Downsizing, The Disaster Artist i el subgènere de les famílies assetjades: Suburbicon, Funny Games i més (amb festivals i remakes)

CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CINEMA CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CINEMA CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CONDICIÓNS CINEMA SENSA CINEMA ja vam anunciar l'altre dia una persona que és periodista de la secció de cultura d'informatius de TV3 Jordi Oliva especialitat en música i cine i que segueix des de fa anys la informació cinematogràfica que es fa a Catalunya i que es fa als festivals perquè és una persona que ha fet moltíssims festivals ha anat a Sitges, a Màlaga, a Sant Sebastià, a Berlín a Berlín sé que hi ha estat 3 o 4 o 5 vegades a Cans, etc. Per tant, és una persona interessada formada, preparada una persona que ja veureu que en sap molt i que a més a més ens vol parlar dintre del món del cine ja sabeu que fem dues parts una primera part en què parlem de les pel·lícules que hem vist de les pel·lícules que recomanem de les pel·lícules que considerem que val la pena que veieu els nostres oïdors i una segona part en què tenim un tema i avui tenim aquest convidat Jordi Oliva que ens vol parlar del tema de les famílies assetjades en el cinema és a dir, el cinema utilitza un recurs un recurs que és no diré que sigui molt freqüent però que sí que és un recurs utilitzat en moltes ocasions que és una família que es veu assetjada per qui sigui ell trecarà a la segona part del programa aquest tema Bona nit Bon vespre Joan Jordi i moltes gràcies Escolta, aviam si has pensat a l'audiència que en sé més que tu amb aquesta presentació que m'has fet Sí Molt No és així Més que tots nosaltres Sí Més que tots I el Joan és una enciclopèdia ja me n'he donat No, no és una enciclopèdia vivent ho ha sigut sempre Si falla a internet el Joan el Joan està aquí per títols, noms, tot el que calgui El que calgui El que calgui Bueno, doncs a la primera part com fem sempre i estàs convidat que si hi ha hagut alguna pel·lícula que vols comentar perquè et sembla que val la pena que els espectadors o els lectors en aquest cas els oïdors vagin a veure doncs ens dius Mira, us recomano aquesta que acabo de veure i val la pena perquè encara que no sigui el tema jo ja la sé tu ja la saps Saps la que jo diré o la que diràs tu? No, la que diràs tu Digues, digues Doncs bueno, qui vol començar? Qui vol començar? Ah, jo no ho diré perquè llavors... Aviam Jaume, comença Jaume De què? La pel·lícula que a mi m'ha agradat o la que li agrada a ell o la que li agrada a ell està clar que la guerra de les galàxies no Ah, llavors el que ja no està tan clar perquè he dit que no l'ha vist i tal és quina li agrada per exemple la que m'agrada a mi però podríem parlar de l'autor podríem en parlar de... de memòria jo ja vaig una mica justet Sort que hi ha el Joan Ah, això, Joan Joan, digue'ns una, va una d'aquestes L'autor, l'autor vols parlar-ne o què? No, és que no l'he vist Ah, ell l'he vist Ja en vam parlar Ah, ja n'he parlat Ah, ja n'heu parlat a mi em va decebre molt aquesta pel·lícula i mira que clar, l'hem presentat com una de les pel·lícules espanyoles de l'any va tenir premis de Sant Sebastià tindrà bon record però a mi em va decebre totalment De fet, jo m'havia llegit el llibre del Javier Cercas i a mi no m'agrada el llibre és que no em crec la història està molt canviat respecte al llibre respecte al llibre hi ha moltes novetats a la pel·lícula perquè la pel·lícula necessita més personatges per poder explicar la història en el fet que sempre li passa en el fet que sempre li passa que li canvien el llibre Sí, sí, perquè el soldat de Sant Sebastià està millorada està millorada la pel·lícula era més maca perquè hi havia l'Ariadna Gil en comptes d'un protagonista masculí però és que van canviar moltes més coses no solament això però bueno, li passa a tots els escriptors que els hi canvien els llibres depèn de la qualitat bueno, hi ha llibres desconeguts que són ben aprofitats per fer una bona pel·lícula els llibres coneguts que s'adapten al cinema costen molt més de fer bones pel·lícules és molt difícil molt difícil ja la dic abans que no ho diguis tu Black Runner que aquesta és la que t'agrada a tu o a mi? a tu no, no m'agrada per què t'ho pensaves? perquè penso que és molt bona i llavors doncs per això però el que tu pensis que és bo potser no penso jo que és bo segur ja veig que jugarem això tota l'estona bueno, comencem en tot cas però parla de Blade Runner si vols a part d'això comencem qui vol parlar d'alguna pel·lícula que hagi vist començo jo si vols va, començo jo 4 anys després de la meravellosa Nebrasca s'estrena aquest divendres una pel·lícula l'última pel·lícula de l'Alexander Payne que es diu Downs Sizing ja m'has fotut Joan que la volies parlar tu si no l'has vist no, és que no l'he vist ara sortiré no, no, però jo no jo t'explicaré molt poques coses home, avui veuràs com podràs anar a veure espóilers no seran espóilers no s'hi esplau és una que no es pot explicar no es pot explicar perquè els espóilers si fa dos mesos que s'han estrenat els pots dir això dos mesos dos mesos com a mínim jo vaig al darrere d'això que es garrifa amb altres punts que fem això també doncs aquesta és una pel·lícula és una pel·lícula que aquí l'han traduïda li hem posat un títol que no té res a veure amb l'original una vida a lo grande l'estrena aquest divendres i és una pel·lícula una mica extravagant dintre de la filmografia de l'Alexander Payne per què? cal recordar suposo que els nostres oïdors ho saben que Alexander Payne és un realitzador nord-americà de reconegut prestigi per la seva obra ha fet sis pel·lícules fins ara aquesta és la setena i aquest si recordem algunes de les pel·lícules molt conegudes de Smith amb el Jack Nicholson entre copes que va tenir un èxit molt fort Los descendientes amb el George Clooney que també va ser una pel·lícula molt ben acceptada i a mi que és la que més m'agrada per a mi Nebrasca l'última i deia deia que una és una pel·lícula aquesta la de una vida a lo grande una pel·lícula una mica extravagant dintre de la seva filmografia perquè utilitza els paràmetres de la ciència-ficció per muntar una sàtira diríem mordàs i gairebé agressiva potser el que més sorprendrà d'entrada a l'espectador normal i corrent és la manera de fer plausible i real i molt creïble us ho asseguro que és molt creïble jo al principi em pensava que no ho aconseguiria la seva impossible premissa que és que la humanitat els homes tinguin la possibilitat de fer-se petits per integrar-se en un nou ordre social per caber-hi tot no? bueno és una de les idees que circulen hi ha moltes més però aquesta podria ser una de les