El Ángel, festivals (Molins i l’Alternativa), Millennium i Overlord, i Especial Mestres i Cinema

CINEMA SENSE CONDICIÓN Allá donde nace el día, allá donde nace el sol, Está en nuestra casa pequeña, donde un día buscaba tu amor. Bona nit, un dimarts més som aquí, a Cinema Sense Condicions, disposats, com sempre, a explicar-vos les coses que hem vist, les coses que veurem, les coses que us recomanem. Jo avui us parlaré d'una pel·lícula que penso que no val la pena que la aneu a veure, ja en parlarem en el seu moment, però, en fi, penso que els altres sí que poden aconsellar-vos coses que val la pena veure. Jo, en Joan Moros, per tant, com sempre, començo per presentar l'equip que estem aquí presents a la ràdio, al meu a dreta, en Joan Sardà, bona nit, Joan. Hola, bona nit. A continuació, en Pep Armengol. Bona tarda a tots. Bona tarda a tots. Arrere les vidres, controlant-ho, com sempre, tot, doncs... Tot, tot, tot. En Paul Diggler. Hola, bona nit. I avui tenim com a convidat un amic que ja ens plau moltíssim que torni a estar aquí perquè li tenim molt d'efecte i, a més a més, sabem que s'ho prepara molt amb seriosament, s'ho pren molt amb sèrio. Ja heu vist que moltes vegades ens ha enlluernat amb les teves explicacions i avui, a més a més, amb un tema del qual pot parlar perquè ell està implicat en aquest món. El tema és mestres i cinema i, com sabeu, ell és educador, és professor d'anglès i també d'educació general, diria més, funcionari de l'educació catalana i ens pot parlar, doncs diríem, d'això d'una manera, d'una manera, doncs, completament fonamentada. Ja ho veureu que és una persona molt seriosa, que s'ho pren molt amb sèrio quan se li proposen o ell mateix proposa algun dels temes per parlar-ne i estem, repeteixo, molt contents que avui estiguin aquí. Que es diu Joan Agut. Sí, que m'ho he deixat amb tot això, ja el donava per suposat, que ha vingut moltes vegades i que volem que segueixi venint perquè porta moltíssim al programa. Molt bona nit, Joan. Gràcies per venir. Gràcies per convidar-me una altra vegada i, el que deia, bon vespre a tothom. Bon vespre. Bueno, doncs comencem. Qui vol començar? Vols començar tu, Pol? Vinga. Vinga. Algú l'endevina? Per què he posat aquesta cançó a l'inici? No, jo no. El de Sentierro. El de Sentierro. Què vol dir això? Aquesta cançó està a la banda sonora del de Sentierro. Vale, doncs també està a la de l'Àngel. Jo puc dir que està en una pel·lícula que jo recomano i que he recomanat moltes vegades, que és La mejor juventud, una pel·lícula italiana que dura quatre hores i mitja, que està feta en dues parts, una pel·lícula deu ser dels anys 2010 o 2012, que jo recomano fervorosament, que repeteixo, dura quatre hores o quasi cinc hores potser, i que és una família, és la història d'una família extraordinària, és una pel·lícula extraordinària, que comença precisament amb aquesta mateixa música. Jo quan l'he posat he pensat, mira, La mejor juventud, però no cantada amb aquest... Que no és la versió extendida del director de Sorrentino, no? No és la versió de cinc hores, la de Juventud. No, doncs és la de l'Àngel, que al final sí que la vaig anar a veure al cinema, i, ostres, aquí qui l'ha vist? Jo. Ja està? Ningú més, em sembla. La recomano moltíssim, eh, realment, realment. I sí que és veritat que és com vas dir, eh? O sigui, jo vaig trobar que era una mescla entre Call Me By Your Name, perquè té molt a l'aspecte aquest, i Tarantino. O sigui, és que, clar, són universos absolutament contraposats, i la pel·lícula és que és tot, tot, el guió, les interpretacions, el ritme de muntatges, el muntatge és boníssim, la música, tot. No, no, no, és que no hi ha res que pensi, hòstia, això em va fer sortir de la pel·lícula. Al contrari, entrar... Per mi aquest nivell de... A més, anirà suposadament als Òscars, no? Sí, papa. Com a representant argentí. Sí, senyor. Trobo que pot estar tranquil·lament al nivell... Pot guanyar. Pot guanyar tranquil·lament. Pot guanyar. I pot estar al nivell d'altres anys d'Esquerr o d'En Cuerpo i Alma. O sigui, per mi és una pel·li perfecta. Jo també estic d'acord que és el més recomanable que hi vis en els últims anys. I és una de les millors pel·lícules argentines també en els últims anys. Això també ho pensava, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. O sigui, per mi... Tenint en compte que l'Argentina va fer pel·lícules com Zama. Ha fet molta cosa. El dinar fa molt, produeix molta cine i molta... Sí, sí, sí. Bueno, però tampoc cal veure les típiques cares, tot i que surt el fill del Ricardo Darín, però no cal veure les típiques cares com per saber que al final no cal a vegades aquest Star System, no? No, la sorpresa és l'actor principal, la jove. És una passada. És la primera pel·lícula que fa, que és fill d'un actor professional també, que no m'ho veig com se diu ara, a Fortaleza, no m'ho veig com se diu. Però és que realment et quedes enlluernat pel personatge. Jo penso que és realment extraordinari. És una pel·lícula recomanable que estan fent a l'Argentina de Barcelona que es diu El Àngel. Sí, sí, sí. No ho explicarem molt bé què és. L'intèrpret és Lorenzo Ferro. Lorenzo Ferro. Doncs jo tampoc voldria explicar molt bé que va... Tot i que és una mena de... Teòricament una mena de biòpic, no? Clar, perquè és un cas real. Exacte. Però és d'aquestes pel·lícules que per mi caminen sols, sàpigues o no la història real, perquè per mi és una història... És cine negra puríssim. Puríssim, puríssim. I és el director? Ai, t'ho puc dir. El fill de Palito Ortega. Aquell cantant que ens va destrossar la infantesa i l'adolescència. I fa cine, aquesta mena? Sí. Com es diu? Nacho Ortega. No, es diu... Ortega. Sí, em sembla que es diu Ortega, eh? Es diu... Sí, esclar, si és el fill de Palito Ortega... Luis Ortega. Luis Ortega. Es diu Luis Ortega. I posa cançons de son pare a la banda sonora, eh? Vull dir, jo amb això ja tinc prohibida l'entrada al cinema. Ah, sí? Perquè hi tens mania. Home, perquè cançons de Palito Ortega jo no vaig enlloc. Ah, perquè deuen ser de l'època en què va viure el personatge real. No ho sé. És dels anys 70? Sí, sí. No, però Palito era conegut als anys 60. És el 50-60. Bueno, però potser la sentia en aquell moment allà la música aquesta. Sí, bueno, és que és clar... La pel·lícula... Els anys 70 encara se sentien les cançons del senyor aquest Palito. És del 71. Em sembla que es deia Ramon, però, bueno, li deien Palito perquè era molt prim. Primet. Ja, jo no coneixia les