Cinema sense condicions del 13/11/2018 — El Ángel, festivals (Molins i l’Alternativa), Millennium i Overlord, i Especial Mestres i Cinema

Panorama general del programa

Temes principals tractats

• Recomanació entusiasta d’El Ángel (Luis Ortega): interpretacions i posada en escena excel·lents; possible recorregut als Òscars; s’hi destaca el debut de Lorenzo Ferro i un to de cinema negre vibrant.

• Ronda de festivals: crònica del Festival de Terror de Molins de Rei (De Palma, Mandy, marató de 12 hores, i una peça “friki” d’anunnakis) i repàs de l’ecosistema de festivals a Barcelona (25a edició de l’Alternativa; Mostra CineBaix).

• Documentals a destacar:

- El Pionero (Sebastià d’Arbó): contingut molt interessant sobre la seva etapa com a director, tot i una factura discreta. - Comandante Arian (Alba Satorra): mirada honesta i propera sobre una comandant kurda; sense idealismes, molt compromesa i amb risc real.

• Crítica de Millennium: Lo que no te mata te hace más fuerte:

- Valoració negativa: guió i situacions inconsistents, model “James Bond en femení” que rebaixa la complexitat original. - Debat sobre el concepte de > "feminisme conservador" i sobre com no n’hi ha prou amb invertir rols si no hi ha mirada transformadora. - Reivindicació de l’arquitectura original de Lisbeth Salander i preferència per les versions sueques; comparativa amb Wallander (Mankell) i com les adaptacions angleses (Kenneth Branagh) sovint perden gruix.

• Overlord: entreteniment “palomitero” amb dues meitats (bèl·lica i terror/zombis), producció d’Abrams, bona set piece inicial però dubtes de versemblança i concessions comercials.

• Especial Mestres i Cinema (Joan Agut): recorregut ampli i crític pels arquetips del professor al cinema, amb tres eixos principals:

1) Mestres en l’escola reglada (inspiradors vs. entorns conflictius) 2) Mestres i mentors en altres àmbits (música, arts marcials, ciència, feines alternatives) 3) Professors com a persones complexes (més enllà de l’aula; fugint dels estereotips)

"No caiguem tant en els estereotips: el mestre pot ser un personatge amb llums i ombres, no només un salvador o un ‘coach’."

Crítiques, recomanacions i comparatives

El Ángel (Luis Ortega)

• Pel·lícula “rodona”: guió, ritme de muntatge i banda sonora treballats; protagonista magnètic (Lorenzo Ferro).
• To de cine negre i energia pop; comparada com a mescla improbable entre Call Me By Your Name i Tarantino, però que funciona.
• Comparativa amb El Clan (Pablo Trapero): tot i el tema real criminal, es considera menys agosarada i menys original que El Ángel.

Festivals i projeccions

• Molins de Rei: Vestida para matar (Brian De Palma) impacta en pantalla gran; expectativa per Mandy i la mítica marató de 12 hores.
• Detectiu Conan: lliçó de política i funcionariat japonès; molt densa per a públic infantil, més recomanable per adults fans de la sèrie.
• A Barcelona: l’Alternativa (25a) inaugura amb Entre dos Aguas (Isaki Lacuesta); la Mostra CineBaix (Mediterrània i Llevant) amplia el mapa de cicles i programacions.

Documentals

• El Pionero (Sebastià d’Arbó): testimoni valuós dels 80, forma simple però contingut potent.
• Comandante Arian (Alba Satorra):

- Seguiment proper d’una comandant kurda; implicació sense romanticisme. - Valor humà: integritat, convicció i risc (li arriben a disparar; part del film mostra la convalescència).

Millennium: Lo que no te mata te hace más fuerte

• Decepció: acció formulària, viratge a ‘Bond’ i pèrdua d’humanisme en favor de la tècnica.
• Relectura del personatge de Lisbeth Salander: es reivindica el seu impacte inicial com a arquetip i l’especificitat del feminisme que aportava.
• Debat sobre adaptacions: versions sueques vs. americanes; paral·lel amb Wallander (Mankell) i la pèrdua de textura en remakes.

Overlord

• Dues pel·lícules en una: tbo d’azers bèl·liques i laboratori nazi de terror/zombis.
• Gran obertura aèria i ritme solvent; dubtes sobre credibilitat històrica i certa deriva juvenil.

Especial: Mestres i Cinema (Joan Agut)

1) Mestres en l’aula reglada: arquetips i entorns conflictius

• Arquetip del mestre inspirador (i el seu mirall femení), p. ex. El club de los poetas muertos / La sonrisa de la Mona Lisa, i Los chicos del coro.
• Entorns durs on l’educació és eina de canvi:

- Rebelión en las aulas (1967) i Mentes peligrosas. - França: Ça commence aujourd’hui (Eso y empieza todo) i Entre les murs (La classe). - La ola: recreació alemanya d’un experiment americà sobre el feixisme latent; fals documental i avís vigent. - Documental català Entre Maestros: metodologies reals i propostes de creixement.

2) Mestres i mentors en altres àmbits

• Educació individualitzada: El pequeño salvaje, El milagro de Ana Sullivan, The King’s Speech; també Ágora (Hipàtia) com a mestratge en conflicte amb el món.
• Aprenentatges de resistència i disciplina: Karate Kid, La máscara del Zorro, Star Wars (Yoda).
• Arts i creixement personal: Tous les matins du monde, El piano, Fame, Billy Elliot, Whiplash.
• Formació militar: Oficial y caballero vs. Full Metal Jacket (la cara amable vs. la cruesa del model).
• El “mestratge del delicte”: Oliver! i el número antològic de Fagin ensenyant a robar.

3) Professors com a persones complexes (fugint dels estereotips)

• Mestres amb ombres o conflictes: Looking for Mr. Goodbar (referida com “buscant el Mr. Woodward”), A Beautiful Mind, Bad Teacher, Confessions (venjança extrema d’una mestra), Vivir es fácil con los ojos cerrados (obsessió pedagògica via Beatles).
• Altres rols educadors fora de l’aula:

- La calumnia (Wyler): el rumor, l’homofòbia implícita i el drama moral dins una escola. - La cinta blanca: quan els nens són el mal i el mestre no pot revertir el poble. - Matar un ruiseñor: el pare com a educador ètic. - El indomable Will Hunting: el psicòleg que educa des de la vulnerabilitat compartida.

"El mestre pot ser protagonista humà, amb defectes i contradiccions; l’ofici no l’ha de reduir a arquetip."

Idees clau

• El valor d’El Ángel com a cim del cinema argentí recent.
• Comandante Arian: documental imprescindible, honest i sense maquillatge.
• Millennium pateix l’efecte ‘franquícia’: pèrdua de gruix, tècnica vs. humanisme i un pseudoempoderament superficial.
• El cinema sobre educació funciona millor quan evita estereotips i explora conflictes reals i matisos.