Cinema sense condicions del 24/5/2016 — El olivo i l’ofici de la direcció artística: conversa amb Laia Colet, disseny de producció, metàfores d’oliveres i futur del cinema
Benvinguda, ritme del programa i presentació de la convidada Laia Colet (Premi Gaudí). Context: connexions amb Ken Loach i Paul Laverty; posada en valor de la seva trajectòria (Perfume, Che, Eva) i nova coproducció Cuba–Barcelona.
Debat sobre el guió (molt elogiat), la senzillesa estilística, dubtes inicials de muntatge i fotografia. Lectura del film com a “conte tendre” sobre la neta i l’avi; equilibris entre comèdia, drama i road movie; personatges: Pep Ambrós i Javier Gutiérrez destacats. Subtext de corrupció, boom immobiliari i ecologisme; imatges icòniques (camió amb l’Estàtua de la Llibertat, vivers). Comentari ètic sobre el tracte als pollets a la granja.
Laia explica l’aposta de Bollaín per una direcció artística “invisible”. Paper de l’art en exteriors i interiors, i com “aterrar” el guió en espais concrets. Diferències entre treballar amb directors que prioritzen actors vs. forma visual.
Selecció de l’olivera com a “personatge” (tipologies, caràcter visual). Rèplica amb motlle de làtex i peces per transportar i muntar; combinació de fulles reals i falses; seguretat per a actrius en accions físiques. Impacte visual del hall alemany amb l’arbre com a “cadàver” exposat.
Elecció de la zona per concentració d’oliveres mil·lenàries. Guionista instal·lat in situ per escriure amb realitat local. Construcció d’un mediterrani més ‘dolç’ com a opció estètica coherent amb el to del conte.
Procés de càsting amb avis del poble per trobar el protagonista; treball per intuïció sense donar el guió sencer. Discussió sobre la percepció de l’estat de l’avi (símptomes vs diagnòstic explícit) i l’encaix de cançons en català.
Prop construït en pòrex i guix especial, ajust de proporcions (braç abaixat) per logística viària, i coreografia del trencament amb un únic duplicat. Reacció cultural a Alemanya davant el ‘cop’ a un símbol americà.
Diferències de nomenclatura per països. El production designer defineix el llenguatge visual; el director artístic l’executa. Organigrames en produccions grans (diversos directors artístics per localització).
Augment d’ambició en sèries, però condicionants d’audiència i finançament. TV com a peça clau del finançament cinematogràfic. Exemples: Breaking Bad vs El Ministeri del Temps.
Storyboards simples per posicions de càmera i codis de color per personatges. Decisió de rodatge molt centrada en actors i en l’últim moment amb el càmera.
Percepció de millora sostinguda; més projectes i ofertes. Absència d’un “passat gloriós” recent: el present és, per a Colet, el millor moment en anys.
Molts actors i caps d’equip catalans (reconeixement de talent i vincles professionals). Llaços antics amb Bollaín des de Tierra y Libertad.
Recerca d’un hall amb gran alçada (7–10 m) difícil a Europa; restriccions d’accessos i gruix de paviments; muntatge per peces i limitacions d’ús de grues. Disseny d’estructura interna segura per a acció a l’arbre.
Retall de converses redundants i ús d’el·lipsi/visuals (missatges en pantalla). Menys verbositat i més narració amb imatge per fer el film més fluid.
Elogi a la contenció de Pep Ambrós i la solidesa de Javier Gutiérrez; debat sobre versemblança socioeconòmica de personatges del transport i restauració a la zona mediterrània.
La direcció d’art com el departament més versàtil: documentació, dibuix tècnic i artístic, història de l’art/moble/vestuari, logística i creativitat. ‘Aterrar’ la pel·lícula: fotos, dibuixos i consens visual amb direcció.
Relació director–art varia molt; alguns són també production designers (p.ex. Almodóvar). Exemple amb Lucile Hadžihalilović a Evolution: cura extrema d’objectes, color i composició en una pel·lícula petita però premiada.
Construcció de l’estació espacial Mir en plató a Barcelona per a un film cubà. Disseny d’efectes d’ingravidesa i resolució d’un decorat complex en entorn d’estudi.
Colet destaca Perfume i Evolution com a experiències creatives plenes; recerca i rodatge tropical per Che. Contrapunt amb l’escala d’Exodus (equip gegantí) i diferències Europa/EUA.
Criteris personals (gust per viatjar) i de compromís professional (respectar projectes ja acceptats). Cas ‘Toro’ vs ‘El olivo’ com a decisió per calendari i paraula donada.
Agradiments a Laia Colet i anunci del següent capítol (especial Edgar Wright i repàs d’estrenes).
Panorama general de l’episodi
Conversa viva i detallada al voltant de la pel·lícula El olivo (dir. Icíar Bollaín, guió de Paul Laverty) i l’ofici de la direcció artística amb la convidada Laia Colet (Premi Gaudí). El programa combina crítica cinematogràfica, making-of, reflexió industrial i trajectòria professional.
Punts clau
- El cor d’El olivo: un conte tendre sobre el vincle neta-avi i una metàfora de la terra espoliada; el guió de Paul Laverty és molt elogiat pel diàleg i estructura.
