Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 15/2/2022 — Douglas Trumbull, 2001 i Blade Runner; Naves misteriosas i Brainstorm; Showscan i els Goya: cinema, tecnologia i llengua
Presentació de Cinema Sense Condicions a Ràdio Tosbert i justificació de l’homenatge a Douglas Trumbull arran de la seva mort. Sona música de Brainstorm (James Horner).
Repàs breu a la trajectòria de James Horner (Titanic, Aliens, Cocoon, etc.) i al seu estil simfònic; comentari sobre la bellesa del tema triat.
Contacte amb la NASA i el curt que captiva Kubrick; incorporació a 2001 com un dels quatre responsables d’efectes. Rigor de maquetes i fotografia. Blade Runner: grans resultats visuals amb pocs recursos, reaprofitar un únic carrer i miniatures.
Maqueta Valley Forge (sis mesos, 80 kits), interiors en un portaavions; banda sonora amb Joan Baez i context hippie. Bruce Dern intens/sobreactuat, robots sense veu interpretats per amputats. Anticipació de cirurgia robòtica però limitacions tècniques visibles. Algunes ingenuïtats de guió; gran potència de decorats i maquetes.
Repartiment atractiu però personatges poc arrodonits. La mort de Natalie Wood sacseja la producció; es plantegen dobles però s’evita; la coherència final se’n ressent. Valoració de la Louise Fletcher com una de les millors presències.
Reconeixement, amb la perspectiva del temps, de com el film anticipa internet, hacking i la militarització de la tecnologia, malgrat no esmentar “internet” explícitament.
Experiència al Cinerama Dome de Los Angeles: alternança de 70mm per experiències gravades i 35mm per realitat. Explicació/controversia sobre Showscan (60 fps), premi tècnic 1992 (CP65), i les dificultats d’exhibició i recepció a casa.
La MGM volia cancel·lar i cobrar l’assegurança; Lloyd’s finança l’acabament, però Trumbull perd control de muntatge. Cita on equipara fer cinema amb fer la guerra. Dades de taquilla: cost 18M$, recaptació 10M$ (fracàs).
Debat sobre la “omniscència” de l’espectador via cintes (recurs narratiu). Evolució del casc: miniaturització progressiva i referència als superconductors i refrigeració —detall tècnic sòlid i premonitori.
La doctora grava la seva mort: ascens de la “ànima” i fusió còsmica; bombolles de memòria que alguns troben kitsch avui però que en el seu moment impactaren. Epifania del protagonista; ressons de la seqüència estel·lar de 2001.
Silent Running: protagonista amb deriva a l’HAL 9000 i robots humanitzats. Brainstorm: ecos de la “porta d’estrelles” i d’un disseny i vestuari hereus del rigor kubrickià.
Disponible a Filmin amb gran còpia. Fotografia de Charles Wheeler; un dels guionistes és Michael Cimino. Comentaris sobre estat de preservació i qualitat visual.
Anecdota personal sobre L’efecto Iguazú (premi al millor documental) i com el muntatge és decisiu en no-ficció.
Diagnosi d’un any de fort component social. Elogi a Tres (Marta Nieto) i al joc de desincronies. Reflexió sobre la moda metanarrativa i la “mise en abyme” en el cinema recent.
Crítica a la durada, discursos massa llargs i desigualtats en la gestió d’intervencions remotes. Reclams d’una realització més estricta en temps i to.
Debat sobre la invisibilitat del català/basc/gallec en una gala estatal; demanda de normalitzar les quatre llengües amb traducció com amb l’anglès. Referència a Berlanga i autoritats presents.
Acord amb La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán) i Otra ronda (Thomas Vinterberg) com a guardonades externes.
Es reivindica El vientre del mar (música i guió adaptat) per sobre de decisions preses. Es qüestiona la concentració de premis d’El buen patrón en categories majors.
Elogi a la solidesa, direcció i crítica social de Chavalas, malgrat no rebre premis.
Madres paralelas: percebuda com inoportuna i oportunista per la barreja de temes. Maixabel: correcta però amb biaixos polítics; comentaris sobre els guardons a Portillo i Tosar.
Tema central: Douglas Trumbull i la seva empremta visual
2001 i Blade Runner: rigor, miniatures i il·lusió amb pocs recursos
- Figura clau dels efectes especials moderns: responsable de seqüències i maquetes decisives a 2001: A Space Odyssey i Blade Runner.
- Ús magistral de maquetes, fotografia i composició en càmera per aconseguir un resultat visual extraordinari amb pressupostos continguts (Blade Runner, malgrat l’aspecte monumental, era “barata” i aprofitava un sol carrer amb angles diferents).
- Orígens: de Graphic Films (contacte amb la NASA) al curt “To the Moon and Beyond” que captiva Kubrick i porta a 2001.
"La solvència davant de càmera... quan ell no és el director. Sap jugar molt bé amb les limitacions de l’època."
Silent Running (Naves misteriosas, 1972): bellesa artesanal i límits del temps
- Maqueta de la Valley Forge: sis mesos de construcció, peces de 80 kits, detall apabullant; interiors rodats en un portaavions desballestat després.
- Estètica i context 70s: ecologisme, anti-Vietnam, cançons de Joan Baez. Avui, alguns elements resulten datats.
