El festí de Babette: cuina, gràcia i redempció — del cinema danès als 6 criteris de Murch + novetats de la Filmoteca

Cinema sense condicions. C'est un choc qui chante dans mon cœur. Viens, ne sois pas le réveil, c'est bien la voix libérée. Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur. Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur. Viens, ma beauté, que j'adore. Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur. Je te ferai, grande dame. Oh, je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme. Viens, viens, viens, il voit ta peine. Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur. Viens, ne sois pas le réveil, j'éveute mon bonheur. Par ton son, ma beauté, il peut de mon bonheur. Viens, tout mon cœur t'appelle, tu seras grande dame. Je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme. Au bien, au bien, au bien. Au bien. C'est toi, c'est toi que j'aime. Ton cœur et mon cœur m'aiment, l'amour nous vit. Molt bona tarda, amigues i amigues, estem a Ràdio Desbens, Cinema Sense Condicions. A l'equip habitual, però mai està de més recordar-lo, Jan, els Comandaments. Què tal, Jan? Què tal, com estem? Com ha anat la setmana? Pregunta obligada? Alguna novetat important? Doncs mira, cinematogràfica no, però content pels dies i que duri més el sol. Sí, sí, sí. Feia ja bastant que no feia el programa. Ara estem fent el programa amb llum de dia encara. Exacte. Molt bé, doncs benvingut. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. I també la pregunta obligada, perquè a vegades podem passar coses a estar bones, no? Sí, sí. Com ha anat la setmana? La setmana, bé, com sempre. Productiva? Ha tingut un final bo, inesperat, però que és un secret. Ni a tu te l'explicaré. Carai, això... Ja saps que no te l'explicaré. Això sembla la pel·lícula d'avui. Vull dir que no te l'he explicat, per tant, vol dir que d'alguna manera sí. D'alguna manera te l'explicaré quan pugui. Quan puguis. Quan pugui. Ara no puc. Llavors, el nostre públic també potser els explicaré. Ja sabem que els secrets, quan es comparteixen, deixen de ser secrets. Absolutament. Jo tinc terror quan et dic. Això és un secret, eh? Bueno, vigila. Bé, i escolteu, el que us parli, Pep Armengol, que una setmana més té el plaer d'estar amb vosaltres. I aquesta vegada hem començat amb una peça que és un... Bé, està interpretada. Un duet, no? Interpretada per un duet, efectivament. És una peça de Don Giovanni, de Mozart, i serveix per introduir-nos a través del treball musicogràfic que va fer Per Norgard, amb la pel·lícula El festí de Bebet, de Gabriel Axel. Una pel·lícula de 1987, que també el mateix Gabriel Axel va fer el guió, que és una excel·lent adaptació de la novel·la curta, homònima, de Karen Blixen, autora danesa, que va publicar amb el pseudònim d'Isaac Dinsen, que com a comentari adicional podem dir que és també la creadora del relat que va donar origen a Memòries d'Àfrica, el 1985, dirigida per Sidney Pollack en cine, interpretada per Robert Redford i Meryl Streep, que va ser un succès de públic increïble i també amb una música extraordinària que recordarem sempre. Potser és una pel·lícula que algun dia també la posarem. Sí, sí, ara fent aquesta també ho he pensat, que tenia sentit posar-la. La posarem com a clàssic perquè... És prou antiga com a clàssic per fer, eh? Sí, té sentit de tenir-la. I quines dos pel·lícules més diferents, no? Dóna la mateixa escritora. Absolutament. És ben curiós, és ben curiós, és clar. A més a més, sembla que tant amb l'una com amb l'altra hi ha qüestions biogràfiques entremig, eh? Sí, sí, sí. Perquè ella va tindre una vida, podríem dir, bastant sacsejada. Bé, això que en castellà es diu agitada. Sí. Bastant moguda. Molt moguda. Exacte, una vida molt moguda. La Dinesen, que saps que, bueno, d'allò és Karen Blixen, és el nom d'ella. D'ella, que per aprendre d'un marit, un marit que va tenir. Bé, la música, ja em dic, que és de Per Norgard, i seguint una mica amb la fitxa tècnica de la pel·lícula, el muntatge és de Finn Henriksen, els productors és Norwich Nordisk Film i Jazz Betzer, la distribuïdora Metro Goldinmeyer i Filmex, i la durada de la pel·lícula, 103 minuts. Sí, sí. Aquí sí que és una durada, que aquí no hi ha hagut talls per cap banda, per tant, és universal aquesta durada. Sí. La fitxa artística, ja que estem fent un repàs, digue-se'm... Sí, jo això només no ho he agafat. L'esquelet de la pel·lícula. Tens més tu que jo. Tenim, com a protagonista en el paper de Babet, que dona nom al títol, el festí de Babet, la fantàstica, sempre, Estefan Odran, que coneixereu sobretot perquè va tindre una dilatada carrera compaginada amb el que va ser durant una època de la seva vida el seu marit, el cineasta francès de la Nouvelle Vague, Claude Chabrol. Els dos van fer 7 o 8 pel·lícules molt interessants, dintre de la línia chabroliana, que ja sabem que era una línia que estava propera o fent coses d'una imaginació o recreació hikostiana. Bé, després tenim, amb el paper de Lorenz Lohenheim, el general entre nosaltres, el coneixereu millor, si veieu la pel·lícula, com el general, Jard Kuhl. Hi ha dues germanes que són molt importants, les filles del pastor, una es diu Martina i l'altra Filipa. Martina és l'actriu Bridget Federspiel i la Filipa Bodil Kier. Joves i velles? O et surten les quan són grans, aquestes? Són les grans. Perquè se les veu de joves i se les veu de velles, sí. De grans. Després tenim el tenor, perquè la pel·lícula té el nom d'Aquíles Pepén. Ah, verítol. Jo he trobat tenor. No, no, és verítol, és verítol. Està demanat a la meva senyora que és... Llavors no hi ha discusió. Que és allò, que és soprano. Mira, ho corregeixo. No, no, és que jo també tenia el dubte perquè he buscat i m'ha sortit tenor. I jo no sentia que fos un tenor. He pensat, igual t'equivoques, i li he preguntat a ella que no s'equivoca. No observar fareu bé si no es creieu tot el que diu internet, perquè jo ho he tret d'internet. Sí, sí, verítol. Bé, en el paper d'Aquíles Pepén, el verítol, i Jean-Philippe Lafont. I després hi ha un moment que costa bastant de trobar, en el que surt una noia sueca, un paper testimonial, que està interpretat per l'actriu bermagnana Vivi Anderson. Bé, dit això, estem a dintre d'una història que, com hem dit, és la recreació d'una novel·la