- Lectura formal: debat sobre el to “senzill” i “contingut”; alguns troben fotografia i muntatge inicial febles, però el conjunt guanya força avançada la trama.
- Interpretacions destacades: Pep Ambrós i Javier Gutiérrez reben elogis; Anna Castillo divideix opinions; gran treball amb no actors (avi i nenes) a l’estil Ken Loach.
- Subtext social: crítica a la corrupció i al boom immobiliari, l’exportació d’oliveres mil·lenàries i les protestes ambientals; a Alemanya, l’ecologisme té més pes mediàtic i institucional.
- Direcció artística invisible: Bollaín demana que “no es noti el departament”; laia Colet opta per un realisme subtil en maquillatge, localitzacions i attrezzo.
- El ‘càsting’ de l’olivera: l’arbre és un “personatge”. Selecció d’un exemplar real, rèplica en làtex/resines, fulles reals/falses i muntatge tècnic per a un hall corporatiu alemany.
- Seqüència de l’Estàtua de la Llibertat: construcció en pòrex i guix especial per permetre el trencament controlat; ajustos de proporcions (braç abaixat) per raons logístiques.
- Production designer vs director artístic: distincions de nomenclatura i funcions; el primer defineix el llenguatge visual, el segon el fa possible.
- Indústria i formats: sèries amb més ambició de qualitat, però condicionades per pressupostos; al cinema espanyol hi ha signes de millora sostinguda.
- Trajectòria i preferits: Colet destaca la feina a Perfume, Evolution (Lucile Hadžihalilović) i Che (Soderbergh); contrasta l’escala de producció Europa/EUA (cas Exodus).
“L’olivera és una metàfora del que s’ha fet amb la terra, la costa i el patrimoni: es ven com un bé qualsevol.”
Lectura crítica d’El olivo
- -
- Forces: guió sòlid, diàlegs fluids, equilibri entre drama, comèdia i road movie; humanisme dels personatges; imatges potents (camió amb l’Estàtua de la Llibertat, vivers d’oliveres).
- -
- Debats: inici amb muntatge i definició de personatges confusos; protesta a Alemanya percebuda per alguns com a massa amable; to “dolç” assumit com a opció conscient.
- -
- Actuacions: Pep Ambrós, molt celebrat per contenció; Javier Gutiérrez, consistent i realista; Anna Castillo divideix; excel·lent treball amb no actors (l’avi triat entre veïns).
- -
- Tema i símbols: oliveres mil·lenàries exportades; comunitat del bar com a “xarxa social” analògica; contrast cultural en ecologisme; debat sobre l’ombra d’un possible Alzheimer de l’avi, no explicitat.
Making-of i direcció artística (Laia Colet)
- -
- Estètica Bollaín: “no es veu cap departament”. Maquillatge, art i fotografia són orgànics i no ostentosos.
- -
- Localitzacions i “aterrar” el guió: la direcció d’art fixa espais, textures i to; Castelló per concentració d’oliveres mil·lenàries; paisatge mediterrani “dolç”.
- -
- El ‘personatge’ olivera: “càsting” d’arbres, rèplica en motlle de làtex i peces per entrar al hall; fullatge real/fals combinat; estructura metàl·lica certificada per seguretat en escena.
- -
- Hall corporatiu alemany: repte de trobar sostres >7–10 m a Europa; limitacions d’accessos i de grues; logística fragmentada i muntatge in situ.
- -
- Estàtua de la Llibertat: disseny modular i materials lleugers/resistents; “cop” simbòlic moderat en quadre; sensibilitat cultural diferent percebuda per l’equip alemany.
- -
- Funcions i rols: el/la “production designer” defineix la visió visual; el/la “director/a artístic/a” la materialitza (nomenclatura varia per països).
- -
- Storyboard i mètode: storyboards simples per posició de càmera; codis de color per personatges; molt treball en assajos i set.
Indústria, sèries i trajectòria
- -
- Sèries vs cinema: creix l’ambició de qualitat, però pressupost i audience condicionen (ex.: Ministeri del Temps); televisió clau en el finançament del cinema.
- -
- Salut del cinema a Catalunya/Espanya: percepció de progrés sostingut més que d’un “passat gloriós”; més ofertes i projectes en marxa.
- -
- Presència catalana a El olivo: molts actors i caps d’equip catalans; opció per talent i xarxes prèvies de col·laboració.
- -
- Projectes destacats: gaudi personal a Perfume i Evolution; viatges i recerca per Che; contrast d’escala amb Exodus (“1.200 a càtering” en rodatge massiu).
- -
- Projecte actual: coproducció Cuba–Barcelona, construcció de l’estació espacial Mir en plató; reptes d’ingravidesa i disseny tècnic.
Idees per emportar-se
- -
- La direcció artística és clau per “posar peu a terra” a un guió: espais, textures i objectes expliquen tant com els diàlegs.
- -
- L’olivera funciona com a símbol emocional i polític; el seu tractament lúcid i “invisible” reforça l’impacte sense didactisme.
- -
- La indústria evoluciona cap a formats i equips híbrids, on talent local i coproduccions obren camí a projectes ambiciosos.