músiques. La pel·lícula... No vaig tenir en compte les músiques, ho prometo. Vull dir, simplement la sorpresa de la pel·lícula que t'enganxa, que t'atrau i que et quedes absolutament desconcertat. Sí, jo per mi sí que és inclús una proposta de dir com que ja no fem... O sí, no sé, el de la pel·li del mes. Jo per mi és una d'aquestes propostes de dir, ostres, aquí hi ha molt a treure d'aquesta pel·lícula. Estic d'acord. Molt, molt. I molta metàfora i molt... Doncs bueno, proposem que el resta de l'equip la vegi i en tot cas més endavant fem un dia, dediquem un dia a parlar d'aquesta pel·lícula. Home, jo... Escolta, he vist poca cosa bona però n'hi ha una que es diu Lázaro Felice. Ei, ei, ei. Aquesta, aquesta, la vull veure ja. Això és de lo millor que he vist últimament, eh? Bueno, jo proposo aquesta, és a dir... Doncs mira, a mi m'han comentat justament que el protagonista s'assembla molt justament, compartint cartellera, el de l'Àngel. S'assembla molt en el sentit d'aquesta frivolitat. A veure, has fet un comentari tu que me l'has recordat. Doncs mira. Jo he vist Lázaro Felice i la veritat és que me l'heu parlat també que, doncs, bueno, prefereixo que en tot cas ho parlem més en un altre moment i que en comentem tots plegats doncs com que us sembla perquè jo veig que s'assemblen però són dos mons molt tan diferents que no es poden comparar. Mira, jo el dimarts que ve crec que ja l'hauré vist o sigui, si voleu la comentem. Si us va bé. L'Àngel, l'Àngel, l'Àngel. Ah, bé, doncs comentem la setmana que ve si voleu. Sí. I jo així breument he pogut anar al festival de Tarros de Molins bueno, porten 3 o 4 dies però ja he anat mirant cosetes i això havíem coses que destacaria sobretot del diumenge que vaig veure el documental del Sebastià d'Arbó que es diu El Pionero no sé si l'heu vist no sé si es va fer de preestrena o alguna cosa o s'estrenava allà. A més, és un documental que parla de l'experiència d'Arbó com a director de cinema als anys 80 és una faceta que jo realment no coneixia massa d'ell o sigui, de... surten molts experts surten molts actors i, bueno, surt de tothom molt interessant el documental en general, molt interessant potser en quant a format és a dir, en quant a factura tècnica no et dic factura en el sentit de diners però, bueno, jo crec que és bastant escàs en el sentit que és un documental bastant com si l'hagués fet el... el... jo què sé ja m'explico, no? o sigui, un documental d'aquests com, bueno però el contingut prou interessant evidentment aquest any és l'any de Brian de Palma a Molins i fan homenatge a Carri però jo vaig poder veure Vestida per a Matar que no l'havia vist i, déu-n'hi-do déu-n'hi-do el bon que és hòstia, vaig sortir allò... vaig pensar, clar això és la seva psicòsis no? és que és psicòsis total però està molt ben fet molt ben feta i una fricada que vam passar que es deien unnakis una mena d'extraterrestres estilo reptiliano que havien vingut de l'exterior i que s'havien colat una mica entre els humans i a partir d'aquí volen fer el Renaixement i, bueno una cosa d'aquestes de terror però així com a destacable aquest any passa en Mandy per exemple que jo encara no l'he vist i la passen el divendres jo tampoc i el dissabte jo ja m'apunto a les 12 hores que fan de terror o sigui de 7 a 7 aviam aviam què i quines pel·lícules hi ha amb aquestes 12 hores hi ha unes quantes crec que de les 6 que passen 2 o 3 han passat per sitges i jo pel que he anat veient he intentat no està massa en el sentit de la sinopsi i això per anar bastant allò verja però han passat per sitges i crec que 2 d'elles s'han endut premis o sigui de moment pintar bé però bueno al final el festival de Torre de Molins potser és el que s'ha mantingut més en el tema de l'essència del gènere no tant potser sí ja s'ha anat una mica per les branques en qüestió de gènere hi ha vegades pots trobar drames a vegades comèdies i crec que Molins sí que s'ha mantingut bastant en la dinàmica del que bueno des de l'inici ja no? ho feien una mica i i com es trena així bastant alternativa que potser aquí no l'heu vist bueno segurament no és la detectiu Conan perquè sabeu quin és això? sí sí una sèrie d'animació això és animació això és animació de tant a tant bueno feia temps que no veia una pel·lícula sobre la sèrie d'animació i és curiós perquè és una pel·lícula que no és per nens i no pel contingut de sang perquè normalment és un detectiu no us sona a vosaltres que em veieu amb aquesta cara sí sí però no bueno però bàsicament la temàtica és House of Cards aquest cop és una cosa de política de policia inclús com funciona el funcionariat de Japó és una cosa com molt densa jo l'estava veient al cine i pensava és molt densa això per un xaval tampoc van a veure nens però és que la projecció la es feien a les 12 del matí del diumenge i jo pensava estava ple de nens i dic això no ho veuran entès ningú ningú però com a adult diguéssim recomanable si t'agrada la sèrie perquè clar si no és una mica però bueno fins aquí jo el que estic al·lucinat en certa mesura és la quantitat de festivals que estan produint-se en aquest moment a Barcelona que és realment extraordinària en aquest mateix moment ahir es va estrenar l'Alternativa és la 25a edició de l'Alternativa que van començar per estrenar Entre dos Aguas de l'Iñac i la Cuesta però i que fan moltes pel·lícules dura del 12 al 18 de novembre però és que dos o tres dies abans el 8 de novembre i fins al 18 de novembre hi ha la mostra del Cine Baix de Sant Feliu que és el cinema de la Mediterrània del Llevant i qui diu això diu hi ha 22 és a dir jo estava mai l'altre dia a la llista i sortien com 30, 40, 50 festivals és a dir llavors jo penso que això és una dispersió tan gran que no saps on has d'anar perquè és que realment és realment una mica al·lucinant l'altra cosa que em va sugerir i ara torno per un moment a l'Àngel perquè m'ho va sugerir després d'estar amb nosaltres la remana passada és que feien a la televisió una pel·lícula que es venia en alguna mesura com a l'Àngel és a dir un cas real d'assassinats d'assassinats en sèrie en certa mesura que era El Clan no sé si l'heu vista una pel·lícula es diu El Clan del Pablo Trapero la deu fer 4 o 5 anys no té més és l'última pel·lícula del Pablo Trapero i com que l'anunciaven la presentaven a més a més a un programa que era de cine en certa mesura em vaig dir bueno la veiem-la llavors resulta que comparada amb l'Àngel perquè va d'un tema semblant bueno explico-ho al Clan el Clan representa