Cinema sense condicions del 24/5/2016 — El olivo i l’ofici de la direcció artística: conversa amb Laia Colet, disseny de producció, metàfores d’oliveres i futur del cinema

Panorama general de l’episodi

Conversa viva i detallada al voltant de la pel·lícula El olivo (dir. Icíar Bollaín, guió de Paul Laverty) i l’ofici de la direcció artística amb la convidada Laia Colet (Premi Gaudí). El programa combina crítica cinematogràfica, making-of, reflexió industrial i trajectòria professional.

Punts clau

• El cor d’El olivo: un conte tendre sobre el vincle neta-avi i una metàfora de la terra espoliada; el guió de Paul Laverty és molt elogiat pel diàleg i estructura.
• Lectura formal: debat sobre el to “senzill” i “contingut”; alguns troben fotografia i muntatge inicial febles, però el conjunt guanya força avançada la trama.
• Interpretacions destacades: Pep Ambrós i Javier Gutiérrez reben elogis; Anna Castillo divideix opinions; gran treball amb no actors (avi i nenes) a l’estil Ken Loach.
• Subtext social: crítica a la corrupció i al boom immobiliari, l’exportació d’oliveres mil·lenàries i les protestes ambientals; a Alemanya, l’ecologisme té més pes mediàtic i institucional.
• Direcció artística invisible: Bollaín demana que “no es noti el departament”; laia Colet opta per un realisme subtil en maquillatge, localitzacions i attrezzo.
• El ‘càsting’ de l’olivera: l’arbre és un “personatge”. Selecció d’un exemplar real, rèplica en làtex/resines, fulles reals/falses i muntatge tècnic per a un hall corporatiu alemany.
• Seqüència de l’Estàtua de la Llibertat: construcció en pòrex i guix especial per permetre el trencament controlat; ajustos de proporcions (braç abaixat) per raons logístiques.
• Production designer vs director artístic: distincions de nomenclatura i funcions; el primer defineix el llenguatge visual, el segon el fa possible.
• Indústria i formats: sèries amb més ambició de qualitat, però condicionades per pressupostos; al cinema espanyol hi ha signes de millora sostinguda.
• Trajectòria i preferits: Colet destaca la feina a Perfume, Evolution (Lucile Hadžihalilović) i Che (Soderbergh); contrasta l’escala de producció Europa/EUA (cas Exodus).

“L’olivera és una metàfora del que s’ha fet amb la terra, la costa i el patrimoni: es ven com un bé qualsevol.”

Lectura crítica d’El olivo

• -
• Forces: guió sòlid, diàlegs fluids, equilibri entre drama, comèdia i road movie; humanisme dels personatges; imatges potents (camió amb l’Estàtua de la Llibertat, vivers d’oliveres).
• -
• Debats: inici amb muntatge i definició de personatges confusos; protesta a Alemanya percebuda per alguns com a massa amable; to “dolç” assumit com a opció conscient.
• -
• Actuacions: Pep Ambrós, molt celebrat per contenció; Javier Gutiérrez, consistent i realista; Anna Castillo divideix; excel·lent treball amb no actors (l’avi triat entre veïns).
• -
• Tema i símbols: oliveres mil·lenàries exportades; comunitat del bar com a “xarxa social” analògica; contrast cultural en ecologisme; debat sobre l’ombra d’un possible Alzheimer de l’avi, no explicitat.

Making-of i direcció artística (Laia Colet)

• -
• Estètica Bollaín: “no es veu cap departament”. Maquillatge, art i fotografia són orgànics i no ostentosos.
• -
• Localitzacions i “aterrar” el guió: la direcció d’art fixa espais, textures i to; Castelló per concentració d’oliveres mil·lenàries; paisatge mediterrani “dolç”.
• -
• El ‘personatge’ olivera: “càsting” d’arbres, rèplica en motlle de làtex i peces per entrar al hall; fullatge real/fals combinat; estructura metàl·lica certificada per seguretat en escena.
• -
• Hall corporatiu alemany: repte de trobar sostres >7–10 m a Europa; limitacions d’accessos i de grues; logística fragmentada i muntatge in situ.
• -
• Estàtua de la Llibertat: disseny modular i materials lleugers/resistents; “cop” simbòlic moderat en quadre; sensibilitat cultural diferent percebuda per l’equip alemany.
• -
• Funcions i rols: el/la “production designer” defineix la visió visual; el/la “director/a artístic/a” la materialitza (nomenclatura varia per països).
• -
• Storyboard i mètode: storyboards simples per posició de càmera; codis de color per personatges; molt treball en assajos i set.

Indústria, sèries i trajectòria

• -
• Sèries vs cinema: creix l’ambició de qualitat, però pressupost i audience condicionen (ex.: Ministeri del Temps); televisió clau en el finançament del cinema.
• -
• Salut del cinema a Catalunya/Espanya: percepció de progrés sostingut més que d’un “passat gloriós”; més ofertes i projectes en marxa.
• -
• Presència catalana a El olivo: molts actors i caps d’equip catalans; opció per talent i xarxes prèvies de col·laboració.
• -
• Projectes destacats: gaudi personal a Perfume i Evolution; viatges i recerca per Che; contrast d’escala amb Exodus (“1.200 a càtering” en rodatge massiu).
• -
• Projecte actual: coproducció Cuba–Barcelona, construcció de l’estació espacial Mir en plató; reptes d’ingravidesa i disseny tècnic.

Idees per emportar-se

• -
• La direcció artística és clau per “posar peu a terra” a un guió: espais, textures i objectes expliquen tant com els diàlegs.
• -
• L’olivera funciona com a símbol emocional i polític; el seu tractament lúcid i “invisible” reforça l’impacte sense didactisme.
• -
• La indústria evoluciona cap a formats i equips híbrids, on talent local i coproduccions obren camí a projectes ambiciosos.