Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 1/4/2025 — El festí de Babette: cuina, gràcia i redempció — del cinema danès als 6 criteris de Murch + novetats de la Filmoteca
S’obre el programa amb un fragment operístic per connectar música i cinema, preludiant la sensibilitat gastronòmico‑musical d’El festí de Babette.
Benvingudes, equip habitual (Pep, Jan, Anastasi) i conversa distesa sobre la setmana, abans d’entrar al tema central.
Peça de Mozart com a entrada al film; presentació d’El festí de Babette (1987), adaptació de Karen Blixen, música de Per Nørgård i connexions amb Memòries d’Àfrica.
Dades d’equip (muntatge, productores, distribució, durada) i repàs del cast: Stéphane Audran, Jarl Kulle, Birgitte Federspiel, Bodil Kjer, Jean‑Philippe Lafont; cameo de Vivi Andersson.
De la Comuna de París a l’exili a Jutlàndia: Babette serveix dues germanes pietistes i, en tocar-li la loteria, organitza un sopar francès per a 12 comensals en homenatge al pastor.
Equivalència del cost (avui ~150.000$ per 12); menú amb sopa de tortuga, blinis amb caviar, guatlles al sarcòfag, formatges, babà al rom i fruita; vins: amontillado, Veuve Clicquot 1860 i Clos de Vougeot 1845.
Babette com a ‘àngel’ que transforma sense imposar; la comunitat pietista s’estova a través de l’exemple, el servei i el plaer compartit.
Achille Papin i Filippa (vocació i contenció); el general Löwenhielm i Martina (enamorament juvenil frustrat que tanca el cercle al sopar).
Recomanació de l’obra de Blixen (edicions catalana i castellana) i valoració de l’adaptació d’Axel: no literal, però fidel a l’esperit i molt personal.
Del dogma a la gràcia universal: el sopar com a sacrament laic de redempció i reconciliació; cita del pastor sobre els ‘camins del Senyor’.
Influències de Dreyer/Bergman; Gabriel Axel com a ‘one‑hit wonder’; palmarès: Òscar 1987, menció a Cannes, BAFTA i nominacions (César); recepció global.
Alternança cuina/menjador, detalls de foc i tastos, primers plans de reaccions; la cuina com a ritual; sortida final al cel estrellat i neu.
Peça central del sopar: la gràcia no imposa condicions ni distincions; amnistia universal i reconciliació dels comensals.
Retrets convertits en broma; benediccions creuades; diàleg íntim del general amb Martina: ‘he estat amb vostè tots els dies’ i ‘en aquest món, tot és possible’.
Babette revela que ha gastat tota la fortuna en el banquet; afirmació sobre l’art com a riquesa intrínseca; consol i reconeixement de Filippa.
On veure-la (Filmin, YouTube), notes altes del públic i ‘Deu’ personal dels tertulians; defensa que els 10s es reserven per obres amb ensenyança profunda.
Comparació amb el film de John Huston pel paper de la música i el clímax emocional i espiritual.
Anunci d’un programa especial amb Pablo LaParra Pérez, nou director de la Filmoteca: continuïtats, noves línies i condicionants pressupostaris.
Exposició dels 6 criteris: 1) emoció, 2) història, 3) ritme, 4) eye‑trace, 5) pla bidimensional/gramàtica (ràcord visual i interpretatiu), 6) continuïtat tridimensional (espai‑temps). Percentatges orientatius i exemples pràctics (respiració, unitat de temps).
Tancament amb recordatori del contingut especial de la setmana vinent i invitació a recuperar el film i el relat.
Context i obertura musical
Don Giovanni com a pont cap a Babette
- El programa s’obre amb un duet de Don Giovanni (Mozart) per connectar música i cinema, i introduir el treball musicogràfic de Per Nørgård a El festí de Babette.
El festí de Babette — anàlisi completa
Origen, guió i equip
- Basada en la novel·la curta homònima de Karen Blixen (Isak Dinesen), excel·lentment adaptada i dirigida per Gabriel Axel (1987, 103’).
- Música de Per Nørgård; muntatge de Finn Henriksen; producció Nordisk Film i Just Betzer; distribució MGM/Filmex.
- Relació d’autoria: Blixen també és l’origen de Memòries d’Àfrica (Pollack, 1985), contrastant però connectada biogràficament.
