Documentals en primer pla: Visions Documentals, El Amparo i “Chuck Norris contra el comunisme”; ressenyes de La llibreria, Orient Express, Terraferma i Coco

Cinema sense condicions Bé, què tal? Bé, què tal? Però aviat ens acompanyaran, no passa res El tema d'avui que seria sobre documentals he interpretat jo que em deia en Joan i que la persona que ens en parlarà és una persona que ha fet documentals i que s'ha especialitat en això o té almenys força coneixement sobre aquest tema i ens agradarà sentir-lo Per ara nosaltres comencem cada dimarts la primera part del programa la dediquem a pel·lícules que hàgim vist últimament o que estiguin en cartellera o que ens hagin agradat o qualsevol de les situacions que ens sigui interessant pel cinema Jo he vist... Que has pogut anar a algun lloc? Sí, he vist dues pel·lícules molt diferents però, bueno, interessants per raons també diferents Aprofita ara que no hi són per fer, si vols, el monòleg A veure, he vist assassinat en la Dorian Express i he vist la llibreria de la Isabel Cuixet No sé si l'heu comentat ja Doncs el Dorian Express jo crec que no No I la llibreria, ostres, ara no em sona, eh la veritat No em sona Però potser sí Són interessants A veure, la llibreria és una pel·lícula de la Isabel Cuixet la darrera que ella ha fet és una pel·lícula interessant A veure, jo diria que no és massa de l'estil de la Isabel Cuixet però sí que és en quant als personatges Són uns personatges solitaris un pèl diferents de la societat que els envolta i amb això sí que és una constant amb ella Aquesta pel·lícula està basada amb una novel·la d'una escriptora anglesa que jo no conec però que es diu Penelope Fitzgerald que va néixer el 16 i va morir el 2000 però va començar a escriure quan tenia 58 anys Ah, bueno I aquesta és una de les novel·les que va escriure i es diu La llibreria perquè ella va treballar un temps a la llibreria una llibreria i devia ser un tema que li semblava suggerent Llavors, la història és una dona que és viu de fa forts anys perquè el seu home mort a la Guerra Mundial a la primera, imagino Sí, que me la van explicar ahir jo crec que sí que és de la primera La primera Jo crec que sí I llavors ella decideix perquè li agrada llegir i perquè és i que és una il·lusió de la seva vida i muntar una llibreria amb un poblet relativament petit de la costa anglesa i la seva perseverança i la seva il·lusió pel tema fa que ella munti aquesta llibreria sorprenent sorprenentment perquè el poble és petit i no troba massa complències al voltant tot i així la munta se'n surt i després per diferents problemes a la societat que l'envolta té unes dificultats que no cal que expliqui perquè si no explicaré tota la pel·lícula a veure què és el millor de la pel·lícula el millor de la pel·lícula és la fotografia l'ambientació i el to que li dona és un to relativament serè de tardor és un to relativament melancòlic tendre sí i la l'actriu la es diu Mortimer no l'actriu encara no la trobo ara la busco que estàs parlant de la pel·lícula de la la la la aprofitem per dir que al contrari d'una llibreria tot el so que s'ha escoltat de fons era que arribava tota la trup tothom exacte és que hem tingut problemes de cotxe llavors ho sento però no hem pogut arribar hem pogut arrencar hem arrencat i no passa res bé sí és la Emily Mortimer i la Patricia Clarkson els trens principals eh i el Bill Nigel a veure ho fan molt bé els tres molt bé construeixen uns personatges que s'aguanten bé com a personatges i i malgrat que la pel·lícula en si cal cal veure-la com un conte més com a com a una com a com a com a com a com a com a melancòlic sí que s'aguanta perquè la descripció està molt ben feta per tant jo sí que la la suggeriria perquè és una pel·lícula molt amable de veure molt bonica, molt molt bonica d'un gran preciosisme de fotografia molt molt bonica i molt delicada com a pel·lícula i que la càmera està atenta a tot l'entorn que descriu i això és molt de gràcia perquè està molt ben fet això i ahir justament em van dir que potser dins de la cinematografia era més anecdòtica com a pel·lícula, és a dir és una pel·lícula més perquè ja t'ho dic jo la veuria com un conte perquè com a guió no és del tot consistent però com a conte com a conte sí que s'aguanta jo el llibre no el conec no sé fins a quin punt és fidel al llibre d'aquesta escriptora perquè no es conec a l'escriptora tampoc no ho sé la fidelitat com a conte s'aguanta com a conte s'aguanta com a realitat molt menys algú de vosaltres que heu arribat ara l'heu vista i tu que me'n dius Joan? no, jo ja en vaig parlar ah, ja en vas parlar sí, no em va agradar gens ah, no, jo gens no això no ho diria jo ai, ai, avui crec que el Joan rebrà de tot arreu ah, no sí, no, vull dir jo no soc amant de la coixeta i en canvi aquesta pel·lícula la vaig trobar a veure si no una gran pel·lícula una pel·lícula seriosament treballada sí, sí sí, però vull dir, jo el que vaig veure és que el missatge que pretén vehicular ah, no sé cap missatge jo el pensava però bueno sí, bueno hi ha un missatge que hi ha certa societat que no ah, jo crec que això aquest missatge no és massa potent no estima la cultura no és massa potent perquè com a conte sí però com a gaire res més veus bueno, però és que jo penso que el que és la pel·lícula és aquest missatge i aleshores vehiculat amb aquell llenguatge que fa servir que la crítica no és eficaç i aleshores doncs no sé a què ve la pel·lícula francament quina crítica dius? la crítica que fa a una a una determinada societat ah, val, val la crítica de la coixeta amb aquesta pel·lícula jo no sé si pretenc és a dir és tan és tan quasi per això et dic que és un conte de buenos y malos i llavors com que és un conte amb aquest amb aquest amb aquest tipus de context penso que no té massa aspiració més que un conte fixa't i d'escriure bonic bueno si no té gaires aspiracions ja ja m'està bé no, home és que fer-ho bé tampoc és tan fàcil fer-ho bé qualsevol cosa és difícil sí, bueno però la qüestió tècnica avui dia està no, no perquè el ritme està bé d'aquesta pel·lícula per exemple el ritme la descripció el personatge d'ella és un personatge elaboradet és un personatge ben explicat i després la dolenta de la pel·lícula també està molt ben descrita és una