Dolor i glòria d’Almodóvar, restauració d’art amb Núria Prat (MNAC), polèmica Sixena i agenda del Barcelona Film Fest

Cinema sense condicions Sobre aquesta música tan esplendorosa, tan dolça i tan simpàtica comencem avui el programa Cinema sense condicions un dimarts més disposats d'explicar-vos què ens agrada, què no ens agrada però venim disposats a passar-nos-ho bé, a disfrutar a més a més avui tenim una convidada especialíssima perquè resulta que mai havíem tingut al programa una restauradora d'art i que ve directament del Benach i ens explicarà coses que segur que són per nosaltres absolutament insòlides i per el món, no hem menjat cinèfils i no tant potser homes de retaules i de pintures i quedarem segur en una edat per tant, bona tarda a tots els oïdors que ens estan sentint en aquest moment i anem a començar com sempre, fem una o dues parts en el programa i això els oïdors ja ho saben una primera part que parlarem nosaltres, l'equip, de les pel·lícules que hem vist d'allò que ens agrada, d'allò que recomanem o no i una segona part que donarem peu a que la convidada ens pugui explicar el que vulgui i estem aquí disposats d'escoltar-la amb tota atenció perquè estem segurs que ens explicarà coses que desconeixem per tant, ara abans d'entrar estaven comentant en l'equip doncs que tot sembla que hem vist la pel·lícula d'Almodóvar l'última pel·lícula d'Almodóvar Dolor i Glòria val a dir que la convidada es diu Núria Prat perdona, sent raó i que és conservadora i restauradora Sí, si em volia dir el Menach és a dir, aquí en el programa no havíem tingut mai una restauradora però hem portat la número 1, hem portat la millor la del Menach vull dir, perquè quan ens hi posem, ens hi posem Té raó el Joan, jo m'oblidava de dir-ho i és que jo m'ho he apuntat a sobre és doctor en belles arts per la Universitat de Barcelona té una tesi sobre la tècnica d'execució pictòrica sobre taula a la Catalunya dels segles XV i del segle XVI i durant els anys 1989-1991 va realitzar tasques de conservació i restauració a Itàlia, a Egipte, a Andorra bàsicament restaurant pintura mural ha treballat al Museu d'Art de Catalunya i ara el Menach com sabeu, com hem dit que forma part de la plantilla de conservadors-restauradors fixa, diríem, del museu per tant, amb ella estarem a la segona part del programa però si ella vol col·laborar i dins de qualsevol cosa dels comentaris que puguem fer sobre les pel·lícules que podem dir o que qualsevol sullerència que és la lliure té paraula per dins del que sugereixi el que vulgui i com dèiem, com que a tots ens sembla que hem vist la pel·lícula d'Almodóvar podem començar per explicar les impressions que n'hem tingut jo he de dir que la vaig veure fa pocs dies i que per mi és el millor que ha fet Almodóvar en els últims anys en els últims temps és de domini públic que Pedro Almodóvar és un director guionista i productor espanyol que ha tingut fora d'Espanya un més gran ressò internacional des de l'època de, diríem, de Lluís Buñuel té dos grans premis Oscar, el primer és sobretot de sobre mi madre com a millor pel·lícula de parla no anglesa i després va guanyar posteriorment el millor guió original per Able Conella però també ha guanyat forces premis als Goya, als Globus d'Or els premis BAFTA, premis CS, etcètera, que fa que sigui un personatge realment molt internacional un espanyol conegut a tot arreu jo ara aquests dies després de veure la pel·lícula que em vaig intentar veure recordar algunes de les pel·lícules que havia vist he descobert també que no us recordava que té la legió d'honor francesa i ha estat investit honoris causa per la Universitat de Harvard i la d'Oxford i l'Almodóvar i ha sigut president del jurat i ha sigut president del festival de Cans sí senyor llavors l'Almodóvar l'Almodóvar que ja té 70 anys ha dirigit 21 llarg metratge i 36 treballs perquè dels quals si s'afegim a més a més els curts i els llargs doncs ens n'anem a 36 obres però en general tothom està d'acord en que la seva obra mestra la pel·lícula que ha sobressordit i que tothom ha agradat és tot sobre mi madre encara que en té d'altres també de bones això ja va una mica ja depèn dels gustos hi ha algun que li agrada més una hi ha algun que li agrada més un altre jo per exemple personalment m'agrada molt doncs què he hecho yo para merecer esto o la ley del silencio o volver o hable con ella i algunes més segons explica ell mateix en la presentació la ley del silencio la ley del deseo perdona perdona aquesta era una altra del Cazan segons explica ell mateix Dolor i Glòria seria la tercera part d'una trilogia espontània que no havia previst que ha tardat 22 anys en completar i que va començar amb la ley del deseo va continuar amb la mala educació 20 anys després i que completa ara quan torna a posar-se podríem dir davant del mirall perquè s'ha de dir que Dolor i Glòria el model d'art s'obre en canal i mostra el bloqueig d'un director de cinema amb mals físics i mals de l'ànima i qui aquí la filmoteca que és l'argument de la història aquí la filmoteca demana que presenti un dels seus grans èxits i encara que és intel·ligent o que intel·ligentment no deixa clar què és ficció i què és doncs realitat és fàcil imaginar que parla d'alguna cosa que coneix bé sobretot quan sabem que el 2016 amb Julieta va suposar el major fracàs comercial de tota la filmografia del modó va a Espanya va tenir un cert èxit al fora a França concretament però aquí a Espanya va ser un rotund fracàs i jo penso que honestament que les últimes pel·lícules del modó perquè l'altre dia ho dèiem el Pep no em feia il·lusió veure aquesta però pensava que seria una continuació de les últimes que havia fet és també aquesta una reflexió sobre la memòria i sobre la pas del temps i sobre la manera de demanar perdó i un exercici