Cinema sense condicions del 3/2/2015 — El dimoni de les armes: de Lord of War a X-Men i Capità Amèrica, amb ressenyes de 10.000 km i Still Alice
Introducció del programa, to distès entre els conductors; s’anuncia el tema del dia i l’arribada del Jaume.
Presentació d’El dimoni de les armes amb la música de Lord of War i record de la seva icònica escena inicial sobre el viatge d’una bala.
Es qüestiona la relació d’Interstellar amb el tema; nota que el Joan és a Londres (Billy Elliot).
Catàleg temàtic de cinema negre (Drive, Pulp Fiction, No habrá paz...) i recomanació de llibres per aprofundir-hi.
Elogi a Julianne Moore; crítica a la simplicitat del relat en comparació amb El hijo de la novia i al tractament del deteriorament i la família.
Sinopsi i recursos: relació a distància via Skype, Google Street View i correus. Minimalisme amb gran eficàcia emocional.
Actuacions de Verdaguer i Tena; guardons Gaudí; destacat pla seqüència d’obertura d’uns 20 minuts.
Debat sobre masclisme subtil i autonomia; escena del preservatiu i la desconnexió com a síntesi de la crisi de parella.
Disponibilitat al cinema Texas i en DVD; recomanació general.
Idea potent (prohibir la paraula “crisi”) però execució irregular; explicació del format de passis amb col·loqui al Cinema Girona.
Marc ètic (“les armes són un dimoni”) i lectura humanista de Le Havre sobre migració i repressió institucional.
A partir d’un article crític: dret a portar armes als EUA vs monopoli estatal europeu; memòria bèl·lica i construcció comunitària.
X-Men (1973, Vietnam, Nixon) i Capità Amèrica (crítica a la Patriot Act); Interstellar i la supervivència humana; equilibri llibertat-seguretat (cas França).
Debat sobre igualtat, idea de “tercera guerra mundial sense armes”, EUA com a policia del món, transició espanyola i desig de processos no violents.
Revisita del film de Nicolas Cage: enriquiment, venda a ambdós bàndols i destrucció familiar com a cost moral.
Record d’un film sobre exmilitars, tràfic de drogues i conflictes en una escola; armes com a accelerador del conflicte.
Comiat; avanç del tema “Culpables i innocents” amb Falso culpable (Hitchcock).
Tema central del programa
El programa gira al voltant de dues línies principals: d’una banda, les ressenyes de 10.000 km i Still Alice; de l’altra, el debat temàtic El dimoni de les armes, travessant cinema d’autor i blockbusters per explorar la cultura de les armes, el seu ús polític i social, i les seves representacions al cinema.
"Una música delicadíssima per una pel·lícula duríssima" — a propòsit de Lord of War
Punts clau
- 10.000 km: gran acollida per la seva proposta minimalista, l’ús intel·ligent de la tecnologia (Skype, Google Street View) i dues interpretacions magnífiques.
- Still Alice: interpretació excel·lent de Julianne Moore, però crítica a una narrativa considerada massa òbvia i menys potent que El hijo de la novia.
- El dimoni de les armes: contrast fort entre l’òptica nord-americana (dret individual a portar armes) i l’europea (monopoli estatal de la violència i memòria bèl·lica), amb pel·lícules que qüestionen el militarisme (X-Men: Days of Future Past, Capità Amèrica: The Winter Soldier, Interstellar) i el negoci del tràfic d’armes (Lord of War).
- Altres: racó de biblioteca sobre cinema negre (Drive, Pulp Fiction, No habrá paz para los malvados), l’estrena alternativa Crisis i el model de sessions-col·loqui al Cinema Girona, i una mirada humanista a la migració a Le Havre (Kaurismäki).
Ressenyes
10.000 km (Carlos Marqués-Marcet)
- Proposta formal: pla seqüència inicial de ~20 minuts impecable per establir la relació de la parella abans de la separació.
- Recursos narratius: ús orgànic de Skype, Google Street View i el correu electrònic per traduir emoció en llenguatge digital.
- Interpretacions: David Verdaguer i Natalia Tena, punyents en primers plans; química i versemblança constants.
- Temes: amor a distància, dificultat de la comunicació, i lectura fina sobre dinàmiques de gènere (pregunta clau: “m’estàs demanant permís per marxar?”) que activa una discussió sobre masclisme subtil i autonomia personal.
- Premi i recepció: guardons Gaudí a millor guió, direcció, interpretacions i millor pel·lícula no catalana.
- Imatges memorables: l’escena del preservatiu i el silenci com a síntesi d’un trencament emocional.
"La comunicació és sempre molt difícil" — lectura central del film
Still Alice (Richard Glatzer, Wash Westmoreland)
- Focus: Alzheimer precoç en una acadèmica brillant de ~50 anys.
- Virtut principal: Julianne Moore sosté la pel·lícula amb un treball majúscul.
- Observacions crítiques: trama percebuda com massa convencional i amb un deteriorament menys consistent en comparació amb El hijo de la novia (on hi ha més història i una vivència més rica de la família).
El dimoni de les armes (Debat)
Marc conceptual i òptiques
- EUA: defensa del dret individual a portar armes i recel del monopoli de la violència per part de l’Estat.
- Europa: memòria de les guerres i construcció d’unitat post-1945; rebuig majoritari a l’arma privada i confiança (crítica) en l’aparell estatal.
- Negoci global: tràfic d’armes com a motor d’inestabilitat en conflictes (Àfrica, Pròxim Orient).
Blockbusters amb mirada antimilitarista
- X-Men: Days of Future Past: retrocés al 1973 (Kennedy, Vietnam, Nixon) per qüestionar l’escalada armada.
- Capità Amèrica: The Winter Soldier: crítica a la Patriot Act, seguretat vs llibertat, i el pes de les corporacions militars.
- Interstellar: prioritza la supervivència de l’espècie i relativitza enfrontaments; el viatge en el temps apareix com a mecanisme reflexiu més que bèl·lic.
Tràfic d’armes i ètica: Lord of War
- Retrat del negoci clandestí (Nicolas Cage) que nodreix ambdós bàndols i destrueix llaços familiars.
- Paralllel amb el tràfic de drogues: enriquiment a costa del col·lapse social.
Migració, control i armes: Le Havre (Aki Kaurismäki)
- Humanisme contra la persecució administrativa i la violència institucional; el paper de la comunitat davant l’aparell repressiu.
"Les armes, en si mateixes, ja són un dimoni" — tesi ètica del debat
Biblioteca i cinema negre
- Catàleg temàtic de la Biblioteca Joan Margarit (Sant Josep) sobre cinema negre: de L’àngel blau a Drive i No habrá paz para los malvados.
- Llibres recomanats: “Pesadillas verdaderas y falsas” (Noel Ceballos), “El cine negro” (Víctor Arribas), “Anatomía del crimen” (Mariano Sánchez Soler).
Estrena alternativa i exhibició
Crisis (Manuel Mira)
- Idea potent sobre una societat que prohibeix la paraula “crisi” i persegueix el dissens; pel·lícula coral.
- Limitacions d’execució: risc de reiteració i manca de versemblança.
- Model de projecció: Cinema Girona amb passis setmanals i col·loqui amb el director (format cinefòrum continuat).
Notes diverses i proper programa
- Joan és a Londres (Billy Elliot, musical); mencions a Drive, Pulp Fiction, No habrá paz para los malvados.
- Proper programa: Carme presenta Culpables i innocents amb Falso culpable (Hitchcock) com a protagonista.