dolenta una mica que si vols és perpèntica sí però un conte sempre és una mica així o sigui jo la defens amb aquests temes mira que jo la coixet no l'atendiria a defensar jo et he confessat més d'una vegada jo he dit que a la coixet hi ha una o dues pel·lícules que em semblen extraordinàries jo per exemple mi vida sin mi l'he vista quatre o cinc vegades perquè considera que és una gran pel·lícula però a mesura també has de confessar aquesta última no l'he vista però a mesura que va donar el temps i vist que anava doncs reduint la seva no, és menor aquesta és una pel·lícula menor no tenia tanta claritat com aquesta però en totes maneres jo no la despreciaries no, jo tampoc jo demano disculpes tant a la Carme com al Pol perquè per raons tècniques de comunicació amb cotxe etc. i de circulació no hem pogut arribar alhora i no sé ignoro com que hem arribat tard doncs ignoro quin tipus de presentació he fet del programa d'avui però avui s'hauria de dir que tenim un convidat especial l'hem deixat molt bé l'hem deixat molt bé sí bueno doncs però ell no ho ha sentit repetim repetim repetim tornem a començar perquè tothom se senti còmode vinga doncs el senyor Martissan que és el convidat d'avui me'l van presentar com un professional de l'audiovisual que tenia una empresa pròpia que era Alter Video i que s'ha dedicat tota la vida a realitzar i produir vídeos documentals publicitaris i de creació i que actualment dirigeix el fòrum documental que es passa al cinema Girona des del 2012 que es diu Visions Documentals però haig de confessar també que en entrar en el seu currículum bona nit Martí estem molt contents que estiguis aquí per tant bona nit i et saludem bona nit Joan encantat d'estar amb vosaltres doncs per entrar en el seu currículum he vist que el senyor Martissan aquest senyor que acaba de presentar-se i de saludar-nos ha fet moltíssimes múltiples múltiples activitats funda i dirigeix des del 1977 per tant fa temps una distribuidora i llibreria que es deia Casa Nostra especialitzada en auto anti-autoritarisme en el 1982 crea Alter Video aquesta empresa que dèiem primer dedicada a treballar pel medi educatiu i la justícia juvenil i de pressions a través del departament de justícia de la Generalitat l'empresa es converteix en el 1990 en una productora i que realitza i produeix tota mena de vídeos i ha col·laborat i col·labora en diverses revistes com per exemple Video Actualitat dona classes i ha donat a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i de la Salle publica llibres com per exemple un sobre el Tintin que si no el tinc mal apuntat es diu Grandezas y Misery del Mito que cumple 50 anys en fi ja veieu suposo que no cal que segueixi que és un senyor que ha fet moltíssimes coses i diverses veus i a més a més dirigeix el fòrum aquest documental del Cinema Girona que es projecta cada dimarts primer dimarts de més al Cinema Girona que es diu Visions Documentals com sempre a la segona part del programa en aquesta primera part parlarem de les pel·lícules com ha començat a fer tant el Pol com la Carme parlarem com el convivió i li donarem veu perquè ens pugui explicar què és exactament això de Visions Documentals què és el que persegueix quin èxit té els anys que fa des del 2012 que ho està fent i les perspectives que té de futur o les pròximes documentals que pensa presentar dit això doncs podem saltar qualsevol de les persones que vulguin vista alguna pel·lícula per aquesta primera part abans de donar-li peu a que el Martí Sanz pugui explicar-nos la seva Carme crec que volies comentar la Lorent o Orien Express com vulgueu jo he vist Assassinat a l'Orient Express la pel·lícula del Kenneth Branagh a veure és una pel·lícula basada en una novel·la de la Catacristi que té aquest nom i que la primera versió bueno no sé si és la primera però jo la que he vist és la del Cindy Lómez de l'any 74 bueno són dos jo tinc una especial consideració per les novel·les de l'aga de Cristi les vaig llegir de jove de jove fa moltíssims anys i quasi sento tendresa quan m'apareix qualsevol versió d'això i per tant em feia gràcia veure l'Assassinat a l'Orient Express a mi la del Cindy Lómez m'havia agradat molt molt el Cindy Lómez és un director de l'època de fer cine amb televisió amb una televisió en creixement i per tant encara aquesta pel·lícula d'una manera sensiblement diferent de com ho fa el Kenneth Branagh el Kenneth Branagh en canvi és un director anglès especialitzat a fer versions del teatre de Shakespeare amb èxit trobo jo i per tant ha agafat aquesta obra que té un punt de teatre que és més més clara amb la visió del Cindy Lómez el Cindy Lómez fa una pel·lícula més caustrofòbica passa amb un tren a l'Orient Express que és un tren que anava d'Estanbul fins fa relativament poc però anava d'Estanbul fins a París Caler i era un tren aristocràtic pensat per gent d'una època que de la poca gent que viatjava llavors en aquest 3 es produeix un es produeix un assassinat i el el detectiu que resol el problema és el tip el de el de sempre de les novel·les aquesta sèrie de novel·les de Cristi que és l'Hércules Perot l'Hércules Perot a la versió del Cindy Lómez era el Finlay que feia una grandíssima versió una grandíssima del personatge i aquí és el mateix Kenneth Branagh la diferència entre aquestes dues les similituds és que estan fetes per grans per grans actors les dues les dues el joc de portar grandíssimes bueno grandíssims actors el Cindy Lómez tenia tenia l'Arbel Finney i després tenia a veure l'Angry Berman tenia jo no me'n recordo sincerament no me'n recordo crec que l'he vista però no me'n recordo bueno i el del Kenneth Branagh té un panel importantíssim bueno fins i tot la Penélope Cruz que feia el paper que feia l'Angry Berman que l'Angry Berman a la versió del Cindy Lómez va tenir un Oscar de secundària fa un grandíssim paper molt millor que jo crec que la Penélope Cruz llavors les diferències aquí fa una pel·lícula que els exteriors el tren té una es para perquè té una caiguda com se diu un derrum de neu de neu que un allau exacte no em sortia el nom un allau de neu i s'han d'aturar suposo que és els càrpets o un tros aquest així la Jugoslàvia aquella banda d'allà i llavors tota aquesta part de la pel·lícula el Kenneth Branagh la fa