jo diria d'exorcisme per acabar fent les paus amb si mateix per no allargar-me massa i donar peu a que tots puguem parlar perquè tots l'hem vista i penso que val la pena fer unes reflexions sobre aquesta pel·lícula perquè no a tothom li haurà agradat jo tinc amics que per exemple no els he acabat d'agradar gaire diria tres punts o ressenyaria tres punts el primer és que té una estructura diferent de la que ens té acostumats perquè els personatges apareixen i desapareixen del no res és un fet que potser d'entrada pot resultar estrany però que funciona a la perfecció el segon punt que voldria destacar és que hi ha un refinament des del meu punt de vista cosa que potser no considerem amb altres persones té un refinament visual i estilístic en colors en decorats en direcció d'actors que és soberbi en plans en la tria de plans i novament ha treballat i penso que això s'ha de destacar amb José Luis Alcaine que per mi és el millor director de fotografia de l'estat espanyol en aquest moment i que li dona un exquisit tractament a la imatge especialment als colors i el tercer punt que a més voldria destacar abans de donar-vos a peu que dieu la vostra són les grans interpretacions que aconsegueix dels seus actors el Banderas l'alter ego de Almodóvar en aquesta pel·lícula està per mi magnífic amb un i segurament és una de les grans interpretacions de la seva llarga carrera la Penélope Cruz jo penso que al Banderas li sap treure coses que els altres directors no li saben treure i per tant aquí està millor que amb altres pel·lícules d'ella que a mi no m'agrada gaire la Julieta Serrano està fent de mare i està soberbia per mi el Leonardo Esbaraglia està esplèndid és a dir surt molt pocs moments però en canvi t'arriba et convens i inclús hi ha una Nora Naves de rosa que no sembla a ella i que també va volant per allà en fi per acabar una obra i hi ha la Sierra Cheandia per favor que és el millor actor de la pel·lícula bé això em sembla que no tots coincidim és a dir potser tu per tu sí però per mi no per mi està claríssim per mi no tant però ja ho explicaràs ara quan facis el comentari tu per mi és una obra força interessant no tan bona com les millors d'ell que jo considero que té altres que són molt millors que aquesta però que és millor que les últimes que havia fet i que mostra un almodóver preocupat i tocat tant a nivell personal com artístic però que tot i que al final intenta solucionar i soluciona el seu conflicte vosaltres teniu la paraula que us ha semblat destaca això d'aquest actor que dius que t'agrada molt i us ha agradat molt a vosaltres que no jacuda la part per Hulk etta serrano dona ja està Més enllà de qualsevol descripció. És una actriu de la qual he estat enamorat tota la vida. Fent teatre o fent cine? Fent el que sigui. Jo l'he vist en teatre i m'ha emocionat fins als pèls de punta. I en cine... I és una senyora que té 85 anys. Això es veu. És que és absolutament una meravella i a més haig d'explicar que la Julieta Serrano és la descobridora de l'Almodóvar perquè l'Almodóvar estava amb uns amics en un grup que feien el cor d'una obra que era la Casa de Bernarda Alba la versió que protagonitzava l'Ismael Merlo. Jo l'he vist. Aleshores la Julieta Serrano estava treballant allà i aquests nois que feien de... Que ho feien soberbi, eh? Ho feien molt bé, molt bé. Ho feien de comparses, diguéssim que no tenien ni frase ni res doncs l'Almodóvar li va passar les seves pel·lícules de Super 8 a la Julieta i a la Julieta li van encantar. I aleshores sempre ha sigut una defensora de l'Almodóvar i gràcies a ella ell va poder començar en el cine comercial. Evidentment ja sortia... Jo crec que a Pep i Luz ja hi sortia la Julieta i sortia també Entre tiniebles i... Totes les altres. I hi ha moltes altres pel·lícules, no? Jo vull destacar també el treball de la muntadora Teresa Font que és una muntadora molt prestigiosa que últimament està treballant amb el Terry Gilliam i que vam tenir l'oportunitat de veure-la a la Filmoteca junt amb el Terry Gilliam que es feia la retrospectiva i que va entrar en els projectes del Gilliam com a una substituta d'última hora perquè la titular anglesa s'havia posat malalta i aleshores doncs des de Madrid que és on estava rodant el Gilliam totes aquestes pel·lícules que fa sobre Don Quixote i tot això doncs li van dir bueno tenim aquesta senyora que t'ho pot fer i aleshores et farà un muntatge senzill i tal i el Terry Gilliam se l'ha acabat quedant a la pel·lícula perquè ha vist que és una muntadora magnífica en aquesta masterclass que hi va haver a la Filmoteca ella va explicar que totes les pel·lícules de l'Almodóvar les havia muntat un tal Pepe Salcedo que l'Almodóvar tenia tota la confiança i més amb ell el Pepe Salcedo desgraciadament va morir aleshores la Teresa Font també estava en el funeral i va veure que l'Almodóvar plorava desconsoladament perquè deia jo ja no podré seguir fent pel·lícules sense el Pepe Salcedo i tal i ha agafat la Teresa Font perquè és l'única que podia agafar i el muntatge és enorme tu has destacat la fotografia del José Luis Alcáine jo també destaco el muntatge de la Teresa Font i en fi vull dir és una pel·lícula que no sé per una qüestió generacional si l'Almodóvar té 70 anys i jo en tinc 65 però bueno som més o menys de la mateixa generació i hi ha uns gustos molt compartits unes aventures molt comunes i aleshores sempre m'ha interessat el cinema d'Almodóvar vull dir és veritat que té pel·lícules dolentíssimes i no en direm el títol però aquesta és de les bones i aquest relat autobiogràfic que fa profundament autobiogràfic doncs em va arribar moltíssim i vaja jo no explicaré res de la pel·lícula perquè penso que no s'ha d'explicar res perquè hi ha moltes sorpreses en el que és la història i jo la recomano a tothom clar Pep o