idees que ha circulat i que a partir d'aquí a partir d'aquest plantejament es planteja la pel·lícula els pros i contres en relació a la crisi econòmica a l'exercici de la democràcia a la solidaritat amb els altres desfavorits i fins i tot i fins i tot amb el calentament global per tant ja es veu que és molt ambiciosa jo penso que és massa ambiciosa i que toca tants temes que aquest és el problema que té al final de la pel·lícula però ja arribarem no, no arribarem al final no arribarem no arribarem al final però ja arribarem quan expliquem l'exposició de per què penso que falla al final sembla que la idea d'aquest guió va néixer abans del 2009 però que la va deixar de banda perquè per rodar els descendientes i després nebrasca el resultat és una comèdia una mica negra i molt desenfadada formalment molt ben dirigides i es nota que és un tio que té molt bé molt clar el que és el cine i que encara que potser el guió falli que penso que es falla sobretot la part final se'n surt perquè és molt brillant segurament la pel·lícula comercialment funcionarà amb molts espectadors perquè és brillant el de realització encara que falli i fàcil de gaudir molt ben interpretada unes coses que s'han de destacar és interpretació dels personatges principals tot i que és una obra ja ho he donat a entendre imperfecta imperfecta sobretot en la seva part final i no és per tant una obra mestra com era nebrasca però penso que si va ser escollida com a pel·lícula d'apertura que es deia ara quan veníem del festival l'últim festival de Venècia doncs va ser perquè no li faltava interès i no li faltava qualitat el millor per mi de la pel·lícula d'aquesta que no és tan bona com nebrasca penso que és una cosa de segon ordre és la direcció en general tota la direcció tota la realització del film el guió també és d'ell amb col·laboració amb més gent i sobretot sobretot la direcció d'actors Alexander Pei demostra crec honestament que sap treure el millor partit dels seus actors i a l'igual que a nebrasca suposo que us en recordeu van comprar el Bruce Dern en el paper del vell que creu que li ha tocat un premi i que s'ha fet ric i que vol que el seu fill viatgi amb ell i el porti a buscar aquest premi no li van donar l'Oscar eh al final? em sembla que sí li van donar li van donar li van donar l'estrangera i no solament això li van donar diversos premis no recordo ara si li van donar diria que sí però sé que va ser molt premiat perquè va ser molt reconegut i que una altra cosa curiosíssima d'aquest cas és que arreu d'aquesta pel·lícula el senyor Bruce Dern que feia molts anys que feia pel·lícules com a secundari s'ha convertit en una figura totes les últimes del Tarantino Sortell i té papers molt més destacats dels que havia fet fins ara eh per tant aquí estem segurament mentre en el cas del Bruce Dern doncs és evident que la direcció d'actors va ser brutal i va convertir aquell senyor en un senyor reconegutíssim aquí estem segurament amb el millor interpretació del Matt Damon secundat pel Christophe Walt suposo que sabeu que és l'actor que ens va fer també descobrir el Quentin Tarantino sempre brillant sempre és brillant i divertit aquí també torna a ser brillantíssim i divertit i amb un rol una mica diferent dels que ens ha acostumat amb el París de Django desencadenat i ara aquí aquí es dona una versió una nova mostra del seu talent amb aquest downsizing però el que no acaba de funcionar és la part final és una penso que és una estranya barreja i per això no explico no explico més coses és una estranya barreja ja és una estranya barreja de superació personal de crítica de les fronteres i de l'organització del món de consciència sobre el canvi climàtic idees i intencions que són bones però que en tocar tants temes alhora perd força i perd intensitat i perd fins i tot interès de tota manera com que les pel·lícules que doncs veurem aquestes setmanes aquestes massa festes tampoc no sé si n'hi ha tantes havia de venir una persona que ens va que va veure l'última del Woody Allen i ens va dir que era meravellosa no l'he vist no l'he vist encara no nosaltres vam anar a veure-la però va resultar que no l'abandones la banda l'estan passant anevament en aquest moment ara mateix en el Verdi ens van convidar que l'estem perdent en directe només tu en el Verdi és que la va passar el següent va passar divendres l'estrenen ja divendres l'estrenen per tant la podem veure a l'estrenen per tant suposo que serà junt en aquesta una de les pel·lícules que potser suposo que la gent veurà encara que no és Nebraska que per cert Nebraska 6 nominacions a l'Òscar o sigui no en va guanyar cap 6 nominacions molt bé però sí que va guanyar millor actor pel senyor Dern a Cannes a Cannes a Cannes 5 nominacions als Globultors és que es parlava molt d'aquesta pel·lícula el Bruce Dern guanyaria l'Òscar després d'una llarga carrera en la indústria però sense la brillantor d'un protagonista i que ara amb Nebraska per fi tenia aquest protagonisme sí senyor i la llista de premis la llista de premis és brutal és brutal llarguíssima va ser una cosa és que és una pel·lícula realment excepcional és una pel·lícula amb Hitchcock el Bruce Dern sí sí la jove la trama i a part que és el pare de la Laura Dern és el pare de la Laura Dern sí senyor el vídeo habitual del David Lynch que surt aquí a Downsizing surt la Laura Dern aquesta té un paper més secundari però hi surt sí que en sabem eh i em sembla que és una de les actrius que surt a l'inici de la pel·lícula de Disaster Artist no hi ha gent que em parla i ell és una no m'estic fent un no m'estic fent un embolisme heu vist Disaster Artist? sí què us sembla? jo l'altre dia vaig tornar a veure The Room per tenir-la present ja l'havies vist? jo no coneixia The Room sí sí ostres és un clàssic de la tralladura sí sí entre això i Trolls 2 i has vist de Disaster Artist? no encara no perquè aquesta sí que ell l'ha vist no està mal però està bé no? està ben explicat el que ha d'explicar però clar però vosaltres heu vist l'original? no no clar perquè aquesta és la gràcia i aquesta és la gràcia és que han calcat han calcat escenes però plans sí sí al final és increïble però bueno la gràcia està que explica el que explica no? un penjat que vol fer una pel·li i la fa i per mi el millor és la clar bueno estic parlant massa del final però la gràcia d'aquesta pel·lícula és que explica com un penjat va fer una pel·lícula una pel·lícula i no va obtenir el resultat que volia l'efecte que volia però s'ha convertit en una pel·lícula culta precisament perquè fa riure quan no vol fer riure és dur eh però clar l'home està encantat perquè millor crida l'atenció publicitat provocant un efecte que no volies que no pas passar a