curta. La novel·la aquesta transcorreix a l'últim terç del segle XIX, durant el conflicte que hi va haver a París, entre la comuna i els... Els comunars i l'exèrcit en part del cabell general. L'exèrcit, sí. L'exèrcit regular, diguem, per un cantó francès, unit a les tropes... Una mica era un conflicte d'alguna forma, d'alguna forma era un conflicte també entre francesos. És un tema de classe. Hi va haver repressió, sí. Un tema de classe i de reclamació dels drets. Per mi és la següent revolució francesa, diguem, uns quants anys després, el 1871, la revolució, i l'anterior no arriba a cent anys abans. I d'alguna manera connecten. La reivindicació és molt similar. Arribant, aquí no hi ha reis, però sí que volen derrocar el govern legítim, que ja teòricament legítim. I com que és un tema que m'agrada molt, és el meu que he estudiat, però molt ràpid. En definitiva, és una etapa revolta. El problema és que dura hores. És a dir, és com la declaració d'aquí d'independència. Això els va durar molt poc. La d'aquí, em sembla que ja l'hem posat com a declaració d'independència. Sí. Ja l'hem... En el Guinness. Sí, en els rècords Guinness. Segurament, clar. I després també és molt d'un barri concret. O sigui, no és tot París que estava revoltat, sinó que és una condició molt concret, que ara no recordo quin és, el que bàsicament va fer la... Una pel·lícula molt interessant que hi ha, que és, per exemple, parla de la comunitat. Amb aquesta revolta va morir el marit i el fill de Babette. I això va fer que ella sortís de París, deixés de defensar els seus ideals, i posés camí de per mig. I llavors, a través d'una història que no anirem ara a explicar-la, ella arriba a un extrem de Dinamarca, la península de Hollàndia, i allà, doncs, entra a formar part del servei d'una família modesta, que estava... En aquell moment, la família... Eren dues germanes, filles d'un pastor protestant, que es havia mort, i que elles, naturalment, no tenien diners per tindre servei, però ella diu que no vol servei, l'únic que vol és estar allà i ajudar-les, i que ho farà gratuïtament. Això durarà 14 anys, i després, la mateixa Babet és tocada per la sort, li toca la loteria, que cada any la comprava un amic seu i l'hi enviava des de París, i en aquest cas, li toquen 10.000 francs, i en aquests 10.000 francs, Babet organitza el que dona nom a la pel·lícula, un festí d'homenatge al centenari del naixement del pastor protestant. amb gran sorpresa per part de les filles, que elles no volien fer altra cosa que un petit refrigeri, i ell els diu que els hi farà un sopar francès. I aquest és l'esquelet de la pel·lícula. Però la pel·lícula, amigues i amics, és molt més profunda que això. La pel·lícula és una història d'amor, la pel·lícula és una història que té, a través d'aquesta festa d'hedonisme, que és la recreació d'un gran menjar, és en realitat també, una mica, la recreació d'una vida, el sentit que té per Bebet, en aquest cas, una mena de redempció de tot ella el que la vida l'ha fet patir i troba amb fer aquest fet altruista d'invertir tots els diners d'un premi, tingueu en compte que aquests 10.000 francs francs de 1.800 i pico, cap a finals de 1.800, representarien, s'ha calculat, representarien ara un sopar per 12 persones, que allí van ser també 12 persones, equivalent a 150.000 dòlars USA d'aquest moment. Molt fort, eh? És a dir... Jo no sabia aquesta equivalència. Sí. Sabia que eren molts, però no sabia quan. Estem parlant d'un sopar important. nosaltres tenim aquí fins i tot el menú del sopar. El sopar eren set plats i sis begudes. I comença a servir-se amb una sopa de tortuga gegant, segueix un blinis d'emidoff, blinis de caviar, de caviar, sí senyor. Unes gualles al sarcòfag, una amanida, formatges del millor que hi havia, babà el rom i fruites fresques, raïms, figues, pinya, etc. De begudes, xerès amontillat amb sopa. Que ho diu el general, això. Que ho diu el general, diu, és el millor amontillat que he pres mai. I era un home que venia de l'acord, és a dir, que segurament estava acostumat a fer grans àpats. I la manera que menja era un coneixedor. perquè quan prova el vi, diu, un moment, garçó, perquè hi ha un noi que és un nebot de la de la babet, de la babet, que està servint i diu, perdona, això és un bebclicot de 1860? Diu, sí senyor. I això ho van servir amb els blinis, perquè cada vi anava d'acord amb el plat. a continuació van servir un clos de bujó de 1845 que aquest anava amb les gualles i amb els formatges. Aquest és el negre. Aigua amb les fruites, cafè, xampany i mar de xampany. Això m'agrada molt, això del mar de xampany, perquè a una època, te'n recordes, que abans en preníem quasi sempre, al final, jo de tancament, sempre es prenia molt mar de xampany. I s'ha perdut aquest costum. Sí, perquè han entrat els gallecs i ens han col·legat allà. Un orojito, un orojito amarillo, un orojito blanco. Un xarruc d'aquí, un xarruc d'allà. És veritat, és veritat. Sí, ha canviat, ha canviat els costums. En pocs anys, eh? Doncs no, no, no, sí, sí, em sembla interessantíssima la pel·lícula per veure. Aquí hi ha uns aspectes tècnics, perquè és molt rica la pel·lícula en fotografia, en muntatge, en direcció d'actors. Què? Et cedeixo la paraula? Sí, la pel·lícula, jo crec que, no, em permet simplement entrar una mica abans en el seu, tu has explicat impecable tot. L'únic que jo diria que per mi el que més m'impressiona en les pel·lícules, ja et vaig dir que jo l'emoció abans que res, a mi el que m'impressiona més d'aquesta pel·lícula cada vegada que la veig, ja amb aquesta és la tercera i el llibre l'he llegit una vegada, tu ja has llegit dos, jo ara demà intentaré tornar a llegir el llibre en algun moment si tinc, i si no demà ha passat. El que més m'impressiona a mi i que m'emociona fins i tot quan l'estic veient en algun moment és l'acte, el fet de l'acte de generositat que té, o sigui, la pel·lícula que de primer et prepara en l'ambient, no diré hostil, però un ambient realment molt religiós i profundament protestant i aquest pare tan bé però molt dur també i aquella gent que és tan seriosa i que ho baieixen tots, van a la una amb les ordres que dona el pastor i que després aquestes gent una vegada perdin el pastor, ells segueixen amb els bons costums que va deixar ell i que quan s'integra ella a