Pol qui vol parlar? acabem les bones reflexions bé no aniré a repetir el que ho dic vosaltres dos estic bastant d'acord amb tots dos estic d'acord que la pel·lícula té un muntatge a mi em sembla perfecte que té una fotografia escaient a el que és el text i l'obra i després afegiria jo que com a direcció la direcció d'actors del modó perquè ha sigut sempre un segell marca de la casa aquí brilla des del que té un minut fins al Banderas que està gairebé omnipresent i a veure això ho dic jo que ni soc especialment el modó variar ni especialment fan del Banderas llavors a mi què m'ha semblat la pel·lícula la pel·lícula el primer que dic als nostres oïens és que recomano que la vagin a veure com diu el Joan sense sense prejudici sense informació que que es posin al cine i que es deixin que es deixin atrapar que es deixin anar que es deixin atrapar pel contingut pel contingut a part a part d'això a mi hi ha una cosa que m'agrada molt el modó d'obre amb aquesta pel·lícula i és la sinceritat per mi la pel·lícula transpira sinceritat una persona que probablement a veure tu has dit ensamble el seu currículum o sigui el modó d'obre està al dilà de benedimale el modó d'obre pot fer el que vulgui en aquest moment perquè el seu gruix d'obra no li treu ningú i com ha dit el Joan té unes quantes peces que són molt bones i potser fregant obra mestra alguna d'elles i jo diria que dels últims 50 anys és amb diferència el millor cineasta espanyol segur però de llarg però de llarg d'acord hi ha alguns que estan exequo amb el modó d'obre jo et dic els últims 50 anys bueno hi ha Víctor Erice però no té una obra tan completa el Víctor Erice clar el Víctor Erice són quatre pel·lícules hi ha Víctor Erice hi ha Vigas Luna i hi ha Isaac i la Cuesta home ja ha sortit ja ha sortit la grossa clar Isaac i la Cuesta Isaac i la Cuesta és un gran amic un gran director però Portavella és una persona que té molt pel davant Pere Portavella d'acord tot i que penso que el gruix internacional de l'obra d'Almodóvar Portavella no és una altra història home és evident els canals són absolutament diferents home jo estic parlant de ser en espanyol llavors amb Almodóvar amb aquesta pel·lícula li reconec tot això i a més a més penso que el guió és extraordinari o sigui amb aquesta pel·lícula que si l'haguessem de qualificar dintre de què és doncs és un drama perquè explica una història realment amb un contingut on hi ha molts moments dramàtics però no està exenta d'aquells moments marca de la casa d'Almodóvar com per exemple una escena en la que la filmoteca sí ell s'ha de presentar a la filmoteca no hi arriba i hi ha una conversa a través del mòbil que li posen a mover bueno és extraordinària després m'agraden les autorreferències molt subtils i les referències directes o sigui Almodóvar és productor de l'obra d'una de les directores més interessants per mi del cinema argentí actual Lucrecia Marta amb aquesta peça surt un moment de la niña santa de Lucrecia Marta Niágara i Esplendor en la hierba d'Aliacaza a veure tot això és el que deia el Joan probablement generacionalment et trobes molt molt afalagat per aquests detalls d'ell i després hi ha una cosa que segueix tot el cent i pico minuts que dura la pel·lícula i és un a mi m'ha agradat molt un nivell que no hi ha alteracions és un nivell contingut la gent parla a baix el Banderas està tot el rato en un pla en el monó perquè és que sense deixar de ser Banderas hi ha moments que dius és el Pedro aquest tio per tal com parla l'expressió de la cara i tot sobretot hi ha moments de perfil que els té clavats i per dir alguna cosa ja que ara em tronquem amb el Pol que potser té una visió diferent si alguna cosa em sobra d'aquesta pel·lícula que per mi em sembla l'obra mestra d'Almodóvar i la millor de totes les que he vist si alguna cosa em té que potser em sobra és la insistència amb els canuts i la droga que no calia per mi no calia tant però bueno ell sabrà per què ho ha fet i suposo que hauria de ser així ell és el creador i no anirà a dir-li el que ha de fer Pol, sense vergonya tu el que pensis no et preocupis ara em sento com 300 saps com contra pèrsia jo sol no però però sí que és veritat que us dóna la raó en algunes coses que heu dit per exemple l'escena aquesta de la filmoteca jo crec que és molt bona com a mínim està ben encarada i Pep també et dono la raó amb el tema que el que és el diàleg i el guió està al nivell de la fotografia però jo ho dic en el mal sentit perquè a mi per mi la fotografia ostres en cap moment he pensat que hi havia i sé qui és el director de fotografia hi havia una bona direcció de fotografia no explicarem interioritats que ja us he explicat abans del rodatge però sí que és veritat que hi ha un punt de que no m'ho crec o sigui hi ha un punt de telemovie ja us ho he dit abans i així de clar perquè i ja no només em centro amb la figura de la fotografia sinó també amb els diàlegs jo crec que és una pel·lícula que està molt encarada el fan el seguidor de sempre de l'Almodóvar perquè una persona una persona que no et dic com a primera pel·li però havent vist les últimes que potser és el que deies tu Joan que potser no són les més representatives evidentment ja no parlem de los amantes pasajeros però Julieta que aquesta ja potser és com un spin-off d'un altre Almodóvar que va existir aquella època però però que però que sí que és veritat que no és una pel·lícula que d'entrada sigui potser molt representativa en el cinema d'Almodóvar però sí d'Almodóvar com a persona llavors jo crec que fent aquesta diferència a mi ja no a mi ja no m'entra per exemple vosaltres li perdoneu per exemple en aquesta pel·lícula que faci tot i més de situacions casuals que surten del no-re o sigui justificades de que de cop o sigui s'ha estrenat fa poc i no farem molts espòilers