que és una família que ve de l'època que feien les distorsions aquelles que agafaven amb un tio i el fotien el tancaven etcètera una gent que eren dels militars que es queden sense feina i que de cop i volta doncs decideixen continuar treballant fent segrestes segrestant a la gent i demanant diners a gent que té calés i resulta que també maten no sé quantes persones vull dir doncs bueno doncs no té color és a dir l'Àngel penso que està infinitament per sobre de la pel·lícula el Clan de l'Hablo Trapero que és una pel·lícula amb també un gran èxit comercial igual que la té l'Àngel a Buenos Aires amb també un èxit comercial de fa 4 o 5 anys també a Buenos Aires i com que m'ho va sugerir una que tenen en certa mesura problemàtiques paral·leles vaig pensar bueno d'una banda això fa pensar també que els argentins són una gent molt peculiar és a dir això segur que no és tenen un registre i unes hormones i una setmana de coses que no sé si són equiparables a les nostres no ho sé jo ja estaré vivint i suposo que veu dos mesos a Buenos Aires i vaig tornar bastant al·lucinat perquè vaig anar-hi sense prejudicis i vaig tornar en prejudicis jo no pensava que tornaria en prejudicis bueno et confesso que quan vaig tornar després de dos mesos després del que m'ha passat allà vaig tornar tenint la sensació que aquella gent era molt diferent de mi i simplement ho comento perquè la vam passar per si algú l'havia vist o algú l'havia comentat perquè és una pel·lícula curiosa ben interpretada ben feta però que no arriba a l'audàcia a l'originalitat i a l'eficàcia que té l'Àngel clar jo en aquest cas per exemple no sé si us passa però a mi quan veig biografies o casos reals sobretot però biografies en el sentit d'una figura d'algú a mi em costa molt aquestes pel·lícules o sigui l'última que havia vist és el primer hombre o com es digui la del Ryan Gosling que dic hòstia i a mi em costa molt aquest tipus de gènere entre cometes que Hollywood està benudíssim a fer això però amb l'Àngel és el que dic camina sol o sigui jo la podia veure sense ni tan sol saber que és una història real i potser l'altre que recordo que també em va entrar molt com a tal és Ildivo a mi Ildivo és una pel·lícula que va sola o sigui no cal que sàpigues l'origen l'Esbucan està preparant una que està anant al mes de desembre nova del mateix Sorrentino és a dir una cosa molt bona diuen que està fet en dos parts o sigui em sembla que durava quatre hores també i l'han reduït a una hora i mig o dues hores doncs però no sé com es diu vull dir l'està l'estrenant ara doncs al mes de desembre em sembla el Sorrentino també el mateix eh bueno anem saltant què més heu vist vosaltres? bueno això que deies tu el festival el 25è de l'Alternativa sí es va inaugurar amb la pel·lícula de l'Isaac i la Cuesta entre dos aguas però com que nosaltres veurem el passe de premsa la setmana que ve ja en parlarem la setmana que ve és el mateix que jo deia perquè em sembla que era molt interessant perquè a mi me n'han parlat molt bé vosaltres també n'ho heu parlat molt bé de la pel·lícula de l'Alba Satorra que es diu Comandante Ariane però també la passarà més endavant potser millor parlar-ne més endavant però és una pel·lícula que penso que s'hauria de destacar no? Comandante Ariane és una documental és un documental d'Alba Satorra que és jo crec de lo milloret que he vist últimament un documental molt ben feta molt honesta amb la història implicant-se molt és a dir no no no és un documental fet a peu d'on hi ha les vales però és molt proper i llavors no en cap moment hi ha un idealisme allò gratuït o romàntic de és un comandament fet per dones estem a la Síria del Kurdistan i estan se les estan veient amb grups armats d'Isis poca conya ja o sigui s'estan jugant la vida continuament doncs veu que a sobre la van ferin vella la comandana Ariane porta cinc bales al cos li foten cinc bales al cos quan ha acabat la pel·lícula la primera part del documental s'entera que a la gran Ariane li han fotut cinc bales i ella torna llavors comença a rodar la part aquesta diríem de la seva convalescència però ella és una persona íntegra en cap moment en cap moment es posa cap medalla per tot això i a més a més actuen per convicció però no actuen tampoc per un ideal d'aquells així diguéssim fundamentalistes no, no, no tot el contrari allà hi ha el que hi ha és unes ganes de reivindicar-se com a persona sobretot també com a dona perquè imagina't en aquell ambient les dones també en quin punt estan una pel·lícula molt molt recomanable molt bé què més? bueno no deies que volís parlar de Millenium si voleu parlem de Millenium jo l'única pel·lícula que he vist diríem de ficció malauradament perquè no la puc recomanar de cap de les maneres és la pel·lícula de com sabeu l'Arson l'estic l'Arson lo que no te mata te hace más fuerte lo que no te mata te hace más fuerte y además te engorda bueno jo vaig anar al cine perquè confesso que a veure jo no trobo a mi m'agradava molt el cine polissec d'aquestes m'agradava molt el Kurt Henning Mankel amb el Kurt Wallander però vaig llegir més o menys les novel·les vaig trobar que les novel·les d'aquestes de l'estic l'Arson no tenien la qualitat que tenia el Wallander o tenia el Mankel però bueno em va més o menys interessar de totes les pel·lícules que he vist que no he vist les quatre que s'han produït fins ara com sabeu hi havia la primera pel·lícula dels homes que no s'estimaven a les dones que és de la primera novel·la la segona pel·lícula que totes van fer el 2009 totes van fer una continuació de l'altra la segona és la noia que somiava un llumí i un veïdor de gasolina i la tercera totes les fetes el 2009 la reina al palau dels corrents d'aire i com sabeu també totes van produir el 2009 i tenien dos personatges que eren la Noem i el Michael aquells dos personatges actors suecs per mi ho feien molt bé en el 2011 el David Fincher va fer la versió americana com sabeu també amb molt d'èxit però jo confesso hem vist les quatre pel·lícules aquestes que la que més m'agrada és la primera o sigui la que trobo que està més aconseguida més rodona que funciona millor és la primera perquè totes les que han vingut després de la primera per mi han anat rebaixant els plantejaments i han reduït una mica la qualitat aquesta que estrenen ara i que ja no és ni del Larson sinó que és d'un punt no deixa ser allò de tirar de veta resulta que han agafat els personatges d'aquí incideixen més amb la noia amb la Lisbeth com es diu ella és