Dràcula de Coppola, entre el romanticisme i l’ofici del cinema: vestuari, efectes artesanals i referències; memòries d’Esplugues City, TV3 i rodatges catalans

Cinema, sense condicions. Bona tarda, amigues i amics. Estem a Ràdio d'Esvern, Cinema, sense condicions. Un dimarts més, iniciem amb una composició, en aquest cas, de música de Volsic Killer, que va fer la banda sonora de Dràcula, que a més a més, Dràcula de Bram Stoker, dirigida per Francis Ford Coppola, que és la pel·lícula de la setmana que hem escollit per avui. I a més a més, va obtindre tres Òscars menors, diguem. a l'any 1993. L'any que va guanyar a millor pel·lícula, crec recordar, Sin Perdón, del Harry el Sucio. Molt bé. Sin Perdón, del Clint Eastwood. Sí, bueno, era una broma meva. Ah, molt. Sí, sí, sí, té Clint Eastwood, això mateix. Molt bé, avui ens acompanyen, com sempre, l'Ignasi, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Anastasi, bona tarda. Bona tarda. I tenim, per segona vegada, per acabar de matisar coses i conèixer més la seva vida al voltant de tants factors que tenen a veure amb el cinema, el Paco Marí. Bona tarda. Què tal, bona tarda. Els Comanaments, com sempre, la nostra inefable Lluna. Bona tarda. Hola, què tal? Hola, molt bé. Molt bé, doncs, si us sembla, ja iniciem la nit de cinema parlant d'aquest... Mira, que abans amb micro tancat parlàvem que hi ha més de 200 versions i segurament n'hi ha moltes que no estan comptades perquè, bueno, hasta jo amb Super 8 vaig fer el meu petit Dràcula. Sí, sí. És a dir que segurament n'hi ha moltíssim. Forma part de la nostra essència ja genètica, jo diria. Jo crec que tot i això Coppola ha aconseguit filtrar-se dintre dels que podríem dir els Dràcules clàssics. I, va, Ignasi. No, jo ets a dir que vaig proposar la pel·lícula aquesta, que és un clàssic, però és un clàssic modern, no? Efectivament. Per això dic que s'ha aconseguit filtrar com a clàssic. Exacte. Una mica arran de la... Vam comentar la setmana passada a Roma. Sí. I, de cop i volta, en la desfilada eclesial aquesta, sí, sí. Apareix una mena de cardenal que, escolta, era com si estigués veient el Gary Oldman, però directament. I després la Mina, quan està morta, no?, que porta una mena com de vestit de núvia tetri. Aquella setmana... Clavat a una altra que surt, la desfilada també del Fellini. Evidentment, la dissenyadora de vestuari, la Eiko Ishoka, que ja havia treballat abans amb el Coppola... Va guanyar l'Òscar, va ser un, dos, tres Òscars que es van portar a la pel·lícula. És que realment és... A veure, en Coppola, ell diu que més important que l'escenari, encara més important per ell era el vestuari. El disseny. El disseny de vestuari és extraordinari. Perquè la pel·lícula, en aquest sentit, és molt impactant. Però bé, entrant en matèria, independentment que sigui cert o no que Coppola va agafar idees de la desfilada aquesta eclesial, és coincident, en tot cas és coincident. A mi, per començar, el que m'agradaria destacar d'aquesta pel·lícula, amb la perspectiva del temps, perquè és del 92, amb la perspectiva del temps, és el fet que és una pel·lícula finisecular. Dràcula és una criatura literària finisecular també, del segle... De finals del XIX. Sí, un segle, doncs. Ah, la creació. La creació de la novel·la. Quan surt la novel·la, em sembla recordar que és el 98. del 1800... Sí, un segle abans. Exacte. Aleshores, curiosament, la novel·la Dràcula va com lligat a un tema de transformació. El propi personatge en la novel·la d'Estòker se vol anar a Londres, perquè ell ja li diu, el Jonathan Harker, quan va allà al Castell a preparar els papers, li diu, és que em vull barrejar, estic cansat d'estar aquí en la solitud i em vull barrejar amb la gent. Vull dir, Estòker s'ho fa venir bé, però, en tot cas, sembla com si els finals de segle tinguessin un aspecte realment molt potent, perquè, evidentment, al final del XIX ja era un fet, la transformació industrial, la revolució industrial ja s'havia manifestat, i ara, justament, a finals del segle XX, és quan hi ha l'esclat digital. És evident que encara estem patint una transformació que vés a saber fins on ens du, perquè el nostre món ja no s'assembla, el de quan es va fer Dràcula, tot i que en Cupola ho està anunciant, ho està anunciant perquè ell és un fanàtic de les maquinetes i de les evolucions tecnològiques, és un fanàtic, no se'n pot estar de fer coses estranyes, i, de fet, la pròpia pel·lícula és raríssima, perquè hi ha crítics i comentaristes que ja des del moment que va sortir van dir això és qualsevol cosa menys una pel·lícula. És una pel·lícula que realment... Primer, és increïble, perquè en Cupola fa com un compendi cultural de referències pictòriques, de pel·lícules que ha vist... Fa un pot i pot... Molt de pel·lícules, també, molt de pel·lícules. Moltíssimes. Absolutament. Si hauríem de fer una anàlisi set pis per set pis, perquè aquesta és una altra de les característiques... Carà, ja m'l'ha de dir, eh, el set pis. La pel·lícula és un compendi de set pis. Vull dir que gairebé que hi ha conseqüències que en si mateixes ja són una pel·lícula, no? Dins de la pel·lícula. Sí, hi ha micropel·lícules. Micropel·lícules. I aleshores els crítics també diuen que això no és una pel·lícula perquè això sembla com unes quartes pel·lícules enganxades l'una a l'altra. A mi és una pel·lícula que des que la vaig veure a l'estrena em va fascinar. Sí. Perquè el tema Dràcula, i si tirem més enrere no es ferà tu, han sigut sempre uns temes que m'han agradat. Tinc potser 8 o 10 llibres sobre vampirisme i tinc dos sobre Dràcula que parlen un del Dràcula de Coppola i un altre dels Dràcules que hi ha hagut fins al 1990 o 95 que és el llibre, no? Però el primer que voldria dir aquí, perquè és molt curiós, a veure, el Coppola per mi és un director molt intel·ligent que sap molt, però també sap molt bé el que vol fer. I aquí agafa i ens posa Dràcula de Bram Stoker. No, no us ho cregueu. És Dràcula de Francis Ford Coppola. No, això és evident. Jo us ho volia preguntar. Què pensàveu d'aquesta situació, diguem, de la pel·lícula? Bueno, segons. Per mi és que... En quin sentit ho fa? Per què ho fa? Ell fa el Dràcula de Coppola. Però li carrega el mort a Bram Stoker. El mort, sigui dit, amb carinyo, eh? Bueno, és que aquí hi ha un tema legal, perquè ja hi havia una pel·lícula que és, bueno, Dràcula, no? Del Haber, no? Bé, el títol ja estava agafat cinematogràficament. Sí, sí, sí. I