Cinema sense condicions del 3/2/2015 — El dimoni de les armes: de Lord of War a X-Men i Capità Amèrica, amb ressenyes de 10.000 km i Still Alice

Tema central del programa

El programa gira al voltant de dues línies principals: d’una banda, les ressenyes de 10.000 km i Still Alice; de l’altra, el debat temàtic El dimoni de les armes, travessant cinema d’autor i blockbusters per explorar la cultura de les armes, el seu ús polític i social, i les seves representacions al cinema.

"Una música delicadíssima per una pel·lícula duríssima" — a propòsit de Lord of War

Punts clau

• 10.000 km: gran acollida per la seva proposta minimalista, l’ús intel·ligent de la tecnologia (Skype, Google Street View) i dues interpretacions magnífiques.
• Still Alice: interpretació excel·lent de Julianne Moore, però crítica a una narrativa considerada massa òbvia i menys potent que El hijo de la novia.
• El dimoni de les armes: contrast fort entre l’òptica nord-americana (dret individual a portar armes) i l’europea (monopoli estatal de la violència i memòria bèl·lica), amb pel·lícules que qüestionen el militarisme (X-Men: Days of Future Past, Capità Amèrica: The Winter Soldier, Interstellar) i el negoci del tràfic d’armes (Lord of War).
• Altres: racó de biblioteca sobre cinema negre (Drive, Pulp Fiction, No habrá paz para los malvados), l’estrena alternativa Crisis i el model de sessions-col·loqui al Cinema Girona, i una mirada humanista a la migració a Le Havre (Kaurismäki).

Ressenyes

10.000 km (Carlos Marqués-Marcet)

• Proposta formal: pla seqüència inicial de ~20 minuts impecable per establir la relació de la parella abans de la separació.
• Recursos narratius: ús orgànic de Skype, Google Street View i el correu electrònic per traduir emoció en llenguatge digital.
• Interpretacions: David Verdaguer i Natalia Tena, punyents en primers plans; química i versemblança constants.
• Temes: amor a distància, dificultat de la comunicació, i lectura fina sobre dinàmiques de gènere (pregunta clau: “m’estàs demanant permís per marxar?”) que activa una discussió sobre masclisme subtil i autonomia personal.
• Premi i recepció: guardons Gaudí a millor guió, direcció, interpretacions i millor pel·lícula no catalana.
• Imatges memorables: l’escena del preservatiu i el silenci com a síntesi d’un trencament emocional.

"La comunicació és sempre molt difícil" — lectura central del film

Still Alice (Richard Glatzer, Wash Westmoreland)

• Focus: Alzheimer precoç en una acadèmica brillant de ~50 anys.
• Virtut principal: Julianne Moore sosté la pel·lícula amb un treball majúscul.
• Observacions crítiques: trama percebuda com massa convencional i amb un deteriorament menys consistent en comparació amb El hijo de la novia (on hi ha més història i una vivència més rica de la família).

El dimoni de les armes (Debat)

Marc conceptual i òptiques

• EUA: defensa del dret individual a portar armes i recel del monopoli de la violència per part de l’Estat.
• Europa: memòria de les guerres i construcció d’unitat post-1945; rebuig majoritari a l’arma privada i confiança (crítica) en l’aparell estatal.
• Negoci global: tràfic d’armes com a motor d’inestabilitat en conflictes (Àfrica, Pròxim Orient).

Blockbusters amb mirada antimilitarista

• X-Men: Days of Future Past: retrocés al 1973 (Kennedy, Vietnam, Nixon) per qüestionar l’escalada armada.
• Capità Amèrica: The Winter Soldier: crítica a la Patriot Act, seguretat vs llibertat, i el pes de les corporacions militars.
• Interstellar: prioritza la supervivència de l’espècie i relativitza enfrontaments; el viatge en el temps apareix com a mecanisme reflexiu més que bèl·lic.

Tràfic d’armes i ètica: Lord of War

• Retrat del negoci clandestí (Nicolas Cage) que nodreix ambdós bàndols i destrueix llaços familiars.
• Paralllel amb el tràfic de drogues: enriquiment a costa del col·lapse social.

Migració, control i armes: Le Havre (Aki Kaurismäki)

• Humanisme contra la persecució administrativa i la violència institucional; el paper de la comunitat davant l’aparell repressiu.

"Les armes, en si mateixes, ja són un dimoni" — tesi ètica del debat

Biblioteca i cinema negre

• Catàleg temàtic de la Biblioteca Joan Margarit (Sant Josep) sobre cinema negre: de L’àngel blau a Drive i No habrá paz para los malvados.
• Llibres recomanats: “Pesadillas verdaderas y falsas” (Noel Ceballos), “El cine negro” (Víctor Arribas), “Anatomía del crimen” (Mariano Sánchez Soler).

Estrena alternativa i exhibició

Crisis (Manuel Mira)

• Idea potent sobre una societat que prohibeix la paraula “crisi” i persegueix el dissens; pel·lícula coral.
• Limitacions d’execució: risc de reiteració i manca de versemblança.
• Model de projecció: Cinema Girona amb passis setmanals i col·loqui amb el director (format cinefòrum continuat).

Notes diverses i proper programa

• Joan és a Londres (Billy Elliot, musical); mencions a Drive, Pulp Fiction, No habrá paz para los malvados.
• Proper programa: Carme presenta Culpables i innocents amb Falso culpable (Hitchcock) com a protagonista.