El Ángel, Tres Cares i terror de Molins; Sergi Casamitjana (ESCAC): beques, plataformes i futur del cinema

Cinema sense condicions Bona nit, un dimarts més som aquí a Cinema sense condicions, disposats com cada setmana a explicar-vos allò que ens ha agradat, allò que no us recomanem que aneu a veure, allò que potser considerem que sí que val la pena que veieu, de les estrenes, etc. Però avui volia començar parlant de l'ESCAC. L'ESCAC ha estat classificada, ja sabeu que l'ESCAC és l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l'ESCAC ha estat classificada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món per revistes internacionals com The Hollywood Reporter i Premier. A través de les seves productores, Escàndalo Films i ESCAC Films, ha guanyat més de 500 premis internacionals amb els films realitzats pels seus alumnes i també, evidentment, pels que ja han sortit, els que han acabat i estan graduats. És una escola que està integrada en el Centre Internacional d'Enllaç d'Escoles de Cinema i de Televisió amb Seu a Cants, que té la seva Seu a Cants. Doncs bé, avui tenim la satisfacció de comptar el programa Cinema sense condicions en la presència del seu director, Sergi Casamitjana. Bona nit, Sergi. Bona nit. Com sempre, farem dues parts en el programa. La primera part, que parlarem d'això, del que hem vist, del que recomanem, de les coses que potser discrepem d'altres dies, que potser no ens agrada tant una pel·lícula com nosaltres la defensàvem, o al revés, el que ens agrada més del que havíem pensat. I a la segona part, ens dedicarem a parlar amb el Sergi Casamitjana perquè ens expliqui com funciona l'ESCAC, problemes que poden tenir en aquest moment, les avantatges, inconvenients que suposa dirigir. De tota manera, s'ha de dir que Sergi Casamitjana és Premi Goya de millor formatatge de ficció. Penso que és una cosa que vas fer fa molts anys, no? Sí. Que es deia Àgata, les lectures il·limitades. No era un Goya, era en aquest moment, imagina't, no existien els Goya. Un Premi Nacional de Cinematografia, penso que es deia. Els Goya es van crear fa 26 anys. No ho sé. Per tant, fa més, això. Més, més. A l'hora jo, molt jovenet. I després vas fer un llarmetratge, que era Andrea. Sí, sí, exactament. També fa molts anys. També fa molts anys. Però després et vas dedicar bàsicament a dues coses. Una és la producció. Jo et deia abans de l'entrar que he mirat pel IMDB i he vist que havies fet 60 produccions al teu càrrec, 60 pel·lícules que depenen de la teva producció, pel·lícules on hi ha pel·lícules curtes i pel·lícules llargues i curtmetratges, però que després, evidentment, a més a més d'aquesta faceta, d'aquesta feina, has fet la direcció, portes la direcció de l'ESCAC des de fa molt de temps. Doncs bé, tot el que fa ell com a productor i com a director de l'escola de cinema més important de Catalunya, doncs en parlarem a la segona part del programa. I en aquesta primera part, com fem sempre, parlarem de les pel·lícules que més o menys hem vist. Tu deies que havies vist una pel·lícula, no, l'Àngel? Bueno, només he vist aquesta, eh? Bueno, doncs... Perquè l'altre dia jo vaig interpretar que sí que l'havíeu vist vosaltres, perquè com que... Ah. Però no, a més era en Joan que... No, i el Pol. Ah, i el Pol, perdona, Pol. Quina, quina, quina? L'Àngel. L'Àngel. L'Àngel, sí, sí. Ja recordo que els dos vau dir que us havia... no sé, l'adjectiu, perquè... Ens havia agradat molt, tot i que era molt amoral, perquè és una pel·lícula amoral a certa mesura, ens havia agradat molt. Sí. Vale. Doncs, bé, és una pel·lícula argentina, això ja ho vau dir, potser, és una pel·lícula del... Ortega es diu això? Lluís Ortega. Lluís Ortega. Lluís Ortega. Que sí que me'n recordo que el Joan va parlar del seu pare, que era el Pal·lito Ortega. Sí. Que és... Déu-n'hi-do. Que era divertit, allò. Bé, he vist aquesta pel·lícula i no m'ha agradat tant com vosaltres. És a dir, i no perquè sigui amoral, que això seria un adjectiu més a posar, sinó... Si la comparo amb Relatos Salvajes, per exemple, que és una argentina del Cifrón o un nom així... Feta, produïda pels mateixos Almodóvar, regla que aquests? Sí, sí. Ah, és veritat. Les dues. Les dues estan produïts per a les Almodóvar. Doncs em queda un Relatos Salvajes. Em queda un Relatos Salvajes. Són coses diferents. Són coses diferents, però les dues sorprenents. I sorprenents perquè et posen en un tipus de límit. L'Àngel et posa el tipus de límit d'un personatge que té la potencialitat de que és real, encara està a la presó, aquest personatge. Sí, sí. És una persona que va delinquir a partir dels 16 anys i va ser condemnat quan en tenia 20 d'aquest ordre i va ser condemnat a cadena perpètua. Per tant, era una perla. I el personatge és un grandíssim personatge, això és veritat, però jo dic, si el comparo amb els Relatos Salvajes, que cada història és... cada història et sorprèn. cada història... no la recordo totes, però la dels dos cotxes que... d'un esportiu... Era potser la millor. Allò era una cosa que et deixava... et deixava frenat del tot. La del Darín també, eh? Perquè la del Darín, no sé si la recordeu... Allò era una extraordinària, extraordinària des del... i l'increixent, l'increixent de la impotència del no puc, no puc i podré i no puc, que això tan ben descrit, quan un descriu un tan bé, en cine, només et pots treure el barret. I la de la persecució dels dos cotxes, aquell incresent, és una cosa sublim, la trobo extraordinària. Podria ser una pel·lícula sencera, per no dir l'última, l'última del pare, que vol que... que el fill, el pare ric, que vol que un seu... un empleat seu enganxi el desastre que ha fet el seu fill, que ha matat una dona embarassada, em sembla, una cosa d'aquest tipus així. Que també és tremenda, aquell episodi. Clar, però veus que aquí estem comparant... Sí, ja ho sé, però ara... Estem comparant episodis que són com si curts... Clar, però sí, però els episodis que ells tenen... aquesta pel·lícula podria ser un episodi. Podria ser un episodi. No ho és, però no ho és. No, no ho és, però què és bo de la pel·lícula? El personatge, la descripció... I com està descrita. I com està descrita, sí, sí, això estic d'acord, això estic d'acord. Però el que explica és quasi res. El que explica és quasi res, perquè el que explica... No ho estic d'acord, sí. El que explica és un tipus de personatge que tu... No la banalitat del mar de l'Anna Arendt, molt menys que això. La banalitat de la banalitat. i, per tant, matar... Jo crec que ni tan sols és una expressió de personatge que té alguna qüestió pendent. Justament això és el que fa atractiva el personatge. Sí, però llavors el personatge no em diu quasi res. I no sé si el personatge ha valorat la pel·lícula, excepte del fet que és veritat que ha passat allò. És que no cal que... Però gaire res més. Aviam, el