aleshores ell havia de distingir-ho i ell va dir és que jo sóc un gran admirador de la novel·la, sóc un gran admirador de les pel·lícules de vampirs i el personatge sempre m'ha fascinat i encara més quan vaig descobrir de petit, me'n vaig a l'Enciclopèdia Britànica i descobreixo que Dràcula és... Existeix, era real, no? Vlad Tepes. Vlad l'empelador, no? Sí. El boiboda, no? El príncep que vigila la frontera amb els turcs, no? Sí, sí, sí. En el cantó de Romania. Sí, home, defensa les essències del cristianisme davant de l'islam. Exacte. Que per ser, els hongaressos que eren els que li manaven... Ell esdevia els hongaressos i els hongaressos van passar d'ell i més tard el van empresonar i tot. Vull dir que d'un i d'un i d'un l'home. L'actitud sanguinària que segons que sembla amb els turcs és certa, no? Això d'empelar... Sí. Empelar vius, a més a més. Empelar vius. Empelar vius, que això és el bonic. Bé, això és part de, realment, l'odi que tenia els turcs, els otomans, no? Vull dir que això és una cosa que està constatada i, clar, segurament tenia un interès personal perquè si era el príncep el que no volia és que li agafessin el territori i acabés sent un serp, no? Vull dir, un lacai dels otomans, no? Però, amb independència d'això i de la violència, això a Coppola el va impressionar molt, ell diu, no? I sempre, de sempre, diu, sempre... Ell justifica així. Li havia interessat intentar fer una seva versió. És cert que la pel·lícula, malgrat tot, i amb tot l'ho marciana que és, segueix força l'estructura de la novel·la d'Estòker. El que passa és que, òbviament, l'enfocament que fa del vampir no té res a veure amb Estòker perquè el dràcula d'Estòker no és gens romàntic. És una bèstia, té 400 anys. És molt interessant la reflexió que es pot arribar a fer perquè ve a ser, amb independència, que el personatge en mans de Coppola reacciona, inventa aquella seqüència a la capella, no? Que, com que per culpa dels otomans, la seva Elisabetta, no? La seva dona s'esuïcida. Ell agafa una ràbia i diu, doncs, aprendre per sac amb el cristianisme, no? La pel·lícula està plena de brots romàntics, de romanticisme. Això és el que vaig... Les frases més importants o d'algunes de les frases més importants de la pel·lícula són romàntiques. La pel·lícula acaba amb una gran frase romàntica. Jo he recorrido océanos de tiempo para encontrarte. Es diu diverses vegades de la pel·lícula, són una mica passats amb els oceans. Perquè li agradava. És una imatge. La metàfora, sí. El que vull dir és que el Dràcula de Stoker és un monstre que té 400 anys, és un no-mort que té 400 anys i és molt interessant fer la reflexió que probablement és gent sensible, és cruel. És un paradigma de maldat. És un paradigma de maldat perquè no... en canvi, el de Coppola el que transmet és una altra cosa. Sí, sí, però el que vull dir-te és que el personatge de Stoker és un vampir desencanyat de la humanitat, per dir-ho d'alguna manera que m'has de dir amb 400 anys el que he arribat a veure i el que és el món, no? És una reflexió interessant. En canvi, en Coppola no. En Coppola, evidentment, és un personatge romàntic. És dolent i és bo a l'hora, no? Vindria... Llavors... Deixa's fer una punada que has dit abans dèiem això, que feia d'alguna manera referents permanentment a altres pel·lícules. Jo penso que s'autocita en el moment i ara parlaves de l'escena de l'Elisbet quan és morta i ell fa aquell crit de dolor que m'ha recordat dos anys abans que havia fet el crit de dolor Pacino a les escales de... Recordeu el Padrino 3? Sí. I en el moment que mor la filla? Ah, sí, sí. Ja exactament, jo penso que el tempo del crit és el mateix. És a dir, triga a reaccionar perquè té un dolor tan profund que no pot ni cridar i quan crida, crida d'aquella manera absolutament desaforada. En el cas de Pacino és desaforada, humanament desaforada i en el cas de Dràcula és inhumanament desaforada perquè arriba a ser un crit absolutament de bèstia. De ràbia total. Però m'ha pensat que o sigui, s'està autocopiant o simplement és una tendència personal que té que expressa el dolor dels altres d'aquesta manera. Però m'ha semblat curiós. No? I molt interessant perquè d'alguna manera perquè... Són dos anys de diferència. No és tan estrany. No, no, no. El mateix esplagia o s'inspira, no? A més a més, el Dràcula de Coppola per mi està ple de referències cinèfiles i no les amaga. Al contrari. Insisteix, per exemple, les hombres fan, és una referència clara al Nosferatu de Mournau que amb ell l'apassiona i el considera de capçalera, no? Sí, sí. I surten al començament quan arriba el Jonathan Harker del castell aquelles hombres són extraordinàries. I després es van repetint. hi ha les referències o sigui, la figura de Dràcula a dintre del Dràcula de Coppola arriba a fer fins a set disfresses diferents. Cada una d'aquestes per mi la més extraordinària sabem que per la més va ser molt difícil l'última que és quan el maten que fa realment de de Murcielagal com es diu de rappenat però de rappenat humà que fort-li, eh? Fort-fort-fort-fort Aquesta es veu que va ser molt difícil però per mi una que és especialment seductora i sensual alhora és quan es converteix en una boira verda que va penetrant cap al llit d'ella de Mina Això és del llibre És fantàstic La boira que va per l'aire això s'entra a l'habitació i s'hi posa sobre ella Això està en la novel·la Molt interessant Després surt de rata surt de llop De pila de rates en realitat Es desmunta just amb aquella frase de Goethe que és llum més llum que diu el professor el que va dir el professor el no recordo Bajarsing Bajarsing Bajarsing diu llum més llum és una frase de Goethe de Lich Mirlich que també una nova referència llavors sobre el que he llegit sobre la pel·lícula és que bueno això em sembla que no sé si ho has comentat tu abans Ignasi però el Coppola els va agafar tots els va tancar en un hotel i els va fer No, a casa seva o a casa seva a un ranxo que té els va fer llegir els va fer llegir a tots tot el llibre de Bramestor tota la novel·la i alguns deien hòstia però si surto dos minuts i aquí m'ha de treure tota la novel·la no, allà i hi ha una cosa que em va fer molta gràcia perquè va haver-hi un documental on hi ha la filmació on estan tots i és una taula quadrada amb una capçalera que està al Coppola i els altres a les altres tres bandes llegint i mira el que és a vegades les associacions que permet el cine