preciosa perquè fa un moviment de càmera i ho fa molt espectacular cosa que el cine que tanca tanca la gent com el 12 hombres impiedat però els tanca allà dintre per resoldre el problema és una pel·lícula que es veu bé és una pel·lícula que manté l'interès de l'espectador i que tots els actors són uns primeríssims actors i per tant que ho fan suposo que està inclús dirigit més tard per gent jove que no hagi vist la versió anterior o que no conegui la Gatacristi o no? No sé si està pensat en això perquè ell realment el personatge que fa ell del seu Hércules i l'Hércules Puerot del Cinellume no tenen res a veure però el del Kenneth Branagh l'oblidaràs i el del Cinellume no jo crec Bé, bé, bé Bé Bé, per anar avançant jo si voleu puc parlar molt de pressa d'una pel·lícula que ells vi que es diu Anchor en anglès es diu Anchor and Hope o sigui Anchor i Esperança i aquí l'han traduït no sé per què Terraferma o potser sí que es pot explicar és una pel·lícula del Carles Marquès Mercè Carles Mercè Mercè és conegut sobretot pel seu primer llargmetratge de ficció que era 10.000 quilòmetres una excel·lent pel·lícula molt interessant que ens va agradar en general a tots jo recordo que al Pol li va agradar moltíssim avui tenim el Pol darrere dels vidres ocupant el lloc de la peixera el Francesc i tenim que no hem presentat els convidats a més que hi ha la Carme que ja ha començat el programa perquè nosaltres no hi érem tenim en Joan Sardà que estava a la meva dreta i en Pep Armengol que està a la continuació bona tarda però qualsevol cas deia que 10.000 quilòmetres és una pel·lícula recomanable que podem recomanar als nostres obridors perquè és una gran pel·lícula recordeu que hi havia la Natàlia Atena que era coneguda per la seva participació a Joc de Trons i David Verdaguer un jove actor català de Girona de teatre que va guanyar arrel d'aquesta pel·lícula el premi Goya a la millor actor revelació i els premis Gaudí com a millor actor per aquesta pel·lícula per 10.000 quilòmetres i arrel d'això és un xicot que no ha parat de treballar perquè ara comentàvem és el que va fer estiu del 93 i n'ha fet moltes ha participat en moltíssimes pel·lícules Bé Terraferma que és aquesta pel·lícula que està en cartellera en aquest moment dirigida per Carles Marquès Mercet és curiós perquè recupera els dos actors aquests tant la Tàlia Atena com el David Verdaguer però hi afegeix hi afegeix la Ona Chaplin que com sabeu és la neta del Charles Chaplin i la filla de la Generalitat Chaplin que també té un paper té un paper que fa de mare de la Ona Chaplin la Ona Chaplin potser no és tan coneguda o pertany al grup a la trup de Joc de Trons és la de Proyecto Lázaro la del guip de Mateo Gir és el que anava a dir sí senyor jo anava a dir el mateix que tu perquè sé que a tu et va agradar molt a mi confesso que sé que ha fet molta televisió i no ha fet gaire cine però jo recordo de manera destacada per la seva interpretació a Proyecto Lázaro que em va sorprendre sí a mi va sorprendre favorablement molt favorablement tant la pel·lícula tant la pel·lícula com la interpretació d'ella que és el que destacava més i és una pel·lícula de fa un any o un any i mig aproximadament sí, sí, fa res en aquesta pel·lícula amb la Dara la Terra Firme si alguna cosa destaca és la interpretació dels tres personatges tant el David Verdaguer com l'Atàlia Atena com la Una Chaplin que igual que passava amb 10.000 quilòmetres allà on us en recordeu era una barreja d'idiomes perquè l'aprenentava que ella estava a Estats Units l'altra estava parlant amb anglès amb francès i amb català i amb francès amb castellà i amb català i aquí parlen perquè representen més o menys la mateixa que estan a Londres vivint en un riu de la mateixa Londres a un canal i hi ha doncs converses amb anglès i amb castellà etcètera la història aquí aquí la història és dues dones homosexuals que són parella i que una d'elles vol ser mare és una història ambientada a Londres les dones viuen en un canal en un vaixell i quan arriba Roger de Barcelona que és el David Verdaguer la parella li demana ajuda per ser mares després de 10.000 quilòmetres que és una pel·lícula que repeteixo que val la pena veure si no la coneixeu i val la pena recomanar als nostres oïdors sembla com si Carles Marquès Marcet repeteix amb aquests actors d'uns 30 anys com ell per construir un nou relat generacional on es qüestiona la model de família tradicional i es qüestiona o es busca l'amor més enllà de la parella si alguna cosa sorprèn de la pel·lícula a més a mi em va sorprendre potser el que més és per la naturalitat amb què és tractada una relació a 3 que sembla inversemblant sembla inverosímil sembla que no t'ho creguis i en canvi tal com està feta la pel·lícula hi entres te la creus i creus que a més a més possiblement el millor que té la pel·lícula és aquesta naturalitat que allunya els protagonistes d'estereotips i proporciona autèntica realitat i profunditat en els personatges perquè els personatges són consistents te'ls creus segurament un dels valors a destacar precisament seria això que estic dient és a dir la química del trio protagonista i la seva naturalitat a l'hora de reflectir o retratar una situació inusual gens habitual i això crec honestament que ho aconsegueix plenament absolutament però tot i que la pel·lícula al meu entendre és força interessant no aconsegueix la brillantor la potència la qualitat o el resplendor que tenia 10.000 quilòmetres per tant val la pena veure-la però no serà no trobareu els 10.000 quilòmetres jo no sé si vosaltres algun de l'equip aquí vau tenir l'oportunitat de veure 13 dies d'octubre passada per televisió només perquè jo sàpiga només per TV3 és una pel·lícula dirigida pel mateix ell és un telefilm de fa un any aproximadament un any i mig que són els darrers dies del president companys abans de ser afugerat jo sí que la vaig veure em va agradar moltíssim vaig semblar que estava molt ben feta molt ben realitzada inclús molt ben interpretada els tres actors principals no recordava que era d'aquest molt ben feta val la pena dir que va obtenir el premi Gaudí a la millor pel·lícula per televisió amb Carlos Martínez fent de Companys que ho feia molt bé molt bé amb la Clara Segura fent de Ramon a Companys