personatge... El que passa és que jo penso que és un personatge moral, etcètera, però justament el que a mi personalment em va passar, em va sorprendre, és que jo entro al cine i no podia deixar de veure el que... No, això d'acord, això estic d'acord, això estic d'acord. De tal manera que justament era les incongruències que té aquell personatge, les coses que fa... No són incongruències, no, no, no. No, és d'una peça, què va, què va. No, no, però jo crec que també les incongruències potser les tracten des d'un punt de vista des de quasi l'amor, no, que sent pel noi. Ah, sí. Perquè hi ha actes que fa ell que estan justificats de o conmigo o vens amb mi o no vius, no, bàsicament. Això sí, però fàcilment substituïble per qualsevol altra cosa. Però jo, per exemple, en qüestió de personatges també amorals i això que em venen al cap últimament, tipus el de Drive o Nightcrawler, no, jo crec que en aquest cas està molt més justificat. Allà potser... Molt més justificat, què? O sigui, allà el justifiquen des d'un punt de vista potser inclús asocial o... Que és una justificació molt més potent que aquesta. Ostres, però... Aquesta no és cap justificació. És que és així. Sí, és que això és el que sorprèn. Doncs, clar, per tant, és aquesta banalitat. I mata 12 persones. Però no cal. 12 persones... Però justament a mi el que m'atrau és que aquest personatge que aparentment és així, doncs justament et sorprèn de les coses que fa, de què arriba a fer, cosa que no fa altre personatge. És a dir, no cal que sigui coherent. És justament la seva incoherència és el que a mi em resulta atractiu. D'acord. Bé, sí, sí. Bé, a mi... I jo no la... Potser que si d'una pel·lícula t'esperaves... Clar, si t'esperaves... Jo és que no... Jo vaig anar al cine sense saber de què anava. Clar, la diferència és que abans del cine havent mal aponderat. I llavors podies veure la pel·lícula i veus que estàs atrapat, que no pots deixar-la de veure-la, que dius, hòstia, què passa? I tots els personatges estan molt bé, perquè, per exemple, el Darín, el fill, el xino Darín, es diu aquest nano, que bé que ho fa, eh? Molt bé, molt bé. Que bé que ho fa. És el fill del Darín. I els pares d'aquest personatge, els pares... Aquell trio... Sí, fan tota la vida. Aquell trio... És que aquell trio sí que té sentit, perquè ells són uns delinqüents... Però és que jo m'agrada també... Que funcionen com a delinqüents. M'agrada també la fotografia, l'encadenat d'imatges, el muntatge, el ritme... Per exemple, allò és que entra a robar, allò sí que és... Descorsés, és veritat, és veritat. Entra i la descripció... El primer que mata... El personatge, el primer que mata, perquè me'n mata a diversos. Si no us importa. La descripció del personatge, de com el troba, de com el mata i com descriu aquella casa extraordinària, plena de delicadesa, plena de color, plena de sutileses. i ella el mare. Doncs, molt bé. Això és veritat que molt bé. Això és veritat. Doncs que vagin el resta i seguim parlant, perquè penso que no... Sergi, tu l'has vist? No l'he vist. Bé, no et dic res, doncs. Jo puc parlar molt ràpidament. Intentaré parlar ràpidament, perquè tinc por d'allargar-me una mica. El divendres d'aquesta setmana, vam veure-la el dilluns, tots tres, i per tant també ens poden afegir coses de les que jo digui. Vam veure la preestrena d'una pel·lícula que repeteixo, estrena el divendres, que es diu Tres Cares, del Jafar Panahi. S'estrena una pel·lícula que és un dels directors, aquest, el Hanar Panahi, un dels directors més influents de la denominada Nova Onada, Nova Ola iraní. Les seves pel·lícules han rebut nombrosos premis, entre els que destaquen el lloc d'or del Festival de Venècia, amb el Cercle, l'any 2000, i l'os d'or de Berlín, el Taxi, que és l'última pel·lícula del 2015. Però val la pena, jo, després de veure la pel·lícula, intentava buscar informació sobre el personatge, penso que després podem comentar la pel·lícula, però a mi m'ha fet molta gràcia, sobretot pensant en els possibles oients, en els segurs oients que ens estan sentint, explicar algunes coses d'aquest personatge, perquè té una vida realment curiosíssima ficada dintre el món del cine. Per tant, expliquem algunes coses... Em refereixis al director. Em refereixo al director, em refereixo a aquest director. Que malgrat, suposo que sabeu, i si no, ho anem explicant, malgrat les enormes dificultats, ho ha tornat a fer, ha rodat una nova pel·lícula en la clandestinitat. Sí, ja fa temps que està amagat. Té una pena de 20 anys que no pot rodar durant 20 anys, castigada per les autoritats iranis. En l'època del cercle, ja va ser detingut a l'aeroport nacional de John Fitcher al Kennedy, a Nova York, quan estava en trànsit esperant la connexió pel seu bol a Hong Kong. havia d'anar a Hong Kong a un festival de Hong Kong, vull dir, a un festival cinematogràfic de l'Uruguai, i després de ser exposat i ser detingut durant diverses hores, el van retornar a Hong Kong. Però el més fort, del que jo ja he estat llegint, d'aquest personatge, arribaria més tard, l'any 2009, quan el 30 de juliol d'aquell any va ser detingut en un cementiri a Teheran, on havia assistit junt a un nombrós grup de persones a l'enterrament de Neda Agha Sultan, que era una jove iraní assassinada durant les protestes electorals de l'Iran del 2009. Més tard, va ser alliberat, però se li va retirar el passaport i se li va prohibir abandonar el país. Poc més tard, les autoritats islàmiques no li van permetre viatjar al Festival de Cinema de Berlín per participar en unes jornades que hi havia d'haver sobre justament el cinema iraní i no li van prohibir poder anar. L'1 de març del 2010 va ser detingut de nou aquest cop a casa seva junt amb la seva dona i la seva filla i 15 persones més que estaven en aquell moment allà, no sé si en alguna reunió o alguna cosa. Els van portar tots a la presó, la majoria els van deixar anar 48 hores més tard però amb ell el van retindre. Llavors, suposo que va començar a escampar-se que la seva detenció era absolutament alucinant, el Ken Loa, que els germans d'Arden, el Walter Selles, l'Oliverr Salles, l'Abad Kairostami amb el qual havia treballat ell, es va formar en certa mesura a Iran treballant amb ell, l'Akvar Fardagi, aquell que ha fet aquestes pel·lícules com tan bones i molts actors i actrius d'Iranís, la mateixa acadèmia de cinema europeu i el mateix agent del festival de Berlín van demanar la seva lliberació i fins i tot un grup de gent de diversos països van anar a visitar-lo allà a casa seva que els van rebre la seva dona, la seva filla, etcètera, etcètera. però el 30 d'abril un gran nombre de directors nord-americans el qual li van donar també un ressò bastant espectacular, entre ells hi havia el Robert Redford, el Martínez Corsese, l'Estiven Spielberg, el Robert De Niro, l'Ethan i el Joan Cohen, el Michael Moore, l'Oliver