que la setmana passada vaig anar a veure una pel·lícula per cert entre cometes extraordinària que per mi és el millor que es va fer de lo que jo he vist l'any passat que és Drive in my car i amb aquesta pel·lícula hi ha un director de teatre que està preparant Tio Mbania de Sheikho i agafa i la mateixa escena si la veieu igual la mateixa distribució i llegint tots el tio el bar el teatre el teatre es fa prèviament sempre la table reading que en diuen en anglès i amb cinema s'ha anat imposant el tema aquest també en l'època no era tan habitual hi ha actors que havien declarat que aquest home ens fa conviure es veu que van estar es van tancar durant setmanes vull dir llegint la novel·la jugant fent ximpleries perquè tots es compenetresin i fossin pràcticament com la família cada un identifiques a l'altre tu ets Mina tu ets Susi i després hi ha una altra cosa sobre això que deies tu Ignasi dels diferents ai Anastasi perdó Anastasi és molt freqüent és molt freqüent no passa res però sobre això que deies Anastasi és veritat jo per exemple una altra cosa la pel·lícula l'he vist 8-10 vegades no ara m'agrada molt i de tant en tant hi torno allà hi ha dos moments que són western però western m'ho he notat també al final de tot els últims minuts de llibre el desenllaç el cowboy a cavall la caravana la diligència quan empaixen els titanus claríssim el maco de l'element poètic és que estan lluitant contra el temps i contra el sol que s'està ponent la carrera no és contra és contra la natura contra Déu de tota manera abans de tancar sí que m'agrada fer referència a unes jo crec que referències interessants en les que s'ha inspirat teniu present la batalla del principi que són següentes de xineses de sombras xineses bé doncs això està inspirat ni més ni menys que amb Alexander Neusky de l'Eix Sestany una altra referència i i i de Ran i Kashi i Muja d'en Kurosawa que tampoc és tan estrany perquè el propi el vestuari és el seu valador pràcticament és el valador del Ran occident el vestuari també té a veure amb Kurosawa sí sí vull dir que però és important l'Alexander Neusky més que res per l'angulació perquè són com contrapicats quan estan lluitant són ombres xinesques però amb una angulació que és exactament la d'Alexander Neusky i Orson Welles de fet a Otelo agafa la mateixa inspiració al principi quan ja diguem-ne el funeral agafa exactament la mateixa inspiració és l'angulació d'Eisestein per l'Alexander Neusky és increíble com tot queda interconnectat la pel·lícula es tanca amb un fabulós contrapicat en el que estan ell i ella o sigui Dràcula i Mina o Elisabet el sostre és fantàstic després els ulls que apareixen mentre el Jonathan el que el Jonathan Harker va que per cert aquí sí que m'agradaria també fer un apunt Coppola està al caire jo crec que ell és conscient que està havent el canvi tecnològic però va i decideix fer efectes especials amb el seu fill el Roman absolutament de l'època muda totalment és a dir i a més es veu el caire artificial de tota la pel·lícula operístic pràcticament és un intent més de reforçar el cinema antic el cinema silent quan tot era de mentida per dir-ho d'alguna manera quan arriba a Carfax es diu Carfax la catedral van pel carrer i visiten unes fires de cinema en què hi ha els pions no això és a Londres jo pensava que et referies a l'abadia que compra el drac la baralló de fira la barraca de fira jo crec que Cupola era molt conscient que era un moment de canvi efectivament perquè en aquesta pel·lícula hi ha exhibició el cinema de barraca els fonògrafs el tren de vapor la màquina d'escriure que era a finals del 19 evidentment és una novetat és increïble perquè posa tots els artefactes que són una mica la demostració del canvi d'època del 19 del 19 al 20 i els posa justament en una pel·lícula que està al caire i a més ell reforça que la tecnologia no són efectes digitals sinó que són efectes del principi del cinema és com una reafirmació de consciència que això està a punt de fer un salt això és molt baco a mi m'agrada molt perquè ara tenim tendències quan s'utilitza l'efecte digital perquè sí d'alguna manera hi ha un excés que es vegi molt que allò és molt difícil de fer i que segurament allò és impossible de veure la realitat i tal Coppola passa totalment d'això ell retorna com tu dius molt bé i això no em quedaran observació de la teva retorna al passat del cinema i diu a mi no em preocupa aquests ulls posats allà són bonics em funcionen i no cal que sigui meravellosament ben fet que ho estan a mi també és ben fet perquè tenen aquest toc inclús ingenu d'alguna manera doncs aquests estan agafats no sé si és de carta d'una desconocida del Max of U és que hi ha un moment que es veu un tret i hi ha la superposició d'uns ulls és increïble Max of U un dels mestres durant la pel·lícula hi ha set transicions d'aquest tipus és a dir agafar concretar la imatge i obrir-la amb una transició amb un iris o amb un tipus de mecanisme que s'utilitzava molt i elemental molt elemental molt elemental després hi ha referències confessades per ell mateix a la vella i la bèstia d'en Cuctó el moment en què la bèstia també està trista i desesperada perquè la vella s'ha anat que s'ha anat a veure el pare li deixa marxar a veure el pare i aquí quan ella es casa quan se'n va a l'abadia és quan mina s'allunya d'ell i ell es queda sol enmig de tot d'espelmes la postura d'ell que a més a més el rostre és el del rat penat hi ha vegades que li surt la figura del rat penat a la cara doncs és clavat a uns planos de la vella i la bèstia i no heu vist quasi un plano subliminal en què apareix una imatge que recorda absolutament Frankenstein la cara de Frankenstein no del professor sinó del monstre Frankenstein és possible hi ha un moment que quan encara no t'ha habituat gaire a les transicions personals que farà Dràcula hi ha un moment que apareix una cara que dius aquest tio és Frankenstein no és Dràcula que té una de les moltes transformacions és molt fogàs dubto que duri més de sis segons segur segur perquè a veure és que no acabaríem la carrossa la riquesa de referències la carrossa la carrossa del principi ell també ha confessat per ell mateix però és cert perquè he vist la pel·lícula i efectivament la carrossa amb la persona portant la carrossa quan recull el pas del Borgo recull quan el carrossa que només fa així això està tret de la màscara del demonio del Mario Bava he pensat en Bava també pensat