i amb l'Òscar Muñoz fent de Ramon Colibri que era el seu defensor militar d'ofici aleshores el guió era boníssim el guió era del Roger Danés i Alfred Pérez Fargas i el que mostra és que és un senyor que sap d'ofici sap l'ofici el domina l'ofici en alguna mesura i llavors m'he documentat i he descobert cosa que no sabia que es veu aquest xicot abans de ser aquesta seria la tercera pel·lícula d'ell Terraferma la primera seria a 10.000 km i la segona aquest telefilm és un senyor que va treballar durant molt de temps com a muntador com a editor de pel·lícules de llargmetratges té 23 treballs a les seves espatlles i en conseqüència és un senyor que sap el que es porta entre mans per tant jo la recomanaria sense pensar que és tan bona com que costa molt costaria molt tenir una cosa tan bona una altra que vulgui parlar explicar el que ha vist jo volia parlar d'una pel·lícula que vam veure l'altre dia en un passe del cinema Girona que crec que és primícia el passe aquest era Catalunya es tracta de El Amparo El Amparo és una pel·lícula que està basada en fer reals venezolana serà presentada aquest any als Oscars com a pel·lícula estrangera per Venezuela ah perdó el Goya sí estàvem i és una pel·lícula que posa en imatges uns fets que van passar a 1989 a finals de la dècada dels 80 a la frontera entre Venezuela i Colòmbia un grup de pescadors de 16 pescadors es van posar al riu Arauca per anar a pescar en una zona que ells coneixien i de forma sobtada van ser atacats per un grup de militars que els van matar tots en van matar 14 i es van salvar dos llavors aquests dos que es van salvar van poder arribar al poble i allà de moment van ser retinguts per l'autoritat del poble i llavors el problema que que van tindre un problema molt sèrio és que naturalment els militars van donar la versió per la tele i per tots els mitjans que havien abatut un grup de guerriller perillósíssims no? Ja Llavors es posa de manifest tota una sèrie de manipulacions manipulacions que comencen primer per oferir diners per oferir posicions sempre que canviessin la versió real ja ja llavors hi ha la pel·lícula explicada així podria semblar que estem parlant d'una pel·lícula pamfletària una mica a favor d'obres no és una pel·lícula sobretot a mi em va semblar que era cine allò ja és a dir està molt cuidada la imatge és una pel·lícula que vam tindre l'oportunitat perquè va estar allà el director de parlar amb ell i jo li vaig dir escolta et felicito perquè clar porto molts anys veient cine i a mi aquesta pel·lícula m'ha recordat des que viva a México de Seinstein fins a traerme la cabeza d'Alfredo García de Sam Peckinpac i em va dir mira jo les he vist les dues te lo agradezco molt el comentari però en tot el cas me quedaría con la segunda con una pel·lícula que he tenido en cuenta la Ceresta ja llavors què hi ha aquí destacable dintre perquè bueno la trama la pel·lícula em sembla que tindrem la sort presentant-la al Goya que la veurem val molt la pena veure-la quan l'estrenyen aquí però jo diria que hi ha dues coses una la mirada del director i la paraula que treu dels actors són uns actors extraordinaris ho vam comentar amb el Joan a la sortida és increïble ell va estar explicant el procés o sigui no estaven estudiant el guion ells estaven allà vivint i convivint amb les dones viudes els fills òrfans etcètera dels que havien matat i d'aquesta forma es feien una idea de com era la vida i com era l'activitat i la seva forma de comportar-se no? després per una altra banda hi ha dos dos temes clau i una és la defensa de la veritat a càrrec dels dos sobrevivents i la dignitat és a dir ells podien sortir sent mitjant una ment bé del problema els altres ja estaven morts i ja es havia fet l'enterrament i tal i bueno doncs no ells diuen no, no, no nosaltres aquí hi ha un moment extraordinari en què li ofereixen a una a una mare li ofereixen diners i diu què m'estàs oferint a mi? el meu fill o no sé si era el fill o el marit no és no és una vaca o un animal que se'n pugui pagar perquè se l'ha matat per accident ja, ja llavors aquestes dos coses la veritat a la defensa de la veritat i la dignitat d'aquelles persones és extraordinària i llavors això està molt ben reflectit amb la posta en escena és a dir hi ha uns primers plans extraordinaris molt expressius i sobretot va seguint molt la mirada dels actors els actors estan tan posats en el tema tant els que interpreten els pescadors com els que interpreten la gent del poble que han sigut afectats per aquestes morts que realment quedes amb la idea que que sembla documental de tan real extraordinària pel·lícula molt bé es diu el títol és l'emparo l'emparo és el poble i com el director és Robert Calzadilla la primera pel·lícula d'ell una cosa que estava comentant i és que també quan tu ho deies ho pensava és una primera pel·lícula i efectivament el tio s'ha volcat aquí no dubto que deu ser un noi d'uns 32 anys bueno ens ho va dir 32 anys que deu portar 8 o 9 anys estudiant cinema i tal però que s'ha entregat sí sí val a dir una cosa ells aquesta mateixa pel·lícula la van assajar abans de forma molt diferent com una obra de teatre i la van estar treballant els mateixos actors sí això ajuda moltíssim com a obra de teatre i clar llavors això els donava una perspectiva tot i que va tindre molta cura amb dir escolteu és l'esquelet l'obra de teatre no té res a veure la pel·lícula amb el que era l'obra de teatre perquè clar la pel·lícula gaudeix d'exteriors mentre que l'obra de teatre en aquest sentit estava limitada però hi han entrat els personatges jo n'hi diria breu mena a veure si teniu una altra pel·lícula a intentar perquè no ens volia que ens vengéssim el temps que hem canviat tard molt ràpidament complementaria el que ha dit el Pep dient que el Roberto Calcedilla es va presentar també com un defensor dels drets humans i venint de Venezuela va dir que no estava d'acord ni amb el poder ni amb l'oposició perquè actuals sí perquè tot era un drama vull dir que jo penso que cal destacar això ell va començar com a actor va participar a l'obra de teatre sobre l'emparo sobre aquest fet real i després ha aixecat aquesta pel·lícula que realment dona que pensar i que com ha dit el Pep és extraordinària ell viu allà per això viu allà sí sí