desapareixer i això vol dir que els autors no controlen no sempre controlen el que volen no? hòstia està bé això Joan parles de la versió i el i el i el i el no com es diu el director origen ah sí sí el Tommy ara em surt el nom sí sí el director de The Room realment aquest és el que menys controlava l'efecte que que podia The Room i s'assembla una mica Tommy Wiso Wiso Wiso pronuncien a la pel·lícula diuen Wiso Wiso Tommy Wiso que és una mica com la pel·lícula aquella Ed Wood no? sobre un director que feia pel·lícules dolentes de fet la pel·lícula aquesta gran bé que és molt com molt dolenta que és la de Trolls 2 que és com una sèrie B sèrie Z pràcticament és una pel·lícula que va intentar ser molt i no va ser res i és tan infam està en el nivell aquest de The Room que es va fer un documental a més el documental és increïble que és un dels personatges protagonistes de la pel·li va agafar una càmera bueno un equip de gent i això i anava seguint per tot l'estat dels Estats Units i això recorrent per anar retrobant-se amb els actors aviam què els havia passat la majoria evidentment doncs hòstia està fent millor una pel·lícula perquè clar és un desastre i és un documental que a més és molt bonic que es diu Best Worst Movie la millor peor pel·lícula perquè al final dèiem que al final ens ho vam passar molt bé fent-la sempre les interioritats però però això sobre Trolls 2 Trolls 2 és una pel·lícula que no sé ni com descriure però sí Déu-n'hi-do doncs vinga passem a una altra a mi em va fer gràcia que The Disaster Artist s'assembla a dues pel·lícules espanyoles que s'han estrenat últimament abans parlàvem d'una de l'autor també d'un d'un fracassat sense talent que vol aixecar una obra i que no que no que no li surt i també de s'assembla molt a algo muy gordo aquesta cosa estranya que ha fet Carlo Pedial amb Alberto Romero que és una cosa que és una comèdia que la qüestió és que no fa gràcia no? vull dir perquè ja és la post comèdia la post ficció però vol fer gràcia? no, no no vol fer gràcia i ho aconsegueix eh? perquè t'avorreixes com un com un cran i a més vull dir és que no i va sobre el rodatge d'una pel·lícula i llavors la qüestió és els que els que la laven els que llouen la pel·lícula aquesta diuen que és metallenguatge i llavors evidentment de Disaster Artist no en té gens de metallenguatge és simplement cine dins del cine i vinga i anar tirant i una comèdia i així no? i jo trobo molt més eficaç el Disaster Artist que m'ho vaig passar molt bé vaig riure molt que no pas una pel·lícula que resulta que el que vol és que no et riguis perquè no té cap gràcia clar però és que Algo Muy Gordo va començar Joan em venen ganes de veure Algo Muy Gordo és que aquesta pel·lícula es veu que va... tu mateix eh vull dir jo no hi dic res jo sí tampoc seré el primer jo sí perquè Joan Algo Muy Gordo es va vendre que jo sàpiga jo no l'he vist encara però es va vendre com el tràiler i això totes les imatges promocionals que arribaven a periodistes al públic i això era una pel·lícula d'efectes especials amb Alberto Romero era com una gairebé d'acció i això i que després no van ensenyar res i quan crec que la van estrenar a algun festival tipus Màlaga potser d'algun lloc així clar, la gent va al·lucinar perquè és com ei, tot el que m'has promès i llavors Alberto Romero penjat d'un croma la pel·lícula que volíem fer però no hi surt res per això i llavors aquí aquí està el metal·lenguatge bé, doncs llavors potser és una pel·lícula d'autor, no? uita, sí però d'autor a autor, eh? en canvi l'autor vol ser una pel·lícula d'autor i em sembla que no arriba a res ni a una cosa ni a l'altra l'autor ni a una banda ni a l'altra ja ho vaig dir no, no, jo l'autor no l'he vist només tu, eh? l'has vist jo ja ho vaig dir que era entre Martínez Sòria i Saura i vull dir i que no però coneixes el director, no? que va fer aquella carnívora sí Caníbal Caníbal, perdó Caníbal Caníbal Caníbal estava més bé que tenia un cert nivell de cine d'autor estava més bé molt inspirat en Bunyuel i en Saura i en Saura però aquesta és que no té to no té atmosfera no té clima no té i a mi em va decebre totalment totalment, totalment, totalment totalment home, que tu la comparis entre Martínez Sòria i Saura si li dius això al Lluís Martín Cuenca es diu? Carlos Carlos Martín Cuenca Carlos Martín Cuenca Carlos Martín Cuenca si li dius això no li agradarà gens no, espero no conèixer-ho mai jo l'he conegut perquè el vaig entrevistar a Sant Sebastià amb motiu de Caníbal i llavors, bueno, tu veus Caníbal i t'adones de les aspiracions que té la pel·lícula de les ambicions de les ambicions que té perquè és molt ambiciosa o vol ser molt d'autor i les assoleix en part ara, si jo no hagués vist abans Caníbal i veig l'autor no hauria entès les ambicions del director com que el conec, sé que volia fer una altra pel·lícula d'autor però com que... no li ha sortit com que el conec, eh? però avui és el problema que anem rectificant el problema que anem rectificant que és Manuel Martín Cuenca, vale? Manuel Martín Cuenca jo què havia dit? Lluís i vosaltres Carlos jo havia dit Carlos ja està bé, ara sí és igual hem creat una saga de cineastes sí, sí llavors, a veure parlarem d'una altra pel·lícula espanyola ja que hi estem posats una que em va agradar i això és gairebé una novetat perquè jo volia aprofitar que tenim el Jordi amb nosaltres per parlar una mica d'aquest... d'aquest bombo que es fa amb el cine espanyol des de fa molts anys que és un bombo que jo no sé fins on arriba vull dir, perquè em sembla que quan aquest cine surt a l'estranger la gent no li dona gaire relleu vull dir, en tot cas ja ja ho parlarem després i llavors és un... bé, canviarem el tema de la segona part Joan sí, per cas... dona per molt em sembla però vaja no, vull dir que és un producte local diga'm el títol, sisplau estem tots a... no, el títol és muchos hijos un mono i un castillo no l'he vist, no l'he vist val la pena o no? molt, molt val molt la pena jo recomanaria als oients que busquessin que busquessin la crítica del Jordi Batlle Caminal a la Vanguardia vull dir, que jo la subscric sencera home, jo els hi recomanaria que primer veiessin la pel·lícula sí, sí però vull dir que un cop vista la pel·lícula que mirin la crítica del Jordi Batlle perquè és el que vaig pensar jo diguéssim i m'hi sento molt identificat vull dir, es tracta d'un actor que es diu Gustavo Salmeron que fa la seva primera pel·lícula llarga com a director com a director i és un documental sobre la seva mare una senyora que es diu Julita Salmeron em sona aquell, el Paco León em sona? sí però la cosa i també ho deia el Jordi Batlle és que aquesta senyora està entre la Felicidad Blanc la mare dels Paneros i