Cinema sense condicions del 20/11/2018 — El Ángel, Tres Cares i terror de Molins; Sergi Casamitjana (ESCAC): beques, plataformes i futur del cinema

Debats de crítica

El Ángel (Luis Ortega)

• Opinions dividides: alguns tertulians la troben hipnòtica i amoral; d’altres, narrativament pobra en comparació amb Relatos salvajes.

• El personatge: es debat si la seva banalitat del mal és buida o, justament, el que la fa inquietant i atractiva.

• Comparacions: Relatos salvajes (Szifrón) es destaca per episodis sorprenents i un crescendo impecable, especialment el duel de cotxes i l’episodi amb Darín.

• Interpretacions i tècnica: el Chino Darín i el trio de pares criminals destaquen; elogis a la fotografia, muntatge i ritme; un robatori filmat amb delicadesa i tensió.

Tres Cares (Jafar Panahi)

Context

• Panahi, emblema de la Nova Onada iraniana, roda clandestinament malgrat una inhabilitació de 20 anys i antecedents de detencions i censura.

• Recorregut vital i reconeixements: Lleó d’Or (El cercle), Os d’Or (Taxi), absència simbòlica a Cannes 2010 amb la cadira buida.

La pel·lícula i recepció

• Premissa: una actriu rep un vídeo d’una noia d’un poble conservador i, amb Panahi, viatgen per comprovar si és real o manipulació.

• Valoracions: film precís, líric i lliure; per alguns, el millor Panahi recent; superior a Taxi. Estrena: divendres.

• Virtuts: ús extraordinari del paisatge de muntanya, ritme de road movie, gran interpretació de la protagonista i posada en escena que suggereix molt amb silencis i rostres.

Rodar en clandestinitat s’ha convertit en un acte de resistència creativa

Recomanacions del Festival de Terror de Molins

• Verano del 84: thriller d’estiu entre amics, tocs d’investigació i terror. Entretinguda i amb resolució efectiva.

• One Cut of the Dead (Japó): meta-comèdia zombi sobre un rodatge que deriva en invasió real. Gir de guió brillant, oda al cinema de baix pressupost.

• Ghostland (Canadà): terror amb girs a l’estil Shyamalan; intensitat i sorpresa dins d’un gènere molt explotat. Guardó a Millor Guió a Molins.

Apunt breu: thriller policíac danès

• Entreteniment eficaç però convencional; crítica final a una apologia policial innecessària.

Només falta que surti algú i digui: ‘viva la guàrdia civil’

Conversa amb Sergi Casamitjana (ESCAC)

ESCAC: trajectòria i èxits

• ESCAC, reconeguda internacionalment; alumni com J.A. Bayona, Javier Ruiz Caldera, Roser Aguilar, etc.

• Cas paradigmàtic: a Jurassic World hi treballen 5 graduats de l’ESCAC (direcció, foto, muntatge, so, producció).

Escándalo Films vs ESCAC Films

• Naixement per inserir talent que no trobava feina. De projecte petit a productores rellevants a Catalunya i Espanya.

• Finançament clàssic: TV, vendes internacionals i (abans) subvencions.

Plataformes i canvi d’hàbits

• Netflix, HBO i altres han transformat el finançament i el consum: volum de sèries, binge-watching, VO més present.

• El mercat es desplaça del “cinema” al “audiovisual”; la producció seriada demanda molta mà d’obra qualificada.

Beques i accés

• Centre 100% privat: cost aproximat de 50.000 € en 5 anys.

• Programa de beques-talent (Cinesa, Telefònica, BBVA, Moritz…): prop del 20% de l’alumnat estudia sense pagar. Objectiu: ampliar cobertura.

Formació i currículum

• Model 3+2 (grau + màster) i 10 especialitats: direcció, producció, guió, fotografia, muntatge, VFX, documental, direcció artística, so, etc.

Nou model de producció

• De l’autor únic a la writers’ room i equips de direcció: flexibilitat, treball col·laboratiu i continuïtat de to per damunt de l’autoria individual.

El futur de les sales

• Les sales quedaran per grans esdeveniments (blockbusters) i per un públic jove i sènior; el consum habitual, a plataformes.

• El cinema en sala manté el valor social de compartir l’experiència; les sèries, més individuals i d’entreteniment continu.