aquí va estar també el director de fotografia que ja han dit que la fotografia és interessantíssima perquè a més a més és molt original i molt nova i el director de fotografia que es diu Michel no sé què més ara no me'n recordo està vivint fa dos anys a Barcelona i també va ser present en aquesta preestrena multitudinària perquè realment el cine estava ple i jo la pel·lícula que volia parlar vull dir també sabent que el Martí segurament ens parlarà de documentals doncs volia parlar d'una documental d'Estats Units que es diu Chuck Norris contra el comunisme però té temps no? és d'ara? és d'ara sí ostres em sona molt que fa temps que es parla d'aquest documental és possible és possible no tinc aquí l'any que es va fer és una producció de la PBS americana el Public Broadcasting System i es va presentar en el Miniput en el CCCB que és un festival anual que recull els millors programes de televisió que es presenten en l'Input que és un festival europeu mira 2014 2014 d'acord llavors és un documental de 56 minuts i explica una història que a veure a tothom que li interessa el cine li hauria d'encantar la qüestió es refereix a l'època de la dictadura de Ceaușesco a Romania quan es va organitzar una xarxa clandestina de cintes de vídeo VHS per poder veure pel·lícules americanes pel·lícules prohibides a Romania un tema que també ens assona però allà es va viure d'una altra manera cal pensar que a la Romania d'aleshores només hi havia dues hores de televisió al dia en blanc i negre i que tot era propaganda del règim és a dir tot es basava en discursos de Ceaușesco i en pel·lícules de propaganda aleshores la gent tenia ganes de conèixer altres pel·lícules per exemple hi ha un testimoni d'una senyora que després d'estar sotmesa en aquest règim de pel·lícules de propaganda de Ceaușesco resulta que la primera pel·lícula occidental que va veure va ser l'últim tango a París ni més ni menys la pobra senyora es va quedar al·lucinada pensant que a Occident fèiem aquestes coses però esclar les que tenien més èxit eren les pel·lícules d'acció del Chuck Norris del Sylvester Stallone del Van Dam i llavors els nanos jugaven a ser Chuck Norris perquè es reunien a les cases doncs 20 persones una dotzena de persones 20 persones per veure un vídeo d'una pel·lícula del Chuck Norris per exemple i llavors tot això no es podien comprar aparells de vídeo en el país els compraven a Alemanya els passaven clandestinament també per la frontera i va arribar a haver 10.000 aparells en el país quan no es venien de contraband tot de contraband però el tio que va muntar tota la xarxa aquesta de cintes al final eren 60.000 cintes que corrien per tot el país i vull dir un gran negoci amb la curiositat que les cintes no estaven doblades és a dir estaven doblades sí però per una senyora que es deia Irina Nistor i ella doblava i ella doblava tots els papers tant si fossin masculins com femenins i llavors ella es posava uns auriculars posava la cinta en anglès i ella ho traduïa a sobre tots els diàlegs i llavors hi va haver tanta demanda perquè ella era la que traduïa pel règim però llavors els clandestins també la van contractar i llavors hi va haver tanta demanda que van haver de posar-hi un altre doblador un senyor que en aquest cas era un de la policia secreta vull dir que després ho van descobrir és a dir tot net fins i tot fins i tot el fill de Xochesco demanava aquestes pel·lícules però o sigui l'únic que no s'enventarava va ser el Xochesco i la seva dona vull dir perquè tots els membres de la nomenclatura i tot això seguien aquesta xarxa clandestina per què? perquè ells aprenien el modo de vida occidental i el que els agradava d'aquestes pel·lícules és per exemple veure un supermercat ple d'aliments perquè amb això veien el que era la vida occident i tot el que els mancava amb ells perquè en els seus supermercats doncs hi havia un quilo de cigrons hi havia un quilo de farina i poca cosa jo he vist aquest a Rússia era una cosa molt trista i llavors està molt ben explicat ja dic amb testimonis de l'època que parlen dels sentiments que tenien amb aquestes pel·lícules i de com funcionava tot i aquí ho deixo i comencem molt bé doncs bueno passem ràpidament al Pol que expliqui el que ha vist l'estrena jo crec que d'aquesta setmana que és divendres que és Coco la nova pel·li de Pixar que jo sé que aquí hi ha veus que fan males veus sobre la pel·lícula però és a dibuixos animats és bueno és animació a l'estil Pixar de Toy Story i totes aquestes o sigui l'animació jo crec que és una de les coses més bones que té la pel·lícula perquè l'animació ja arriba aquells moments ja que sobrepassa tota mena de 3D i aquí ja sembla realisme pur a tots els escenaris i és una pel·lícula a veure que ja se n'ha parlat molt perquè fa molt de temps que s'està anunciant però juga molt amb això justament amb la música amb com la música mou les persones i mou els col·lectius i en aquest cas parla de Miguel que és un xavalet de Mèxic que el que vol és dedicar-se la seva vida a la música tot i que la seva família li prohibeix pel fet que un tatarà abuela es va enfadar amb el seu marit perquè els va deixar a ella i a la seva filla els va abandonar per dedicar-se a la música i ell el que fa és dedicar-se a d'alguna forma màgica entrar en el món dels morts que ja sabeu que hi ha la cultura mexicana però és bastant important i fan tot un trajecte que és bastant a l'inferno de Dante perquè de fet inclús el gos que surt es diu Dante o sigui hi ha molta referència a tots aquests temes i és molt interessant jo coses que ràpidament que volia destacar és els temes que tracta per exemple que tot i ser aquestes pel·lícules infantils perquè no ho són tant tracta temes tan difícils com la mort l'Alzheimer malalties l'oblit i l'assassinat és que a mi a mi em va semblar com uns temes com uns temes com molt potents però des d'una vessant molt alegre i com sempre aquest punt que té Pixar que no és tan potser inclús diria i ara ja en veu gairebé del francès que no és tan moralista potser a vegades com Disney tot i que sí que té aquesta mínima moralina final potser i ara ja us dic que potser sortiu amb una llagrimeta de la pel·lícula això segur i és molt interessant és molt interessant com fa les cançons o com Pixar com