en pel·lícules d'abans grandíssima pel·lícula de terror he pensat en Bava també avui veient la pel·lícula és veritat doncs en fi és que no acabaríem i a nivell pictori el que sí que bueno evidentment tots tenim present el quadre del malson del Fuseli que és el monstre líncube posat és copiat és una cosa descarada després l'abadia de Carfax està claríssimament inspirat amb un quadre que es va perdre durant la guerra mundial la segona del David Friedrich Casper David Friedrich és un pintor romàntic on els personatges sempre estan d'esquena i són petits l'obre sobre un mar de nubes no és la imatge d'una catedral d'una església gòtica el quadre representatiu de Friedrich el més important d'ell sí el cementerio es diu el cementeri del monestir a la neu que es veu la resta d'una catedral gòtica i tot de figures petitetes monjos anant cap allà aquest quadre lamentablement ha desaparegut amb bombes d'aquestes segurament dels aliats va petar estava en un museu i va desapareixer i després bueno referents evidentment els pre-rafaelites tot el que és la caça de la Lucy que és la rica representa sí amb els vitralls tot això és per a Rafaelita a més confessat està agafat de Henry Payne i de tots aquests si els nostres oients després d'escoltar-nos els agafa ganes de veure-la i veuen uns ulls i una cara que diuen si no és la Mònica Belucci és la seva germana no no és la Mònica Belucci és la Mònica Belucci per cert estic segur que tots ens hem quedat amb la imatge de les dues dones quan apareix el Dràcula que diu això és meu i les dues dones que eren com enganxades si a meses diguem una mica si a meses que treballen les dues treballen a l'hora doncs això està agafat d'un gravat es diu la dona aranya està els gravats del Gustaf Doré de l'infern de Dante és tremendo perquè realment allà surt està agafat està inspirat jo quan ho vaig veure vaig dir és que això em sona i no sé de què és evident que això està agafat d'algun lloc l'imatge molt potent quan el retiren i el retiren d'aquella manera doncs és la dona aranya del Gustaf Doré després això ja és una botada us recordeu que en el metjador hi ha un moment que hi ha un quadre d'ell del Dràcula quan és jove quan és més jove al començar la pel·lícula allò és una calca és una calca d'un autorretrat de l'Albert Doré del 1500 l'únic que canvia és la cara del Doré evidentment la treu i posa-la del Gary Oldman però és calcat o sigui és el quadre de l'autorretrat de l'Albert Doré bé és que no acabaríem realment des d'aquest punt de vista de referències cinematogràfiques de referències pictòriques de referències arquitectòniques del que vulgueu és està tan treballat és una pel·lícula treballadíssima molt ràpid aquí tenim el Paco que també ha de dir la seva ens ha d'explicar la seva vida estic impressionat de tanta sabidoria de tant coneixement i de tanta capacitat per veure coses que que jo no veig soc un home de cine però però bueno soc i he estat professional però em sembla fantàstic no? feia 10 anys que no veia la pel·lícula i avui doncs me l'he vist per poder donar alguna pinsellada i bueno és una és una gran pel·lícula on jo no veig no veig tantes referències com vosaltres perquè perquè no tinc tants coneixements em quedo en què en què m'agrada però també em quedo en què no em fa por les pel·lícules del Dràcula doncs jo des de petit doncs sempre m'han fet por i ens han fet por i penso que estaven fetes per fer por i està escrit per l'Estoker per fer por i aquesta a mi no em fa por al contrari m'agrada és una pel·lícula romàntica tant com esteu dient és romàntica és d'amor és que és una pel·lícula d'amor no és no és de por m'ha entusiasmat la fotografia lògicament jo vinc del camp de la fotografia i el i per una raó la fotografia és fantàstica Michael Bajaus fa un treball correcte extraordinari i i visc per la formació professional sempre miro els títols de crèdit i visc que el foquista era el Florian Malhaus que és el seu fill amb el qual m'ha portat molts records perquè el meu pare era director de fotografia i jo he fet fortes pel·lícules amb ell i m'ha emocionat una miqueta al veure el director de fotografia el vincle el vincle sí llavors jo lògicament amb pel·lícules com el Dràcula del Coppola jo no he tingut mai intervenció perquè aquí no s'han fet pel·lícules d'aquestes però jo he intervingut amb els nostres Dràcules catalans diguem-ne aquí a l'any 76-77 es van fer dos pel·lícules que una era el jovencito Dràcula del Carlos Benpar i que ell feia de Dràcula i amb la amb la Verónica Miriel i amb la Susana Estrada i la Montse Prous i bueno eren de conya eren de broma lògicament tampoc feien por però bueno no tampoc feien por no feien riure però almenys aquelles feien riure i l'any 76 un director que abans havia estat director de fotografia que es deia Joan Fortuny i tant va fer el jovencito Draculín amb el Joer Rigoli un actor un humorista argentí que sortia per la tele l'1,2,3 i tot allò i que bé que sortien tots els actors secundaris i de tercer ordre i de quart ordre de catalans amics nostres i bueno són les referències que jo tinc del Dràcula però bueno m'ha agradat la pel·lícula però molt interessant jo subrayaria la música la música està considerat del el Bossyat Killer que és la la seva la seva obra màxima està considerat que és la seva obra és suprema molt interessant perquè es nota que aquest home és de l'est en el sentit que té un regús oriental i tan abrós no? és a dir com realment que hi sent el tema vampíric el sent els càrpets se't venen al cap al damunt amb el que deies tu també jo ara estava pensant parlant de l'època dels anys 60 i així amb Cuà de Cuc de Portavella que també vampir Cuà de Cuc entre dintre d'aquesta tradició que dius jo havia vist el Christopher Lee pels estudis de l'Alcázar passejant passant pels passadissos jo no vaig treballar la pel·lícula però no tinc molts amics el Manel Esteve i molts companys que havien treballat i sí, sí vam tenir un Frankenstein també a prop abans de tancar sí que m'agradaria dir un altre element contemporani el moment important a tenir en compte que és l'any 92 és un moment de la sida la sida i la pel·lícula té una incidència és una mica abans però bueno són 10 anys abans 10 anys abans sí, 10 anys abans però els anys 90 està colpejant Copola recull el testimoni evidentment que la sida ve dels anys 80 mal, mal, mal tens raó bé, en tot cas obsessionava molt encara el tema de la sida i en la pel·lícula