Stone i la Jim Harmush van firmar una carta, van fer una carta insistint en la seva lliberació. Alegit membre, això també em penso que va ser molt fort en el seu moment i segurament molts espectadors no ho sabran o molts oients no ho sabran i em penso que val la pena tenir-ho en compte quan em vagin a veure la pel·lícula que es trena el divendres. Alegit membre del jurat del Festival de Cants del 2010, Panahi no va poder anar-hi perquè seguia engarjolat i la seva cadira es va deixar buida simbòlicament. Després de 10 dies de vaga de fam, que ell va protagonitzar una vaga de fam i gràcies a aquesta mobilització internacional que es va produir, el 25 de maig sortia de la presó i tot i que el desembre va sortir el maig i el desembre el van jutjar i el van condemnar el van condemnar a 6 anys de presó i 20 anys d'inhabilitació per fer cinema. Bé, doncs, ara arriba la quarta pel·lícula que ja ha fet amb aquests 20 anys que porta que no pot fer cinema. Jo vaig veure Taxi no sé si va veure Taxi i penso que honestament aquesta és bastant superior des del meu punt de vista és que Taxi era fluixeta per mi era fluixeta. En canvi, aquesta la trobo realment una pel·lícula molt destacada. Per mi, segurament el millor que ha fet. Es podria dir que va guanyar aquesta pel·lícula mateixa ha guanyat ara al Festival de Cants el premi Millor Guió està formellada per Millor Guió i la història si voleu molt explicada per sobre i ara podem comentar els que també l'han vista és una famosa actriu i de ni rep un vídeo inquietant que li demana ajuda d'una noia que vol escapar de la seva família conservadora. Aquesta noia que viu en un poble a les afores de la part nord i les muntanyes etcètera aquesta actriu important li demana a un amic que és el mateix director que fa de personatge principal a la pel·lícula que l'ajudi a entendre si es tracta d'una manipulació el que li ha enviat o és realment veritat. Junts, els dos la gran actriu i el director emprenen un camí cap al poblet on viu la noia a les remotes muntanyes del nord-est del país on les tradicions ancestrals segueixen regint la vida local. No explico més coses perquè si no desavellaria una mica el que passa a la història però jo penso que per mi és la millor i brillant reflexió de l'autor que ha fet fins ara i l'obra més precisa lírica i lliure que el director ha fet en anys en els últims anys. Per tant, per mi és una pel·lícula recomanable. No sé si vosaltres voleu dir alguna cosa. El Joan i el Pep l'heu vist vosaltres? Sí, sí. I us ha agradat? Sí, sí. Sí. Més que el taxi? O la vau veure? La vau veure taxi? Ah, no l'he vista. No, no l'he vista. la tinc en compte però no no la vaig veure en el seu moment. Tenia la la bueno estava rodada amb el taxi amb el taxi i estava aprofitant és un taxi i en tot cas el mèrit era les persones que apareixien. l'heu vist l'heu vist? L'heu vist a pol? L'has vist a pol? No, no, no. Jo penso que aquesta val la pena. Aquesta és una pel·lícula a més a més amb un ritme i un... realment amb unes fotografies plenines. No sé vosaltres si teniu coses a opinar o voleu dir alguna cosa, Joan? No, no. Estem d'acord amb el que has dit i és una pel·lícula que cal veure evidentment per tota la història del Jafar Panay però a més a més perquè és una pel·lícula que per si sola s'aguanta molt bé i que és com aquests directors del cinema iranià doncs que sembla que estiguin descobrint el cinema, no? Vull dir que sembla que l'estiguin inventant, no? I aleshores doncs bueno hi ha coses que que no es veuen en d'altres pel·lícules, no? Estic d'acord. Molt més convencionals i a més d'una bellesa molt gran. I això s'estrena ara? El divendres. Aquest divendres. Aquest divendres. La pel·lícula aquesta hi ha algú que em va sorprendre gratament i és que hi ha una utilització del paisatge el paisatge de muntanya del cor d'instant extraordinari o sigui se'n van cap a un destí on només hi ha un camí de nada no és de tornada llavors hi ha coses que no val la pena dir-les ara però tot això crea uns sistemes per entendre's dels nadius que és molt curiós posa tot això al servei de la història és de rodar d'allà sí tota la cosa ètnica perquè ell va rodar coses fora al servei de la història i després per una altra banda voldria destacar també la labor de la protagonista la noia fa molt bé una interpretació molt bona és veritat destaca molt és a dir només al començament la fotografia es fixa en ella a més és una cosa uns planos que no són com deia el Joan no són habituals hi ha gent que parla del neorealisme iranià o sigui volem dir que estan descobrint en alguna mesura coses com explicava el Joan hi ha un moment que es fixa a la càmera doncs amb la noia i escolta no cal que digui res només mirant-la amb ella entens moltes coses de les que estan passant com ho està vivint com un seu està francament molt aconseguida molt una pel·lícula recomanable ell el director va per la pel·lícula com un trifó amb les mans a la butxaca i na dient sí seguim vale puja que t'acompanyo amb prou feines intervé ell fa d'acompanyant és una road movie també sí sí altres coses que hem vist ah no si el Pol l'havia vist jo puc comentar però puc comentar premisses o sigui farem un oleg perquè jo aquesta setmana he estat al festival del terror de Molins ah sí que vas dir que hi anaves i aquest any com cada any 12 hores de terror seguides i estàs viu estàs viu sí hi ha gent que el que fa gràcia aquella nit a part de que fan performance i també és bastant divertit és que vas veient que la gent va defallint i al final quan vas tirant a la recta final però tu no tu no jo aguanto molt bé i jo destacaria tres pel·lícules de fet dues van passar per Sitges aquest any i també alguna li va caure algun premi i en aquest cas jo us destaco tres una que és les tres arribaran als cinemes ja d'entrada dos potser són més en el sentit no et dic comercial però bueno són pel·lícules ja més denses però l'altra ja és una pel·lícula bastant alternativa que en aquest cas era de la pel·lícula sorpresa que van passar la primera que us recomano és Verano de l'84 que és és una mena de Stranger Things com es diu la pel·lícula aquella de Cuenta conmigo a l'estil aquest de cine pandillero d'amics que passen un estiu junts i en aquest cas doncs el noi protagonista que és un addict a el que són les conspiranoies i els retalls de premsa aquests de no sé extraterrestres i revistes així doncs ell amb els amics comencen a investigar el cas d'una assassina sèrie i ell el seu vaí és un policia i ell bàsicament sospita d'ell i tota la pel·lícula és una mena d'investigació amb tocs de terror perquè realment la investigació se'n va una mica de les mans és resolutiu és interessant no és una grandíssima pel·li però com a pel·lícula de terror que canvia una mica el gènere que ja ja es degravi com has dit que es deia? aquesta es deia Verano de l'84 ah sí la