fa normalment que és el make me care que és el fes que m'importi fes que els personatges et preocupin i m'arribin i jo crec que ho aconsegueix molt molt molt bé i un últim punt és que jo crec que és una pel·lícula que els del tònics no gaudiran perquè és una pel·lícula d'uns colors com ja ho podem imaginar amb el tema de Mèxic és brutal i a part una petita petita coseta que és que surt allà Frida Kahlo per exemple ja està és el divendres i jo personalment trobo que és una recomanable molt bé doncs bueno escolta tenim aquí el convidat deixem-li amb ell la paraula que ens expliqui el que vulgui sobre visions documentals bueno jo estava molt interessat sentiu-vos i no voldria ser menys i recomanar una pel·lícula també el que passa és que no sé si toca a mi m'agradaria recomanar una pel·lícula antiga m'ha donat toca el que vulguis igual tot si anem a 16 condicions estàvem parlant venint cap aquí de que a mi el cine que es fa ara no trobo pel·lícules diguéssim molt remarcables o que tingui ganes d'aconsellar-les desgraciadament però la companya m'ha donat peu parlant del Cindy Lómez el Cindy Lómez és un director que està molt bé jo voldria recomanar un llibre que té molt curiós que és una espècie de memòries laborals que es diu com a fer pel·lícules però a pesar d'aquest títol no és un llibre tècnic és un llibre que el pot llegir qualsevol cinèfil i és molt interessant i Lómez que és com molt bé ha dit ella és un director de la generació de la televisió que després es va destacar per un cine d'acció però molt claustrofòbic molt tancat és el que ha fet Tarde de Perros Príncipe de la Ciudad Serpico etc. té una pel·lícula que a mi m'agrada molt que es diu Verdicto Final i que l'aconsello molt amb el Paul Newman i la Charlotte Rampling el Paul Newman allà fa un paperàs fa un paperàs dels seus millors papers de perdedor diguéssim a més estava en una bona època diguéssim seva amb el James Mason fent un paper de dolent dolentíssim i bueno és una pel·lícula que l'aconsello molt dit això bueno jo no sóc tan fan com tu de l'Agatha Christie però la meva mare s'havia llegit que era una lectora de novel·la negra compulsiva s'ho ha llegit tot no és massa novel·la negra l'Agatha Christie en particular no tindria que dir policiac perquè ella anava més per l'Eri Queen Agatha Christie però ho llegia tot i en canvi el meu pare era del megret el meu pare fins a l'últim moment portava els tres megrets que li faltaven apuntats a la cartera per si els trobava por ahí i jo no sóc un especial fan d'aquesta pel·lícula d'Orient Express que és una pel·lícula molt setanta d'aquestes corals que sortia molta gent és molt d'aquestes per sortir comercial sí és una d'aquestes potser la més comercial de l'únic coproduccions que feia en surt també la Vanessa Redgrave surten molts actors coneguts fent un paper el regeguisme clar perdona que et diguéssim que et digui això però no, no no volia que la gent s'emportés una idea del Cindy Lómez que vegin veredictor final en comptes de per suposat de l'Orient Express dit això també volia fer un matí sobre el que tu has dit que jo estic donant classes no, jo no dono classes res més lluny de mi que ensenyar res diguéssim jo sóc un aprenent encara i no dono classes de cine enlloc el que passa és que sí fa molts anys bueno jo vaig ser d'una quinta diguéssim que van ser els que van introduir el vídeo aquí i llavors sí que vaig fer uns cursos de vídeo que són els primers que es feien aquí a Catalunya crec a la Salle Buenanova i després vaig anar a l'Institut de Suïts Fotogràfics però era un moment que diguéssim el vídeo amb un llenguatge molt maglujada que el mitjà és el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el el és un taller de vídeo que ens vam dedicar a fer aquesta espècie de postulat i d'intentar ficar el vídeo a diferents llocs un d'ells va ser treballant amb el Departament de Justícia que vam fer diversos tallers i volíem fer emissions pilot a les presons i televisions que es comuniquessin només entre presons etcètera diguéssim coses que al final quasi s'acabaven ràpid perquè ja sabem que les institucions no estan per gaires innovacions dit això passo a explicar-te una mica el que fem a visions documentals fa uns cinc anys bueno jo i diguéssim quasi tothom segur que està aquesta taula també se'm va adonar compte que el documental estava agafant importància molt gran i que precisament el més granat jo és el que penso diguéssim actualment la ficció va una mica enrere en les sales de cine en canvi curiosament la ficció passada a la televisió el més innovador de la ficció ara s'està adonant amb sèries de televisió i en canvi el documental que era un gènere de graella televisiva passat al cinema i ara és impossible obrir un diari sense que hi hagin deu documentals a Barcelona això clar és que ja tenim una edat això és inconcebible perquè abans feien el desencanto i un any després Canció Després una guerra i tots ens encantava però vull dir tardaves un any més en tornar a veure un documental ara el documental s'ha extès molt l'any que jo vaig començar o potser l'any després va ser el de Looking for no sé què sugar baby sugar baby sugar baby que va ser un èxit era la pel·lícula sugar man va ser la pel·lícula més taquillera aquell any aquí a Barcelona extraordinària però vull dir que es donava aquesta cosa i em va semblar interessant fer un debat sobre el documental mateix diguéssim una reflexió sobre el gènere i que la cosa tirés endavant en aquest sentit no ha sigut ben bé així perquè tots els projectes són vius i al final el públic és el que mana i al final el que s'ha convertit el projecte és en veure documentals que toquin temes més o menys punyents sempre fora del main street sempre diguéssim les cultures del marge coses que no han tingut difusió que per nosaltres són de visió imprescindible però que o no s'han vist gens o s'han vist molt poc i això és el que intentem fer des de visions documentals amb un diguéssim no estem especialitzant entès res però tirem cap a la cosa contracultural llibertària la revisió crítica de la història etcètera recent aquest tipus de coses no fem documentals sobre esports o superació no sé gent que puja del de l'Everest que em semblen molt respectables i tal t'entenem i fem aquestes