Cinema sense condicions del 21/1/2014 — El llop de Wall Street, Inside Llewyn Davis i Oslo, 31 d’agost: cinema, valors i gastronomia (de Babette a Julie & Julia)

Panorama general

Sessió variada amb tres eixos principals:

• Crítiques i debats cinèfils sobre El llop de Wall Street, Inside Llewyn Davis i Oslo, 31 d’agost
• Especial “Cinema i gastronomia” amb Lluís Beciana, repassant clàssics, erotisme culinari i divulgació (de El festí de Babette a Julie & Julia)
• Agenda (CineBaix, cinefòrums, festivals) i avanç de la setmana vinent (Lars von Trier, Nymphomaniac)

"Nunca hay que contar cómo se acaba una película."

Cartellera i avisos

• Programació de CineBaix destacada per a la setmana: Nymphomaniac (pel·lícula del mes, parts I i II), Els records glaçats, La sierra de Teruel (cinefòrum puntual), entre d’altres.
• Cloenda musical amb Talking Heads – Psycho Killer com a motiu recurrent de la sessió.

Punts clau

• S’acorda dedicar la propera setmana a Nymphomaniac (I i II) de Lars von Trier.
• Record de títols en cartellera i recomanacions prèvies per a l’audiència.

Crítica: El llop de Wall Street (Martin Scorsese)

• Valoració entusiasta: 3 hores de sàtira desbocada sobre els traders i el diner com a únic valor.
• Leonardo DiCaprio brilla en clau còmic-tràgica; seqüència antològica dels quaaludes.
• Lectura moral: el film juga amb la seducció de l’excés, situant sovint l’espectador a prop dels “dolents”.

Idees subratllades

• Crítica al sistema i als mecanismes de control: FBI ridiculitzat i impotent davant del poder i el luxe.
• Risc deliberat: la pel·lícula fa desitjable l’amoralitat, i això obre debat sobre el paper del cinema en l’ètica contemporània.

“Ell rep l’agent de l’FBI al iot; l’agent torna a casa en metro. Com a espectador, entens per què el poder sedueix.”

Debat: Inside Llewyn Davis (Germans Coen)

• Polèmica a l’estudi:

- Una banda defensa el retrat precís del perdedor i la seva incapacitat de comunicar-se i organitzar-se. - L’altra qüestiona que el film no aporta valors ni emoció duradora, malgrat una fotografia excel·lent.

• Comparativa amb documental: Searching for Sugar Man — dos relats sobre artistes i fracàs/triomf que generen impactes emocionals oposats.

Punts clau

• Dilema: ¿el cinema ha de fer pensar i inspirar o pot limitar-se al retrat cru sense redempció?
• Referències crítiques dividides; la fotografia (italià) és unànimement elogiada.

Ressenya: Oslo, 31 d’agost (Joachim Trier)

• Adaptació contemporània de Le feu follet (Pierre Drieu La Rochelle), en diàleg amb el Louis Malle (1963).
• Retrat poètic i incòmode d’un exaddicte en un dia clau entre la rehabilitació i la recaiguda.
• Gran amor per la ciutat: Oslo com a personatge.

Per què destaca

• Direcció continguda i sensible; interpretació principal (metge de professió) de gran veritat.
• El film emociona sense moralismes, mantenint una mirada humana sobre la fragilitat.

Especial: Cinema i gastronomia (convidat: Lluís Beciana)

Clàssics i detalls de cuina a l’enquadrament

• Visconti – Confidències: un rebost memorable, imatge icònica de l’abundància.
• Ettore Scola – La família: rituals quotidians (espaguetis + parmesà) com a retrat cultural.

El festí de Babette (Gabriel Axel)

• Confronta l’austeritat luterana i l’art de viure francès.
• Nota tècnica: les “cailles en sarcophage” (guatlles en sarcòfag) són criticades per inexactitud culinària.

Excesos i crítica social

• Marco Ferreri – La grande bouffe: orgia gastronòmica com a sàtira de la burgesia.
• Roland Joffé – Vatel: concert d’hospitalitat i escenografia a la cort de Lluís XIV.

Comèdia romàntica culinària

• Deliciosa Marta (Bella Martha) vs Sin reservas (remake):

- Original: encant i veritat en la cuina i en la transformació emocional. - Remake: menys sabor i pèrdua del to.

Orient vs Occident: barrejar vs combinar

• Diferència conceptual aplicada a cuina i cinema: Occident barreja; Orient combina per preservar identitats.
• Títols relacionats:

- L’olor de la papaia verda (poètica vietnamita, ritme contemplatiu). - El sabor de la sandía (erotisme i joc sensorial).

Erotisme i gastronomia

• Nueve semanas y media: sensualitat dels aliments al joc de parella.
• Peter Greenaway – The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover: barroc visual, violència i erotisme al restaurant.
• Como agua para chocolate: realisme màgic on la cuina transforma emocions.

Divulgació i televisió: Julie & Julia

• Julia Child com a pionera mediàtica: cuina francesa per a nord-americans, passió + pedagogia.
• La pel·lícula creua dues biografies (Streep/Adams) i contagia ganes de cuinar.

Festivals i tendències

• CineGourland (País Basc), Culinary Zinema (SSIFF, vinculat a la Berlinale), Transatlantyk (Poznań) – seccions i festivals que celebren el boom del cinema gastronòmic.
• Blogs i viatges: auge d’aficionats que recorren el món tastant restaurants i compartint continguts.
• Most Festival (Vilafranca del Penedès): cinema i cultura del vi.

Tancament i proper programa

• Música final: Talking Heads – Psycho Killer.
• Avanç: Nymphomaniac I & II (Lars von Trier) per a la propera sessió.
• Tema futur suggerit: cinema i alcohol (perspectiva mèdica i cultural).