana actual sí perquè hi ha costos que no es noten però que hi són i ja portava ell com tu dius sis pel·lícules ell té el seu catxet clar tot solament això els actors principals saps quina cosa m'agrada també de la pel·lícula que a tu aquestes coses t'agraden també és que sobretot al començament de la pel·lícula les estances tant la sala en què està el capità i el general sí com l'habitació d'hotel o apartament en què estan els amants el general i la secretària sí no està fet amb dos dimensions sinó amb les tres és a dir el sostre està inclús també entra també entra clar cosa que a mi m'agrada molt perquè et dona la impressió d'estança en què estan passant coses importants perquè tu veus una pel·lícula de cinema negre i veus la porta que és que jo a vegades penso el tall del decorat a vegades penso aquí sobre hi ha la llum muntada o el que dèiem nosaltres el desaforament on s'acaba el panot de la paret falsa allí hi ha la negritud més absoluta no hi ha res i en canvi ell que a més a més en aquest cas era molt exigent construeix sostres i per tant els pot rodar és a dir el moment que tu construeixes un sostre i que ell té aquesta tendència a contra amb això m'hi has fet pensar quan ara parlant defensant que potser hi ha hagut més despesa de la que jo penso sí està molt cuidat està molt cuidat i això val diners tot el que significa construcció i d'aquest tipus tot val diners tot val diners i els dies de rodatge Cobric no era un home que rodés de pressa rodava segur però els rodatges seus eren llarguets miraré és una curiositat que ara em poses hi ha una altra frase que també bueno és que està corulla de frases imaginatives i la diu el general Ripper li diu al capità el paper que fa el Peter Sellers sí diu en els temps del Clemenceau sí es deia que la guerra era una cosa massa important per deixar-la pels generals exacte diu nosaltres en l'actualitat el paradigma ha canviat i aquí el que es tracta és que la guerra és una cosa massa important per deixar-la els polítics exacte és una cosa és una cosa molt curiosa es manté encara sí perquè és la filosofia típica de l'home d'acció que ha de prendre decisions i que creix les seves decisions són més importants no i moments magnífics ara estàvem oblidant però ara el diré jo en el moment que l'Estrangelove ja cap al final de la pel·lícula se li comença a revelar el seu propi cos perquè l'Estrangelove val a dir que va amb cadira de rodes i tot ell és ortopèdic té braços ortopèdics cames ortopèdiques i llavors clar hi ha moment que se li disparen els elements i això crec que és una creació pura és un professor que dona nom a la pel·lícula l'Estrangelove que també és el tercer personatge de Peter Sellers que és d'origen alemany és un enginyer professor que el tenen allà perquè realment és un tio molt avançat amb les seves idees però bueno se li escapa la Benenassi clar se li escapa i el braç se'l xeca sense vulguer està buscant una raça nova diu aquí necessitarem 10 dones per cada home per cada home el qual fa que alguns se n'alegrin diguem de cop diuen home estupendo i tal però realment és aquesta rebel·lió del cos jo penso que és de les creacions de la línia xepelliana aquesta està en el gran dictador està en el gran dictador en la línia xepelliana total és un moment magnífic d'aquest tio quan se li revela el braç se li revela la cama li fa mal la cama i ell comença a apagar-se ell mateix sobre la cama i es mossega i tot es mossega i tot perquè no vol que se li aixequi perquè no es detecti que hi ha sota darrere d'això i el nazisme bueno aquest moment i la pel·lícula és que l'he disfrutat us la recomanem sense reserves segur segur molt bé tot o si vols mira jo tenia una pel·lícula per comentar perquè tenim que parlar i altres dies parlarem més de cinema actual i és una pel·lícula d'una directora de la que hem tingut aquí alguna vegada l'hem entrevistat i hem passat l'entrevista pel nostre programa sobretot quan va va fer Teresa que és la Paula Ortiz la Paula Ortiz aquest any ha presentat a Sant Sebastián la Virgen Roja aquesta pel·lícula ja s'ha estrenat aquí aquesta pel·lícula està basada en la història d'una història real que va ocórrer a Galícia d'una mare Aurora Rodríguez Carballeira que va als anys 30 va voler per dir-ho així entre comates prefabricar una filla que només fos seva i donar-li coneixements i instrucció per convertir-la amb una representant i defensora del feminisme cap a on tenia que anar segons ella la societat i per atacar tota una tradició de dos mil o més anys de societat patriarcal bé llavors aquí tenim una direcció extraordinària per part de Paula Ortiz i dues interpretacions molt bones la de la mare Aurora Rodríguez que la interpreta la Nàpja Nimri extraordinari paper quan vol i la filla que rep el nom de Hildegard que està interpretat per Alba Planes diríem que l'Aurora la mare representa la fosco i la Hildegard la llum Hildegard ve de l'alemà Hilde que és sabidoria i Garde que és jardí jardí de la sabidoria ella és una