Cinema sense condicions del 30/9/2025 — El cop (The Sting), record a Claudia Cardinale, San Sebastià i la “regla dels 6” de muntatge (+ avanç amb Cesc Gay i recomanació Pulp)

El clàssic de la setmana: El cop (The Sting, 1973)

Ritme, to i lectura general

• Els conductors destaquen que, vista avui, la pel·lícula comença més morosa però va de menys a més fins a un tram final molt tens i entretingut.

• La química entre Paul Newman i Robert Redford (ja provada a Dos homes i un destí) sosté el to de comèdia d’estafadors amb elegància i ironia.

• Context temporal: ambientada el 1936, amb els EUA encara sota la Gran Depressió. L’ambient social d’apostes i tramposos emmarca el “gran cop”.

Ambientació, forma i música

• To clàssic i voluntàriament “antic”: intertítols que capitulen el relat i recursos de llenguatge del cinema dels 30 (per exemple, wipes).

• Fotografia càlida, decorats i atrezzo que evoquen un Chicago art déco més fílmic que naturalista.

• Banda sonora de Marvin Hamlisch basada en ragtimes de Scott Joplin. Tema central: The Entertainer. Música lleugera que reforça l’aire de “conte” elegant.

Trama i mecanismes de l’estafa

• Dues figures complementàries: Hooker (Redford), lladre de carrer, i Gondorff (Newman), gran estafador estratègic.

• Antagonista: Doyle Lonnegan (Robert Shaw), mafiós i propietari de la casa d’apostes espoliada.

• El “cop” juga amb la idea d’“informació privilegiada” a les curses de cavalls i una finestra de delay de 2 minuts en les transmissions (Westrex). Mecanisme complex explicat amb claredat i ritme creixent.

Interpretacions, posada en escena i muntatge

• Interpretacions amb distanciament juganer: mirades de complicitat i humor subtil entre Newman i Redford.

• Estructura per capítols: The Setup, The Hook, The Tail, The Wire, The Shutout, The Sting, que aporten ordre i tensió narrativa.

• Muntatge (William Reynolds i Frederick Knudson): equilibri entre tensió i lleugeresa; excel·lent a les escenes de cartes i silencis, on el tall prioritza l’emoció i la mirada.

Reconèixer-ne el valor

• 7 Òscars: Pel·lícula, Director, Guió original, Muntatge, Música, Disseny (vestuari d’Edith Head), etc. Èxit de crítica i taquilla.

• Valor actual: tot i l’arrencada pausada vista amb ulls d’avui, el film guanya tracció i manté interès sostingut fins al final.

“El cinema és emoció abans que res.”

—

In memoriam: Claudia Cardinale (1938–2025)

• Comiat a una icona del cinema europeu (87 anys). Filmografia molt extensa amb col·laboracions cabdals.

Papers i films destacats

• Amb Luchino Visconti: Rocco e i suoi fratelli, Il Gattopardo, Confidències.

• Amb Federico Fellini: 8½.

• Comèdia clàssica: La Pantera Rosa (Blake Edwards).

• Western i èpica: Hasta que llegó su hora (Sergio Leone), Els professionals (Richard Brooks).

• Altres: I soliti ignoti (Monicelli), títols amb Mauro Bolognini, Fitzcarraldo (Werner Herzog), La ragazza con la valigia.

• Notes de context: records del circuit d’art i assaig i rodatges a Barcelona (El fabulós món del circ, Henry Hathaway).

—

Actualitat i avanços

Possibles convidats i cartellera

• S’explora portar Cesc Gay per parlar de “Mi amiga Eva” (en cartell). Si es confirma, s’ajornaria el debat anunciat sobre Romeria de Carla Simón per evitar solapaments.

Festival de Sant Sebastià

• Palmarès destacat: Premi de la Crítica per al darrer film de José Luis Guerin, “Històries del Buen Vall(e)”, rodat a Vallbona (Barcelona), amb música d’Anaït Simonian.

• Previst un passe previ a la Filmoteca (data orientativa cap al 21 d’octubre) i estrena al novembre.

—

Recomanació documental

• A Filmin: “Pulp: vida, mort i supermercats” (1h26). Documental sobre el grup anglès Pulp, molt ben puntuat (8,3), mirada afectuosa i lúcida a la seva cosmovisió pop.

—

Taller de llenguatge: la “regla dels 6” (Walter Murch)

“El muntatge no és només enganxar plans; és una qüestió d’ànima, d’ull i de ritme interior.”

• 1) Emoció: mai sacrificar el fil emocional del pla al pla.

• 2) Història: cada tall ha d’empènyer el relat endavant (fins i tot els flashbacks serveixen el progrés narratiu).

• 3) Ritme; 4) Direcció de la mirada; 5) Continuïtat en l’espai bidimensional; 6) Continuïtat en l’espai tridimensional.

• Imatge de la sala de muntatge: llum tènue, atenció plena a la pantalla, i decisions que prioritzen sentir el pols de l’escena per sobre de la mera continuïtat mecànica.