la família ja abans fins i tot de fer el festín ja notes que els costums a la casa no és que s'hagin relaxat, s'ha morosit una mica, la relació en tensa es va com a morosint. Bé, perquè ella té la funció d'un àngel però no un àngel del senyor, un àngel un àngel vingut del cel vingut del cel del cel o de París, sense afectacions de cap tipus que té la facultat de tot i que estem a dintre d'una comunitat molt estricta anar trencant poquet a poquet barreres sense pretendre i sense forçar no, exacte, no força en cap moment. és l'exemple que dóna és l'exemple d'altruïsme correcte, correcte i ells que són precisament la seva religió els parla de la caritat de la generositat en el fons són una mica agassius que es diuen en català són un poc tacanyos en el fons són tacanyos amb sentiments i ell en canvi els ensenya que no fins al punt que és clar l'exemple màxim el paradigma de tot això és despendre's d'una fortuna personal que li haguéssim pogut donar per viure còmodament durant molts anys amb un sopar que regalen aquesta gent i el ple que té ella mentre l'està produint o sigui el ple a la cuina tu ja sé que a la cuina no t'agrada gaire però t'agrada menjar però a la cuina no t'agrada tant estar-hi estar dintre la cuina estar dintre la cuina sí no t'entusiasme soc molt sí a mi sí i llavors jo veient-la amb ella que la meva senyora també és molt cuinera evidentment hi ha un sal aquí efectivament la babeta és una grandíssima cuinera veure-la com fa les coses és una meravella hi ha un personatge que és el general que té un nom que és una miqueta més complicat sí per tant en lloc de dir-li Lawrence Lohenheim Lohenheim dient-li el general ho has dit crec que va per aquí i llavors aquest general Marc sempre va donant l'aprovació a tot sí anaves a dir una cosa concreta el general que deia alguna cosa concret no bueno no sé ara exactament per on volia anar però en realitat aquí hem de dir una cosa tenim per una banda la part religiosa perquè una mica aquest sopar té reminiscències o tenim en compte que són 12 comensals hi ha un sopar molt famós que és el Sant Sopar que també eren 12 comensals hi ha un dinar molt famós que eren les bodes de Canà i aquestes coses surten a la pel·ligua en surtin no n'apareixen però aquí en aquest cas jo diria que és un sopar que té tres funcions dos funcions d'emprenta d'amor i és que les dues germanes per camins diferents tenen dos oportunitats d'estimar que amb dues rebutgen per respecte a la figura del pare que ja ha mort i elles han de continuar el que entenen que és la seva obra perquè diguem-ho ja aquest pastor va crear dintre el que és el protestantisme d'aquell llogaret va crear una mini congregació que segueixen a peu de la lletra les les instruccions o les doctrines que els hi havia dit ell a base de sermons etc. Bé doncs aquestes dues vertences una bé a partir de la música d'aquí ve el duell que heu sentit que és la Filipa i Papent Papent és el baríton correcte i Filipa és una de les dues germanes que canta com els àngels el Papent s'enamora profundament d'ella per tant ell s'enamora profundament d'ella i ella també d'ell però hi ha la contenció llavors per l'altra banda hi ha el general que en aquell moment quan eren joves tots ell era caporal com a caporal era un home d'aquells que li agradava jugar estava endeutat una mica en buscar raons i tal i llavors el seu pare el va castigar en uns altres temps i el càstig era enviar-lo tres mesos amb la seva tia que vivia curiosament en aquesta mateixa comunitat de Hurlàndia i allà un dia anant amb el cavall a distreure's per passar una mica el temps va conèixer a la Martina l'altra germana exacte immediatament hi ha un creuament d'imatges des d'ella a terra i ell dalt del cavall i amb aquestes imatges ja en tenim prou els espectadors per entendre'ho i ells dos per fer-nos sentir que hi ha una atracció i realment com tu dius es trenca simplement perquè hi ha el pes d'aquesta doctrina que els impedeix sortir d'aquella casa llavors per mi ah aquí ve el que volia dir abans per mi l'important d'aquesta pel·lícula i de la obra perquè si busqueu la novel·la escolteu jo tinc aquí una que és El festín de Babet està en castellà però està il·lustrat molt ben il·lustrat per Noemí Villamuza Nòrdica Libros és un llibret extraordinari i tu jo tinc una edició de petits plaers que és en català que és en castellà en català en català traducció de la Maria Russic i que també la trobo estupendament traduïda aparentment i que no té dibuixos però té una portada molt maca però no té dibuixos efectivament recomanem recomanem el llibre en dues hores n'hi ha prou per sí per llegir-la i a més a més val la pena repetir alguna escena perquè realment té densitat i és extraordinàriament ben escrita l'obra recomanem en aquesta ocasió el Festi de Babet o el Festi de Babet com a pel·lícula ens sembla una obra mestra i el recomanem també com a llibre i tingueu en compte una cosa ja he dit abans que era per mi una excel·lent adaptació una excel·lent adaptació per mi no és seguir el peu de la lletra al llibre per bo que sigui llibre sinó fer-te el teu i donar la teva versió i això és el que va fer Gabriel Axel el director per tant hi ha la possibilitat de gaudir molt del llibre perquè és la mateixa història però amb un plantejament diferent és a dir que en aquest cas recomanem recomanem les dues coses del nou art i llavors el que anava abans és em preguntaves sí jo dic per mi una de les coses més profuns i més importants de l'adaptació és que l'adaptació ens desmunta el que podria ser el gruix de la convenció d'un cristianisme protestant ortodox ens la desmunta i ens fa veure una visió mística de la vida que va molt més enllà del que són les religions tenint en compte que hi ha un més enllà diguem-li esperit diguem-li no sé alguna cosa immaterial que s'elvira a través d'això i llavors això queda molt reflexat en una de les coses que diu el el pastor i és el que fa referència a que els camins del senyor atreveixen muntanyes i atreveixen la neu i són capaços de passar per sota de coses que els humans no veien no podem veure no percebem llavors què vol dir que ja per aquí el pastor ens donava a entendre que hi havia la possibilitat que durant la vida el possible esdevingués l'impossible esdevingués possible hi ha un moment que em preguntaves