Cinema sense condicions del 9/4/2024 — El Mirall de Tarkovsky, festivals de primavera (D’A, BCN Film Fest, Impacte), Premis Sant Jordi i recomanacions: 20.000 espècies, Anatomia d’una caiguda, Soñando en negro, The Gentlemen i La bèstia
Avanç de programació: D’A en curs (inaugurada amb “Segundo premio”), i BCN Film Fest (Cinemes Verdi, 18–26 d’abril).
Salutacions, presentació dels conductors i to de reinici després de Setmana Santa.
Història d’un partisà italià executat durant el franquisme; exhumació a Castellà del Vallès i retorn a Itàlia. Projecció al Festival Impacte (Cinema Girona, 14/04, 16:45). Reflexió sobre la memòria històrica.
Palmarès, pas a plataformes i valoració de 20.000 espècies d’abelles (direcció d’actors i escenes clau). Debat sobre la pertinència de Barbie com a millor estrangera.
Elogi del guió i construcció del relat; petites reserves a la resolució i subtrama romàntica. Recomanació ferma.
Trajectòria de Tarkovsky, filmografia, censura i exili. El Mirall com a peça central de recerca personal i formal.
De Bresson a Bergman, Buñuel, Chaplin, Mizoguchi, Kurosawa, Antonioni, Vigo i Dreyer; ressons que travessen El Mirall.
Abundància d’estudis i llibres sobre i de Tarkovsky; profunditat filosòfica i poètica de la seva obra.
Pròleg amb hipnosi, llibertat estructural, alternança d’estats de consciència i ús expressiu de Purcell, Pergolesi i Bach com a columna de continuïtat.
Integració d’imatges d’arxiu (evacuació de nens, búnquer de Hitler) i referències taurines; força emocional i memòria col·lectiva.
El Mirall com a exercici de memòria íntima i sensorial; veu del pare de Tarkovsky com a narrador; emocionalitat i tactilitat de les imatges.
Comparació amb Kubrick (2001/Solaris) i ús puntual de recursos d’Eisenstein; discussió sobre fredor, violència i muntatge per atraccions.
Alternança natural de B/N i color (Georgi Rerberg); el mirall com a accés a la memòria; teles i cortinatges; aigua, foc, neu i cites bíbliques.
Veure El Mirall amb paciència i obertura; recomanació de Filmin i d’una disposició contemplativa.
Breu menció d’un documental biogràfic sobre l’autor centreeuropeu; interès del personatge per damunt del valor del film.
Sitcom dramàtica (6×~26’) sobre precarietat i vocació cinematogràfica d’un jove jamaicà; ritme, humor i capacitat de síntesi.
Família noble en decadència i negocis ilícits; estil elegant, personatges atractius i música que impulsa el relat.
Opinions confrontades sobre la centralitat de la temàtica de la diversitat al cinema actual; reconeixement del talent de la directora.
Adaptació lliure d’Henry James amb tres franges temporals; dispositius metacinematogràfics (croma) i atmosfera inquietant sostinguda per la banda sonora.
Centenari de **Marlon Brando** per al proper episodi; comiat i apunt esportiu final.
Panorama general
- Episodi centrat en el clàssic El Mirall (Zerkalo, 1975) d’Andrei Tarkovsky, amb un ampli dossier sobre el seu estil, influències, simbologia i recepció.
- Actualitat de festivals a Barcelona: D’A Film Festival, BCN Film Fest (Cinemes Verdi) i Festival Impacte (cinema i drets humans), amb la projecció del documental sobre memòria històrica “Un vas d’aigua per l’Hèlio”.
- Premis Sant Jordi de Cinematografia: millor pel·lícula espanyola per “20.000 espècies d’abelles” i millor estrangera per “Barbie”; debat crític i recomanació d’“Anatomia d’una caiguda”.
- Recomanacions de sèries: Soñando en negro (Filmin) i The Gentlemen (Netflix). Crítica del llargmetratge La bèstia (Bertrand Bonello).