la Carmina que és la mare dels León i llavors aquesta senyora justament és de Cuenca el número 64 de la Falange de Cuenca vull dir que és de Tronío la senyora i llavors ella el que ha volgut en la vida és el títol de la pel·lícula ha volgut tenir molts fills n'ha tingut sis va voler tenir una mona la va comprar la mona fins que li va mossegar la mà i la va vendre i un castell quasi que és més fàcil tenir una mona que sis fills i un castell sí, sí, sí però bueno la pel·lícula la pel·lícula diguéssim que el tema és que ha de deixar el castell perquè no el poden mantenir i llavors aquesta senyora ha guardat tot de coses durant els anys en capses i llavors doncs hi ha una espècie de Mcguffin que és que ella al principi de la pel·lícula diu que ella havia conservat dues vèrtebres de la seva àvia que l'havien mort a la guerra civil al costat d'un riu i llavors tota la família els sis fills i el matrimoni es dediquen a buscar les vèrtebres de l'àvia i entre tota aquesta búsqueda doncs hi ha un retrat d'una senyora de províncies benestant vull dir que ella estava anomenada de José Antonio I de Rivera això no cal dir-ho hi ha una cosa molt bona que jo trobo que el Jordi Valle no hauria hagut d'explicar la crítica però bueno doncs no l'expliquis tu ara no no no l'explicaré perquè ja et dic que no és millor trobar-t'ho allà per sorpresa perquè és una cosa absolutament increïble i llavors doncs rius des del principi fins al final de la pel·lícula i tu passes estupendament i que és l'anti algo muy gordo sí sí absolutament aquí sí que rius aquí fa gràcia aquesta senyora t'explica unes anècdotes que et quedes parat de dir però bueno vols dir i sí sí esclar ve un títol més a la llista de pel·lis pendents pel·lis pendents a veure veus per haver vingut aquí la llista més llarga ve el Nadal ara ve el Nadal tu has vist alguna cosa que vols comentar o tens més no hem dit amb el poli hem inventat aquesta del ghost story ah la música que ha posat la música molt bé ah jo em vaig quedar embaladit amb aquesta pel·lis ah sí aquesta no l'hem estrenat ara no? aquesta ja fa 3 setmanes un mes sí purall ah sí sí l'havia oblidat ah per alguna cosa l'acaba guanyar a Sitges l'acaba guanyar a Sitges amb el Ben Affleck no no no el germà Affleck vestit allò amb un tapat molt original sí sí no és que no és que no surt en cap moment de pantalla sempre està present sí sí sí vull dir que és el que quan jo vaig comentar-la la pel·lícula aquí que vaig dir allò de que el Casey Affleck amb un amb amb el llençó amb el llençó a sobre és més expressiu que el Ben Affleck tu ara et passis home està molt bé fint al mar jo aquesta pel·lícula la vaig veure i vaig trobar no no que aquí si Affleck sí dic a Ben Affleck ah Ben el germà sí sí sí jo aquesta pel·lícula la vaig veure i vaig trobar que era la versió d'autor de Ghost sí bueno m'agrada aquesta sí senyor està molt molt atinat això de veritat sí sí sí o no sí sí sí però d'autor d'autor Ghost era comercial i aquesta és la versió d'autor llavors el que la vegi li haurem d'explicar en tot cas la diferència que hi ha entre gos no no autor i gos d'autor no ja s'ocuparan quan la vagin a veure quan pensin que ha acabat l'escena llavors per què fem aquest programa home és que per no clarir coses no per per obrir finestres dos mesos has dit dos mesos però no les portes dos mesos exacte quan fa que l'han estrenat un mes o així oi sí no potser un mes i títol al principi és d'octubre potser oi a mi m'ha agradat molt això que has dit de dos mesos perquè és que crec que s'ha de fer el que hem de fer és com la pel·lícula Ballard Runner jo no l'acabo d'entendre clar que no però aquesta fa més de dos mesos sí sí no jo crec que els programes de cine el que hem de fer és fer venir ganes d'anar al cine clar clar explicar el mínim perquè tinguis les ganes i la sorpresa perquè després disfrutis amb el visionat perquè quan més t'expliquin menys disfrutes pitjor i aquests que sempre veuen la mateixa pel·lícula i els agrada això ho fan els crios els nens els nens sí però a la gent gran no els passa i que sempre sigui igual sí sí ha de ser igual perquè si ho veus quan el papa o la mama canvien el conte no és veritat és veritat és veritat pol has vist alguna cosa tu que ens vulguis mira havia d'anar a veure Ferdinand avui i he anat al diagonal mar en contra del diagonal i què feien els nens al mar res estava tot tancat he esmorzat i tornat a casa però el que però demà demà vaig a veure Star Wars demà vaig a veure però demà jo jo és que vaig veure la primera i ja però mira aquests dies les estic tornant a remirar jo sé que després de la primera totes són pitjors la primera vols dir la quarta? la primera de veritat la que després s'ha dit que era la quarta la primera que després s'ha transformat en episodi quart no? sí sí clar però no la primera la primera home la primera jo també només he vist la primera a partir d'allà ja no m'interessa no la segona està molt bé o sigui l'episodi 5 diguéssim però aquest què és el vuit? aquest és el vuit el vuit una saga de vuit pel·lícules no no perquè ho faria tot pols oi? i a més entre mitja Rock One que és com una mena de pròleg prequela que va just abans de l'episodi 1 clar evidentment l'univers s'ha d'estirar el xiclet pel davant i pel darrere pel darrere i més ara que Disney s'està xuclant a tota la a tot ja eren el que és films ara ja és foc a mi em va agradar molt la primera perdó l'episodi 4 per tu sí sí sí però la segona també està molt bé vaig veure trossets que era la dels ossets no? aquells ossets que vivien als arbres no? aquesta és la tercera aquesta és la tercera aquesta és la tercera aquesta és la la segona és l'imperiografia els e-books no? sí els e-books és com es deia? el retorn del jèdi el retorn del jèdi sí sí sí sí i ara les estic remirant bueno més que res tu tens temps lliure eh? tens temps lliure bueno les estic remirant encara em queda però com que demà ni que sigui hauria de veure la setena per a la vuitena per a la setena per a la setena per a la setena per a la setena per a la setena perquè va per trilogies i al final la primera trilogia que sí que està més que vista és la que o sigui com que és 4, 5, 6 doncs en falta la set doncs ja una mica de trampa això ho monta bé això ho monta bé bueno veig que tots et diuen alguna cosa si voleu deixar-li el veu amb ell que ara té la convidat sí tan intensa la teva però alguna pel·lícula d'aquestes noves o què? no el teu tema el que vulguis tu alguna pel·lícula d'aquestes noves jo he vingut a parlar del meu tema doncs el teu tema no no Joan, vam coincidir amb la projecció de El sacrificio d'un ciervo sagrado sí senyor que jo la vaig disfrutar moltíssim sí senyor a tu no et va agradar no tant