Lisbeth Salander incideixen més en el paper d'ella que no pas del que volia quan van sortir del cine el Joan ho va definir molt bé estic d'acord amb la definició de Joan que ja la conec que és que era un un James Bond a la femenina jo estic totalment d'acord l'estructura de la pel·lícula és un calc de les pel·lícules de James Bond i això jo el tinc de testimoni en el Pep que ho vaig dir dos minuts després de sortir del cinema i després ho he pogut llegir amb moltes crítiques perquè realment perquè realment és un personatge que va en contra d'una organització de gent dolenta que els va matant a poc a poc i que al final queda el gran malvat que també rep el que es mereix vull dir això és gens bon això és gens bon i bé vull dir per agafar el públic doncs sembla ser que tot s'ha de rebaixar i aleshores doncs bé han trobat aquesta manera de fet la qüestió que el periodista no tingui tant de relleu i sí que el guanyi la hacker diguéssim la hacker informàtica i ja indica per on van les coses vull dir es rebaixa la premsa escrita i s'augmenta el nivell de les xarxes socials de la informàtica de la tècnica en realitat tècnica és el problema és el problema de privilegiar la tècnica sobre l'humanisme en aquest cas és claríssim jo estic totalment d'acord i a sobre penso que totes les situacions són inconsistents o sigui no s'aguanten no tenen lògica i no són racionals en el fons semblen una caricatura però igual que en les pel·lícules de gent sí, sí a mi no m'agrada el James Bond a mi tampoc ni tan sols les he vist gaire jo n'hi he vist alguna però no totes potser l'última l'Skyfall és l'única que últimament em va agradar perquè de les altres les avorreixo i aquesta no arriba ni a Skyfall això és molt pitjor que a les anteriors i a sobre hi ha una cosa que penso que en aquest moment en aquesta incidència que deies tu al món femení penseu que la primera novel·la i la primera pel·lícula que és la que va tenir per mi més èxit i més qualitat hi ha una escena fonamental que defineix el personatge que és quan ella es venja de l'home que l'ha utilitzat i allò a moltes dones li suposa battle aquesta mena de rebenja femenina el Joan per això també ha cunyat un terme un terme a veure que s'està produint i prodigant moltíssim que seria a les estrenes últimament de cinema que seria digue-ho Joan feminisme feminisme conservador bueno doncs que clar cal tindreu és molt important ressaltar-ho això sí sí sí perquè a vegades és allò quan te donen gat per llebre sí senyor més que res perquè el feminisme ha de ser revolucionari o si no no té sentit hi ha una cosa molt important que estic d'acord amb vosaltres que és que si el feminisme ha de portar alguna cosa no ha de ser imitar l'home i fer el James Bond igual que per l'home hauria de ser una cosa diferent hauria de ser una cosa el que voldria comentar que reprenent el que seria la primera novel·la jo penso que el personatge de l'Elise Salander és realment un personatge un arquetipus bo en el seu moment quan va sortir jo penso que va donar una visió del món femení molt diferent del que ha vingut després del que es coneixia fins a aquell moment amb les novel·les negres és a dir un personatge d'una peça que va contra tot però té armes més que suficients amb la seva intel·ligència per sortir-se'n de tot un passat nefast la seva estètica la seva manera de relacionar-se amb l'altre protagonista tot això trencava en aquell moment trencava moltíssim és a dir jo em vaig fer un fan incondicional d'aquest personatge i diria que molts personatges que han sortit posteriorment amb segons quines pel·lícules i amb segons quines sèries bevien del personatge de l'Israel Salander o sigui estava tan ben estructurat i tan ben fet i va calar tant crec que tant entre un públic femení jove com fins i tot també amb nois joves que penso que allà està allà ha quedat el que després malauradament ja en tenim exemples a tones de què tot es desvirtuà llavors el personatge ja acaba sent una caricatura d'ella mateixa suposo però voldria trencar aquesta llança a favor del personatge jo de dues maneres penso que estic d'acord amb que possiblement el personatge portava moltes coses originals noves diferents i també hi havia aquesta càrrega de venjança que a moltes dones especialment els fossin feministes o no els va agradar molt perquè elles segurament no s'atrevirien a fer una cosa com aquelles i un personatge els hi fa llavors les senten realitzades entre cometes aquesta paraula però crec torno a repetir que a mi em queda em quedo no amb la pel·lícula de la Ben Fincher que és l'última que va fer aquesta mena i aquesta també està protagonitzada des de Hollywood en certa mesura sinó que em quedo amb les sueques igual que a mi em passa una mica amb totes les sèries del Kurt Ballander basades en les novel·les del Henning Mankell que com sabeu no sé si ho sabeu perquè aquí em sembla que no va arribar hi ha una famosa sèrie televisiva que es diu Inspector Wallander que va del 2005 al 2013 amb 32 episodis i 3 temporades que era extraordinària resulta que després posteriorment els anglesos amb el Kenneth Branagh fent de protagonista l'altre era un inspector que s'ha mort fa poc i que és el que sortia en aquesta pel·lícula que parlaves tu aquest matí que heu vist dels submarins i tot allò és un inspector el Kurt doncs resulta que passa el mateix és a dir mentre la sèrie televisiva sueca amb 32 episodis estava rodona molt ben treballada molt ben interpretada funcionava i era creïble en canvi per mi que les he vist també les del Kenneth Branagh penso que han baixat molt el nivell i en canvi per molta crítica o potser per alguna opinió d'alguna gent donen la sensació que s'han vist més o s'han estès més o s'han publicitat més o s'han marcadejat o vengut millor les pel·lícules angleses que no pas les pel·lícules o les sèries televisives suecas simplement comentar això què més? Tenim alguna pel·lícula més? Sí, Overlord no? Overlord Sí Overlord què podem dir d'Overlord? Aquesta bueno clar però és que és Palomitera vull dir tampoc de què va això sí però Palomitera amb pretensions bueno mira jo els vaig entrevistar a Sitges i el director i l'actor que més l'actor és el fill del Car Russell el protagonista Ah sí? Overlord el rosa aquell és el fill del Car Russell Ah d'acord i pel que deien es veu que en el director li va arribar el guió el director és la primera pel·li Julius Avery és la primera pel·li aquest tio ha fet tele ha fet algun curt i això llavors el que van fer és com que el