si us fixeu estan parlant contínuament d'infecció i transfusions i transfusions i infecció és a dir és un tema més que des és un apunt per situar la pel·lícula en el seu temps hi ha una altra cosa també jo ho he llegit i m'ho crec i és que es veu que la pel·lícula tenia més sexe i ho va tindre que retallar el Copola per necessitats de distribuïdora home i no tenia tant gore i li va posar perquè li van dir posa que això ara té cartell la seqüència de les tres vampires amb el Quino Rips és d'alt voltatge per ser pel·lícula comercial el que se suggereix i el que s'insinua bastant suggereix és més fort que el que el meu és tremendo i participa també el Tom Wage que jo no me'n recordava Rayfield gran amic de Copola és un molt amic i llavors el va col·locant sempre que fa una pel·lícula el Dennis Hopper fins que va durar i després el Tom Wage també el anava col·locant i després també s'ha de dir que l'Antoni Hawkins va aconseguir bastant la seva allargant el seu paperet potser més del que caldria no sé bé posa un punt també malvat és un Van Helsing que el Van Helsing és l'heroi de la novela i de la majoria de les pel·lícules però ell li dona una dimensió perversa que arriba un moment que li va dir al Copola escolta jo hi ha un moment que tinc que agafar a la mina i ballar amb ella i fotre-li un petó i el tio ho fa el pareixant i diu bueno ara doncs fes-ho que es veu que i tu ho veus i dius es veu que la guainona Raiden la va agafar una mica freada no no que no s'ho esperava vull dir acaben de citar un dels noms sagrats de la pel·lícula també eh sí Gary Oldman realment els actors estan tots amb tanta gràcia i la i una la secundària perquè la Lucy és secundària però la Ceddy Frost Ceddy Frost és una meravella en aquesta pel·lícula era la seva presentació en aquesta pel·lícula fa una Lucy bueno però greu espectacular sempre està fent comentaris sexuals també per una dona de finals del 19 i jove és realment sorprenent i darrerament estic llegint llibres dels Illuminati i dels Francs Masons i del canvi de la nova era tendències ideològiques o no sé com dir-ho del segle passat i d'abans i és una mica i tots van cap a la destrucció del món cap a un altre món i heu parlat de les transfusions no? que estem d'alguna manera tots estem contaminats vull dir gent pura gent pura no existim pel que no tenim un mal tenim un altre el que no tenim un altre i el fet que dels vampirs del Dràcula que mosseguen i ja estàs fotut i tu saps que continuaràs mossegant i mastegant i també i és una mica i aquell tio a l'autobús que estàs respirant al teu costat i te la pot fotre te la pot fotre doncs és una mica com un missatge el que ens deien els il·luminat i tots aquests que d'alguna manera ho estem vivint ens està arribant un canvi no no és evident que estem amb l'ull de l'huracà això ha canviat això ha canviat és una altra actualització de Coppola del Dràcula de Coppola correcte certament sense dubte per tant compte perquè és una pel·lícula que ens podrà satisfer des del punt de vista cinematogràfic més o menys com a relat o per la manera que ell l'ha concebut però se li pot treure suc actual que jo crec que té elements interessants però potser evidentment no és una narració convencional no té les estructures però és una pel·lícula que de cop i volta amb la perspectiva del temps està cobrant guanya un valor de referència de referència en el temps té un transfons té un transfons un transfons absolut absolut molt bé i tallem perquè si no segurament anem a parlar a veure avui que tenim la sort de comptar amb vosaltres anem a tornar cap al passat i parlem d'algunes pel·lícules en les que d'alguna manera coincidint amb rodatges o amb la amb el muntatge bueno cada una amb la seva parcel·la exacte llavors tenim en el cas de dues pel·lícules Canetxe i Bilbao Canetxe i Bilbao la direcció de Vigasluna sí amb el que per tant vau tindre una relació sí senyor i després tenim una pel·lícula una pel·lícula inquietant que és Matera Matíssima del Salgot de Salgot sí que déu-n'hi-do perquè el protagonista el nen el Julito de la Cruz com ens recordava abans vosaltres teniu més coneixement no? sí el protagonista molt peculiar la pel·lícula realment si té la força que té l'estimo molt aquesta pel·lícula a tu aquesta pel·lícula t'ha quedat un bon record no? de la pel·lícula el rodatge és una altra cosa però la pel·lícula amb si al final si quan la vas veure vas tenir una sensació positiva sí les pel·lícules a vegades m'ho han preguntat a mi les puc dir quina pel·lícula és la que més t'agrada de les has fet? no, tampoc en general m'és igual jo recordo més els rodatges recordo més el personal són vivències molt fortes però aquesta pel·lícula concretament concretament em va tocar molt a més he conviscut amb el Julito perquè és veí meu és un nen que estava als hogaris mundet perquè és autista estava abandonat i tenia molts problemes i en la pel·lícula van haver uns problemes tècnics que jo vaig patir molt però és una pel·lícula que m'estimo és cert amb la Victòria vam tenir molt bon rotllo molt, molt molt sí sí, sí tinc el mateix record i pels mateixos motius similars del Julito personal no tant però sí que esclar era un nano que es feia estimar a més jo en el rodatge hi anava molt en aquesta pel·lícula és que abans no recordàvem que ens havíem vist mutuament en el rodatge però hi anava de passeig una mica perquè el Salgot em deia vint a rodatge i és una pel·lícula una de les vàries que he treballat en què el director era el director i era el director era el responsable però la pel·lícula segurament el 100% de la direcció no era del Salgot llavors recordo que fèiem un plano no sé si tu Anastasi te'n recordes fèiem un plano i dèiem vale doncs ja està ara farem quan estan aquí al menjador que estan tots a la festa perquè és el tal i se'n anaven el Salgot i el Ciurana que era un geni que era l'ajudant de direcció però que en sabia molt se'n anaven al bar estiraven mitja hora nosaltres començàvem a preparar tot i quan pujàvem el Ciurana ja li havia dit ja li havia dit com ho teníem és el que ell pantejaria i faria el segell de totes les mans de l'enquadrament estic d'acord amb tu però hi ha dues coses amb què el Salgot penso que sí que tenia un pes important que és a l'hora de precisar l'enquadrament és a dir jo penso que allà en l'afinat final segurament i després en el muntatge en el muntatge que és la part que em va tocar a mi jo vaig fer molt per