però des d'algun punt de vista que per exemple el personatge que fa és Veraclia casualment estigui a Madrid casualment aquella nit llegi l'obra de teatre casualment aquella obra de teatre que ell sense saber ni tan sols què és s'identifiqui en l'obra però no està firmada per Almodóvar diguéssim però llavors va preguntar i el porta fins allà i ell està allà a casa és com ja només és una escena estic descrivint n'hi ha moltíssimes així també allò del quadre que pinta el noi de jove i després hòstia casualment se la troba i més casualment està escrit al darrere i casualment és com hòstia a mi per mi som forats de guió per mi saps què passa? jo potser podia acceptar la crítica o la puntualització que fas però saps què passa? que com que la pel·lícula en el fons penso que pel que veig ens ha atrapat a nosaltres per l'obert en canal que fa de la seva vida i els seus conflictes com que ella està ens ha preocupat tant veure que ella està patint que té una angoixa que té una depressió que no se'n surt que no és capaç de fer més cine i que és un fracàs i que ni s'atreveix a anar a presentar la pel·lícula que hagués sigut un èxit a la filmoteca que això jo no li vaig donar massa importància jo penso que que hi ha una cosa que s'ha de tindre en compte jo veig la pel·lícula des del punt de vista que és reflectir la memòria i la memòria fragmenta és selectiva llavors aquí el que el Pol amb un criteri racional ho troba com excessiva coincidència jo trobo que és el que li interessa al modó posar en evidència moments que per ell han sigut puntualment interessants clar si no és que amb cada un dels personatges hauria d'haver fet una pel·lícula clar però és que aquí hi ha un problema que és la teoria universal de l'escriptura i del guió és potser el primer mandament seria si expliques una història real fes la ficció o sigui si fas literal a la vida real hi ha moltes casualitats hi ha moltes històries i és evident que quan tu veus aquesta pel·lícula hi ha tants moments que dius és que això li ha d'haver passat o sigui aquí no hi ha ficció o ho està ficcionant amb un personatge en concret però és evident això ho tenim claríssim però jo crec que com a i a més no estem parlant d'un director novell no estem parlant d'un estudiant estem parlant d'una persona que té prou carrera com jo crec com a espectador saber que la realitat és allò la realitat supera la ficció i hi ha molts moments d'aquests que a mi jo sortia de la pel·lícula perquè dic però a veure aquí com m'estàs justificant això és gratuïtíssim això ho estàs fent anar tu per on vols per crear un discurs que el discurs és lògic i és bo sí però clar les vies per arribar-hi jo no hi vaig entrar llavors però esclar per mi el Modóvar fa una pizza i posa els elements que a ell li interessen a més que a veure al Modóvar li plouen més casualitats que no pas a nosaltres vull dir clar però és que no estem veient el Modóvar estem veient un Banderas que fa un personatge que té reminiscència de la vida del Modóvar és a dir aquí hi ha capes perquè jo per mi si no veig un documental jo vaig veure el Modóvar però que em refereixo que jo si no jo en aquest sentit si vols arribar a això fes un documental ficcionat o fes una silla de Fernando del Modóvar saps? no no jo dic des de la lògica de la ficció no d'un biòpic és que jo jo ho vaig comprar tot vull dir per mi tot era ficció jo ho he dit abans amb aquestes alçades al Modóvar pots fer el que vol i fa això veus? però llavors li estem perdonant és que aquí també clar estem una mica assegats en aquest sentit llavors no ho estem veient com una pel·lícula el que passa que jo per exemple no li perdonava tot perquè jo les últimes pel·lícules me les carregava clar però aquesta com que ve a ser la intimista la depressiva la que veus aquest cor que té diguéssim un personatge que a més com a persona com a director no és o sigui és una mica tirar en el sentit dels rodatges i ho han dit des de tècnics fins a actors o sigui és un personatge que té els seus calos curts i aquí te'ls mostra com és que jo potser també he tingut evidentment les meves etapes els meus factors però clar estem valorant una pel·lícula l'altra cosa és quan valorem tot al voltant que a vegades hi ha pel·lícules i una que em salto molt però que em fa molta gràcia que és el tema de Blade Runner Blade Runner és una pel·lícula però després la gent s'ha fet unes històries als voltants que dius bueno la pel·lícula és la que és però escolta una cosa el que és inductable és que aquesta pel·lícula és 100% el modover o sigui no és ni Woody Allen ni és Berman ni és Fellini i a vegades ens emprenyen a trobar aquests referents perquè és el 8 i mig del modover no ell fa una obra personal que tu la identifiques amb la seva trajectòria personal i des d'aquest punt de vista està feta com diu el Joan Borros amb una obertura amb canal i amb una sinceritat tan aplastant que jo crec que has de passar per alt el fet que no hi hagi una cronologia tècnicament encertada perquè bueno la pel·lícula s'ha de resoldre en 108 minuts i ja està bueno jo dono pes a altres coses jo sóc una persona que molts cops m'ha d'entrar bé el guió en general i hi ha coses que ja sé que vaig a veure coses que el guió no existeix potser però però en aquest aspecte ostres no si voleu no sé queden 7 o 8 minuts per parlar jo he vist una altra pel·lícula que és les úniques dues que he vist perdona jo volia fer un apuntament perquè m'he compromès a fer-lo aquest matí s'ha fet la presentació de la programació del tercer Barcelona Film Fest la Falca la Falca no ens veurem per allà que jo estic acreditat estic acreditat ah sí han donat les acreditacions ja jo tinc un mail en confirmació potser és una broma però ostres jo no hi reborré jo tampoc bé només dir-vos per començar nosaltres hi vam ser l'any