coses i sobretot també el que ens interessa és ja no anar a un debat ric i bueno i crear espectadors crítics que puguin opinar i anar a la contra o a favor del que fem etcètera i amb això portem cinc anys no sé si portarem molt més perquè bueno els imagineu tots els que esteu aquí que fer un documental cultural un dia entre setmana amb un cine a Barcelona no és una cosa diguéssim que se t'ompli la sala i tal de totes formes estem molt contents amb el seguiment que hem tingut tal com estan les sales del cine vas un dia normal hi ha dos o tres persones i tal i nosaltres sempre hem arribat a quasi 300 i tenim una mitja potser de 50 Déu-n'hi-do a vegades 20 i tal no no hem anat fent i estem contents estem contents i jo els hi deia ara venint amb cotxe que no sempre els documentals que passem a vegades estan inclús gratis estàvem parlant del documental de Lucio que és un anarquista que va fer una falsificació de diners tan ben feta que els propis Travel Checks no sé quina és l'empresa que fa els Travel Checks el Chase Manhattan Bank un d'aquests va haver de comprar-li les plaques perquè allò era una cosa perfecta i llavors el documental tracta d'això és de dos bascos que van ser els autors de l'última pel·lícula espanyola que va anar als Oscars però que en aquesta època només havien fet documentals i el cine estava patat perquè venia el Lucio jo el conec una mica i venia que a més l'has d'escriure amb carta perquè clar no té internet ni mòbil ni aquestes coses i va vindre a París a presentar i en canvi és una pel·lícula que el pots veure a TV3 a Televisió Espanyola perdó la carta vull dir que a vegades no és tant si has vist la pel·lícula o si la tens si tens accés sinó el debat que pots generar clar que vingui sota la persona que l'ha fet i llavors això genera un debat perquè se li pregunten coses directament etc. a mi em sembla superinteressant recomanen què faràs què passaràs en el futur això ho fem el primer dimarts de cada mes 11 passes l'any és ahir l'agost me'l salto i els pròxims que hi ha és una pel·lícula que serà el dimarts en aquest cas no serà el primer de cada mes perquè el primer dimarts de desembre o és festa o que hi ha un dia molt estrany diguéssim i allò ens anem el dimarts 12 i aquest dimarts 12 passem un documental que està molt bé de dos directors mallorquins que es diuen Pablo Azorín i Marta Herrero normalment jo no puc passar coses de fora de Catalunya perquè no tenim pressupost per pagar viatges però en aquest cas hem fet algunes coses i són gent que ve a Barcelona en aquest cas han tingut l'amabilitat de vindre a Barcelona són gent que té petites subvencions per mostrar la seva obra i llavors vindran a Barcelona a presentar-ho és un documental que l'estrenem nosaltres a Catalunya que tampoc s'ha vist en televisió passarà posteriorment nostre segurament a IB3 bueno segur hi ha IB3 i televisió espanyola que el tenia que comprar sembla que no està molt interessat en la memòria històrica en l'actual gabinet diguéssim més aviat són memògifòbicos i no volen aquest tipus de coses i és una llàcia perquè és un documental formalment molt ben fet que juga molt bé amb l'animació que és una cosa complicada amb un documental sobretot i està molt ben resolt des del meu punt de vista i sobretot que tracta un tema interessantíssim que no s'havia tractat mai que és per primera vegada creuant fonts angleses i espanyoles que és els espies diguéssim que preparaven la invasió de la invasió quan els aliats que els aliats es van donar els aliats es van donar compte que això no anava enlloc que el Franco ja els anava bé i llavors es van deixar penjats és terrible perquè és una història tots sabem que la política internacional no és un joc de nens i que tots els governs senten la seva agenda oculta i que les coses són molt brutes diguéssim, als nivells molt amunt però quan veus casos directament com aquests està molt ben explicat en noms i cognoms, la veritat que et posa els pels a punta i bueno jo convido tothom que li interessi aquest tema a que vingui perquè a més tindrem l'oportunitat de parlar amb aquests dos directors que han estat treballant aquest tema durant molt temps i el pròxim documental que farem ja estem parlant del gener primer dimarts de gener és un documental també d'aquests que ens agrada passar a nosaltres diguéssim que no tenen difusió que és un cas bastant curiós és el pintor Robert Llimós el Robert Llimós és un pintor diguéssim de nivell internacional sempre està lligat a les vanguardies de fet pertaneixia a un grup de catalans que van anar al Soho i que es deien els Kalamazov que hi ha un documental també molt interessant sobre això que es diu els Kalamazov i que també el vam estrenar nosaltres a visions documentals que per cert es reunien a casa d'un exilat il·lustre que era Alfons Seré que també és un un anarquista diguéssim un iconoclast un personatge que li han rebut de tot arreu perquè diu el que li roten perdó per l'expressió i que també l'hem passat el documental d'Alfons Seré molt interessant que l'ha fet l'Albert Abril i llavors el Robert Llimós fa em sembla que el 2013 en una platja a Brasil i tal va haver-ho un ovni va haver-ho un ovni i va estar com dues hores i mitja no especifica ell ben bé si telepàticament o físicament a dintre la nau visitant la nau i tal clar, aquest tipus de relat diguéssim tu el pots veure a programes d'aquests de Quarto Milenio i tal ja saps de què va o a revistes de soterisme de baix nivell diguéssim però és raro que el digui una persona com el Robert Llimós és molt estrany una persona diguéssim del món de la cultura que és Premi Nacional d'Arts Plàstiques que té una trajectòria bastant solvent digui això i clar diguéssim al redor seu s'ha fet el buit absolut els galeristes perquè ell a partir d'aquí la seva obra ha canviat radicalment per ell és una experiència total segurament aquí ningú us creu que aquest senyor ha estat en una nau jo almenys no bueno em crec que ell ho ha viscut hauria d'explicar què va passar o si va prendre alguna cosa a Brasil també és veritat que diguéssim a Brasil tot és complex és un país difícil d'això diguéssim hi ha guas hi ha moltes coses interessants però també abans de la fe també és veritat que estava passant un moment molt dolorós