pel·lícula sorpresa que vam passar és una pel·lícula que pràcticament no puc dir res perquè fa un gir molt molt gros el que és la pel·lícula però bàsicament és un equip de rodatge que està rodant una pel·lícula de zombies i de cop pateixen una una invasió zombie això et va agradar això et va agradar Pol sí però perquè a part del cine dintre del cine i el títol? el títol es diu One Cut of the Dead perquè la pel·lícula és japonesa llavors jo el títol en japonès com que em costa camera era otomeru-na a més amb exclamació com bon japonès però la pel·lícula té molts canvis de guió i en concret és molt divertit de fet l'estan catalogant com el nou Zombies Party o sigui el Shaun of the Dead i realment a mi em va sorprendre molt comença lenta en el sentit de bueno tu estàs veient tu veus el matratge que fan i després veus el canvi llavors és molt interessant és una pel·lícula d'amor al cine perquè és a part de veure la representació com funciona un rodatge que és increïble com ho han reconstruït en una producció molt amateur molt independent és molt molt interessant és que té un gir de guió i de comèdia brutals i l'última que aquesta sí que jo crec que és espectacular que ja ja havia sentit gent que a Sitges l'havia deixat molt molt amunt que és Ghostland que s'estrenarà d'Espanya no sé el dir encara però és una pel·lícula de Canadà que ha guanyat a millor guió a Molins i realment jo vaig al·lucinar amb el guió però al·lucinar en el sentit de hòstia a mi em va recordar aquests girs de Shyamalan o sigui de Sexto Sentido girs estil no et diré si cosi però per allà va o sigui gir no et dic de gènere no és un canvi de gènere però sí que és un canvi espectacular i sobretot venint d'un gènere el terror que està molt matxacat i no vull dir tampoc molt perquè hi ha molts canvis en aquesta pel·lícula també però bàsicament és s'assembla bastant a la temàtica que proposava l'habitació en el sentit de dos noies reclos no és recloses però simplement uns assaltants van a una casa un estil Funny Games molt bona jo vaig al·lucinar molt amb aquesta pel·lícula així potser de Molins destacable seria això Pep tu vols alguna cosa comentar un bretul a veure depèn també dels gustos és a dir si hi ha algun espectador o algun uïdor que li agrada el gènere diria policiac i tal aquest xicot el que fa el director aquest es va fer famós deu portar aquesta de quarta o cinquena pel·lícula que porta és com ha dit ell de d'Anesa i i al principi va crear moltes expectatives que és un senyor que ho faria molt bé i després va fer coses bastant dolentes i aquesta comparada amb les anteriors és perquè és molt millor però entenc que si no t'agrada el gènere o trobes que el gènere doncs ja està molt treballat molt suat i tal doncs és veritat que no aporta res jo potser discreparia potser però matís molt suau i és que penso que es borde doncs aquest policia aquest diríem protagonista però que el fa borde precisament perquè al final doncs redimir-lo i doncs aquelles coses que es fan vull dir llavors doncs està fet amb tota l'allò perquè hi hagi un procés de diríem de canvi del personatge des del principi fins al final de la pel·lícula però fora d'això vull dir és distreta es pot veure s'aguanta vull dir està relativament ben feta però no és cap cosa de l'altre dia els 5 minuts últims de la pel·lícula només falta que surti algú que digui viva la guàrdia civil o sigui és una apologia de la policia danesa però amb tota regla innecessària des del meu punt de vista més coses hi ha alguna altra cosa que volem parlar si no comencem comencem amb ah no s'intenta si no comencem amb comencem amb serà més interessant aprofitem-lo avui que el tenim avui que el tenim com dèiem avui tenim el gust de comptar amb la presència al programa del director de la millor escola de cinema de Catalunya que és l'ESCAC fundada com ha explicat o no sé si ho ha explicat el 1994 és a dir fa uns 24 anys i per les seves aules han passat molts estudiants entre els quals podíem citar moltíssima gent el Juan Antonio Bayona el Javier Ruiz Caldera el Marc Coll Quique Maillo aquí vam tenir la que va guanyar amb Quique Maillo la Laia Colet que va guanyar la millor direcció artística dels Gaudí i per exemple aquesta pel·lícula per dir alguna cosa que tu eres el productor d'aquesta pel·lícula ho dic per això doncs va guanyar 3 golles i va guanyar 5 premis Gaudí llavors a més a més d'aquesta gent hi ha el Nelly Greguera el Dani de l'Orden que ja sabem que ha fet Barcelona nit nit Barcelona nit d'estiu nit d'hivern etc. i ara ha fet la millor de la meva vida la Roser Aguilar l'Òscar Faura i Arnau Valls gent que no estan coneguda perquè són del món de la fotografia o del món dels sonoristes etc. i que com dèiem abans molta d'aquesta gent doncs està treballant està sí sí als Estats Units la majoria d'ells ja no estan aquí molts estan treballant i el 50% de les produccions que es fan a Madrid potser els professors els tècnics són de l'escac sí sí avui en dia els alumnes de l'escac ja és poc a poc bons alumnes els alumnes de fa 25 anys clar hi ha molts d'ells ja dir-los alumnes ja no es molestaria es molestaria però si ens anà més lluny tant l'Arnau Valls com el que faure els dos estan treballant a Los Angeles ja fa molts anys ja no fan películes ja no catalanes ni espanyoles ni europees sinó que ja estan instal·lats el Faure o l'Arnau Valls em sembla que fa l'última l'última del l'última del l'última del Bayona el Jurassic World han fet 5 alumnes graduats de l'escac o sigui totalment sorprenent 5 nois que fa 20 anys eren alumnes alumnes que eren xerrals sí l'Oscar Faura el director de fotografia el Bernat Vilaplán el muntador l'Oriol Tarragol el sonidista o sigui no és que sigui sorprenent o sigui rarament en una pel·lícula en una franquícia americana hi ha 5 americans fent-la o sigui normalment en una gran franquícia acaben haver-hi un director de fotografia alemany un director islandès sabeu que les franquícies normalment són pel·lícules on venen gent de tot arreu i intenten portar els millors és completament paradigmàtic que a Jurassic World l'hagin fet el fotògraf el muntador el sonidista el productor i el director 5 nois catalans que són 5 puntals d'una pel·lícula són la pel·lícula quasi bé tots són la pel·lícula hagin estat tots de la mateixa ciutat de la mateixa escola i asseguts als mateixos pupitres fa 25 anys cosa no només és remarcable no és excepcional perquè siguin d'aquí sinó és excepcional fins i tot als Estats Units és molt raro que en una pel·lícula al final els productors i els inversors siguin capaços d'acceptar que tot l'equip sigui del mateix lloc perquè normalment el que intenten és buscar gent els més competents i els més bons de cada cosa amb la qual el de Jurassic World ja va més enllà de tot explica'ns una mica la diferència entre Scandal of Films i Scac Films com va néixer una cosa