J.J. Abrams agafa a vegades no? directors joves o així els hi produeix doncs pel que van explicar ell li va arribar el guió i el que va això ho repetia quasi que era periodista que és deia quan jo vaig llegir el guió a mi em va semblar un Indiana Jones con drogues i va dir d'Overlord o sigui el guió és un TVO d'azanyes bèl·liques per mi ja mitja pel·lícula mitja pel·lícula i després ja passa a ser de zombies ja de terror i tal sí sí perquè agafa un to de l'Iran es tracta de però no de l'Iran en bé sinó de l'Iran en va perquè hi ha unes formes allà que semblen de delir de l'Iran vull dir no ho sé i i resulta que la primera la primera part està molt bé perquè és un TVO sobretot hi ha una primera seqüència extraordinària a dalt d'un avió que és tremenda un grup de paracaigudistes han de baixar a fer una missió especial molt especial ja s'han de carregar una torre de comunicacions que és imprescindible perquè no falli el dia D el desembarcament bueno això és una mica increïble però que és clar plantejament però bueno si però resulta que en aquella torre fan coses sí i a partir de mitja pel·lícula ens enterem que fan coses hi ha un laboratori molt lletges ja sí bueno són delinianes clar franc que hi ha coses d'aquestes ja ja i llavors vull dir per què ajuntar dos dos gèneres per anar a buscar el públic adolescent aquí està no sé dues coses que funcionen per separar clar allargo la pel·lícula per altra banda després no és gaire no té gaire credibilitat històrica perquè resulta que bueno això ho vaig llegir a internet que resulta que hi ha un un escamot de de soldats americans que hi han barrejats negres i blancs i això diu que era impossible perquè els negres anaven amb negres i prou ja no hi havia escamots ja ja integrats racialment diguéssim ja és a dir que tot val no i evidentment és una pel·lícula de productor no absolutament que no home el director no hi té cap participació ara tu em dius i de cara al públic probablement és distreta si els estòmacs aguanten la part la tercera part ja ja les tres primeres parts poden distreure el públic ja ja ja ja com un TVO ja doncs bueno s'està menjant el temps jo penso que tenim aquí en Joan Agut que ens vol parlar de mestres i cinema i jo penso que l'hem d'aprofitar val la pena doncs que escoltar-lo atentament perquè segur que aportarà moltes moltes moltes moltíssimes coses interessants esperem home esperem així no no no no no no no no no se sent no no no se sent bé canvieu vale ara se sent millor sí molt bé d'acord doncs el que deia que és d'esperar que no que les expectatives no no les hagi posat en Joan massa cap amunt bé aquesta és la tercera vegada que vinc en el programa les altres dues francament m'ho he passat molt bé també i jo recordo que això era començament d'any que en Joan em va dir escolta'm va vine un dia vine un dia vine un dia a tu que t'agrada el cinema i carta blanca va prepara't el que vulguis clar jo penseu que jo soc mestre eh i els mestres si alguna cosa tenim és que xerraires ho som una bona estona i llavors ja vaig veure que en un sol programa aquí no no fèiem no fèiem i vaig bé doncs una trilogia ja que també amb el cinema hi ha altres trilogies doncs fem una trilogia de programes no el primer si recordeu el vam dedicar a animació el segon a cinema i nens i llavors tal com va dir una una companya de feina em va dir què i ara toca el color vermell no com a la trilogia dels anys 90 de la bandera de la bandera francesa i si ara li toca el que seria potser el tema que a mi em tocaria de més a prop és a dir mestres i cinema mestres com a ofici eh compte no els mestres del cinema els grans directors no no no mestres i cinema i llavors doncs mira doncs en una altra ocasió també ja vaig dir bé doncs un dos tres digueu pel·lícules de mestres i llavors aquí podríem dir el que volguéssim no a l'anterior programa en Joan va dir per exemple adiós muchachos eh ho podríem dir també el club de los poetas huertos eh que sí o podríem dir també la ola perquè no o podríem dir també la lengua de les mariposas sí són pel·lícules que efectivament es surt i la classe la classe també sortirà a la classe eh com a pel·lícula també francesa llavors mirem a veure comencem a mirar i a veure va quin és l'estereotip de mestre eh és home o dona home home la majoria de les vegades ja tenim aquí el primer topicazo home segona eh el veiem fent classe i ja està dos i dos quatre no el mestre se suposa que ha d'intentar transmetre segons quines coses conscient o inconscientment que ajudi a evolucionar en els seus alumnes que sí és a dir que si no no hi hauria pel·lícula hi ha d'haver conflicte hi ha d'haver un conflicte si hi ha conflicte de fet molt millor un conflicte que vagi més enllà de la relació mestre-alumnes esclar llavors comences a mirar i resulta que a diferents països a diferents èpoques aquí se n'han fet moltes de pel·lícules amb què apareix un mestre que sobretot és un personatge innovador en un món estereotipat en un món uniforme d'acord i ell és el que seria un revulsiu de cara al jovent de cara als nens i de cara al jovent si recordeu a l'anterior programa vaig dir que a mi potser un dels subgèneres que m'agradaven molt del cinema de nens era quan el nen es veu diguem-ne obligat a fer un salt endavant per contacte amb un adult record? doncs aquest seria un cas ben clar el que passa és que pot ser que el mestre sigui un model a seguir o no no sempre té el per què ser a seguir llavors aquí anem a mirar i dius bé són pel·lícules que tenen molt bona intenció que gairebé és un cinema social que també és un cinema com de denúncia d'aquella d'aquell entorn dels nens o del jovent està com degradat que els falta xispa que estan molt com adormits i fins i tot poden tenir èxit de crítica i de públic no estem parlant de grans obres mestres però en canvi són pel·lícules que fins i tot poden ser ben dignes podríem dir-ne alguna havíem dit del club de los poetas muertos però també podríem dir la versió femenina o que és la sonrisa de la Mona Lisa és la mateixa pel·lícula en versió femenina des del meu punt de vista bastant inferior perquè viu de l'altre però vaja això està bé també podem dir que un èxit bastant recent los chicos del coro també podríem parlar d'aquesta penso que és una bona pel·lícula i llavors el professor sempre té un fort ascendent amb els alumnes els logra influir perquè té un gran ascendent de fet aquí s'han atrevit moltíssima gent a fer de professor fins i tot el mismíssim Cantinflas l'any 70 va fer una pel·lícula