Cinema sense condicions del 4/12/2012 — El Capital, Operación E, Life of Pi i Fassbinder

Introducció

Programa de tertúlia cinematogràfica de Ràdio d’Esbert: “Cinema sense condicions”, amb Carme, Jaume, Joan i Francesc. Presenten les novetats, comparen directors veterans i obren un monogràfic sobre Fassbinder, per tancar amb un focus d’actrius angleses.

Crítica principal: “El Capital” (Costa-Gavras)

Punts forts

• Retrat visualment àgil de la globalització financera (Miami–Nova York–París–Londres)
• Posada en escena dinàmica malgrat l’edat del director (a punt de 80)

Crítiques

• Guió fluix i massa didàctic; se sent “de manual” i simplista
• Tono satíric irregular: idees enginyoses (flashos de pensament amb accions imaginades) però disperses
• Interpretació anodina de G. Elmaleh; el repartiment (p. ex. Gabriel Byrne) no llueix
• Comparada amb títols recents sobre finances: Margin Call i El fraude (Arbitrage) resulten més consistents (millor trama, guió i interpretacions)

“El discurs es compra, però la pel·lícula no tant.”

Context i recepció

• Va competir a Sant Sebastià sense premis destacats
• Toca acomiadaments massius i l’“operació pelotazo”, però cau en la banalitat del punt de vista dels protagonistes

Contrapunt veterà: “L’arbre dels esclops” (Ermanno Olmi)

• Fresc rural de la Llombardia de finals del XIX, tempo naturalista i gran potència humanista
• Retrat de la pagesia oprimida i del règim de parceria amb gran versemblança i profunditat
• Contrasta fortament amb l’esquematisme d’“El Capital”

Estrena destacada: “Operación E” (Miguel Courtois)

Context FARC (Colòmbia)

• 48 anys de guerrilla; diversos processos de pau (1964, 1984, 1999, 2012)
• Violència sistèmica: centenars de milers de morts, 14.000 nens soldats, 4 milions de desplaçats
• Finançament: expropiacions, segrests i narcotràfic

La pel·lícula

• Basada en fets reals (cas de Clara Rojas i el nadó nascut al segrest)
• Protagonista: Luis Tosar com a pagès (Crisanto) obligat a fer-se càrrec del nadó sota amenaça de mort
• Dura, immersiva i molt creïble en la descripció de la selva i la pressió creuada entre guerrilla i estat
• Interpretació de Tosar: brillant (accent i modulació mimètics)

“Acabes alterat: costa assumir que aquest món existeix.”

• Nota crítica: la mirada se centra en la cara més fosca de Colòmbia; recordatori d’altres visions com “La vendedora de rosas”

Comentari: “Life of Pi” (Ang Lee)

• Imatges i 3D específicament pensats per a la profunditat; ús elegant i no gratuït
• Estructura de relat amb flashbacks i gir final que fa dubtar del que s’ha vist (joc metanarratiu amb “errors” de raccord deliberats)
• Mostra una Índia lluminosa (Kerala), més enllà dels tòpics de misèria
• Recomanable per públic ampli, tot i alguns passatges durs

Monogràfic: R. W. Fassbinder

Perfil i influències

• Director alemany radical, proper a Pasolini en la lucidesa i risc filosòfic
• Beu de l’expressionisme alemany i del melodrama de Douglas Sirk (colors i artifici al servei del fons)
• Explora la injustícia estructural i la psicologia del poder i la dependència, més enllà del pamflet

Temes i obres citades

• “El matrimoni de Maria Braun” — clàssic de maduresa formal
• “Tots ens diem Alí (Ali: Fear Eats the Soul)” — racisme i dinàmiques de dominació
• “Les llàgrimes de Petra von Kant” — melodrama cru, teatral i analític
• “Lili Marleen” — romanticisme en context bèl·lic

Conceptes clau

• Cinema “conceptual”: importa tant o més el que es desprèn de les escenes que la trama en si
• Tractament de l’homosexualitat sense romanticismes: respecte crític i sense autoindulgència

“Amb un mateix pla, hi posava 24 colors… i tot semblava natural.”

Pista de lectura: “Tots ens diem Alí”

• Moment clau: “Però mira que arribes a ser maco…” desencadena una dinàmica de dependència i inferioritat
• Tesi: la fascinació estètica pot minar la llibertat dins la relació

Per on començar i on trobar-lo

• Inici recomanat: “Tots ens diem Alí”
• Fonts: Filmoteca, passis nocturns de TV2, i videoclubs especialitzats

Focus final: actrius angleses — Kristin Scott Thomas i Kate Winslet

Tradició interpretativa britànica

• Escola de dicció, mesura i precisió; noms evocats: Laurence Olivier, Kenneth Branagh, Anthony Hopkins, Judi Dench, Helen Mirren, Vanessa Redgrave, Maggie Smith, Rachel Weisz, etc.

Kristin Scott Thomas

• Carrera forta a França; to hieràtic i seducció “freda”
• Papers destacats: “Luna de hiel” (Polanski), “El paciente inglés” (Oscar col·lectiu del film), “Cuatro bodas y un funeral”, “Misión: Imposible”, “The Horse Whisperer”, “Hace mucho que te quiero”, “La llave de Sarah”, “La pesca del salmón en Yemen”, “En la casa”

Kate Winslet

• Major versatilitat i projecció
• De “Sense and Sensibility” a “Titanic” (visibilitat global), “Hamlet” (Branagh), “Eternal Sunshine of the Spotless Mind” (Gondry), “The Reader” (Oscar), “Un dios salvaje” (Polanski)
• Pausa de carrera per vida personal, i retorn en gran forma (2008 ençà)

Tancament

• Proper programa: monogràfic dedicat a Leni Riefenstahl.