com va néixer l'altra què va passar tot això comença nosaltres l'Scac és una universitat i una universitat com a tal inicialment fa 25 anys quan es va fundar evidentment la idea no era produir la idea era que el paper que ens corresponia com a universitat era formar i era ser un centre pedagògic què va passar sobretot amb aquestes primeres promocions on us acaba aquests nois tan increïblement talentosos clar van acabar van passar un any en van passar dos en van passar tres en van passar quatre i avui és graciós d'explicar que el Bayona o l'Oscar Faura o el Bernat Vilaplana no hi havia manera que trobessin feina i portaven quatre anys i nosaltres que els havíem vist a l'escola i que pensàvem en aquell moment evidentment d'una manera totalment boja perquè res feia pensar que serien tan excepcionalment bons però en aquell moment cansats de veure que no trobàvem feina i que es passejaven per totes les productores i que anaven a tot arreu i que picaven a totes les portes i que mai ningú els obria finalment cinc anys després d'acabar d'obrir de tancar la primera promoció a l'escola vam decidir muntar una productora per intentar si no els col·locaven els nois col·locar-los nosaltres i tot i així clar era una cosa també bastant atrevida perquè també era totalment ridícul es veia com ridícul com una universitat passés a ser una productora i res bueno vam començar i la veritat és que finalment fixa't si se n'ha donat la volta que en aquest moment clar som unes productores més grans de Catalunya i d'Espanya perquè els nois aquests evidentment eren tan bons que no va caler fer grans coses o sigui hi ha poc que ens hi vam posar i hi ha poc que vam anar aconseguint al principi evidentment d'una manera rara perquè tant les televisions què és el primer que vau fer o què recordes? la pel·lícula l'arroseguila no me'n recordo de mi una pel·lícula l'any ja deu fer l'any 94 potser no ho sé però ara ja em perd però deu fer ja a prop de 14 o 15 anys i evidentment comença per una pel·lícula molt petiteta perquè se'ns feia una muntanya intentar aixecar dos o tres o quatre milions d'euros evidentment era una universitat i la nostra idea i el tipus les aportacions com ho vau fer això? al final actuem com una productora qualsevol finalment les pel·lícules s'acaben finançant amb ventes internacionals amb finançament de les televisions en aquella època amb més subvencions subvencions que ara deu estar amb més subvencions això ja està quasi bé fora de combat ara hem canviat les subvencions per les plataformes de fet ara ja hem guanyat bastant que és amb la presència de Netflix d'HBO i de totes les altres plataformes la veritat ara ha entrat una font de finançament al cinema segurament per al cinema audiovisual ja no li diguis cinema perquè no no perquè clar és clar fantàstic amb la qual aquesta eterna crisi que té el cine ja ha quedat totalment enrere perquè només Netflix està produint tal quantitat de producte que els estudiants els que a vegades els cac no donem abast tant com els traiem surt es van col·locant perquè la veritat és que hi ha una bueno ja suposo que sou conscients tots baixes Netflix i és que cada dia pots veure mitja dotzena de sèries si entres a HBO en pots veure mitja dotzena més si entres a cada una de les cadenes hi ha una quantitat de producte i una quantitat de consum monumental o sigui abans anàvem al cine bueno vosaltres veig que aneu al cine moltíssim el vostre cas és totalment excepcional excepcional del tot però que una persona normal estava veient una pel·lícula o dos al mes una persona ja cinèfila n'estava veient dos o tres a la setmana els nois avui estan veient dos o tres capítols al dia amb la qual acaben a final de mes i han vist el consum que s'està fent d'audiovisuals entre la joventut és monumental hi ha moltes possibilitats de ser molts formats amb què es poden veure sí ara s'ho veuen als mòbils s'ho veuen a tot arreu i a més s'ha agafat aquesta bona costum del consum audiovisual on no ara la tele no té anuncis no té bueno els nois ho veuen directament a internet ho veuen a les xarxes i a més a més totes les sèries estan dissenyades i pensades perquè normalment costa molt veure un capítol amb la qual els nois quan ja a la que entra no entra en Stranger Things i no en veuen un ja els veuen tots una tirada entra ara el famós efecte d'Elite aquesta sèrie que s'han fet també amb nois d'aquí Daniel Orden Ramon Salazar gent d'aquí és la sèrie ja a Netflix espanyola i no anglesa més vista a tot Netflix una sèrie que han fet uns nois d'aquí com es diu com es diu Elite no va molt el vostre target va pels nens de 14 a 18 anys però el consum que s'ha fet d'aquesta sèrie és estratosfèric o sigui és la sèrie de parlar no anglesa més vista de tot Netflix o sigui treus l'anglès tots els restos idiomes del món i s'ha fet aquí també s'ha fet amb uns nois d'aquí i com això està passant constantment que de fet els productes ja són totalment globals totalment transversals qualsevol cosa que facin Netflix s'ha anat a compte que ja per primer cop estan començant als Estats Units a posar pel·lícules subtitulades cosa que com sabeu no l'habitual als Estats Units era inconcebible de fet aquí també hi ha poca afició sí que hi ha gent cada cop més cada cop més gent va a l'OBO però tot i així si veieu bueno ara ja comencen a haver un rato interessant de sales OBO respecte a les demés però fins fa molt poc no hi era majorment la gent no volia però fixeu-vos que finalment són les plataformes Netflix que obliguen o que sense voler que els nois ja directament prefereixen veure les sèries amb els idiomes originals i en el que us estic dient tot l'hàbit està canviant d'una manera impressionant és impressionant i sentir parlar que teniu unes beques talent amb cinesa és així? és una idea teva això? bueno l'escag té una cosa molt bona i té moltes coses dolentes o sigui tot s'ha dit després de 25 anys que una de les coses entre cometes dolentes que té és que evidentment és una universitat 100% privada no subvencionada sense cap subvenció que només finalment els nois són els que paguen a través de les matrícules el funcionament de la institució sempre sí? des del principi? no al principi hi havia subvencions que a poc a poc a mesura que les caques van a fer en gran i que les institucions van a fer en petites han fet un camí a mesura que l'apartament de cultura i d'ensenyament han anat tenint menys diners i que nosaltres hem anat fent més grans doncs a poc a poc s'han anat perdent les subvencions cosa que quasi en aquest millor quasi és millor perquè és més sa quasi és més bo però el punt on anàvem finalment què passa que un estudiant ha de pagar prop o per sobre de 10.000 euros anuals durant 5 anys amb la qual cosa finalment estem parlant que un estudiant mitjà només en drets de matrícula està pagant 50.000 euros a ment que si està a Terrassa