Cinema sense condicions del 31/5/2016 — Dos bons tipus, Green Room, Viva la Libertà i l’univers d’Edgar Wright: crítica, festivals i el debat documental vs ficció

Resum general

En aquest episodi de Cinema sense condicions, el col·loqui recorre quatre eixos principals:

• Crítiques de dues estrenes destacades: “Dos bons tipus” (The Nice Guys) i “Green Room”.
• Panoràmica i ecosistema del documental: DocsBarcelona, màsters i iniciatives locals, i el debat documental vs ficció.
• Recomanació política amb humor: “Viva la Libertà” de Roberto Andò.
• Monogràfic d’Edgar Wright: estil, muntatge, gags visuals i la “Trilogia del Cornetto”, amb una lectura de l’evolució de la comèdia del cinema mut fins al fals documental televisiu.

Crítiques i estrenes

Dos bons tipus (The Nice Guys)

• Comèdia negra d’estil àcid, amb to de “buddy cops”.
• Protagonistes: Russell Crowe (matón) i Ryan Gosling (detectiu), ambientada als anys 70, entre el boom disco i el porno setanter.
• Director: Shane Black; es comenta que prepara una seqüela de Predator.
• Punts forts:
• Humor negre molt marcat i girs de guió “per jugar” amb l’espectador.
• Barreja de to i referències: recorda Boogie Nights i Puro vicio.
• Recomanació: apte per a públic ampli, però amb avís per humor molt negre i temes adults.

Green Room (Jeremy Saulnier)

• Thriller de suspens intens, amb moments de violència seca i incòmoda; va passar per Sitges.
• Premissa: banda punk que actua en un local ple de neonazis i topa amb un crim al camerino.
• Amb Patrick Stewart en un paper secundari clau.
• Tò: no és “gore festiu”; la sang queda en segon terme però l’impacte és molt dur. Humor tan àcid que incomoda.
• Distribució: difusa a l’Estat; s’entén pel seu caràcter extrem.

“És una pel·li molt dura… amb un humor tan àcid que incomoda.”

Docs, festivals i el debat del documental

Experiències DocsBarcelona i ecosistema local

• Contacte amb l’equip de “Metamorfosis” i coincidència amb el curt guanyador “Campanya” (Màlaga), sobre la campanya de Barcelona en Comú.
• “Alcaldessa” s’ha estrenat i ha estat premiada; “Metamorfosis” encara busca distribució comercial.
• Descoberta del màster de documental de creació a la UPC (a més del de la UPF).
• “Bibliocurts” a les biblioteques de la Diputació; destacat el curt “Ciutat Meridiana” (observacional, contemplatiu, amb ecos de José Luis Guerin).

Documental vs ficció: fronteres, mètode i categories

• Trencament de fronteres entre docu i ficció:
• Exemples híbrids: “La plaga”, “No todo es vigilia”.
• Metodologia de creació: investigació, convivència i posada en escena a partir d’allò viscut (record de Flaherty i Nanook of the North).
• Crítica a la manipulació en certs documentals televisius; defensa de l’honestedat i del muntatge com a llenguatge.
• Debat sobre categories (Oscars): animació adulta vs infantil (ex. Anomalisa vs Inside Out); confusió entre “docu” i “ficció” quan l’important és la qualitat i l’impacte.

“Més que l’etiqueta, el determinant és si la pel·lícula t’arriba: si et fa pensar, plorar o sentir.”

Apunt crític: Viva la Libertà (Roberto Andò)

• Sàtira política italiana basada en una novel·la d’Andò: un líder desapareix i substitueixen la seva imatge pel seu germà bessó, bipolar i recentment sortit d’un psiquiàtric.
• Toni Servillo interpreta brillantment les dues cares (després de “La gran belleza”).
• To irònic i lúdic, amb mirada sobre la política i la vida privada.
• Premis Donatello: guió i actor secundari.
• Reivindicació d’una peça que potser va quedar a l’ombra de l’impacte de La gran belleza.

Monogràfic Edgar Wright i l’evolució de la comèdia

Scott Pilgrim vs. the World

• Mescla estilística: còmic + videojoc + cultura pop anys 80–90.
• Tema de fons: maduració emocional d’un inadaptat; estructura de “nivells” (els 7 exs com a caps finals).
• Ritme i muntatge frenètic com a llenguatge; molt generacional, pot “cansar” qui no entri en les seves claus.

La Trilogia del Cornetto (Shaun/Hot Fuzz/The World’s End)

• Girs de gènere radicals a migmetratge: del costumisme a zombis, conspiracions o sci‑fi.
• Dúo Simon Pegg & Nick Frost; running gags (la tanca; el cornetto: vermell – zombis, blau – polis, verd – aliens).
• Subtext social: comunitats que es tanquen sobre si mateixes, perdedors/inadaptats funcionant com a mirall de la societat.

Llenguatge, muntatge i gags visuals

• Wright integra el muntatge des del guió: el·lipsis ultraràpides, transicions sonores, plans seqüència en paral·lel que revelen canvi (ex. ruta al supermercat a Shaun).
• Humor cinematogràfic de precisió: gags en primer i segon pla, slapstick modern, acció al servei del concepte (no “acció per l’acció”).
• Parenteus i contrastos: Jackie Chan (acció-humor), Aronofsky (rituals quotidians estilitzats), Mad Max: Fury Road (ritme i claredat visual).

De Chaplin a The Office: genealogia exprés de la comèdia

• Del slapstick (acció-reacció) de Chaplin/Buster Keaton a la comèdia de diàleg (Woody Allen, Marx Brothers) i la teatralitat de les sitcoms clàssiques.
• El trencament del fals documental a TV: The Office, Modern Family, Parks & Recreation; la comèdia del patetisme (Ricky Gervais) i l’apart visual (Arrested Development).

Apunts i comparatives

• Wright com a “autor popular”: ambiciosament formal però cercant la connexió amb el gran públic.
• Comparacions: Tarantino/Rodríguez (apadrinament i marca d’autor), Tim Burton (els girs de to; Wright els controla millor), Kieślowski com a broma cinèfila dels “tres sabors” del cornetto.
• Altres vincles: guió a “Tintín” (Spielberg), projecte truncat d’“Ant‑Man”, producció executiva d’“Attack the Block”.

“Canvia el format a partir del minut 40: la pel·li que era policíaca passa a aliens, però sempre per explicar ‘alguna cosa’.”

Tancament

• Reforç de recomanacions: “Dos bons tipus” (entreteniment negre per públic ampli) i “Green Room” (molt intensa, no per a menors).
• Avanç: la setmana vinent, “El rei Borni” (El rei Tuerto) com a pel·lícula del mes.