Cinema sense condicions del 20/2/2018 — El fil invisible, Sin Amor i The Party; esberlant Loving Pablo i debat sobre poesia i El club dels poetes morts (amb Josep Maria Folquet)

Panorama del programa

• Convidat especial: Josep Maria Folquet (poeta, traductor i professor), guardonat amb el Miquel de Palol i el Carles Riba.

• Crítiques i recomanacions: El fil invisible (Phantom Thread), Sin Amor (Loveless), The Party i Loving Pablo.

• Conversa final: poesia, educació i la pel·lícula El club dels poetes morts.

Crítiques i recomanacions de cinema

El fil invisible (Phantom Thread) — bellesa extrema, fredor emocional i poder tòxic

• Bellesa i control: Film d’estètica impecable i gran classicisme formal (plans, colors, vestuari), que alguns troben “fred” i “distant”.

• El geni egòlatra: Daniel Day-Lewis encarna un modista d’alta costura als anys 50, obsessiu i egòlatra, que viu per la perfecció i la bellesa.

• Relació perversa: La jove musa descobreix que només pot apropar-se al geni quan ell és dèbil i li indueix aquesta debilitat; una dinàmica malsana i manipuladora.

• Interpretacions: Daniel Day-Lewis, d’Òscar; treball de personatge preparat durant mesos. Debat sobre la versemblança de mans i gestos d'ofici.

• Música: Banda sonora controvertida per alguns, no sempre ben integrada amb la imatge.

• Referències: S’evoca Visconti (el gust per l’opulència i la composició) i es compara el director Paul Thomas Anderson amb la seva filmografia prèvia.

“És una pel·lícula extraordinàriament bonica… però freda; arriba un moment que et deixa fora.”

Sin Amor (Loveless) — dissecció d’una separació i radiografia d’una societat

• Cop emocional: Un retrat duríssim d’una ruptura de parella de classe mitjana a Moscou, amb un nen completament desatès.

• Tesi dolorosa: Absència total de tendresa; els personatges no mostren penediment, només malestar profund.

• Context rus: Conversa sobre la duresa social (desplaçaments, fred, alcoholisme, isolament) i com el film l’embolcalla en la intimitat familiar.

• Direcció: Andrey Zvyagintsev continua una mirada incisiva i implacable (afinitats amb Leviathan).

“No hi ha absolutament res que s’assembli a alguna cosa tendra.”

The Party (Sally Potter) — recomanació exprés

• Format i ritme: Blanc i negre, 71 minuts i unitat d’espai i temps; precisió quirúrgica, sense minuts sobrers.

• Tò i influències: Comèdia negra de cambra entre Qui té por de Virginia Woolf? i Un déu salvatge.

• Repartiment coral: Kristin Scott Thomas, Patricia Clarkson, Timothy Spall, Bruno Ganz, Emily Mortimer, Cillian Murphy, Cherry Jones — tots esplèndids.

• Música diegètica: Selecció de vinils que marca el pols de l’acció.

• Veredicte: Altament recomanable; una sàtira política i íntima contundent i molt ben escrita.

Loving Pablo (Fernando León de Aranoa) — una oportunitat perduda

• Plantejament: Adaptació des del punt de vista de la periodista Virginia Vallejo (Penélope Cruz). Comparada amb sèries i documentals sobre Pablo Escobar, la pel·lícula no aporta prou.

• Problemes greus:

- Idioma: Rodada en anglès amb accents forçats; inversemblant i alienant. - Narració en off: Excessiva i mal resolta. - Guió: Fragmentat (salt temporal constant amb cartells) i superficial.

• Interpretacions: Javier Bardem convenç a mitges; Penélope Cruz molt discutida.

• Context industrial: Estratègia de preestrena per entrar als Goya; polèmica sobre la decisió i la recepció crítica.

• Conclusió: No recomanada — “americanada mal feta”; millor recórrer a Narcos o documentals.

“Queda clar que no el recomanem.”

Conversa central: poesia, educació i “El club dels poetes morts”

Per què torna a interessar “El club…”?

• Folquet confessa el seu interès renovat per veure el film: la figura del docent que encén l’espurna cultural i emocional a l’aula.

• Experiències docents: La dificultat d’interessar adolescents, el valor del Carpe Diem i la creativitat com a motors d’aprenentatge.

“Interessar-los és molt complicat; però quan funciona, transforma.”

Poesia a l’aula i al món

• Universitats als EUA: Classes de poesia amb poetes com Robert Lowell; tradicions i prestigi cultural que aquí costen de reproduir.

• El poder de la lectura en veu alta: Record d’un professor recitant Quevedo i l’efecte commovedor del vers final:

“Polvo serán, mas polvo enamorado.”

• Cànon i tria d’autors: Defensa de Carles Riba, J. V. Foix i Joan Vinyoli, i clàssics com Ausiàs March; crítica a una selecció escolar massa previsible o menor.

• Lectures obligatòries vs hàbit lector: Debat sobre imposar clàssics (p. ex. Tirant lo Blanc als 17 anys) i la necessitat d’acompanyament i gradació; els best-sellers poden obrir la porta a lectures de més volada.

Avanç musical i cloenda

• Proper convidat: Albert Bové (piano), projecte a dos pianos amb Marco Mezquida: duet Duonosferatu.

• Connexió amb el cinema: Tema “Nosferatu” i influència del film homònim.

• Tancament: Evocació d’“Oh, captain, my captain” i falques de Ràdio Despert.