passat va del dia 22 fins al 30 és justament d'aquí 20 dies i hi ha 12 pel·lícules a competició i després hi ha dues o tres seccions en paral·lel al final hi haurà unes 22 pel·lícules i la programació el contingut pinta molt interessant hi ha la pel·lícula del Bogdanòvich sobre Buster Keaton tenim una pel·lícula sobre Bunyuel amb dibuixos tenim una pel·lícula sobre Orson Welles tenim una pel·lícula sobre Bertolt Breck tenim una pel·lícula sobre el com es diu el poeta anglès Oscar Wilde en fi ve la cosa sembrada tenint en compte que estem parlant d'un festival que es fa per Sant Jordi i té a veure molt la literatura i el cinema és a dir que el més important 2,90 euros la pel·lícula i a partir del dia 5 es pot fer la reserva al públic en general per anar a veure les pel·lícules molt bé i amb Pep Armengol que serà jurat del festival a veure aquí tinc que matisar una cosa que també queda clar avui hi ha dos jurats hi ha el jurat oficial que està composat per per gent diguéssim coneguda tant del sector literari com del cine i després hi ha el jurat del que és el col·lectiu de crítics que és els membres de l'ASSEC són dos premis diferents un serà el premi del jurat oficial i l'altre serà el premi del jurat dels crítics o sigui jo estaria amb el que és el premi de l'ASSEC associació de crítics i escritors catalans jo no sé si parlar d'una pel·lícula que he vist que em sembla que tampoc coincidim del tot amb l'opinió o passar amb la candidata passem a la convidada que ens expliqui de què va la restauració doncs vinga a la restauració bona nit i bona tarda i agrair al Pep Armengol i a l'equip per la convidada jo en principi volia dir que no estic habituada a parlar amb ràdio ni en públic perquè com els comentava vells anteriorment jo estic molt sovint darrere d'una pintura sobre taula una escultura una tela i em passo moltes hores en silenci restaurant treballant i potser fent un diàleg entre l'obra i jo sobretot doncs la restauració abans de començar una intervenció comença a mirar-se la peça què és el que li passa la pintura doncs si està molt bruta quina substància l'embrotit si és el vernís oxidat o sigui fem fem un estudi de les patologies si la pintura està amb antigues reintegracions alterades pèrdues i per què s'han produït aquestes pèrdues a vegades ho veus un enfonjament a la fusta un cop o d'un estrit i bé doncs una miqueta seria fer aquest estudi i després abans abordar la restauració volia també fer aquest incís començar dient que el paper del conservador restaurador és una professió que està arreglada això és interessant perquè per la gent que ens està escoltant saber una mica si hi ha interès en aquest camp com es poden bellugar per accedir a Catalunya diguéssim hi ha dos centres que una seria que es pot estudiar aquesta professió que és una és la facultat de belles arts de Sant Jordi i després l'altra seria l'escola superior de conservació i restauració de béns i mobles de Catalunya llavors hi ha aquests dos centres en el qual a partir de que són quatre anys i després per adquirir un títol superior s'ha de fer s'hauria de fer un màster a l'escola aquesta superior de conservació i restauració ara actualment hi ha una exposició que crec que és molt recomanable perquè justament s'ha fet per donar a conèixer i fer difusió la restauració que es titula conservar restaurar art una professió entre l'art i la ciència es fa a la casa de l'aigua de Barcelona que està a Nou Barris i sobretot l'han fet els alumnes del tercer any ja de diversos cursos i aquí presenten el que jo estava dient una obra que s'ha cremat quina patologia s'hagués si hi ha uns fongs un estrip d'una tela com es realitza el cosí d'aquest estrip d'aquesta tela i està adreçat sobretot per els alumnes de segon cicle d'ESO i batxillerat perquè hi vagin a les escoles però també està adreçat al públic en general que tingui interès per saber una mica aquest món aquesta exposició estarà fins al dia 2 de juny després també a la Universitat de Belles Arts ara s'inicia un màster de direcció de projectes de conservació i restauració que el dia 9 d'abril a les 6 de la tarda es fa una presentació d'aquest màster pels historiadors restauradors sobretot que els hi pugui interessar que és per poder dirigir projectes i seria per adquirir la tècnica tècnic superior escuta una cosa Belles Arts és important el restaurador té que passar abans per Belles Arts o després o esforç simultanejar no és que són diguéssim són dos centres d'estudi que van en paral·lel llavors un cop s'han fet els cicles que són de 4 anys llavors tots dos passen el màster perquè es fa a Belles Arts a la meva època jo com que soc jo soc de la promoció del 87 per tant soc d'abans del Pla de Bologna doncs fèiem 5 anys totes hi havia moltes carreres que es feien 5 anys i després jo vaig fer uns cursos de màster per fer els crèdits per fer la tesi doctoral llavors ara que deies que jo el que veig que la feina és molt de vocació i hem estat mirant a veure si hi havia mai una pel·lícula sobre aquest ofici i hem trobat que no n'hi ha cap vull dir que és realment un ofici molt desconegut oi? sí realment és molt desconegut també hem de dir doncs que fins i tot ens trobem que la nostra professió no tenim una entitat un col·lègic data del segle passat ja per tant vull dir hi ha com altres carreres la de dret notaris arquitectura tenen una història la nostra no és justament és molt és molt curta i suposo que també no hi ha hagut cap director que s'atreviss a abordar directament doncs una pel·lícula que fos específica de restauració eh vull dir s'han fet coses molt puntuals però no també és una el que sí que es veu és que la gent té molt interès a vegades quan es fan exposicions l'any passat vam fer doncs sobre la tècnica del daurat i com es daurava va haver-hi una petita