la pel·lícula però el Salgot també ho tenia molt clar doncs en aquest cas a vegades això passa vull dir que un director que a vegades roda encara amb inseguretat perquè és molt encara la seva primera pel·lícula important era la segona en realitat havia fet un curtmetratge abans però en canvi en el muntatge tenia una gran seguretat el Salgot home i era un tema que li tocava molt perquè la pel·lícula ell tenia tinc entès un germà una germana que era autista i llavors davant d'aquesta problemàtica ell va plantejar la pel·lícula i van anar als Hogars Mundet i van fer un càsting de nens i van escollir el més mono el més maco perquè era molt maco era maco el van transformar una mica de cara diguem per fer-lo una miqueta més sindròmic que diuen avui en dia però en realitat era un nano maco era un nano maco com el petitet era un nano maco recordo el dia que vam rodar amb ell que li van posar un com un electro 2 al cap a la pel·lícula surt que li posen un electro 2 i va patir molt es va aterroritzar perquè segurament li havien posat de veritat i ell no sabia que allò era mentida i llavors no s'ho deixava posar i va començar a cridar va començar a la pell de gallina va començar a cridar i que no es deixava no es deixava el van convèncer el van convèncer li van parlar i li van posar i surt acollonit però estava acollonit de veritat pensant que en qualsevol moment li fotrien la descarreta després també vam estar Canet Rock abans que aquestes 3 tu també vas estar Canet Rock en un dels equips diguem dels 3 equips bàsics que hi van haver i jo vaig estar en el muntatge de la pel·lícula amb el Bellmunt que va ser realment terrorífic per mi perquè jo encara no en sabia gaire i el Bellmunt ja saps com és com era almenys i realment vaig patir molt amb ell però la veritat és que vaig aprendre molt i la pel·lícula penso que és una pel·lícula que va ser un repte fer-la sí era difícil i jo vaig treballar també a la nova cançó a la nova cançó jo també jo la vaig muntar ah mira no la tenia en compte aquesta és veritat també l'hem fet en cúmul també la vaig muntar sí la vaig muntar jo també també era del Bellmunt també del Bellmunt de dos en dos Bellmunt és curiós i el Casas i l'Àngel Casas jo vaig estar a tots dos al Canet i a la nova cançó i a més a més feia fotografia llavors i també me'n vaig emportar la càmera llavors ja tenia no sé però ja tenia vídeo sí que era el vídeo aquell que anava amb tres parts o sigui tenies la bateria allò pesava i vaig i vaig i vaig i vaig fer un petit reportatge de cada un per per separat recordo recordo bé el final penso que va ser el Canet Rock sí amb el sis amb el sis a la platja aquell plànol de benvinguts vindreu vindreu molt maco és dels moments macos de la pel·lícula la pel·lícula té coses molt interessants l'altre dia fèiem un pass a la filmoteca d'una altra pel·lícula del Reborn que us vaig comentar que ens me la vam passar per fer una comprovació tècnica i quan vam acabar el projeccionista que ens vam aixecar perquè va fer moltes equivocacions i molts errors perquè també a vegades aquestes projeccions són inesperades i no coneix la pel·lícula i no l'ha pogut preparar i va baixar al final i va dir ostri, perdoneu però tal escolta va ser la teva jo era Canet Rock i em va entusiasmar em va agradar molt i em va donar gran alegria és que és un tros d'història aquella pel·lícula no hi ha dubte s'ha de conèixer s'ha de veure escolta el temps vola potser que parléssim de la teva experiència de televisió i si tu vols afegir si dóna temps bàsicament el Paco la teva experiència de televisió que tampoc l'hem parlat no l'hem parlat són dues televisions diferents però sí tu a TV3 vull dir que aquí és on has exercit més com a director de fotografia vull dir amb les sèries jo en cine vaig treballar jo vaig fer dues pel·lícules només en cine amb 35 mil·límetres de director de fotografia amb el Xiol i van ser dues pel·lícules que les van fer ell i jo sols amb actors que eren amics meus i grups d'un grup de teatre i això però en cap vaig entrar a TV3 vaig tenir la sort d'entrar a TV3 l'any 84 vaig entrar com a operador de càmera però ja vaig començar a fer de director de fotografia en diversos programes fins que van començar els Culebrons vaig fer el 3 estrelles amb el Tricicle com a director de fotografia però en categoria encara d'operador de càmera i en cap van haver unes oposicions i vaig aprovar i bueno he treballat a totes les telesèries que s'han fet al Poble Nou a la Rosa als Segrets de Família o a Europa em sembla que també o a Europa que vaig seguir jo tota la carrera el Cor de la Ciutat el Cor de la Ciutat l'Abrind d'Ombres l'Abrind d'Ombres i vaig començar la Riera vaig començar la Riera però em vaig enfadar i vaig dir que no volia continuar i rei vaig deixar de fer la Riera i vaig continuar fer programes però això devia cobrir una quantitat d'anys eh això des de 84 fins a fa 7 que em vaig jubilar perquè evidentment el ritme de treball d'una sèrie no és segurament el d'un rodatge on les coses en principi depèn del rodatge depèn de la sèrie en general la sèrie ho dirà el Paco com es treballa des d'aquest punt de vista de director de fotografia d'operador el ritme quin és? quan es treballa la meva experiència quan es treballa televisió amb productes de televisió i que són televisius el director de fotografia no existeix jo diria que és més il·luminador perquè el director de fotografia en teoria té de controlar moltes coses des de localitzar a suggerir tipus de decoració en un moment donat o per comentar encabat hi ha un coneixes la càmera coneixes la pel·lícula que treballes o coneixes la càmera digital en què treballes i tot això passa per tu i tu ets el que mana tu ets el que mana a la tele no i encabat bé al laboratori i encabat bé a l'atalonatge i tot això és la mà del director de fotografia i el cervell el que el que el que el que surt el que ell vol d'acord amb el director a televisió no a televisió il·lumines com tu vols com tu pots depèn del tipus de material que et donen a vegades et diuen és el que hi ha si és el que hi ha no fa falta que vingui jo poseu vosaltres si són tres focus tres quarts els enceneu i ja està i no fa falta que vingui jo no no no no te pongues així bueno pues vale és això està des del tu graves tu il·lumines però en què va tot això va a una sala de control que hi ha un que hi ha un control de càmeres i que és el que posa el diafragma i és el que el