que es deia El Profe és a dir que poca broma ni el professor ni el maestro no El Profe una de les meves pel·lícules preferides ja ho hem parlat altres vegades és Amanece que no es poco i El professor que surt per mi és impagable això que l'home que fa classes cantant i que repen els seus alumnes com si fossin herois grecs que a tots els hi diu un sobrenom èpic jo ho trobo encantador també seria un model d'un professor que realment aconsegueix que els nens se sentin molt bé en aquella escola i quan ve l'invasor els defensa a ultran-se amb els seus alumnes el que deia el Joan abans les pel·lícules en un entorn conflictiu donen molt de sí pel que fa a mestres i alumnes potser un precedent ja seria la de rebel·lió en les aules que això ens estem remuntant l'any 67 és un entorn conflictiu alumnes aparentment conflictius conflictius de fet i llavors un mestre amb tenacitat paciència doncs aconsegueix fer-los veure una visió diferent del que seria la seva vida també la Michelle Pfeiffer va fer una versió femenina amb mentes peligroses de fet seria també el mateix tema molt posteriorment sobre aquest tema hi ha pel·lícules que des del meu punt de vista són rellevants amb aquest mestre metido en entornos conflictius per mi la que més m'ha agradat de totes de les que recordo potser per l'època en què la vaig veure eso y empieza todo de Bertrand Tavernier del 99 cal tenir en compte que Bertrand Tavernier ha fet de tot i té la rara virtut que normalment ha fet les coses bé doncs penso que és una pel·lícula honesta amb un subirvi francès i que arriba professor les àrees molt més recent però també penso que molt bona penso que arriba ja que parlàvem de la classe la classe també penso que fa com una mena de fals documental que està ben portat i també l'Ola clar l'Ola que tot i que és d'un és un cas real que va passar als Estats Units que efectivament se'ls emmanava les mans doncs penso que el fet que ho hagin reprès en un en un país com Alemanya trobo que està molt bé penso que diu diguem-ne li dona un valor afegit la pel·lícula està bé per mi es queda un pèl curta potser perquè també hem de ser una miqueta educadets crec que se'ls va escapar molt més de les mans del que del que mostra del que pinta la pel·lícula però que penso que des d'aquest punt de vista valia la pena fer-la aquesta pel·lícula a Alemanya i llavors també ha donat peu a que hi hagi reportatges que hi hagi documentals documentals vaig veure en un fa poc que es deia Entre Maestros del 2012 que és també un documental filmat aquí a Catalunya per cert el mestre és castellà i llavors doncs el que es tracta és de fer-ho més clarament que hi ha sistemes educatius hi ha metodologies hi ha estratègies que poden fer que els alumnes encara que tinguin els seus problemes personals doncs que puguin créixer seria la part documentada del que altres pel·lícules s'han encarregat de fer-ho amb ficció xipum s'ha acabat ja no penso parlar més del cinema i del mestre a les escoles reglades perquè després resulta que hi ha molts altres mestres en molts altres àmbits el Merlí per exemple però això seria també dintre d'un ensenyament reglat però després dius eh anem a la segona part del tema mestres n'hi ha de moltes menes i en tots els àmbits per exemple al mismíssim Jesucràs li deien mestre que si el mestre aquí que si el mestre allà curiosament jo no recordo cap pel·lícula dedicada a Jesucrist que aparegui fent de mestre fent ensenyances pedagògiques amb totes és la seva vida i miracles no necessàriament perquè torna pot ser els seus miracles i la seva vida però efectivament tot i que li deien mestre jo no no l'he vist pas massa com a mestre però vaja si fem una mica d'inventari de mestratges aquí veuríem que i aquí podeu també posar-hi de la vostra part eh perquè aquí podem veure mestres particulars amb finalitats educatives i aquí una de les altres pel·lícules que l'altre dia en va parlar en Joan Sardà El Pequeño Salvaje d'acord o bé similar El Milagro d'Anne Sullivan ja que abans parlàvem d'Arthur Ben se m'han portat dos òscars com aquell carrers sense d'espantirar-se la pel·lícula i per altra banda també més recentment El discurso del rei també penso que és una pel·lícula molt ben interpretada molt divertida l'enfant sovaig és una lliçó de cine a més a més i el tema és netament educatiu netament tot i que sembla ser que jo diria que ell és el professor total sí i sembla ser que també està basat en un ben real Víctor de Beirón és a dir que el fet que el senyor Trufó entomés el repte i mateix interpretarà també el mestre diu molt el doctor Itard escolta una cosa i la clar s'ha de parlar d'un tio que no és massa reconegut en aquesta casa però de l'Amenàvar hi ha Àgora que és sobre Hipàtia d'Alexandria que també és un cas d'una persona que a més també en conflicte hombre del tot va acabar ben malament la pobra segons sembla dèiem de mestres particulars amb finalitats educatives però n'hi ha que són mestres particulars amb finalitats no gaire educatives aquí jo entraria per exemple doncs Karate Kid eh l'objecte d'aquell que ha de ha de ha de guanyar los matones del barrio llavors el senyor Miyagi eh es treu de la màniga aquella frase mítica de darcera pulircera eh i això ha quedat també com una frase i no deixa de ser diu jo t'ensenyo a tu a defensar-te una altra doncs home la màscara del zorro jo penso que hi ha una de les escenes més divertides de com un mestre ensenya a un alumne que amb el pobre l'està putejant mentre ella està tranquil·lament allà llegint poesia i l'altre està fent per maneres d'intentar aconseguir ser el zorro o bé la saga de Star Wars que per això el nostre benvolgut Yoda doncs ensenya amb el Luke Skywalker o sigui d'aquests que són aquesta vertent que és mestre que ensenya una disciplina perquè es pugui l'altre defensar o atacar hi ha vegades que són mestres involuntaris jo recordo per exemple que tots els matins del món que el el senyor de Sant Colom no sap que li està ensenyant a tocar la viola de gamba amb el seu que no l'ha volgut emetre com a alumne i d'amagat doncs contra tot encara que sigui plovent sigui com sigui doncs intenta aprendre d'aquest mestre és una pel·lícula bastant encantadora o molt encantadora el piano el piano aquell no té cap interès amb aprendre a tocar el piano però bé ella ve que ho intenta i més aviat està per altres feines que si recordeu li ven el piano però va allà també i la i la sent com com toca escoles alternatives abans estàvem parlant de Merlí doncs jo del Merlí