llavors ens vam veure allà i em vas dir escolta, si vens al programa de quin tema parlaràs i dic està clar que aquesta pel·lícula pertany al subgènere de famílies assetjades, no? que és un subgènere, jo diria que és un subgènere sí senyor perquè aquesta pel·lícula doncs respon a aquest esquema però si presenta novetats i està ben feta disfrutes disfrutes no sé si l'heu vist vosaltres sí sí ell també l'ha vist i a mi li va agradar més que a mi no qui és ell? en Joan en Joan i en Joan sí a un Joan no li va agradar i a l'altre Joan sí a mi hi ha coses que no m'han agradat a mi em va agradar moltíssim la vaig disfrutar molt vale trobo que bueno primer he de fer una lluança entregada al noi el noi que actua que jo el vaig veure i dic aquesta cara em sona, em sona, em sona i és que surt a Donquerque també d'aquest mateix any Barry Keoghan és que és molt expressiu és impressionant és que està al costat del del Colin Farrell i és que està millor que el Colin Farrell amb tots els respectes pel Colin Farrell però és que està millor és que aquell noi et fa por és que li veus la cara des del primer moment que apareix i et fa por és veritat té una cosa inquietant que dius per on sortirà aquest nen perquè la gràcia de la pel·lícula és que és que no saps la relació que hi ha entre el Colin Farrell un cirurgià del cor prestigiós i respectat i un noiet de 16 anys que s'atreveix a anar a l'hospital a saludar-lo quan es nota que a ell no li agrada que fa aquest noiet que es fica en la seva vida quan vol i bé doncs és el aquest noiet és l'assetjador de la família del Colin Farrell i jo trobo que està molt molt bé tu no l'has vist eh Pol jo no l'he vist però mira estàs dient aquest tema i el que entenc que anirà per aquí suposo però aquest any el festival de terror de Molins de Rei han fet un especial bueno un homenatge a Haneke i han fet l'especial ah Fanny Games i Fanny Games jo crec que és el gran jo només he vist la versió en anglès eh i és brutal però en anglès vols dir la primera que va fer ell no? no la primera és alemana la primera és austríaca la primera és una pel·lícula austríaca parlada en alemany jo he vist el remake ell mateix ell mateix que és igual que és igual que diuen que és clavat plan a plan ah però passa que parlava en anglès i amb actius actors americans per tot el públic perquè el cinema és un negoci que donaria més i si és així no? si si no ho sé clar no ho sé tant jo el cine no sé si el va inventar Lumière o els americans tu què creus? segurament que el Lumière no bueno el Lumière potser l'invent però el van explotar els americans perquè sempre són més comercials que els altres però clar la segona part bueno el remake que va fer el Michael Haneke de Fanny Games hi havia el Tim Roth i la Naomi Watts clar això té molt més ganxo que un actor i un actiu austríac desconeguts pel públic pel públic mundial com quan adapten Millennium aquestes sagues no? que venen d'altres països que no són anglosaxons i fan les seves adaptacions amb el Daniel Craig amb la gent que en representativa del moment i que moltes vegades suposo que estarem d'acord la versió per exemple que és allò doncs sueca és molt millor que la versió americana és a dir si compara les dues versions del Millennium per exemple la primera pel·lícula que per mi és la millor de tot allò la sueca és molt superior a l'americana però amb respecte això en Fanny Games no pots dir-ho perquè el mateix director t'ho va calcar no, no, sí, sí, és evident i a més és molt descarat bé, no, però tu parlaves de Fanny Games, Pol però és que dóna la casualitat que hi ha en cartellera a més a més de El Sacrificio de un Ciervo Sagrado una altra pel·lícula que seria una variant de la família assatjada que és Suburbicon no sé si l'heu vist jo no, jo no jo no jo no jo he vist una cosa jo he vist una cosa que es diu El Regalo sí, bueno, va per aquí també tu l'he vist del Regalo? que és del Joel que aquest actor el que feia l'Oving l'actor que feia l'Oving que dirigeix Joel Eckerhard aquest aquest és el director de la pel·lícula que fa un paper de dolent fa un paper que li porten un regal amb una parella que acaba d'arribar amb una... està en cartellera aquesta? no, no, no, no fa com dos anys fa un any i mig o dos anys fa un any i mig però és una extraordinària pel·lícula dirigida la primera pel·lícula del Joel aquest que és un gran actor i aquí i es llueix amb el guió perquè el guió propi és seu i és el mateix tema o sigui el mateix tema de un... com una persona externa a la família la parella els va assatjant i arriba un moment que els correla absolutament no hi ha cap pel·lícula tan bona com teurem en aquest sentit perquè no és una persona que és el que m'agrada sí, sí sí, sí m'agrada molt el Joel ja, ja, ja vaig quedar... bueno, com altres... però estava parlant ell de... del seu del seu del seu el seu el meu és el de tots, eh? és la dels Cohen la nova és la pel·lícula que ha dirigit el George Clooney ah, vale sobre un guió dels germans Cohen sí, senyor però resulta que és un guió antic no és que els Cohen l'escrivissin per ell sinó que era un guió dels Cohen que no havien rodat llavors l'ha agafat el George Clooney un collaborador habitual seu que va fer també amb ell Buenas Noches i Bona Suerte i alguna altra pel·lícula que es diu Gran Heslow molt bé i es veu que han modificat una mica el guió perquè el guió està està firmat per la parella germans Cohen per la parella Clooney i el seu soci i i seria una variant seria una variant de la família setjada i no i no explicaré més perquè llavors farem un spoiler però està emparentada amb Fargo diríem sí i tant però ja està jo penso jo penso que la pel·lícula queda descompensada per aquest doble origen no? vull dir per aquest guió dels germans Cohen que ells ja van veure que no anava gaire lluny i per això segurament hi ha altres guions són super creatius i segur que tenen molts guions per fer i moltes idees però llavors el món dels Cohen i el món del Clooney quan s'ajunten jo penso que és el que falla s'enfableixen doncs a mi em va agradar molt la trobo molt interessant no rodona impactant però molt interessant de fet fa una mica la crítica el Suburbicon és el nom d'una urbanització que és un suburbi d'una gran ciutat americana dels Estats Units els suburbis allà són les urbanitzacions que estan residencials aquí Suburbis sona com a cosa és diferent com a una altra cosa menys maca s'assembla al xou de Truman? té algú del xou de Truman? i tant i té algú també d'Eduardo Manos Tijeras aquelles cases perfectes amb aquelles famílies perfectes o el xou de Truman sí que és una gent ideal no? un lloc un lloc ideal habitat prefabricat que ens ho inventem i això i de fet fins i tot Suburbicon això sí que