Repartiment clau
- Babette: Stéphane Audran (col·laboradora recurrent de Claude Chabrol).
- General Lorens Löwenhielm: Jarl Kulle.
- Germanes: Birgitte Federspiel (Martine) i Bodil Kjer (Filippa).
- Achille Papin (baríton): Jean‑Philippe Lafont.
- Aparició breu: Vivi Andersson.
Sinopsi i context
- París, 1871: la Comuna destrueix la vida de Babette (perd marit i fill) i ella fuig a Jutlàndia (Dinamarca).
- Serveix gratuïtament durant 14 anys dues germanes pietistes, filles d’un pastor difunt.
- Li toquen 10.000 francs a la loteria; decideix dedicar-los a un sopar francès per a 12 comensals (centenari del pastor).
- Equivalència comentada: el cost seria avui ~150.000 $ per a 12 persones.
El menú i els maridatges (l’hedonisme com a relat)
- Plats: sopa de tortuga, blinis Demidoff (caviar), guatlles al sarcòfag, amanida, formatges, babà al rom i fruita fresca.
- Begudes: xerès amontillado amb la sopa; Veuve Clicquot 1860 amb els blinis; Clos de Vougeot 1845 amb guatlles i formatges; xampany, marc de xampany, cafè i aigua.
Temes i simbolisme (gràcia, redempció, comunitat)
- Generositat radical: Babette converteix la fortuna en art efímer per als altres; el plaer com a camí de reconciliació.
- Religió i gràcia: 12 comensals amb ecos del Sant Sopar; el banquet esdevé un sacrament laic de gràcia il·limitada.
- Transformació: la comunitat estricta es relaxa i es perdona a través del menjar, la música i la convivència.
- Babette com a “àngel”: pacifica, no imposa, educa amb l’exemple.
"La gràcia... no imposa condicions... ens acull a tots... i proclama l’amnistia general." — discurs del general
Subtrames romàntiques i destí
- Papin i Filippa: atracció sublimada per doctrina i vocació; l’art com a via de transcendència.
- El general i Martina: enamorament contingut; retrobament final i consciència que «en aquest món, tot és possible».
"He estat amb vostè tots els dies de la meva vida... en aquest món, tot és possible."
Estètica i influències
- Signatura nòrdica: ecos de Dreyer i Bergman en la sobrietat visual i el treball d’actors.
- Muntatge altern de cuina/taula, gran realisme sensorial (foc, textures, tastos), primers plans riquíssims en reaccions.
Guardons, recepció i on veure-la
- Òscar 1987 a millor pel·lícula de parla no anglesa; menció a Cannes; BAFTA (millor film no anglès) i nominacions; nominació als César.
- Axel és percebut com a “one‑hit wonder” per l’embranzida única d’aquest film.
- Disponible a Filmin (nota 8,3) i també a YouTube (qualitat variable).
Frases que defineixen la pel·lícula
"Un artista mai no és pobre."
"En aquest món, tot és possible."
Mini masterclass: la Rule of Six de Walter Murch (muntatge)
- 1) Emoció (≈51%): cada tall ha de ser fidel a l’emoció del moment; l’escala de pla i la música poden amplificar-la.
- 2) Història (≈23%): el tall ha de fer avançar la narració; evitar seccions que “s’aturen”.
- 3) Ritme (≈10%): cadència justa; ni allargar ni fragmentar en excés.
- 4) Eye‑trace (≈7%): orientar la mirada de l’espectador; evitar salts bruscos de focus visual entre plans.
- 5) Pla bidimensional / gramàtica (≈5%): respectar el ràcord visual i —molt important— el ràcord interpretatiu.
- 6) Continuïtat tridimensional (espai‑temps) (≈4%): coherència de distàncies, temps d’acció i desplaçaments; unitat de temps versemblant.
- Notes pràctiques: la respiració dels actors afecta la fluïdesa; la gramàtica clàssica facilita la lectura; els percentatges són orientatius, però l’“emoció + història” governen.
Avanç de continguts i cloenda
Filmoteca de Catalunya — entrevista
- La setmana vinent: conversa amb Pablo LaParra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya — línies estratègiques, continuïtats i possibles novetats (subjectes a pressupost).
- Tancament amb recordatori i invitació a revisar la pel·lícula i el relat original (edicions en català i castellà).