- Interpretacions: Bruce Dern, intens i per moments sobreactuat; robots sense veu encarnats per persones amputades (caminar “humà” molt perceptible).
- Anticipació tecnològica: cirurgia assistida per robots; resolta amb muntatge davant la poca destresa mecànica real.
- Ingenuitats de guió: lapsus sobre la llum del sol amb l’òrbita de Saturn; però la potència visual compensa.
Brainstorm (1983): idea visionària, execució desigual i una producció accidentada
- Concepte potent: enregistrar i reproduir experiències i emocions en cinta perquè un altre les “viuï”.
- Temes anticipats: hackers, xarxes i espionatge digital abans d’internet; crítica a la militarització de la tecnologia.
- Personatges i guió: manca de background i arcs emocionals plens; interpretacions irregulars tot i un repartiment atractiu (Christopher Walken, Natalie Wood, Louise Fletcher).
- L’últim rodatge de Natalie Wood: la seva mort sacseja la producció; la MGM volia cancel·lar i cobrar assegurança; Lloyd’s injecta diners per acabar-la; Trumbull perd control de muntatge.
El comiat de Hollywood i la mirada tècnica
- Showscan: format d’alta immersió a 65/70mm i 60 fps; premi tècnic de l’Acadèmia el 1992 (CP65); poc implementat per cost i logística, usat parcialment en parcs temàtics.
- Exhibició dual a Brainstorm: passarel·la entre 70mm per seqüències “gravades” i 35mm per “realitat”; a casa, l’efecte es perd amb franges i canvis d’escala.
"Fer cinema és com fer la guerra... Destrueix la teva vida personal... És una gran batalla." — Trumbull, sobre abandonar el llargmetratge a Hollywood.
El “més enllà” a Brainstorm: encert visual i especulació
- La seqüència de mort gravada per la científica (Louise Fletcher) proposa: “ànima” que s’eleva i es fon amb l’univers; memòries en bombolles que alguns troben kitsch avui, però impactants en sala gran.
- Walken experimenta una epifania final; el tram té clara ressonància de la “porta d’estrelles” de 2001.
Influència kubrickiana
- Silent Running: paral·lel amb HAL 9000 (obsessió que porta a l’assassinat); humanització de robots.
- Brainstorm: ecos de la psicodèlia còsmica de 2001 en el clímax; en vestuari i disseny també hi ha la petja del rigor “kubrickià”.
Innovació tècnica: formats, so i minituarització diègètica
- Showscan/alta cadència: aposta d’immersió que topa amb la infraestructura de sales.
- Disseny diègètic avançat: el casc de Brainstorm es miniaturitza mentre el film avança, anticipant la tendència real de xips i superconductors (detall tecnològic consistent).
Aterratge a la realitat: plataformes i crèdits
- Silent Running a Filmin amb còpia en molt bon estat; fotografia de Charles Wheeler (Tora! Tora! Tora!) i guió amb participació de Michael Cimino.
Segment Goya 2022: observacions principals
Context i memòria personal
- Record de la victòria de L’efecto Iguazú (fa 20 anys) i del pes del muntatge en documental.
Tendències i títols
- Fort component social en moltes nominades; aposta pel realisme.
- Tres (Juanjo Giménez) destacada per llenguatge i la interpretació de Marta Nieto; joc metacinematogràfic sobre desajustos so/imatge.
- Metanarració a l’alça: autoconsciència del dispositiu, “trencar” el vel cinematogràfic.
La gala: ritme i realització
- Gala massa llarga i sense ritme, agraïments prolixos; tall “exprés” a una intervenció remota contrasta amb tolerància a altres discursos.
Llengües i política cultural
- Crítica a la invisibilitat del català, basc i gallec en una gala estatal; es reclama normalitzar l’ús de les quatre llengües amb traduccions, com es fa amb l’anglès.
- Referència al centenari de Berlanga i presència d’autoritats; debat sobre “centrifugació” cultural.
Premis internacionals (aplaudits)
- Millor pel·lícula iberoamericana: La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán).
- Millor pel·lícula europea: Otra ronda (Thomas Vinterberg).
Decisions polèmiques
- Música original: es considera superior la partitura d’El vientre del mar (J. G. R. Mercús) respecte a El buen patrón.
- Guió adaptat: es reivindica el treball d’Agustí Villaronga (El vientre del mar) per sobre de Las leyes de la frontera.
- Concentració de premis a El buen patrón (6 de 20 nominacions) és percebuda com a desequilibrada en categories clau.
Oblidades i valoracions ràpides
- Chavalas (Carol Rodríguez Colás): "una solidesa extraordinària" tot i marxar de buit.
- Madres paralelas: qualificada d’inoportuna i oportunista per barreja de temes (memòria històrica i melodrama).
- Maixabel: correcta però amb biaix polític percebut; guardons a Blanca Portillo i Luis Tosar comentats amb matisos.
Idees clau
- Douglas Trumbull va transformar el llenguatge visual del cinema amb maquetes, fotografia i innovació tècnica, però com a director va patir en guió i direcció d’actors.
- Brainstorm anticipa internet i la interfície cervell-màquina; el seu clímax metafísic, tot i datacions, manté potència visual.
- Showscan exemplifica el “somni tècnic” que topa amb la realitat industrial.
- La gala dels Goya obre debats sobre ritme televisiu, criteri de premis i pluralitat lingüística en l’espai públic cultural.