del màgic tota la nissaga dels Harry's Potters serien serien escoles de màgia però també poden haver-hi escoles de dansa o de música i em va venir a la memòria doncs la pel·lícula Fame amb un suburbis amb nens o jovent marginal però que diguem que a través de la dansa la música el cant doncs es van integrant poden arribar a ser professionals d'allò van fer una sèrie després posteriorment als anys 80 i va tenir força èxit i més recentment la idea aquesta d'un nen amb suburbis que pot arribar a tirar endavant és Billy Elliot i vols dir que tots aquests concursos que es treuen per les teles buscant l'estrella i tal no és veuen d'això no és no sortir tot de feina veuen molt probable no podrem arribar són variacions són variacions sobre el mateix tema però sí recentment aquests concursos ja eren a la ràdio i llavors a través del cinema han arribat a la televisió sí el cas de Billy Elliot està bé perquè diguem que si recordeu la pel·lícula el pare diguem que feia per menys que ell practiqués boxa el fet que es posi un tutu doncs no deixa de ser de tenir unes connotacions una transgressió força bones i més recentment la pel·lícula White Plash també està bé també seria ensenyar música ensenyar música pots estar d'acord o no amb el mestre però que realment és una pel·lícula que està força bé suposo que amb en Joan Sardà li va agradar força com a amant que és del jazz i sens dubte ho fan molt bé els actors estaven brutals ho fan molt bé a mi m'agraden molt les d'escoles alternatives de pim pam pum sí senyor oficial i cavallero uf oficial i cavallero ah que sí home va ser una pel·lícula molt comercialment favorable el sergent xosquero eh que també puteix amb els amb els que seran cadets fins que veuen que ha sigut el millor que els podia passar i la seva per xosquero el de full metal jacket és el que anava a dir que és l'altra banda de la moneda és a dir si oficial i cavallero tenim un Richard Gere que les mata només amb un somriure tenim aquí la xaqueta metàl·lica que és el mateix però puro i duro això és el que estem fent es tracta que us estem entrenant per això i es tracta d'anar a atacar sense que us qüestioneu què és el que esteu atacant encara que sigui una pobra noia que només té una una arma i també em va agradar molt estava pensant dic ostres una escola alternativa d'economies submergides em va agradar molt vaig recordar la pel·lícula d'Oliver que era un musical ja va tenir molt d'èxit l'any 68 la veritat no deixa de ser la pel·lícula la pel·lícula la pel·lícula va dir basada en l'obra de Dickens però que hi ha un número musical que el que fa de Fagin els ensenya com robar als nens que és encantador i després vaig estar mirant i aquest personatge resulta que en teatre i en cinema l'han fet grans estrelles del cinema és a dir que sembla ser que no deixa de ser un personatge que és un repte interpretar-lo i aquí aquest aquest personatge doncs es munta i solet un número cantant i amb una certa coreografia de com fer per treure una cartera un rellotge i que el client es pot dir client entre cometes encara somriu i li dóna les gràcies això va estar molt bé i aquí podríem també acabar però resulta que hi ha un tercer apartat que trobo que és més que té més xitxa que és més que penso que és més bonic perquè per què un mestre ha d'ensenyar per què el cinema no pot tenir alguns personatges que siguin mestres però que l'important no és que siguin mestres sinó que són persones que no estan ensenyant res sinó que són persones amb defectes persones que tenen els seus problemes que el fet que es tinguin l'ofici de mestre és el mateix que podrien tenir un ofici com més diguem-ne més en boga com pugui ser agente secreto o com pugui ser detectiu o com pugui ser informàtic advocat oi que sí o informàtic doncs perquè no pot ser un mestre que faci un paper rellevant en una pel·lícula n'hi ha n'hi ha algunes i tot i amb així malauradament n'hi ha poquetes i en canvi jo al final em decantaré per una d'aquestes m'agradaria que n'hi haguessin més n'he trobat algunes una que la va fer la de Jan Keaton buscant el Mr. Woodward que no deixava de ser una cosa bastant estranya i que en el seu moment la va fer amb ella pujar moltíssim com a actriu perquè és una mestra de dia però és una alcohòlica de nit i això està força bé una altra seria doncs una mente meravillosa que no deixa de ser un mestre però que és un esquizofrènic com d'aquí allà baix i acaba agafant molta més importància el personatge esquizofrènic que no part la seva vertent de docència i un altre també a bad teacher dolentíssima dolentíssima però bé se li ha de reconèixer el mèrit de la Cameron Diaz que feia d'una mestra petarda doncs per què no pot ser una mestra petarda és a dir si va a les classes si si amb els nanos els intenta transmetre una sèrie de coses encara que després es passi tant com vulgui també té la seva gràcia una altra que també em va agradar és Confessions és de les últimes que he vist me la van recomanar aquesta aquesta companya de feina és japonesa i és un cas també curiós ja ho diu la paraula és dir Confessions és del 2010 japonesa i és una mestra que com que sap que dos alumnes li han matat a la seva filla es venja dels seus alumnes no està malament molt japonès molt japonès molt japonès i té una estètica força moderna com com el que ha de ser ara molt li han titllat massa videoclipera però no deixa d'estar bé un mestra que es venja dels seus alumnes ole tu i també una pel·lícula que la vaig trobar també encantadora ja per acabar seria Vivir és fàcil con los ojos cerrados ja és un mestra que ni corto ni perezoso diu doncs jo vaig a buscar i a veure si conec a John Lennon com a mestra que sóc de utilitzo les seves lletres per ensenyar l'anglès correcte i de fet no se'l veu amb ell ensenyant en cap moment sinó que és la seva dèria de conèixer amb aquest ídol perquè sí llavors doncs deixem de banda el mestre docent i anem al personatge humà a mi algunes vegades us ho havia dit quina pel·lícula t'agradaria fer a tu d'aquestes de les que eres un docente que vas de vas de guai i ho cabies tot eh o ets d'aquests que ets un mestre alternatiu d'aquests no a mi m'agradaria doncs que si jo fes una pel·lícula sí que el personatge principal o un secundari tindria d'ofici mestre però m'agradaria doncs que fos un malote que fos una persona conflictiva que fos una persona amb els seus problemes personals per veure que caram que és que aquests estereotips que ens volen inculcar a través de segons quines feines a mi com