els temes tècnics a veure la pel·lícula a mi m'arriba molt més per la pell és una pel·lícula que jo la percebo tan perfecta en el fons és a dir primer que percebo la pel·lícula percebo que la pel·lícula segurament és danesa cosa que ja sé i que per tant té un background de cinema nòrdic però també bàsicament danès que pesen a la pel·lícula i aquesta pel·lícula la fas estrictament amb unes llums potser més contrastades més o menys la foto no tan preciosista més plana i tens un Dreyer pràcticament sí és que hi ha actors aquí de Dreyer actors de Berman clar clar hi ha una barreja aquí i és clar Dreyer hi és present d'alguna aquest estetisme l'equip artístic té molt a veure amb tot el que és la França escandinava d'Europa però el resultat també dona molt aquestes pel·lícules serioses de Dreyer no parlo d'Ordet que potser l'agència la vista Ordet la paraula es diu és una pel·lícula potser la més seriosa de Dreyer però hi ha d'altres que són una mica una miqueta més obert i m'han recordat una mica aquesta pel·lícula és a dir que aquest realitzador que per altra banda que tu em deies abans que no té cap carrera notable més que aquesta avui en dia seria un one hit wonder avui en música es diu one hit wonder un d'allò d'una sola pel·lícula pràcticament en té més però aquesta és tan notable respecte a les altres que no hi ha discursions perquè tingueu una idea les altres deuen ser pel·lícules que es devien veure a Dinamarca exceptuant la tercera que va fer que aquesta la va enviar al Festival de Berlín que va passar sense pena ni glòria i va tornar cap a Dinamarca i ja està en canvi la que estem parlant avui és una pel·lícula que va tindre un reconeixement des del primer moment arreu arreu del món o sigui és una pel·lícula que va tindre l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de l'any 1987 va tindre una menció especial al Festival de Can a la secció oficial de 1987 va estar nominada al Globus d'Or com millor pel·lícula internacional va tindre el premi a la millor pel·lícula als BAFTA els BAFTA a part de tindre el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa va estar nominada a millor fotografia millor guió adaptat millor actriu Estefan Otrán millor direcció Gabriel Axel en fi millor pel·lícula també i a més a més els Premis César va estar nominada com a millor pel·lícula europea fixeu-vos que és curiós que un director que pràcticament no havia sortit la seva producció perquè havia treballat molt també per la televisió va fer una adaptació d'Eugènia Grandet per exemple però i Senyorita Júlia o Senyoreta Júlia que em sembla que l'havia fet Bob Hiderberg amb cinema doncs però ja dic deixant de banda el que és els treballs en televisió un o dos curtmetratges i quatre o cinc pel·lícules que no van sortir allà resulta que ens fa de sobte guió i direcció el qual vol dir que no és que tingués ajuda d'aquí o d'allà no, no era l'obra en què ell es va fondre i la va clavar deies tècnicament jo tècnicament no ho sé però per exemple ella en el minut 40 més o menys 41 de la pel·lícula parla del bitllet que té de loteria que ella cada any el que deies tu vas l'envia una persona de París li compra la mateixa loteria bé després ens diu que han passat uns anys el minut 42 26 ens diu que han passat uns anys hi ha un trànsit d'anys que podem xifrar potser en dos o tres o quatre anys que hagin pogut passar entre una cosa i l'altra i retrobem la mateixa família que ella l'hem deixat en aquest punt que semblava que tot era flors i violes que tot anava bé que la seva presència havia provocat realment un benestar els trobem a tots ara molt més irritables tots els membres al voltant de la taula que sempre no els veiem els trobem que estan molt més irritables i aquest intercanvi de retrets arriba al punt que ella ha de posar pau en aquesta manera és a dir s'ha convertit en una figura realment central això no és tècnic ni deixa de ser-ho perquè la pel·lícula en el fons està muntada en base a un art dramàtic que si és cert que fa alguna nada endavant i endarrere al principi però una vegada ja enfila l'art natural ja vas seguint tota una cronologia natural i la pel·lícula sempre juga de una manera molt lineal explicar les coses linealment excepte quan ha de trobar el contrast en l'alternança de seqüències és a dir en aquí passa això mentre allí passa allò en aquí està passant això mentre allò està passant allò i quan ho juga a tope a les escenes culminants que són les del menjar a la taula passa una cosa a la cuina a la cuina passa una cosa aquí té un món magnífic per anar dient clar i a la cuina una cosa magnífica que m'ha semblat i no és tècnic evidentment és sensorial a mi m'emocionen aquestes coses els tres personatges ella quan arriba sí ella quan arriba al cotxe amb el general i la seva mare perquè el general ve amb la seva mare hi ha una senyora avui diríem quasi centenària però segurament no n'hauria de tenir 70 anys però bueno avui en dia semblaria però en allí no ho sé a l'època ha canviat molt tot això de les edats arriben amb un cotxe típic de cavalls i ella enseguida la preocupació és que el cavall el que porta el cavall entri a la cuina voleu un vi o alguna cosa entra i no és que prengui un vi és que ho pren tots els plats prova fa com una cata però perquè ella l'invita a fer-ho el té assegut allà i li va donant ja prova això i per una altra banda està el seu nebot que és el que l'utilitza per servir per servir i en aquest no li permet tastar res perquè un cuiner no pot tastar un cuiner no pot beure o sigui un garçom un cambrer no pot beure però en l'altre i aquesta generositat ja comença per aquí que bonic que és això i te'n dones compte al final de tot quan s'acomiada d'ell i li diu ara se'n van els senyors perquè perdona digues digues ressaltar una cosa aquí també és una forma de carregar-se l'elitisme clar clar clar o sigui ha fet un menjar per tothom el primer que ho prova és un pobre és un pobre és un pobre home és un pobre home d'aquí la gran lliçó de la pel·lícula realment a mi m'arrasta l'emoció en aquesta pel·lícula perquè l'altre sí soc capaç de valorar que hi ha un muntatge molt fi que hi ha un treball actoral molt fi que les coses estan explicades tornem molt realistes és a dir ella com està cuinant és absolutament increïble el realisme que té la cuina quan de