Cinema sense condicions del 2/10/2012 — El Fraude, Blancanieves i el cinema tancat

Visió general

Programa dedicat a novetats i a un tema central molt potent: el cinema des de o dins d’una habitació. Es debaten estrenes i títols recents (El Fraude, Blancanieves, Los descendientes, Mátalos suavemente) i s’aprofundeix en com l’“espai tancat” esdevé motor dramàtic i emocional en el cinema.

"La veritat, en tot cas, la construïm entre tots."

Estrenes i crítiques

El Fraude (Arbitrage)

• Protagonistes: Richard Gere (interpretació destacadíssima), Susan Sarandon, Tim Roth, Laetitia Casta.
• Direcció i guió: Nicholas Jarecki (òpera prima).
• Punts clau: guió de ferro, ritme àgil, excel·lent direcció d’actors, diàlegs creïbles i tensos.
• Temes: les aparences i la moral ambigua; el director no es decanta per cap personatge, cosa que obliga l’espectador a posicionar-se.
• Valoració: molt recomanable; possible “pel·lícula del mes”.

"És una pel·lícula que t’obliga a pensar... i a decidir amb qui et quedes."

Blancanieves (Pablo Berger)

• Aposta estètica: cinema mut modern, gran cura formal i musical, interpretació de Maribel Verdú molt potent.
• Debat: ideologia i toros; per alguns, l’exaltació del toreig i l’ecosistema simbòlic associat generen rebuig.
• Punt de fricció: bellesa formal vs càrrega ideològica i estereotips d’Espanya cara a l’exterior.
• Consens: val la pena veure-la per discutir-la; divideix però estimula el debat.

Los descendientes (The Descendants)

• Relectura positiva en un segon visionat: té gruix dramàtic i personatges creïbles.
• Temes: família, responsabilitat i dol; paper “faraní” d’un pare que defensa la unitat familiar.
• Conclusió: cinema comercial americà que enganxa i sosté bé el seu món emocional.

Mátalos suavemente (Killing Them Softly)

• Gènere: thriller de màfies; presència de Brad Pitt.
• Polèmica: intercalació de discursos polítics/econòmics (Obama/Bush).
• Lectures enfrontades:

- Per a uns: to cínic i “de dretes” que equipara criminals i classe política (“si tots són dolents, no val la pena lluitar”). - Per a altres: crítica al determinisme econòmic que estructura la societat.

• Valor: encara que incomodi, fa pensar i val la pena contrastar mirades.

El artista y la modelo (Fernando Trueva)

• Repartiment: Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia Cardinale.
• Forma: blanc i negre exquisit; to intimista sobre el procés creatiu i la crisi d’inspiració.
• Ecos i referents: inspiració tangencial en Aristide Maillol; diàleg amb El espíritu de la colmena i El sol del membrillo (Víctor Erice), i amb The Draughtsman’s Contract (Peter Greenaway).
• Lectura: gran idea amb trama mínima; celebra la bellesa i mostra el dolor de crear.
• Moment clau: el vincle amorós i la complicitat que reactiven la creació.

Tema del dia: Cinema des de o dins d’una habitació

Com l’“espai tancat” es converteix en protagonista i condiciona la percepció, el ritme i l’angoixa de l’espectador.

Tipologies de tancament i exemples

• Tancament físic/espacial:

- La soga (Rope): unitat d’espai que asfixia i converteix el saló en càmera de ressonància moral. - La ventana indiscreta (Rear Window): observador immobilitzat; el pis com a mirador cap al crim. - Diari d’Anna Frank: clandestinitat i por sostinguda; la casa com a refugi-opressió. - El coleccionista (The Collector): captivitat que disseca la vitalitat; terror psicològic. - Buried: opressió extrema (taüt) com a experiència sensorial. - Un dios salvaje (Carnage): sala d’estar com a ring on emergeixen les víbores socials. - Casa de tolerància (L’Apollonide): dualitat entre aparador de luxe i intimitats precàries; quan la càmera surt al carrer, entra l’aire. - Los sobornados (The Big Heat): la casa buida com a imatge de buit existencial.

• Tancament institucional:

- Doce hombres sin piedad (12 Angry Men): el jurat confinat, pressió moral col·lectiva. - Alguien voló sobre el nido del cuco: psiquiàtric com a mecanisme de control i resistència. - Celda 211 i Un prophète: la presó com a ecosistema de poder; claustrofòbia vs volada d’ascens personal.

• Tancament pedagògic/social:

- Hoy empieza todo (Tavernier) i La clase: l’aula com a microcosmos de tensions socials i econòmiques; descriure el fora des de dins.

• Tancament simbòlic/ideològic:

- Espais que “tanquen” mentalment o moralment (mirada, culpa, ideologia), on l’habitació esdevé estat d’ànim.

"Quan la descripció necessita l’espai tancat, aquest espai ja és el film."

Idees fortes del debat

• Forma vs ideologia: una pel·lícula pot ser bellíssima i alhora problemàtica per la seva càrrega simbòlica.
• L’espectador com a jutge: obres que no prenen partit activen el pensament crític.
• L’espai tancat amplifica emocions: claustrofòbia, solitud, pressió moral i necessitat de sortida.
• La relectura enriqueix: segons visionats poden guanyar gruix i matisos.

Proper programa

• Tema anunciat: "Les pel·lícules que sempre tornarem a veure".
• Més continguts al blog del programa.