aquest senyor se li va morir un fill que es diu Marc té una estàtua al port de les Torres Màfra que és un nen transpassant un Marc és el Marc de la vida de l'amor és el trànsit i tot això diguéssim li va produir una experiència de tipus místic segurament a l'Adam Mitge ho hauria vist a la Verge ara veu OVNIs però bueno que jo em crec el que li ha passat i jo el respecto diguéssim el que et creus és que ell ho ha passat realment sí jo em crec que ell ho ha passat realment el que són OVNIs ni m'ho crec ni m'ho deixo de creure diguéssim és com amb ciència si pots demostrar una cosa la demostra si no continua com a pregunta per tant jo tampoc seria categòric amb que no a mi m'estranyaria molt que vinguessin els OVNIs i connectessin precisament amb el govern Llimós en comptes amb l'Obama i tal però bueno diguéssim jo no m'hi fico diguéssim amb això però jo el trobo molt interessant i sobretot el que trobo interessant no és que a aquest senyor li hagi passat això que em sembla curiós en el món de la cultura que algú ja per això ja m'hi acosto diguéssim sinó el buit que s'ha fet posteriorment perquè clar la gent diguéssim mira cap a un altre cantó les galeries no volen la seva obra perquè aquest senyor només pinta extraterrestres i clar el tenien com a no figuratiu i ara això no els agrada no ven quadros etc s'havia fet un buit tant és així que el documental que és un documental bastant correcte diguéssim una factura que pot passar a la tele i a tot arreu doncs no ha sigut passat ni per TV3 i per això nosaltres li passem perquè el documental l'ha fet ell és seu el documental no no el documental l'ha fet un director que es diu José Antonio López i és d'aquí és d'aquí és català té una productora que es diu Sheridan Producciones jo no el coneixia és una cosa molt petita és un documental diguéssim modest o sigui no puja a la nau no fan efectes especials diguéssim millor millor està fet està fet està fet amb entrevistes i tal i està fet d'una manera diguéssim amb certa distància no és que el documental entri en això però exposa tot aquest tema jo trobo que és molt interessant diguéssim parlar d'això i sobretot el buit que se li ha fet diguéssim denunciar aquest buit i denunciar aquesta cultura tan diguéssim llepafils que no es poden treure els peus al plat hi ha coses que es poden dir i en coses que no qui treu els peus a la galleda doncs no sé què i això a mi em fa riure i em fa una mica de ràbia i llavors clar aquest documental era carn de visions documentals diguéssim quan em vaig enterar del que havia passat al Llimós que a més va vindre la presentació dels Karamazov que l'havíem passat també nosaltres com us he dit i li vaig dir escolta jo vull passar això teu perquè ho trobo molt interessant i al final hem trobat un moment que ens anava bé tots i això és el que passarem jo és el gener el gener sí doncs ho trobo interessantíssim escoltes tant un documental com l'altre o sigui doncs ens hem d'apuntar les dates a l'agenda apuntant-nos i el primer dimarts saps el dia més o menys de gener quin és el primer dimarts el de desembre diu que no és el primer el de desembre és el 12 el 12 perquè el primer no sé si era un dia que és festa o no sé què passava sí deu ser el 5 la setmana això i el pont i el primer de gener doncs no ho sé 7 o 8 ho sento vinc poc preparat sóc un malvenador ja ho veus no al contrari per això hi ha internet com? per això hi ha internet que la gent pot trobar clar clar es pot mirar sí sí visions documentals al Girona clar i el primer dimarts de mes a no ser fora del mes de desembre que serà més tard sí hi ha algun mes potser a un o dos mesos a l'any que hem de fer depèn de l'any perquè llavors cau el dia de Reis o cau no sé què a quina hora és? a les 8 del vespre sempre a les 8 fem la pel·lícula que normalment són pel·lícules documentals que són versions que poden anar des dels 52 minuts que és l'hora televisiva fins als 90 minuts perquè més allí no diguéssim algú que fa un documental o que té les dues versions la de cine que dura 87 i tal i llavors nosaltres agafem la de cine si pensem que és millor però i després hi ha el debat el debat que dura el debat més o menys bueno el dura el que dura diguéssim això depèn de també de les participants de les persones del públic i tal durant uns 3 quarts d'hora hi ha debats que s'han allargat més hi ha debats que continuen després al bar de la cantonada hi ha debats que s'acaben rapidets perquè perquè hi ha poca gent no doncs haurem de canviar el dia d'emissió del programa perquè és que és el dimarts i a la mateixa hora vull dir jo hauríem d'anar a veure aquests documentals i potser gravar el programa i i no fer-lo en directe o torns una proposta una proposta ho fem allà ho fem allà en directe ho fem allà en directe entre estan el debat es recollim el debat bueno haurem d'estudiar-ho haurem d'estudiar-ho ja com ho fem amb tot això estem més o menys no sé si hi ha més preguntes que voleu fer estem arribant a l'hora i us podem avançar que la setmana que ve com fem sempre sabem ja el tema que tocarem i qui el farà el farà el Pep que és Pep Armengol que està aquí al meu costat i a més a més ell s'ha treballat i tenim un interès en passar de Sant Pequimpa vols dir alguna cosa sobre el tema o prefereixes deixar-ho no ho deixo per la setmana que ve però no s'ho perdeu perquè Pequimpa és un dels grans per això l'ha triat perdona t'agrada més Pequimpa que els directors clàssics del western o? no ah vale perquè tu preferiries com fort a mi m'agrada bastant Quiero la cabeza d'Alfredo García que tu l'has mencionat trobo que està molt bé i sí m'agrada Pequimpa però trobo que passen els anys sobre Pequimpa d'una manera diferent que sobre l'home que mato a Liberty Valence per exemple ja ja és el que dèiem diguéssim és un clàssic i amb els anys doncs guanya grosor i no no passa de moda en canvi el Pequimpa amb el que tenia de modern és més fàcil que en velleixi amb la sintonia que estem sentint sento tenir que dius bona nit perquè ha arribat l'hora gràcies Martí Sants per venir a ajudar-nos a participar i donar tota aquesta informació que t'has donat i et convidem a que vinguis un altre dia quan vulguis i puguem seguir parlant del que vulguis moltes gràcies bona nit bona nit bona nit et m'a gràcies