cop tira el foc ha de créixer i és una cuina econòmica les que dèiem abans una cuina econòmica efectivament i el foc no creix d'una manera perquè si no evidentment hi ha algú que l'està fent per sota que funcioni però coincideix perfectament amb els gestos d'ella ella tasta i te la creus que està tastant aquell suc o aquella sopa és a dir tot és d'una finor i quan acaba el dinar una mica també té un aspecte religiós com es renta ella es renta les mans es renta la cara té un punt religiós té un punt religiós es renta les mans i es renta la cara és com el capellà aquell quan anava amb la pàgina és un sacrament realment sí senyor és veritat això tens més raó llavors es queda sola asseguda en una a la cuina en algun punt apujada allà i està amb tot el cansament que deu portar a sobre però també amb tota la felicitat d'haver estat fent realitat aquest aquest servei perquè en el fons ella ho fa perquè ho vol fer punt però realment si tu ho analitzes des de fora és un acte de generositat extrema cosa que li fan notar i és una escena super emocional i super emotiva quan hi ha se n'ha anat tothom en aquesta magnífica sortida que fan tots per la porta surten al carrer el cel estrellat meravellós la neu els primers a sortir són el general i la mare és veritat amb l'ordre natural digués hi ha una cosa que m'agradaria llegir perquè em sembla extraordinari i és que al vell mig del sopar es posa d'en peus el general ah sí senyor i fa un discurs interessant i diu així s'han abraçat la misericòrdia i la veritat amics meus la rectitud i la felicitat es besaran mutuament l'home amics meus és fràgil i estúpid se'ns ha dit que la gràcia hi ha que trobar-la en l'univers però en la nostra miopia i estupidesa humanes ens imaginem que la gràcia divina és limitada per aquesta raó tremolem tremolem abans de fer la nostra elecció en la vida i després d'haver-la fet seguim tremolant per por haver escollit malament però arriba el moment en què s'obren els nostres ulls i veiem i entenem que la gràcia és infinita la gràcia amics meus no ens exigeix res només que l'esperem amb confiança i que la recompensem amb gratitud la gràcia germans no imposa condicions i no fa distincions amb ningú de nosaltres en particular la gràcia ens acull a tots en el seu pit i proclama l'amnistia general mireu allò que hem escollit se'ns dona i allò que hem rebutjat se'ns concedeix també al mateix temps si allò que vam rebutjar ens és besat sobre nosaltres en abundància doncs s'han abraçat la misericòrdia i la veritat i la rectitud i la felicitat s'han besat mútuament aquest és el discurs central del sopar que té dos receptors directes que ell pretén que tingui dos receptors un tots i l'altre la seva ex la que hi ha al redó de la porta que ell va pretendre i que d'alguna manera la dona que ell va pretendre i que d'alguna manera li està també tirant una mica aquí tancant el cicle tu i jo haguéssim pogut tenir aquesta bueno no passa res no tenim pressa en aquest món som això passatgers que anem això em sembla molt bonic és molt bonic aquest text a partir de què surten si te'n recordes hi ha l'escena que surten uns retrets que abans s'han fet a lo bèstia enmig d'aquell moment que tenien dolent ara surten però de broma fan els retrets amb broma ah tu em vas estafar aquelles idees i tal però ara no passa res i tal és a dir això és entre els comensals és molt bonic és molt curiós o aquella dona perquè hi ha una superació de les misèries humanes exacte aquest discurs els propicia o ells mateixos estan en un punt per l'alegria de la beguda de la menja estan en aquest punt que ja s'ho perdonen tot i això és la gràcia que el perdó que el perdó vingui donat per una cosa tan mundana surt la bondat que hi ha dintre d'ells i després hi ha un gran muntatge de primers plans que m'ha agradat molt quan ella quan ella canta i tots són feliços i tal estan al voltant de la ella vull dir una de les dues germanes mai recordo quines són el nom la Filipa la Filipa és la cantant és la cantant la Filipa està cantant i dos dones abans que comencin a cantar dos dones es beneeixen entre si nou tancament bonic del tema dos homes també des de lluny es envien una benedicció i ella canta i tots són feliços estan al voltant d'aquella tauleta més petita i estan tots allà escoltant i a partir d'aquí realment hi ha un gran muntatge de primers plans de reaccions d'un de reaccions de l'altre tots d'una riquesa de matisos i el sol fet de col·locar en el seu lloc amb un tempo fantàstic per això sabia que aquest muntatge t'agradaria perquè està molt molt ben rimat té tot això que bueno del que una pel·lícula ha de tenir però que no sempre té malauradament en aquest cas ho té i llavors una mica més tard el general i anem a lo particular quan ja es dirigeix directament a la germana que ell va pretendre en algun moment la Martina la Martina li diu he estat amb vostè tots els dies de la meva vida que és aquella sensació que tens d'aquests enamoraments de tota una vida que en un moment s'han frustrat però que és evident que està dient la veritat tu saps que això passa és a dir que l'enamorament té aquesta constància és a dir i l'hi està dient amb una sinceritat absoluta i afegeix vostè sap que això és veritat i ella diu sí sé que ho és sí senyor sí senyor sí senyor sí i inclús diu li cadria seguiré estant amb vostè diu ell ah sí cada un dels dies que em restin per viure sí senyor cada nit m'asseuré si no corporalment el que no vol dir res sí de manera espiritual que ho és tot assopar amb vostè exactament igual que aquesta nit doncs aquesta nit he après estimada germana que en aquests mons tot és possible sí senyor i a partir d'aquí és quan agafen ja surten els primers van agafar el carro i se'n van bé ell encara afegeix encara hi ha potser sí així és estimat germà en aquest món tot és possible tot seguit es van acomiadar amb un gest breu però encara hi ha una cosa que te la deixo per tu que és és el tancament que crec que és la revelació final de la història del festín del festín de Babet sí elles li pregunten exactament de tiro del llibre tiro del llibre perquè és el que tinc a veure ara serà la versió un bon relat s'ha de guardar el millor perquè està en la pel·lícula està pràcticament igual en aquest cas dir ella li acaben de dir que com pot ser que s'hagi despès aquesta