a mestre particularment em carreguen moltíssim els trobo fora de lloc i el que estàvem dient cap on va el cinema escoltem no caiguem tant en els estereotips és que és molt parellós amb el cinema quan es toca el tema de l'ensenyament d'alguna manera o sigui clar al darrere hi ha una ideologia generalment perquè tu fixes que fins i tot en pel·lícules que no toquen específicament aquest tema però per exemple quan toquen encara que sigui d'una manera col·lateral el tema econòmic allà han agafat i han buscat alguns especialistes economistes professors d'economia financers etcètera que els han assessorat clar aquesta gent assessoren una mica en funció de la seva tendència no no són espirits nets que baixen i imparteixen una cosa així de forma altruista no hi ha un lliçonament llavors en aquest sentit això ho pots ampliar a diverses disciplines i et trobes en un tipus de producte que està sortint ara que dona la impressió que té uns paràmetres que el marquen d'una forma molt molt ferma i pocs pocs films s'aparten d'això jo el que trobo que no t'ho va faltar en alguna mesura pel·lícules jo per exemple recordo molt una pel·lícula que tocava el tema del mestre però tocava el tema des del punt de vista de conflicte interior que seria la calúmnia de William Wyler no sé si ho recordeu és una pel·lícula que ja havia fet ell anteriorment és a dir quan fa l'any 60 i pico amb l'Audrey Hepburn fa aquesta pel·lícula i amb la Shirley MacLine ell ja ha fet la pel·lícula anteriorment uns anys abans amb els altres actors llavors el que trobo que és guapo en certa mesura és com no sé si sabeu que s'explica que ni la Shirley MacLine ni l'Audrey Hepburn sabien que en el fons eren lesbianes o que actuaven com si fossin lesbianes en alguna mesura que això estava solapadament fet per l'època que està rodada de la pel·lícula i que les actrius no van ser conscients que s'havia de donar indirectament aquest to però en canvi el conflicte que presenta la nena que les denuncia la nena que d'allò a mi em sembla que allò inclús l'escena final quan l'Audrey Hepburn decideix deixar el centre anar-se'n perquè tot el poble tot aquest poble l'ha acusat em va semblar extraordinari és a dir una de les pel·lícules que considero que tocant el món de l'educació toca diverses coses molt avançada per l'època segurament perquè el tema de l'esbenisme segurament en aquell moment no estava com està ara en aquest moment en auge en certa mesura i em sembla molt interessant i també hi havia el tema de la maldat amb un menor quan normalment els menors a les pel·lícules americanes són homes són boníssims hi ha una altra pel·lícula ara em ve a la memòria la cinta blanca que és just al revés són els nens que són uns malvats i l'única persona d'aquell poble que posa una mica de seny és el mestre l'altra cosa que també m'agrada molt que no se surt per res amb la seva al final no aconsegueix res de res seria això no aconsegueix influir en la societat tan tancada i tan perversa que hi ha al seu voltant l'altra cosa que també m'agrada que has suggerit tu és quan l'actor en certa mesura que no necessàriament o el personatge principal que no necessàriament ha de ser un educador té el paper d'educador jo recordo sempre Matar un rius senyor quan el Gregory Peck està en certa mesura educant o formant o donant idees determinades als seus fills que està realitzant aquest paper i això t'arriba molt clarament t'arriba molt clarament que el paper del pare en aquest sentit ha de ser com un educador i una altra pel·lícula que recordo tocar aquest tema que em sembla que és una pel·lícula també molt significativa si bé no és un educador sinó que és un psicòleg és l'indomable Bill Hunting no sé si la coneixeu sí l'indomable Bill Hunting ja sabeu que és un personatge que és super un super de les matemàtiques que és un tio genial i que ell no es vol hi ha moltes coses moltes idees en aquella pel·lícula perquè està escrita pels dos actors principals pel com es diu ell el bueno el Matt Damon i el Ben Affleck i el Ben Affleck van escriure aquest guió va ser premiat aquest guió Hollywood com a millor guió dels Òscars i realment té moltes elements però un dels elements que més m'agrada és com aquest psicòleg també té problemes i en certa mesura arriba en el en el personatge en el home brillant que no vol marxar al poble a través dels seus problemes quan li explica per primera vegada com a millor li passa i l'altre entén que està jugant net que li està dient la veritat a mi em sembla que són clar no sempre podem tocar el tema de l'educador no sempre és l'educador que es pot caure en alguna mesura diríem com deies tu amb l'estereotip sinó que potser molts dels papers que li toquen fer a l'educador que li tocarien fer a l'educador els poden fer altres personatges i que quan els altres personatges són prou consistents i els fan bé t'arriben jo amb vosaltres dos que sou d'aquest món del ram sí us voldria dir preguntar una cosa a veure què penseu jo penso que amb la evolució de l'individu del menor amb la seva educació la seva formació penso que influeix quatre coses la família els amics els mitjans de comunicació i l'escola llavors vosaltres on creieu que que està la importància més més gran d'aquests quatre factors o si n'hi ha més depèn de l'edat clar perquè quan són no no estem parlant en període formatiu estaríem parlant 10-12 anys l'entorn pesa molt l'entorn pesa més que la família en aquest moment clar llavors diguem que el paper dels tenim un problema aquest temps que s'està sonant la música de fons i no sé si ens donarà hem de tallar la meitat ho dic perquè tinguem en compte només anava a dir això que els docents en tot cas poden fer de contrapunt donar una altra visió però no és no és determinant sí el determinant acostuma a ser o sigui al docent li arriba un material una mica complicat molt és que el món és complicat per sort està bé per deixar-ho aquí ho hem de deixar aquí moltíssimes gràcies heu vist com no m'he equivocat quan he dit que ens donaria una lliçó magistral de tot el que és l'educació i cinema i la setmana que ve tenim l'honor que vingui el director de l'Escola Superior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya el DESCAC és a més a més Sergi Casamitjana que a més a més és director i productor de cine per tant la setmana que ve el dimarts que ve us emplacem aquí a continuar discutint i parlant de cinema bona nit a tothom molt bona nit molt bona nit a tothom molt bona nit a més a més a més molt bona nit Fins demà!