"És una peça d’enginyeria" — sobre l’arquitectura narrativa d’Anatomia d’una caiguda
Dossier central: El Mirall (Tarkovsky)
Context biogràfic i filmografia
- Director rus d’obra breu però capital (7 llargmetratges): La infància d’Ivan, Andrei Rublev, Solaris, El Mirall, Stalker, Nostàlgia, El sacrifici.
- Censura i exili: friccions constants amb l’URSS; darrer tram de carrera a Itàlia i Suècia; mort prematura el 1986.
Claus de lectura d’El Mirall
- Estructura lliure i no lineal, de caràcter oníric i autobiogràfic: records, somnis i arxius que es trenen sense una lògica clàssica.
- Pròleg amb hipnosi que obre la porta al domini de l’inconscient i la memòria.
- L’ús de la música (Purcell, Pergolesi, Bach) com a element de continuïtat i transició emocional entre escenes.
"La música fa el muntatge" — sobre com la banda sonora cohesiona imatges aparentment discontínues
Influències i diàlegs
- Referents declarats per Tarkovsky: Bresson, Bergman, Buñuel, Chaplin, Mizoguchi, Kurosawa, Antonioni, Jean Vigo, Dreyer.
- Contrast i comparativa amb Kubrick (Solaris vs 2001; debat sobre fredor/violència) i amb Eisenstein (muntatge per atraccions) que aquí s’evoca puntualment.
Arxiu històric i Espanya
- Inserció d’arxiu de la Guerra Civil espanyola (evacuació de nens, referències taurines) i Segona Guerra Mundial (Berlín, búnquer de Hitler), integrats amb naturalitat al flux poètic.
Fotografia, miralls i elements
- B/N i color alternen amb gran naturalitat (foto de Georgi Rerberg), sense codi fix, reforçant la llibertat formal.
- Motiu del mirall com a porta a la introspecció i la memòria; cortinatges i teles al vent com a figures poètiques recurrents.
- Elements (aigua, foc, neu) i cites bíbliques (la bardissa ardent) articulen una espiritualitat molt present.
"És una pel·lícula de digestió lenta" — recomanació de veure-la amb calma i obertura
Actualitat i premis
Festivals de primavera
- D’A Film Festival: focus d’estrenes d’autor; inauguració amb “Segundo premio” (Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez), Biznaga d’Or a Màlaga.
- BCN Film Fest (Cinemes Verdi, 18–26 d’abril).
- Festival Impacte (cinema i drets humans): projecció d’“Un vas d’aigua per l’Hèlio”, documental sobre memòria històrica, maquis i exhumació a Castellà del Vallès (sessió al Cinema Girona, 14 d’abril, 16:45).
Premis Sant Jordi de Cinematografia
- Millor pel·lícula espanyola: 20.000 espècies d’abelles — direcció d’actors i intensitat interpretativa destacables.
- Millor pel·lícula estrangera: Barbie — decisió discutida al programa.
- Recomanació forta d’Anatomia d’una caiguda (Filmin): guió impecable i arquitectura narrativa mil·limètrica; petites reserves sobre la resolució.
Recomanacions
Sèries
- Soñando en negro (Regne Unit, 2023, Filmin): dramèdia curta (6×~26’) sobre un jove jamaicà entre feines precàries i el somni de ser director. Ritme viu, guió sintètic i to vitalista.
- The Gentlemen (Regne Unit, 2024, Netflix): noblesa anglesa decadent i negocis il·lícits; to entre thriller i comèdia elegant, personatges carismàtics i producció polida.
Cinema
- La bèstia (The Beast) — Bertrand Bonello: adaptació lliure d’Henry James amb tres etapes temporals (1910/2014/2044), dispositius metalingüístics (croma) i atmosfera inquietant sostinguda per la música; peça ambiciosa i creativa.
Altres
- Documental sobre Milan Kundera: retrat biogràfic de l’autor d’“La insuportable lleugeresa de l’ésser”.
Tancament
- Avanç del proper episodi: centenari de Marlon Brando i repàs de la seva obra.
"Gran creador… cal veure El Mirall amb paciència i obertura"