exposició doncs la gent té molt interès per saber perquè és una mica un món desconegut nosaltres jo conec molta gent que fa restauració perquè sóc del gremi però en general no el que és important és també que la gent prengui consciència del que de les obres d'art del patrimoni i que no pot restaurar qualsevol persona que no tingui aquesta formació perquè li poden dir que han fet una restauració però moltes vegades el que hem fet ha sigut desvaloritzar la peça i hem fet una cosa que és irreversible que és una pèrdua de patrimoni tu veig que has estat a Itàlia a Egipte a Andorra treballant amb tot això hi ha diferència en respecte com es treballa aquí i com es treballa allà quina és la teva experiència en aquests viatges? jo he de dir que vaig tenir molta sort perquè quan estava ja a la Sacavall estudiant jo tenia com la meva gran il·lusió professional era anar a treballar a Itàlia perquè Itàlia són els reis a cada cantonat tens una església i contínuament hi ha els millors centres els instituts o centràl·li de restauració que també vaig fer un petit estaix llavors jo tenia aquesta gran aquesta gran devoció per Itàlia després a l'últim curs tenia un professor de conservació preventiva a la universitat que estava fent portava un projecte el sistema de climatització a Nefertari la tomba de Nefertari a Luxor en les pintures murals i jo en aquells moments doncs vaig quedar frapada del que ens va explicar i vaig diguéssim doncs moure els fils i vaig aconseguir anar a fer una campanya a Egipte amb aquestes pintures murals que estan fetes a goma aràbiga i per tant són molt sensibles a l'aigua i tenien grans problemes de grans de sal que amb una escarpeta i un martell les anàvem traient perquè feia saltar la pintura i al mateix temps treballàvem amb aigua per poder treure tota la brutícia però es feia només amb contacte clar hi ha per una banda el que és la metodologia de treball que és molt important i això tu dones si tu has fet prèviament clar uns estudis o uns estudis és molt important sobretot bé jo porto en el museu gairebé 30 anys treballant en el Museu Nacional d'Art de Catalunya som actualment una plantilla que som 11 restauradors perquè hi ha diferents especialitats jo sobretot faig pintura sobre fusta escultura pintura romànic gòtic renaixement i també faig tela després hi ha altres companys que fan paper fotografia escultura de metall o marbre fusteria vull dir per tant som un conjunt d'un equip amb el qual també tenim l'assessorament d'un químic que doncs ens diu quins materials tenim a sobre que embruteix la pintura o sigui que és un treball d'equip escolta Núria ara per exemple em poso amb el cap d'alguna oient que ens està escoltant i et sent a tu i jo dic no sé si això va així però imaginem que hi ha un oient que té a casa un retaule antic pel que sigui va acabat amb ell i sap que allò s'ha de restaurar el camí pot ser trucar al museu o particulars no s'atenen o sigui treballeu amb material vostro del fons normalment nosaltres treballem amb el nostre material del fons també col·laborem amb els museus xarxa que hi ha una sèrie de museus el museu de Sitges el museu de Vilanova hi ha tota una sèrie de museus xarxes que treballem amb ells i col·laborem fem alguna cosa puntual d'algun particular si nosaltres hem sol·licitat aquella peça aquella obra per una exposició que el museu programa alguna vegada s'havia fet però en principi nosaltres no en principi no es restaura per particulars el que sí que jo faria és si algú es troba en aquesta situació hi ha l'associació professional de conservadors restauradors a Catalunya que es diu CRAC aquesta associació si ho busquen per internet CRAC i en aquesta associació és un col·lectiu amb el qual jo també hi formo part però hi formo part tot de companys que han fet o la Universitat Belles Arts o han fet l'altra l'escola superior i diguéssim que llavors ells sí que allí es pot atendre gent autònoma i que els hi pot atendre i que és gent qualificada perquè l'associació aquesta ho aval nosaltres en el museu sobretot el que fem és restaurar les obres que tenim al nostre fons i treballem molt per projectes i aquests projectes poden ser tal exposicions a l'horitzó d'una exposició exacte que organitza el museu com per exemple ara el mes de maig s'inaugurarà l'exposició Antoni Fabrès i doncs tots estem una mica intervenint en aquestes peces després també sobretot es treballa per obres en préstec que el museu d'ESA per altres exposicions si vosaltres esteu treballant a la millor amb un horitzó d'un o dos anys abans no veure el públic no? sí jo ara per exemple he començat a restaurar un tabernacle de Sant Nicolau és una pintura un tabernacle i una escultura de Sant Nicolau amb un esport esgòtica que ens l'han demanat a Útrecht per una exposició que es diu Nord-Sur que es farà a finals d'any i després aquesta exposició es farà en col·laboració el mes de gener es farà al Museu Episcopal de Vic vull dir que treballem molt per coses que ens demanen en préstec i després de la pròpia col·lecció o que anem fent també una mica de manteniment i ara ja anant una mica al terreny personal allò que ell en diu Falca tu saps que ho hem comentat amb l'amic Joan Llegues també que és el cap de romànic i conservador de renaixement i barroc hem comentat que estàs treballant amb la restauració d'un retaule probablement d'origen del meu poble que va ser una donació de l'any 33 de l'Ajuntament quan creus que podrà sortir dintre d'una exposició col·lectiva a veure perquè tu el tens bastant avançat no no ja el tinc acabat està acabat ja el retole dels gots de la mare de Déu que és anònim a Escola Catalana i és un retaule que és molt interessant perquè és petit i té la particularitat que és tota escultura policromada totes les escenes i representa els gots de la mare de Déu