noia que els tres anys em sembla que ja declinava en llatí va no sé si als vuit anys ja sabia vuit idiomes o sigui era un prodigi i en aquell temps que era l'època de que va va pujar al partit socialista al poder durant la república ella estava propera a les idees del socialisme la mare també però la mare mantenia una distància prudent perquè per sobre de tot el que li interessava era la fabricació d'una filla que anés més enllà dels plantejaments d'un partit ella representava una cosa més que un partit que representava una posició femenina que es que es tenia que imposar d'una manera definitiva i clara per sobre de l'estatus dominant clar tot això funciona fins mentre la filla va acceptant el rol de domini de la mare però hi ha un moment en què és un brot que no sé si és d'amor o d'amistat amb un jove activista socialista més també una rebel·lió per ser ella com a persona és a dir hi ha un moment en què la filla li diu és que tot el que m'has ensenyat tota la vida d'actuar en contra dels que em volen dirigir és precisament el que m'estàs fent tu a mi això porta a una situació tràgica que és coneguda la mare amb 30 anys va matar la filla de tres trets la Paula Haurid per mi amb aquesta pel·lícula ha aconseguit la seva pel·lícula més redona tinc la sort d'haver vist la nòvia d'haver vist Teresa a l'autre lado del río i entre los árboles i de tu ventana la mia d'aquestes pel·lícules jo diria que hi ha amb ella una evolució claríssima de tu ventana la mia és una obra d'iniciàtica la nòvia ja està referenciada amb Bodes de Sangre de García l'Orca i ja és una cosa que va més enllà amb la que Hildegard té els seus punts de contacte a l'autre lado del río i entre los árboles és una obra d'Ens Hemingway que és una noveleta que me la vaig comprar arral de veure la pel·lícula perquè és una pel·lícula en blanc i negre que em va agradar moltíssim fins i tot vam parlar amb la Paula quan vam tindre l'entrevista sobre Teresa i ella semblava que havia patit molt fent la pel·lícula en canvi ara últimament li he sentit entrevistes en què ella ella mateixa l'està posant en valor i després Teresa en fi Teresa en vam parlar aquí i és una pel·lícula de maduresa està basada en l'obra teatral de Juan Mayorga que és un dramatur important i aquí hi ha una lluita frenètica entre la dona i religiosa Teresa i a l'Inquisitor fantàstic i aquí jo crec que ha replat el clau ella ha fet una versió d'aquest mateix tema Fernando Fernan Gómez va fer una pel·lícula que a mi m'agrada molt i l'he tornat a veure que és Mi hija Hildegard una pel·lícula molt bona sí sí el Fernando Fernan Gómez va per una altra banda i aquí naturalment ja ho hem parlat altres vegades però si no ho tornem a dir el punt de vista feminista femení i feminista femení i feminista de Paula Ortiz té rellevància però sòlid a més en aquest cas jo penso que en aquest cas és sòlid i sempre raonat i raonat o sigui no és un feminisme d'aquell que sigui irascible o fet a correcuita aprofitant i tal no no hi ha raonament hi ha pensament al darrere no i aquí doncs per sobre de tot estem amb una amb una Paula Ortiz que el que fa és una defensa de la llibertat de la llibertat de pensament de la llibertat de creació bueno hem de pensar que Hildegard amb 30 anys em sembla quan va morir tenia 31 em sembla que va fer entre 8 i 12 llibres infinitat d'articles per diferents revistes que se la rifaven per tindre col·laboracions d'ella i després va participar en molts meetings o sigui era d'una activitat frenètica i molt interessant aquell component que tenia a Teresa aquell llenguatge poètic potser no s'escau tant en aquesta pel·lícula o no l'utilitza pràcticament no la pel·lícula és molt més pragmàtica el guió bueno jo crec que el guió és una de les parts també importants d'aquesta pel·lícula aquí Paula Ortiz ha comptat amb un guionista Eudar Sola i una guionista que a mi m'agrada molt jo penso que és a mi s'acampo de les millors guionistes que tenim en aquests moments al cinema espanyol que és Clara Roquet i es nota es nota aquí per això dic que jo crec que és un pas endavant amb Paula Ortiz en tots els sentits però sobretot en qualitat la música de Guilla Galván i Juan Mala Torres és molt bona també i la fotografia de Pedro Márquez extraordinària i el muntatge que és una cosa que se n'ha de parlar és Pablo Gómez Pan sí no aquest ha sigut d'alumne meu ah sí sí de les CAP i tant i tant i tant de les primeres generacions l'any 2006 es devia graduar o el 2016 ja et dic en aquest sentit amb el que és l'equip tècnic és un treball coral de l'equip tècnic perquè no no hi ha res que grinyoli molt bé ho hem de deixar aquí la setmana que ve ens veurem amb una altra pel·lícula i més comentaris sí a lo millor d'alguna sèrie i si no d'altres novetats si no tens de fer alguna coseta més perfecte molt bé bona nit vinga ens veiem gràcies i fins la setmana que ve adeu-siau ara escoltes ràdio d'esvent sintonitzes ràdio d'esvent la ràdio de Sant Just durant el 8.1 i fins la setmana que ve