i està en una residència perquè normalment hi ha gent per tot l'Espanya d'haver de tot arreu o sigui un pare de família o mare de família perdoneu per portar el seu fill a l'escà que ha de tenir llavors el perfil que teniu molt important llavors això a poc a poc a mesura que vam anar sent conscients d'aquest problema vam decidir que evidentment havia d'existir un sistema de vegas per tal que no restringir l'accés només a la gent que ho puc esperar tot i així s'ha de dir que la majoria de la gent que ve pertany a un extracte social dialial per dir-ho d'alguna manera i que l'escac es responsabilitza en aquest moment perquè el 20% dels estudiants entrin sense pagar el 20 encara és molt poc o sigui nosaltres ens agradaria que fossin els 50 però per l'altra banda l'institució tampoc es pot permetre estar donant els 50% de les beques seria bo que el departament d'ensenyament o que qui fos o que els grans bancs o que les grans fundacions o que la caixa o que mil institucions que poden fer-ho ajudessin a fer-ho però bueno ja ja ho anem trobant el que sí que està passant el que sí que existeix avui és que de cada 10 estudiants que entren en una aula dos no paguen i això es fa mitjançant acords de patrocinis amb Cinesa amb Telefònica amb el BBV amb Moritz amb moltes marques llavors què garantim? que tots aquests patrocinadors cadascun d'ells normalment agafa un o dos estudiants i els paga la carrera complerta sencera jo t'estic parlant de 50.000 euros i finalment el que garanteix l'ESCAC és que tots aquells fins al 20% que no aconseguim amb patrocinadors ho acabem finançant nosaltres i si pel camí qualsevol d'aquests patrocinadors per crisi o per qualsevol cosa deixa de poder patrocinar l'ESCAC d'altres maneres fa front en aquesta beca de manera que en aquest moment podem garantir que el 20% dels estudiants que estudien a l'ESCAC poden estudiar sense pagar tot i així repeteixo em sembla total i absolutament insuficient em sembla que l'ESCAC és un projecte excessivament singular i excessivament diferenciat com perquè no hi hagi un servei un sistema més gran de beques si tu vols estudiar enginyeria pots escollir pots decidir anar a una universitat privada o pots anar a una universitat pública si tu vols estudiar medicina per exemple tampoc si tu vols estudiar medicina tens les universitats públiques fantàstic perquè tens les públiques tens que tenir una nota què passa amb el cinema que finalment universitat de cinema pura només n'hi ha una i lamentablement o bueno surtoosament és privada amb la qual cosa així com què passa amb els estudis més singulars tots els estudis singulars són públics de manera que la gent que accedeix també ja poden anar pel camí públic amb la qual cosa la competència es fa a través de la capacitació de les notes els nois que volen treure un 12 o un 13 és fantàstic perquè no se'ls està demanant que tinguin una renta sinó que se'ls està demanant que facin un esforç en el cas de l'ESCAC passa al contrari som un centre singular privat de manera que al final el que se'ls demana als nois d'alguna manera a part de la nota que també s'ha de treure per sobre 9.6 penso que aquest any però no és una nota és alta però no és espectacular clar, que se'ls demanes que tinguin que els seus pares ho puguin pagar ho paguin però tot aquest sector perquè passa amb dansa passa amb teatre sí, però per exemple amb teatre amb dansa i amb institut teatre la reputació fa una feina meravellosa però quant temps fa tampoc no és no, l'institut fa és gratis fa 5 anys clar, el bo que té el teatre i la dansa a diferència del cinema és que tu pots anar a escoles privades pots anar al timbal pot ser el que vulguis pagant però si vols existeix una oferta pública de qualitat no només de qualitat la millor sí, sí la millor en cinema el problema que hi ha és que no existeix una oferta pública de qualitat o sigui hi ha una oferta privada o res llavors els estudiants han d'escollir entre on anar o anar però clar no s'escollir de fet si tu no t'ho pots pagar no estàs escollint clar llavors bueno aquí és una cosa Sergi el cinema ara des de la perspectiva vostra el que es fa aquí també podem extrapolar-ho a la resta d'Espanya i Europa cap a on va és a dir serà cada vegada més prim o curt el cinema convencional de distribució tradicional i cada vegada més ampli plataforma avancem totalment és que ja no és el cinema no li diguis cinema digue-li audiovisual clar perquè el cinema el concepte del teàtric el de portar a la sala si jo penso que això tendeix i només cal que ho mireu mireu la cartellera i veureu que cada any perdem dos cines cada any cada any i inclús vas als cines i mira com estan sí sí el Cinesa Diagonal l'han fet el Diagonal Mar una miqueta més petit la maquinista l'han fet una miqueta més petit el Club Doré el que estava ja la Gran Via l'han tancat però la llista dels que han tancat és innumerable i a mesura que es van tancar en cines no perquè es consumeixi menys l'audiovisual se'n consumeix d'una altra manera i per altra banda tenim les plataformes que els nois bé els nois i tots nosaltres amb un botó i des de casa i per un preu increïble o sigui una família paga 12 euros i té accés quatre membres de la família a Netflix llavors està clar que la producció audiovisual tendeix a la producció de les plataformes les plataformes clar cada programa que tu estàs veient cada sèrie que t'està llançant Netflix cada dia són 8 capítols que és un any de feina al cine clar tu estrenes una pel·lícula un cop l'any molt més car és un any de feina de 300 persones però és que una sèrie és un any per 10 i s'estrena cada dia llavors la quantitat de mà d'obra que li cal en aquest moment audiovisual és impressionant amb la qual cosa què acaba passant que la majoria dels productors i la majoria dels nois acabem produint per les plataformes perquè les plataformes demanden una quantitat de producció i a sobre tenen uns fondos no il·limitats però que es ve o sigui qualsevol producció de l'HB o Netflix t'estan pagant per capítol quasi bé el que t'estan pagant una pel·li catalana o espanyola americana no però un capítol està costant de l'ordre d'una sèrie normal convencional d'un milió o dos milions d'euros que són el preu estàndard d'una pel·lícula d'aquí en qual cosa finalment s'hi has d'escollir entre fer una pel·li aquí i l'has de llençar i és complicadíssim o produir per una cadena que t'ho fa tot i que a sobre té abast mundial i que a sobre si funciona o es veu a tot arreu i que tu no has de fer res llavors jo penso que el cine acabarà sent cine hi haurà una part molt important que serà de grans aconteixements de Jurassic World i de Harry Potter i de grans grans grans marques que porten finalment els joves al cine perquè sabeu que el cine avui en dia van els dos sectors més clarament que van al cinema són els menors de 25 i els majors de 65 hi ha un