aquest retaule el vaig començar perquè fa per posar-lo a la col·lecció permanent de les sales de renaixement i barroc però es van fer fa poc uns canvis però finalment es va descartar es va descartar perquè en el museu tenim un problema d'espai important hi ha moltes obres de primera qualitat que estan a les reserves i aquest doncs ha fet una recuperació estem preparant un petit articlet d'aquest el Joan Lleguas i jo i la Rosa Maria Martín de la indumentària perquè és molt interessant tota la indumentària però de moment si alguna institució el demanés se'l deixarien però de moment està pensem que en un futur igual el col·locarem perquè la col·lecció permanent és permanent però contínuament entren i surten obres i préstecs amb la qual cosa queden forats i és possible doncs que en un moment determinat es poden per posar-lo de reserva com per exemple ara fa poc s'ha inaugurat el dia la setmana passada al museu de Granollers s'ha inaugurat el retorn del retaule de Sant Esteve de Granollers és un retaule que el museu conserva 13 peces 13 taules 3 es van perdre i anem d'assades 10 i diguéssim tota aquesta tasca de la posada a punt d'aquestes 10 taules les vaig estar fent al llarg d'un parell de mesos i ara es pot veure a Granollers és molt important per ell s'ha deixat en dipòsit un any s'ha fet una cosa excepcional perquè és un retaule que gràcies a la venda d'aquest retaule es va poder pagar les despeses per acabar l'Hospital Asil de Granollers l'Hospital Asil de Granollers es va acabar l'any 1919 celebren el centenari i ens van demanar al museu sisplau de fer l'esforç perquè la pintura sobre taules és molt delicada sobre taules sobre fusta sobre taules estan formades per diferents pots són molt delicades i ens van demanar de fer aquest esforç de deixar-les i s'ha fet una presentació magnífica estan cada taula dintre d'una vitrina amb les seves condicions estables amb la qual cosa vull dir estem molt contents el Museu de Granollers està molt bé jo he estat diverses vegades hi ha alguna obra alguna obra alguna restauració que sigui una referència un mirall que us mireu una cosa que valoreu molt o que sigui molt explicada com a anècdota les coses que van passar el Borja el Cristo de Borja aquest és és el que jo estava reivindicant de la professió ja és tan culpable la mà executora que ho fa per la bona fe perquè avui en dia tots tenim un nivell cultural sabem escriure i no hi ha bona fe també com la institució que ho deixa perquè en aquest cas de Borja no tinc cap dubte que aquesta dona o abans de repintar si la pintura està que es cau que es perd que està que salta un restaurador és que el trosset més petit i anem amb el pinzell i amb la cola per no perdre ni un trosset petit i és una tasca que no es veu la de consolidació fixació de la pintura però que en canvi és de les més importants perquè el que hem de fer és mantenir l'original i en aquest cas deurien anar a cop de pinzell i acabar de treure el que estava a punt de caure i després posar fer el que no toca que s'ho va inventar llavors ja no deixa aquella obra ha perdut valor i ja han fet unes intervencions que són completament irreversibles justament un dels criteris de la restauració de la bona restauració és la mínima intervenció la menys invasiva amb la qual i un gran respecte a l'obra d'art jo que porto tants anys quan començo una obra sempre tinc aquell respecte per aquella peça i abans de començar intento aquest diàleg de silenci que deia abans d'intentar veure què li ha passat quins problemes té perquè analitzant els problemes després volem les solucions exacte però hi ha alguna referència hi ha algun cas que sigui emblemàtic o que s'hi posi a dir aquesta conservació aquesta restauració és paradigmàtica és referència tothom en parla o no no existeix això no referències dintre el museu en general en general o sigui històricament o que hi hagi un restaurador estrella bueno per mi també jo perquè el conec i crec que és un restaurador estrella és el Gen Luzi Colalucci que és el restaurador que va restaurar el CAP i el restaurador que va restaurar les pintures de la Capella Sistina se'n va parlar molt quan s'estaven atesant perquè havia n'hagut fins i tot un historiador americà no recordo el nom que havia fet tota una teoria dels colors foscos de la pintura de Colalucci de Miquel Àngelo i clar un cop es va començar a atesar es van veure que havia una gamma cromàtica meravellosa amb uns colors vius unes transparències per mi és una restauració modèlica modèlica escolta una cosa volia preguntar ja que avui la tenim aquí val a dir ho dic pels espectadors que no hem comentat això abans vull dir que si hi ha una pregunta que si tinc comodament tu passes d'ella i ja està però no podem deixar passar que estiguis aquí i no parlem del tema de Sisena com ho veus com ho has viscut i en quin punt està això perquè em sembla que encara no ha acabat no ha acabat no ha acabat aquest és un punt realment molt conflictiu i molt problemàtic i sembla ser que ara s'ha format una assemblea una Sisena 2023 i que estan lluitant doncs perquè aquestes pintures tornin les pintures de la sala capitular cap a Sisena però el museu sobretot dona raons a nivell de conservació que és ben veritat que les pintures en el museu estan en un clima estable i aquestes pintures ja no són pintures murals perquè es van arrencar el seu moment es van traspassar amb unes teles i després es van posar sobre d'un sars de construcció de fusta estan fixades estan fixades després per l'altra banda clar vull dir aquests sars es poden traslladar però com els trasllades vull dir són unes dimensions on te'ls col·locaries perquè a la sala capitular jo no sé si aquests sars hi cabrien però deixant això de banda són unes pintures que durant la guerra civil es van cremar llavors si tu les