fortuna ella els explica això ah aquella famosa frase que hi ha meravellosa que diu un artista mai no és pobre correcte és a dir quan ells diuen vostè ara què farà si no s'ha quedat les dues germanes li diuen no no sí 10.000 euros imagina tu el que eren 10.000 francs d'aquell moment el que has dit tu abans una fortuna diuen sí però un artista mai no és pobre i a mi aquesta frase m'emociona per la part que tenim una mica d'artistes tots plegats perquè realment és cert és cert és a dir l'artista sembla té què té l'art que té amb ell aquest art l'enriqueix ella què té aquest art meravellós que té que amb una cuina és capaç de fer el que sigui amb els ingredients necessaris fa el que pot és que un músic sempre podrà fer música encara que sigui al metro és igual aquest també és un tema exacte és perquè té la possibilitat de guanyar-se la vida però té una doble lectura és perquè encara que no se la guanyés l'art també l'enriqueix és riquesa és ric també està molt bé i ella com a cuinera queda enriquida fent aquest sopa efectivament com a persona humana acaba de fer un acte absolutament perquè clar el que no tenen les dues germanes diu però si amb aquest premi vostè podria anar i viure el rest de la seva vida tornar a París i viure de renta el rest de la seva vida doncs no en aquest punt més o menys s'acosta la Filipa a Bebet i va passar-li el braç per les espatlles el cos de Bebet era com una estàtua de marbre contra el seu però ella tremolava de cap a peus és esplèndida va passar una estona abans no pogués dir res aleshores va xiuxajar amb la cara molt a prop de la cara de Bebet però això no és el final Bebet estic convençuda que això no és el final al paradís seràs la gran artista que Déu volia que fossis i mentre lliscaven llàgrimes per les galtes va afegir oh com encisaràs els àngels aquest aquest és rebrar rebrar rebrar el clau d'una manera d'una manera esplèndida la teva la teva felicitat no acabarà perquè mereixes una felicitat en aquest amigues i amics univers que se'ns espera el festiu Bebet us està esperant és un festiu d'emocions tant a internet com amb obert a Youtube sí sí també està a Youtube no sé quina qualitat té la còpia però però en el Filmin la té a Filmin per cert està qualificada amb un 8,3 que Déu n'hi do i ja està és una pel·lícula sí exacte està a Filmin jo crec que la major part de qualificacions han de ser d'obra mestra jo mateix quan he acabat l'hi he posat l'altre dia no em poso gaires Deus i avui l'hi he posat un Deu jo també i ho he argumentat dient el que hem dit ara una mica més en curt és que jo crec que els Deus s'han de reservar per pel·lícules com aquesta no no pots regalar regaladeus no perquè clar hi pot haver una pel·lícula que et diverteixi molt hi pot haver una pel·lícula que realment estigui molt ben interpretada i tal però una pel·lícula amb el que té una ensenyança i un fons tan profitós com aquesta això és difícil de trobar sí senyor o sigui ens hauríem d'anar per exemple jo una pel·lícula que és completament diferent però al final també creix i és un cim al fi de la pel·lícula és Dublineses de John Gius bueno no Los Muertos Los Muertos sí bueno que està basada amb Dublineses no no és el mateix cas novel·la i pel·lícula potser sí que tenen més punts de contacte del que sembla sí perquè la música també és important també i tant perquè aquí són les cançons religioses i també la música creada per la pel·lícula les dues coses tenen molta força i amb Dublineses i allà hi ha un vers que és extraordinari també una cançó no canviarem de pel·lícula però és veritat és veritat que tens tot a més Dublineses l'han fet l'han tingut com a pel·lícula clàssic de la setmana també avui parlant d'això m'has donat idea d'una pel·lícula ja la farem ja ho farem no l'anunciarem ja ho farem què fem ja ho farem perquè mira abans que entres tu sí en l'aula de cinema sí Anastasi Rinos dir perquè així ja ho sabreu que si no hi ha cap novetat i no l'esperem perquè estem convocats demà per parlar amb ell la setmana que ve tindrem un programa especial perquè hem aconseguit audiència amb el nou director Pablo Laparra Pérez de la Filmoteca de Catalunya i estem citats demà a la tarda amb ell i esperem donar-vos la versió directa d'ell mateix dels camins que prendrà en els propers anys la Filmoteca quines seran les coses bones que es mantindran que són moltes i quines es poden encara incorporar tot ja sabem que tot depèn dels pressupostos i la cultura si mentre no es demostra el contrari continua sent bueno les vies també les vies de tren també són bastant complicades però la cultura sol ser l'últim que rep aquí ah i l'últim que rep que rep alguna subvenció exactament molt bé recordant una mica aquell vell capellà que jo tenia que es deia padre Laseras en l'institut jo vaig fer amb ell cinquè, sisè i preu i diràs ara aquest noi per què ens explica això bueno Laseras sale el trigo era un pare era un pare era un religiós era un religiós castrista castrista no castrense castrense és a dir que era de l'exèrcit era militar i alhora bé era per tant aquest és dels que repartien hòsties de veritat sí però a mi en canvi he sigut el millor professor que he tingut i feia una cosa que jo faria jo ara també una mica no molt que era quan tu entraves a quart et feies tot el programari que havia previst per quart quan entraves a cinquè et repassaves tot el programari de quart i feies el de cinquè i quan feies sisè perdó cinquè, sisè i preu quan feies cinquè això que he dit abans sisè repetia el de cinquè i feia el de sisè i a preu repetia el de sisè i feia el que tocava és a dir que jo no sé com ho feia a quadrar el tio ho quadrava i per què ho feia? perquè tot i que tothom estava molt atent a classe era una classe realment molt bona i ell era molt bo tot i així ell sabia que l'atenció es dispersa a vegades i amb una ràdio explicar cinema no és fàcil llavors jo per ser fidel a les eres diré recordem que estàvem parlant de la regla dels sis criteris és a dir en el punt que haig de tallar un pla per anar-me'n a un altre en el muntatge cinematogràfic estem muntant la pel·lícula i això ens porta el gran Walter Munch que crea el que vam parlar l'altre dia com el gran muntador de so i muntador també de la pel·lícula del so com has dit la pel·lícula ara me'n recordo el la conversació la