baixa el puja el que el que oscureix el que li dona més no sé què el que ho fa més càlid el que no sé què i moltes vegades no tens cap control cap control perds absolutament el control perds absolutament el control i després de la postproducció tampoc hi entres mai en el sentit de dir no no no l'atalonatge final hi ha encara menys no és que no hi ha l'atalonatge final és que no hi ha l'atalonatge bueno hi ha grans hi ha editatge sí bueno parlo dels programes que fem a la tele sí sí va bastant per això però és igual els culebrons els culebrons no hi ha atalonatge s'edita s'edita s'edita s'edita i quan ells estan editant aquell programa aquell programa que hem fet fa 15 dies futbol del Reus fent un partit de Reus i jo no me n'entero i jo encara tu ho veig per la tele i dic hòstia però si això estava si això ho vam fer molt fosc això perquè representa que era un lloc lugubrer i que tenia de fer por i ho ha aclarit de mala manera i han acabat han obert el grifo l'aixeta i allò surt de dia però de dia llampant però això ho supervisa el director quan fan això? el realitzador sí sí però bueno sí també tampoc em consulta tampoc és sota el seu criteri no sota el meu ja tot està com molt quadriculat pel que veig és tot com molt de producció en sèrie mai millor dir la impressió que dóna és aquesta una feina mecànica des d'aquest punt de gana és la feina típica de televisió o sigui d'estudi el que el Paco s'ha explicat és la feina d'estudi pura i dura i jo crec que fins i tot a mi heu sorprès alguna cosa jo pensava que hi havia un marge més gran de control no no i el bueno igual se m'ha passat ja vindrà ja vindrà escolta'm una cosa que no vam parlar l'altre dia però que tenia apuntada i que m'ha de dir que fessis cinc cèntims és que va ser gerent de Càmerer Rèn una empresa de lloguer de càmeres durant durant una sèrie de durant tres anys molt bé sí com va ser l'experiència perquè jo crec que molta gent sobretot dels que surten de les escoles de cinema i tal deuen acabar no? bueno fins a l'any 80 jo vaig entrar l'any 81 a Barcelona no hi ha cap empresa que es dediqués a lloguer càmeres de cine cap a Madrid hi havia tres tres ex directors de fotografia que van veure el xollo i van comprar càmeres càmeres i les llogaven però es feien la competència i rebentaven preus i llavors van decidir escolta ens estan prenent el pèl els productors no? perquè et pregunten a tu et pregunten a tu i a tu et diuen que jo ho faig més barato el de sempre i es van unir i llavors es van unir i és monopòlic i llavors ens van muntar sucursal a Barcelona que no hi havia cap empresa i van pensar en mi com a persona que estava allà dintre del mitjà que ja en tenia com a persona diguem-ne respectada coneguda respectada dintre del mitjà i em van fer gerent perquè jo en fi era responsable total i absolut però la paraula gerent a mi també molt ampla però no m'agradava no m'agradava gestionar jo quan jugava una càmera per fer una pel·lícula patia molt perquè jo el que volia era marxar a rodar jo el que volia anar a veure els rodatges i jo el que volia i quan m'explicaven i quan m'explicaven i al final ja em va sortir em va sortir la possibilitat d'entrar a TV3 i vaig veure el cel obert tornant de càmera una càmera agafar primers planos contraplanos planos generals i això és el que m'agradava va il·luminar això és el que m'agradava i va ser la sort de la meva vida i al 84 vaig entrar a TV3 hi ha una cosa que aprofitant que esteu tots dos és que a mi em fascina i a més és un referent d'aquí del Baix Llobregat d'Esplugue City els estudis aquests de Wester City tots dos heu estat allà jo recordo que l'altra intervenció tema Paco ja em van fer un lleuger comentari però potser seria interessant sentir la vostra opinió compartida de la vostra experiència a Esplugue City més que res perquè és un referent potentíssim del Baix Llobregat més que Esplugue City jo també diré una cosa que ens haig a donar tota la preferència del Paco perquè el Paco entra a Valcàzar en pantaló curt jo ja tenia pantaló llarg quan vaig entrar a Valcàzar ja tenia 20-21 anys i anava en pantaló llarg i això fa que jo conegués molt poc el tema bàsicament d'Esplugue City vaig estar-hi rodant un curtmetratge quan començava que ell va veure després ara fa poc de 3 anys el fe que van veure allà vaig rodar-lo a Esplugue City precisament un curtmetratge creatiu per entendre'ns amb uns amics però la més esperien Esplugue City i físicament parell de vegades però ben bé per curiositat jo en realitat vivia en l'estudi estava més en l'estudi Valcàzar ara més en el muntatge per la curiositat baixava els platós d'entant en tant a veure el salón i a veure els decorats que hi haguessin però en realitat l'experiència forta forta de coproduccions que us explicava abans el Paco i tal la té molt ell Sí, sí jo vaig fer la primera pel·lícula la meva primera pel·lícula va ser la primera pel·lícula primer espagueti tal com us vaig dir de Valcàzar al poblat de l'oeste i va ser Pistoleros d'Arizona Impressionant i jo al·lucinava veient els cavalls i veient les baralles i veient la gent que es llançava de 10 metres d'alçada i que hi ha sobre sobre caixes de cartró obertes i sobre matalassos i clar i em sorprenia a veure com parlaven una seqüència hi havia un actor iugoslau hi havia un italià hi havia un americà i parlaven cada un amb el seu idioma jo he fet molt poques pel·lícules amb so directe per no dir que cap això no se'n feien gaires tampoc pel·lícula amb so directe que valgui el 100% el so jo crec que no he fet cap i el 90% són pel·lícules que s'han fet amb so de referència i cada un parlava amb el seu idioma i han acabat deien el diàleg però en el seu idioma production sound que diuen els anglesos production sound so de referència i que efectivament cadascú parla és doble tot després com deia no t'havia de fer l'ini el mateix és doble tot i el saló i tot això era autèntic era un saló de veritat que s'utilitzava per totes les pel·lícules totes les pel·lícules a més cada pel·lícula tenia el seu decorador quasi sempre el mateix perquè allà funcionava el Julio Alberto que va ser extraordinari i que les feia totes i ara estava fixa amb el càcer però hi havia alguna pel·lícula en què venia una altra o al matí rodàvem una pel·lícula de set a tres i a les tres marxàvem i entrava una altra pel·lícula llavors el Julio Alberto els de Dretjo els havia dit doncs ara aquest quadro me'l canvies i ara el