gap al mig que és que si tens entre 25 i 65 estàs a l'altra banda i costa costa molt en el cine no, diner jo penso que el cine no és car però tu has d'anar i l'organització que implica tu has d'anar a les 6 de la tarda llavors vol dir que aquell dia si vas a les 6 ja estaràs a les 5 les 8 ja vol dir que faràs després i que segurament et cau a un lloc que està prou lluny i que has d'anar amb un cotxe i que has d'aparcar i al final és de sí als nois se'ls interessa molt el cine perquè és un sistema per socialitzar és un sistema en el qual els nens de 15 anys i 17 anys es troben i junts tenen una i comparteixen i comparteixen i comparteixen bueno és que de fet la gent que va al cine és la gent que comparteix no va al cine va a compartir la pel·lícula el que és paradigmàtic és que ja la majoria de gent ja no va al cine a veure una pel·lícula la majoria després hi ha els cinèfils que continuen anant però la gent va al cine a compartir els menors van a compartir una activitat i els majors també van a compartir per després poder parlar de la pel·lícula finalment el cine es converteix jo penso que s'està anant cap a aquesta zona jo t'ho deia perquè aquí vam tindre fa unes setmanes un col·lega i li vaig fer la mateixa pregunta i va dir mira el cine acabarà amb el fenòmen i la filmoteca jo penso que no tant home és molt l'è perquè els no i continua o sigui evidentment mentre els nois se'ls encanten el cine perquè han de socialitzar i el cine està continuant tenint sales segurament però quan t'hi socialitzar vols dir que veuen la pel·lícula la sèrie televisiva en conjunt en grup no les sèries no les socialitzen les veuen sols les sèries les que veuen sols el cine la gràcia és que queden set o vuit bueno de fet és que el cine es va acompanyat la gent queda per anar al cine van al cine i després comenten la pel·lícula i això és el que converteix el cine en algú que aporta valor aquesta mateixa pel·lícula tu després la pots veure a Movistar i no és el mateix vas al cine no per veure la pel·lícula no tant per la pel·lícula sinó per veure-la amb gent que t'acompanya i els nanos ho fan individualment i després pots dir que també comparteixen clar quan van al cine ho comparteixen van junts llavors van allà i parlen de la pel·lícula en canvi amb les sèries sí que les veuen sols i després el dia següent les comenten clar jo el que trobo dificultat en aquest moment en certa mesura és hi ha tal quantitat de sèries que estan moltes vegades lligades a cada plataforma que és impossible doncs tenir una visió de què és el que val la pena de veure ara per tenir-ho tot vist impossible hauries d'estar 24 hores al dia veient per tant quin mecanisme hi ha que es pugui una mica triar perquè clar pensa que al final a tu t'arriben les sèries és igual el filtratge està fet segons l'estatus on la posició social tot ja t'arriba el que t'ha d'arribar o sigui hi ha algú i et comenta finalment n'hi ha tantes i que les que a tu t'arriben són les que els teus amics els han agradat llavors si tens 14 anys tots els nois saben que han de veure élite que vosaltres probablement no sabeu ni el que és i en canvi clar vosaltres que sou més cinèfils acabaràs veient Mindhunter que no la del Fincher perquè t'hauràs no i cadascun s'arriben les del sector amb la qual nosaltres estem llavors clar un buscador de sèries no n'hi ha n'hi ha tantes és que cada dia se n'estrenen un fort i meia però és com un munt però un munt l'altra cosa és que suposo que el curs dura 5 anys llavors hi ha 3 anys que són coses generals passava que durava 4 jo fins ara durava 4 fins fa molt poc durava 4 però amb el canvi amb el famós 3 més 2 el mateix bueno aquí va el 3 més 2 nosaltres quan vam dir que havíem de fer el 3 més 2 els vam apuntar 3 més 2 després aquí es va barallar tothom van tirar enrere van decidir 4 nosaltres hi vam demanar el 3 més 2 ens vam quedar amb el 3 més 2 i ara ja estem 3 més 2 que de fet tant se fa tant se fa el 3 més 2 que 4 els nois com més temps estan millor els hi va perquè més temps tenen per anar absorbint totes aquestes coses i tot aquests intangibles que són aprendre a fer cinema que per una banda són les tècniques molt reduïdes i per altra banda es demanen molt de temps per entendre l'abstracció i tota la feina que és fer cinema perquè les especialitats ja deu haver els dos anys últims hi ha especialitat hi ha 10 especialitats que són direcció producció guió foto muntatge efectes digitals documental direcció artística me'n deixo alguna jo he vist suposo he vist una entrevista teva suposo de fet 4 o 5 anys a internet que tu comentaves que vosaltres intenteu fer pel·lícules intermitges entre comercial i no massa conceptual això fa 5 anys ja heu canviat d'objectiu amb plataformes clar ara amb les plataformes i amb tot fins i tot les plataformes ens han fet canviar tots els altres però no a nosaltres o està canviant Telecinco o està canviant Antena 3 està canviant TV3 està canviant tothom no podem produir igual perquè el mercat no és igual al final nosaltres tenim uns espectadors i uns consumidors i això està canviant d'una manera increïble llavors abans tu podies produir per una zona al mig però aquesta zona al mig ara és la que es queden les plataformes de fet els grans eventos són per cinemes les pel·lícules normals ben fetes i petites són pels experts pels consumidors normalment que són o la gent més gran o els cinèfils i tot al mig és el que hi ha les plataformes fixeu-vos-hi que les plataformes bàsicament el que fan és entreteniment no fan cine de molta qualitat ni fan cine molt espectacular el que tu aconsegueixes veure veient una sèrie quantsevol és que són increïblement entretingudes tu la veus i acabes un capítol i dius i sectorialitzades i sectorialitzades són nichos les de terror les de clar això llavors n'hi ha pels nois n'hi ha per la gent gran n'hi ha per tot i per totes tenen una cosa que són molt entretingudes són entreteniment són el que s'entén abans són entreteniment si tu veus una sèrie durarà 45 minuts no t'avorreixes mai i encara que no t'agradi pot ser que la deixis però quasi mai penses en canvi una pel·lícula si un nen de 14 anys veu una pel·lícula com aquestes que heu dit molt probablement al minut 50 estarà avorrit i probablement us passarà a vosaltres al revés si vosaltres aneu a veure Jurassic World o una pel·li molt molt molt per nois quan portes 40 minuts o una de Marvel que dius ja arriba un moment que dius ja és que ja no hi ha més herois hi ha més tiros més de no a mi em passa molts cops hi ha algunes de Marvel m'agraden però en general dius ja que ja no ja no puc entendre més hi ha més super herois moltes vegades comentem que anem a veure pel·lícules dient bueno és una pel·lícula que està bé però tens que anar en compte a l'hora de recomanar-la perquè en realitat és una pel·lícula que en diem nosaltres per festivals sí sí sí