vas a mirar les mires veus que són monocromes i és a dir perquè han sofert altes temperatures i el color ha virat hi ha uns dibuixos d'alumnes al Puig i Cadafalt que van anar estudiant arquitectura a pintar a Sisena quan encara no s'havia cremat i es veuen els dibuixos i es deia que eren d'uns colors extraordinaris també molt vius i tal totes són aquestes pintures són unes pintures malaltes han sofert aquest per una banda han sofert que l'escalfor l'agressió del foc i del fum i del fum i del foc però després per altra no deixa sempre de ser una agressió el bé de fer l'estràpo és a dir arrencar les pintures del mur la tècnica de l'estràpo que consistés en posar unes teles impregnades de cola com si fessis per dir-ho així d'una manera entenedora una depilació treus la pintura talles trossos treus la pintura clar és una pintura que ja està malalta i fas fer una intervenció d'auxili però que també és tot plegat amb els anys agressiva és molt agressiva doncs el museu nosaltres el museu jo no puc pronunciar però a nivell de conservació preventiva és totalment teniu clar que no és recomanable que sortin no en absolut i jo dic la part dels polítics tant d'aquí com d'allà saben realment de què va això o ells actuen oprima l'aspecte polític oprima exacte jo crec per una banda que sobretot oprima l'aspecte polític que ells no no valoren el risc que comporta fer tot aquest desplaçament i després un cop imaginant-nos que anessin cap allà allò amb volandes el manteniment que es necessita per tenir-les amb les condicions és total jo crec que és una cosa política i que pensen que si ho aconsegueixen aconseguiran més vots ja està claríssim però crec que l'obra en si els interessa ben poc la cultura els importa un bledo i van de cara al vot i ja està i també hi ha interessos personals pel que s'ha explicat interessos personals d'un germà d'un antic ministre del PP que era de l'ordre de Malta i que per això va reclamar aquestes pintures a mi m'ho van dir a veure aquestes pintures les Montses de Cisena les van cedir per poder-les vendre havien de demanar l'autorització papal que era diguéssim l'últim tram que faltava perquè es realitzés o sigui en realitat les Montses de Cisena perquè ara n'hi ha unes però no són les de l'època però les Montses de Cisena elles volien que es quedessin aquí a mi se'ns sembla que se'ls va donar uns diners no? o sigui per això o sigui no va ser gratuït sinó va ser pagant la nostra quantitat però sí i hi ha factura no és proforma oi? és factura no no bé i jo volia ara que ja estem per acabar volia que ens fessis una panoràmica del museu i jo sé que el Menach és prou conegut però també sé que hi ha persones que viuen a Barcelona i que no l'han trepitjat mai i que ens fessis una panoràmica de la col·lecció permanent o del que tu estàs més lligada és a dir el romànic el gòtic el renaixement breument ens fas una guia del Menach a veure el Menach és una col·lecció que se va formar a principis del segle XX a l'Ajuntament de Museus que als anys XIX anava comprant totes obres per formar el Museu de Belles Arts així és com van comprar el retaule de Sant Esteve de Granollers que en l'any 1917 van pagar 150.000 pessetes que era una pasta que era molts diners 150.000 en 1917 llavors es va formar el primer museu de Belles Arts que estava a la Ciutadella que estava al Parc de la Ciutadella aquell era el Museu d'Art Modern era un altre edifici llavors aquí comença la col·lecció sobretot d'Art Mitjaval de la formació llavors després quan l'any 29 que es va fer la gran exposició internacional amb anys posteriori van decidir que es tragedia a dalt al Montjuïc llavors formava era el Museu d'Art de Catalunya llavors una gran col·lecció que té sobretot i que és única en el món és la pintura mural romànica que la major part prové de la campanya dels anys 1923 que es va fer d'arrencament per evitar que aquestes pintures marxessin a l'estranger en aquella època no estaven protegides com a béns de patrimoni i no estaven catalogades i per tant es van adonar que l'abscis central de Mur havia sortit cap a l'estranger i es pot veure actualment al Finisars de Boston llavors és molt important ja ho dic per la seva gran quantitat d'aquestes pintures són totes de diferents poblets del Pirineu català i és única en el món pintura mural estrapada romànic després és molt important les pintures sobre taula del gòtic perquè tenim una gran col·lecció immensa des de l'Uguet el Borrassà Martorell ja ja és esplèndid però la música ens indica que estem arribant al final del programa això vol dir que encara em quedi per un altre dia que la gent no es perdi l'exposició Bermejo Bartolomé Bermejo que ha estat feta conjuntament en el Museu del Prado i la National Gallery que després de Barcelona del Menach s'anirà a la National Gallery i que és un pintor gòtic que destaca amb diferència doncs hem arribat i anirem a veure el Bermejo i a més és un pintor que ens demostra que Cris tenia sexe sí és la primera vegada que es veu si sí que el dibuixa compte doncs moltíssimes gràcies de debò ha estat molt interessant jo estic segur que els nostres oïdors i nosaltres hem quedat al·lucinats de la quantitat de coses que ens has explicat aquesta nit i per tant moltíssimes gràcies per venir al programa és un plaer escoltar tot això i la setmana que ve tindrem un altre convidat que és en Joan González que a més a més és un personatge que viu aquí a Sant Just que és el director del Festival Internacional de Cinema Documental que comença la 22 edició del 15 al 25 de maig d'aquest any per tant bona nit gràcies Núria per venir al nostre programa moltes gràcies Núria i us emplacem quan vulguis venir explicar-nos el que vulguis perquè has vist que ha estat super interessant moltíssimes gràcies bona nit bona nit a tothom com a la que ve