mirall el posarem allà canviem el mirall aquestes coses i hi havia canvis de carrer m'imagino també els carrers del poble o no ell parla de l'estudi tu parles del del poblat del poblat estaven a dos quilòmetres ah no estaven a tocar no estaven separats interessant després separats per l'autopista ja més tard però inicialment no el primer poblat que van fer estava al mig de l'autopista exactament al mig l'autopista no existia i al cap d'un any un any i mig no ho sé o dos no me'n recordo van començar l'autopista llavors van tenir de desmuntar tot el poblat i el van córrer res 30 metres sí perquè jo de petit recordo el meu pare conduint i des de l'autopista es veia es veia el carrer del poble carrer n'hi havia carrer n'hi havia un que era el carrer principal amb tots els sols el primer el primer poblat hi havia un carrer només un sol carrer sí però el segon que van fer hi havia tres estava el principal un de poblat mexicà que estava a l'esquerra que eren casetes blanques és veritat i a la dreta hi havia un altre un altre carrer no tan llarg més curtet era més curtet però de cases com més senyorials com cases més senyorials ja no de l'oeste com més senyorials un de colonial un altre de casetes de fang sí aquest el nou el vam estrenar en una pel·lícula es deia un lugar llamado glory que era una coproducció amb Amèrica i que la feia el Lex Barker impressionant el que havia fet el Tartan el Tartan i tu no vas estar en la que es va cremar l'estudi? no el que es va cremar expressament? no no estava el Déu Casas el Jaume Déu ah carai jo no de fet l'Splugues City o els estudis Valcàcer pretenien una mica emolar el que era una productora com la Paramount per exemple en el sentit l'altre dia parlàvem de Sunset Boulevard en què es veu clarament que hi ha com tot un apartat amb despatxos per als guionistes sí i tu em parlaves que havies arribat a muntar muntàvem a dalt a dalt a dalt a dalt que semblava un edifici com racionalista una mica l'edifici Valcàcer que no tenia cap pretensió arquitectònica sí que tenia un cert record d'un edifici regust d'edifici racionalista llavors tenia un cos central que era que tenia lluminàries és a dir l'altre dia em veies les finestres era on passava l'escala doncs el muntatge estava lògicament a dalt de tot en un lloc més recòndit i més amagat i menys il·luminat diguem d'allò i era a dalt de tot d'aquest pis si volia anar al plató havia de demanar-li al Puigbert que era el meu muntador de referència i deia Puigbert puc baixar un moment que diuen que ja estan rodant no sé què i baixava i me n'anava als platós que lògicament estan en la planta baixa a la part de darrere diguem de l'estor és impressionant perquè és una mica hi ha un petit tempori el flaire tenies el flaire la flaire d'una productora americana és que Balcázar en aquest edifici en aquest edifici tenia platós tenia un magatzem molt gran que és on construïen els decorats tenia un bar i restaurant tenia sales de muntatge i tenia sales de doblatge i de so i de mescla i de mescla és que ho tenia tot era com un estudi de Hollywood ho tenia tot tot el segle que un perd de producció almenys el revelat i la desaparició de Balcázar és la centrifugadora de Madrid o hi ha hi ha diverses versions o diverses sí jo crec que va acabar va tenir el seu age abans era una productora que feia pel·lículetes les dirigia l'Alfonso Balcázar que era un dels germans és una família de peleteros vull dir que tenia tenia botigues de pells el pare importava pells de Rússia i d'Estats Units i això i d'això van passar a l'Imperio a l'Empori de Balcázar amb les coproduccions amb Itàlia i tal i quan van passar els espaguetis perquè ja no donaven l'Alfonso ja no estava bé el Jesús l'altre tampoc i van plegar també val dir que en aquell moment la indústria diguem efectivament el que deies tu la pressió el centre cinematogràfic havia passat a Madrid pensant que Barcelona en els anys 30 i 40 tenia 6 7 plators de diferents dimensions però tenia 6 espais per rodar estudis tot això es havia anat desaparegent i al final dels 70 penso que això finalment va decantant-se cap a Madrid i Bronston hi va fer molt també en el seu moment per fer que Madrid creixés molt el Samuel Bronston americà que instal·la Madrid tot això va anar ajudant molt a que la indústria madrilenya n'és progressant i aquí ens estem quedant amb la publicitat que és una altra molt de coses que realment llavors el pes va passar una mica a la publicitat que els catalans amb això Barcelona sí que va tenir un pes important respecte a Madrid és evident que Madrid després de la guerra civil mica a mica es va apoderant del cinema perquè evidentment li convenia i li interessava per fer un adoctrinament corresponent després el que apuntaves tu també hi ha una part de producció americana que va arribar un moment que a Espanya els hi va anar molt bé perquè hi havia una mà d'obra sobretot molt barata en canvi allà als Estats Units les produccions grans començaven a fer-se molt costoses llavors clar el vindre cap aquí políticament al govern li interessava perquè era una mica un rentat de cara mira aquí venen els grans actors tot això va generar una moguda i Madrid probablement ho va aprofitar de parlar d'Issaci si diem això doncs sí que hauríem de parlar d'en Toni Sassi que ell sí que va fer en un plató molt proper als seus estudis molt proper als de Valcàter va fer també la seva carrera personal i va fer un tipus de produccions molt d'un nivell a l'americana per entendre'ns ara que has dit això i he pensat en ell però és veritat que era un cas ahir allà no hi havia tanta gent que fes el mateix i Bronstone per exemple es va fer clar des del Cid Campeador fins a que sigui per produccions molt importants però Bronstone també va tenir l'ajuda del Franco també el fenomen del Bronstone no és que era un productor molt llest els soldats del servei militar els oferia per... perdoneu em sintonia amb el que m'han dit només dir-vos que la propera setmana comptem de convidar tenim l'honor de tindre l'Esteve Rianbau director de la Filmoteca de Catalunya que com sabeu tots aquest mes precisament de febrer se celebra el desè aniversari és a dir que... de l'edifici nou de l'edifici nou del Raval de l'edifici del Raval exacte ens ha confirmat la seva assistència i que ja des d'ara us ho diem us esperem la setmana que ve moltes gràcies a tots Paco Anastasi Ignasi gràcies bona nit Lluna a la a a a a a a a a a a a a a a a