funciona molt perquè té una sèrie de valors però que no són valors que arribin al gran públic clar clar clar o que els valori una altra cosa que passa molt i que comentem moltes vegades és que tenim la sensació amb el cine és prèiem que nosaltres som més ja de cinèfils o de gent per sobre de 60 anys etcètera que anem a veure aquestes pel·lícules tinc la sensació que en general cosa que no sé si en part ja ho has es posa a parlar de Netflix tinc la sensació que tècnicament funcionen molt bé és a dir la tècnica és perfecta però les històries els guions el que ens transmet és molt fluix són clònics sí perquè t'estan entretenint no t'estan intentant explicar grans coses ni o sigui el cine més ben fet són històries que normalment t'impressionen i que t'emocionen les plataformes no t'emocionen i és que tampoc volen emocionar-te perquè és que tu te'n veus o sigui tu et veus tota una sèrie complerta i al cap de 3 mesos et pregunten de què va i no te'n recordes bueno a mi em passa constantment nosaltres que hem de veure moltes sèries veus tantes i estan totes ben fetes i quan les veus totes t'agraven o no i al cap de 3 mesos et diuen què és veritat? que anava i dius hòstia hòstia sí anava un tio i has mirat 10 hores una sèrie no una hora ni dues tots els sectors perquè si tu passes el sector de la moda el sector de tots els sectors si tu et mires tots els sectors tots han entrat amb les franges aquestes la moda mateixa és claríssim totalment la moda és igual que el cinema és exacte clar i el mateix passa a la gent que tenen botigues que fan costura dius arriba un moment que la zona al mig és per les multinacionals és pels grans pels grans productors i pels grans no i són els que arriben al mig llavors els també se'ns queden o està aquí o està a una punta o està a l'altra o posar-te a produir per ells que és el que acaba fent Mercadona el que acaba fent Zara que al final tots els productors volen produir si tu tens fas malons doncs li dius conyo si vinc a Mercadona que sé que m'encomprarà que els d'avent el màxim número de que comprarà malons si jo estic allà venent els meus melons d'un amb un i passa una mica això com tu deies Zara no pot estar massa temps al mercat ha d'estar el suficient temps com perquè enganxi però l'has de substituir de seguida perquè és el mateix esquema que això que Zara o que quan s'ha vol i amb les pel·lícules suposo que veus que fa 3 setmanes es van estrenar 20 pel·lícules un cap de setmana però és que l'anterior se n'havia estrenat 14 al final és que no els hi dones temps ni de respirar les pel·lícules pel·lícules i pel·lícules i de les 20 quantes veu puguem veure aquell cap de setmana i 20 en devia veure una vosaltres que sou cinèfils la gent que no és cinèfila tot el mes en veu una i a banda que surten de seguida sí, sí, sí si no l'havia usat si tenen cap de setmana no funcionant amb uns estàndards mínims una setmana vam tindre 12 passes de premsa 12 passes de premsa imagina't tu és que no pots anar als passes de premsa no, no hi vam anar els 12? sí però no, no però jo era matí matí 2 cada matí 2 clar som membres 10 lliberats a les 10 i les 12 sí, sí però el públic com és possible això? si la pel·lícula dura una setmana o dues clar al final es concentra tot en unes grans pel·lícules aquest cap de setmana estrenat de les bèsties aquesta i llavors tu l'estructura de l'escola és que quan tu dius que està en funció d'una altra manera d'enfocar la professió perquè clar la pregunta és la teva la vostra escola treu gent que després professionalitzada és que després treballa l'escola totalment està adreçada llavors per què hem de canviar les coses? perquè en el sistema tradicional d'abans hi havia un el director era l'autor central i era tenia un guionista que era la persona que escrivia i un productor avui en dia si us fixeu a les sèries no escriu un guionista sinó escriu un equip de guionistes però no dirigeix un director un equip de directors llavors tu dius main hunter del David Fincher el David Fincher ha fet el capítol 1 i 2 els altres llavors ja no es treballa tant en torn a una idea central d'autoria i de propietat i de no? si no es treballa que és molt més interessant per a l'altra banda un concepte molt més obert de taula de treball on en una taula els guionistes és un equip de 7 o 8 persones on qualsevol d'aquests es pot aixecar i el pots canviar per un altre i el que s'està escrivint és exactament el mateix i per dirigir una sèrie agafes un equip de 3 o 4 directors i en qualsevol moment tu agafes una peça d'aquests directors i el canvies i continua a funcionar igual si tu agafes una pel·lea del mode obert ja no és una pel·le del mode obert és no sé el que és és un engendro en canvi les sèries llavors els nois se'ls has de formar d'una manera totalment diferent són molt més tècnics estan molt més capacitats adaptables clar i s'adapten d'això tu estàs aquí estem escrivint tots una sèrie i demà entra el productor i dium no massa homes han d'haver-hi més dones i ens fan fora nosaltres dos i llavors posen aquí dues dones i el producte queda igual que el que es fixa és el producte bueno no tan fixa són productes sí sí sí llavors el cine està perdent aquest punt una miqueta llavors això que als estudiants és totalment relevant totalment sí sí sí els nois cada cop menys són autors i llavors el professorat ha d'estar en funció d'això també tot tota la maquinària l'estem canviant cada dia perquè tot això ho vas movent seria com si féssim moda i penséssim que ara no ven que només vens amb botigues de barri clar és això que deies això això vaig dir fa 5 anys sí sí fa 5 anys no està passat tot i així el 3-2 que feu el tall tenim un problema d'horari tenim un problema d'horari i és que és tan interessant això el 3 és un grau i el 2 suma és tan interessant això que seguiríem a l'hora d'escoltant-te jo heu sigut que jo xerro molt jo em poso xerrer no caio perquè és superinteressant a mi em sembla super que en fi ens faria molt de plaer que portessis poder tornar i seguir continuant perquè em semblava molt molt tornarem un altre dia si voleu i tant estarem encantats perquè ens ha semblat molt molt interessant el que ens has explicat honestament ens ha agradat molt moltes gràcies per venir per distingir-te i per estar disposat a venir a parlar-nos i explicar-nos tot això que són autèntiques novetats per molts de nosaltres i per molts dels nostres oïdors i en conseqüència t'agraïm moltíssim que hagis vingut i us emplacem també per la setmana vinent que ve una noia que es diu Àngela Gutiérrez que és una noia que vol tractar el tema de la música adaptada en certa mesura o com utilitzen els directors la música clàssica la música d'òpera per insertar determinats elements en el cine per tant us esperem aquí la setmana vinent bona nit a tothom i gràcies repeteixo Sergi per estar amb nosaltres bona nit bona nit