ho podem explicar-ho arrenca comença com si fos un espot publicitari sobre aquesta urbanització tan maca tan ideal on les famílies seran tan felices i llavors el que explica Suburbicon és que les famílies no són tan felices clar perquè no saben què és la felicitat ni la família encapçalada pel Matt Damon ni ni una família que és vista com uns intrusos en aquella urbanització perfecta oi Joan? però és que bueno ja ho deia qui ho deia? qui va escriure Anna Karenina? el Tolstoy el Tolstoy doncs ja deia que les famílies felices són avorrides no? perquè el que necessites tu bueno és el principi d'Anna Karenina vull dir que les famílies felices no donen res que es necessiten una narració és el conflicte i sobretot en el cinema vull dir perquè mantingui l'atenció de l'espectador és que res el que ve a dir-te aquesta pel·lícula és que les famílies felices no són felices no és clar és una aparència la felicitat una família feliç o perfecta és només una aparència i la del sacrifici d'un cèrbol és el mateix també és una família per això ho dic que han coincidit amb la cartellera dues pel·lícules que es poden incloure en aquest subgènere no? quan cadascú que li vinguin ganes vagi a veure-la veurà que són molt diferents els arguments i que si un subgènere és interessant és perquè s'hi poden fer varietats no? variants variants dins d'un mateix tema i i també evidentment el sacrifici d'un ciervo sagrado és una família perfecta ideal amb un Colin Farrell que és un cirurgià prestigiós i impecable i encantador que té una dona que és guapíssima sobre també metge oculista em sembla oftalmòlaga millor dit que és la Nicole Kidman tenen una nena adolescent i un nen com de 10 anys també maquíssims viuen amb una menció enorme i tot és molt maco però l'assetjador el que ve a fer és posar en evidència que no tot és tan maco no per culpa només de l'assetjador sinó perquè la llavor de de la imperfecció ja és dins la família i per mi el sacrifici d'un ciervo sagrado té una variant dins del gènere que no desvalaré perquè llavors es perd la gràcia però que és molt molt impactant té molt mala llet i la variant que presenta Suburbicon doncs també és interessant també és molt negre sí i Funny Games per exemple com que fa més de dos mesos que l'han estrenat sí que podem explicar-la per mi Funny Games està dintre d'aquest subgènere i el que té de superinteressant i superterrorífic és que els dos assetjadors no tenen cap motiu per fer-ho estan fent patir aquella família perquè sí i això és l'absolutament terrorífic de Funny Games no creieu? Funny Games feia un impacte jo la vaig veure recordo la versió austríaca al cine i vaig sortir absolutament descol·locat o sigui jo crec que no havia vist mai una cosa que fos tan impactant per la forma d'estar realitzada perquè és que són escenes aparentment que que les podies viure però és que estan fetes de tal manera que que hi ha molta imuncomoditat s'usgarrativades és a dir estaves afectat i jo diria que el sacrifici d'un ciervo sagrado arriba quasi a aquest nivell i té un les dues pel·lícules tenen un moment que dius tu estàs patint per la família però les dues a mi saps què em passa i arriba un moment que dius i d'aquí com s'hi surt? clar clar on et pot portar la història a partir d'ara mateix clar clar clar és que el nivell de tensió és clar saps què em passa a mi saps què em passa i això és un problema meu entenc que és un problema meu que és que mentre Funny Games es basa en el realisme no hi ha cap element diríem que jugui amb la amb la amb la fantasia potser jo dic-li com vulguis amb la fantasia en canvi l'altre com que hi ha elements que tu te'ls pots creure o no que és que aquell senyor aquest nano tingui aquell poder que té i per què el té aquell nano aquell poder però Joan això és un tema de cada espectador com sintonitza o no amb una pel·lícula i amb una història i amb una manera com està explicada una història tu em deies que tu vas veure Downsizing i et vas creure que les persones se'n congien doncs jo vaig veure El Sacrificio d'un Ciervo Sagrado i et vas creure té una part paranormal o fantàstica que està inclosa que potser això ja és desvalat massa però està inclosa dins de la història tu no te la vas creure jo no la vaig creure i no hi vas entrar però això depèn de l'experiència personal de cada espectador per això jo no crec que hi hagi pel·lícules bones i dolentes hi ha experiències bones o dolentes hi ha experiències que tu hi has entrat cada espectador enfront de cada pel·lícula em permeteu un moment voldria introduir no home el webbotsat del senyor Stanley Kubrick precisament sí en aquesta dinàmica és que El Sacrificio d'un Ciervo Sagrado té una realització que recorda molt l'Stanley Kubrick per exemple del Resplandor que no estaria ficat en el subgènere perquè l'assetjador és un propi de la família des de l'inici no? sí però jo volia aquesta altra jo aquesta és la que tinc i no he acabat mai d'interpretar el perquè m'agrada tant però penso que explica molt bé com som tots plegats i amb quina inconsciència vivim a vegades i com en un fet determinat com que et convidin a una festa i es trobi amb el que es troba el senyor Tom Cruise no? doncs es produeixi un d'això una curiositat per saber per interpretar per voler interpretar i en definitiva viure encara que sigui només la temptació de la manera que la viu vull dir a mi em va agradar molt aquesta pel·lícula crec que diguem tot el que deiu eh? val sí sí parlàveu d'una d'aquest gènere així de funny games com algo de ostres que ho fan perquè sí no? i m'ha vingut al cap una pel·lícula no sé si l'heu vist del Takashi Mique de Visitor Q no no una pel·lícula que a més es va fer molt de culte precisament perquè era molt era com molt difícil de veure com es diu? Visitor Q o sigui el Visitor Q i he buscat una mica la sinopsi perquè realment no me'n recordo massa però era és d'aquestes és que és entre comèdia sàtira però alhora és un drama psicològic d'aquests molt difícils i és d'un reporter reportero televisivo que cayó en el olvido professional de s'haver sido atacado por jóvenes pandilleros que le violaron i lo grabaron llavors el tio el que fa és agafar una càmera i dir vale, doncs vaig a fer un documental sobre la violència exercida doncs juvenil i tot però ensenyaré les diguéssim la brossa de la meva família que té doncs de que però a més exagera és com és un documental però també el ficciona i hi ha moments de de que grava com grava com assatjant el seu fill no només físicament sinó sexualment grava no sé què és com grava es torna una paranoia perquè és que és així mica i i de cop entra un personatge dins de la família que és el Visitor perquè és un personatge que està allà inclús per generar