conversació sí senyor de Coppola i de tantes pel·lícules també de Coppola i de tantes pel·lícules que no són de Coppola és un gran muntador i és un gran divulgador de cinema però divulgador en el bon sentit de la paraula i elabora aquesta regla que ell se la inventa però que respon amb naturalitat al que tot muntador ja ho sap però d'alguna manera està bé que algú ho digui i ell diu això en un moment que hem de tallar d'un pla a l'altre què és les coses que hem de prioritzar en aquest moment del tall estiguem on estiguem de la pel·lícula el punt amb el minut 20 el minut 30 el minut 40 és igual hem de prioritzar ben recordem ara simplement ràpidament hem parlat de l'emoció primer abans que res el més important és l'emoció per això jo sempre m'hi apoio perquè a més a més és el que m'interessa més dos la història la narració que estem portant tres el ritme que va adquirint aquesta història sigui el que sigui quatre aquell concepte més difús que explicarem avui una miqueta més bé que l'altre dia el rastre de la mirada eye trace que es diu en anglès o sigui the eye l'ull la tassada de l'ull quina mirada fa l'ull on mira la mirada i el 5 el pla bidimensional de la pantalla i l'espai tridimensional de l'acció està molt ben explicat perquè ja solament definir-los ja costa i ell us vaig dir que jo no hi estava molt d'acord amb una sola cosa i és que posa un percentatge d'interès de cada cosa és a dir l'emoció és important en un 51% la història té el 23% el ritme el 10 el rastre de la mirada 7 el pla bidimensional el 5 i l'espai bidimensional de l'acció el 4 és a dir que va donant i si sumes sumes 100 efectivament llavors què passa que això és molt relatiu és com aquesta gent que fa gràfiques d'emocions de les pel·lícules i dius i veus que la línia va amunt i avall ara baixa i ara puja aviam primer és una cosa subjectiva l'emoció que un pugui sentir i sentir emoció en aquesta pel·lícula amb punts que potser n'has sentit tu més amb una altra per tant és molt relatiu i establir a partir d'aquí una codificació d'això em sembla una mica arriscat per tant això sí que li potser li criticaria una mica què vol dir l'emoció ho vam dir l'altre dia que el punt de tall és fidel a l'emoció d'aquell moment no vol dir que hem d'anar pujant l'emoció a cada pla sinó vol dir que cada tall que fem ha de ser fidel amb l'emoció que té el moment aquell i si la nostra pretensió és que a partir d'aquí el nivell emocional ha de pujar hem de fer-ho gradualment i a cada tall que fem hem d'anar carregant carregant d'emoció sigui per la magnitud de plano sigui per altres coses diguem que tenim armes també per fer-ho la magnitud de plano és important si un plano està donat de primer primer i cimplà o de pla general l'impacte emocional és diferent evidentment també la podem fer amamentar aquesta emoció afegint un impacte musical per exemple és a dir que la música comença a entrar en un punt determinat i saps que a partir d'allí encara que el tall sigui el mateix a nivell d'imatge l'emoció la que sigui estarà creixent dos respectar la història és a dir fer avançar la història es diu també dels guions un mal guió o un guió no molt rodó és aquell guió que no avança és a dir que hi ha moments en què la història s'atura tu te'n dónes compte llegint un guió que dius bueno ja porta estona que aquest assunto ja me l'han dit ja ha consolidat tot el que volia i havia de saber i ara i ara hauríem d'anar una mica una altra cosa i veus que el guió s'ha quedat aturat allà si el guió s'atura la pel·lícula també per tant si no es corregeix perquè en el rodatge ja s'ha corregit aquest defecte del guió o si no es pot corregir o no es pot corregir en el muntatge tindrem un problema per tant el segon punt més important i li dono un 23% per recordar-ho entre els dos fan el 51% i les unitats fan el 74% és a dir el 74% jo crec jo crec que només amb aquests dos punts ja està l'aportació que estàs fent sí senyor és extraordinària perquè qualsevol de nosaltres i dels oients que ens estan escoltant diguin bueno això és una cosa que la penso aplicar com a criteri a l'hora d'analitzar una pel·lícula i ell a més a més diu la gran importància ens podíem quedar els dos primers diu el Murch o sigui per ell a partir d'aquí tot l'altre és que tu ho has dit és un 75% un 75% juntes el ritme evidentment que és important el ritme és important perquè tu pots estar tenint molta fidelitat a aquests dos principis inicials però si t'equivoques en el moment d'anar-li donant aquella cadència i és equivocada la cadència i ens estem estirant massa la sensació també et pot ser pot passar més diguem la sensació d'avorriment que no estem no estem anant d'acord amb tot el que portàvem dient sinó que ens estem frenant perquè és el ritme llavors que ens està frenant per tant hem de vigilar molt amb que el ritme ni decaigui ni s'acceleri tampoc massa perquè l'història estava demanant una determinada cosa si accelerem massa el ritme que vol dir que fragmentem massa l'explicació i això que farem en planos massa curts les dues coses és trobar l'equilibri és trobar l'equilibri com sempre és trobar l'equilibri sí senyor llavors ell li dono un 10% pot esdevenir el més important en un moment determinat en determinades pel·lícules però aquí ja ens anem ja ens anem a un 85% a un 85 junts aquestes en què queda? doncs ni més ni menys el rast de la mirada és una cosa que tothom ho sap de manera més o menys intuïtiva com que estem veient molt la tele a través d'un televisor encara que sigui de 65 pulsades estem veient el televisió a una distància molt propera la mirada humana davant d'un televisor és d'un impacte quasi únic és a dir quan mirem la tele la veiem sencera veiem tota la imatge de la tele és cert que la vista humana i el cervell són capaços de focalitzar l'atenció a l'extrem de la dreta a dalt a l'esquerra ara veig la mosca de televisió perquè m'hi he volgut fixar però en realitat la gent mira molt centrat i tot el que passa és la televisió sencera en un cinema no la percep sencera clar la percep sencera en el cinema no i en el cinema i en el cinema menys en el cinema menys què vol dir? que el rastre de la mirada vol dir la importància que té un 7% per ell que tu sàpigues que en el moment de tallar aquell espectador li estàs tallant quan tenia l'acció per exemple més important o el personatge més important estava a la dreta de l'enquadrament ocupant la meitat de la pantalla de la dreta saltarem a un altre plano en què l'acció es concentrarà bàsicament en aquesta zona de la pantalla no la passaràs a l'altre cantó per què? perquè obligues l'espectador a tenir una lectura ràpida un canvi de mirada en un cine imaginau que això pot ser un angle de 20 graus o de 30 que la cap ha de girar o els ulls molt més encara és a dir que realment l'espectador és important també per facilitar la lectura a partir d'ara tot és de facilitació l'abans era bàsic ara tot és per facilitar l'altre és el pla bidimensional de la pantalla què és el pla bidimensional? bidimensional la pantalla és de dues dimensions no en té tres i per tant ho hem de tenir en compte per tant què vol dir? d'alguna manera s'ha de respectar la gramàtica aquí quin tant percent li dona? li dona molt poquet li dona un 5 un 5 llavors diu el següent respecte hem d'entendre que les tres dimensions ho convertim ràpidament en dos per mitjà de la fotografia és a dir que nosaltres fotogràficament estem fent una pel·lícula no de 3D sinó plana i per tant això de cop té dos dimensions a partir d'aquí en tota una sèrie de lleis que són les que abans omplien els llibres de gramàtica perdoneu de gramàtica cinematogràfica que li donaven importància precisament aquest punt aquí hi havia quantitat de lleis que no us cansaré en el seu dia us les diré molt per sobre que és el famós ràcord que es parla a vegades que hi hagi un ràcord vol dir que no hi hagi res que salti en un pla o l'altre que si un seu té el barret posat d'una manera en la segona escena el segueix a la mateixa posició que si la corbata estava a dalt segueix a la corbata a dalt sí que amb això hi ha espectadors molt punyeteros molt punyeteros que s'hi fixen jo sóc més de fixar-ho en canvi en el ràcord que es diu interpretatiu és a dir que l'actor que deixes en un plano amb una actitud corporal determinada i per tant també interpretativa quan passa del seu en plano tingui la mateixa actitud corporal que moltes vegades no és així moltes vegades com que s'ha rodat en dies diferents en moments diferents i tal l'actor li pot seguir que tingui el ràcord de corbata de mans tot molt bé però el d'actitud corporal no i aquí a vegades això fa que de cop et descol·loques aquest tio estava molt emocionant i ara de cop li ha caigut l'emoció perquè tota ella baixarà després hi ha una cosa també que a vegades amb les pel·lícules que tenen diferents moments estacionals hi ha el mateix actor o la mateixa actriu o diversos actors i diverses actrius que no estan el mateix igual físicament el gener del 2024 que el desembre del 2024 aquest és més visual l'altre és d'actitud corporal aquest també és important pensa fins i tot els muntadors mirem molt en quin punt de la respiració està quan tallem és a dir t'ho inspirem i expirem i encara que ens sembla que no es nota des de fora sí que es nota des de fora la inspiració si has de tallar si has inspirat en el següent pla no ha de començar a aspirar perquè si no la sensació que et nedes t'incomodarà i aquest és treball de muntador totalment aquest sí que és de muntador total aquest en el rodatge no el pots marcar és molt important perquè et dona o fluïdesa o et frena o et precipita per tant és terrible i l'últim per acabar-ho ja és aquest és el més complicat respecte a la continuïtat tridimensional de l'espai real és a dir diu tu on es situen unes persones en l'espai i la seva relació entre si què vol dir? tu tens una experiència de la vida tu pots no ser director de cinema pots no ser muntador però si saps que quan has ensenyat una habitació determinada aquella habitació tu és això que deu tenir set metres d'emplada val molt bé doncs si entra un actor per la porta ha de trigar a arribar a l'atxtemp de l'habitació en un sol plano no té problema perquè li veus fer el recorregut en un sol plano però si el mig has de tallar i has de tallar la duració total d'aquell recorregut ha de ser aproximadament la real i com que hi ha una cosa experiencial de la vida de la gent hem de respondre a aquest realisme diguem de l'experiència diària que ens diu que aquella habitació no te la pots menjar a una habitació de 100 metres en dos segons o sigui és impossible per tant tota aquesta hi ha d'haver una unitat de temps un temps raonablement real diguem perquè a moment que no hi és la gent pot interpretar moltes coses que estàs fent una elipsi temporal quan és molt marcat és a dir si aquest salt és molt gran estàs fent una elipsi temporal o pots fer un altre tipus d'efecte que busques que sorprengui l'espectador però no estàs donant fluïdesa a la història i aquí bàsicament parlem per què aquestes lleis existeixen perquè són lleis que el que fan és afavorir se n'anarà pel ah són els casos segueix sentint sí ah són els meus casos bé seguiré parlant normal no patiré doncs això i com això tantes coses és a dir hi ha de respondre una tenim una experiència molt gran el cinema no fa més que retratar la realitat i modificar-la a la mesura que vol el director però en realitat el fet experiencial de com caminem què triguem amb arribar d'un tant o l'altre si una porta s'ha d'obrir quant temps tinguis a obrir-la tot això ho sabem per tant aquest és el 6M1 que és aquest respectar la tridimensionalitat de la realitat i aplicar-la en el 6 realment si aquestes 7 paràmetres es porten a terme correctament 6 perdona 6 si aquests 7 paràmetres es porten a terme correctament jo crec que el muntatge s'aconsegueix amb un tant per cent molt elevat o sigui s'aconsegueix un bon muntatge amb un tant per cent molt elevat serà una bona pel·lícula a partir d'aquí no ho sé això és un altre tema però com a mínim podrem dir que té un muntatge en fi un muntatge acurat tècnicament estarà ben fet com sempre jo prioritzo el contingut a lo tècnic però tot és important clar tot és important molt bé avui he arribat a poder dir finalment aquesta regla del 6 jo et diré una cosa penso que ha estat molt bé poder-la explicar un sol dia perquè és un tema que partir-lo amb dos programes porta a la confusió i hauríem de retrocedir i tornar-ho a repetir etc. Bueno amigues i amics ja us hem parlat una mica del que us espera la setmana que ve o sigui que a més a més del que us espera