situacions i clar, es fa com una mena de xou televisiu i és una cosa que m'ha vingut al cap de dir és un assatjament però inclús gairebé entre aquest punt extern i intern resplandor és el tio que es torna allà d'entarat de la tele aquest punt així no sé ho recomano sense haver menjat potser perquè és una mica d'aquestes dificis puc dir unes altres inserides en aquest gènere no? que són molt evidents que és el Cabo del Miedo i el Cabo del Terror que és molt evident que és molt evident de fet el Les Corsese va fer un remake sí senyor l'any 97 em sembla que era d'una pel·li del 60 i i que era més bona a mi em val és un exemple prototípic d'aquest subgènere sí senyor en aquest cas el mòbil que té a la primera versió Robert Mitchum amb la segona el Robert De Niro del personatge Max Cady ho he mirat eh Max Cady però és que quan ho he vist el Max Cady i i doncs la motivació d'aquest senyor està ben clara és la venjança la venjança perquè li havia fet d'advocat defensor d'ofici l'altre el personatge primera versió Gregori Pec segon el Nick Nolte no? li havia fet d'advocat defensor i no l'havia defensat com hauria fet com ell volia perquè aquest advocat tenia uns papers que l'haurien l'Anna Aren en parla d'aquesta com ho fan allò parla del Cabo del Miedo Ana Aren? no però parla precisament de la de la insuficiència o de la incapacitat d'interpretar d'interpretar el mal el mal però és que amb el Cabo del Miedo el Cabo del Terror doncs és prototípica és un senyor que ha patit que ha patit per culpa d'un altre i es vol venjar es veng es veng amb una violència i amb una dedicació doncs extraordinària fins a destruir clar i i allà està clar tu t'identifiques amb la família i estàs patint perquè hi ha un malvat que que destrossa la família que destrossa la família i per això jo dic que a Funny Games la variant seria que no hi ha cap motivació d'aquells dos nois per fer patir la família per això per això és de Funny Games i tant amb el sacrifici d'un ciervo sagrado com amb el Cabo del Miedo del Terror a més a més hi ha un joc sexual i eròtic entre l'assetjador i la filla i la filla sí que és molt fort allò perquè et fa sentir que està com manipula la filla i com el pare se'n dona compte i no pot fer res perquè la filla està dominada per l'assetjador ja me'n recordo d'això a mi em va agradar més en blanc i negre dels anys 60 ja ho has dit ja ho has dit sempre era millor la primera versió a mi però el que passa és que una cosa que em molestava de la segona no sé per què era la música que fotia l'escorsesi a tot trap us ho recordeu això? no ho recordo clar l'any 97 no és el mateix que l'any 62 i l'any 62 els impactes no havien de ser tan forts perquè tinguessin efecte l'any 97 havíem vist moltes més pel·lícules molta més violència explícita i un remake s'havia de fer d'una altra manera sí i aquesta sèrie que ja va per la vuitena també que es va estrenar l'última ara fa qüestió d'un mes com se diu això? Sou? sí Sou Sou 8 això han fet l'avui esclar això és la desmesura ja de tot plegant és el negoci és el negoci el Polo té difícil perquè no ha vist les 7 primeres i tant que les he vist i tant que volsat és el que jo el vaig portar aquí la vuit la vuit la va explicar l'altre dia bé no? va més a gent jove no? jo diria és que jo sempre m'ha agradat bastant el gènere del Gore però sobretot perquè és un em sembla que la saga dintre del que ha tret algunes entregues m'han tingut una història que és que tu l'analitzes si treus tot el tema de la sang i fetge i és bastant interessant és el que us comentava l'altre dia que jo recordo les primeres entregues va sortir molt als Estats Units un fenomen que era que hi havia gent que bueno era una disputa ètica moral de bueno però el que fa aquest home vull dir si policia polítics mesures socials no estan fent això és una mica el que ens passa aquí una mica però amb el tema de i per què aquests a la presó i per què aquests altres per què uns roben diners els altres tota aquesta mena d'ètica moral i això als Estats Units es va plantar molt amb so ostres aquesta gent que ha fet tan mal a la societat tota la història aquesta i és molt interessant perquè la vuitena fan servir això justament s'han nutrit dels seus propis fans i creen que hi ha gent que realment té seguidors a dins la pel·lícula i hi ha uns fòrums a internet hi ha gent que compra l'artilleria seria metalinguatge això o no encara? no és transmèdia això seria jo em sembla que és més que res demagògia a l'estil de Charles Bronson potser amb alguna variació no he vist cap so jo he vist la primera i ja em vaig tenir prou jo no vaig poder resistir de la segona no vaig poder perquè ara que parlàvem dels remakes a vegades els remakes es fan perquè la pel·lícula original és en blanc i negre i com que el blanc i negre avui dia no té cap prestigi per la gent jove no la vols veure molts cops els remakes es fan i els remakes es fan simplement perquè una pel·li de 20 anys ja és antiga per desgràcia que avui simplement s'han de fer diners portant la gent al cine i que avui fa 20 anys de titànic avui són 20 anys de titànic justament avui 20 anys i fa 30 anys de no sé quina que he llegit avui que he pensat ostres ja fa 30 anys d'aquesta pel·lícula que jo vaig veure quan es va estrenar al cine m'he sentit gran avui no recordo quina era però de totes maneres això si 20 anys titànic necessita remake o no? Està fet amb color Més car Està fet amb color no sé Poden fer remakes de qualsevol cosa La cançó de Celine Dion encara encara fa recordar la pel·lícula i això pesa Exacte s'ha d'haver oblidat una mica no la pel·lícula per fer-ne el remake La primera part m'agrada molt a mi aquella pel·lícula perquè hi posen coses que... com que al final ja se sap fer un remake un altre cop d'una pel·lícula que s'agrada al final no? Bueno, com... No l'expliquem per si algú no l'ha vist L'espectador com que és animal de costums doncs bé vull dir, si li tornen a explicar la mateixa història Això d'animal parlem-ne, eh? Vull dir, a veure... Som del gènere animal Sí, és una història de molta qualitat Si animal és quasi un... És un insult al revés No... No... No... Els humans som animals i no som plantes ni som minerals Però pensem, no? Ah, sí? Som animals racionals Clar... Sort que no hi ha el francès per dir la seva... No, jo el que dic és que si una obra té molta qualitat, etc. És evident que el teatre ho fa molt El teatre repeteix Hamlet doncs cada dos per tres o repeteix, doncs... N'hem parlat alguna vegada D'això Els seus clàssics Els seus clàssics I el cine... Clar, el que passa és que el cine té l'avantatge que pots reveure exactament la pel·lícula que a tu, doncs, t'agrada, etc. La pots veure a l'estrada la pots tornar a veure... A vegades, no perquè hi ha pel·lícules que desapareixen vull dir que... Sí, n'hi ha moltes que desapareixen Una gestió de drets o alguna cosa així ja no les pots tornar a veure mai més Això és cert, això és cert Això és cert Però, bueno, tot i amb això doncs, penso que en alguna mesura hi ha remeis que estan justificats però hi ha molts remeis que, com ha dit ella abans i té tota la raó es fan per raons de pela per raons comercials Sí, sí, absolutament Blade Runner Per què s'ha fet Blade Runner? Perquè havien passat uns anys determinats i el que encara hi ha el que s'havia de fer, doncs... A tu t'agrada? Per cert, no hem parlat de Blade Runner, no? A mi em va agradar... La segona, la segona et va agradar molt? Molt Ah, sí, per què? Bueno, perquè descobreixo coses que no havia vist fins ara i tècnicament també i això ho valoro molt jo Doncs ha sigut bastant fregat tenint en compte les expectatives que hi havia la publicitat, el màrqueting que han fet Però vols dir que no li passarà com a la primera? No No, no, no ho crec No ho permetrem No ho permetrem, oi? No, no ho crec No, no ho crec És que la primera realment quan una pel·lícula es converteix en pel·lícula de culte perquè no tenia aquesta intenció els que la feien i en canvi Blade Runner 2049 està fet des del principi amb tanta ànsia de tenir èxit i de ser de culte i de recuperar l'esperit de la primera que al final no aconsegueixes quan tens un objectiu tan clar i tan únic Vaja Jo per mi Jo m'escolto Per mi Per mi li falta l'encant de la primera o l'encant de qualsevol altra pel·lícula amb personalitat Bueno, jo crec que que sí que és cert que em va desconcertar quant a la diferència de la valoració que tenia de la primera que per mi va ser rodona, eh? Vull dir, jo la dir-ho que sí, jo la vaig trobar molt bé Potser perquè això de l'home que es transforma en Déu és com un no sé com un objectiu amb nosaltres mateixos, no? Si poguéssim tenir no sé quina mena de saber, oi? Llavors em va agradar molt i que hi hagi el que s'ha quedat marcat precisament perquè hi ha qui és capaç de crear, eh? Vull dir, aquella reacció a mi em va entusiasmar i com tot el que és la violència que hi ha i tal potser no tant però això em va entusiasmar molt i aquí el que he trobat és que bueno, que és desencisadora perquè si allò va ser cert aquí doncs ja estem perduts ja no el tenim sí? Ja que tenim el Jordi Oliva aquí i no el tindrem doncs sempre jo, i ell és un senyor moltíssims festivals de cine eh? ha dit que no que no vindrà cada dia que no vindrà cada setmana no, per gràcia no puc perquè no treballa també hi fa altres coses a Tibeta ja us ho hem dit però ell és un senyor que ha estat a molts festivals de cine jo li volia preguntar ha estat a Sitges a Màlaga a Sant Sebastià a Berlín i moltes vegades a Cans però ell tu també has estat a Berlín jo vaig anar a la platja i vaig plegar t'asseguro que vaig plegar no puc amb tot això no pots amb Sitges no pots amb Sitges no pots els meus pares em duien a la platja de quin festival? no pots amb Sitges no pots amb Sitges a mi em passa alguna cosa això és molt lletge a mi em passa alguna cosa no sóc un cineasta com cal no, no, em refereixo al poble no és això no és això quin festival et sembla tu que s'hauria parla'ns una mica de la teva experiència de festivals com ho veus? jo em parlàvem venint cap aquí però els oïdors no ho saben però ho tornem a explicar que segurament el festival més agradable és el de Sant Sebastià perquè és una ciutat maquíssima amb un nivell de pel·lícules molt alt bastant alt i on tens molt accés a la gent que fa les pel·lícules tu entres a l'hotel Maria Cristina on hi ha tots els equips de les pel·lícules i tu entres allà per fer alguna entrevista i et trobes allà amb el bar de l'hotel les actrius els actors els directors asseguts o que entren o surten del hall i dona aquest i explica en el món del cinema exactament i combina un nivell bastant alt de pel·lícules de la qualitat de les pel·lícules amb una accessibilitat a la gent que els fa i això fa que sigui molt agradable a part que la ciutat és molt maca és veritat Canets per exemple es diu que és el festival més important del món però tot està molt més estipulat tot és molt més estricte on tens accés i on no i Berlín? Berlín fa molt fred quan ho fan Berlín està també molt bé és una ciutat molt maca jo m'ho he passat molt bé quan hi he anat i també doncs té grans pel·lícules a mi m'agradaria fer un apunt jo precisament el que em va fer fora de Sitges va ser tota aquesta parafernàlia que és el que importava per la major part de gent no mira tot el contrari quina parafernàlia però és que Sitges és molt diferent Sitges és un festival fet pels bueno amb una afluència de fans brutal és un èxit de públic sí la gent jove és un èxit de gent aficionada al cine de gènere és un èxit que hi hagi un festival així sí però accedir allà a parlar i tot això no bé però és que potser tu vas al festival de Sitges i tu que potser no ets especialment aficionat del cine de terror o el cine fantàstic o el cine de gènere doncs aquells personatges per tu no et provoquen cap atracció pels fans del gènere sí que els hi provoca ara si tu te'n vas a Sant Sebastià i veus allà actrius i actors americans que has vist tota la vida a la pantalla si el pots veure allà assegut sí que et fa gràcia no? digue'm quina actriu t'agrada a tu digue'm en una digue'm en una no sé vull dir potser la Michael Kliemann doncs mira si vas a un lloc i et te la trobes allà asseguda segur que que et farà molta gràcia tanta o o més com els fans del del terror quan van a Sitges i veuen sí sí el taquet ximique sí sí sí una bogeria veus? un tio que fa 4 penis l'any tu diràs quin és el personatge més antipàtic que t'has trobat amb això dels festivals ostres jo fent la meva feina m'he trobat algun personatge antipàtic però en el cine no et sabria dir cap és a dir tothom és un sant en el món del cine no però estan fent la seva feina estan donant entrevistes i tu vas allà interessat per la seva feina i per el que han fet si són sants o no no ho sé no serà la vida privada mira jo et puc dir que el primer cop que vaig anar a Berlín vaig accedir cara a cara amb l'Angélica Huston i em va agradar moltíssim parlar amb aquesta senyora les vibracions que em van donar sempre n'ha donat aquesta sensació i tant m'agraïma molt bé sense donar-nos en compte m'ha arribat a l'hora i en fi hem d'agrair sobretot a Jordi Oliva que s'hagi prestat doncs a venir aquí i a fer per juli amb nosaltres i desitgem que tornis no es pot fer pròrroga no es pot fer pròrroga no es pot fer pròrroga és l'hora moltes gràcies i bon Nadal us esperem el nou de gener fins aleshores bon Nadal bon Nadal a tothom adieu bon Nadal